Decàleg de la innovació en Atenció Primària

Etiquetes

atenció primària de salut, política sanitaria, Sistema públic de salut

Descarregueu aquí en pdf

El Conseller de Salut contra la salut de la població

Etiquetes

atenció primària de salut, política sanitaria, Sistema públic de salut

Des del naixement del FoCAP el 2009 hem viscut sis consellers i conselleres de Salut. Ja hem sentit moltes declaracions discutibles i amb les que no hem estat d’acord. Però les que va fer ahir al Parlament el conseller Balcells són de les que baten el rècord. Bé, potser al mateix nivell d’algunes afirmacions de l’exconseller Ruiz, que ja és dir.

Contra tota evidència científica, Balcells va dir que la longitudinalitat (mal pronunciat, per cert) ha quedat antiga! La longitudinalitat és un dels elements de l’atenció primària que major impacte té en diferents variables relacionades amb la salut i l’ús del sistema sanitari. Està demostrat que:

• facilita l’atenció preventiva,
• evita la medicalització i el sobrediagnòstic,
• redueix els efectes adversos de les intervencions sanitàries,
• disminueix les derivacions a especialistes de segon nivell i les consultes als serveis d’urgències
• disminueix els ingressos hospitalaris,
• redueix la mortalitat
• augmenta la qualitat de vida, en especial en persones grans.

El FoCAP ho ha recollit en diverses entrades: Longitudinalitat, atenció primària i salut: l’evidència és tossuda (abril del 2021); La longitudinalitat de l’atenció, una qüestió de vida i mort? (abril del 2019); i La longitudinalitat: bona, bonica i barata (febrer del 2019). Posteriorment, el febrer del 2022, la revista British Journal of General Practice publicava Continuity in general practice as predictor of mortality, acute hospitalisation, and use of out-of-hours care: a registry-based observational study in Norway , un estudi que quantificava els beneficis de la longitudinalitat en la mortalitat, l’ús de serveis d’urgències i els ingressos, en funció dels anys de relació d’una persona amb el mateix metge. I el resultat va ser que a més anys de relació, majors són els beneficis. En concret, 15 anys de relació proporcionen una disminució del 25% en les taxes de mortalitat, un 28% les hospitalitzacions i un 30% les consultes als serveis d’urgències.

La clau es troba en la confiança i el vincle que s’estableix entre dues persones (professional i pacient) que es relacionen al llarg del temps i al coneixement profund dels problemes de salut i de les necessitats de les persones que aquesta relació proporciona.

En relació als múltiples beneficis de la longitudinalitat, les autores de Longitudinalidad en Atención Primaria: un factor protector de la salud (juny del 2022) diuen: Imaginemos qué pasaría con cualquier medicamento, tecnología o intervención sanitaria que consiguiera una tasa de reducción de la mortalidad de hasta un 30%, como ha demostrado conseguir la longitudinalidad. Las multinacionales se apresurarían a patentarlo y posicionarlo en el mercado. Sería portada en todos los medios.

On veu el Sr. Conseller l’antiguitat de la longitudinalitat? Tenint en compte el poc contacte que ha tingut en l’àmbit professional amb l’atenció primària de salut, hem de pensar que qui li ha transmès aquesta idea no ha estat precisament cap persona experta ni cap entitat pròpia de l’atenció primària. A qui pregunta? A qui escolta?

Amb el mateix èmfasi Balcells parla d’«innovar», que per a ell significa posar «equips d’atenció domiciliària i residencial». Innovar per millorar, diu. Com diu la filòsofa Begoña Roman, tenim un problema amb la “innovatitis”. El nou no sempre és millor. Una idea, per ser nova i original, no té per què ser bona. En què es basa el conseller, en quins coneixements i quines experiències? S’atrevirà a dir a les persones que necessiten atenció domiciliària que per «innovar» ja no els visitarà la seva metgessa i la seva infermera de capçalera, i que això farà que hagi d’anar més a serveis d’urgències, hagi de fer més consultes a especialistes de segon nivell, patirà més sobrediagnòstics, més ingressos, i finalment, viurà menys?

O potser l’interès en aquesta «innovació» té alguna cosa a veure amb alguns projectes d’entitats privades amb ànim de lucre per fer el que en diuen «atenció integrada social i sanitària»? Potser pensa dedicar l’augment de pressupost per a l’AP (compromès en la mateixa compareixença parlamentària) a fer concerts amb entitats privades? Serà que algú té interès a utilitzar, des de la gestió privada, els fons europeus per a promoure l’atenció domiciliària?

