El PSA? Si només és una anàlisi…

Etiquetes

atenció primària de salut, càncer de pròstata, medicalització, prevenció, prevenció quaternària

Seguint amb la línia de col·laboració del FoCAP amb el Diari de Sanitat, amb l’objectiu de fer visible l’opinió i la visió de l’atenció primària respecte a temes clínics i organitzatius, vam demanar al company Josep Casajuana un article divulgatiu sobre el PSA en el cribratge del càncer de pròstata de pacients asimptomàtics. El reproduïm a continuació:

El PSA? Si només és una anàlisi…

“Bon dia, doctor, venia per això de mirar-me la pròstata”. Aquesta pot ser la frase estàndard d’un pacient home de més de 50 anys que acudeix a la consulta sovint induït per algun familiar o amic. Li preguntem sobre els possibles símptomes i ens trobem amb un home que no té cap simptomatologia i que acudeix bàsicament per la prevenció del càncer de pròstata. L’expectativa, sovint resignada, del pacient en aquest moment és que li practiquem sense dilació un tacte rectal i li demanem una anàlisi anomenada PSA.

Conflictes d’interès. Alguna cosa es mou?

Etiquetes

atenció primària de salut, conflicte d'interès, indústria farmaceútica

Presentem tres posts recents de Sergio Minué en el seu blog El Gerente de Mediado que posen damunt la taula el tema dels conflictes d’interès. En el post del dia 30 de juny constata que la majoria de les encara escasses declaracions de conflictes d’interès que es fan són negatives  (és a dir, de persones que declaren no tenir-ne), i que, tot i que els conflictes d’interès són molt freqüents i abasten múltiples camps, ens resulten invisibles. I pocs dies abans, en un altre post reflexiona sobre la relació dels metges i metgesses amb la indústria i la dificultat de canviar-ne els comportaments.

Està àmpliament demostrada la influència dels incentius de la indústria farmacèutica sobre la prescripció  dels metges, ja siguin incentius individuals en forma de retribució per activitats formatives, inscripció a cursos i congressos, àpats i regals; o incentius col·lectius, com patrocini de recerca o d’activitats científiques i formatives de les societats científiques, cosa que en pot condicionar el contingut. La relació amb la indústria, pot portar a prescriure fàrmacs innecessaris, més cars (amb repercussió en els pacients i en la sostenibilitat del sistema sanitari) o dels quals es desconeix el perfil de seguretat. Però, a més a més, erosiona la confiança que la població té en el sistema sanitari i que sustenta la relació metge-pacient. Ja el 2002 el grup d’ètica de la CAMFiC va publicar un document sobre la relació dels metges de família amb la indústria farmacèutica.  I des d’aquí,  cal valorar l’esforç que darrerament estan fent algunes societats científiques  de medicina de família per visibilitzar els conflictes d’interès i reduir  la seva dependència de la indústria.

Quan la serp obre la boca… el ratolí s’ha de fer fort

Etiquetes

atenció primària de salut, despesa, política sanitaria, Sistema públic de salut, sostenibilitat

Un any més, Juan Simó ens ofereix les dades de l’evolució de la despesa en atenció primària vs. atenció especialitzada al conjunt de l’Estat espanyol. Aquest any la gràfica mostra l’evolució des de l’any 1984 fins al 2014.

Ja des de fa dos anys, l’autor ens ve alertant d’aquesta “serp” que dibuixa la gràfica, on les diferències entre ambdues despeses són més diferenciades any rere any, fins al punt que entre el 2013 i el 2014 ,en plena època de retallades, la despesa a l’atenció especialitzada ha augmentat discretament, i a l’atenció primària continuat decreixent.

Potser la gràfica més flagrant és la de la despesa en personal, que malauradament dibuixa la mateixa forma de serp que no deixa d’obrir la boca encara més que l’anterior, ja que des del 2012 ha anat augmentant la despesa en l’Atenció Especialitzada, a l’hora que en l’Atenció Primària no ha deixat de disminuir.

Totes aquestes dades configuren un panorama en què l’autor es pregunta si aquesta serp ens acabarà engolint, com al ratolí del vídeo que hi ha al final del post. Recordem que aquest ja és el segon post en pocs mesos on es dibuixa l’ombra de la desaparició de l’Atenció Primària “engolida” per l’ Especialitzada… Probablement no cal arribar a imaginar aquest extrem, però sí ser conscients d’aquestes dades i no cansar-nos de reivindicar una Atenció Primària potent, dotada dels recursos humans i econòmics que necessita, tot recordant que està sobradament demostrat que un sistema sanitari centrat en l’Atenció Primària és molt més eficient. Així que, si el que es pretén amb aquesta reducció de la despesa és estalviar, no seria aquest el camí.

Dodecàleg per a la personalització del pacient en el sistema sanitari

Etiquetes

atenció primària de salut, pacient, persona, professionals, sistema sanitari

Els professionals sanitaris clínics prestem serveis personals, familiars i comunitaris. És a dir, no atenem malalties sinó a persones, famílies i comunitats amb malalties/problemes de salut. Les malalties i els problemes de salut els sofreixen les persones, famílies i comunitats i evitar, tractar, pal·liar i acompanyar davant aquest sofriment és el treball diari dels professionals sanitaris clínics.

