Tal com fan mitjans de comunicació de diversos països es pretén analitzar l’acompliment o no de les propostes electorals del Govern de la Generalitat respecte a l’Atenció Primària de Salut. S’han identificat 34 propostes electorals relacionades amb l’Atenció Primària de Salut que s’han extret literalment del Programa electoral de CiU 2012.
Les 34 propostes identificades s’han classificat en 4 categories: acomplert, en progrés, estancat i incomplet. Es presenten agrupades en 10 apartats tal com recollia el document del FoCAP Eleccions al Parlament de Catalunya 2012. Programes i propostes dels partits parlamentaris elaborat prèviament a les eleccions i disponible a: https://focap.files.wordpress.com/2012/11/eleccions-al-parlament-de-catalunya-2012-apfocap.pdf
Fa uns dies el programa .CAT de la televisió pública de Catalunya va organitzar un programa que, amb el títol “Crisi i sanitat: a quin preu?”, volia debatre sobre la situació de la sanitat catalana.
El primer que va cridar l’atenció va ser la manca de pluralitat de la taula de debat on participaven el conseller de Salut, Boi Ruiz, l’exconsellera de Salut Marina Geli; Carme Sabater, presidenta de la Coordinadora d’usuaris de la Sanitat, Consum i Alimentació; Rosa Boyé, metgessa radiòloga de l’Hospital de la Vall d’Hebron, Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona i el doctor Bonaventura Clotet, especialista en medicina interna i malalties infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol. L’única veu discordant de la taula va ser la Dra Rosa Boyé. Tota la resta va estar d’acord en el miracle, l’excel·lència i la manca de problemes importants en la sanitat pública catalana.
En el debat va quedar palès que cap d’ells, ni les seves famílies, treballa a la trinxera de la sanitat pública catalana i tampoc n’és usuari en les condicions de la majoria de la població que no pot gaudir dels privilegis dels famosos i els poderosos ni pot utilitzar les portes giratòries entre la sanitat privada i la pública que permeten avançar llistes d’espera i gaudir de tracte preferent.
La revista Cafè amb llet en dos vídeos publicats, Desmuntant el debat-farsa de TV3, part 1, part 2, com a reacció al programa dóna detalls que posen evidència la manipulació i la manca de pluralitat del debat on cridava particularment l’atenció l’absència de professionals d’infermeria i altres col·lectius professionals de la sanitat, i de veus crítiques entre els usuaris i el periodisme del país.
També com a reacció al particular debat de TV3 L’Alternativa TV va muntar un debat alternatiu: Neix la Marea blanca de Catalunya el dia 10 de març amb la participació de Josep Martí Valls (metge, membre de la Plataforma pel dret a la salut i del CAPS), Marta Ribas (periodista i diputada de ICV-EUiA), Isabel Vallet (diputada de la CUP, militant d’Endavant i jurista), Albano Dante (Editor de Cafè amb Llet), Àngels Martínez Castells (presidenta de DEMPEUS i economista) i representants de diverses entitats ciutadanes. Va ser moderat per Frederic Pahissa. En aquest debat es va donar una visió molt diferent de la que ens va oferir TV3. Diputades que no han estat en el govern, periodistes crítics, economistes, metges, treballadors de la sanitat, pacients…. persones que viuen i pateixen la realitat sanitària catalana i que normalment no tenen veu a TV3.
Hem de lamentar no haver pogut participar en el debat de L’Alternativa TV per problemes d’horaris incompatibles amb les nostres consultes, però volem alertar de l’absència de l’atenció primària en tots dos debats. Malauradament tampoc Cafè amb llet ha donat veu a l’atenció primària i els seus professionals. Com es pot prescindir del nivell d’atenció que utilitzen almenys una vegada l’any el 72’5% de la població assignada als Equips d’Atenció Primària? Com es poden ignorar els més de 47 milions de visites que s’hi fan a l’any? Com es pot passar per alt la feina de més de 15.000 professionals? (dades de 2011 de la Central de Resultats)
Mentre professionals, usuaris, polítics i creadors d’opinió no tinguem clar que l’atenció primària ha de ser l’eix vertebrador del sistema sanitari i els seus professionals els directors d’orquestra de l’atenció sanitària de les persones tindrem un problema que serà cada cop més gran.
