Signa pel 25% per l’Atenció Primària

Etiquetes

campanya, mobilitzacions, política sanitaria, polítiques de salut, pressupost, pressupostos

Aquest estiu seguim amb la campanya 25% per l’Atenció Primària Ja.

• Una representació de les entitats promotores, Amnistia Internacional Catalunya, Metges de Catalunya, Medicus Mundi Mediterrània, Rebel·lió AP, Marea Blanca i FoCAP s’ha reunit amb els grups parlamentaris de PSC, ERC, JuntsxCat, Comuns i CUP per presentar els objectius de la campanya i demanar una compareixença a la comissió de salut del Parlament.
• També s’estan presentant i aprovant mocions de suport a diversos ajuntaments.
• I seguim amb la recollida de signatures del Manifest, tant d’entitats com de persones particulars.

Si encara no ho has fet, agost és un bon mes per fer-ho, només cal que obris aquest enllaç: formulari signatures

Si ens ajudes a fer difusió entre persones amigues i conegudes, pots penjar aquest missatge a les teves xarxes socials:

Suport a la campanya perquè a la Llei de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya 2023, el 25% del pressupost de sanitat es destini a l’atenció primària i que ho faci amb transparència, detallant quines són les partides que s’hi inclouen i segons quin criteri, tal com s’explica al Manifest. Mostra el teu suport al següent formulari.

Mostreu el vostre suport a l’Atenció Primària i adheriu-vos a la campanya 25%Atenció Primària JA

Etiquetes

campanya, mobilitzacions, política sanitaria, polítiques de salut, pressupost

El passat dijous 5 de maig vam donar el tret de sortida a la campanya «25% Atenció Primària». Les entitats organitzadores de la campanya (Amnistia Internacional Catalunya, FoCAP, Marea Blanca, Medicus Mundi Mediterrània i Rebel·lió Atenció Primària) ens vam manifestar davant del Parlament de Catalunya per reivindicar la importància de l’atenció primària i la necessitat de dotar-la de recursos suficients.

Per què reclamem?

L’atenció primària és la porta d’accés al dret a salut, l’OMS assegura que pot satisfer el 70% de les necessitats sanitàries de les persones al llarg de la seva vida i és fonamental per a prevenir i promoure la salut, ja que permet realitzar diagnòstics de manera precoç i detectar problemes de salut abans que s’agreugin.

Tot i això, seguim amb una atenció primària infradotada amb professionals exhausts i amb una falta de recursos endèmica després d’anys de mesures d’austeritat. El resultat són llargues llistes d’espera, tancament de centres sanitaris, abandonament laboral dels professionals, retards en els diagnòstics…

Tret de sortida a la campanya 25% Atenció Primària

Etiquetes

campanya, mobilitzacions, política sanitaria, polítiques de salut, pressupost

El proper dijous 5 de maig a les 9.30 h el FoCAP, juntament amb Amnistia Internacional, Marea Blanca, Medicus Mundi i Rebel·lió Atenció Primària, hem convocat una roda de premsa davant del Parlament, coincidint amb la reunió de la Comissió de Salut, per anunciar el llançament de la campanya 25% Atenció Primària JA. Es tracta d’una campanya unitària per reclamar que es destini com a mínim el 25% del pressupost de Salut a l’Atenció Primària a la llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya pel 2023. En aquest comunicat de premsa en donem més detalls.

El Govern de Catalunya desatén les recomanacions de l’OMS i Relators de les Nacions Unides, que insten als Estats a reforçar l’Atenció Primària, peça central del sistema sanitari. Aquestes organitzacions demanen destinar com a mínim el 25% del total de despesa sanitària, però als pressupostos de Catalunya per al 2022 només s’hi va preveure un 17%, sense un desglossament de les partides incloses.

Iniciativa Legislativa Popular per la recuperació d’una sanitat universal, 100% pública i de qualitat

Etiquetes

iniciativa legistaliva popular, política sanitaria, privatització, sanitat pública, sanitat universal

La Coordinadora estatal Antiprivatització de la Sanitat (CAS), amb el suport de grups i col·lectius de tot l’estat, ha presentat a la Mesa del Congrés de Diputats una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), que ha estat admesa. La iniciativa consisteix en una Proposició de Llei de Recuperació del Sistema Nacional de Salut (SNS), basant-se en el dret de protecció de la salut reconegut en l’article 43 de la Constitució i en concret, en l’afirmació «competeix als poders públics organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i de les prestacions i serveis necessaris».

