El proper dia 7 d’abril, d’acord amb la campanya de la Xarxa Europea contra la Mercantilització de la Salut http://europe-health-network.net/ i de la Protecció Social i el People’s Health Movement https://phmovement.org/, a Barcelona, com a altres ciutats europees i com s’haurà fet el dia 2 a Brussel·les en una acció unitària europea, tindrà lloc una manifestació sota el lema
PER LA NOSTRA SALUT
que s’iniciarà al Parc de la Ciutadella (al costat del Museu de Zoologia), seguirà pel carrer Princesa i el carrer Jaume i acabarà a la Plaça Sant Jaume.
Un cop arribats a la Plaça Sant Jaume s’estendrà un llençol i els diferents col·lectius hi posaran els seus logos o samarretes o cartells per simbolitzar que hi som totes i tots.
Finalment hi haurà una petita intervenció de cloenda de l’acte.
La protecció de la dona i el fetus del risc que pot comportar una feina en l’embaràs és un dret de totes les dones que estiguin en situació d’alta en algun dels règims de la seguretat social, independentment del temps de cotització.
Quan la dona embarassada ocupa un lloc de treball amb risc per la seva salut o la del fetus i no s’ha pogut adaptar aquest lloc de treball per fer-lo compatible amb el seu estat, ni reubicar-la en un altre sense risc, la dona té dret a la prestació per risc en l’embaràs.
El procediment s’inicia a instància de la treballadora davant de l’entitat gestora (mútua laboral) presentant un informe del sistema públic de salut on s’acrediti la situació d’embaràs i data probable del part i un certificat de l’empresa on s’indiqui l’activitat desenvolupada i les condicions del lloc de treball. La mútua laboral ha de respondre en 30 dies des del moment que rep la sol·licitud i la documentació requerida.
Si se certifica el risc, i no ha estat possible el canvi del lloc de treball, l’empresa declararà a la treballadora en situació de suspensió del contracte per risc durant l’embaràs. La treballadora cobrarà el subsidi durant el temps de suspensió del contracte. Si hi ha dubtes, l’entitat pot sol·licitar un informe a la inspecció de treball, que s’haurà d’emetre en 15 dies, temps durant el qual es paralitza el termini de 30 dies.
Aquesta és el complicat periple que hauria de portar a moltes dones a exercir el dret a protegir la seva salut i la del fetus dels riscos que comporten algunes feines durant l’embaràs. Quan l’exercici d’un dret és teòricament tan complicat, vol dir que efectivament no es vol que s’exerceixi. Però és que la pràctica és encara molt més complicada, fent que sigui molt minoritari el seu exercici per la via establerta. En la pràctica, és el servei públic de salut, a través de la incapacitat temporal dictaminada per les metgesses d’atenció primària, qui està protegint les dones i el fetus dels riscos que comporten molts treballs per se. Això carrega sobre l’atenció primària una responsabilitat que és de les mútues laborals i impedeix que cada actor es faci responsable dels tràmits i les despeses que li corresponen. Continua llegint →
Ja som a finals de setembre i la majoria de professionals d’atenció primària hem acabat les vacances i els CAPs van recuperant el seu ritme habitual. És hora de fer balanç de com ha anat l’estiu en l’atenció primària dels nostres pobles i ciutats.
Com reflectia dies enrere el diari Catalunya Plural, a grans trets el panorama a l’atenció primària ha estat el següent: tancament de 13 CAPs i 98 consultoris locals, col·lapse dels centres situats en les zones d’estiueig i tancament generalitzat d’agendes amb unes poques metgesses i infermeres per a tot i per a tothom que acudeix als CAPs.
Tenint en compte que segons l’enquesta de condicions de vida de 2015, un 40’6% de les llars manifesta no poder sortir de vacances fora de casa ni una setmana a l’any i que més del 40% de la població fa les vacances en mesos diferents a l’agost, el funcionament dels CAPs en règim d’excepcionalitat amb agendes tancades i nivells de personal mínims, no està justificada i perjudica la qualitat de l’atenció de les persones. A més, la majoria de consultes s’atenen com a «urgències», amb la qual cosa es transmet un missatge contradictori amb el que es dóna durant l’any “ordinari”, en què es convida a la gent a utilitzar bé les urgències i programar les visites, esperant si és possible a la cita amb la metgessa o infermera de capçalera, que “és qui millor el pot atendre”.
Hem transformat una mica el títol del document que les companyes del grup d’ètica de la camfic varen elaborar ja fa uns anys: “Públic-privat: una relació complexa”.
I és que ja no convivim amb la relació, raonable, sinó amb la barreja: l’atenció privada dins dels centres públics s’ha anat generalitzant i ens ha anat mostrant els seus perills, les seves inequitats… Mai ha estat una bona combinació…
Per sort, els ciutadans van posant en qüestió aquesta perversa barreja. Com a mostra us convidem a llegir l’article d’un membre de l’assemblea pels drets socials d’Osona, publicada recentment al setmanari setmanari 9 Nou. L’article ens parla de la manca de transparència en la gestió dels nostres consorcis sanitaris i les incongruències de la parasitació del que és privat dins els locals que són públics…
I és que, per molt que ens vulguin vendre números, eficiència (que ningú ha mostrat de forma clara i fefaent), darrera d’aquests “invents” s’hi amaga el patiment de les persones, que pateixen esperes i tractes inequitatius o han de pagar (per segona vegada) per a ser intervinguts en un temps raonable. En voleu exemples? Sols cal que busqueu en els nostres “Diaris de Trinxera”. En van plens. Alguns de mostra per si us ve de gust rellegir-los… :
El FoCAP s’adhereix al manifest de denúncia de la precarietat laboral sanitària que provoca patiment i empitjora la salut de pacients i professionals. Aquest document és fruit de la reflexió i col·laboració de moltes professionals que vivim en les nostres pròpies vides i en les de les nostres companyes els efectes de la precarització de la nostra feina i que veiem com aquesta precarització té repercussions en la qualitat de l’atenció que donem i en la salut de les persones que la reben.
El document original està redactat en castellà (enllaç) però la precarització s’estén amb igual o més força a Catalunya que a la resta de l’Estat. L’amortització de places per jubilació, l’augment dels “cupos”, la manca de substitucions per vacances o malaltia i els contractes de menys del 75% (per a fer el 100% de la feina) són també aquí un fet habitual.
Podeu adherir-vos al manifest individualment o com a institucions a través d’aquest enllaç
LA PRECARIETAT LABORAL SANITÀRIA ÉS UN SÍMBOL DEL DESMANTELLAMENT DEL SISTEMA SANITARI PÚBLIC A ESPANYA
Els qui signem a baix denunciem amb aquest manifest la deriva política que porta al desmantellament del sistema sanitari públic a Espanya. Aquest sistema de cobertura universal ha estat i és exemple mundial de sistema que respon eficaçment i a un cost raonable als problemes de salut de poblacions i pacients.
El sistema compta, a més, amb l’estima social i l’aprovació general i de professionals i pacients. Hi ha espai per a la seva millora, i per a introduir canvis que incrementin la seva eficiència, però fins ara tot el que s’ha fet ha estat retallar sense encert, amb un objectiu cec que disminueix la despesa sense tenir en compte el seu impacte ni en qualitat ni en salut. Continua llegint →
La Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública (FADSP) ha fet públic el document La atención primaria, alternativa a la crisis de los sistemas sanitarios en que analitza l’actual situació de l’Atenció Primària de Salut (APS) i fa propostes per recuperar la força que ha perdut en els últims anys.
Segons la FADSP, gran part dels bons resultats en nivells de salut, cobertura, accessibilitat i equitat que ha proporcionat el nostre sistema sanitari és atribuïble a l’APS, que ho ha fet a un cost sostenible. El document fa un recorregut pels èxits i fracassos de la reforma que es va endegar fa 30 anys i que considera incompleta. Entre els problemes actuals cita: l’excés de pacients per metge/infermera, el deficient finançament, el dèficit de recursos humans, l’insuficient accés a recursos diagnòstics, l’abandonament del treball comunitari o la fascinació per la tecnologia. Considera que algunes fòrmules que s’estan proposant com aternatives a l’actual model de provisió pública (EBAs, gestió per hospitals o metges gestors de pressupostos) són falses alternatives que propiciarien la gestió privada sense suposar millores assistencials.
Finalment, fa una sèrie de propostes, entre les que destaquem:
Recuperar el caràcter universal de l’Atenció Pirmària i l’equitat en l’accés als serveis
Acabar amb la discriminació i marginació de l’AP: pla contra la precarietat econòmica, pla de recursos humans i pla d’equipaments dels centres
Racionalitzar la gestió i garantir la coordinació dels processos assistencials amb base a l’AP
Fer canvis en la formació pre i post grau i formació continuada
Impulsar la investigació independent dels hospitals i sobre activitats comunitàries
Millorar la qualitat, la capacitat resolutiva i reduir la càrrega burocràtica.
