Gestió de la demanda assistencial, repte i necessitat per als metges i metgesses de família

Etiquetes

accessibilitat, assistència sanitària, atenció primària de salut, demanda, gestió, llistes d'espera, organització EAPs, política sanitaria, professionals, UBA

Publiquem un escrit signat per Pere Flores Muxí, que ens envia juntament amb el publicat recentment amb motiu de la seva jubilació. En ell fa una anàlisi de les característiques organitzatives de l’Atenció Primària que impedeixen una atenció resolutiva, accessible, equitativa i longitudinal, i ofereix un conjunt de propostes per a una adequada Gestió de la demanda. En aquesta ocasió amplia i aprofundeix en les mesures que ja va expressar en el document L’accessibilitat a l’AP, estem perdent la batalla? que vàrem difondre en aquest blog l’abril del 2019.

Tenim un sistema sanitari de tipus públic i universal, això té aspectes molt positius però produeix problemes i disfuncions i  un dels  més negatius és la sobre-utilització dels serveis sanitaris que s’ha de combatre mitjançant una bona gestió de la demanda assistencial. Aquesta sobre-utilització és un tema molt important i, si no es controla, comporta una pressió assistencial excessiva que impedeix una atenció primària (AP) de qualitat i accessible. Del que potser molts facultatius no se n’adonen, és que aquesta sobre-utilització és sovint i en gran part originada per ells mateixos. La sobre-utilització  provoca que les visites siguin de poca durada i de qualitat millorable, amb un augment de estrès dels metges involucrats. La conseqüència és un risc real per a la salut dels pacients i dels metges. També provoca molt sovint una intolerable llista d’espera, la qual cosa va en contra de la definició i filosofia de l’AP que ha de ser accessible.

L’accessibilitat a l’AP, estem perdent la batalla?

Etiquetes

accessibilitat, demanda, gestió, gestors, longitudinalitat, professionals

Publiquem aquest escrit que ens ha enviat un metge de família de l’ICS del Maresme.

Des fa 26 anys treballo a una àrea bàsica de salut (ABS) urbana al BCN Nord-Maresme; al començament, la majoria dels metges de família teníem un “cupo” de 2200 a 2300 pacients, visitàvem de 30 a 35 pacients per dia i teníem, amb alguna excepció, llistes d’espera inferiors a 5 dies. En l’actualitat, els 10 metges de capçalera de l’ABS tenim 1770 pacients assignats (mitjana per facultatiu), un nombre de visites similar a la de fa 26 anys i unes llistes d’espera que s’han enfilat a 2 o 3 setmanes en la majoria dels professionals.

La situació a moltes altres ABS de Catalunya no és diferent i actualment s’esdevé sovint que, quan un pacient demana hora per al seu metge de capçalera, se li diu que haurà d’esperar més de 15 dies per a la visita o, si no pot esperar, serà atès “d’urgències” per un altre professional, el qual se n’ocuparà del motiu (un de sol) que genera aquesta “urgència”.

Com hem arribat a aquesta greu situació que destrueix un dels pilars de l’atenció primària (AP) com és l’accessibilitat del pacient al seu metge ?. Què cal fer per canviar-ho?

I ara, després de la vaga, què…? (Tot recomença)

Etiquetes

autonomia, direcció, equip d'atenció primària, gestió, lideratge, organització, professionals, vaga

Imatge: Pixabay

En una anterior valoració ja vàrem comentar les limitacions dels acords entre sindicat de metges i administració que es van propiciar per la vaga dels dies 26-30 de novembre.

Caldrà imaginar i posar en pràctica mesures de pressió que permetin avançar més enllà dels acords. Cal, sobretot, aconseguir el 25% del pressupost del Departament de Salut per als equips d’atenció primària, així com ampliar el nombre de places de formació d’infermeria i medicina de família i comunitària (MIR i IR), fins situar-les entorn d’un 50% del total de les places convocades.

Però cal ser pràctics i espavilats i saber aprofitar aquelles coses positives que els acords de la vaga ens han deixat. Al nostre entendre, cal no entossudir-se en els números (minuts, visites, etc.) i, en canvi, aprofitar altres aspectes que poden suposar importants millores del clima laboral.

