Què és una atenció primària forta?

Etiquetes

atenció primària de salut, cobertura sanitària, despesa, eficiència, formació, morbiditat, mortalitat, salut, SIAP, sistemes sanitaris

Pel seu interès reproduïm el text de Juan Gérvas

Cómo mejorar el sistema sanitario (con atención primaria fuerte)

basat les exposicions del Seminario de Innovacíón en Atención Primaria (SIAP) celebrat a Lima (Perú) el mes d’agost passat.

De manera exhaustiva descriu què s’entén per  una atenció primària forta i quins factors la faciliten i enforteixen. Posa paraules a allò que a vegades ens costa explicar i fa propostes concretes que polítics i gestors haurien de tenir en compte

El ejemplo positivo de Canterbury, Nueva Zelanda (con atención primaria fuerte)

No hay sistema sanitario perfecto y, por supuesto, no se puede generar en un laboratorio tal sistema. Entre otras cosas porque los sistemas sanitarios son producto de la historia, la cultura y la economía de cada país. No obstante, se puede aprender de cómo otros lo han hecho para lograr un buen o mal resultado en salud. Sirva de ejemplo positivo lo hecho en Canterbury, Nueva Zelanda, una provincia conocida por su capital, Christchurch, que tuvo un terremoto terrible en 2011 https://es.wikipedia.org/wiki/Regi%C3%B3n_de_Canterbury https://es.wikipedia.org/wiki/Christchurch

El sistema de salud de Canterbury se ha sometido a un importante programa de transformación durante la última década. Como resultado de los cambios, el sistema de salud da apoyo a más personas para vivir en sus hogares y comunidades y ha moderado la demanda de atención hospitalaria (ingresos y urgencias), particularmente entre las personas mayores.

 

El cambio se logró mediante el desarrollo de una serie de nuevos modelos de atención que implican una mejor integración de la atención, el aumento de la inversión en servicios comunitarios y el fortalecimiento de la atención primaria. Los médicos generales dan respuesta a las urgencias, en domicilios y en la comunidad, con apoyo ágil de enfermeras, asesoramiento por especialistas focales, pruebas diagnósticas rápidas y camas comunitarias para observación.

La experiencia en Canterbury ofrece lecciones útiles en términos de cómo rediseñar la atención sanitaria. Lo clave incluye el desarrollo de una visión clara y unificadora de “un sistema, un presupuesto”; la inversión sostenida en la dotación de habilidades de personal para apoyarlos a innovar y darles permiso para hacerlo; y desarrollar nuevos modelos de trabajo integrado y nuevas formas de contratación para apoyarlo.

La transformación ha llevado más de una década y ha requerido inversiones, lo que se opone a los escasos plazos y limitados fondos adjuntos a los planes actuales de transformación de los servicios en otros sistemas de salud del mundo.
https://www.kingsfund.org.uk/publications/developing-accountable-care-systems

En busca de mejoras, el ejemplo negativo de Estados Unidos (con atención primaria débil)

Los resultados sanitarios de Estados Unidos son penosos, catastróficos, referidos a la salud en general y a la morbilidad y mortalidad evitable por el sistema sanitario (MIPSE, mortalidad innecesariamente prematura y sanitariamente evitable). Su gasto en salud es el mayor del mundo, pero su impacto es menor o negativo. Es cuestión que asombra por contraste con otros países anglosajones, Nueva Zelanda incluida, y se debe, entre otros, a cuatro factores:

• Acceso deficiente. Estados Unidos carece de un sistema público de cobertura universal, con pocos o débiles co-pagos en el lugar de prestación del servicio y eso conlleva graves problemas de acceso.
• Débil atención primaria. Predomina la atención fragmentada de especialistas focales y se carece de una organización que lleve recursos materiales y humanos a donde se precisa prestando una gran variedad de servicios “a pie de casa”.
• Ineficiencia. El sistema carece de una organización que optimice pagos y asegure derechos. Para pacientes y médicos la burocracia se convierte en una pesadilla que consume recursos ingentes e introduce una gran incertidumbre.
• Desigualdad. Estados Unidos es un país desigual en todos los campos, incluyendo los servicios sociales y educativos. La pobreza se acompaña de mala salud y no hay una organización social que redistribuya según necesidad.
  http://www.nejm.org/doi/full/10.1056/NEJMp1708704 https://www.bloomberg.com/graphics/2017-health-care-spending/

Para resolver sus problemas, Estados Unidos debería establecer un sistema nacional público de cobertura universal, con pocos o nulos co-pagos en el punto de prestación del servicio, mejorar la atención primaria para llevarla a ricos y pobres en todos los rincones del país, racionalizar la carga burocrática y revertir en mucho la desigualdad social.

¿Qué facilita y fortalece una atención primaria fuerte?

• Políticas claras, decididas y sustentables, con voluntad de persistencia y mantenidas a lo largo del tiempo de forma que se busque la eficiencia (lograr aquello que más necesita y valora la población a un precio sostenible).
• Planes políticos concisos y precisos que cuenten con metas y plazos evaluables y que se establezcan teniendo en cuenta y respetando a profesionales y poblaciones/comunidades (incluyendo minorías). Es necesario que dichos planes hayan sido formulados con antelación a la “ventana de oportunidad de acción política” pues su elaboración y debate contribuye al clima de renovación, y facilita su rápida adopción.
• Presupuestos suficientes para la atención, mantenidos en el tiempo. Son presupuestos específicos para atención primaria orientados a la mejora del resultado en salud (cambios en morbilidad y mortalidad, en el sufrimiento innecesario y sanitariamente evitable, en la carga de enfermedad) en pacientes, familias y comunidades.
• Descentralización prudente que asigne recursos según capacidad de gestión a los municipios/regiones, reservando presupuestos y decisiones que aprovechen el poder de monopsonio (monopolio o casi monopolio de único comprador).
• Formulación y financiación de la salud en todas las políticas, para disminuir el impacto de los determinantes sociales que provocan y mantienen la mala salud.
• Una sociedad democrática y solidaria en que la equidad y la solidaridad sean valores centrales, en sanidad, educación, justicia, sistema fiscal y en otros campos para aminorar el cumplimiento de la Ley de Cuidados Inversos. Ello exige flexibilidad e inventiva que permita dar respuestas locales y generales a los problemas en situaciones de restricción de recursos.
• Asociaciones de médicos generales/de familia fuertes, que fomenten el profesionalismo y la investigación, capaces de dar apoyo a/y generar cambios organizativos y políticos.
• Investigación que facilite la acción y la innovación, y con acciones que se sostengan con investigación que las evalúe constantemente de forma que se puedan modificar para cumplir los objetivos previstos. Investigación cuantitativa y cualitativa potenciada por las estructuras organizativas pero también desde “la base” (para dar respuesta a la curiosidad y al afán de mejora profesional, con/sin financiación específica).
• Atención por profesionales conocidos que ofrezcan trato digno y respetuoso, polivalencia y resolutividad cercana y en las casas/domicilios de los pacientes. Es decir, con integralidad y longitudinalidad individual, familiar y comunitaria que busque transferir conocimientos y habilidades a la población para incrementar su propia capacidad de respuesta a los problemas de salud.
• Asignación territorial de la población a la atención primaria para facilitar el trabajo intersectorial y la valoración del impacto en salud del trabajo realizado, con equipos de atención primaria funcionales en el sentido de tener una lista de población definida y de transferir constantemente entre sus miembros conocimiento, capacidades, responsabilidad, autonomía y reconocimiento.
• Accesibilidad flexible que tienda a facilitar la atención siempre por el mismo profesional y que evite barreras culturales, geográficas, horarias, y monetarias, con énfasis en favorecer el acceso a poblaciones/individuos vulnerables y excluidos.
• Una reforma pro-contenido que provea recursos financieros y materiales suficientes, incluyendo pago adecuado a los profesionales, estabilidad en el puesto de trabajo, consultorios/postas/centros de salud/locales dignos, tiempos razonables para trabajo clínico y en la comunidad y tecnología dispersa apropiada a las necesidades locales.
• Una reforma pro-coordinación que transforme a los especialistas focales en asesores, su atención en episódica, dé el monopolio del primer contacto [I] y de la derivación/referencia/encaminamiento al médico general/de familia y conlleve que éste sea el “prescriptor final”(quien apruebe la introducción y cambio de procesos diagnósticos y tratamientos, salvo emergencias).
• Formación pre-graduada de los profesionales centrada en la atención primaria y en los generalistas, no en los hospitales y en los especialistas focales. Formación que vaya más allá de la medicina e incluya conocimientos de antropología, economía, ética, feminismo, política y sociología (“El médico que sólo medicina sabe, ni medicina sabe”).
• Reformas educativas que acorten los periodos de pre y post-grado y mantengan la formación continuada aprovechando las tecnologías actuales para capacitar y mantener actualizados conocimientos y habilidades de todos los profesionales.
• Respecto a la formación continuada, es clave la labor de una “unidad de inteligencia” (persona o grupo) capaz de difundir y promover la adaptación local de las novedades/publicaciones/tecnologías de gran impacto probable en salud/coste.
• Exigencia de la especialización en atención primaria en medicina, enfermería y otras profesiones que se incorporen a trabajar en atención primaria, con convocatorias abiertas y públicas para cubrir los puestos.
• Exigencia de especialización en gestión para los cargos directivos, con convocatorias abiertas y públicas para cubrir los puestos.
• Exigencia de que los profesionales sanitarios en proceso de especialización sean debidamente considerados “personal laboral en formación” y reconocidos con un sueldo digno y con condiciones de trabajo orientadas a su formación (y no a ser mano de obra barata).
• Incentivos apropiados a los objetivos del resultado en salud (cambios en morbilidad y mortalidad) incluyendo los necesarios para fomentar la accesibilidad y longitudinalidad incluso en regiones aisladas/remotas y la respuesta sanitaria según culturas, creencias, opciones sexuales, etnias e idiomas locales/de inmigrantes.
• Existencia de un sistema de compensación de daños que evite las reclamaciones judiciales (para reparar las consecuencias de los errores sanitarios) y al tiempo genere una cultura de seguridad del paciente y del error que lleve a disminuir su frecuencia e impacto.
  http://medicinafamiliarchile.blogspot.com.es/2017/09/resumen1-del-seminario-sobre-atencion.html

¿Qué es una atención primaria fuerte?

“Atención primaria fuerte” es aquella

1/ en que los médicos generales/de familia, enfermeras y otros profesionales de primaria cuentan con el aprecio social y profesional,
2/ tienen una formación de altura que les permite ser polivalentes y resolutivos,
3/ son activos en investigación,
4/ reciben una remuneración adecuada,
5/ tienen auto-estima,
6/ ofrecen accesibilidad con flexibilidad, incluyendo servicios necesarios a domicilio,
7/ trabajan en un sistema sanitario que les facilita medios y tiempo,
8/ los protege de la “competencia salvaje de los especialistas focales” con regulaciones pro-coordinación, como el filtro o “gatekeeping”, que favorecen la cooperación y evitan la competición,
9/ impone copagos bajos o nulos en el punto de atención al paciente/población para incrementar la equidad,
10/ facilita ofrecer más y mejor longitudinalidad y coordinación de cuidados con menor rotación del personal,
11/ promueve servicios apropiados a pacientes y poblaciones,
12/ acepta la paradoja de la atención primaria: resultados deficientes en cada enfermedad por separado pero excelente en las personas y en la comunidad en conjunto y
13/ pacientes y comunidad reconocen a los profesionales de primaria como su primera fuente de atención y promueven su propia salud [ii], [iii], [iv], [v], [vi], [vii], [viii].

