Què hauria passat si…?

Etiquetes

educació mèdica, Informe Flexner, sistema sanitari, transició

Article de Mª José Fernández de Sanmamed a El diari de la sanitat:

Què hauria passat si…? Per una transició necessària dels sistemes sanitaris

Alguns teòrics de la història de la medicina situen l’any 1914 com clau per a la medicina al·lopàtica moderna. En aquesta data es va ordenar, uniformar i regular l’educació mèdica als EEUU i Canadà que fins aleshores estava bastant desorganitzada i era molt heterogènia amb enfocaments diferents segons cada universitat.

La Fundació Rockefeller va participar en la creació d’institucions educatives per a professionals de la salut i va impulsar un procés de selecció entre diferents propostes. Se’n varen presentar i competir tres de molt diferents: un model de caràcter ambientalista presentat per la Universitat de Harvard, un enfocat als determinants sociopolítics que defensava la Universitat de Columbia, i una proposta biomèdica presentada per la Universitat Johns Hopkins i basada en l’informe Flexner elaborat als EUA el 1910. La Fundació Rockefeller va intervenir a favor d’aquesta última i des de llavors aquest enfocament, que va actuar com ordenador de la formació mèdica, presideix els sabers, les pràctiques i la recerca en els sistemes sanitaris de tot el món.

No sabem si el magnat dels negocis era molt partidari de la medicina al·lopàtica, que com anècdota va morir acompanyat del seu metge homeòpata, però sí que va ser un visionari del gran camp de negoci que s’obria amb aquesta elecció. Va posar el coneixement biomèdic al servei del sistema econòmic i social dominant de manera coherent amb els seus interessos comercials.

Obrint camins amb la prescripció infermera

Etiquetes

infermeria, prescripció, Real Decret

Imatge: PIxabay

Esta entrada está traducida a la lengua castellana, que podreis encontrar a continuación.

Fa tres anys del Reial Decret 954/2015 sobre Prescripció infermera aprovat pel govern del PP i rebutjat pels col·legis de la professió, associacions d’infermeria, comunitats autònomes, i altres, com vam explicar en la nostra entrada Rebutgem el Reial Decret sobre Prescripció Infermera. Fa pocs dies el Ministeri de Sanitat ha publicat al Boletín Oficial del Estado (BOE) un nou Reial Decret amb importants canvis pel que fa a la indicació, ús i autorització de la dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà per part de les infermeres, amb l’objectiu de donar la cobertura legal necessària en el desenvolupament de les competències infermeres.

Hem de felicitar totes les infermeres per aquest èxit, doncs per fi ha arribat la cobertura legal a la seva pràctica diària, la seguretat jurídica per la qual s’ha lluitat des de fa molt de temps. És una molt bona notícia tant per les infermeres com per les pacients. El nou RD reconeix la prescripció autònoma infermera, per la qual han demostrat suficient formació i capacitat al llarg dels anys.

2018, un any per a l’esperança a l’atenció primària

Etiquetes

2018, atenció primària de salut, FoCAP

Al FoCAP acabem el 2018 cansades però esperançades. Els darrers mesos hem vist el despertar de l’atenció primària i la possibilitat que amb la lluita perseverant de totes les professionals que hi treballen, tot recomenci.

Aquesta esperança és possible perquè l’hem construït. El FoCAP hi ha posat el seu granet de sorra.

2018 ha estat un any de molta denúncia. La consulta és un mirador privilegiat de les injustícies socials i les disfuncions del sistema sanitari. Les metgesses i infermeres de família no podem renunciar a la nostra missió de testimoni i altaveu de la repercussió que tenen sobre la salut i el patiment que generen. Així hem denunciat la fragmentació de l’atenció concretada en els dispositius de cronicitat que està duent a la irrellevància dels Equips d’Atenció Primària que acabarà repercutint en la qualitat i l’equitat de l’atenció; un any més hem tornat a dir que la grip no pot sorprendre i col·lapsar els centres sanitaris perquè no és cap sorpresa; que les condicions laborals de la indústria càrnia al territori estan perjudicant la salut d’uns treballadors desprotegits dels abusos; que el sistema sanitari exerceix violència de diferents tipus envers les dones; que el dret a la prestació per risc en l’embaràs està volgudament ocultat; que l’austeritat neoliberal emmalalteix i mata i que l’exclusió sanitària continua; que s’ha de buscar la conciliació laboral dels professionals preservant l’accessibilitat i la longitudinalitat de l’atenció a la ciutadania; que la registritis està envaint les nostres consultes i que hi ha direccions d’Equips d’Atenció Primària anti-líders i departaments de recursos in-humans.