Ah, i si es vol fer alguna cosa per disminuir les llistes d’espera amb especialistes focals, l’ocupació de llits hospitalaris o les consultes als serveis d’urgències, temes importantíssims per als set milions de catalans, garanteixin i promoguin la longitudinalitat a l’atenció primària.

Treballem a l’atenció primària, a la consulta, als domicilis i, de vegades, al carrer. No volem dir als nostres pacients que, quan necessitin ser atesos a casa seva, hi anirà un altre metge i una altra infermera. Treballem amb la treballadora social del CAP i, quan cal, ens coordinem amb els serveis socials. És veritat que no tothom ho fa de la mateixa manera, que hi ha professionals als qui no els agrada sortir del centre, que hi ha direccions de l’atenció primària catalana que promouen pràctiques contràries a l’evidència, en contra dels interessos dels pacients. Però això no se soluciona aplicant fórmules, potser vàlides en altres entorns, que no han demostrat ser millors que les conegudes i practicades des de fa molt de temps.

Els responsables polítics tenen el deure de basar les seves polítiques en la millor evidència científica disponible i fer-la aplicar en els sistemes i entitats públiques, o privades amb qui concerten serveis. Tenen recursos i maneres de fer-ho. I sí, falten més metges, més infermeres, administratius i treballadores socials, i més diners, però tal com diu, ben posats, allà on són més útils, als equips d’atenció primària.

Per la salut de les dones, homes, grans, joves o infants, per respecte a la ciència i als professionals que cada dia treballen per donar una atenció de qualitat amb longitudinalitat, davant les paraules del Conseller de Salut contra els pilars fonamentals de l’atenció primària, demanem la seva dimissió.

Aquestes declaracions ignoren l'evidència q dona suport a la longitudinalitat. Les alimenta la ignorància o la mala fe.
Són irresponsables i si es du a terme el pla empitjorarà la salut dels catalans.
El mateix metge durant 15 anys redueix la mortalitat el 25%, la resta és aire pic.twitter.com/IdccdmUnj5

— FoCAP (@_FoCAP_) November 10, 2022

I el 25% a l’Atenció Primària: per a què?

Etiquetes

campanya, marea blanca, mobilitzacions, política sanitaria, polítiques de salut, pressupost, pressupostos

L’1 d’octubre va tenir lloc l’assemblea general de Marea Blanca Catalunya en què vam participar moltes entitats, col·lectius i organitzacions. Durant la ronda de ponències, des del FoCAP vam incidir en la necessitat urgent d’augmentar el pressupost destinat a l’Atenció Primària (AP) fins a arribar al 25%, en línia amb la campanya unitària 25% Atenció Primària JA, en la qual col·laborem juntament amb altres entitats.

En la nostra intervenció vam explicar en quins punts creiem que caldria invertir de forma prioritària aquest augment pressupostari. Aquests se centren en 3 aspectes: 1. personal; 2. ampliació de funcions i 3. inversions en infraestructures, materials i equipaments.

De forma resumida, vam proposar les següents mesures:

Signa pel 25% per l’Atenció Primària

Etiquetes

campanya, mobilitzacions, política sanitaria, polítiques de salut, pressupost, pressupostos

Aquest estiu seguim amb la campanya 25% per l’Atenció Primària Ja.

• Una representació de les entitats promotores, Amnistia Internacional Catalunya, Metges de Catalunya, Medicus Mundi Mediterrània, Rebel·lió AP, Marea Blanca i FoCAP s’ha reunit amb els grups parlamentaris de PSC, ERC, JuntsxCat, Comuns i CUP per presentar els objectius de la campanya i demanar una compareixença a la comissió de salut del Parlament.
• També s’estan presentant i aprovant mocions de suport a diversos ajuntaments.
• I seguim amb la recollida de signatures del Manifest, tant d’entitats com de persones particulars.

Si encara no ho has fet, agost és un bon mes per fer-ho, només cal que obris aquest enllaç: formulari signatures

Si ens ajudes a fer difusió entre persones amigues i conegudes, pots penjar aquest missatge a les teves xarxes socials:

Suport a la campanya perquè a la Llei de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya 2023, el 25% del pressupost de sanitat es destini a l’atenció primària i que ho faci amb transparència, detallant quines són les partides que s’hi inclouen i segons quin criteri, tal com s’explica al Manifest. Mostra el teu suport al següent formulari.