Fa uns dies el programa .CAT de la televisió pública de Catalunya va organitzar un programa que, amb el títol “Crisi i sanitat: a quin preu?”, volia debatre sobre la situació de la sanitat catalana.
El primer que va cridar l’atenció va ser la manca de pluralitat de la taula de debat on participaven el conseller de Salut, Boi Ruiz, l’exconsellera de Salut Marina Geli; Carme Sabater, presidenta de la Coordinadora d’usuaris de la Sanitat, Consum i Alimentació; Rosa Boyé, metgessa radiòloga de l’Hospital de la Vall d’Hebron, Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona i el doctor Bonaventura Clotet, especialista en medicina interna i malalties infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol. L’única veu discordant de la taula va ser la Dra Rosa Boyé. Tota la resta va estar d’acord en el miracle, l’excel·lència i la manca de problemes importants en la sanitat pública catalana.
En el debat va quedar palès que cap d’ells, ni les seves famílies, treballa a la trinxera de la sanitat pública catalana i tampoc n’és usuari en les condicions de la majoria de la població que no pot gaudir dels privilegis dels famosos i els poderosos ni pot utilitzar les portes giratòries entre la sanitat privada i la pública que permeten avançar llistes d’espera i gaudir de tracte preferent.
La revista Cafè amb llet en dos vídeos publicats, Desmuntant el debat-farsa de TV3, part 1, part 2, com a reacció al programa dóna detalls que posen evidència la manipulació i la manca de pluralitat del debat on cridava particularment l’atenció l’absència de professionals d’infermeria i altres col·lectius professionals de la sanitat, i de veus crítiques entre els usuaris i el periodisme del país.
També com a reacció al particular debat de TV3 L’Alternativa TV va muntar un debat alternatiu: Neix la Marea blanca de Catalunya el dia 10 de març amb la participació de Josep Martí Valls (metge, membre de la Plataforma pel dret a la salut i del CAPS), Marta Ribas (periodista i diputada de ICV-EUiA), Isabel Vallet (diputada de la CUP, militant d’Endavant i jurista), Albano Dante (Editor de Cafè amb Llet), Àngels Martínez Castells (presidenta de DEMPEUS i economista) i representants de diverses entitats ciutadanes. Va ser moderat per Frederic Pahissa. En aquest debat es va donar una visió molt diferent de la que ens va oferir TV3. Diputades que no han estat en el govern, periodistes crítics, economistes, metges, treballadors de la sanitat, pacients…. persones que viuen i pateixen la realitat sanitària catalana i que normalment no tenen veu a TV3.
Hem de lamentar no haver pogut participar en el debat de L’Alternativa TV per problemes d’horaris incompatibles amb les nostres consultes, però volem alertar de l’absència de l’atenció primària en tots dos debats. Malauradament tampoc Cafè amb llet ha donat veu a l’atenció primària i els seus professionals. Com es pot prescindir del nivell d’atenció que utilitzen almenys una vegada l’any el 72’5% de la població assignada als Equips d’Atenció Primària? Com es poden ignorar els més de 47 milions de visites que s’hi fan a l’any? Com es pot passar per alt la feina de més de 15.000 professionals? (dades de 2011 de la Central de Resultats)
Mentre professionals, usuaris, polítics i creadors d’opinió no tinguem clar que l’atenció primària ha de ser l’eix vertebrador del sistema sanitari i els seus professionals els directors d’orquestra de l’atenció sanitària de les persones tindrem un problema que serà cada cop més gran.
Tornem a parlar de l’atenció sanitària a les persones immigrants en situació irregular. Fa pocs dies el Ministerio de Sanidad anunciava que aquestes persones tindrien accés a l’atenció primària. Els arguments utilitzats pel ministre són una vegada més falsos, tal com explica Médico crítico. No s’ha concretat encara a quina part de l’atenció tindrien accés aquestes 800.000 persones que van quedar excloses del sistema sanitari públic gràcies al Real Decreto 16/2012 que en el seu moment vam denunciar. No s’ha concretat si tindran accés a proves, medicaments ni interconsultes. No tindran targeta sanitària. Per tant, seguiran amb drets i atenció limitats, seguiran sent ciutadans de tercera.
