Afrontar l’assetjament laboral és possible

Etiquetes

assetjament laboral, professionals

Donem a conèixer l’escrit que ens ha arribat arran de la publicació de Com sobreviure a les direccions anti-líders. Hem cregut convenient protegir la identitat de l’autoria, per això va sense signatura. Des d’aquí manifestem el nostre agraïment per compartir la seva experiència i per fer-ho en el nostre blog.

L’assetjament laboral pot procedir dels superiors o dels companys de feina, tal com es defineix al Protocol per a la prevenció, la detecció, l’actuació i la resolució de situacions d’assetjament psicològic laboral i altres discriminacions a la feina de la Generalitat.                                                            Imatge: Pixabay

 

“És molt dur patir assetjament laboral, però encara ho és més quan les persones que se suposa que t’haurien de donar suport i/o protegir davant d’una situació així, veus que miren cap a un altre costat i encara sembla que la culpa de tot el que està passant és teva. Puc parlar per pròpia experiència, ja que m’hi he trobat, i us asseguro que és molt desagradable i denigrant.

Una sòcia molt especial

Etiquetes

especialització, gestors, infermera, medicina humana, professionals, sòcia

Donem a conèixer un correu que ens ha enviat una nova sòcia, del que hem tret les dades identificatives per respecte a la intimitat de la persona que escriu i de la seva germana. Gràcies a les dues pel vostre gest.

«Acabo de donar-me d’alta com a sòcia de ple dret del FoCAP i vull felicitar-vos per aquesta activitat que esteu duent a terme. Crec que la meva germana estarà contenta de que ho hagi fet perquè l’ideari del FoCAP reuneix moltes de les seves aspiracions personals i professionals i és el que ella em va demanar que mirés de fer-les meves en nom seu.

Us envio un escrit que havia preparat quan ella encara vivia i que he adaptat a la situació actual, en el que vull posar de relleu la necessitat urgent de què l’Atenció Primaria i tots els professionals sanitaris de primera línia puguin millorar la situació actual. He vist que l’enquesta que recentment heu fet, recull molt bé tot aquest malestar.

Per la meva part, em poso a la vostra disposició pel que pugui ser-vos d’utilitat i servei, com a sòcia, com a sanitària i com hereva d’una petició pòstuma».

Indústria càrnia i salut

Etiquetes

immigrants, indústria càrnia, risc social, salut laboral, treballadors autònoms

Publiquem l’escrit que ens han fet arribar els metges de família de l’EAP de Sta. Eugènia de Berga sobre l’afectació de la salut dels treballadors de la indústria càrnia. Gràcies pel vostre compromís amb els pacients i la comunitat i per mirar més enllà de la porta de la consulta.

Imatge: Nació Digital

“La primera vegada que vaig veure una tendinitis en un treballador de les càrnies, hauria jurat que es tractava d’una fractura. La tumefacció, la deformitat i el dolor eren tals, que no em podia creure que només es tractés de patologia de parts toves. Jo havia fet la residència a un hospital de tercer nivell, i havia vist lesions greus i poc freqüents, però la patologia derivada dels treballadors de les càrnies és d’una entitat que no es veu en altres gremis.” Això és el que diu un dels nostres metges, però és extensible a l’experiència de tots els professionals de l’equip. Hem de suposar que a més de les tasques pròpies d’una feina manual repetitiva i amb manipulació de càrregues, es sumaven jornades que ens explicaven que podien arribar a durar 16 hores; sembla que ara no passen de les 10.

Són un tipus de treballador peculiar, en general homes, però també dones, la immensa majoria immigrants, amb pocs coneixements de català o castellà (suposo que després de les tantes hores a l’escorxador no els queda gaire temps d’anar a centres de normalització lingüística …), i a més a més autònoms.

Tots coneixem les diferències de cobertura en qüestions d’incapacitat temporal dels autònoms. Sabem que els autònoms en general no venen a visitar-se gaire sovint, i menys per coses banals. Ells sí que venen a visitar-se de tant en tant, amb aquestes brutals tendinitis de sobreús, i venen per que els punxis algun analgèsic intramuscular per tornar l’endemà a la feina, quan el més indicat seria el repòs que permetria una baixa laboral. Però no s’ho poden permetre, és de les poques coses que saben dir: “si no trabajo, no cobro”. Així que res de baixes ni fèrules que immobilitzin; calmants a dojo i l’endemà tornem-hi.