Seria bo que tots els EAPs exigissin l’aplicació d’aquestes mesures de forma immediata:

El malestar de l’atenció primària

Etiquetes

atenció primària de salut, crisi, eficiència, gestió, medicalització, mobilitzacions, professionals, retallades

Aquests darrers dies, professionals de l’EAP de Can Vidalet (Esplugues de Llobregat) han fet arribar a la Conselleria i a la Gerència de l’ICS un manifest (“La necessària rebel·lió dels metges”) expressant diverses situacions inadmissibles que ja fa temps pateix l’atenció primària de salut (APS) catalana. Més enllà del llistat de queixes que s’hi expliciten, el manifest és una clara expressió del malestar de l’APS (“la atención primaria se ha convertido en el sumidero de las carencias del sistema”).

El manifest va associat a una recollida de signatures recollida de signatures que a hores d’ara ja ha superat el seu objectiu original (i en aquest moment supera les 1.700).

Coneixes “AP més enllà de la clínica”?

Etiquetes

accessibilitat, agendes, atenció domiciliària, atenció primària de salut, demanda, direcció, direcció per objectius, equips d'atenció primària, gestió, professionals, resolució

El mes d’abril del 2015 va néixer el blog promogut pel FoCAP «AP més enllà de la clínica». Perquè més enllà de la clínica, a l’atenció primària hi ha tot un món de factors que influeixen en la seva qualitat, els seus editors han volgut generar debat, aportar idees, eines i arguments sobre aquests altres aspectes que també formen part de l’atenció sanitària que donem als ciutadans. Durant aquest any i mig de recorregut s’ha parlat de com ens organitzem, com orientem l’atenció, com acostumem els pacients…, amb l’objectiu de millorar el servei que donem en benefici de la salut de les persones.

En el primer post, Situació de l’atenció primària a Catalunya: la visió dels professionals dels equips d’atenció primària es comença proposant un qüestionari sobre molts dels aspectes que intervenen en la nostra tasca de cada dia. Les respostes obtingudes han servit per escriure sobre molts dels temes plantejats.

Així, el mes de juny, a Situació de l’AP a Catalunya: la nostra visió es donen els primers resultats: nombre de persones que han respost, activitat (professió i tasca assistencial o gestora), tipus d’equip (urbà, rural), situació contractual, i edat. I també les respostes a la pregunta “Quin és actualment el primer problema més important de l’AP” o «Qui té la responsabilitat sobre la situació actual de l’AP?

La difícil (a vegades) gestió dels horaris

Etiquetes

equips, gestió, horaris, professionals, servei

 La companya Maria Sánchez Giralt ens envia un escrit on ens parla dels problemes que la gestió dels horaris d’atenció als ciutadans pot provocar en els professionals.

Sempre hem defensat l’accessibilitat dels equips d’atenció primària. Creiem que és un valor, juntament amb la longitudinalitat, a promoure. Però per a que els professionals donin un bon servei cal combinar adequadament servei i cura dels propis professionals. I això, probablement, sols es pot fer repensant la forma com s’organitzen els equips; i aquest replantejament s’ha de fer des de l’autonomia professional, que ha de permetre donar un bon servei amb formules imaginatives. Les rigideses no són mai bones…, les imposicions tampoc…Gràcies a la companya per compartir una preocupació que està present en molts equips i que costa de parlar-ne públicament.

 

