Reflexions a les portes de la jubilació

Etiquetes

atenció primària de salut, gestió sanitària, organització EAPs, política sanitaria, professionals

En Pere Flores Muxí, metge de família a Mataró, amb motiu de la seva jubilació, fa un repàs de la història de l’Atenció Primària a Catalunya, dels problemes que es van presentar fa un parell de dècades fins l’actualitat i llença unes propostes que capgirin la situació actual a mig termini. Propostes basades en l’anàlisi de la situació, el seny, l’experiència i la saviesa que donen molts anys d’estudi i de pràctica compromesa.

El mes de juny d’enguany em jubilo, finalment, al complir 68 anys d’edat, ho faré després d’haver treballat més de 32 anys com a metge de família a la sanitat pública de Mataró, fonamentalment, a l’ABS Cirera-Molins. Amb aquest motiu, em permeto la llibertat d’escriure i fer divulgació d’unes petites, sinceres i subjectives reflexions sobre el passat, present i futur (sempre incert) de l’Atenció Primària (AP) al nostre país.

Com ensenyar a ser generalistes?

Etiquetes

complexitat, docència, longitudinalitat

La revista Canadian Family Physician va publicar el passat mes d’octubre l’article “La pràctica del generalisme en medicina de família. Sis conceptes per ensenyar-lo“,

L’article comença definint el generalisme com “una filosofia assistencial… que es distingeix pel compromís amb l’amplitud de la pràctica dins de cada disciplina i la col·laboració amb l’equip sanitari més ampli per a respondre a les necessitats dels pacients i de la comunitat”. Els metges i metgesses generalistes tenen una pràctica d’un ampli abast: diagnostiquen i gestionen problemes clínics diversos, indiferenciats i sovint complexos, i proporcionen una àmplia gamma de serveis. La pràctica generalista s’associa amb la millora dels resultats dels pacients i l’ús eficient del sistema sanitari. Existeix consens generalitzat perquè els estudiants estiguin exposats i es graduïn amb competències generalistes que es traslladin a qualsevol especialitat que triïn. Malgrat això, el concepte de generalisme sovint no és evident; mentre que els estudiants experimenten la pràctica generalista en la medicina de família o en altres contextos generalistes, rares vegades es fa esment explícit als constructes teòrics que constitueixen el generalisme.

18/11/2021. Acte-debat sobre l’escolta, la presencialitat i la derivació en persones amb malestar emocional a l’APS. Parlem-ne.

Etiquetes

atenció primària de salut, malestar emocional, patiment emocional

La inscripció és gratuïta i la podeu fer en aquest formulari.

El patiment emocional és freqüent en les persones que acudeixen a les consultes d’atenció primària de salut (APS), tot i que és habitual que la complexitat i la incertesa vital i clínica facin que allò bio-psico-social quedi entrellaçat en una troca difícil de separar. A les nostres consultes, a causa de l’experiència de la pandèmia COVID que vivim des del passat març del 2020 i les implicacions en els diferents àmbits de les vides de les persones, es percep un increment aquests patiments i de la demanda d’ajuda psicològica. Aquest fet coincideix amb la implantació, per part del CatSalut, del “Programa de benestar emocional i Salut Comunitària a l’APS i comunitària”, i de l’arribada, que ja s’està produint, de psicòlegs i altres perfils professionals (anomenats referents de benestar emocional) a les àrees bàsiques de salut amb adscripció als equips d’atenció primària (EAP) per dur a terme una tasca de suport en l’àmbit comunitari.

El Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), l’any passat, va donar a conèixer un document en el qual es reflexionava sobre els diferents models de treball conjunt d’APS i Salut Mental (SM) plantejant una reflexió més enllà del debat basat en la dicotomia professionals de psicologia sí/no en els EAP. És un document a través del qual es presenta un marc teòric per aquesta relació revisant l’evidència disponible dels diferents models d’atenció (model col·laboratiu vs. model substitutiu o model formatiu, el valor de la presencialitat, l’escolta, la longitudinalitat i el vincle en l’atenció a les persones) i que considerem continua vigent encara que la concreció de la seva aplicació correspongui a la valoració de cada lloc i al moment que vivim actualment.

