Etiquetes

, , , , ,

L’octubre del 2022 Manel Balcells fou nomenat conseller de Salut del govern d’ERC presidit per Pere Aragonès i ara ostenta el càrrec en funcions arran de la convocatòria d’eleccions pel proper 12 de maig. El moment convida a fer balanç de la gestió duta a terme pel conseller i el seu equip al front del Departament de Salut.

A principis de 2023 es va signar el conveni del SISCAT que avançava cap a l’equiparació dels treballadors de l’empresa pública i els de les entitats concertades. A finals del mateix any es signava el III Acord de l’ICS, després d’anys de negociació. Amb els dos convenis es pretenia apaivagar les demandes justes dels diversos col·lectius sanitaris, històricament més mal pagats que en altres comunitats autònomes, i que després de la pandèmia mostraven signes d’esgotament i reivindicaven millors condicions salarials i laborals.

Però l’acord, tal com vam denunciar des del primer moment, era classista i injust perquè excloïa de les millores els sectors no mèdics i va donar peu a una de les vagues més llargues que han protagonitzat principalment les infermeres, sense oblidar les mobilitzacions de les llevadores, dels tècnics sanitaris, del personal de gestió i serveis (GIS), de les treballadores socials i de les tècniques auxiliars de cures infermeres (TCAI). Mai tants sectors professionals coincidien en una protesta.

En comptes d’escoltar i de seure a parlar, Balcells va portar l’acord al govern per a la seva aprovació, cosa que va encendre encara més els ànims. Amb els carrers de Barcelona plens de manifestants, el govern va ratificar l’acord, en una mostra de prepotència i menyspreu envers els professionals que reclamaven mesures justes. Anteriorment el conseller ja havia donat senyals d’una manera de fer autoritària i despectiva cap a representants dels treballadors, fet que va motivar que en demanéssim la seva destitució. A hores d’ara els dos convenis encara no s’han implementat del tot, i ja s’han anunciat retallades en contractes en centres de l’ICS, tant hospitalaris com de primària per poder assumir les despeses que comporta el conveni. Es pot exhibir l’excusa de la no aprovació dels pressupostos, però alguns centres ja ho havien anunciat abans que es conegués la dissolució del parlament. No sembla, doncs, que el conseller i el seu equip hagin fet una bona gestió del que podia ser una oportunitat per millorar la situació dels treballadors i treballadores del servei públic més important de Catalunya. Una mala gestió que ha tingut les seves implicacions, també, en el funcionament dels Equips d’Atenció Primària (EAP), en què s’han viscut situacions d’enfrontament entre els diferents col·lectius i una pèrdua de confiança mútua que ha repercutit en l’atenció als pacients.

L’altre tema altament conflictiu ha estat el Model d’atenció pediàtrica en l’àmbit de l‘atenció primària i comunitària, amb el qual es vol concentrar l’atenció pediàtrica en només 79 CAP. Aquest “model” segrega l’atenció a la infància dels EAP, l’allunya de les comunitats on viuen els nens i nenes i, per tant, del coneixement dels determinants socials i dels actius de salut del barri o poble, i s’apropa a una atenció especialitzada de segon nivell. Podia ser una bona opció (seguint el model d’altres països) sempre que es garantís l’atenció generalista de primer nivell en els EAP de referència de les famílies. Però no, els centres en què no hi hagi equip de pediatria no es farà atenció a la població infantil, amb la qual cosa queda molt afectada l’accessibilitat a l’Atenció Primària (AP) de moltes famílies, infants i adolescents, clau per a l’efectivitat i l’equitat assistencials. En aquesta ocasió han estat les famílies les que han plantat cara als canvis. Després dels infants, quin serà el proper grup poblacional que se segregarà dels EAP?

Si per un costat s’ha limitat l’accés real a l’AP, per un altre el conseller ha parlat a bastament del Pla de millora de l’accessibilitat, dotat amb  100 M€ per al 2023, per reduir demores a l’AP, proves diagnòstiques, visites d’especialistes i cirurgia. Part de la intervenció en l’AP s’ha materialitzat en la manipulació de les agendes i en la trampa de les agendes per capes, que fan possible que si es demana visita al final del dia es trobi una demora de dies/setmanes i, en canvi, l’endemà a primera hora del matí hi hagi forats oberts per a “urgències”. Així, es poden visitar el mateix dia pel seu metge persones amb refredats i, en canvi, persones amb malalties cròniques descompensades són ateses a consultes rotatòries d’urgències. Amb aquest pla, més que l’accessibilitat, s’està fomentant la immediatesa i la llei de cures inverses. Tampoc ha aconseguit els seus objectius, un dels quals era passar del 52% de visites en < de 5 dies del 2022 al 70% en el 2023. Les dades publicades referents a Barcelona i a la Regió Metropolitana Sud manifesten que aquest percentatge és del 60%. La millora de l’accessibilitat no es pot plantejar com una acció separada del conjunt del treball dels equips i no té sentit si no va lligada a la longitudinalitat i a mesures estructurals. El pla de millora de l’accessibilitat del 2023 no tindrà continuïtat en el present any.

