Missió, visió i valors…

Etiquetes

administratiu, auxiliar, examen, infermeria, llevador, medicina de família, oposicions ICS, pediatria, professionals, proves, zelador

Publiquem l’escrit d’un grup de companys, que prefereixen guardar l’anonimat, en relació a les interminables oposicions de l’ICS. En altres ocasions n’hem parlat (Oposicions ICS, propòsit d’esmena), però n’hem de seguir parlant perquè els despropòsits segueixen i estan afectant la vida de moltes persones.

“Fa ja gairebé 6 mesos, el passat 19 de juny, es va realitzar la primera prova d’oposicions per a places de medicina de família (42), pediatria (8), infermeria (135), llevador, auxiliar, administratiu i zelador a l’Institut Català de la Salut. En aquesta última convocatòria (RESOLUCIÓ SLT/2623/2015 de 12 de novembre de 2015) per a personal estatutari de l’ICS, el procés selectiu consisteix en la realització de 4 proves, a diferència de la realització d’una única prova per a les vuit convocatòries realitzades anteriorment (la darrera el 2010). A dia d’avui, 11 de novembre de 2016, s’han realitzat dues de les proves que avaluaven coneixement teòric i coneixement de la llengua catalana i castellana, quedant exclosos de la convocatòria els professionals que no van superar la nota de tall. Actualment centenars de professionals de cada categoria estan pendents de la convocatòria per a la realització de la tercera prova (que pretén avaluar el coneixement pràctic a través d’un examen escrit …) i la quarta i última prova que va adreçada a acreditar les “competències” ? de cada categoria corresponent. Però a dia d’avui, encara no s’ha publicat cap informació al respecte i només queda un mes i mig per acabar l’any… o és que potser serà l’any que ve?

Anuncis

La difícil (a vegades) gestió dels horaris

Etiquetes

equips, gestió, horaris, professionals, servei

 La companya Maria Sánchez Giralt ens envia un escrit on ens parla dels problemes que la gestió dels horaris d’atenció als ciutadans pot provocar en els professionals.

Sempre hem defensat l’accessibilitat dels equips d’atenció primària. Creiem que és un valor, juntament amb la longitudinalitat, a promoure. Però per a que els professionals donin un bon servei cal combinar adequadament servei i cura dels propis professionals. I això, probablement, sols es pot fer repensant la forma com s’organitzen els equips; i aquest replantejament s’ha de fer des de l’autonomia professional, que ha de permetre donar un bon servei amb formules imaginatives. Les rigideses no són mai bones…, les imposicions tampoc…Gràcies a la companya per compartir una preocupació que està present en molts equips i que costa de parlar-ne públicament.

 

A partir d‘un email recent rebut des de direcció sento la necessitat de referir-m’hi fent algunes reflexions al respecte. Com en altres ocasions i al voltant d’aquestes dates se’ns demana que durant el mes de novembre professionals del matí passin a fer tardes, quan la proporcionalitat de personal queda descompensada, amb les conseqüents implicacions que aquest fet té en la vida personal dels treballadors. Aquesta situació crea cert rebombori entre els companys que s’esforcen en justificar els uns davant els altres la impossibilitat de poder donar resposta a la demanda.
Seria bo, i si se sap amb temps, que davant d’un desequilibri com aquests, es busquessin alternatives des de la pròpia direcció per tal d’evitar que el personal hagi de fer un exercici imaginatiu a la recerca de noves propostes i evitar angoixes i mals de cap que no els corresponen.
La pressió exercida sobre els treballadors ha anat en augment d’ençà les retallades i dóna la sensació que s’ha entrat en una fase d’optimització de serveis i recursos carregant al personal i fer-lo més sol·lícit que mai a donar resposta a tot i en qualsevol moment. Entenent que com a professionals hem de ser exigents amb la nostra pròpia feina i el seu compliment, però també solidaris amb la dels altres, l’administració en primer lloc i les persones que van al davant són qui ha de donar sortida en primera instància a les problemàtiques que sorgeixin en el dia a dia. Precedents n’hi ha, i si no que es parli amb altres ABS com gestionen aquests tipus de situacions.

Maria Sánchez Giralt

Foto: Pixabay

Hem de notificar si ens vacunem de la grip?

Etiquetes

confidencialitat, grip, professionals, vacunacions

Una companya ens ha fet arribar una pregunta sobre si és obligatori notificar que ens hem vacunat o no de la grip. La pregunta venia motivada perquè havia rebut una petició d’aquesta informació per a cada uns dels professionals de l’equip, amb noms i NIF.

Arran d’aquesta qüestió hem estat preguntant a diversos companys i companyes de diferents equips i la resposta ha estat diferent: en alguns casos ningú no els havia preguntat res; en altres casos els ho havien preguntat algun any però aquest no; en altres els han preguntat el nombre de persones vacunades. Però en cap cas els havien demanat nom i DNI de les persones vacunades o no.

Vacunar-se de la grip, o sotmetre’s a qualsevol prova, activitat preventiva o tractament és un afer confidencial i no es pot exigir des de cap instància que els ho diguem, a no ser que l’activitat sigui necessària en benefici dels pacients a qui atenem (per exemple ho seria assegurar que ens tractem correctament d’una TBC bacil·lífera). I la demanda del DNI ens sembla del tot fora de lloc per la seva absurditat. Per a què pot ser útil aquesta informació? L’única explicació és que es faci amb ànim coercitiu. Si és així, expressa un estil autoritari d’exercir qualsevol tipus de direcció o responsabilitat.

En el terreny científic i epidemiològic, se sap des de fa uns anys que l’efectivitat de la vacuna de la grip per evitar la infecció és baixa, com també ho és per reduir la transmissió de la malaltia. Sabem també que vacunar-se de la grip no disminueix la possibilitat de que un professional sanitari sigui vector de transmissió de la malaltia entre els seus pacients. Un parell d’articles sobre el tema:

El fi no justifica els mitjans: a propòsit de la vacuna de la grip

Influenza vaccination for healthcare workers who work with the elderly

Les autoritats sanitàries mantenen la campanya de vacunació antigripal en població de més de 60 anys i en grups de risc. Hi ha dubtes sobre la seva efectivitat. Però no hi ha cap dubte de que no té cap base científica obligar a la vacunació antigripal dels professionals sanitaris (no evita la grip ni les seves complicacions en els pacients). Per tant, no té cap justificació demanar quins professionals s’han vacunat i quins no.

Imatge obtinguda de: www.elmedicoenlacasa.com

Què passa amb l’atenció continuada?

Etiquetes

atenció continuada, continuïtat, mobilitzacions, privatització, retallades

Tenim a l’ordre del dia notícies sobre l’atenció continuada, la més recent, de la comarca del Maresme. Notícies dels canvis promoguts per CatSalut i dels moviments veïnals que mostren la seva oposició.

Des de l’inici de les retallades, el 2011, s’han anat fent reduccions d’horaris i tancaments de punts d’atenció continuada, en total una seixantena. Hi havia marge per buscar una major eficiència, però els canvis havien de preservar criteris d’accessibilitat, continuïtat i visió primarista de l’atenció. No ha estat així, al contrari, s’han aplicat criteris econòmics. Tampoc s’ha fet un debat ni s’han establert les bases de com havien de ser els serveis d’atenció continuada a Catalunya. Així, en algunes zones, els ciutadans han de recórrer directament als serveis d’urgència hospitalaris perquè no en tenen altres.