I ara, després de la vaga, què…? (Tot recomença)

Etiquetes

autonomia, direcció, equip d'atenció primària, gestió, lideratge, organització, professionals, vaga

Imatge: Pixabay

En una anterior valoració ja vàrem comentar les limitacions dels acords entre sindicat de metges i administració que es van propiciar per la vaga dels dies 26-30 de novembre.

Caldrà imaginar i posar en pràctica mesures de pressió que permetin avançar més enllà dels acords. Cal, sobretot, aconseguir el 25% del pressupost del Departament de Salut per als equips d’atenció primària, així com ampliar el nombre de places de formació d’infermeria i medicina de família i comunitària (MIR i IR), fins situar-les entorn d’un 50% del total de les places convocades.

Però cal ser pràctics i espavilats i saber aprofitar aquelles coses positives que els acords de la vaga ens han deixat. Al nostre entendre, cal no entossudir-se en els números (minuts, visites, etc.) i, en canvi, aprofitar altres aspectes que poden suposar importants millores del clima laboral.

Seria bo que tots els EAPs exigissin l’aplicació d’aquestes mesures de forma immediata:

Avenç insuficient per acabar amb l’exclusió sanitària

Etiquetes

exclusió sanitària, Reial decret llei, universalitat

La PASUCAT (Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya) ha presentat el seu informe 6 anys d’exclusió sanitària: l’impacte del RDL 16/2012 a Catalunya en què denuncia 375 casos d’exclusió sanitària detectats des de 2013, la punta de l’iceberg d’un nombre desconegut de casos d’exclusió a tota Catalunya.

Segons l’informe, el fet de no poder empadronar-se ha estat una causa importantíssima d’exclusió, malgrat això, dels 375 casos de vulneració registrats, 175 sí que tenien el padró vigent. Avui en dia, les barreres a l’accés al padró continuen causant exclusió sanitària.

Entre les diferents formes d’exclusió han detectat:
– facturació il·legal d’urgències i denegació d’atenció. 108 casos registrats!
– 20 embarassades, 91 menors, 12 refugiades han vist vulnerat el seu accés a la salut
– traves burocràtiques per a obtenir el padró o la targeta sanitària quan es té el dret

Com a resposta a l’àmplia demanda social de derogació del RDL 16/2012 i de retorn a un sistema sanitari universal el Congrés de Diputats, el setembre del 2018, ha aprovat el Reial Decret-Llei 7/2018, que representa un gran avenç ja que inclou el dret a la protecció de la salut i atenció sanitària a les persones estrangeres que trobant-se a l’Estat espanyol no hi tenen la residència legal. Malgrat que es pretén garantir el dret universal a la salut, hi ha algunes qüestions que no queden ben regulades el que suposa que es manté l’exclusió en nombroses circumstàncies.

El despertar de l’Atenció Primària. Ara tot recomença

Etiquetes

atenció primària de salut, infermeres, metges, mobilització, professionals, sindicat, treballadores socials, vaga

Fem la nostra valoració de la vaga de l’Atenció Primària que es va fer la setmana passada a Catalunya i analitzem els acords que es van dur a terme entre el sindicat Metges de Catalunya i representants del Departament de Salut i de l’ICS.

Podeu descarregar el PDF a:                El despertar de l’APS

 

Por el interés que ha suscitado la huelga entre nuestros compañeros del resto del estado, ofrecemos la traducción del documento a la lengua castellana. Lo encontrareis en PDF en:             El despertar de la APS. Versión en castellano

Divendres (no dijous, malgrat moltes informacions interessades) es va acabar la vaga dels equips d’atenció primària (EAP), de què ens fèiem ressò en una recent entrada.

Un cop acabada, serà bo fer-ne un primer balanç (el pas del temps i els fets que es produeixin acabaran de donar-nos les claus de la seva importància).

El malestar ve de lluny i ja feia temps que es posava de manifest. La vaga era necessària i previsible. Les mancances i el menyspreu vers l’atenció primària de salut (APS) han estat tan greus que tot allò que s’aconsegueixi a partir d’aquesta setmana semblarà poc.

Recursos (in)humans

Etiquetes

planificació, professionals, recursos humans, recursos inhumans

Imatge: Pixabay

Són reiterades les notícies (a la premsa, en el boca a boca, a les xarxes…) sobre professionals que treballen en els equips d’atenció primària (EAPs) sense la titulació que els correspondria. Als EAPs hi ha metges i infermeres de família sense l’especialitat (familiar i comunitària) i sense cap experiència ni formació en atenció primària.

L’excusa de mal pagador sempre és la mateixa: “no hi ha professionals amb la titulació corresponent, caldrà prestar el servei amb altres professionals”. Però aquesta “emergència” no té cap validesa quan la situació es repeteix any rere any. Si cal seguir contractant a professionals sense la titulació que els correspondria és per manca de planificació de les necessitats que té el sistema sanitari. I s’acosten temps d’empitjorament si ningú hi posa remei: molts professionals es jubilen els anys vinents.