Des del primer dia, Balcells va fer gala de la seva ignorància quan en el parlament va pronunciar allò de “la longitudinalitat és una cosa antiga”, afirmació que va en contra de l’abundant i consistent evidència que diu precisament el contrari, que la longitudinalitat és la característica més potent de l’AP i està directament relacionada amb la reducció de les taxes de mortalitat, dels ingressos hospitalaris i de les consultes als serveis d’urgències. Lluny de rectificar, moltes de les mesures implantades han estat dirigides a trencar la longitudinalitat. Potser les més lesives han estat la supressió en alguns territoris de les visites domiciliàries als pacients crònics per part dels professionals de capçalera i l’ampliació del 061 per a tot tipus de consultes. La manca de professionals en molts equips i la cobertura de les absències per part dels presents és una realitat freqüent que impedeix mantenir les consultes pròpies i les agendes a pocs dies de demora.

Ni longitudinalitat ni generalisme, l’aposta que ha fet Balcells és per l’atenció especialitzada en les seves diferents formes, dins i fora dels EAP, i per la fragmentació assistencial, sovint mitjançant equips creats des dels hospitals. L’AP està perdent també la funció de porta d’entrada al sistema, que s’atorga cada vegada més al 061, servei que incrementa la seva plantilla mentre nombrosos pobles i barris es queixen que els falten metges. Una mostra més de la fragmentació -i de mala planificació- són els més de mil professionals dels «nous perfils» que s’han incorporat als CAP que sovint deambulen sense saber gaire quin paper tenen, mentre les agendes de medicina i infermeria estan plenes a vessar.

Les paraules innovar i transformar són usades sovint pel conseller sense explicar en quin marc teòric s’insereixen, com si aquests conceptes fossin bons en sí mateixos. I aquesta, creiem, és una de les grans debilitats d’aquest Departament, la manca de consistència conceptual de les polítiques que es duen a terme. És aquesta falta de marc estratègic la que ha permès la malentesa autonomia dels EAP, en base a la qual s’implementen canvis organitzatius, en alguns casos sense consens i amb una pobra justificació, que trenquen amb la evidència, fet que està dibuixant un mapa organitzatiu heterogeni i no equitatiu dins d’un mateix territori. Quan es vol justificar la “innovació”, com en el cas de l’atenció domiciliària, es presenten estudis fets en altres entorns o amb pacients no comparables que obvien l’àmplia literatura disponible al respecte i que no tenen en compte la paradoxa de l’AP. Són innovacions i transformacions que responen més a la lògica gerencialista i als interessos de les diferents entitats proveïdores, que als interessos de la població. Com bé ha quedat palès amb el Pacte Nacional de Salut, la transformació del sistema sanitari català es dirigeix cap al desenvolupament tecnològic i a la col·laboració público-privada més que no pas a l’enfortiment de l’AP.

Balcells també ha innovat en criteris comptables. A la demanda social i professional del 25% del pressupost de Salut per a l’AP, ha respost que ara ja és del 30%, percentatge que inclou els serveis d’AP i la despesa en farmàcia de recepta, que és gairebé la meitat d’aquest percentatge. D’acord amb els criteris comptables usats pel Ministeri de Sanitat i la resta de comunitats autònomes, la despesa en AP s’ha presentat sempre independent de la despesa farmacèutica. És cert que un document tècnic de l’OMS, que pretén poder fer comparacions entre països, inclou el 80% de la despesa farmacèutica en l’apartat de l’AP, però també diu que recomana mantenir els sistemes comptables de cada país als quals demana el desglossament detallat de les partides que s’inclouen en el càlcul. Els comptes sanitaris catalans mai han estat detallats ni transparents, en especial els de les entitats concertades, que ni tan sols fan pública la xifra de professionals que tenen en nòmina.

Temes estratègics pendents com la medicalització, l’extens ús de pràctiques de baix valor, l’excessiva burocratització de les consultes, les relacions entre AP i l’atenció especialitzada i les respostes d’aquesta a les derivacions no han estat abordats. L’anunci que les baixes laborals es faran en els hospitals per a casos d’ingressos, parts i cirurgia major ambulatòria són mesures benvingudes que es quedaran en no res si no es fa un seguiment del seu compliment. Com tampoc s’ha abordat de manera rigorosa la reclamada, des de fa molt de temps, autonomia de gestió dels EAP de l’ICS, que continuen amb direccions enfocades més als imperatius gerencials que a les necessitats de professionals i pacients.

No podem, doncs, fer un balanç positiu de la gestió del conseller Balcells des del punt de vista de l’AP. Seguim aspirant a un conseller o una consellera (i a un equip de gestors i gestores) que posi l’AP al centre d’un sistema eminentment públic, que la doti dels recursos necessaris, que apliqui polítiques sòlides basades en el millor coneixement i que respecti i tingui cura dels seus professionals.