Una atención primaria fuerte lleva servicios necesarios a ricos y a pobres pues permite ofrecer cuidados según equidad. Además, protege a los ricos de los excesos de una medicina centrada en los especialistas focales. http://equipocesca.org/seminario-de-innovacion-en-atencion-primaria-siap-no-34-con-su-sesion-satelite-no-6-lima-peru-15-y-16-agosto-2017/

En síntesis

No hay sistema sanitario perfecto pero los mejores cuentan con una atención primaria fuerte.

NOTA

Este texto se basa en el resumen del debate virtual (dos meses) y presencial (15 horas) del Seminario de Innovación en Atención Primaria, SIAP, nº 34 (con su sesión Satélite, nº 6). Lima (Perú) 15 y 16 agosto 2017 “Atención primaria fuerte para pobres y para ricos. Qué es y cómo se consigue en países desarrollados y en desarrollo“  http://equipocesca.org/seminario-de-innovacion-en-atencion-primaria-siap-no-34-con-su-sesion-satelite-no-6-lima-peru-15-y-16-agosto-2017/

Algunos comentarios sobre dicho Seminario:

• de América Arias https://saludpublicaygestion.com/2017/08/20/de-congresos-seminarios-y-otras-cosas-del-querer/amp/
• de Sergio Minué http://gerentedemediado.blogspot.com.es/2017/08/35-seminarios-de-innovacion-en-atencion.html
• de Zoila Romero http://medicinafamiliarchile.blogspot.com.es/2017/08/aprendizajes-seminario-de-innovacion-de.html?spref=tw
• de Gabriela di Croce http://medicinafamiliarchile.blogspot.com.es/2017/09/seminarios-de-innovacion-en-aps-lima.html?spref=tw
• de José Luis Contreras https://medicinafamiliarchile.blogspot.cl/2017/09/mis-aprendizajes-en-siaplima2017.html

NOTAS

[i] El monopolio del primer contacto convierte al médico general/de familia en “filtro” o “gatekeeper” para la atención de los especialista focales, tanto para evitar su atención innecesaria como para seleccionar el adecuado a las necesidades del paciente. En general se acompaña del pago por capitación en un porcentaje variable de los honorarios médicos.

[ii] Starfield B, Shi L, Macinko J. Contribution of Primary Care to Health Systems and Health. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2690145/

[iii] Boerma WGW. Profiles of general practice in Europe. An international study of variation in the task of general practitioners. [doctoral thesis]. Utrecht: NIVEL; 2003. http://www.nivel.nl/sites/default/files/bestanden/profiles-of-general-practice-in-europe.pdf

[iv] Gérvas J, Pérez Fernández M. Atención Primaria fuerte: fundamento clínico, epidemiológico y social en los países desarrollados y en desarrollo. Rev Bras Epidemiol 2006; 9(3): 384-400. http://equipocesca.org/el-fundamento-cientifico-de-la-funcion-de-filtro-del-medico-general/

[v] M. Isabel Pasarína,b,c,d, Silvina Berrab,e,f, Angelina Gonzáleza, Andreu Segurag, Cristian Tebée, Anna García-Altésa,b, Inma Vallverdúh and Barbara Starfield. Evaluation of primary care: The “Primary Care Assessment Tools – Facility version” for the Spanish health system.  http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0213-91112013000100003

[vi] Shi L. The Impact of Primary Care: A Focused Review. https://www.hindawi.com/journals/scientifica/2012/432892/

[vii] Gérvas J. #FortalecerAPS en Chile y en todo lugar. http://www.actasanitaria.com/%E2%80%8Efortaleceraps%E2%80%AC-en-chile-y-en-todo-lugar/ 

[viii] Gérvas J. Atención Primaria fuerte para pobres en Yaupi (Perú) y para ricos en Leblon (Brasil). http://www.actasanitaria.com/atencion-primaria-fuerte-para-pobres-en-yaupi-condorcanqui-peru-y-para-ricos-en-leblon-rio-de-janeiro-brasil/

 

 

Anuncis

El pla d’urgències (PLANUC). O com fer un pla per empitjorar

Etiquetes

adequació, atenció primària de salut, CAP, CUAP, eficiència, emergències, hospital, PLANUC, urgències

El PLANUC .O COM FER UN PLA PER EMPITJORAR (PDF)

Recentment el Departament de Salut ha presentat el PLANUC (PLA Nacional d’Urgències de Catalunya). És important abordar un tema mal resolt pel nostre sistema sanitari públic, que genera contínuament tensions i protestes i que vàrem analitzar arrel de l’habitual col·lapse hivernal.