S’imaginen per un moment que contractem per a fer de cardiòlegs (o anestesistes, o cirurgians, o…) a professionals que no ho són? Molts posarien el crit al cel, però, clar, ja se sap… fer de metgessa o d’infermera de família és “senzill”, qualsevol pot fer-ho. Algun gestor s’ha interessat pel que pensen les infermeres que provinents de l’hospital acaben treballant a l’atenció primària? Algun gestor ha preguntat a algun metge d’atenció secundària com li sembla de fàcil assumir la complexitat d’exercir com a metgessa de família?

Morir (y vivir) bien en España depende del código postal

Etiquetes

código postal, cuidados paliativos, final de vida, morir, profesionales

De forma excepcional publicamos nuestra entrada en lengua castellana por si el autor del artículo que comentamos (publicado en castellano), su sociedad científica (SECPAL), la propia periodista o el medio donde se publicó tienen a bien leerlo.

Fotografia: Elena Serrano

Recientemente se ha publicado en El País un artículo firmado por Sonia Vizoso en el que se recogen unas lamentables declaraciones del Sr. Marcelino Mosquera, nada menos que presidente de la Sociedad Gallega de Cuidados Paliativos, integrada en la Sociedad Española de Cuidados Paliativos (SECPAL).

El Sr. Mosquera ha hecho, con posterioridad, una tímida aclaración-disculpa, quizás presionado por el revuelo en las redes sociales en el que han participado compañeros/as de su propia sociedad científica.

Ante todo cabe manifestar profundo respeto y disculparse ante aquellas personas (o familiares) que puedan no haberse sentido bien atendidos. El sistema sanitario público lo conformamos entre todos los profesionales que trabajamos en él y, solidariamente, deberíamos disculparnos cuando alguien no se siente bien atendido.

Prestació per risc durant l’embaràs, un dret ocultat

Etiquetes

baixa laboral, dones, drets, embaràs, mutues laborals, salut laboral

La protecció de la dona i el fetus del risc que pot comportar una feina en l’embaràs és un dret de totes les dones que estiguin en situació d’alta en algun dels règims de la seguretat social, independentment del temps de cotització.

Quan la dona embarassada ocupa un lloc de treball amb risc per la seva salut o la del fetus i no s’ha pogut adaptar aquest lloc de treball per fer-lo compatible amb el  seu estat, ni reubicar-la en un altre sense risc, la dona té dret a la prestació per risc en l’embaràs.

El procediment s’inicia a instància de la treballadora davant de l’entitat gestora (mútua laboral) presentant un informe del sistema públic de salut on s’acrediti la situació d’embaràs i data probable del part i un certificat de l’empresa on s’indiqui l’activitat desenvolupada i les condicions del lloc de treball. La mútua laboral ha de respondre en 30 dies des del moment que rep la sol·licitud i la documentació requerida.

Si se certifica el risc, i no ha estat possible el canvi del lloc de treball, l’empresa declararà a la treballadora en situació de suspensió del contracte per risc durant l’embaràs. La treballadora cobrarà el subsidi durant el temps de suspensió del contracte. Si hi ha dubtes, l’entitat pot sol·licitar un informe a la inspecció de treball, que s’haurà d’emetre en 15 dies, temps durant el qual es paralitza el termini de 30 dies.

Aquesta és el complicat periple que hauria de portar a moltes dones a exercir el dret a protegir la seva salut i la del fetus dels riscos que comporten algunes feines durant l’embaràs. Quan l’exercici d’un dret és teòricament tan complicat, vol dir que efectivament no es vol que s’exerceixi. Però és que la pràctica és encara molt més complicada, fent que sigui molt minoritari el seu exercici per la via establerta. En la pràctica, és el servei públic de salut, a través de la incapacitat temporal dictaminada per les metgesses d’atenció primària, qui està protegint les dones i el fetus dels riscos que comporten molts treballs per se. Això carrega sobre l’atenció primària una responsabilitat que és de les mútues laborals i impedeix que cada actor es faci responsable dels tràmits i les despeses que li corresponen. 

L’imprescindible Pla de Xoc per l’atenció primària: “ara i avui toca cuidar els professionals”

Etiquetes

atenció primària de salut, departament de Salut, ENAPISC, evidència, professionals

Recomanem llegir amb atenció la recent publicació d’un document de posicionament de la CAMFiC sobre ”L’APS en el 2018”.

Considerem que és un encert la proposta d’un urgent pla de xoc per a revitalitzar l’APS (i amb ella tot el sistema sanitari català). Encara que les podríem matisar en alguns punts, ens semblen molt oportunes i imprescindibles les mesures proposades: