Volem fets, no només paraules

Etiquetes

atenció primària de salut, consells de salut, ENAPISC, equip d'atenció primària, pressupost, professionals, reforma, xarxa d'atenció primària

El passat dilluns, dia 22 de maig el Departament de Salut va presentar l’ENAPISC (Estratègia Nacional d’Atenció Primària i Salut Comunitària). La seva missió és “Impulsar una nova reforma de l’atenció primària. La nota de premsa del Departament destaca dues idees:

• La nova Estratègia nacional d’atenció primària i salut comunitària (ENAPISC) suposa una inversió de 397 M€ que permetrà a la primària incrementar el seu pes pressupostari del 16% actual al 20%

• S’implanten un centenar d’accions, com la possibilitat dels professionals de gaudir de 6 mesos sabàtics per formació o l’elecció del director de l’equip d’atenció primària pels propis professionals

L’ENAPISC és ple de propostes engrescadores i interessants que podrien ser una bona manera de donar un nou impuls a l’atenció primària de salut (APS) del país. Podríem destacar-ne algunes que valorem positivament:

Adhereix-te a ENFORTIR PRIMÀRIA

Etiquetes

atenció primària de salut, enfortir primària, mobilització, pressupost, professionals

FES-HO CÓRRER

Millorar el sistema sanitari: ENFORTIR L’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Adhereix-te!     |  Si vols veure totes les adhesions fes clic aquí

Molts anys després de la seva reforma, l’atenció primària segueix sent la germaneta pobra del sistema sanitari. Mai va assolir el desplegament de competències i la dotació pressupostària que la reforma demanava. La crisi iniciada el 2008, amb les retallades pressupostàries que els governs van aplicar a partir del 2010, han comportat un deteriorament progressiu i una sobrecàrrega insuportable dels seus professionals. Hem vist com del 18% del pressupost de salut dedicat a l’atenció primària l’any 2010, hem passat al 14% l’any 2016.

Els ciutadans han vist com s’han tancat serveis, s’ha obviat la seva participació, s’ha prescindit de milers de professionals i ha augmentat de manera inadmissible l’espera per a ser visitats pels seus professionals de referència. Això ha comportat la massificació i el trencament de la continuïtat i longitudinalitat de l’atenció, característiques que està demostrat de sobres que milloren la salut de les persones. Els professionals dels equips d’atenció primària (metgesses, infermeres, administratives i treballadores socials) fa temps que treballen al límit de les seves possibilitats. Aquesta situació sostinguda ha arribat a afectar la salut, la motivació i la il·lusió professional. A l’atenció primària el temps és la principal tecnologia que utilitzen els professionals, i la seva persona, l’instrument de treball. Sense temps i amb males condicions de treball la qualitat de l’atenció es deteriora, fent patir tant als pacients com als professionals.

Un front comú per l’atenció primària

Etiquetes

atenció primària de salut, entitats, pressupost, professionals, sistema sanitari

Aquest matí s’ha presentat en roda de premsa el document

Millorar el sistema sanitari. ENFORTIR L’ATENCIÓ PRIMÀRIA

signat per l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC), el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT), la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), la Federació d’associacions de veïns i veïnes de Barcelona (FAVB), el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), Rebel·lió Atenció Primària i la Societat Catalana de Medicina de Família i Comunitària (CAMFIC).

Entitats professionals i socials ens unim per reclamar al Departament de Salut mesures urgents de millora de l’Atenció Primària. Hem acordat demanar una reunió amb el Conseller per tal de concretar compromisos i fer-ne el seguiment.

Treballarem per sumar a la iniciativa moviments socials, sindicats, col·legis professionals, ajuntaments i altres i poder confluir en propostes i en accions que posin de manifest el profund malestar i els greus problemes que pateix l’Atenció Primària i serveixin de revulsiu per començar a revertir la situació.

