El pla d’urgències (PLANUC). O com fer un pla per empitjorar

Etiquetes

adequació, atenció primària de salut, CAP, CUAP, eficiència, emergències, hospital, PLANUC, urgències

El PLANUC .O COM FER UN PLA PER EMPITJORAR (PDF)

Recentment el Departament de Salut ha presentat el PLANUC (PLA Nacional d’Urgències de Catalunya). És important abordar un tema mal resolt pel nostre sistema sanitari públic, que genera contínuament tensions i protestes i que vàrem analitzar arrel de l’habitual col·lapse hivernal.

Aplaudim la iniciativa del Departament d’intentar planificar l’atenció a les urgències, així com ho vàrem fer amb la reordenació de l’atenció domiciliària nocturna a Barcelona. Però, com analitzarem, el pla és molt deficitari.

El pla (PLANUC) defineix, encertadament, l’atenció urgent com aquella que “no admet demora en relació amb el potencial risc vital, o la percepció del ciutadà de la necessitat d’atenció immediata”. Per tant, el pla es dirigeix no sols a ordenar les emergències (allò que té un risc vital potencial) sinó també tota demanda d’atenció immediata per part dels ciutadans. No pot ser d’una altra manera. La realitat, a més, és molt tossuda; les mateixes dades (2016) que s’aporten són ben aclaridores:

• El 37,4% de l’atenció urgent va ser atesa per l’atenció primària; el 15% en CUAPs (Centres d’Urgències d’Atenció Primària).
• El 49,4% a hospitals (i un 50% eren de baixa complexitat: nivells 4-5 d’escala andorrana de triatge1)
• El 13,2% pel SEM (Sistema d’Emergències Mèdiques)

El malestar de l’atenció primària

Etiquetes

atenció primària de salut, crisi, eficiència, gestió, medicalització, mobilitzacions, professionals, retallades

Aquests darrers dies, professionals de l’EAP de Can Vidalet (Esplugues de Llobregat) han fet arribar a la Conselleria i a la Gerència de l’ICS un manifest (“La necessària rebel·lió dels metges”) expressant diverses situacions inadmissibles que ja fa temps pateix l’atenció primària de salut (APS) catalana. Més enllà del llistat de queixes que s’hi expliciten, el manifest és una clara expressió del malestar de l’APS (“la atención primaria se ha convertido en el sumidero de las carencias del sistema”).

El manifest va associat a una recollida de signatures recollida de signatures que a hores d’ara ja ha superat el seu objectiu original (i en aquest moment supera les 1.700).

Campanya “Pren-te el pols”: entre la bondat del propòsit, l’evidència i els conflictes ètics

Etiquetes

ACxFA, anticoagulants, ètica, campanya pren-te el pols, conflictes d'interès, eficiència, farmàcies, ictus, NACO, prevenció

Prenem el títol de l’article «Campanya “Pren-te el pols”: entre la bondat del propòsit, l’evidència i els conflictes ètics»  publicat al Diari de la Sanitat.

Aquesta campanya ens situa novament davant d’una intervenció que no està basada en cap evidència i que impacta en el treball del dia a dia dels professionals de l’atenció primària. La iniciativa del Departament de Salut ha cridat l’atenció fora de Catalunya, en concret se n’ha fet referència al blog de Juan Simó amb l’entrada «La madre de todas las campañas: Prent-te el pols – tómate el pulso – tomate el pulso (en argentino)“ i a Acta sanitaria amb l’article de Juan Gérvas «Cribado de la fibrilación auricular mediante la toma del pulso“.

En tots tres escrits es fa esment del patrocini dels fabricats dels NACO (nous anticoagulants orals) i l’absència del fabricant de l’Acenocumarol que és, fins que no es demostri el contrari, el tractament d’elecció per a la prevenció de l’ictus en persones amb ACxFA.

Resultats 2015: podem estar contents?

Etiquetes

adequació, atenció primària, avaluació, central de resultats, efectivitat, eficiència, indicadors, satisfacció, urgències

De nou s’ha publicat l’informe de la Central de Resultats per a l’Atenció Primària, ara amb les dades corresponents al 2015. Ens trobem amb un document més extens que el de l’any 2014, amb 41 indicadors agrupats en els apartats de:

• Dades generals

• Satisfacció de les persones usuàries

• Adequació

• Efectivitat

• Eficiència

• Projecte Essencial. Afegint valor a la pràctica clínica

• Tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)

• Tema de l’any: factors de risc més comuns.