Torna a estar a l’agenda del govern la desgravació fiscal per les pòlisses d’assegurança privada, mal anomenades “mútues”. L’argument és la descàrrega econòmica del sistema sanitari públic. Es vol fer creure que el ciutadà que es paga una assegurança sanitària privada, descarrega de feina (i despesa) el sistema sanitari públic. El raonament és fal·laç. A la sanitat privada es fa més medicalització (es duen a terme algunes activitats que ja no es plantegen a la pública per inefectives o innecessàries) i no s’accepta o s’envia al sistema públic els pacients amb més càrrega de malaltia (selecció adversa). O simplement no es financen procediments no rendibles econòmicament, que recauen sobre el sistema públic. L’assegurança privada s’orienta als pacients “rendibles” (els joves, persones poc malaltes, problemes quirúrgics lleus, parts…). També transfereix a la pública la prescripció de fàrmacs i fins i tot, alguna prova complementària que d’altra banda en molts casos no s’hagués fet. El pacient ve amb “l’excusa” de que, ja que ell paga i estalvia (com li ha fet creure el discurs dominant), almenys que li “passem” el que podem assumir.
En realitat, les assegurances privades no fan disminuir la despesa pública (cap estudi seriós ho ha demostrat). Si desgravem fiscalment les assegurances, a la pràctica estem subvencionant el sector privat, tal com explica Toni Tuà
El debat l’hem de plantejar en termes econòmics, socials i de salut. La major participació privada en sanitat empitjora els resultats en salut i augmenta la despesa sanitària global, reduint el pressupost públic (menys ingressos per les desgravacions); això suposa dedicar menys diners a l’atenció d’aquells qui més ho necessiten. En definitiva, veurem augmentades les desigualtats socials i una vegada més s’aplicarà la llei de cures inverses. Ens ho explica Javier Padilla. I Milagros Perez Oliva ho remata: “hay que sospechar de las que proponen ayudas para los pobres a costa de eliminar prestaciones universales, porque suelen llevar trampa”
Els professionals hauríem de defensar criteris de repercussió en la salut i en l’equitat social. En aquest sentit, crida l’atenció el posicionament favorable a la mesura de desgravació del president del Col.legi de Metges de Barcelona, Dr. Jaume Padrós, tal com explica Roger Bernat en el seu escrit a El Periódico. Mal començament per una etapa on els valors del professionalisme haurien d’anar per davant dels valors econòmics.
Fa mesos que el Departament de Salut dirigit per Boi Ruiz persegueix un “pacte” entre partits polítics, sindicats associacions de pacients, patronals, indústria i col·legis professionals amb la finalitat de beneir la seva política sanitària.
Segons informa El País el PSC es desmarca del pacte anunciant que no li donaran el seu aval. Abans, ja havien abandonat alguns partits polítics (CUP, ICV), els sindicats i alguna patronal de centres privats (ACES). D’aquesta manera es posa de manifest el rotund fracàs del conseller Ruiz per aconseguir un ampli suport polític i social a les seves polítiques així com el rotund fracàs d’aquestes. Estem més malalts i pitjor atesos que fa uns anys.
Cal un pacte per la salut basat en l’interès per les persones, les polítiques públiques, la gestió transparent i honesta, una reforma hospitalària que faci el sistema més sostenible i més segur, la fortalesa de l’atenció primària i comunitària i la desmedicalització. Les mesures neolliberals aplicades per aquest govern i els anteriors no funcionen més que per a uns quants. Per quan la fi de la sociovergència sanitària i del suport d’ERC al conseller? Per quan el cessament o la dimissió del millor conseller del negoci sanitari?
El Departament de Salut ha suspès la Jornada de Participació Ciutadana en Salut que s’havia de celebrar el dia 7 a la Pedrera. Era una mostra més de la política ficció que sovint fa el Departament de Salut. El seu discurs poc té a veure amb la realitat, en aquests cas ignorant i menyspreant els múltiples moviments socials i professionals que estan participant en temes de salut i política sanitària. Des del seu anunci es van aixecar veus crítiques -molt crítiques- com la de Clara Valverde. Diversos col.lectius havien convocat una concentració per protestar pel contingut de l’acte. Marta Ribas, diputada per ICV va formular unes preguntes al Parlament sobre política de participació i la idoneïtat dels ponents previstos. Cal fer una pregunta més: Quants dels polítics, gestors i professors d’universitat que opinen i dirigeixen la sanitat pública la utilitzen quan estan malalts? Quants coneixen el seu metge i la seva infermera de capçalera i fan cua als CAPs?
