Publiquem un escrit signat per Pere Flores Muxí, que ens envia juntament amb el publicat recentment amb motiu de la seva jubilació. En ell fa una anàlisi de les característiques organitzatives de l’Atenció Primària que impedeixen una atenció resolutiva, accessible, equitativa i longitudinal, i ofereix un conjunt de propostes per a una adequada Gestió de la demanda. En aquesta ocasió amplia i aprofundeix en les mesures que ja va expressar en el document L’accessibilitat a l’AP, estem perdent la batalla? que vàrem difondre en aquest blog l’abril del 2019.
Tenim un sistema sanitari de tipus públic i universal, això té aspectes molt positius però produeix problemes i disfuncions i un dels més negatius és la sobre-utilització dels serveis sanitaris que s’ha de combatre mitjançant una bona gestió de la demanda assistencial. Aquesta sobre-utilització és un tema molt important i, si no es controla, comporta una pressió assistencial excessiva que impedeix una atenció primària (AP) de qualitat i accessible. Del que potser molts facultatius no se n’adonen, és que aquesta sobre-utilització és sovint i en gran part originada per ells mateixos. La sobre-utilització provoca que les visites siguin de poca durada i de qualitat millorable, amb un augment de estrès dels metges involucrats. La conseqüència és un risc real per a la salut dels pacients i dels metges. També provoca molt sovint una intolerable llista d’espera, la qual cosa va en contra de la definició i filosofia de l’AP que ha de ser accessible.
En Pere Flores Muxí, metge de família a Mataró, amb motiu de la seva jubilació, fa un repàs de la història de l’Atenció Primària a Catalunya, dels problemes que es van presentar fa un parell de dècades fins l’actualitat i llença unes propostes que capgirin la situació actual a mig termini. Propostes basades en l’anàlisi de la situació, el seny, l’experiència i la saviesa que donen molts anys d’estudi i de pràctica compromesa.
El mes de juny d’enguany em jubilo, finalment, al complir 68 anys d’edat, ho faré després d’haver treballat més de 32 anys com a metge de família a la sanitat pública de Mataró, fonamentalment, a l’ABS Cirera-Molins. Amb aquest motiu, em permeto la llibertat d’escriure i fer divulgació d’unes petites, sinceres i subjectives reflexions sobre el passat, present i futur (sempre incert) de l’Atenció Primària (AP) al nostre país.
El dia 7 de març les professionals d’atenció primària de la gerència de Barcelona ciutat vam rebre el nou Pla 2023 d’adaptació dels serveis de radiodiagnòstic de primària a Barcelona ciutat.
Segons s’argumenta al pla, la situació actual dels Serveis de Diagnòstic per la Imatge (SDPI) de la ciutat de Barcelona els obliga a prendre una sèrie de mesures per pal·liar la manca de radiòlegs als seus serveis.
Aquestes mesures impactaran directament sobre els equips d’atenció primària i, sobretot, sobre la població que atenem als Centres d’Atenció Primària (CAP).
Des del naixement del FoCAP el 2009 hem viscut sis consellers i conselleres de Salut. Ja hem sentit moltes declaracions discutibles i amb les que no hem estat d’acord. Però les que va fer ahir al Parlament el conseller Balcells són de les que baten el rècord. Bé, potser al mateix nivell d’algunes afirmacions de l’exconseller Ruiz, que ja és dir.
Contra tota evidència científica, Balcells va dir que la longitudinalitat (mal pronunciat, per cert) ha quedat antiga! La longitudinalitat és un dels elements de l’atenció primària que major impacte té en diferents variables relacionades amb la salut i l’ús del sistema sanitari. Està demostrat que:
• facilita l’atenció preventiva, • evita la medicalització i el sobrediagnòstic, • redueix els efectes adversos de les intervencions sanitàries, • disminueix les derivacions a especialistes de segon nivell i les consultes als serveis d’urgències • disminueix els ingressos hospitalaris, • redueix la mortalitat • augmenta la qualitat de vida, en especial en persones grans.
La clau es troba en la confiança i el vincle que s’estableix entre dues persones (professional i pacient) que es relacionen al llarg del temps i al coneixement profund dels problemes de salut i de les necessitats de les persones que aquesta relació proporciona.
