La confluència de moviments socials i professionals és clau per aturar la degradació de l’Atenció Primària i per poder avançar cap a un Sistema Sanitari Públic equitatiu i sostenible. Felicitem Marea Blanca per la iniciativa.
Hi esteu totes convidades. Podeu apuntar-vos enviant un correu a; mareablancacatalunya@gmail.com
Fa uns dies el programa .CAT de la televisió pública de Catalunya va organitzar un programa que, amb el títol “Crisi i sanitat: a quin preu?”, volia debatre sobre la situació de la sanitat catalana.
El primer que va cridar l’atenció va ser la manca de pluralitat de la taula de debat on participaven el conseller de Salut, Boi Ruiz, l’exconsellera de Salut Marina Geli; Carme Sabater, presidenta de la Coordinadora d’usuaris de la Sanitat, Consum i Alimentació; Rosa Boyé, metgessa radiòloga de l’Hospital de la Vall d’Hebron, Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona i el doctor Bonaventura Clotet, especialista en medicina interna i malalties infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol. L’única veu discordant de la taula va ser la Dra Rosa Boyé. Tota la resta va estar d’acord en el miracle, l’excel·lència i la manca de problemes importants en la sanitat pública catalana.
En el debat va quedar palès que cap d’ells, ni les seves famílies, treballa a la trinxera de la sanitat pública catalana i tampoc n’és usuari en les condicions de la majoria de la població que no pot gaudir dels privilegis dels famosos i els poderosos ni pot utilitzar les portes giratòries entre la sanitat privada i la pública que permeten avançar llistes d’espera i gaudir de tracte preferent.
La revista Cafè amb llet en dos vídeos publicats, Desmuntant el debat-farsa de TV3, part 1, part 2, com a reacció al programa dóna detalls que posen evidència la manipulació i la manca de pluralitat del debat on cridava particularment l’atenció l’absència de professionals d’infermeria i altres col·lectius professionals de la sanitat, i de veus crítiques entre els usuaris i el periodisme del país.
També com a reacció al particular debat de TV3 L’Alternativa TV va muntar un debat alternatiu: Neix la Marea blanca de Catalunya el dia 10 de març amb la participació de Josep Martí Valls (metge, membre de la Plataforma pel dret a la salut i del CAPS), Marta Ribas (periodista i diputada de ICV-EUiA), Isabel Vallet (diputada de la CUP, militant d’Endavant i jurista), Albano Dante (Editor de Cafè amb Llet), Àngels Martínez Castells (presidenta de DEMPEUS i economista) i representants de diverses entitats ciutadanes. Va ser moderat per Frederic Pahissa. En aquest debat es va donar una visió molt diferent de la que ens va oferir TV3. Diputades que no han estat en el govern, periodistes crítics, economistes, metges, treballadors de la sanitat, pacients…. persones que viuen i pateixen la realitat sanitària catalana i que normalment no tenen veu a TV3.
Hem de lamentar no haver pogut participar en el debat de L’Alternativa TV per problemes d’horaris incompatibles amb les nostres consultes, però volem alertar de l’absència de l’atenció primària en tots dos debats. Malauradament tampoc Cafè amb llet ha donat veu a l’atenció primària i els seus professionals. Com es pot prescindir del nivell d’atenció que utilitzen almenys una vegada l’any el 72’5% de la població assignada als Equips d’Atenció Primària? Com es poden ignorar els més de 47 milions de visites que s’hi fan a l’any? Com es pot passar per alt la feina de més de 15.000 professionals? (dades de 2011 de la Central de Resultats)
Mentre professionals, usuaris, polítics i creadors d’opinió no tinguem clar que l’atenció primària ha de ser l’eix vertebrador del sistema sanitari i els seus professionals els directors d’orquestra de l’atenció sanitària de les persones tindrem un problema que serà cada cop més gran.
L’article España, a la cola de Europa en camas de hospital por habitante publicat a El País fa referència a un un informe publicat recentment pel Ministerio de Sanidad on es comparen diferents sistemes sanitaris dels països de la UE.