Aplaudim la iniciativa del Departament d’intentar planificar l’atenció a les urgències, així com ho vàrem fer amb la reordenació de l’atenció domiciliària nocturna a Barcelona. Però, com analitzarem, el pla és molt deficitari.

El pla (PLANUC) defineix, encertadament, l’atenció urgent com aquella que “no admet demora en relació amb el potencial risc vital, o la percepció del ciutadà de la necessitat d’atenció immediata”. Per tant, el pla es dirigeix no sols a ordenar les emergències (allò que té un risc vital potencial) sinó també tota demanda d’atenció immediata per part dels ciutadans. No pot ser d’una altra manera. La realitat, a més, és molt tossuda; les mateixes dades (2016) que s’aporten són ben aclaridores:

• El 37,4% de l’atenció urgent va ser atesa per l’atenció primària; el 15% en CUAPs (Centres d’Urgències d’Atenció Primària).
• El 49,4% a hospitals (i un 50% eren de baixa complexitat: nivells 4-5 d’escala andorrana de triatge1)
• El 13,2% pel SEM (Sistema d’Emergències Mèdiques)

El malestar de l’atenció primària

Etiquetes

atenció primària de salut, crisi, eficiència, gestió, medicalització, mobilitzacions, professionals, retallades

Aquests darrers dies, professionals de l’EAP de Can Vidalet (Esplugues de Llobregat) han fet arribar a la Conselleria i a la Gerència de l’ICS un manifest (“La necessària rebel·lió dels metges”) expressant diverses situacions inadmissibles que ja fa temps pateix l’atenció primària de salut (APS) catalana. Més enllà del llistat de queixes que s’hi expliciten, el manifest és una clara expressió del malestar de l’APS (“la atención primaria se ha convertido en el sumidero de las carencias del sistema”).

El manifest va associat a una recollida de signatures recollida de signatures que a hores d’ara ja ha superat el seu objectiu original (i en aquest moment supera les 1.700).

Campanya “Pren-te el pols”: entre la bondat del propòsit, l’evidència i els conflictes ètics

Etiquetes

ACxFA, anticoagulants, ètica, campanya pren-te el pols, conflictes d'interès, eficiència, farmàcies, ictus, NACO, prevenció

Prenem el títol de l’article «Campanya “Pren-te el pols”: entre la bondat del propòsit, l’evidència i els conflictes ètics»  publicat al Diari de la Sanitat.

Aquesta campanya ens situa novament davant d’una intervenció que no està basada en cap evidència i que impacta en el treball del dia a dia dels professionals de l’atenció primària. La iniciativa del Departament de Salut ha cridat l’atenció fora de Catalunya, en concret se n’ha fet referència al blog de Juan Simó amb l’entrada «La madre de todas las campañas: Prent-te el pols – tómate el pulso – tomate el pulso (en argentino)“ i a Acta sanitaria amb l’article de Juan Gérvas «Cribado de la fibrilación auricular mediante la toma del pulso“.

En tots tres escrits es fa esment del patrocini dels fabricats dels NACO (nous anticoagulants orals) i l’absència del fabricant de l’Acenocumarol que és, fins que no es demostri el contrari, el tractament d’elecció per a la prevenció de l’ictus en persones amb ACxFA.

Resultats 2015: podem estar contents?