El FoCAP, l’Associació Espanyola de Neuropsiquiatria (AEN Catalunya) i la Fundació Congrés Català de Salut Mental (FCCSM) proposem un acte-debat, tenint com a punt de partida aquest document, per reflexionar sobre l’escolta, la presencialitat i la derivació en persones amb malestar emocional. L’acte tindrà lloc el pròxim dia 18 de novembre 2021 a l’Ateneu Enciclopèdic del Raval de 18.45h. a 21h. Comptarem amb la participació de professionals d’APS, de SM i ciutadania (representada per la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona), a qui s’ha proposat un primer diàleg a partir de les següents preguntes:

El pistoler, el visionari, la capitana… Líders per a una pandèmia

Etiquetes

equips d'atenció primària, líder, lideratge

El company José Casas, metge de família al CAP Raval Sud de Barcelona, ens fa arribar aquesta reflexió sobre els lideratges als equips d'atenció primària en temps de pandèmia. Al FoCAP hem abordat en diversos posts (1, 2, 3, 4) aquest tema clau per al funcionament dels equips i per aconseguir que l'atenció primària ressorgeixi de la foscor en què l'ha acabat de sumir la pandèmia.

Treballàvem juntes i, malgrat totes les alarmes, amagades en l’inconscient col·lectiu i en la llunyania oriental de la tragèdia, tot d’una va arribar un tsunami a Europa, a tot el món, i en poques setmanes ens va ofegar. Plegades vàrem haver de travessar una pandèmia: amenaçades, desorientades, atemorides, precaritzades…i aviat enfadades.

Era una travessia llarga, tortuosa, difícil, sense mapes, sense brúixola i sense horitzó. Però, què ens demanaven? Quina direcció calia prendre? I per arribar a on? No ho sabíem, però caminàvem juntes i vam adquirir saviesa, expertesa i experiència, per necessitat.

Qui ens guiava? Un capità a proa, un timoner a popa, un guia expert o un titulat no qualificat  en la gestió de catàstrofes?

Què li demanaven a la directora? Què li demanaven al “líder”? Hi havia líder?

El psicòleg Carl G Jung va definir les sincronies, anomenades casualitats, com la simultaneïtat d’esdeveniments vinculats pels sentits sense relació causal aparent, simultaneïtat, però, a la que hi podem donar un contingut simbòlic. La coincidència/casualitat pot orientar el nostre pensament o la nostra acció, malgrat que sigui només a curt termini.

Parlo de mi ara, només ara! Un bon dia llegeixo un document que em desvetlla, m’esperona,  potser m’orienta en el camí i la presa de decisions. No és un dia qualsevol ni un text banal.  En plena tempesta pandèmica, com a director efímer d’un CAP, cau davant dels meus ulls un article sobre Tipus de lideratge que m’agradaria compartir amb vosaltres.

50 anys de la Llei de Cures Inverses

Etiquetes

llei de cures inverses, Tudor Hart

Descarrega el document en pdf

Entrada traducida al castellano. Descarga en pdf

Editorial. The Lancet. 2021; 397. Disponible aquí

En un comentari a l’última entrada del blog, la companya Mercè Marzo recomanava la lectura d’aquest editorial. Li hem fet cas i a més n’hem fet la traducció al català i al castellà.

«La disponibilitat d’una bona atenció mèdica tendeix a variar amb la necessitat d’atenció de la població a la qual serveix. La llei de cures inverses opera amb més força en aquells llocs en què l’atenció mèdica està més exposada a les lleis de mercat.»

Aquest marc comprensiu obre l’article de Tudor Hart, La Llei de Cures Inverses, és tan rellevant avui (50 anys després de la seva publicació) com el 1971. L’article és una publicació de referència en els gairebé 200 anys d’història de The Lancet, i la ressonància de la definició de Tudor Hart de la Llei de Cures Inverses té una importància global i atemporal. Expressada amb senzillesa, Tudor Hart va observar que les poblacions menys afavorides necessiten més atenció mèdica que les afavorides, però en reben menys.