Les dades s’ofereixen de manera global i desagregada per equips, cosa que permet tenir una informació molt detallada i de gran valor tant per a les tasques de gestió com per a les assistencials i per poder-ne treure línies de millora. Si bé enguany s’han incorporat alguns indicadors nous, que ens permeten tenir una visió més àmplia de la nostra activitat i dels seus resultats, considerem que els informes no reflecteixen l’extensa i complexa activitat que portem a terme a l’atenció primària. Una de les novetats d’aquest any és la inclusió de la satisfacció dels usuaris, amb 6 preguntes, i com a tema de l’any, els factors de risc més comuns. Hi ha aspectes que són fonamentals de l’AP com és l’atenció al malestar emocional i a la salut mental en general que es recullen només de manera indirecta amb la prescripció de benzodiazepines per a l’insomni per a gent gran. Els mateixos autors de l’informe reconeixen les seves limitacions i es proposen ampliar-lo de cara a pròximes edicions. Hi trobem a faltar també algun indicador de la satisfacció o qualitat de vida dels professionals.

No pretenem fer una anàlisi exhaustiva de l’informe ni un resum, però sí que volem comentar alguns punts.

Atenció primària a domicili a les nits a Barcelona

Etiquetes

atenció domiciliària, atenció primària de salut, continuïtat, eficiència, privatització, professionals

Les darreres setmanes s’ha fet públic l’encàrrec que el CATSalut ha fet a l’Institut Català de la Salut d’assumir l’atenció domiciliària de les nits i els festius a la ciutat de Barcelona. D’aquesta manera l’atenció primària de Barcelona assumirà tota l’atenció domiciliària (excepte emergències). Segons la informació que ha donat l’ICS, durant els dies laborables es farà des dels CAPs, com ara, i les nits i els festius s’organitzarà des dels CUAPs, de manera similar a com s’està fent actualment els dissabtes. En aquest moment el servei l’està donant una empresa privada, SARDomus, en règim de concessió, que contracta professionals que cobren per domicili realitzat^[1]. Els professionals d’aquesta empresa no tenen accés a la història clínica del pacient i la seva activitat només queda registrada en uns fulls autocopiadors d’assistència. No s’han fet públiques dades sobre la qualitat de la seva assistència ni sobre la seva capacitat resolutiva, nivell de derivacions o perfil de prescripció.

Carta oberta al Conseller

Etiquetes

Antoni Comín, atenció primària de salut, autonomia de gestió, eficiència, gestió, història clínica, pressupostos, professionals

Avui hem fet arribar al Conseller Antoni Comin la Carta Oberta que, signada per la presidenta del FoCAP Ana Vall-llossera, exposa mesures concretes i aplicables que creiem necessàries  per millorar l’atenció primària. La carta s’acompanya d’un document annex on s’explica cadascun dels punts. CARTA OBERTA A L’HONORABLE CONSELLER.

Benvolgut Conseller:

Unes setmanes després de prendre possessió del càrrec i d’exposar les seves prioritats en seu parlamentària, li fem arribar algunes propostes. Ens agradaria que l’ajudessin a formular accions concretes de millora de l’atenció primària, més enllà de les bones paraules a que ens tenen acostumats tots els Consellers: accions amb canvis positius o, almenys, camins oberts d’esperança.

No el volem cansar amb la importància de l’atenció primària de salut, ni tan sols amb la realitat de que ha estat la gran damnificada en els darrers anys. Ho coneix prou bé. En té les dades. Tampoc el volem atabalar amb les nostres prioritats globals; les vàrem fer públiques abans de les eleccions: https://focap.files.wordpress.com/2015/08/propostes-partits-polc3adtics-juliol-2015.pdf

Li proposem accions concretes, que no requereixen de grans inversions, sols de voluntat política de millora, però amb un gran impacte en la millora dels serveis i en l’autoestima professional [veieu concreció en annex adjunt]:

1. Doti els equips d’atenció primària d’autonomia de gestió real.
2. Asseguri que cada professional manté oberta la consulta cada dia.
3. Promogui que qualsevol atenció sigui liderada per l’atenció primària.
4. Centri l’atenció a malalts crònics en els equips d’atenció primària.
5. Reordeni l’atenció a les urgències: en primera instància atenció primària.
6. Revisi el mal ús de la història clínica informatitzada.
7. Dediqui recursos a tenir cura dels professionals.
8. Premiï els bons professionals que atenen globalment i longitudinal.
9. Aturi la fórmula de gestió d’un únic director per diversos equips.
10. Provoqui canvis en els càrrecs de gestió: necessitem bons líders.