La xocolata del lloro

Etiquetes

Area bàsica de salut, atenció primària, departament de Salut, desigualtats, pressupost, Toni Comín

Article de Francesca Zapater publicat al Diari de la Sanitat amb el títol: ELS SUPLEMENTS PER A L’ATENCIÓ PRIMÀRIA: LA XOCOLATA DEL LLORO

Salut destinarà 65 milions d’euros a pal·liar desigualtats en salut des de l’atenció primària. Aquesta notícia ens arribava fa uns dies. La primera reacció pot ser: que bé, es vol combatre la desigualtat en salut i es vol reforçar l’atenció primària! Nobles intencions, sens dubte.

Són intencions que en altres ocasions ja ens han manifestat des de l’actual Departament de Salut, en concret el seu responsable, Antoni Comín. L’actual conseller, a diferència del seu predecessor Boi Ruiz, té una nova sensibilitat i es mostra obert a considerar les desigualtats en salut, l’equitat, i l’atenció primària. La nova sensibilitat, però, no es tradueix en mesures efectives ni en polítiques conseqüents. Mesures difícils, efectivament, perquè el sistema sanitari arrossega una càrrega històrica d’ignorància de les desigualtats socials i de menyspreu de l’atenció primària de salut. «Quan deixarem de parlar només de “salut basada en l’evidència” per parlar de “preses de decisió polítiques basades en el coneixement, la ideologia i l’elecció social de prioritats”? preguntaven Joan Benach i Juan Manuel Pericàs en l’article Sis preguntes relacionades amb els Plans de Salut (2016-2020).

Comín diu que es destinaran 65 milions d’euros addicionals en 5 anys per a les Àrees Bàsiques de Salut (ABS) més afectades negativament pels condicionants socials. Mirem què significa.

 Segons dades de les memòries del Servei Català de la Salut, el pressupost inicial per a Salut l’any 2015 va ser de 8.200 milions d’euros i el  pressupost definitiu de 10.035 milions. La part destinada a l’Atenció Primària (AP) ha estat del 13,79%, o sigui, 1.384 milions d’euros. L’any 2010, que va ser l’any amb el pressupost més elevat de tots, va arribar a 9.547 milions d’euros. La part destinada a AP un 18%, o sigui, 1.718 milions d’euros. La diferència, doncs, és de -334 milions d’euros. Pèrdua que, aproximadament, es va produint ant rere any des de 2011 (en total uns 1.670 milions d’euros).  La seva traducció en llocs de treball ha estat la disminució  d’uns 1000 metges, 1000 infermers i 1000 persones d’administració a l’atenció primària, el que representa una mitjana de vuit persones menys per equip (La atención primaria en Catalunya, una paulatina regresión).

Ara es volen destinar 65 milions els propers 5 anys, a raó de 13 milions/any, per 180 ABS que consideren infra-finançades. O sigui que tocaria 72.222 euros per cada ABS i any, més o menys el que val un professional mèdic/any, però una infermera o una administrativa costen molt menys. Realment algú creu que aquesta partida tindrà efectes en la disminució de les desigualtats i en la càrrega de treball dels professionals?

El sistema sanitari, contràriament al que es creu i es ven, té poca influència en el nivell de salut de les persones. Són molt més determinants el treball, l’habitatge, la suficiència energètica, l’educació, el barri, la contaminació ambiental, el nivell socioeconòmic, l’alimentació, el lleure i les xarxes de suport familiar i social. Però una de les coses que fa que el sistema sanitari pugui incidir en la millora de la salut i en la reducció de les desigualtats és que tingui una atenció primària forta i de qualitat. Fa molts anys ja que Barbara Starfield va aportar proves que demostraven que els sistemes de salut que tenien una atenció primària que reunia els atributs d’accessible, longitudinal, integral i coordinadora reduïen la mortalitat, feien una millor prevenció, milloraven l’equitat i disminuïen els costos sanitaris.

