Compartim amb vosaltres la carta que ens han fet arribar un col·lectiu d’infermeres d’Atenció Primària afectades per la convocatòria d’oposicions de l’ICS del 2018 per tal de visibilitzar la situació d’injustícia i menyspreu que estan patint i donar suport a les seves reivindicacions.
Esperem que l’ICS sàpiga trobar una solució a aquesta situació contrària als valors que diu defensar i tractar amb respecte aquestes professionals, escoltant-les i dialogant, cosa que fins ara algunes gerències territorials no han fet.
Benvolguts/des,
Som un grup d’infermeres treballadores dels centres d’atenció primària d’arreu del territori. Després dels esdeveniments dels últims dies volem manifestar el que està passant i la nostra situació.
Som un col·lectiu format per infermers i infermeres que fa anys que ens dediquem i estimem l’atenció primària. Tenim formació específica i reglada en l’atenció primària. Moltes de nosaltres som especialistes en infermeria familiar i comunitària i d’altres tenim postgrau o màster en atenció primària.
No hi ha dia que no es vegi una manifestació o una assemblea davant un centre de salut que mostren el suport social a les protestes dels professionals. Després de la massiva manifestació del dia 13 de novembre, el dissabte passat, Marea Blanca ha convocat de nou milers de manifestants sota el lema «Sense sanitat pública no hi ha dret a la salut». Les 17 societats de Medicina Familiar i Comunitària que constitueixen la federaciósemFYChan expressat el seu suport i agraïment a través d’aquest comunicat i convida a tots els socis i sòcies a defensar el Sistema Nacional de Salut i l’Atenció Primària com a senyes indiscutibles de la identitat del nostre país.
L’Atenció Primària a Espanya està començant a diu prou. La sobrecàrrega de feina, l’esgotament professional, les precàries condicions laborals i la manca de reconeixement i de suport que reben les seves professionals són motius més que suficients per justificar les vagues i mobilitzacions que han tingut lloc en les últimes setmanes i que fa temps que es denuncien. Això és fruit d’un maltractament sistemàtic i històric cap a l’Atenció Primària que té lloc des de fa anys i que, lògicament, ha acabat repercutint en les condicions de treball de les professionals i en la qualitat dels serveis que es presten a la ciutadania, que actualment està sota mínims en molts casos. Aquesta situació és generalitzada a tot l’estat malgrat que en algunes Comunitats Autònomes és especialment crítica i s’ha vist tensionada per problemàtiques concretes.
Des del naixement del FoCAP el 2009 hem viscut sis consellers i conselleres de Salut. Ja hem sentit moltes declaracions discutibles i amb les que no hem estat d’acord. Però les que va fer ahir al Parlament el conseller Balcells són de les que baten el rècord. Bé, potser al mateix nivell d’algunes afirmacions de l’exconseller Ruiz, que ja és dir.
Contra tota evidència científica, Balcells va dir que la longitudinalitat (mal pronunciat, per cert) ha quedat antiga! La longitudinalitat és un dels elements de l’atenció primària que major impacte té en diferents variables relacionades amb la salut i l’ús del sistema sanitari. Està demostrat que:
• facilita l’atenció preventiva, • evita la medicalització i el sobrediagnòstic, • redueix els efectes adversos de les intervencions sanitàries, • disminueix les derivacions a especialistes de segon nivell i les consultes als serveis d’urgències • disminueix els ingressos hospitalaris, • redueix la mortalitat • augmenta la qualitat de vida, en especial en persones grans.
La clau es troba en la confiança i el vincle que s’estableix entre dues persones (professional i pacient) que es relacionen al llarg del temps i al coneixement profund dels problemes de salut i de les necessitats de les persones que aquesta relació proporciona.
En relació als múltiples beneficis de la longitudinalitat, les autores de Longitudinalidad en Atención Primaria: un factor protector de la salud (juny del 2022) diuen: Imaginemos qué pasaría con cualquier medicamento, tecnología o intervención sanitaria que consiguiera una tasa de reducción de la mortalidad de hasta un 30%, como ha demostrado conseguir la longitudinalidad. Las multinacionales se apresurarían a patentarlo y posicionarlo en el mercado. Sería portada en todos los medios.
On veu el Sr. Conseller l’antiguitat de la longitudinalitat? Tenint en compte el poc contacte que ha tingut en l’àmbit professional amb l’atenció primària de salut, hem de pensar que qui li ha transmès aquesta idea no ha estat precisament cap persona experta ni cap entitat pròpia de l’atenció primària. A qui pregunta? A qui escolta?