Etiquetes

adequació, atenció primària, avaluació, central de resultats, efectivitat, eficiència, indicadors, satisfacció, urgències

De nou s’ha publicat l’informe de la Central de Resultats per a l’Atenció Primària, ara amb les dades corresponents al 2015. Ens trobem amb un document més extens que el de l’any 2014, amb 41 indicadors agrupats en els apartats de:

• Dades generals

• Satisfacció de les persones usuàries

• Adequació

• Efectivitat

• Eficiència

• Projecte Essencial. Afegint valor a la pràctica clínica

• Tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)

• Tema de l’any: factors de risc més comuns.

Les dades s’ofereixen de manera global i desagregada per equips, cosa que permet tenir una informació molt detallada i de gran valor tant per a les tasques de gestió com per a les assistencials i per poder-ne treure línies de millora. Si bé enguany s’han incorporat alguns indicadors nous, que ens permeten tenir una visió més àmplia de la nostra activitat i dels seus resultats, considerem que els informes no reflecteixen l’extensa i complexa activitat que portem a terme a l’atenció primària. Una de les novetats d’aquest any és la inclusió de la satisfacció dels usuaris, amb 6 preguntes, i com a tema de l’any, els factors de risc més comuns. Hi ha aspectes que són fonamentals de l’AP com és l’atenció al malestar emocional i a la salut mental en general que es recullen només de manera indirecta amb la prescripció de benzodiazepines per a l’insomni per a gent gran. Els mateixos autors de l’informe reconeixen les seves limitacions i es proposen ampliar-lo de cara a pròximes edicions. Hi trobem a faltar també algun indicador de la satisfacció o qualitat de vida dels professionals.

No pretenem fer una anàlisi exhaustiva de l’informe ni un resum, però sí que volem comentar alguns punts.

Atenció primària a domicili a les nits a Barcelona

Etiquetes

atenció domiciliària, atenció primària de salut, continuïtat, eficiència, privatització, professionals

Les darreres setmanes s’ha fet públic l’encàrrec que el CATSalut ha fet a l’Institut Català de la Salut d’assumir l’atenció domiciliària de les nits i els festius a la ciutat de Barcelona. D’aquesta manera l’atenció primària de Barcelona assumirà tota l’atenció domiciliària (excepte emergències). Segons la informació que ha donat l’ICS, durant els dies laborables es farà des dels CAPs, com ara, i les nits i els festius s’organitzarà des dels CUAPs, de manera similar a com s’està fent actualment els dissabtes. En aquest moment el servei l’està donant una empresa privada, SARDomus, en règim de concessió, que contracta professionals que cobren per domicili realitzat^[1]. Els professionals d’aquesta empresa no tenen accés a la història clínica del pacient i la seva activitat només queda registrada en uns fulls autocopiadors d’assistència. No s’han fet públiques dades sobre la qualitat de la seva assistència ni sobre la seva capacitat resolutiva, nivell de derivacions o perfil de prescripció.

Carta oberta al Conseller

Etiquetes

Antoni Comín, atenció primària de salut, autonomia de gestió, eficiència, gestió, història clínica, pressupostos, professionals

Avui hem fet arribar al Conseller Antoni Comin la Carta Oberta que, signada per la presidenta del FoCAP Ana Vall-llossera, exposa mesures concretes i aplicables que creiem necessàries  per millorar l’atenció primària. La carta s’acompanya d’un document annex on s’explica cadascun dels punts. CARTA OBERTA A L’HONORABLE CONSELLER.

Benvolgut Conseller:

Unes setmanes després de prendre possessió del càrrec i d’exposar les seves prioritats en seu parlamentària, li fem arribar algunes propostes. Ens agradaria que l’ajudessin a formular accions concretes de millora de l’atenció primària, més enllà de les bones paraules a que ens tenen acostumats tots els Consellers: accions amb canvis positius o, almenys, camins oberts d’esperança.