Mostreu el vostre suport a l’Atenció Primària i adheriu-vos a la campanya 25%Atenció Primària JA

Etiquetes

campanya, mobilitzacions, política sanitaria, polítiques de salut, pressupost

El passat dijous 5 de maig vam donar el tret de sortida a la campanya «25% Atenció Primària». Les entitats organitzadores de la campanya (Amnistia Internacional Catalunya, FoCAP, Marea Blanca, Medicus Mundi Mediterrània i Rebel·lió Atenció Primària) ens vam manifestar davant del Parlament de Catalunya per reivindicar la importància de l’atenció primària i la necessitat de dotar-la de recursos suficients.

Per què reclamem?

L’atenció primària és la porta d’accés al dret a salut, l’OMS assegura que pot satisfer el 70% de les necessitats sanitàries de les persones al llarg de la seva vida i és fonamental per a prevenir i promoure la salut, ja que permet realitzar diagnòstics de manera precoç i detectar problemes de salut abans que s’agreugin.

Tot i això, seguim amb una atenció primària infradotada amb professionals exhausts i amb una falta de recursos endèmica després d’anys de mesures d’austeritat. El resultat són llargues llistes d’espera, tancament de centres sanitaris, abandonament laboral dels professionals, retards en els diagnòstics…

Tret de sortida a la campanya 25% Atenció Primària

Etiquetes

campanya, mobilitzacions, política sanitaria, polítiques de salut, pressupost

El proper dijous 5 de maig a les 9.30 h el FoCAP, juntament amb Amnistia Internacional, Marea Blanca, Medicus Mundi i Rebel·lió Atenció Primària, hem convocat una roda de premsa davant del Parlament, coincidint amb la reunió de la Comissió de Salut, per anunciar el llançament de la campanya 25% Atenció Primària JA. Es tracta d’una campanya unitària per reclamar que es destini com a mínim el 25% del pressupost de Salut a l’Atenció Primària a la llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya pel 2023. En aquest comunicat de premsa en donem més detalls.

El Govern de Catalunya desatén les recomanacions de l’OMS i Relators de les Nacions Unides, que insten als Estats a reforçar l’Atenció Primària, peça central del sistema sanitari. Aquestes organitzacions demanen destinar com a mínim el 25% del total de despesa sanitària, però als pressupostos de Catalunya per al 2022 només s’hi va preveure un 17%, sense un desglossament de les partides incloses.

Iniciativa Legislativa Popular per la recuperació d’una sanitat universal, 100% pública i de qualitat

Etiquetes

iniciativa legistaliva popular, política sanitaria, privatització, sanitat pública, sanitat universal

La Coordinadora estatal Antiprivatització de la Sanitat (CAS), amb el suport de grups i col·lectius de tot l’estat, ha presentat a la Mesa del Congrés de Diputats una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), que ha estat admesa. La iniciativa consisteix en una Proposició de Llei de Recuperació del Sistema Nacional de Salut (SNS), basant-se en el dret de protecció de la salut reconegut en l’article 43 de la Constitució i en concret, en l’afirmació «competeix als poders públics organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i de les prestacions i serveis necessaris».

Malgrat aquest reconeixement, les últimes dècades, i en les diferents comunitats autònomes, ha tingut lloc un procés de cessió de la gestió de centres i provisió de serveis a empreses privades, incloses empreses amb afany de lucre. Aquest model, conegut com de «col·laboració público-privada», ha estat qüestionat per diversos organismes en la mesura que no ha demostrat aportar millors resultats en salut ni millor ús dels recursos econòmics que la gestió directa pública. Per contra, ha estat envoltat d’irregularitats, manca de transparència i finalment ha ocasionat un augment dels costos financers.

Sense primària no hi ha salut! Què necessitem: el 25%!

Etiquetes

marea blanca, mobilitzacions, política sanitaria, pressupost, pressupostos

El 12 de desembre començava un cicle de mobilitzacions en defensa dels drets socials. Als carrers de Barcelona se sentien consignes que reivindicaven una millora dels serveis públics per garantir els drets de les persones i la justícia social. El FoCAP hi va ser present com a part de la Marea Blanca de Catalunya. La necessitat de reforçar l’atenció primària i preservar els seus valors van ser part fonamental dels crits en defensa del dret a la salut que donen títol a aquest post. La manifestació va acabar amb la lectura d’un manifest unitari de les entitats convocants.