Foto obtinguda de: http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/Els-tindran-servei-durgencies-primaria_6_443465665.html

Com en tantes altres retallades, les decisions s’han desenvolupat en dues direccions paral.leles: d’una banda es redueixen serveis propis de l’ICS i d’altra es contracten serveis amb empreses privades. La història i la situació de l’atenció continuada és molt diversa en tot el territori, però la dinàmica de fons és la mateixa. No s’ha presentat cap informe d’avaluació de la qualitat i de l’eficiència del nou sistema. El complicat entramat d’empreses i contractes l’explica Jessica Mouzo en l’article Los médicos piden la gestión pública de la atención continuada urgente. A moltes zones el SEM fa de porta d’entrada telefònica i és l’encarregat de gestionar el servei, però la seva provisió, en un territori cada vegada més ampli, va a càrrec d’empreses privades, en especial l’atenció a domicili. Aquest personal no té la mateixa formació, ni els mateixos criteris que els metges dels equips d’atenció primària, de manera que la seva actuació pot trencar el procés assistencial en el cas dels pacients amb problemes crònics o en situació de final de vida, provocant algunes derivacions innecessàries a serveis hospitalaris.

El sistema sanitari, la salut i la malaltia. Una qüestió de classe

Etiquetes

determinants de salut, malaltia, model sanitari, política, retallades, Sistema públic de salut

En Daniel Martínez García,  R1 de Medicina Familiar i Comunitària a la Unitat Docent de Barcelona Ciutat, ens envia un article sobre sistemes sanitaris, retallades i determinants socials de la salut, del que ens fem ressó. Benvingut un R1 a l’espai del FoCAP, desitgem poder-nos apropar a molts més metges residents. Aquest mateix document ha estat publicat a Diagonal i a Directa

El sistema sanitari, la salut i la malaltia. Una qüestió de classe

Deia Rudolf Virchow, metge alemany del segle XIX: “La medicina és una ciència social i la política no és més que medicina a gran escala”. És a dir, tot i el paper fonamental que té el sistema sanitari en l’abordatge agut de moltes malalties, per sobre de tot el que determina la salut de la població (salut pública) són les condicions en què viu: la precarietat en els contractes, la jornada laboral, la seguretat al lloc de treball, el subsidi d’atur i altres serveis de protecció social, l’exposició a agents tòxics, tenir un habitatge digne, l’accés a una alimentació de qualitat i a aigua potable, etc. La crisi capitalista està arrasant les conquestes en el sistema sanitari i la salut pública. La salut dels treballadors està en greu perill.

Esperança de vida

Etiquetes

divulgació, esperança, expectatives, mitjans de comunicació, publicacions

Publiquem aquest text que ens ha fet arribar un ciutadà i que considerem d’interès per ser escrit amb sentit crític des d’una mirada no professional.

Llegim constantment estudis que auguren la solució de molts càncers, fàrmacs que resoldran l’Alzhéimer o el Pàrkinson, o estudis que mitjançant una simple regla de tres, estimen que els nostres fills o néts viuran 200 anys.

Evidentment la medicina ha evolucionat i n’estem contents ja que ens beneficiem directament. De la mateixa manera que ens alegrem de que la qualitat de l’aigua hagi millorat, la qualitat dels aliments, les condicions d’higiene i, en general, les condicions que ens fan la vida més fàcil en comparació anys enrere. Segurament això últim també ha jugat un paper molt important a l’hora d’allargar la nostra esperança de vida.

El que em preocupa és que últimament molts divulgadors científics i mitjans de comunicació es llencen a la piscina massa d’hora. Des de quan és noticia un experiment que encara no té cap conclusió concloent? En aquest sentit estan jugant amb les expectatives i la fe de moltes persones o el que és més greu: amb l’esperança de viure més temps.

Em resulta curiós que divulgadors científics parlin d’un estudi com si l’haguessin dut a terme ells mateixos. M’agradaria que algú –després d’un any de la publicació d’aquests estudis fantàstics no acabats– preguntés a divulgadors i mitjans sobre l’estat de l’estudi que varen publicar. Voldria saber qui fa aquest seguiment (si és que algú ho fa) i si en cas que aquests estudis no tinguin una conclusió concloent, si opten per publicar-ho o prefereixen no fer-ho.

Potser d’aquesta manera ens estalviaríem la publicació d’estudis gairebé miraculosos que consumim continuadament i que alimenten una esperança de vida a vegades injustificada. No sé si volen aconseguir més visites o si d’altres els inciten a publicar-los, però amb un seguiment rigorós d’aquests estudis igual no es llençarien a la piscina tan a la lleugera.

Stop trasllats

Etiquetes

atenció primària de salut, concurs de trasllat, ICS, infermeres, metges, professionals

Ens fem ressò de l’escrit que ens envien des del CAP Raval Sud sobre el concurs de trasllats de l’ICS

Sol·licitem la paralització immediata de l’actual concurs de trasllat a l’ICS

Entenem els trasllats com un dret legítim del treballador però manifestem el nostre desacord en els següents punts:

1. És la primera vegada a la història que es convoca un concurs de trasllats amb un nombre tan gran de places afectades: gairebé 3000 persones. Essent el col·lectiu d’infermeria el més afectat amb 1.116 places.
2. La recol·locació del personal afectat no està garantida, per la qual cosa creiem que es pot tractar d’un ERE encobert.
3. Existeix una única borsa de treball, però el punt de tall que determina quines places estan afectades és diferent per a cada SAP i aquests canvien constantment. També hi ha canvis continus en la valoració dels mèrits i ens trobem amb moltes dificultats per a fer la revisió dels mateixos. Aquests fets creiem que comporten manca d’equitat.
4. Denunciem una manca de transparència i d’informació per part de l’empresa en molts dels aspectes que haurien de poder ser coneguts per les persones afectades. No disposem de dades oficials ni se’ns faciliten llocs per poder-les consultar.
5. Posem de manifest la manca de consideració i els canvis de criteri en relació a les condicions que regulen les places en propietat d’altres categories obtingudes per promoció interna (p.ex. 9/90).
6. Ens preocupa que no es valori el perfil professional ni la formació específica en atenció primària de cara als trasllats. Això entra en contradicció amb la nova llei d’especialitats d’infermeria.

Tot això afecta considerablement el funcionament dels equips d’atenció primària així com la continuïtat assistencial. Per aquest motiu, demanem la paralització immediata d’aquest concurs de trasllats. Agrairíem que ens puguin donar resposta als temes exposats més amunt.

Capçaleres sense llits i aviat sense malalts?

Etiquetes

atenció domiciliària, atenció primària de salut, cronicitat, equip d'atenció primària, professionals

Ens ha arribat aquest escrit del company David López en el que alerta sobre els canvis que s’estan duent a terme en alguns equips en l’atenció domiciliària que passaria a estar al càrrec de metges i infermeres del propi equip que s’hi dedicarien en exclusiva, La resta de professionals només faria consulta en els centres.

Tal com explica el David, entenem que és un greu error perquè aquest sistema trencaria la longitudinalitat de l’atenció, característica pròpia i inalienable de l’atenció primària. Ja no seríem metges i infermeres de capçalera. De la mateixa manera que alguns companys ja no són metges i infermeres de pacients en final de vida, ni de certs pacients crònics, ni de certa patologia aguda. Què serem? Metges i practicants d’ambulatori, com abans? És això el que volem?

Fa pocs dies el Sergio Minué ens deia amb cruesa que som com ninots (Monigotes) , personatges patètics disposats a obeir, abaixar el cap i acceptar qualsevol disbarat sense dir res. L’atenció primària està patint retallades quantitatives (pressupost, nombre de professionals, condicions de treball…). Són molt importants, però també ho són, tant o més, les retallades qualitatives que transformen la nostra essència. No podem acceptar certes coses, hem de ser capaços de recapacitar, de tornar a posar el pacient al centre, de tornar a identificar l’objectiu i la naturalesa de la nostra feina.