Amb el mateix èmfasi Balcells parla d’«innovar», que per a ell significa posar «equips d’atenció domiciliària i residencial». Innovar per millorar, diu. Com diu la filòsofa Begoña Roman, tenim un problema amb la “innovatitis”. El nou no sempre és millor. Una idea, per ser nova i original, no té per què ser bona. En què es basa el conseller, en quins coneixements i quines experiències? S’atrevirà a dir a les persones que necessiten atenció domiciliària que per «innovar» ja no els visitarà la seva metgessa i la seva infermera de capçalera, i que això farà que hagi d’anar més a serveis d’urgències, hagi de fer més consultes a especialistes de segon nivell, patirà més sobrediagnòstics, més ingressos, i finalment, viurà menys?
O potser l’interès en aquesta «innovació» té alguna cosa a veure amb alguns projectes d’entitats privades amb ànim de lucre per fer el que en diuen «atenció integrada social i sanitària»? Potser pensa dedicar l’augment de pressupost per a l’AP (compromès en la mateixa compareixença parlamentària) a fer concerts amb entitats privades? Serà que algú té interès a utilitzar, des de la gestió privada, els fons europeus per a promoure l’atenció domiciliària?
Ah, i si es vol fer alguna cosa per disminuir les llistes d’espera amb especialistes focals, l’ocupació de llits hospitalaris o les consultes als serveis d’urgències, temes importantíssims per als set milions de catalans, garanteixin i promoguin la longitudinalitat a l’atenció primària.
Treballem a l’atenció primària, a la consulta, als domicilis i, de vegades, al carrer. No volem dir als nostres pacients que, quan necessitin ser atesos a casa seva, hi anirà un altre metge i una altra infermera. Treballem amb la treballadora social del CAP i, quan cal, ens coordinem amb els serveis socials. És veritat que no tothom ho fa de la mateixa manera, que hi ha professionals als qui no els agrada sortir del centre, que hi ha direccions de l’atenció primària catalana que promouen pràctiques contràries a l’evidència, en contra dels interessos dels pacients. Però això no se soluciona aplicant fórmules, potser vàlides en altres entorns, que no han demostrat ser millors que les conegudes i practicades des de fa molt de temps.
Els responsables polítics tenen el deure de basar les seves polítiques en la millor evidència científica disponible i fer-la aplicar en els sistemes i entitats públiques, o privades amb qui concerten serveis. Tenen recursos i maneres de fer-ho. I sí, falten més metges, més infermeres, administratius i treballadores socials, i més diners, però tal com diu, ben posats, allà on són més útils, als equips d’atenció primària.
Per la salut de les dones, homes, grans, joves o infants, per respecte a la ciència i als professionals que cada dia treballen per donar una atenció de qualitat amb longitudinalitat, davant les paraules del Conseller de Salut contra els pilars fonamentals de l’atenció primària, demanem la seva dimissió.
Aquestes declaracions ignoren l'evidència q dona suport a la longitudinalitat. Les alimenta la ignorància o la mala fe. Són irresponsables i si es du a terme el pla empitjorarà la salut dels catalans. El mateix metge durant 15 anys redueix la mortalitat el 25%, la resta és aire pic.twitter.com/IdccdmUnj5
L’1 d’octubre va tenir lloc l’assemblea general de Marea Blanca Catalunya en què vam participar moltes entitats, col·lectius i organitzacions. Durant la ronda de ponències, des del FoCAP vam incidir en la necessitat urgent d’augmentar el pressupost destinat a l’Atenció Primària (AP) fins a arribar al 25%, en línia amb la campanya unitària 25% Atenció Primària JA, en la qual col·laborem juntament amb altres entitats.
En la nostra intervenció vam explicar en quins punts creiem que caldria invertir de forma prioritària aquest augment pressupostari. Aquests se centren en 3 aspectes: 1. personal; 2. ampliació de funcions i 3. inversions en infraestructures, materials i equipaments.
De forma resumida, vam proposar les següents mesures:
Aquest estiu seguim amb la campanya 25% per l’Atenció Primària Ja.
Una representació de les entitats promotores, Amnistia Internacional Catalunya, Metges de Catalunya, Medicus Mundi Mediterrània, Rebel·lió AP, Marea Blanca i FoCAP s’ha reunit amb els grups parlamentaris de PSC, ERC, JuntsxCat, Comuns i CUP per presentar els objectius de la campanya i demanar una compareixença a la comissió de salut del Parlament.
També s’estan presentant i aprovant mocions de suport a diversos ajuntaments.
I seguim amb la recollida de signatures del Manifest, tant d’entitats com de persones particulars.
Si encara no ho has fet, agost és un bon mes per fer-ho, només cal que obris aquest enllaç: formulari signatures
Si ens ajudes a fer difusió entre persones amigues i conegudes, pots penjar aquest missatge a les teves xarxes socials:
Suport a la campanya perquè a la Llei de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya 2023, el 25% del pressupost de sanitat es destini a l’atenció primària i que ho faci amb transparència, detallant quines són les partides que s’hi inclouen i segons quin criteri, tal com s’explica al Manifest. Mostra el teu suport al següent formulari.
