Les Marees Blanques uneixen forces

Etiquetes

marea blanca, marqueting, medicalització, mercantilització, privatització, sobrediagnòstic, sobretractament

El passat 14 de gener va tenir lloc a Barcelona la 3ª Coordinadora Estatal de Mareas Blancas, que va comptar amb l’assistència de representants de: Marea Blanca de Aragón, Marea Blanca de Segovia, Marea Blanca de la Rioja, Foro Vasco de Salud, Mesa Defensa de la Sanidad Pública de Granada, Audita Sanidad, Asociación de Usuarios de la Sanidad de la Región de Murcia, Coordinadora Antiprivatizacion da Sanidade, Mesa Defensa de la Sanidad Pública de Madrid, y Marea Blanca de Catalunya.

Es poden veure els vídeos de totes les participacions a SICOM i llegir les conclusions de la jornada.

El FoCAP també hi vam ser presents i vam centrar la nostra intervenció sobre els efectes de la mercantilització de la salut i la necessitat que les marees incorporin en els seus programes la lluita contra aquest fenomen juntament amb la lluita contra la privatització dels sistemes públics de salut.

INTERVENCIÓ DE FoCAP:

La mercantilització de la salut, fenomen de caràcter global, que en les darreres dècades assota amb força Europa, té com a conseqüència una doble dinàmica: la concepció de la salut com un bé de consum més i la privatització dels serveis públics de salut.

Atenció primària a domicili a les nits a Barcelona

Etiquetes

atenció domiciliària, atenció primària de salut, continuïtat, eficiència, privatització, professionals

Les darreres setmanes s’ha fet públic l’encàrrec que el CATSalut ha fet a l’Institut Català de la Salut d’assumir l’atenció domiciliària de les nits i els festius a la ciutat de Barcelona. D’aquesta manera l’atenció primària de Barcelona assumirà tota l’atenció domiciliària (excepte emergències). Segons la informació que ha donat l’ICS, durant els dies laborables es farà des dels CAPs, com ara, i les nits i els festius s’organitzarà des dels CUAPs, de manera similar a com s’està fent actualment els dissabtes. En aquest moment el servei l’està donant una empresa privada, SARDomus, en règim de concessió, que contracta professionals que cobren per domicili realitzat^[1]. Els professionals d’aquesta empresa no tenen accés a la història clínica del pacient i la seva activitat només queda registrada en uns fulls autocopiadors d’assistència. No s’han fet públiques dades sobre la qualitat de la seva assistència ni sobre la seva capacitat resolutiva, nivell de derivacions o perfil de prescripció.

7 d’abril, dia mundial de la salut

Etiquetes

dia mundial de la salut, diabetis, infermeria, mercantilització, privatització, professionals, Sistema públic de salut

Des de l’any 1950 el dia 7 d’abril se celebra el Dia Mundial de la Salut en commemoració de la fundació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Aquest any l’OMS dedica el dia a la Diabetis una malaltia en progressió, especialment en països de renda baixa i mitjana, i responsable 1,5 milions de morts el 2012, especialment també, en població de renda baixa i mitjana.

Aquest dia també tindran lloc moltes altres accions de denúncia i reivindicatives relacionades amb la salut.

Moltes entitats agrupades en l’European Network against privatization and commercialization of Health and Social protectionen denunciaran la mercantilització i privatització de la salut i la protecció social. En especial el projectat tractat de lliure comerç TTIP.  Gràcies a les polítiques nacionals i europees de les darreres dècades, cada cop més empreses, molts cops transnacionals, comparteixen el que s’ha anomenat “el mercat de la salut”. Alhora, moltes estructures que atenen a la població no disposen de recursos econòmics. A Barcelona es farà un acte de protesta davant la Delegació de la Comissió Europea per a Catalunya i Illes Balears.

Assemblea Marea Blanca

Etiquetes

mobilitzacions, política sanitaria, privatització, retallades, Sistema públic de salut

El proper dia 12 de març tindrà lloc la Segona Assemblea General de la Marea Blanca de Catalunya

L’assemblea tindrà lloc a l’Hospital de Mataró sota el lema Una Marea que creix recordant aquest primer aniversari d’existència de la Marea Blanca.

Trobareu més informació a: http://www.mareablanca.cat/una-marea-que-creix/

Formulari d’inscripció: http://www.mareablanca.cat/event/segona-assemblea-general-marea-blanca-catalunya/

Cal demostrar la nostra força i la nostra diversitat i estar alerta en els temps incerts en que ens trobem, no baixant la guàrdia i mantenint-nos en la lluita.

 Us esperem.   Participeu.   Tots ens necessitem

Definir de nou el model de salut?