A partir d‘un email recent rebut des de direcció sento la necessitat de referir-m’hi fent algunes reflexions al respecte. Com en altres ocasions i al voltant d’aquestes dates se’ns demana que durant el mes de novembre professionals del matí passin a fer tardes, quan la proporcionalitat de personal queda descompensada, amb les conseqüents implicacions que aquest fet té en la vida personal dels treballadors. Aquesta situació crea cert rebombori entre els companys que s’esforcen en justificar els uns davant els altres la impossibilitat de poder donar resposta a la demanda.
Seria bo, i si se sap amb temps, que davant d’un desequilibri com aquests, es busquessin alternatives des de la pròpia direcció per tal d’evitar que el personal hagi de fer un exercici imaginatiu a la recerca de noves propostes i evitar angoixes i mals de cap que no els corresponen.
La pressió exercida sobre els treballadors ha anat en augment d’ençà les retallades i dóna la sensació que s’ha entrat en una fase d’optimització de serveis i recursos carregant al personal i fer-lo més sol·lícit que mai a donar resposta a tot i en qualsevol moment. Entenent que com a professionals hem de ser exigents amb la nostra pròpia feina i el seu compliment, però també solidaris amb la dels altres, l’administració en primer lloc i les persones que van al davant són qui ha de donar sortida en primera instància a les problemàtiques que sorgeixin en el dia a dia. Precedents n’hi ha, i si no que es parli amb altres ABS com gestionen aquests tipus de situacions.

Maria Sánchez Giralt

Foto: Pixabay

Carta oberta al Conseller

Etiquetes

Antoni Comín, atenció primària de salut, autonomia de gestió, eficiència, gestió, història clínica, pressupostos, professionals

Avui hem fet arribar al Conseller Antoni Comin la Carta Oberta que, signada per la presidenta del FoCAP Ana Vall-llossera, exposa mesures concretes i aplicables que creiem necessàries  per millorar l’atenció primària. La carta s’acompanya d’un document annex on s’explica cadascun dels punts. CARTA OBERTA A L’HONORABLE CONSELLER.

Benvolgut Conseller:

Unes setmanes després de prendre possessió del càrrec i d’exposar les seves prioritats en seu parlamentària, li fem arribar algunes propostes. Ens agradaria que l’ajudessin a formular accions concretes de millora de l’atenció primària, més enllà de les bones paraules a que ens tenen acostumats tots els Consellers: accions amb canvis positius o, almenys, camins oberts d’esperança.

No el volem cansar amb la importància de l’atenció primària de salut, ni tan sols amb la realitat de que ha estat la gran damnificada en els darrers anys. Ho coneix prou bé. En té les dades. Tampoc el volem atabalar amb les nostres prioritats globals; les vàrem fer públiques abans de les eleccions: https://focap.files.wordpress.com/2015/08/propostes-partits-polc3adtics-juliol-2015.pdf

Li proposem accions concretes, que no requereixen de grans inversions, sols de voluntat política de millora, però amb un gran impacte en la millora dels serveis i en l’autoestima professional [veieu concreció en annex adjunt]:

1. Doti els equips d’atenció primària d’autonomia de gestió real.
2. Asseguri que cada professional manté oberta la consulta cada dia.
3. Promogui que qualsevol atenció sigui liderada per l’atenció primària.
4. Centri l’atenció a malalts crònics en els equips d’atenció primària.
5. Reordeni l’atenció a les urgències: en primera instància atenció primària.
6. Revisi el mal ús de la història clínica informatitzada.
7. Dediqui recursos a tenir cura dels professionals.
8. Premiï els bons professionals que atenen globalment i longitudinal.
9. Aturi la fórmula de gestió d’un únic director per diversos equips.
10. Provoqui canvis en els càrrecs de gestió: necessitem bons líders.

Restem disponibles per aclarir les propostes, discutir-les o col·laborar en la seva aplicació. I també per a qualsevol altra col·laboració que cregui necessària.

Ana Vall-llosera, Presidenta del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) Barcelona, 22 de febrer del 2016

 

La mida (del “cupo”) importa

Etiquetes

agenda, càrrega de treball, competència professional, consulta, cupo, demanda, gestió, massificació

Ens fem ressò del post “Michael Jackson y el tamaño del cupo” que Ángel Ruiz Téllez va publicar en el blog Primum non nocere 2015 del company Rafa Bravo. L’article ha suscitat una discussió apassionant entre professionals que semblen representar diferents posicions. Les persones que hi han participat són excel·lents professionals, preocupats sincerament pels pacients i per l’atenció primària, així que mereixen que les seves postures siguin tingudes en compte en qualsevol cas.