La potència i el ressò que han tingut les crítiques han aconseguit la suspensió de la jornada. Un petit pas que ens demostra que Sí que es pot! i ens ha d’animar a seguir en la crítica i en la protesta basada en la participació social.
El FoCAP participem amb les nostres opinions que expressem públicament i ens hem ofert a exposar als responsables sanitaris. Si pensen fer una altra jornada amb la sanitat real, la de les trinxeres, poden comptar amb nosaltres.
Josep Martí Valls.[Plataforma pel Dret a la Salut] Malgrat que les informacions oficials i les dades publicades en les Webs del Departament de Salut diuen que les esperes per ser operat, per fer- se una prova diagnòstica o per que ens visiti un metge especialista, són raonables, la realitat i la percepció de la majoria de pacients és que aquestes esperes són molt llargues comportant dolor, incapacitats i pèrdua de qualitat de vida, quan no empitjorament de la patologia.
Per què els responsables sanitaris publiquen els temps d’espera mitjà i només d’uns quants procediments quirúrgics? Perquè les mitjanes amaguen els extrems. Per exemple, si el temps mitjà entre dos pacients és de 6 mesos, pot ser que un s’esperi dos mesos i l’altre 10 de mesos. És a dir, la meitat de pacients s’esperen 10 mesos. Això sense comptar les maniobres per retardar l’entrada en llista. Si preguntem als pacients en una sala d’espera de l’hospital o d’un CAP quant temps porten esperant un procediment quedaríem sorpresos, ja que hi ha moltes persones que porten més d’un any. Això, a més d’un dany per la salut i la qualitat de vida, és una pèrdua de drets socials. Continua llegint →
Veïns i veïnes de Mataró dels barris de Rocafonda i El Palau segueixen ocupant el CAP, ja hi han dormit 30 nits, en defensa de més personal i millores en l’assistència. Han dirigit al Conseller Ruiz la 13ª carta i segons diuen no han tingut cap resposta. Ens fem ressò de l’escrit que ens han fet arribar, de l’última carta dirigida a Boi Ruiz per les Associacions de Veïns i la dels alumnes de 6è de primària de l’escola Rocafonda.
” És cert que les negociacions amb l’ICS i el Cat Salut, sembla que van per bon camí, però a la realitat són contradictòries, a vegades enganyoses i, per ara, encara no s’apliquen. Davant d’aquesta situació, com que ens sentim amb força, l’assemblea veïnal decidí de seguir ocupant el CAP fins al dia 11, que hi haurà noves negociacions, amb l’esperança que, per fi! tinguem uns bons i reals resultats!
Mentre continuem amb molta activitat i molta riquesa de relació veïnal!
Us convidem a tot el que fem, són activitats obertes! Sereu molt benvinguts i reforçareu la nostra lluita!
També us agraïrem que difongueu la nostra acció, i… mireu què passa al vostre CAP… potser us adonareu, com nosaltres, que hi han fet una bona retallada!
Aquests dies es parla molt del col·lapse dels serveis d’urgències hospitalaris al nostre país. S’atribueix a l’epidèmia de grip, però aquesta, segons dades del propi Departament és similar a la d’altres anys i, en canvi, la situació d’alguns d’aquests centres és molt pitjor.
Les causes d’aquesta situació són múltiples, però entre altres, creiem que és important destacar:
La manca de planificació en el tancament de centres d’atenció continuada de l’atenció primària de salut, que indueix a la població a acudir als serveis d’urgència hospitalaris, fet que s’havia anat limitant anys enrere.
La desorientació del propi Departament que, enlloc de promoure, en cas de sospita de grip, l’ús dels centres d’atenció primària, propers, recomana trucar a un servei centralitzat, el 061.
La manca de lideratge del Departament a l’hora de fer arribar a la població informació no esbiaixada i un missatge de tranquil·litat i serenor davant una epidèmia de grip de característiques similars a la de cada any. Continua llegint →
Fa mesos que el Departament de Salut dirigit per Boi Ruiz persegueix un “pacte” entre partits polítics, sindicats associacions de pacients, patronals, indústria i col·legis professionals amb la finalitat de beneir la seva política sanitària.
Josep Martí Valls.
Aquests dies es parla molt del 
FoCAP 