Per tot això, el pacient en la consulta és un ser sofrent que pateix i espera que el professional li ofereixi alternatives que li ajudin, i que les decisions es basin en el millor coneixement i experiència del professional com si fos el propi pacient en la seva situació peculiar. És a dir, la consulta és una entrevista entre persones, i el pacient una persona que busca alternatives que tinguin en compte la seva cultura, expectatives i valors. Lamentablement, en molts casos el pacient rep el tracte fred de seguiment estricte de protocols i guies, del compliment de normes i instruccions com si fos “una malaltia”, no “una persona”.

Així és la vida, desmedicalitzem-la

Etiquetes

activitats preventives, medicalització, prevenció quaternària

El Col·legi de Metges de Biscaia llança aquests dies la campanya “Así es la vida” amb la que vol contribuir a disminuir la medicalització de la vida quotidiana, per la qual s’han convertit en motiu de consulta mèdica malestars menors i situacions que no són patològiques sinó conseqüència del mateix fet d’estar vius i envellir i de ser éssers relacionals. Al vídeo que us presentem, fet amb humor i respecte, s’afegiran sessions divulgatives al voltant d’aquest tema.

Celebrem la implicació d’un col·legi professional en un canvi de cultura que contribueixi a apoderar la ciutadania per afrontar els malestars de la vida i a allunyar la possibilitat de iatrogènia per la medicalització del que no és malaltia.

El FoCAP debat sobre salut

Etiquetes

atenció primària de salut, política sanitaria, Sistema públic de salut

Presentem el debat/tertúlia “El negoci de la salut”, conduït per l’Albano Dante al programa La Klau de la “TV de Público” en què participava fa uns dies la Cesca Zapater. En la tertúlia on també van intervenir el Toni Barberà (metge, Dempeus per la Salut Pública), l’Àngels Martínez Castells (economista, Dempeus per la Salut Pública), la Carme Pérez (metgessa Hospital de Sant Pau), i la Candi Gonzàlez (membre del Grup de Treball de Sanitat de la CUP), la nostra companya va defensar el posicionament del FoCAP i va fer pedagogia del nostre ideari pel que fa als grans temes de salut, el model assistencial que tenim i que volem transformar i les polítiques que el sustenten. Exemple d’aquestes seria l’augment escandalós de la diferència pressupostària entre l’especialitzada i la primària, contra el que hem lluitat des del FoCAP,  exigint un debat social que permeti reorientar el model sanitari cap a una Atenció Primària amb el pes específic cabdal que li correspon. També posa de relleu que no només és necessari un augment pressupostari, sinó una bona gestió dels recursos que porti a deixar de fer el que no cal, i a fer el que cal de la forma més eficient possible.

Podeu veure el debat en aquest enllaç

Foto obtinguda de: www.innovaticias.com

No ens equivoquem

Etiquetes

atenció primària de salut, política sanitaria, retallades, Sistema públic de salut

Amb l’arribada del nou Conseller Toni Comin a la cartera de Salut, han sortit nombroses veus demanant la recuperació dels pressupostos i dels llocs de treball que s’han perdut durant els duríssims anys de retallades aplicades durant el mandat de Boi Ruiz. La nostra companya Cesca Zapater en un article d’opinió publicat a Catalunya Plural (eldiario.es), va més enllà i alerta que no només s’ha de recuperar el perdut, sinó que, per la salut de les persones i la sostenibilitat del sistema, és imprescindible l’aplicació de polítiques que enforteixin l’atenció primària i la converteixin veritablement en l’eix sobre el qual pivota el sistema sanitari.

A continuació reproduïm el contingut íntegre de l’article:

El nou govern i les declaracions del nou conseller de Salut, Antoni Comín, han obert la porta a l’esperança d’aturar la destrucció del sistema sanitari públic de Catalunya i  recuperar allò que hem perdut. Però ens equivocaríem si volguéssim tornar a tenir el mateix que teníem. És el moment de repensar el sistema sanitari i fer les reformes necessàries per assegurar-ne la qualitat, la seva efectivitat social i en salut i la seva sostenibilitat.

DesEnfermando, començant pel colesterol

Etiquetes

atenció primària de salut, ètica, medicalització, prevenció quaternària, sostenibilitat

DesEnfermando (@Des_Enfermando) és una iniciativa del company Fernando Fabiani (@FernandoFabiani), metge de família de Sevilla, que busca contrarestar la publicitat enganyosa sobre salut que surt a la tele i tendeix a medicalitzar innecessàriament la vida de persones sanes. La idea és respondre amb la mateixa moneda, o sigui, respondre a un anunci amb un altre anuncia i alhora oferir informació fiable.