Com assenyala l’economista consultat, els llits d’hospital per habitant no són un bon indicador de la qualitat d’un sistema sanitari ni de la salut de la població. El mateix passa amb altres indicadors tradicionalment utilitzats i que sovint apareixen en les reivindicacions legítimes de la ciutadania que vol defensar un sistema nacional de salut universal i de qualitat i que també són esgrimides pels polítics i gestors, quan les xifres els són favorables. La despesa sanitària com a percentatge del PIB pot estar ben o mal utilitzada en benefici de la salut de la població; la salut percebuda es pot veure influenciada per factors aliens a la salut.
L’important, en el segle XXI no serà el nombre de llits (ni el d’intervencions, ni molt menys el d’hospitals…) sinó el nombre de solucions donades a les necessitats dels ciutadans. Com a ciutadà m’és igual tenir menys llits d’hospital, si m’asseguren un dispositiu assistencial capaç d’operar-me d’apendicitis si ho necessito i d’atendre correctament, en el meu domicili (per què no..?) el postoperatori.
Que un malalt passi unes quantes jornades “ingressat” a urgències no és tolerable i cal donar-hi solució, però cal fugir del simplisme a l’hora d’explicar el col·lapse de les urgències hospitalàries. Potser hi té a veure:
el tancament de punts d’atenció continuada en l’atenció primària,
l’incentiu per donar altes hospitalàries precoces,
l’absència de metge d’atenció primària de referència durant el període estival per la nul·la contractació de substituts durant les vacances,
la manca de coordinació i comunicació reals i efectives entre l’atenció primària i els hospitals i la resta de dispositius i recursos sanitaris,
el trencament de la universalitat de l’atenció que deixa les urgències com a única porta per l’atenció sanitària de molts ciutadans
i altres factors que s’han de tenir en compte a l’hora de buscar respostes.
El que sí és un desastre sanitari, per la salut dels ciutadans i pel mateix sistema, és haver abandonat l’idea d’una atenció basada en l’atenció primària per una atenció basada en les urgències.
No sabem si vosaltres teniu la mateixa percepció, però a la Junta del FoCAP pensem que l’Atenció Primària de Salut (APS) està entrant en una situació crítica. Després de viure un il·lusionant renaixement de l’APS fa pocs anys, ara estem assistint, amb una passivitat dolorosa, a l’agonia que la portarà a convertir-se en un nivell assistencial residual, menyspreat i utilitzat com a titella del sistema sanitari. Més enllà de la pena i la ràbia que senten els que van fer de l’atenció primària un recurs eficient, proper a la població i dedicat a la cura del seu patiment integral, amb un alt nivell resolutiu i un envejable nivell científic, i de la perplexitat dels que ja van ser formats amb aquest horitzó d’excel·lència científica i professional, està la conseqüència que això tindrà per la salut de les persones i del sistema sanitari en general i també pel nostre futur professional. Continua llegint →
El blog de Juan Simó Salud, dinero y… atención primaria ens està oferint una sèrie de 28 entrevistes amb persones destacades de l’Atenció Primària i la Salut Pública, que ens donen un ampli ventall d’opinions sobre:
la situació actual de l’Atenció Primària,
els tres problemes principals que te a l’actualitat l’Atenció Primària a Espanya
els tres canvis organitzatius més rellevants
les tres decisions concretes que haurien de prendre els polítics per millorar l’Atenció Primària
en cas de ser el primer responsable de l’Atenció Primària de la teva comunitat autònoma i tinguessis un pressupost un 20% més alt que l’actual, en quins tres aspectes concrets el dedicaries
Ens plau convidar-vos al acte que tindrà lloc el 13 de de març a les 19h (17h roda de premsa) a la seu de la FCONG (C. Tàpies, 1-3, Barcelona) amb el següent programa:
17h – Roda de premsa
19h – Taula Rodona i debat obert
Presentació del vídeo “RD 16/2012 i les seves conseqüències” realitzat pel Comitè 1er de Desembre – Plataforma Unitària d’ONG-SIDA de Catalunya i la PASUCat
Intervencions de:
Blanca de Gispert Uriach, membre del Fòrum Català d´Atenció Primària i de PASUCat
Montserrat Pineda Lorenzo, presidenta del Comitè 1er de Desembre – Plataforma Unitària d’ONG-SIDA de Catalunya i membre de la PASUCat
Arcadi Oliveres i Boadella, economista i president de Justícia i Pau
Modera: Alícia Sánchez Masip, membre de l’Associació Catalana de Professionals d’Estrangeria i de la PASUCat
Organitza: PASUCat (Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya)
Recentment el FoCAP ha fet arribar al nou director-gerent de l’ICS una carta per traslladar-li algunes consideracions sobre l’empitjorament de la qualitat de l’atenció sanitària, la pèrdua de pes de l’atenció primària pel que fa a competències i pressupost, la retallada de llocs de treball i el deteriorament de les condicions laborals que dificulten cada dia més oferir una atenció primària de qualitat.