Etiquetes

mercantilització, model sanitari català, privatització, Sistema públic de salut

En relació a la compareixença parlamentària del nou conseller Toni Comín l’11 de Febrer, el Dr. Joan Benach i Alba Llop , investigadors del GREDS-Emconed van publicar l’article  Cal definir de nou el model de salut o cal definir un model nou? que, a grans trets, subscrivim i que atorga a l’atenció primària una posició protagonista que compartim i defensem.

L’article ens apropa al discurs del nou conseller, amb diferències substancials respecte al de seu predecessor, Boi Ruiz, i posa en evidència l’ambició, la inconcreció i la dificultat per a posar en pràctica les seves propostes en una legislatura que, en principi, ha de ser curta. 

Joan Benach i Alba Llop fan també una important reflexió de fons en distingir entre privatització i mercantilització del sistema sanitari, per a destacar que l’important no és tan sols si la titularitat de qui presta el servei és privada o no, sinó, sobretot, si de la prestació del servei sanitari se’n treu (algú) benefici econòmic. El primer (la titularitat privada) seria el que clàssicament s’entén per “privatització”; el segon (que de l’atenció sanitària algú tingui benefici econòmic) seria la “mercantilització”.

Foto obtinguda de: in.directe.cat

Què passa amb l’atenció continuada?

Etiquetes

atenció continuada, continuïtat, mobilitzacions, privatització, retallades

Tenim a l’ordre del dia notícies sobre l’atenció continuada, la més recent, de la comarca del Maresme. Notícies dels canvis promoguts per CatSalut i dels moviments veïnals que mostren la seva oposició.

Des de l’inici de les retallades, el 2011, s’han anat fent reduccions d’horaris i tancaments de punts d’atenció continuada, en total una seixantena. Hi havia marge per buscar una major eficiència, però els canvis havien de preservar criteris d’accessibilitat, continuïtat i visió primarista de l’atenció. No ha estat així, al contrari, s’han aplicat criteris econòmics. Tampoc s’ha fet un debat ni s’han establert les bases de com havien de ser els serveis d’atenció continuada a Catalunya. Així, en algunes zones, els ciutadans han de recórrer directament als serveis d’urgència hospitalaris perquè no en tenen altres.

Foto obtinguda de: http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/Els-tindran-servei-durgencies-primaria_6_443465665.html

Com en tantes altres retallades, les decisions s’han desenvolupat en dues direccions paral.leles: d’una banda es redueixen serveis propis de l’ICS i d’altra es contracten serveis amb empreses privades. La història i la situació de l’atenció continuada és molt diversa en tot el territori, però la dinàmica de fons és la mateixa. No s’ha presentat cap informe d’avaluació de la qualitat i de l’eficiència del nou sistema. El complicat entramat d’empreses i contractes l’explica Jessica Mouzo en l’article Los médicos piden la gestión pública de la atención continuada urgente. A moltes zones el SEM fa de porta d’entrada telefònica i és l’encarregat de gestionar el servei, però la seva provisió, en un territori cada vegada més ampli, va a càrrec d’empreses privades, en especial l’atenció a domicili. Aquest personal no té la mateixa formació, ni els mateixos criteris que els metges dels equips d’atenció primària, de manera que la seva actuació pot trencar el procés assistencial en el cas dels pacients amb problemes crònics o en situació de final de vida, provocant algunes derivacions innecessàries a serveis hospitalaris.

Jornada de lluita a Vall d’Hebron 20 de gener

Etiquetes

mobilitzacions, política sanitaria, privatització, retallades

EMERGÈNCIA SANITARIA

Els ciutadans i ciutadanes, usuàries i treballadores de la sanitat pública de Catalunya, no podem ja aguantar més la situació a la que ha arribat el nostre sistema sanitari públic després de les retallades durant quatre anys del govern sortint

Urgències col·lapsades, llistes d’espera per visitar-se amb el metge de capçalera i amb els especialistes, per fer proves diagnòstiques i per operar.se, tancaments i reduccions de serveis: llits d’hospitals urgències de nit als CAPs, serveis d’ambulàncies, acomiadaments de personal i rebaixa dels seus ingressos, manca d’inversions, de compra de nou material i de manteniment

Aquesta degradació i pèrdua de qualitat dels sistema públic ha servit d’excusa per augmentar el negoci de la sanitat privada, s’han fet externalitzacions de serveis públics a entitats privades de lucre, derivacions de pacients a centres que fan de la salut el seu negoci pagant el sistema públic. Mala gestió, corrupció i amiguisme

Nosaltres, que hem defensat durant aquests anys el sistema públic de salut i la seva qualitat, ens sentim legitimats i en la obligació d’exigir al nou Govern i al nou Parlament de Catalunya, que reverteixi urgentment aquesta situació d’emergència sanitària a la que s’ha arribat. Recuperant el pressupost de 1.500 milions que ens han robat durant aquests anys i regenerant el caràcter 100 x 100 públic, universal i de qualitat del mateix.