Malgrat aquest reconeixement, les últimes dècades, i en les diferents comunitats autònomes, ha tingut lloc un procés de cessió de la gestió de centres i provisió de serveis a empreses privades, incloses empreses amb afany de lucre. Aquest model, conegut com de «col·laboració público-privada», ha estat qüestionat per diversos organismes en la mesura que no ha demostrat aportar millors resultats en salut ni millor ús dels recursos econòmics que la gestió directa pública. Per contra, ha estat envoltat d’irregularitats, manca de transparència i finalment ha ocasionat un augment dels costos financers.

Sense primària no hi ha salut! Què necessitem: el 25%!

Etiquetes

marea blanca, mobilitzacions, política sanitaria, pressupost, pressupostos

El 12 de desembre començava un cicle de mobilitzacions en defensa dels drets socials. Als carrers de Barcelona se sentien consignes que reivindicaven una millora dels serveis públics per garantir els drets de les persones i la justícia social. El FoCAP hi va ser present com a part de la Marea Blanca de Catalunya. La necessitat de reforçar l’atenció primària i preservar els seus valors van ser part fonamental dels crits en defensa del dret a la salut que donen títol a aquest post. La manifestació va acabar amb la lectura d’un manifest unitari de les entitats convocants.

Aquesta manifestació coincidia el mateix 12 de desembre amb la mobilització estatal amb el lema “Salvemos la Atención Primaria”, promoguda per la Federació d’Associacions de Defensa de la Sanitat Pública (FADSP), amb adhesió de més de 100 entitats, entre elles la Coordinadora estatal de Mareas Blancas. Milers de persones es van concentrar davant el Ministeri de Sanitat a Madrid, on es va llegir aquest manifest.

Enuig i tristesa pel 12%

Etiquetes

despesa pública en salut, despesa sanitària, política sanitaria, polítiques de salut, pressupostos

• 

• 

Descarregar document en pdf

No era difícil preveure tal com van les coses al CAPs, però, com tota mala notícia, fa mal quan arriba. Ens referim a una dada recollida en la pelada memòria del CatSalut referent a l’any 2020, amb Alba Vergés de consellera i Adrià Comella com a director del CatSalut. La despesa que s’ha destinat a l’Atenció Primària (AP) ha estat de l’11,98% de la despesa global. En nombres absoluts són 1.569 milions d’euros (M€), pràcticament la mateixa xifra del 2019.

L’AP venia d’una situació plena de carències, de pressupostos i despeses que des del 2013 ronden el 15% i que en aquests últims 8 anys tan sols s’han incrementat de 331 M€. Estem obligades a mirar al nostre costat, les altres parts del sistema, per veure que no totes segueixen la mateixa tendència. L’àmbit especialitzat, en el mateix període, ha incrementat la despesa en 3.580 M€, passant dels 4.531 M€ de l’any 2013 als 8.110 M€ l’any 2020 (xifres obtingudes de les memòries del CatSalut, que proporcionen despesa global i distribució funcional).

És cert que els números estan influïts per la pandèmia, però aquesta s’ha atès als dos àmbits, hospitals i primària. Les xifres denoten com s’ha enfocat l’atenció a la COVID-19, amb criteri hospitalocèntric, com és habitual en el nostre sistema, i amb aquest criteri es va decidir on anaven a parar els més de 2.000 M€ suplementaris per la pandèmia. No era el millor enfocament per controlar l’expansió del virus i els seus efectes, però es va optar per aquest camí, probablement degut a l’automatisme de la gestió que tradicionalment mira al sistema hospitalari i ignora el primari.

No podem més que expressar el nostre enuig i la nostra tristesa per aquest 12%.