El 20 de maig va acabar l’elecció de places MIR de la convocatòria estatal de 2022. El balanç no pot ser més trist per l’especialitat de Medicina de Família i Comunitària: 200 places han quedat sense cobrir, 71 a Catalunya.
Les causes són profundes, complexes i venen de lluny: la manca de prestigi de les professions de servei i cures, l’enlluernament per la tecnologia i la superespecialització, la dificultat d’aprendre i practicar el generalisme, l’absència de la Medicina de Família a les facultats i a l’enfocament de l’examen MIR, la situació subalterna de l’atenció primària dins del sistema sanitari i la precarietat del dia a dia en unes consultes saturades per la mala distribució de la resposta a les necessitats de les persones dins del sistema i dels equips i per la burocràcia… La pandèmia de covid-19 no ha fet sinó accentuar els motius pels quals les noves generacions d’estudiants de Medicina defugen fer l’especialitat de Medicina de Família i Comunitària.
L’Atenció Primària té com a funció principal ser l’eix vertebrador del sistema. És el mantra que portem sentint durant tota la pandèmia COVID. Però durant aquests més de dos llargs anys, ens hem trobat que hem assumit un munt de tasques derivades de la COVID i hem deixat de fer moltes d’altres que sempre havíem fet i són l’essència de la nostra especialitat. Els nostres companys dels hospitals també han fet canvis en la seva manera de treballar, han incorporat també les trucades telefòniques com a manera d’atendre pacients i han limitat tant o més que nosaltres l’atenció presencial. Alguns d’ells en els moments de més impacte de la malaltia sobre els hospitals han fet atenció directa de la patologia independentment de l’especialitat que tinguessin. D’altres han revisat protocols i procediments de la seva especialitat per omplir els buits de l’activitat assistencial demorada. Molts d’ells han redistribuït les tasques amb poca coordinació amb l’atenció primària que si no estava fent proves COVID, estava vacunant o seguint les directrius que de forma erràtica anaven aterrant. El fet és que amb l’arribada abrupta de la COVID es van deixar de fer moltes visites programades i moltes d’elles han caigut en l’oblit i mai més han estat reprogramades.
Assistim en aquests moments des de l’Atenció Primària a unes llistes d’espera per accedir a especialitats focals com mai abans havíem viscut. La volguda i sempre esperada desburocratització de la nostra especialitat s’ha vist colpejada per un sistema que pretén que totes les visites que es van perdre, es tornin a demanar. Si totes aquestes visites ja estaven programades, és d’entendre que estaven indicades, i que revalorar aquesta indicació de nou representa una càrrega de treball que no hauria de recaure sobre l’Atenció Primària. Més de 741.000 catalans estan en llista d’espera per un procediment mèdic, ja sigui una intervenció quirúrgica, una prova mèdica o visitar un especialista hospitalari. Són les pitjors dades de tota la sèrie històrica que s’inicià el 2003.
Recollim en aquest post un testimoni de com, durant la pandèmia, els equips es van organitzar més enllà de les poques directrius oficials que hi havia per continuar donant resposta a les necessitats en salut de les comunitats i pacients a qui atenien. Entenem que aquest testimoni és reflex d’allò que van viure i portar a terme moltes professionals i equips i que posa en valor la capacitat de prendre decisions en moments crítics, arrelades als diferents contextos geogràfics, socials i sanitaris, ben coneguts per cadascun dels equips. L’experiència de la resposta a la pandèmia, amb els seus encerts i desencerts, hauria d’inspirar formes de gestió i de presa de decisions més descentralitzades, amb major autonomia dels equips i una major confiança en el saber dels professionals i en el compromís que els vincula a les necessitats de les poblacions que atenen. Saber i compromís que en ocasions comporta «dir NO» a directrius allunyades de la realitat i desenfocades en la valoració de quina és la part del sistema que és més efectiva i eficient en cada situació.
“Diuen que els EAPs hem estat tancats durant la pandèmia. Potser en alguns llocs. Però no en altres. I la generalització ens ofèn. M’agradaria fer visible la tasca del meu EAP.
Per començar cal recordar que al començar la pandèmia a l’APS ja anàvem justos de recursos (un 16% del pressupost quan hauria de ser el 25). Ara estem a menys del 12%. Potser sembla que és fàcil fer tota la feina que hem de fer. Saben el SCS, els mitjans o la ciutadania quina o quanta és? No ho crec. De fet, l’APS és el lloc més complex de tot el sistema.
FoCAP 