Aquí el primer contra-anunci, potser el de l’anunci que més saliva i energia ens ha fet gastar a la consulta, el que ha gravat la xifra 200 en l’imaginari col·lectiu sobre el colesterol:

Lamentar-se o lluitar pels valors de l’Atenció Primària

Etiquetes

atenció primària de salut, compromís, hornradesa, il.lusió, lluita, professionals, protecció, significat, testimoni, valors, vinculació

El vídeo que presentem correspon a la conferència impartida per Sergio Minué, metge de família i professor de la Escuela Andaluza de Salud Pública, en el VIII Congreso de Atención Primaria de la Salud, que amb el lema ‘La salud, una contrucción de todos’ ha organitzat el Ministerio de Salud a la província de Mendoza a Argentina. En ella reflexiona sobre els valors de l’atenció primària, que actualment es troben en risc evident, i alhora exhorta a abandonar postures victimistes i de queixa i a assumir un lideratge que permeti actualitzar els valors de l’atenció primària dins les societats i els sistemes sanitaris del temps present.

• Vinculació: coneixement de la singularitat de cada pacient, de la persona que un moment donat té un problema de salut. Els protocols aplicats de forma acrítica i indiscriminada ignoren aquesta singularitat.
• Traducció: diferenciar el mapa del territori que representa. És paper fonamental dels metges i infermeres de família unir el coneixement científic amb el territori del patiment humà.
• Compromís: cap home és una illa, totes les persones estem interrelacionades. Els metges i infermeres de família haurien d’interessar-se pels factors socials com a una part més de la seva feina no com un aspecte secundari. La medicina i la infermeria de família són polítiques per definició.
• Protecció: protegir als pacients del mateix sistema sanitari i de la pràctica d’una medicina amb interessos espuris.
• Testimoni: hem de donar testimoni del patiment i mort de moltes persones, recordar el nom i la cara de la gent, escriure la història de vida i patiment de les persones. Això és incompatible amb els models d’història clínica de què disposem i la manera com les utilitzem.
• Honradesa: els sistemes d’incentiu en tot el món tenen efectes perversos en l’honradesa de la pràctica clínica. Els metges i les infermeres deixen de fer activitats per les quals no els paguen. Els professionals hauríem de fer les coses perquè creiem que les hem de fer i fer-les bé. Les organitzacions haurien de promoure l’honradesa amb el tracte considerat i respectuós que donen als professionals, no pressuposant que són rufians o titelles.
• Il·lusió: hem de ser capaços de recuperar les motivacions que ens van portar a fer-nos metges i infermeres. Recuperar la capacitat de dir sí, de comprometre’ns, respondre i sentir il·lusió pel que fem.
• Lluita: hem de treballar activament per tal que aquests valors no es perdin. L’exercici de la medicina i la infermeria de família està clarament amenaçat. Sense una atenció primària sense metges i infermeres primaristes, es perd el valor de la cura integral de les persones i l’efectivitat, l’equitat i l’eficiència que caracteritzen aquest nivell d’atenció.
• Trobar significat: estar contents, orgullosos i convençuts que el que estem fent serveix. Tenim molt poder, veiem dos terços d’un milió de persones cada dia. Un metge que no es limita a vendre tractaments és inestimable.

Aquest és un petit resum de la conferència però us recomanem veure el vídeo sencer. Val la pena.

Diaris de trinxera: més de 3 anys i gairebé 250 històries al bloc

L’abril del 2012 començava aquesta aventura que ha anat ampliant la seva audiència, 11134 visites el 2012, 16293 el 2014 i, a primers de juliol d’enguany ja en portem 13357.

I quins són els temes que han tingut més èxit?

Intentant fer-ne una agrupació, que podria ser una altra, mirem quins temes motiven més els nostres lectors, triades de les històries amb més  de 300 visites, tot i que n’hi ha moltes més de cadascun dels temes triats:

• Problemes assistencials relacionats amb sistemes organitzatius que tenen poc en compte la realitat dels pacients o ens situen com a peces d’engranatge.  Aquest és el perfil més potent.
  • Sóc un número 1665 visites
  • La Rosa ha mort avui a urgències de l’hospital    1194 visites
  • R.I.P. A.P.S.         490 visites
  • Qué hacer en Denver cuando estas muerto       441 visites
  • Problemes amb els malalts terminals     435 visites
  • Model de crònics: era això? / Títol alternatiu (una mica sacrilegi, però): No era això, companys, no era això    434 visites
  • Estic cansada     390 visites
  • Complicant les coses      357 visites
  • Què volen aquesta gent?   313 visites
• Alguns conflictes ètics i/o legals:
  • La biòpsia        506 visites
  • Tafanejant en la història d’una companya    319 visites
  • Malmetem la història clínica       315 visites
• Històries tendres
  • Sexe oral        1495 visites       
• Problemes amb els pacients
  • Una recepta i molts insults      452 visites
  • Total… Només és una recepta!     427 visites
• Sensibilitat social
  • Les frases de la pobresa       313 visites
• Des de l’altra banda
  • Quan estàs a l’altre costat     306 visites

En general, totes les històries demostren preocupació, angoixa, a moments cansament, però també compromís i ganes de fer-ho més bé. Potser seria bo que els que administren el sistema sanitari fossin lectors i reflexionessin a partir dels diaris.

Perquè ho puguin fer cal, però, que segueixin arribant més històries, que se’ns acaben…

Ho esperem per compartir-les!