En el moment de començar la seva tasca li fem algunes peticions concretes:
1. Que retorni a l’APS totes les competències assistencials perdudes.
2. Que replantegi el model d’atenció continuada a partir de l’avaluació del model actual i utilitzant criteris d’accés, continuïtat i globalitat, a més a més dels econòmics. Cal assegurar que tot ciutadà pugui ser atès en primera instància per l’APS.
3. Que torni a substituir les absències de companys en situació de vacances, malaltia o permís. Que tingui en compte que l’esgotament dels professionals pot tenir greus conseqüències per als pacients.
4. Que doni autonomia de gestió real als equips i que no faci més projectes grandiloqüents, costosos i inviables. Sols cal dotar cada EAP d’objectius i pressupost, deixar llibertat per com s’utilitza i que els beneficis d’una gestió eficient reverteixin el l’equip.
5. Que ens escolti i dialogui per a trobar les millors solucions. Que creguin en nosaltres i ens respectin.
6. Que reverteixi la tendència de major pèrdua percentual de pressupostde l’atenció primària respecte la hospitalària, com a manera de contenir la despesa i millorar la salut de la població.
7. Que mantingui l’ICS com a empresa pública, que no vengui més “trocets”, que la reforci.
En aquesta línia el FoCAP s’ofereix a col·laborar per trobar solucions.
Aquests dies es parla molt del col·lapse dels serveis d’urgències hospitalaris al nostre país. S’atribueix a l’epidèmia de grip, però aquesta, segons dades del propi Departament és similar a la d’altres anys i, en canvi, la situació d’alguns d’aquests centres és molt pitjor.
Les causes d’aquesta situació són múltiples, però entre altres, creiem que és important destacar:
La manca de planificació en el tancament de centres d’atenció continuada de l’atenció primària de salut, que indueix a la població a acudir als serveis d’urgència hospitalaris, fet que s’havia anat limitant anys enrere.
La desorientació del propi Departament que, enlloc de promoure, en cas de sospita de grip, l’ús dels centres d’atenció primària, propers, recomana trucar a un servei centralitzat, el 061.
La manca de lideratge del Departament a l’hora de fer arribar a la població informació no esbiaixada i un missatge de tranquil·litat i serenor davant una epidèmia de grip de característiques similars a la de cada any. Continua llegint →
2013 ha estat un any en què hem perdut molt. El 99% dels ciutadans s’ha fet més pobre, i els que ja eren molt pobres, s’han fet pobríssims. Això està afectant la seva salut, la seva expectativa i qualitat de vida i la seva felicitat. En aquest context, l’atenció sanitària i tots els pilars de la protecció social no han servit per a parar el cop, per a protegir qui més ho necessita. Lluny d’això, les polítiques neoliberals imposades pel govern de l’Estat i la Generalitat han fet que l’atenció sanitària sigui avui pitjor que fa un any. Hem deixat de facto milers d’homes i dones sense atenció sanitària per les mil-i-una traves administratives que s’han posat per atendre’ls. L’atenció primària ha reculat limitada per uns pressupostos cada cop més restrictius i més centrats en la despesa desbocada dels hospitals. I els professionals hem vist com es deterioraven les nostres condicions laborals i hem perdut llibertat i capacitat per a fer més i millor pels nostres pacients.
Al 2014 li demanem ganes i energia per a participar en la transformació d’aquesta situació, professionalisme per a fer millor la nostra feina i valentia per a no callar davant decisions que van contra la salut de les persones i per a desobeir quan calgui.
Des del FoCAP creiem que això és possible i necessari, també per la nostra salut, la nostra qualitat de vida i la nostra felicitat. Per això seguirem treballant. Confiem en ser cada dia més.