Aquesta manifestació coincidia el mateix 12 de desembre amb la mobilització estatal amb el lema “Salvemos la Atención Primaria”, promoguda per la Federació d’Associacions de Defensa de la Sanitat Pública (FADSP), amb adhesió de més de 100 entitats, entre elles la Coordinadora estatal de Mareas Blancas. Milers de persones es van concentrar davant el Ministeri de Sanitat a Madrid, on es va llegir aquest manifest.

Enuig i tristesa pel 12%

Etiquetes

despesa pública en salut, despesa sanitària, política sanitaria, polítiques de salut, pressupostos

• 

• 

Descarregar document en pdf

No era difícil preveure tal com van les coses al CAPs, però, com tota mala notícia, fa mal quan arriba. Ens referim a una dada recollida en la pelada memòria del CatSalut referent a l’any 2020, amb Alba Vergés de consellera i Adrià Comella com a director del CatSalut. La despesa que s’ha destinat a l’Atenció Primària (AP) ha estat de l’11,98% de la despesa global. En nombres absoluts són 1.569 milions d’euros (M€), pràcticament la mateixa xifra del 2019.

L’AP venia d’una situació plena de carències, de pressupostos i despeses que des del 2013 ronden el 15% i que en aquests últims 8 anys tan sols s’han incrementat de 331 M€. Estem obligades a mirar al nostre costat, les altres parts del sistema, per veure que no totes segueixen la mateixa tendència. L’àmbit especialitzat, en el mateix període, ha incrementat la despesa en 3.580 M€, passant dels 4.531 M€ de l’any 2013 als 8.110 M€ l’any 2020 (xifres obtingudes de les memòries del CatSalut, que proporcionen despesa global i distribució funcional).

És cert que els números estan influïts per la pandèmia, però aquesta s’ha atès als dos àmbits, hospitals i primària. Les xifres denoten com s’ha enfocat l’atenció a la COVID-19, amb criteri hospitalocèntric, com és habitual en el nostre sistema, i amb aquest criteri es va decidir on anaven a parar els més de 2.000 M€ suplementaris per la pandèmia. No era el millor enfocament per controlar l’expansió del virus i els seus efectes, però es va optar per aquest camí, probablement degut a l’automatisme de la gestió que tradicionalment mira al sistema hospitalari i ignora el primari.

No podem més que expressar el nostre enuig i la nostra tristesa per aquest 12%.

Prioritats per a la nova legislatura. Marea Blanca

Etiquetes

marea blanca, política sanitaria, polítiques de salut, Sanitat catalana, sistema sanitari, sistema sanitari català, sistema sanitari primarista

El sistema sanitari català ha demostrat que té greus problemes per respondre adequadament a les necessitats de salut de la població i per aconseguir un òptim rendiment social dels recursos que hi dediquem. Aquest fet té a veure amb la forta mercantilització a través de la col·laboració (més aviat parasitació) público-privada en les seves diverses formes (Consorcis, fundacions del sistema SISCAT…). Les directrius de les elits econòmiques i polítiques de la Unió Europea per fer front a la crisi sanitària, econòmica i social, s’enfoquen a un major finançament públic per a empreses privades mitjançant els Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) que afavoriran projectes especulatius i inversions que buscaran més la consecució de beneficis privats que no pas l’interès general.

Per millorar la salut de la ciutadania i combatre la mercantilització del sistema, Marea Blanca de Catalunya defensa un SERVEI NACIONAL DE SALUT amb cobertura universal, de provisió pública, equitatiu i primarista, tal com s’exposa en el Manifest pel dret a decidir també la nostra salut i el sistema sanitari a Catalunya. La pandèmia de COVID-19 exigeix així mateix disposar de recursos extraordinaris a curt termini. Per caminar cap aquest objectiu, de cara a la propera legislatura a Catalunya marquem les següents prioritats, competència del govern de la Generalitat:

1. Actuar sobre la pobresa garantint rendes de suficiència (RGC, RMI, RBU) amb gestió àgil i efectiva. Considerar la pobresa i l’empobriment de les persones com a determinant social de malaltia. Prou desnonaments, habitatge i energia per a tothom.

2. Desplegament de la Llei d’Universalització de la Sanitat Catalana, pendent del
Reglament que encara no s’ha implementat, per garantir l’accés universal a la sanitat.

3. Potenciar els serveis de salut pública de base territorial, amb dotació de personal i pressupostària que promoguin polítiques contra les desigualtats socials en salut. Desenvolupament de l’Agència Catalana de Salut Pública.