Prioritats per a la nova legislatura. Marea Blanca

Etiquetes

marea blanca, política sanitaria, polítiques de salut, Sanitat catalana, sistema sanitari, sistema sanitari català, sistema sanitari primarista

El sistema sanitari català ha demostrat que té greus problemes per respondre adequadament a les necessitats de salut de la població i per aconseguir un òptim rendiment social dels recursos que hi dediquem. Aquest fet té a veure amb la forta mercantilització a través de la col·laboració (més aviat parasitació) público-privada en les seves diverses formes (Consorcis, fundacions del sistema SISCAT…). Les directrius de les elits econòmiques i polítiques de la Unió Europea per fer front a la crisi sanitària, econòmica i social, s’enfoquen a un major finançament públic per a empreses privades mitjançant els Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) que afavoriran projectes especulatius i inversions que buscaran més la consecució de beneficis privats que no pas l’interès general.

Per millorar la salut de la ciutadania i combatre la mercantilització del sistema, Marea Blanca de Catalunya defensa un SERVEI NACIONAL DE SALUT amb cobertura universal, de provisió pública, equitatiu i primarista, tal com s’exposa en el Manifest pel dret a decidir també la nostra salut i el sistema sanitari a Catalunya. La pandèmia de COVID-19 exigeix així mateix disposar de recursos extraordinaris a curt termini. Per caminar cap aquest objectiu, de cara a la propera legislatura a Catalunya marquem les següents prioritats, competència del govern de la Generalitat:

1. Actuar sobre la pobresa garantint rendes de suficiència (RGC, RMI, RBU) amb gestió àgil i efectiva. Considerar la pobresa i l’empobriment de les persones com a determinant social de malaltia. Prou desnonaments, habitatge i energia per a tothom.

2. Desplegament de la Llei d’Universalització de la Sanitat Catalana, pendent del
Reglament que encara no s’ha implementat, per garantir l’accés universal a la sanitat.

3. Potenciar els serveis de salut pública de base territorial, amb dotació de personal i pressupostària que promoguin polítiques contra les desigualtats socials en salut. Desenvolupament de l’Agència Catalana de Salut Pública.

Posicionament davant de l’externalització del rastreig de contactes dels casos de COVID-19

Etiquetes

COVID19, externalització, política sanitaria, salut pública

Prou menyspreu cap a l’atenció primària de salut

La notícia de l’externalització del rastreig de contactes de casos de la COVID-19 a mans de Ferroser Servicios Auxiliares, empresa de la división de servicios de Ferrovial, mostra un cop més el menysteniment del Departament de Salut cap a l’atenció primària de salut (APS).

Des de l’inici de la crisi sanitària, s’ha deixat de banda l’atenció primària de salut: s’han tancat centres i consultoris (se n’haurien tancat més si no hi hagués hagut resistència per part dels equips i ens locals), s’ha orientat a la població a trucar al 061 en cas de presentar símptomes enlloc d’indicar-los que truquessin als centres d’APS i s’han pres decisions centralitzades sense comptar amb l’opinió del territori que és qui coneix les necessitats de la població i l’organització dels serveis.

L’APS ha respost a aquesta desconsideració aprofundint en el coneixement de la presentació i el maneig de la malaltia per a què els pacients poguessin ser atesos al domicili quan era possible, adaptant la seva organització a les necessitats generades, assumint la gestió de permisos per vulnerabilitat que no li pertocaven, obrint els centres els caps de setmana per a donar atenció telefònica, presencial i a domicili i fent-se càrrec de l’atenció sanitària a les residències, hospitals de campanya i hotels.

Fa pocs dies la consellera Alba Vergés va anunciar que es destinarien 4,5 milions per a contractar 430 professionals d’atenció primària aquest estiu per a reforçar els equips de les zones de costa i aquells que assumiran l’atenció a les residències. Considerem que aquesta quantitat és insuficient (veure el posicionament de l’AiFICC al respecte) i que cal no només reforçar el personal mèdic i d’infermeria sinó també l’administratiu i de treball social, claus per a donar resposta a les necessitats de la població.

