Premi al públic, el comunitari, els domicilis, els riures i els plors

Etiquetes

atenció comunitària, atenció domiciliària, atenció primària de salut, metges residents, sistema sanitario público

Publiquem les paraules d’Adrian Carrasco a l’entrega de premis de final de residència del Col·legi de Metges de Madrid. L’atenció primària de Madrid porta el lideratge del desballestament de l’atenció primària a tot l’Estat, amb gran patiment de la població, especialment de la més vulnerable, i de les professionals que hi treballen. 

Les paraules senzilles i sinceres d’aquest jove metge de família i comunitats ens retornen el sentit i l’essència de l’atenció primària. 

Aprofitem aquesta ocasió per enviar una forta abraçada d’ànims i coratge als companys i companyes de Madrid i per recordar que la dinàmica a Catalunya, si bé de forma més subtil i matisada, ens porta pel mateix camí de marginalitat i precarietat dins del sistema sanitari. 

Com deia en un tuit el mateix Adrián Carrasco: “Hoy toca seguir trabajando por una atención primaria digna con orientación Comunitaria y defendiendo la sanidad pública.”

Buenas tardes a todas:

Me hace muchísima ilusión este premio porque creo que no se me premia tanto a mí como a una visión de la salud que es participativa y equitativa.

La atención primaria surgió como una respuesta a las desigualdades que no permiten que todas las personas tengan acceso a la salud. Nuestra medicina es Familiar y Comunitaria y somos especialistas en las familias y la comunidades, en cómo las redes de cuidados pueden asegurar la salud de nuestras pacientes y sus barrios.

Nous perfils professionals per l’atenció primària, ara?

Etiquetes

atenció primària de salut, equips d'atenció primària, professionals

Era 1 de juliol. Als CAPs alertàvem, sense que ningú se’n fes ressò ni prengués mesures per intentar per una vegada avançar-se a esdeveniments previsibles, que la pandèmia tornava a rebrotar i a descontrolar-se i que als CAPs la situació tornava a estrangular-nos després de quinze mesos treballant al límit. El 30 de juny havien acabat contracte moltes de les gestores COVID que han estat l’únic reforç real que hem tingut els CAPs per afrontar la pandèmia, un reforç que ha funcionat perquè s’han integrat als equips, perquè estaven prop d’on passaven els contagis i perquè si en algun moment la COVID19 ha donat un respir, les gestores COVID han col·laborat amb altres tasques que els equips d’atenció primària hem assumit en els últims mesos. 

Era 1 de juliol i les professionals d’atenció primària, TCAIs, administratives, metgesses, infermeres i treballadores socials començàvem els torns per fer unes vacances absolutament necessàries per recuperar les forces i la il·lusió que quinze mesos de pluja sobre el mullat de la precarietat dels equips d’atenció primària pre-pandèmia, han deixat absolutament malmeses. No cal que expliquem què hem viscut i què estem vivint als CAPs des de l’1 de juliol perquè la realitat ha demostrat que no interessa, ni als mitjans de comunicació, ni al Departament de Salut ni al CatSalut més enllà d’unes paraules que ja no ens creiem ni ens consolen.

Nous càrrecs, les nostres prioritats

Etiquetes

CatSalut, Conseller, ICS, lideratge, sistema sanitari

Fa pocs dies que Josep Maria Argimon ha estat nomenat conseller de salut de la Generalitat de Catalunya. Coneix bé les interioritats del sistema, ja que, durant anys, ha ocupat diferents càrrecs dins del Servei Català de la Salut (CatSalut) i des del 2018 va exercir com a director gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS), càrrec que va compatibilitzar amb el de secretari de Salut Pública després de la dimissió de Joan Guix. Així doncs coneix bé el sistema sanitari, tant les seves fortaleses com les seves debilitats.

Amb ell han arribat més canvis: Gemma Craywinckel com a directora del CatSalut, Yolanda Lejardi com a directora de l’ICS i Carmen Cabezas com a secretària de Salut Pública. Tres dones amb gran experiència professional, competència i compromís que portaran un canvi de gènere dins de Salut, fins ara dirigit majoritàriament per homes, malgrat que el 70% de treballadores en aquest sector són dones. També un gran canvi que aporta Yolanda Lejardi en ser la primera infermera que ocupa la direcció de l’ICS, on tampoc no hi havia hagut mai ningú d’atenció primària.

Volem felicitar-les a totes i també constatar la gran responsabilitat i capacitat de transformació que tenen com a directives. Tal com van descriure els companys del grup d’ètica de la Camfic en el document la responsabilitat de dirigir, “qui dirigeix ha de servir de far, d’orientació per aconseguir que l’atenció es produeixi amb respecte als valors explicitats en el compromís dels professionals i les bones pràctiques”. Aquest hauria de ser un compromís per a les actuals directores i el conseller.

Comunicat per a la Fundació de la Marató de TV3 per avançar en la salut mental comunitària i superar reduccionismes en salut

Etiquetes

salut mental

COMUNICATMARATO(17062021)Baixa

La pròxima edició de la Marató de TV3, el desembre de 2021 es dedica a la salut mental i han començat les primeres notícies al respecte. Celebrem la decisió de l’elecció d’aquesta temàtica, donada la rellevància de la salut mental en la nostra societat i, especialment en aquest moment, en què estem convivint amb la crisi generada per la “sindèmia” pel COVID-19.

Hem observat que, en l’enfocament periodístic i científic que adopta TV3 hi ha, de forma subjacent, un concepte de salut mental de tipus biomèdic. Aquest model es fonamenta, bàsicament, en la consideració que l’origen dels trastorns mentals està en els desequilibris químics del cervell i, en conseqüència, la recerca i els tractaments que proposa per a la seva solució són de tipus biològic i farmacològic. No obstant això, la teoria dels desequilibris químics no és sostinguda per bona part de la investigació actual. Aquest és un model reduccionista quant a factors causants del malestar en salut mental, que comporta la medicalització del malestar i patiment psíquic i que, a més a més, repercuteix en un alt cost econòmic per al sistema sanitari.

El sistema sanitari post COVID

Etiquetes

post-COVID19, pressupostos, privatització sanitària, Sistema públic de salut, sistema sanitari, tecnificació, tecnologia

Descarregar document en pdf

Entrada traducida al castellano. Descargar en pdf

S’està dibuixant l’escenari sanitari post COVID i, de moment, no sembla encaminat a donar resposta a les necessitats de la majoria de la població ni al reforçament de l’atenció primària (AP) i els sistemes públics de salut.

Provinents del Pla Europeu de Recuperació (Next Generation EU), dotat amb 750.000 milions d’euros, Espanya rebrà aproximadament 60.000 milions en transferències no reemborsables i uns 80.000 milions en préstecs. El pla presentat pel govern espanyol davant la UE referent a la gestió dels fons que rebrà inclou la Renovació i ampliació de les capacitats del Sistema Nacional de Salut, amb una dotació prevista de 1.069 milions d’euros, un 0,77% del total, que es destinaran a inversions. La gran part de les inversions (74%) es dedicaran a l’adquisició d’equips d’alta tecnologia en el Sistema Nacional de Salut. A part de les inversions, es plantegen cinc reformes: 1. Enfortiment de l’atenció primària de salut (APS); 2. Reforma del Sistema de Salut Pública; 3. Consolidació de la cohesió, l’equitat i la universalitat; 4. Reforç de les capacitats professionals i reducció de la temporalitat; i 5. Reforma de la regulació de medicaments i millora del seu accés. Cap d’aquestes reformes tenen assignat un finançament.

Segons l’anàlisi que fa la Federació d’Associacions per la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP) la quantitat de fons destinada a sanitat estaria molt per sota del que hi dedicaran altres països, com Itàlia, que serà del 7,5% del seu pla de recuperació. Aquesta entitat considera que es desaprofita una ocasió única per enfortir el sistema públic de salut i reclama com a mínim un 5% dels 140.000 M d’euros anunciats, que serien 6.000 milions més.

Mobilitzacions 29 i 30 de maig. S.O.S. internacional per la salut

Etiquetes

model de gestió, model sanitari, serveis públics

El FoCAP s’uneix a la crida a la mobilització de la Plataforma en Defensa dels Serveis Públics pels propers dies 29 i 30 de maig . Concentracions descentralitzades a Catalunya i una concentració a plaça Sant Jaume el dia 29 a les 10h.

Defensem un model de serveis 100% públics i lliure de mercantilisme!

Despertem-nos!