Restem disponibles per aclarir les propostes, discutir-les o col·laborar en la seva aplicació. I també per a qualsevol altra col·laboració que cregui necessària.

Ana Vall-llosera, Presidenta del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) Barcelona, 22 de febrer del 2016

 

Informe -insuficient- dels resultats de l’APS

Etiquetes

adequació, atenció primària de salut, efectivitat, eficiència, resultats

El Departament de Salut ha publicat l’informe de la Central de Resultats Àmbit de l’Atenció Primària de l’any 2014 elaborat per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS).

N’hem fet una anàlisi en el Resum central de resultats 2014

En l’informe es dónen dades generals (cobertura, utilització, activitat i personal), d’adequació (taxa d’urgències hospitalàries, taxa d’hospitalitzacions evitables, taxa d’hospitalitzacions per MPOC i ICC, percentatge de pacients polimedicats, índex de qualitat de la prescripció farmacèutica), d’efectivitat (cobertura vacunal infantil i antigripal, prevalença atesa de diabetis, població consumidora de fàrmacs per a la diabetis i població atesa en el programa ATDOM) i d’eficiència (nombre de receptes per usuari, despesa farmacèutica, cost per pacient tractat amb IECA i ARA II, hipolipemiants i antidepressius).

La informació que ens ofereix la Central de Resultats és insuficient per fer-nos una composició de la situació i resultats de l’APS. És útil per conèixer la població atesa, activitat i recursos professionals i per comparar equips. Però ignora un gran volum d’aspectes  de la nostra feina. Tampoc ens dóna informació vàlida de l’ús dels serveis d’urgències, ni per valorar efectivitat ni adequació. Caldria repensar com haurien de ser els informes de l’AQuAS per tal que serveixin realment per avaluar els serveis i fer-ne una millor planificació.

 

 

L’atenció primària, alternativa a la crisi dels sistemes sanitaris

Etiquetes

atenció primària de salut, crisi, drets, eficiència, política sanitaria, privatització, Sistema públic de salut, sostenibilitat

La Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública (FADSP) ha fet públic el document La atención primaria, alternativa a la crisis de los sistemas sanitarios en que analitza l’actual situació de l’Atenció Primària de Salut (APS)  i fa propostes per recuperar la força que ha perdut en els últims anys.
Segons la FADSP, gran part dels bons resultats en nivells de salut, cobertura, accessibilitat i equitat que ha proporcionat el nostre sistema sanitari és atribuïble a l’APS, que ho ha fet a un cost sostenible. El document fa un recorregut pels èxits i fracassos de la reforma que es va endegar fa 30 anys i que considera incompleta. Entre els problemes actuals cita: l’excés de pacients per metge/infermera, el deficient finançament, el dèficit de recursos humans, l’insuficient accés a recursos diagnòstics, l’abandonament del treball comunitari o la fascinació per la tecnologia. Considera que algunes fòrmules que s’estan proposant com aternatives a l’actual model de provisió pública (EBAs, gestió per hospitals o metges gestors de pressupostos) són falses alternatives que propiciarien la gestió privada sense suposar millores assistencials.

Finalment, fa una sèrie de propostes, entre les que destaquem:

• Recuperar el caràcter universal de l’Atenció Pirmària i l’equitat en l’accés als serveis
• Acabar amb la discriminació i marginació de l’AP: pla contra la precarietat econòmica, pla de recursos humans i pla d’equipaments dels centres
• Racionalitzar la gestió i garantir la coordinació dels processos assistencials amb base a l’AP
• Fer canvis en la formació pre i post grau i formació continuada
• Impulsar la investigació independent dels hospitals i sobre activitats comunitàries
• Millorar la qualitat, la capacitat resolutiva i reduir la càrrega burocràtica.