Llegim amb estupor la notícia que la Generalitat farà una inversió de 17,7 milions d’euros per externalitzar el servei de rastreig a una empresa privada filial de Ferrovial que col·laborarà amb el SEM per aquesta tasca, que és una atribució clara de salut pública i que es du a terme amb la col·laboració de l’APS. No entenem per què, enlloc de reforçar les estructures que ja existeixen en el territori, se’n generen de noves.
D’altra banda, veiem amb preocupació l’estratègia que el CatSalut va iniciar fa uns anys de promoure l’accés telefònic de la població al sistema sanitari a través del 061 i enlloc de fer-ho amb els CAPs. Aquesta estratègia està influint en els fluxos de les persones dins del sistema sanitari, soscava la funció de porta d’entrada al sistema de l’atenció primària i es perd un recurs comunitari de proximitat que ofereix atenció longitudinal.

Per tant, reclamem:

• Que s’aturi l’externalització d’aquest servei públic i que el pressupost assignat per al seguiment dels contactes de casos de COVID-19 es destini a reforçar els equips d’APS i SP.
• Que es potenciï l’atenció telefònica als centres d’APS, garantint les condicions tècniques i el personal administratiu suficient per a donar una resposta eficaç des del territori a les necessitats de la població.
• Que es planifiquin els serveis de salut amb visió poblacional, de servei públic i amb perspectiva de continuïtat, seguint criteris de qualitat i cost-efectivitat.
• Que es reobrin tots els centres d’APS i consultoris que segueixen tancats.

A Barcelona, 8 de juny de 2020

Entitats signants:

Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC)
Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP)
Rebel·lió Atenció Primària
Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB)
Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Girona (COIGI)
Asociación de Enfermería Comunitaria (AEC)
Associació Catalana d’infermeria Pediàtrica (ACIP)

Pressupostos de la Generalitat 2020 i atenció primària (4). Reunió amb ERC i JxCAT

Etiquetes

atenció primària, política sanitaria, polítiques de salut, pressupostos

Finalitzem les reunions amb els partits polítics amb representació al Parlament relatives als pressupostos de la Generalitat

Després de dos anys de pressupostos congelats, s’estan duent a terme negociacions perquè la Generalitat tingui pressupostos per al 2020. És per això que des d’entitats de defensa de l’atenció primària ens estem reunint amb els partits polítics per a fer present la necessitat d’augmentar la dotació per al nivell d’atenció que millora la salut de la població i la sostenibilitat del sistema.

El 06 de febrer Rebel·lió Atenció Primària, Marea Blanca de Catalunya, La Capçalera i Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) ens vam reunir amb Lluís Ginó, de JxCAT, i amb Gemma Espigares, de ERC.

A continuació podeu llegir el resum de la reunió.

No a l’extinció de l’EASP. #NoalCierredelaEASP

Etiquetes

política sanitaria, polítiques de salut, salut pública

Per a signar la campanya de suport: aquí
Per a conèixer més: No a la extinción de la EASP

El FoCAP, com a entitat en defensa de la millora de l’Atenció Primària al nostre país, ens oposem a l’extinció de l’Escola Andalusa de Salut Pública (EASP).

Aquest text és una adaptació quasi literal d’aquesta entrada al blog de Rebel·lió Atenció Primària

El preàmbul:

La Escuela Andaluza de Salud Pública té 35 anys de vida, i en aquestes quatre dècades ha estat una institució de referència de la formació en Salut Pública a Espanya.

Com a empresa pública dedicada a la Salut Pública té entre les seves funcions generar coneixement, ser espai de trobada i intercanvi d’informació, formar a professionals i investigar i cooperar amb altres organismes internacionals que vetllen per la millora dels serveis de salut i la pràctica clínica.
El Partit Popular d’ Andalusia va presentar el desembre del 2019 una proposició de llei en la qual inclou la seva dissolució i extinció.

Què és la salut pública?

La salut pública ajuda a dissenyar estratègies que permeten la sostenibilitat i l’equitat en els sistemes de salut.

Deien Jose R. Repullo i Andreu Segura el 2006 que “les aportacions de la salut pública -epidemiologia, economia de la salut i recerca en serveis sanitaris- són fonamentals per a configurar un enfocament poblacional i aportar una base científica i tècnica a les decisions polítiques”. Potser és això el que fa que determinats grups polítics les considerin “perilloses” i dissenyin estratègies per a eliminar-les (encara que emboliquin el discurs en absurdes figures retòriques per a evitar enfrontar-se directament a la barbaritat de les seves proposicions)