D’una banda hi ha els professionals que, interessats en la gestió i preocupats per la qualitat de l’atenció, han analitzat l’evidència publicada i n’han generat de nova i ens diuen que:

• una mida de cupo suficient és imprescindible per a mantenir la competència professional,
• disminuir la mida del cupo no redunda en la reducció de la massificació de les consultes ni en la disminució de la càrrega de treball
• cal comptabilitzar de manera diferent l’activitat a la consulta. El nombre de visites no n’és una bona mesura. Apunten com alternativa la possibilitat de comptar episodis atesos i resolts
• els bons professionals són capaços d’abordar més problemes, pacients de major complexitat i, en general, són més resolutius

D’altra banda hi ha la postura dels professionals que, ofegats per la consulta, sense temps d’analitzar ni gairebé de respirar, veuen amb horror la possibilitat d’haver de visitar més perquè augmentin els cupos.

Acció de govern 2012-2015 per a l’APS

Etiquetes

atenció primària de salut, Boi Ruiz, CiU, gestió, Parlament de Catalunya, professionals, programa electoral

ACOMPLIMENT PROGRAMA_CiU_PARLAMENT_2012-2015

Tal com fan mitjans de comunicació de diversos països es pretén analitzar l’acompliment o no de les propostes electorals del Govern de la Generalitat respecte a l’Atenció Primària de Salut. S’han identificat 34 propostes electorals relacionades amb l’Atenció Primària de Salut que s’han extret literalment del Programa electoral de CiU 2012.

Les 34 propostes identificades s’han classificat en 4 categories: acomplert, en progrés, estancat i incomplet. Es presenten agrupades en 10 apartats tal com recollia el document del FoCAP Eleccions al Parlament de Catalunya 2012. Programes i propostes dels partits parlamentaris elaborat prèviament a les eleccions i disponible a:
https://focap.files.wordpress.com/2012/11/eleccions-al-parlament-de-catalunya-2012-apfocap.pdf

El resultat global és el següent:

                               Acomplert:         2         5,9%

                               En progrés:       10       29,4%

                               Estancat:          10       29,4%

                               Incomplert:      12       35,4%

 

Document complet: ACOMPLIMENT PROGRAMA_CiU_PARLAMENT_2012-2015

Pas a pas cap enrere

Etiquetes

atenció continuada, atenció domiciliària, atenció primària de salut, autonomia de gestió, Catalunya, gestió, ICS, pressupostos, professionals, sostenibilitat

En l’article publicat a Salut 2000, La atención primaria en Catalunya: una paulatina regresión, signat per les companyes del FoCAP Ana Vall-llossera i Francesca Zapater es fa un recorregut pels canvis quantitatius i qualitatius dels últims anys que estan deteriorant l’atenció primària.

Unes 1000 infermeres, uns 1000 administratius i uns 1000 metges menys per a l’atenció primària de Catalunya en els últims 4 anys. Un 20% menys de pressupost (enfront del 8% de l’atenció especialitzada). Uns 60 punts d’atenció continuada tancats o reduïts. Algunes infermeres ja no tenen població assignada, fan agendes per tasques. L’atenció domiciliària ja no la fan el metge i la infermera habituals del pacient. Alguns equips han mutat a Unitats de Gestió d’Atenció Pirmària (UGAs) gràcies a que els criteris gerencialistes s’han imposat als professionalistes. Cada cop fem més ecografies i atenem menys malalts terminals. Els objectius no s’orienten als ciutadans; al revés, els ciutadans s’adapten als objectius.

Tot això està passant mica a mica, no a tot arreu. Però pas a pas l’atenció primària a Catalunya va cap enrere en recursos, en funcions i en trencament de conceptes que li són inherents com la integralitat, la continuïtat i la longitudinalitat. On arribarem? De seguir la mateixa tendència tornarem a fer assistència ambulatòria, ben diferent d’Atenció Primària. Però si els professionals despertem de la passivitat amb què estem acceptant la regressió i la població reclama allò que ha perdut. es possible tornar a oferir una bona atenció als ciutadans i un sistema de salut més sostenible, efectiu i just basat  en una millor atenció primària