No el volem cansar amb la importància de l’atenció primària de salut, ni tan sols amb la realitat de que ha estat la gran damnificada en els darrers anys. Ho coneix prou bé. En té les dades. Tampoc el volem atabalar amb les nostres prioritats globals; les vàrem fer públiques abans de les eleccions: https://focap.files.wordpress.com/2015/08/propostes-partits-polc3adtics-juliol-2015.pdf

Li proposem accions concretes, que no requereixen de grans inversions, sols de voluntat política de millora, però amb un gran impacte en la millora dels serveis i en l’autoestima professional [veieu concreció en annex adjunt]:

1. Doti els equips d’atenció primària d’autonomia de gestió real.
2. Asseguri que cada professional manté oberta la consulta cada dia.
3. Promogui que qualsevol atenció sigui liderada per l’atenció primària.
4. Centri l’atenció a malalts crònics en els equips d’atenció primària.
5. Reordeni l’atenció a les urgències: en primera instància atenció primària.
6. Revisi el mal ús de la història clínica informatitzada.
7. Dediqui recursos a tenir cura dels professionals.
8. Premiï els bons professionals que atenen globalment i longitudinal.
9. Aturi la fórmula de gestió d’un únic director per diversos equips.
10. Provoqui canvis en els càrrecs de gestió: necessitem bons líders.

Restem disponibles per aclarir les propostes, discutir-les o col·laborar en la seva aplicació. I també per a qualsevol altra col·laboració que cregui necessària.

Ana Vall-llosera, Presidenta del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) Barcelona, 22 de febrer del 2016

 

Informe -insuficient- dels resultats de l’APS

Etiquetes

adequació, atenció primària de salut, efectivitat, eficiència, resultats

El Departament de Salut ha publicat l’informe de la Central de Resultats Àmbit de l’Atenció Primària de l’any 2014 elaborat per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS).

N’hem fet una anàlisi en el Resum central de resultats 2014

En l’informe es dónen dades generals (cobertura, utilització, activitat i personal), d’adequació (taxa d’urgències hospitalàries, taxa d’hospitalitzacions evitables, taxa d’hospitalitzacions per MPOC i ICC, percentatge de pacients polimedicats, índex de qualitat de la prescripció farmacèutica), d’efectivitat (cobertura vacunal infantil i antigripal, prevalença atesa de diabetis, població consumidora de fàrmacs per a la diabetis i població atesa en el programa ATDOM) i d’eficiència (nombre de receptes per usuari, despesa farmacèutica, cost per pacient tractat amb IECA i ARA II, hipolipemiants i antidepressius).

La informació que ens ofereix la Central de Resultats és insuficient per fer-nos una composició de la situació i resultats de l’APS. És útil per conèixer la població atesa, activitat i recursos professionals i per comparar equips. Però ignora un gran volum d’aspectes  de la nostra feina. Tampoc ens dóna informació vàlida de l’ús dels serveis d’urgències, ni per valorar efectivitat ni adequació. Caldria repensar com haurien de ser els informes de l’AQuAS per tal que serveixin realment per avaluar els serveis i fer-ne una millor planificació.

 

 

L’atenció primària, alternativa a la crisi dels sistemes sanitaris

Etiquetes

atenció primària de salut, crisi, drets, eficiència, política sanitaria, privatització, Sistema públic de salut, sostenibilitat

La Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública (FADSP) ha fet públic el document La atención primaria, alternativa a la crisis de los sistemas sanitarios en que analitza l’actual situació de l’Atenció Primària de Salut (APS)  i fa propostes per recuperar la força que ha perdut en els últims anys.
Segons la FADSP, gran part dels bons resultats en nivells de salut, cobertura, accessibilitat i equitat que ha proporcionat el nostre sistema sanitari és atribuïble a l’APS, que ho ha fet a un cost sostenible. El document fa un recorregut pels èxits i fracassos de la reforma que es va endegar fa 30 anys i que considera incompleta. Entre els problemes actuals cita: l’excés de pacients per metge/infermera, el deficient finançament, el dèficit de recursos humans, l’insuficient accés a recursos diagnòstics, l’abandonament del treball comunitari o la fascinació per la tecnologia. Considera que algunes fòrmules que s’estan proposant com aternatives a l’actual model de provisió pública (EBAs, gestió per hospitals o metges gestors de pressupostos) són falses alternatives que propiciarien la gestió privada sense suposar millores assistencials.

