Etiquetes

, , , , ,

El passat dimecres 22 de novembre es va signar el preacord de condicions de treball del personal estatutari de l’ICS. Aquest preacord sembla una rendició de comptes CatSalut-ICS donat que pràcticament només recull aspectes econòmics i deixa de banda certes millores en les condicions laborals que s’han anat perdent al llarg dels anys. La negociació del preacord era el moment per poder restaurar-les. L’últim conveni general de l’ICS es va signar el 2006. Recuperar les prestacions en el fons d’acció social, tornar les retallades del 5% de sou, establir drets en la conciliació laboral o reconèixer la categoria professional d’acord amb les competències que estaven desenvolupant certs col·lectius, haurien estat veritables millores. No ha estat així.

Ho considerem com una pèrdua d’oportunitat perquè, tal com es recollia en les conclusions del procés de mediació promogut pel FoCAP i en què van participar l’ICS i el Departament, es parlava de la necessitat de reparació del patiment dels professionals degut a la pandèmia i a les condicions laborals. Es parlava de tenir cura de tots els treballadors, i aquest preacord no va en aquest sentit.

Les mesures del preacord són injustes i classistes. Trenquen l’esperança i la confiança que algunes professionals infermeres, TCAI i administratius tenien: ser reconegudes professionalment i econòmicament d’acord amb les tasques que realitzen. Aquestes activitats res tenen a veure amb les que feien anys enrere i calia que fossin reconegudes.

Les desigualtats econòmiques del III preacord deixen en una situació complicada als EAP. Reflecteixen, més que mai, el poc coneixement del que és l’AP i sobretot l’estructura jeràrquica que tenen en la seva ment els que el signen (MC, SATSE, CCOO, UGT i l’ICS). La imatge que projecta és arcaica i està totalment desenfocada del que realment succeeix en la majoria dels EAP, on es prioritza el respecte mutu i el treball en equip. Aquesta forma de funcionar s’estableix perquè és la millor manera d’atendre la població i la que mereixen rebre les ciutadanes de la comunitat a qui cuiden. Posar-la en perill, amb el greuge comparatiu que suposen les mesures signades, no és, en cap cas, una bona idea ni era desitjable per a ningú.

Des del FoCAP volem manifestar el nostre malestar davant de les mesures signades en el preacord que no recullen millores reals laborals ni socials i deixa en una situació de menysteniment a la majoria de professionals que treballem a l’AP.

La Beatriz Gonzalez López-Valcárcel, durant la seva presentació a l’acte posterior a l’assemblea del FoCAP del passat dijous dia 23 va dir que “a uno se le debe pagar por lo que es, lo que hace y lo que logra”. Quedi aquí per a la reflexió de cadascú.