Són autònoms de cooperativa, una figura peculiar d’organització laboral, que a la pràctica del que veiem en aquests treballadors tenen la part dolenta dels assalariats en el sentit que tenen un sou i un horari fixat per l’empresa, i la part dolenta de l’autònom en el sentit de no tenir dret a cobrar IT des del principi per malaltia, no tenir llibertat de gestionar-se l’horari, de vacances pagades, de protecció contingències laborals … És trist que tots els talls que arribem a suturar mai arribaran a ser comptabilitzats com accident de treball, no sortiran a cap estadística i no es prendran mesures per reduir-los.

Per això seguim i recolzem les seves reivindicacions, perquè tenen una feina que els perjudica la salut i amb menys cobertures socials que la resta de treballadors assalariats. Perquè són persones, amb riscos socials i mereixen la nostra especial atenció.

Per això escrivim això i ho compartim amb vosaltres, per si no teniu una càrnia a la vostra zona, que coneixeu la implicació sanitària, social i humana que significa.

Signat: tots els membres de l’Equip d’Atenció Primària de Santa Eugènia de Berga

23 de febrer de 2018.

 

Fins quan?

Etiquetes

equip d'atenció primària, equip directiu, professionals

El company Jordi Admetlla ens fa arribar aquest escrit amb prec de publicació. Potser algunes persones, directives o no, no se sentiran identificades amb el contingut certament àcid, però d’altres potser sí. Tanmateix, sempre ens ajudarà a conèixer què passa en altres llocs o què pensen altres companys, i sobretot, ens motivarà a pensar què passa al meu equip? Què penso jo? Què faig?

CONTEXT:

És un escrit en format de multi-pregunta on cada una reflecteix sengles problemes, el vaig enviar al meu equip directiu i amb còpia oberta a tot l’equip, el passat 3-VIII-17.
Passats quasi 2 mesos, ningú s’ha dignat a respondre cap de les preguntes, ni donat senyals que s’hagi posat fil a l’agulla per a resoldre cap dels problemes.
Si es descompta una resposta verbal completament inadequada (pel lloc, el moment i el contingut) l’endemà de la tramesa, fins ara únicament se sent l’eco d’un Silenci Administratiu com a tota resposta.

Naturalment, cada pregunta està basada en fets concrets i reals.

Missió, visió i valors…

Etiquetes

administratiu, auxiliar, examen, infermeria, llevador, medicina de família, oposicions ICS, pediatria, professionals, proves, zelador

Publiquem l’escrit d’un grup de companys, que prefereixen guardar l’anonimat, en relació a les interminables oposicions de l’ICS. En altres ocasions n’hem parlat (Oposicions ICS, propòsit d’esmena), però n’hem de seguir parlant perquè els despropòsits segueixen i estan afectant la vida de moltes persones.

“Fa ja gairebé 6 mesos, el passat 19 de juny, es va realitzar la primera prova d’oposicions per a places de medicina de família (42), pediatria (8), infermeria (135), llevador, auxiliar, administratiu i zelador a l’Institut Català de la Salut. En aquesta última convocatòria (RESOLUCIÓ SLT/2623/2015 de 12 de novembre de 2015) per a personal estatutari de l’ICS, el procés selectiu consisteix en la realització de 4 proves, a diferència de la realització d’una única prova per a les vuit convocatòries realitzades anteriorment (la darrera el 2010). A dia d’avui, 11 de novembre de 2016, s’han realitzat dues de les proves que avaluaven coneixement teòric i coneixement de la llengua catalana i castellana, quedant exclosos de la convocatòria els professionals que no van superar la nota de tall. Actualment centenars de professionals de cada categoria estan pendents de la convocatòria per a la realització de la tercera prova (que pretén avaluar el coneixement pràctic a través d’un examen escrit …) i la quarta i última prova que va adreçada a acreditar les “competències” ? de cada categoria corresponent. Però a dia d’avui, encara no s’ha publicat cap informació al respecte i només queda un mes i mig per acabar l’any… o és que potser serà l’any que ve?

La difícil (a vegades) gestió dels horaris

Etiquetes

equips, gestió, horaris, professionals, servei

 La companya Maria Sánchez Giralt ens envia un escrit on ens parla dels problemes que la gestió dels horaris d’atenció als ciutadans pot provocar en els professionals.

Sempre hem defensat l’accessibilitat dels equips d’atenció primària. Creiem que és un valor, juntament amb la longitudinalitat, a promoure. Però per a que els professionals donin un bon servei cal combinar adequadament servei i cura dels propis professionals. I això, probablement, sols es pot fer repensant la forma com s’organitzen els equips; i aquest replantejament s’ha de fer des de l’autonomia professional, que ha de permetre donar un bon servei amb formules imaginatives. Les rigideses no són mai bones…, les imposicions tampoc…Gràcies a la companya per compartir una preocupació que està present en molts equips i que costa de parlar-ne públicament.