Portem el debat als equips, als comitès de direcció i no acceptem més passes enrera en la nostra ja dèbil atenció primària. I sempre que puguem parlem-ho amb els pacients, amb les entitats, amb els partits polítics i fem pinya per defensar una atenció primària de veritat, de qualitat. Si no ho fem, ens transformarem en una caricatura de l’atenció primària que havíem aconseguit i en la que molts creiem fermament com la millor atenció sanitària possible.

ESTEM PERDENT L’ATENCIÓ DOMICILIÀRIA

En algunos equipos se quiere cambiar el modelo de atención domiciliaria. De manera que de cada 2 centros se van a quitar 3 o 4 médicos y otras tantas enfermeras, cerrando sus consulta habituales para que hagan sólo atención domiciliaria aguda y crónica. Hasta ahora cada medico hacía la atención domiciliaria crónica de sus pacientes un día a al semana, mientras que la aguda (las urgencias que no pueden esperar) de todos los medios la hacia el medico de domicilios cada día. Pensamos que la atención era así adecuada para los pacientes y adecuada para los profesionales. Con el pretexto de mejorar la atención domiciliaria, la realidad es la siguiente:

• Se van a quitar a 2 médicos y 2 enfermeras por centro, cuyos pacientes van a dejar de ser atendidos por sus profesionales de siempre. Estos pacientes van a ir a engordar los cupos del resto de profesionales del centro aumentando la carga asistencial del resto de la plantilla.
• Los ciudadanos no van a poder seguir siendo atendidas por su medico de siempre a partir de que tengan una edad o una situación médica que les impida salir de casa. Es decir, después de años siendo visitados por unos profesionales que te conocen y con los que has labrado una gran confianza, el día que ya no puedas salir de casa te cambiaran de médicos. 

Los nuevo sistemas de atención domiciliaria han generado un gran descontento entre los profesionales especialistas en medicina familiar y comunitaria y enfermería comunitaria que se han formado para atender a sus pacientes a lo largo de su vida, hasta que fallezca, y que quieren seguir atendiendo a sus pacientes en consulta y en domicilio, no quieren perder sus competencias que les han costado años de formación únicamente por anteponer el ahorro a las necesidades de la población y los profesionales. Queremos formar parte de las soluciones, queremos que los cambios se consensuen con la ciudadanía y con nosotros, en definitiva queremos más democracia y menos autoritarismo para mejorar la salud de la ciudadanía.

 

Les embarassades, en qualsevol situació administrativa, han de ser ateses al sistema públic

Etiquetes

drets, immigrants, professionals, Real decreto ley, retallades, Sistema públic de salut

Fa uns dies es va publicar una entrada al bloc del PTAC (Punt de trobada d’afectades per la crisi) denunciant un nou cas de denegació d’atenció a una embarassada a l’ASSIR de Sant Andreu. Ràpidament l’Institut Català de la Salut (ICS) de Barcelona va publicar un comunicat al seu web i diverses piulades a les xarxes socials on desmentia aquesta informació i afirmava que aquesta dona havia estat atesa sense cap problema a l’ASSIR de Sant Andreu.

Si bé és cert que finalment aquesta pacient va ser atesa i se li han programat les visites pertinents, considerem que és important no oblidar alguns aspectes que el comunicat de l’ICS no reflecteix i posar sobre la taula una sèrie de reflexions al respecte.