Etiquetes

post-COVID19

Publiquem una carta que ens ha fer arribar la sòcia Thaïs Clusa: ” Per la nostra salut: despertem-nos i despertem-los! “

Sóc metgessa de família d’un CAP a Barcelona i escric per fer veure una situació que està tristament amagada i que em temo que, com no canviï aviat, tindrà conseqüències greus.

Ara com ara l’atenció primària té la seva activitat assistencial presencial pràcticament aturada des de fa un any. S’entén que en els primers mesos de la pandèmia totes haguéssim d’actuar de la manera que ho vam fer; centrant-nos en l’atenció a la COVID mentre evitàvem el tancament dels ambulatoris (com es va suggerir en un principi).

Però a data d’avui a la majoria dels CAPs de Catalunya l´activitat assistencial presencial continua absolutament limitada amb la pèrdua de l’atenció habitual pel professional de referència (longitudinalitat) i el canvi a una telefònica o telemàtica. Tot això ja està comportant problemes de salut greus a la ciutadania; retards diagnòstics, iatrogènia o empitjorament en els paràmetres de salut general de la població en un context d’inequitat per al ciutadà, ja que cada CAP actua de manera diferent.

Estem aplicant el concepte de les cures inverses; invertim molta energia, recursos i temps en aspectes poc rellevants, en termes de salut, d’una sola malaltia en detriment de moltes altres tant o més greus que es diagnostiquen, es tracten, s’acompanyen i es curen des de l’atenció primària. Tot aquest canvi radical en la manera d’atendre la nostra població i d’entendre la professió, sempre a prop del malalt i a la capçalera del seu llit, produeix un desgast i un malestar emocional profund de les sanitàries.

Dia mundial de l’atenció primària: poesia per cuidar-nos i curar-nos

Etiquetes

atenció primària de salut, dia mundial de l'atenció primària

• 

Volem que arribi el dia que no calgui un dia mundial de l’atenció primària perquè haurem aconseguit que de veritat sigui la directora d’orquestra del sistema sanitari i que els seus valors, encaminats a posar cada persona al centre de l’atenció, hauran impregnat tots els nivells assistencials. Mentre arriba aquest dia, enguany, amb una situació molt malmesa per la crisi sanitària de la COVID19, Cesca Zapater ens regala aquesta poesia que cuida i cura les professionals d’atenció primària:

Cureu-me, cuideu-me 

Diuen que les sanitàries estem malaltes,
que tenim ansietat i depressió.
Voleu curar-me?

No vull regals ni medicaments.
La primària pateix des de fa molt temps. 

Cureu-me dels CAPs estrets i obsolets. 
Cureu-me de les visites de cinc minuts 
i les agendes interminables. 

Cureu-me de feines mal pagades, 
de contractes precaris, 
i de discriminació per ser dona. 

Cureu-me de les males direccions. 
De la seva ignorància i la seva supèrbia, 
de la seva incompetència. 

Doneu-me direccions que m’escoltin, 
que m’entenguin i m’acompanyin. 
Que comparteixin la passió per la professió. 

Que sàpiguen que pateixo amb els pacients, 
que m’enfonso en la seva obscuritat, 
que m’enlairo en les seves grandeses. 

Cureu-me de guies i protocols absurds. 
Cureu-me de les ordres sense sentit, 
de les notícies i els programes de TV3.  

Cureu-me dels savis d’hospital
que em menystenen i m’ignoren.
Cureu-me de l’ecap que no funciona.

Cureu-me de treure’m competències
per donar-me cada vegada més feina,
que m’ofega i m’aliena.

Deixeu-me oblidar la pantalla de tant en tant.
Apropeu-me els malalts,
deixeu-me’ls mirar, escoltar i tocar.

Cureu-me d’estar tancada al despatx.
Al domicili vull anar per saber com viuen,
com emmalalteixen i com estimen.

Els vull acompanyar en la vida i en la mort.
Vull ser metge/infermera de persones,
amb plenitud i amb totes les conseqüències.

Voleu curar-me?
Deixeu-me fer la meva feina.
Ajudeu-me a fer la meva feina.