 

A partir d‘un email recent rebut des de direcció sento la necessitat de referir-m’hi fent algunes reflexions al respecte. Com en altres ocasions i al voltant d’aquestes dates se’ns demana que durant el mes de novembre professionals del matí passin a fer tardes, quan la proporcionalitat de personal queda descompensada, amb les conseqüents implicacions que aquest fet té en la vida personal dels treballadors. Aquesta situació crea cert rebombori entre els companys que s’esforcen en justificar els uns davant els altres la impossibilitat de poder donar resposta a la demanda.
Seria bo, i si se sap amb temps, que davant d’un desequilibri com aquests, es busquessin alternatives des de la pròpia direcció per tal d’evitar que el personal hagi de fer un exercici imaginatiu a la recerca de noves propostes i evitar angoixes i mals de cap que no els corresponen.
La pressió exercida sobre els treballadors ha anat en augment d’ençà les retallades i dóna la sensació que s’ha entrat en una fase d’optimització de serveis i recursos carregant al personal i fer-lo més sol·lícit que mai a donar resposta a tot i en qualsevol moment. Entenent que com a professionals hem de ser exigents amb la nostra pròpia feina i el seu compliment, però també solidaris amb la dels altres, l’administració en primer lloc i les persones que van al davant són qui ha de donar sortida en primera instància a les problemàtiques que sorgeixin en el dia a dia. Precedents n’hi ha, i si no que es parli amb altres ABS com gestionen aquests tipus de situacions.

Maria Sánchez Giralt

Foto: Pixabay

Hem de notificar si ens vacunem de la grip?

Etiquetes

confidencialitat, grip, professionals, vacunacions

Una companya ens ha fet arribar una pregunta sobre si és obligatori notificar que ens hem vacunat o no de la grip. La pregunta venia motivada perquè havia rebut una petició d’aquesta informació per a cada uns dels professionals de l’equip, amb noms i NIF.

Arran d’aquesta qüestió hem estat preguntant a diversos companys i companyes de diferents equips i la resposta ha estat diferent: en alguns casos ningú no els havia preguntat res; en altres casos els ho havien preguntat algun any però aquest no; en altres els han preguntat el nombre de persones vacunades. Però en cap cas els havien demanat nom i DNI de les persones vacunades o no.

Vacunar-se de la grip, o sotmetre’s a qualsevol prova, activitat preventiva o tractament és un afer confidencial i no es pot exigir des de cap instància que els ho diguem, a no ser que l’activitat sigui necessària en benefici dels pacients a qui atenem (per exemple ho seria assegurar que ens tractem correctament d’una TBC bacil·lífera). I la demanda del DNI ens sembla del tot fora de lloc per la seva absurditat. Per a què pot ser útil aquesta informació? L’única explicació és que es faci amb ànim coercitiu. Si és així, expressa un estil autoritari d’exercir qualsevol tipus de direcció o responsabilitat.

En el terreny científic i epidemiològic, se sap des de fa uns anys que l’efectivitat de la vacuna de la grip per evitar la infecció és baixa, com també ho és per reduir la transmissió de la malaltia. Sabem també que vacunar-se de la grip no disminueix la possibilitat de que un professional sanitari sigui vector de transmissió de la malaltia entre els seus pacients. Un parell d’articles sobre el tema:

El fi no justifica els mitjans: a propòsit de la vacuna de la grip

Influenza vaccination for healthcare workers who work with the elderly

Les autoritats sanitàries mantenen la campanya de vacunació antigripal en població de més de 60 anys i en grups de risc. Hi ha dubtes sobre la seva efectivitat. Però no hi ha cap dubte de que no té cap base científica obligar a la vacunació antigripal dels professionals sanitaris (no evita la grip ni les seves complicacions en els pacients). Per tant, no té cap justificació demanar quins professionals s’han vacunat i quins no.

Imatge obtinguda de: www.elmedicoenlacasa.com

Què passa amb l’atenció continuada?

Etiquetes

atenció continuada, continuïtat, mobilitzacions, privatització, retallades

Tenim a l’ordre del dia notícies sobre l’atenció continuada, la més recent, de la comarca del Maresme. Notícies dels canvis promoguts per CatSalut i dels moviments veïnals que mostren la seva oposició.

Des de l’inici de les retallades, el 2011, s’han anat fent reduccions d’horaris i tancaments de punts d’atenció continuada, en total una seixantena. Hi havia marge per buscar una major eficiència, però els canvis havien de preservar criteris d’accessibilitat, continuïtat i visió primarista de l’atenció. No ha estat així, al contrari, s’han aplicat criteris econòmics. Tampoc s’ha fet un debat ni s’han establert les bases de com havien de ser els serveis d’atenció continuada a Catalunya. Així, en algunes zones, els ciutadans han de recórrer directament als serveis d’urgència hospitalaris perquè no en tenen altres.