Pot ser una maniobra electoralista del govern, pot ser fruit de les múltiples protestes que hi ha hagut. No sembla que entre els motius hi hagi el sentit comú ni el sentit de justícia. En tot cas l’actitud decidida de molts professionals de no deixar sense atenció a ningú i de moltes entitats socials, entre elles la PASUCAT, detectant les diferents formes d’exclusió i organitzant grups d’acompanyament, ha tingut el seu fruit.
Probablement val més això que res, però cal dir que aquesta mesura és totalment insuficient i que hem de seguir amb accions de denúncia i pressió per aconseguir una atenció sanitària igual i en les mateixes condicions que la resta de ciutadans.
Si en altres ocasions hem criticat TV3, ara celebrem el programa Latituds sobre Immigrants i salut on dóna veu a persones excloses, mediadors culturals i professionals que expliquen la seva objecció de consciència, la seva desobediència al Real Decreto i la necessitat humana i sanitària de donar atenció a tothom.
El passat dissabte 28 de febrer en una sessió del Parlament Ciutadà, organitzada conjuntament amb la Plataforma pel Dret a la Salut (PDS) i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC-Clínic) es va constituir la MAREA BLANCA DE CATALUNYA. Hi van participar una setantena d’entitats i moviments, entre ells, el FoCAP. Al final de la sessió es va fer la següent
Declaració institucional
Avui dia 28 de febrer de 2015, la majoria d’organitzacions polítiques i socials vinculades a l’àmbit sanitari ens hem reunit a la Facultat de Medicina de l’Hospital Clínic de Barcelona per celebrar una sessió del Parlament Ciutadà.
En aquesta sessió, hem volgut posar sobre la taula els punts bàsics i irrenunciables per avançar cap a la creació d’un nou sistema sanitari per al nostre país: un servei públic que defugi la privatització, mercantilització i biomedicalització i que garanteixi l’accés universal a la salut.
Amb la convicció de la necessitat d’establir un nou consens sanitari, totes les organitzacions avui reunides ens disposem, a partir d’aquest moment, a treballar de forma conjunta i coordinada per a la culminació d’aquest projecte, un projecte que comença avui amb la constitució de la Marea Blanca de Catalunya; un projecte que dóna forma a un bloc històric, una eina que ens permetrà defensar les següents premisses que avui hem acordat: llegeix més
Entrevista a Mª José Fernández de Sanmamed, sòcia del FoCAP, a El País. Llegeix-la completa
“….. María José admite que durante la crisis se ha optado por medicar más de lo necesario dolencias cuya curación estaba lejos de los fármacos. “Los profesionales de la salud no hemos sido suficientemente claros al decir que la crisis, la austeridad y las contrarreformas han provocado un severo problema de salud pública”. Apunta que cada caso de depresión o tristeza relacionado con el contexto socioeconómico que llegaba a las consultas lo han ido solucionando sobre la marcha. “No estamos juntando la práctica con la teoría. Si hubiésemos estado teorizando y ahora juntando la práctica, estaríamos avanzando mucho en cómo intervenir. No hemos sabido salir de la inercia del discurso que llevábamos anteriormente”, apostilla.
“Si los determinantes de la salud más importantes son sociales, las soluciones han de ser sociales”, repite. Y parece que por fin empiezan a llevarlo a la práctica. “Estamos poniendo en marcha grupos de reflexión y acción para ver cómo actuar de forma diferente con la gente que tienen síntomas y sufrimiento emocional por estrés, paro, crisis de vivienda… Dar una respuesta que no sea un fármaco. La prescripción social, que es recetar que visiten entidades como la PAH si tienen problemas de vivienda, o acudir a grupos de ayuda o de parados son algunas alternativas”
El proper dia 7 d’abril, d’acord amb la campanya de la Xarxa Europea contra la Mercantilització de la Salut http://europe-health-network.net/ i de la Protecció Social i el People’s Health Movement https://phmovement.org/, a Barcelona, com a altres ciutats europees i com s’haurà fet el dia 2 a Brussel·les en una acció unitària europea, tindrà lloc una manifestació sota el lema
La protecció de la dona i el fetus del risc que pot comportar una feina en l’embaràs és un dret de totes les dones que estiguin en situació d’alta en algun dels règims de la seguretat social, independentment del temps de cotització.
Ja som a finals de setembre i la majoria de professionals d’atenció primària hem acabat les vacances i els CAPs van recuperant el seu ritme habitual. És hora de fer balanç de com ha anat l’estiu en l’atenció primària dels nostres pobles i ciutats.