Gener del 2016

Mataró ens crida

Etiquetes

Mataró, mobilitzacions, privatització, retallades

La Coordinadora en defensa de la Sanitat Publica de Mataró i el Maresme i Marea Blanca de Catalunya han organitzat un seguir d’actes per protestar per  les decisions del Departament de Salut sobre l’Hospital de Sant Jaume, que presta atenció sòciosanitària i la intervenció del Consorci Sanitari del Maresme.  Decisions que poden suposar una disminució de serveis i una posterior privatització d’alguns d’ells.

La Coordinadora denuncia que:

• l’Hospital d’aguts continua amb una unitat sencera buida (40 llits), mentre s’apilen malalts a l’Hospital de dia, vulnerant els drets més elementals dels malalts.
• Es realitzen converses amb empreses privades amb ànim de lucre, algunes de les quals amb un currículum de dubtosa qualitat assistencial, per avaluar la seva capacitat d’assumir serveis sociosanitaris.
• Es deriven pacients a empreses privades i es mantenen llits buits a l’Hospital de Sant Jaume, creant volgudament una manca d’ingressos als hospitals públics.
• El CatSalut encara no ha presentat el Pla Director ni ha creat la comissió de seguiment que ha de consensuar el seu contingut, les accions de planificació i el seu finançament.

El mal ús de les dades sanitàries: el projecte VISC+

Etiquetes

ètica, confidencialitat, dades sanitàries, indústria farmaceútica, política sanitaria, privatització, projecte VISC+

La Marea blanca de Catalunya organitza pel dia 16 de setembre un acte d’informació i debat sobre el projecte VISC + del Departament de Salut. El projecte, que està en aquests moments pendent de fer alguna reformulació a petició del Parlament de Catalunya, regula l’ús de les dades sanitàries massives recollides a partir de les històries clíniques per a la seva explotació i comercialització.
Les implicacions del projecte són de gran importància: quin tipus d’investigació afavorirà, qui definirà els objectius, qui ho controlarà? Per més que es digui, no hi ha en aquests moments cap tecnologia informàtica que pugui assegurar l’anonimat de les persones, amb la conseqüent pèrdua de privacitat tal com explica l’ Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona en el seu Document sobre Bioètica i Big Data de salut: explotació i comercialització de les dades dels usuaris de la sanitat pública
El projecte també tindrà repercussions sobre l’assistència i el treball dels clínics, a patir de possibles adaptacions de la història clínica als interessos dels qui explotin les dades i en l’afectació de la confiança pacient-professional quan no podrem donar garanties de què allò que el pacient explica i queda anotat a la seva història clínica sigui confidencial. És un projecte amb moltes ombres, tal com reflexiona el Grup d’Ètica de la CAMFIC.
De tot plegat es parlarà i debatrà el dia 16.

Públic-privat: una relació perillosa…

Etiquetes

atenció privada, consorcis sanitaris, drets, privatització, transparència

Hem transformat una mica el títol del document que les companyes del grup d’ètica de la camfic varen elaborar ja fa uns anys: “Públic-privat: una relació complexa”.

I és que ja no convivim amb la relació, raonable, sinó amb la barreja: l’atenció privada dins dels centres públics s’ha anat generalitzant i ens ha anat mostrant els seus perills, les seves inequitats… Mai ha estat una bona combinació…

Per sort, els ciutadans van posant en qüestió aquesta perversa barreja. Com a mostra us convidem a llegir l’article d’un membre de l’assemblea pels drets socials d’Osona, publicada recentment al setmanari setmanari 9 Nou. L’article ens parla de la manca de transparència en la gestió dels nostres consorcis sanitaris i les incongruències de la parasitació del que és privat dins els locals que són públics…

I és que, per molt que ens vulguin vendre números, eficiència (que ningú ha mostrat de forma clara i fefaent), darrera d’aquests “invents” s’hi amaga el patiment de les persones, que pateixen esperes i tractes inequitatius o han de pagar (per segona vegada) per a ser intervinguts en un temps raonable. En voleu exemples? Sols cal que busqueu en els nostres “Diaris de Trinxera”. En van plens. Alguns de mostra per si us ve de gust rellegir-los… :

Llistes d’espera

Alarma

Serveis públics i interessos privats un cop més

Porta d’entrada: el capçalera o les urgències