Foto obtinguda de: http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/Els-tindran-servei-durgencies-primaria_6_443465665.html

Com en tantes altres retallades, les decisions s’han desenvolupat en dues direccions paral.leles: d’una banda es redueixen serveis propis de l’ICS i d’altra es contracten serveis amb empreses privades. La història i la situació de l’atenció continuada és molt diversa en tot el territori, però la dinàmica de fons és la mateixa. No s’ha presentat cap informe d’avaluació de la qualitat i de l’eficiència del nou sistema. El complicat entramat d’empreses i contractes l’explica Jessica Mouzo en l’article Los médicos piden la gestión pública de la atención continuada urgente. A moltes zones el SEM fa de porta d’entrada telefònica i és l’encarregat de gestionar el servei, però la seva provisió, en un territori cada vegada més ampli, va a càrrec d’empreses privades, en especial l’atenció a domicili. Aquest personal no té la mateixa formació, ni els mateixos criteris que els metges dels equips d’atenció primària, de manera que la seva actuació pot trencar el procés assistencial en el cas dels pacients amb problemes crònics o en situació de final de vida, provocant algunes derivacions innecessàries a serveis hospitalaris.

El sistema sanitari, la salut i la malaltia. Una qüestió de classe

Etiquetes

determinants de salut, malaltia, model sanitari, política, retallades, Sistema públic de salut

En Daniel Martínez García,  R1 de Medicina Familiar i Comunitària a la Unitat Docent de Barcelona Ciutat, ens envia un article sobre sistemes sanitaris, retallades i determinants socials de la salut, del que ens fem ressó. Benvingut un R1 a l’espai del FoCAP, desitgem poder-nos apropar a molts més metges residents. Aquest mateix document ha estat publicat a Diagonal i a Directa

El sistema sanitari, la salut i la malaltia. Una qüestió de classe

Deia Rudolf Virchow, metge alemany del segle XIX: “La medicina és una ciència social i la política no és més que medicina a gran escala”. És a dir, tot i el paper fonamental que té el sistema sanitari en l’abordatge agut de moltes malalties, per sobre de tot el que determina la salut de la població (salut pública) són les condicions en què viu: la precarietat en els contractes, la jornada laboral, la seguretat al lloc de treball, el subsidi d’atur i altres serveis de protecció social, l’exposició a agents tòxics, tenir un habitatge digne, l’accés a una alimentació de qualitat i a aigua potable, etc. La crisi capitalista està arrasant les conquestes en el sistema sanitari i la salut pública. La salut dels treballadors està en greu perill.

Esperança de vida

Etiquetes

divulgació, esperança, expectatives, mitjans de comunicació, publicacions

Publiquem aquest text que ens ha fet arribar un ciutadà i que considerem d’interès per ser escrit amb sentit crític des d’una mirada no professional.

Llegim constantment estudis que auguren la solució de molts càncers, fàrmacs que resoldran l’Alzhéimer o el Pàrkinson, o estudis que mitjançant una simple regla de tres, estimen que els nostres fills o néts viuran 200 anys.

Evidentment la medicina ha evolucionat i n’estem contents ja que ens beneficiem directament. De la mateixa manera que ens alegrem de que la qualitat de l’aigua hagi millorat, la qualitat dels aliments, les condicions d’higiene i, en general, les condicions que ens fan la vida més fàcil en comparació anys enrere. Segurament això últim també ha jugat un paper molt important a l’hora d’allargar la nostra esperança de vida.

El que em preocupa és que últimament molts divulgadors científics i mitjans de comunicació es llencen a la piscina massa d’hora. Des de quan és noticia un experiment que encara no té cap conclusió concloent? En aquest sentit estan jugant amb les expectatives i la fe de moltes persones o el que és més greu: amb l’esperança de viure més temps.

Em resulta curiós que divulgadors científics parlin d’un estudi com si l’haguessin dut a terme ells mateixos. M’agradaria que algú –després d’un any de la publicació d’aquests estudis fantàstics no acabats– preguntés a divulgadors i mitjans sobre l’estat de l’estudi que varen publicar. Voldria saber qui fa aquest seguiment (si és que algú ho fa) i si en cas que aquests estudis no tinguin una conclusió concloent, si opten per publicar-ho o prefereixen no fer-ho.

Potser d’aquesta manera ens estalviaríem la publicació d’estudis gairebé miraculosos que consumim continuadament i que alimenten una esperança de vida a vegades injustificada. No sé si volen aconseguir més visites o si d’altres els inciten a publicar-los, però amb un seguiment rigorós d’aquests estudis igual no es llençarien a la piscina tan a la lleugera.