Inspirat en el poema «Curadme» de Sara R Gallardo, https://poderpopular.info/2020/12/26/sara-r-gallardo-poema-curadme/

La mateixa Cesca Zapater, presidenta del FoCAP entre el 2009 i el 2015, publicava fa pocs dies al Diari de la Sanitat el post “El patiment dels sanitaris, una reparació necessària” on reclamava reparació pel patiment innecessari causat per la mala gestió durant la pandèmia i reconeixement per l’esforç fet per alleujar el patiment de les persones: “Reparar vol dir reconèixer el valor de la feina i de l’entrega i posar les mesures necessàries per poder fer-la bé. Prestigiar socialment l’AP i el seu paper durant, abans i després de la pandèmia. També, esmenar els errors per no repetir-los, retornar a professionals i població els serveis tancats i un aspecte essencial sense el qual no es pot tenir cura plenament, que és retornar la relació personal, la presencialitat i la confiança. Elements que el telèfon i la tecnologia mai podran suplir.”

Foto: Veïns i veïnes del CAP Bon Pastor agraint la feina de les professionals cada dimecres a les 12:00 des de juliol de 2020.

Amnistia Internacional emet un informe molt crític sobre la gestió de l’AP durant la pandèmia

Etiquetes

COVID19, gestió sanitària

Descarregar pdf Descargar pdf en castellano

En plena crisis de la pandemia, mi hermana y yo decíamos: «Si mamá se pone mala ¿qué hacemos? No vendrá nadie, ni la atenderán». – Dolors. Resident d’un poble de Catalunya. Entrevistada per Amnistia Internacional.

Amnistia Internacional (IA) ha presentat l’informe «La otra Pandemia. Entre lo abandono y el desmantelamiento: El derecho a la salud y la atención primaria en España» en el qual analitza l’impacte que ha tingut la gestió de l’atenció primària (AP) durant la pandèmia de la COVID-19 en el dret a la salut de la població, a les Comunitats de Madrid, Castilla-La Mancha i Catalunya. Per a la investigació han utilitzat l’anàlisi documental, entrevistes amb 49 professionals, 30 persones usuàries o acompanyants, i 4 persones expertes en gestió, economia de la salut i gènere, i ha comptat també amb la col·laboració de diverses entitats socials i professionals, entre les quals, el FoCAP.

AI justifica l’elecció de l’AP com objecte d’estudi per la seva importància en la millora de la salut de la població i perquè, recollint la Declaració d’Astanà, l’AP és la pedra angular d’un sistema de salut sostenible i de cobertura universal, i per tant l’enfortiment de l’AP és l’enfocament més inclusiu, eficaç i efectiu per a millora de la salut de les persones, així com del seu benestar social.

Es tracta d’una exhaustiva anàlisi del comportament de l’AP, centrant-lo en la disponibilitat i la gestió dels recursos de cada comunitat, els grups de població que s’han vist més afectats i l’experiència dels professionals. L’informe destaca com un important problema les barreres d’accés a l’AP que s’han instaurat i que han patit de manera desproporcionada les persones amb malalties cròniques, amb malalties mentals, les persones immigrants i les dones.

Vacunació COVID-19: on millor que als CAPs?

Etiquetes

COVID19, vacunacions

Foto: Roser Masa

Fa dues setmanes que s’ha iniciat la vacunació de la COVID-19 als CAPs. Ja era hora que es comptés amb l’atenció primària i estem contentes de poder oferir la vacuna a una ciutadania que està patint intensament les conseqüències de la pandèmia, especialment les persones més vulnerables que són les que ara estem vacunant. No es pot pensar a fer una campanya massiva de vacunació sense comptar amb l’atenció primària, amb les infermeres que porten anys fent altres campanyes massives de vacunació, professionals que coneixen cada pacient i les seves cuidadores, les seves circumstàncies i limitacions.

Ara bé, hi ha hagut un problema greu de planificació i de recursos i d’informació a la població que ha cararegat els CAPs amb centenars de trucades diàries preguntant pel procés de vacunació. Entenem que la planificació està condicionada per l’arribada de vacunes que depèn de factors externs, però, tot i això, tot plegat ha sigut precipitat i els equips han rebut “per sorpresa” i amb indicacions canviants, l’arribada de les vacunes. Com passa massa sovint, ens vam assabentar per la premsa del que estava passant i havíem de fer, tanmateix ja ens hi hem acostumat. I amb l’excusa de donar autonomia als CAPS per organitzar la vacunació com millor creguin, s’hi ha traspassat una responsabilitat que no depèn únicament dels equips i que hauria de recaure en l’àmbit institucional. Cada cop que s’encomana una tasca als equips d’atenció primària s’hauria de preguntar: què necessiteu per fer la tasca que us encomanem ara i que organitzareu vosaltres?