Finalment, fa una sèrie de propostes, entre les que destaquem:

• Recuperar el caràcter universal de l’Atenció Pirmària i l’equitat en l’accés als serveis
• Acabar amb la discriminació i marginació de l’AP: pla contra la precarietat econòmica, pla de recursos humans i pla d’equipaments dels centres
• Racionalitzar la gestió i garantir la coordinació dels processos assistencials amb base a l’AP
• Fer canvis en la formació pre i post grau i formació continuada
• Impulsar la investigació independent dels hospitals i sobre activitats comunitàries
• Millorar la qualitat, la capacitat resolutiva i reduir la càrrega burocràtica.

RD 16/2012 d’exclusió sanitària: injust i innecessari

Etiquetes

drets, eficiència, equitat, immigrants, política sanitaria, Real decreto ley, Sistema públic de salut

Aquest mes de gener s’han publicat dos estudis que tornen a qüestionar el RDL 16/2012 i la seva deficitària aplicació, un tema tan poc mediàtic com altament preocupant i que, malauradament, continua enquistat i sense visos de solució.

Per una banda, s’ha publicat a la revista Atención Primaria un estudi que analitza i descriu la població potencialment exclosa de la cobertura sanitària pel RDL de l’àrea de la Catalunya central. Aquest estudi conclou que els pacients potencialment exclosos generen menys despesa sanitària, pateixen menor morbilitat crònica però més patologia infecciosa transmissible i representen un 0.53% del total de la població de la zona estudiada, un percentatge gens menyspreable. Així doncs, els propis autors de l’estudi ja apunten en les seves conclusions que “aquesta mesura legislativa no sembla justificada per raons mèdiques ni econòmiques i a més podria provocar problemes de salut pública i contribuir al risc de fractura social”.

Per altra banda, el conjunt d’institucions espanyoles de Defensores del Pueblo -incloent el Síndic de Greuges de Catalunya– ha elaborat l’estudi “Las urgencias hospitalarias en el Sistema Nacional de Salud: derechos y garantías de los pacientes”. Aquest document es fa ressò, entre d’altres temes, de les mancances, ja denunciades per diverses entitats i col·lectius, en l’aplicació del RDL 16/2012 i destaca dos problemes que dificulten l’accés a l’atenció sanitària urgent a la població immigrant en situació irregular i l’exercici d’un dret que té legalment reconegut. Aquests problemes són: 1) la pràctica freqüent de supeditar l’atenció sanitària urgent a un compromís de pagament i l’emissió de factures –sovint prèviament a la dispensació de l’atenció- i 2) la ruptura de la continuïtat assistencial. L’estudi també adverteix que aquestes retallades de drets no suposaran un estalvi econòmic sinó al contrari, ja que a llarg termini l’atenció urgent és molt més costosa que l’atenció preventiva o curativa que es pot dispensar des de l’atenció primària.

En les seves conclusions els defensors del poble reclamen millorar la formació del personal, evitar l’emissió prematura de compromisos de pagament i factures i buscar eines àgils que permetin verificar la situació administrativa d’aquestes persones. També recorda que no s’ha de confondre l’alta d’urgències amb l’alta mèdica i que l’atenció només finalitza un cop s’ha resolt el problema de salut.

Davant d’aquesta llei innecessària i injusta i de la seva aplicació abusiva i arbitrària, els i les professionals de l’atenció primària hem de treballar per la seva derogació i, mentre això no sigui possible, hem de reclamar al Departament de salut que posi els mitjans necessaris per respectar el dret a l’atenció sanitària urgent. Això inclou mesures concretes com acabar amb la facturació sistemàtica als serveis d’urgències i millorar la formació del seu personal administratiu i sanitari.