•  El que es denuncia en el post de la PTAC no és tant que la pacient no fos atesa sinó les dificultats i traves amb les quals es va trobar per tal d’aconseguir una atenció normalitzada. És probable que si la dona no hagués estat acompanyada per d’altres persones no hagués estat atesa en aquell moment o hagués hagut de pagar per una visita que en realitat no se li hauria de facturar.
•  Des de la Pasucat (Plataforma per una atenció sanitària universal a Catalunya) i Jo Sí Sanitat Universal s’han denunciat i s’han publicat dades sobre l’existència de dificultats en l’atenció de dones embarassades en situació irregular a Catalunya. És més, alguns d’aquests casos s’han detectat a l’ASSIR de Sant Andreu i en diversos centres de l’ICS. Desconeixem si el motiu de fons és el racisme però el que sí està clar és que aquestes dones són discriminades en motiu del seu origen i situació administrativa.
•  El RDL 16/2012 i la instrucció catalana 10/2012 indiquen que les dones embarassades tenen dret a l’atenció sanitària a través del sistema públic de salut i no consta en cap dels dos textos que aquest dret estigui vinculat a l’empadronament. De fet, el CatSalut assegura que totes les dones embarassades i els menors d’edat en situació administrativa irregular tenen garantida l’assistència sanitària i poden demanar directament la targeta sanitària individual (TIS) als seus CAPs. Per tant, és inacceptable que l’empadronament condicioni o retardi l’atenció en aquests casos especialment vulnerables. Esperar un, dos o tres mesos pot ser decisiu en el control d’un embaràs. Creiem que el que s’hauria d’haver fet en el cas denunciat és prioritzar i formalitzar la visita de la usuària i, posteriorment, informar-la degudament dels passos a seguir per les següents visites.
• Malgrat les accions i denúncies de la Pasucat i de Josí i malgrat haver posar en coneixement a responsables d’atenció a l’usuari i gestors de l’ICS de les situacions de dificultats en l’atenció a causa del RDL i la instrucció, la situació continua igual.

Valorem positivament el comunicat emès per l’ICS però lamentem que fins ara aquesta entitat no hagi contactat activament amb cap de les dues plataformes i que hagi esperat 2 anys a emetre el seu primer comunicat públic malgrat les nostres reiterades denúncies sobre casos similars. Volem informar l’ICS que aquest no és un cas aïllat i si realment considera aquesta una qüestió sensible hauria d’estar interessat a conèixer i millorar els punts febles de l’atenció a l’usuari dels seus serveis.

Què els espera als infermers especialistes en infermeria familiar i comunitària?

Etiquetes

atenció primària de salut, infermeria familiar i comunitària, professionals

El Grup de Treball de Residents i Especialistes de l’AIFICC ens fa arribar aquesta reflexió sobre  el seu paper en l’atenció primària i el seu futur professional. Si no canvien les coses acabaran a l’atur o treballant als hospitals.

Necessitat de progrés enfront la descoordinació institucional.

Al Maig de 2014 es graduarà la 2ª promoció d’Especialistes d’Infermeria Familiar i Comunitària (IFiC). Sortiran al món laboral uns professionals d’Infermeria que han superat la formació acadèmica universitària i un examen estatal selectiu de duríssimes condicions, per a accedir a una formació especialitzada de 2 anys de duració, l’EIR (Enfermero Interno Residente). Aquest aprenentatge especialitzat es basa en el programa residència en el qual, el resident ha d’anar adquirint noves competències mitjançant el creuament de pràctica assistencial i formació teòrica especialitzada. Aquest sistema, ja té precedents i ha donat bons resultats per a altres professionals de la infermeria especialitzada. Un exemple són les Llevadores (Infermers/eres Especialistes en Obstetrícia i Ginecologia).
Els temps canvien, i l’Atenció Primària (AP) ha d’adaptar-se a ells com qualsevol altre agent de salut, i això inclou a les infermers/eres. Les necessitats dels nostres pacients han canviat i les seves característiques també. Els especialistes d’IFiC, neixen a partir d’aquest principi, han de poder donar resposta a aquests canvis i oferir a la comunitat, a les famílies i a les persones el millor de l’Infermeria d’Atenció Primària, tant a nivell humà com científica-tècnic. Per aconseguir-ho necessitem treballar en diverses línies.