En relació als múltiples beneficis de la longitudinalitat, les autores de Longitudinalidad en Atención Primaria: un factor protector de la salud (juny del 2022) diuen: Imaginemos qué pasaría con cualquier medicamento, tecnología o intervención sanitaria que consiguiera una tasa de reducción de la mortalidad de hasta un 30%, como ha demostrado conseguir la longitudinalidad. Las multinacionales se apresurarían a patentarlo y posicionarlo en el mercado. Sería portada en todos los medios.
On veu el Sr. Conseller l’antiguitat de la longitudinalitat? Tenint en compte el poc contacte que ha tingut en l’àmbit professional amb l’atenció primària de salut, hem de pensar que qui li ha transmès aquesta idea no ha estat precisament cap persona experta ni cap entitat pròpia de l’atenció primària. A qui pregunta? A qui escolta?
Amb el mateix èmfasi Balcells parla d’«innovar», que per a ell significa posar «equips d’atenció domiciliària i residencial». Innovar per millorar, diu. Com diu la filòsofa Begoña Roman, tenim un problema amb la “innovatitis”. El nou no sempre és millor. Una idea, per ser nova i original, no té per què ser bona. En què es basa el conseller, en quins coneixements i quines experiències? S’atrevirà a dir a les persones que necessiten atenció domiciliària que per «innovar» ja no els visitarà la seva metgessa i la seva infermera de capçalera, i que això farà que hagi d’anar més a serveis d’urgències, hagi de fer més consultes a especialistes de segon nivell, patirà més sobrediagnòstics, més ingressos, i finalment, viurà menys?
O potser l’interès en aquesta «innovació» té alguna cosa a veure amb alguns projectes d’entitats privades amb ànim de lucre per fer el que en diuen «atenció integrada social i sanitària»? Potser pensa dedicar l’augment de pressupost per a l’AP (compromès en la mateixa compareixença parlamentària) a fer concerts amb entitats privades? Serà que algú té interès a utilitzar, des de la gestió privada, els fons europeus per a promoure l’atenció domiciliària?
Ah, i si es vol fer alguna cosa per disminuir les llistes d’espera amb especialistes focals, l’ocupació de llits hospitalaris o les consultes als serveis d’urgències, temes importantíssims per als set milions de catalans, garanteixin i promoguin la longitudinalitat a l’atenció primària.
Treballem a l’atenció primària, a la consulta, als domicilis i, de vegades, al carrer. No volem dir als nostres pacients que, quan necessitin ser atesos a casa seva, hi anirà un altre metge i una altra infermera. Treballem amb la treballadora social del CAP i, quan cal, ens coordinem amb els serveis socials. És veritat que no tothom ho fa de la mateixa manera, que hi ha professionals als qui no els agrada sortir del centre, que hi ha direccions de l’atenció primària catalana que promouen pràctiques contràries a l’evidència, en contra dels interessos dels pacients. Però això no se soluciona aplicant fórmules, potser vàlides en altres entorns, que no han demostrat ser millors que les conegudes i practicades des de fa molt de temps.
Els responsables polítics tenen el deure de basar les seves polítiques en la millor evidència científica disponible i fer-la aplicar en els sistemes i entitats públiques, o privades amb qui concerten serveis. Tenen recursos i maneres de fer-ho. I sí, falten més metges, més infermeres, administratius i treballadores socials, i més diners, però tal com diu, ben posats, allà on són més útils, als equips d’atenció primària.
Per la salut de les dones, homes, grans, joves o infants, per respecte a la ciència i als professionals que cada dia treballen per donar una atenció de qualitat amb longitudinalitat, davant les paraules del Conseller de Salut contra els pilars fonamentals de l’atenció primària, demanem la seva dimissió.
Aquestes declaracions ignoren l'evidència q dona suport a la longitudinalitat. Les alimenta la ignorància o la mala fe. Són irresponsables i si es du a terme el pla empitjorarà la salut dels catalans. El mateix metge durant 15 anys redueix la mortalitat el 25%, la resta és aire pic.twitter.com/IdccdmUnj5
L’1 d’octubre va tenir lloc l’assemblea general de Marea Blanca Catalunya en què vam participar moltes entitats, col·lectius i organitzacions. Durant la ronda de ponències, des del FoCAP vam incidir en la necessitat urgent d’augmentar el pressupost destinat a l’Atenció Primària (AP) fins a arribar al 25%, en línia amb la campanya unitària 25% Atenció Primària JA, en la qual col·laborem juntament amb altres entitats.
En la nostra intervenció vam explicar en quins punts creiem que caldria invertir de forma prioritària aquest augment pressupostari. Aquests se centren en 3 aspectes: 1. personal; 2. ampliació de funcions i 3. inversions en infraestructures, materials i equipaments.