Calen, doncs, bones intencions, però també bones polítiques i bones decisions pressupostaries que reverteixin de debò la degradació de l’atenció primària i s’enfoquin a les mesures que tinguin més impacte en la millora de la salut de la població. La resta, és paper mullat, o en aquest cas, la «xocolata del lloro». Només es tracta de tenir clares les prioritats, per poder fer un ús adequat i just dels recursos que tenim. Saben que el 2013 la despesa pública en medicaments per al Trastorn de Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH), dels quals s’ha demostrat poca efectivitat i seguretat, va ser de 14 milions d’euros? Una mica més del que es destinarà a partir d’ara per a les 180 àrees bàsiques de salut més «necessitades». Hi ha marge per decidir en què es gasten els diners i una de les primeres mesures hauria de ser la recuperació progressiva del pressupost per a l’AP i assolir en uns anys dels nivells que teníem en el 2010.

 

 

El FoCAP parla amb el Conseller

Etiquetes

Antoni Comín, autonomia de gestió, Conseller, lideratge, pressupost

El passat 19 d’abril el Conseller de Salut, Toni Comín, va rebre sis membres de la Junta del FoCAP a la Conselleria. La reunió va durar prop de tres hores, durant les quals vam tenir ocasió de comentar llargament la Carta Oberta que li vam fer arribar a l’inici del seu mandat.

Agraïm al Conseller la seva cordialitat, disponibilitat i disposició al diàleg. Durant la trobada, vam copsar que té filosòficament clara la importància de l’atenció primària. Com a FoCAP, vam parlar de les dificultats i els reptes davant dels quals es troba l’atenció primària a Catalunya i vam transmetre-li les preocupacions que tenim respecte la seva situació actual. El sistema sanitari i la cultura en què estem submergits són netament hospitalcèntrics i medicalitzadors, tendències que porten a més iatrogènia i són menys cost-efectives. Ara més que mai, l’atenció primària ha de tenir un paper cabdal dins del sistema i és la clau per assegurar una assistència de qualitat i uns bons nivells de salut per tota la població. Tot i això, durant aquests anys de crisi, ha vist disminuir de manera francament preocupant el seu pressupost i ha estat durament castigada per les retallades. Una de les demandes que vam expressar al Conseller va ser la necessitat urgent de recuperar, i si cal augmentar, aquest pressupost i adequar els recursos de què disposa l’atenció primària a les activitats pròpies d’aquest nivell assistencial i a les necessitats en salut de la població.

Carta oberta al nou director-gerent de l’ICS

Etiquetes

atenció continuada, atenció primària de salut, autonomia de gestió, competències, drets, hospitals, ICS, pressupost, professionals, Sistema públic de salut

Recentment el FoCAP ha fet arribar al nou director-gerent de l’ICS una carta per traslladar-li algunes consideracions sobre l’empitjorament de la qualitat de l’atenció sanitària, la pèrdua de pes de l’atenció primària pel que fa a competències i  pressupost, la retallada de llocs de treball i el deteriorament de les condicions laborals que dificulten cada dia més oferir una atenció primària de qualitat.

En el moment de començar la seva tasca li fem algunes peticions concretes:

1. Que retorni a l’APS totes les competències assistencials perdudes.

2. Que replantegi el model d’atenció continuada a partir de l’avaluació del model actual i utilitzant criteris d’accés, continuïtat i globalitat, a més a més dels econòmics. Cal assegurar que tot ciutadà pugui ser atès en primera instància per l’APS.

3. Que torni a substituir les absències de companys en situació de vacances, malaltia o permís. Que tingui en compte que l’esgotament dels professionals pot tenir greus conseqüències per als pacients.

4. Que doni autonomia de gestió real als equips i que no faci més projectes grandiloqüents, costosos i inviables. Sols cal dotar cada EAP d’objectius i pressupost, deixar llibertat per com s’utilitza i que els beneficis d’una gestió eficient reverteixin el l’equip.

5. Que ens escolti i dialogui per a trobar les millors solucions. Que creguin en nosaltres i ens respectin.

6. Que reverteixi la tendència de major pèrdua percentual de pressupost de l’atenció primària respecte la hospitalària, com a manera de contenir la despesa i millorar la salut de la població.

7. Que mantingui l’ICS com a empresa pública, que no vengui més “trocets”, que la reforci.

En aquesta línia el FoCAP s’ofereix a col·laborar per trobar solucions.

El contingut complert de la carta el trobareu aquí: Carta oberta Dr. Pere Soley