RD 16/2012 d’exclusió sanitària: injust i innecessari

Etiquetes

drets, eficiència, equitat, immigrants, política sanitaria, Real decreto ley, Sistema públic de salut

Aquest mes de gener s’han publicat dos estudis que tornen a qüestionar el RDL 16/2012 i la seva deficitària aplicació, un tema tan poc mediàtic com altament preocupant i que, malauradament, continua enquistat i sense visos de solució.

Per una banda, s’ha publicat a la revista Atención Primaria un estudi que analitza i descriu la població potencialment exclosa de la cobertura sanitària pel RDL de l’àrea de la Catalunya central. Aquest estudi conclou que els pacients potencialment exclosos generen menys despesa sanitària, pateixen menor morbilitat crònica però més patologia infecciosa transmissible i representen un 0.53% del total de la població de la zona estudiada, un percentatge gens menyspreable. Així doncs, els propis autors de l’estudi ja apunten en les seves conclusions que “aquesta mesura legislativa no sembla justificada per raons mèdiques ni econòmiques i a més podria provocar problemes de salut pública i contribuir al risc de fractura social”.

Per altra banda, el conjunt d’institucions espanyoles de Defensores del Pueblo -incloent el Síndic de Greuges de Catalunya– ha elaborat l’estudi “Las urgencias hospitalarias en el Sistema Nacional de Salud: derechos y garantías de los pacientes”. Aquest document es fa ressò, entre d’altres temes, de les mancances, ja denunciades per diverses entitats i col·lectius, en l’aplicació del RDL 16/2012 i destaca dos problemes que dificulten l’accés a l’atenció sanitària urgent a la població immigrant en situació irregular i l’exercici d’un dret que té legalment reconegut. Aquests problemes són: 1) la pràctica freqüent de supeditar l’atenció sanitària urgent a un compromís de pagament i l’emissió de factures –sovint prèviament a la dispensació de l’atenció- i 2) la ruptura de la continuïtat assistencial. L’estudi també adverteix que aquestes retallades de drets no suposaran un estalvi econòmic sinó al contrari, ja que a llarg termini l’atenció urgent és molt més costosa que l’atenció preventiva o curativa que es pot dispensar des de l’atenció primària.

En les seves conclusions els defensors del poble reclamen millorar la formació del personal, evitar l’emissió prematura de compromisos de pagament i factures i buscar eines àgils que permetin verificar la situació administrativa d’aquestes persones. També recorda que no s’ha de confondre l’alta d’urgències amb l’alta mèdica i que l’atenció només finalitza un cop s’ha resolt el problema de salut.

Davant d’aquesta llei innecessària i injusta i de la seva aplicació abusiva i arbitrària, els i les professionals de l’atenció primària hem de treballar per la seva derogació i, mentre això no sigui possible, hem de reclamar al Departament de salut que posi els mitjans necessaris per respectar el dret a l’atenció sanitària urgent. Això inclou mesures concretes com acabar amb la facturació sistemàtica als serveis d’urgències i millorar la formació del seu personal administratiu i sanitari.

 

 

SOS Atenció Primària

Etiquetes

atenció primària de salut, copagament, cronicitat, despesa, eficiència, gestió, hospitals, privatització, Sistema públic de salut

Benvolguts companys i companyes,

No sabem si vosaltres teniu la mateixa percepció, però a la Junta del FoCAP pensem que l’Atenció Primària de Salut (APS) està entrant en una situació crítica. Després de viure un il·lusionant renaixement de l’APS fa pocs anys, ara estem assistint, amb una passivitat dolorosa, a l’agonia que la portarà a convertir-se en un nivell assistencial residual, menyspreat i utilitzat com a titella del sistema sanitari. Més enllà de la pena i la ràbia que senten els que van fer de l’atenció primària un recurs eficient, proper a la població i dedicat a la cura del seu patiment integral, amb un alt nivell resolutiu i un envejable nivell científic, i de la perplexitat dels que ja van ser formats amb aquest horitzó d’excel·lència científica i professional, està la conseqüència que això tindrà per la salut de les persones i del sistema sanitari en general i també pel nostre futur professional.