De forma resumida, vam proposar les següents mesures:
Aquest estiu seguim amb la campanya 25% per l’Atenció Primària Ja.
Una representació de les entitats promotores, Amnistia Internacional Catalunya, Metges de Catalunya, Medicus Mundi Mediterrània, Rebel·lió AP, Marea Blanca i FoCAP s’ha reunit amb els grups parlamentaris de PSC, ERC, JuntsxCat, Comuns i CUP per presentar els objectius de la campanya i demanar una compareixença a la comissió de salut del Parlament.
També s’estan presentant i aprovant mocions de suport a diversos ajuntaments.
I seguim amb la recollida de signatures del Manifest, tant d’entitats com de persones particulars.
Si encara no ho has fet, agost és un bon mes per fer-ho, només cal que obris aquest enllaç: formulari signatures
Si ens ajudes a fer difusió entre persones amigues i conegudes, pots penjar aquest missatge a les teves xarxes socials:
Suport a la campanya perquè a la Llei de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya 2023, el 25% del pressupost de sanitat es destini a l’atenció primària i que ho faci amb transparència, detallant quines són les partides que s’hi inclouen i segons quin criteri, tal com s’explica al Manifest. Mostra el teu suport al següent formulari.
El passat dijous 5 de maig vam donar el tret de sortida a la campanya «25% Atenció Primària». Les entitats organitzadores de la campanya (Amnistia Internacional Catalunya, FoCAP, Marea Blanca, Medicus Mundi Mediterrània i Rebel·lió Atenció Primària) ens vam manifestar davant del Parlament de Catalunya per reivindicar la importància de l’atenció primària i la necessitat de dotar-la de recursos suficients.
Per què reclamem?
L’atenció primària és la porta d’accés al dret a salut, l’OMS assegura que pot satisfer el 70% de les necessitats sanitàries de les persones al llarg de la seva vida i és fonamental per a prevenir i promoure la salut, ja que permet realitzar diagnòstics de manera precoç i detectar problemes de salut abans que s’agreugin.
Tot i això, seguim amb una atenció primària infradotada amb professionals exhausts i amb una falta de recursos endèmica després d’anys de mesures d’austeritat. El resultat són llargues llistes d’espera, tancament de centres sanitaris, abandonament laboral dels professionals, retards en els diagnòstics…
El proper dijous 5 de maig a les 9.30 h el FoCAP, juntament amb Amnistia Internacional, Marea Blanca, Medicus Mundi i Rebel·lió Atenció Primària, hem convocat una roda de premsa davant del Parlament, coincidint amb la reunió de la Comissió de Salut, per anunciar el llançament de la campanya 25% Atenció Primària JA. Es tracta d’una campanya unitària per reclamar que es destini com a mínim el 25% del pressupost de Salut a l’Atenció Primària a la llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya pel 2023. En aquest comunicat de premsa en donem més detalls.
El Govern de Catalunya desatén les recomanacions de l’OMS i Relators de les Nacions Unides, que insten als Estats a reforçar l’Atenció Primària, peça central del sistema sanitari. Aquestes organitzacions demanen destinar com a mínim el 25% del total de despesa sanitària, però als pressupostos de Catalunya per al 2022 només s’hi va preveure un 17%, sense un desglossament de les partides incloses.
La Coordinadora estatal Antiprivatització de la Sanitat (CAS), amb el suport de grups i col·lectius de tot l’estat, ha presentat a la Mesa del Congrés de Diputats una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), que ha estat admesa. La iniciativa consisteix en una Proposició de Llei de Recuperació del Sistema Nacional de Salut (SNS), basant-se en el dret de protecció de la salut reconegut en l’article 43 de la Constitució i en concret, en l’afirmació «competeix als poders públics organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i de les prestacions i serveis necessaris».
Malgrat aquest reconeixement, les últimes dècades, i en les diferents comunitats autònomes, ha tingut lloc un procés de cessió de la gestió de centres i provisió de serveis a empreses privades, incloses empreses amb afany de lucre. Aquest model, conegut com de «col·laboració público-privada», ha estat qüestionat per diversos organismes en la mesura que no ha demostrat aportar millors resultats en salut ni millor ús dels recursos econòmics que la gestió directa pública. Per contra, ha estat envoltat d’irregularitats, manca de transparència i finalment ha ocasionat un augment dels costos financers.
FoCAP 