Recomanat: influència de l’organització i les característiques dels equips d’atenció primària en la longitudinalitat

Etiquetes

equips d'atenció primària, longitudinalitat

En aquest blog ens hem atipat de parlar de la longitudinalitat a l’atenció primària i dels seus beneficis. Avui compartim una entrada del blog del SISAP (Sistemes d’Informació dels Serveis d’Atenció Primària) de l’ICS que fa referència a un article que han publicat al BMC Family Practice, «Influence of organization and demographic characteristics of primary care practices on continuity of care: analysis of a retrospective cohort from 287 primary care practices covering about 6 million people in Catalonia». És una anàlisi d’abans de la pandèmia, de finals del 2019 en el que troben que tot i que en general la longitudinalitat dels EAP és bona, els EAP que s’organitzen amb agendes d’urgència o que afavoreixen l’atenció immediata tenen menor longitudinalitat.

En la mateixa entrada analitzen com ha disminuït la longitudinalitat amb la pandèmia i advoquen per recuperar-la. És un repte per a professionals, equips i directius. Esperem que des de l’ICS es promoguin canvis organitzatius conseqüents.

Aquí trobareu l’entrada:

Influència de l’organització i les característiques dels equips d’atenció primària en la longitudinalitat

Longitudinalitat, atenció primària i salut: l’evidència és tossuda

Etiquetes

atenció primària de salut, longitudinalitat, valors primaristes

Descarregar en pdf

Entrada traduïda al castellà. Descarregar en pdf

No hi ha cap mes que les revistes científiques no publiquin algun article confirmant els beneficis de la longitudinalitat pròpia de l’atenció primària sobre la salut de les persones. Tot i que aquests beneficis són molt més rellevants que els obtinguts i publicats en estudis que ocupen espais en mitjans de comunicació generalista, els beneficis “només” d’una relació terapèutica per tot i durant tota la vida, no apareixen mai a la premsa. Tampoc determinen decisions polítiques i de gestió encaminades a preservar i potenciar la longitudinalitat que només una atenció primària forta i amb poder real dins del sistema sanitari pot oferir.

A continuació algunes de les referències bibliogràfiques dels darrers mesos que demostren l’impacte positiu de l’atenció primària en disminuir mortalitat, millorar l’ús del sistema sanitari i disminuir inequitats en salut.

Amnistia Internacional emet un informe molt crític sobre la gestió de l’AP durant la pandèmia

Etiquetes

COVID19, gestió sanitària

Descarregar pdf Descargar pdf en castellano

En plena crisis de la pandemia, mi hermana y yo decíamos: «Si mamá se pone mala ¿qué hacemos? No vendrá nadie, ni la atenderán». – Dolors. Resident d’un poble de Catalunya. Entrevistada per Amnistia Internacional.

Amnistia Internacional (IA) ha presentat l’informe «La otra Pandemia. Entre lo abandono y el desmantelamiento: El derecho a la salud y la atención primaria en España» en el qual analitza l’impacte que ha tingut la gestió de l’atenció primària (AP) durant la pandèmia de la COVID-19 en el dret a la salut de la població, a les Comunitats de Madrid, Castilla-La Mancha i Catalunya. Per a la investigació han utilitzat l’anàlisi documental, entrevistes amb 49 professionals, 30 persones usuàries o acompanyants, i 4 persones expertes en gestió, economia de la salut i gènere, i ha comptat també amb la col·laboració de diverses entitats socials i professionals, entre les quals, el FoCAP.

AI justifica l’elecció de l’AP com objecte d’estudi per la seva importància en la millora de la salut de la població i perquè, recollint la Declaració d’Astanà, l’AP és la pedra angular d’un sistema de salut sostenible i de cobertura universal, i per tant l’enfortiment de l’AP és l’enfocament més inclusiu, eficaç i efectiu per a millora de la salut de les persones, així com del seu benestar social.

Es tracta d’una exhaustiva anàlisi del comportament de l’AP, centrant-lo en la disponibilitat i la gestió dels recursos de cada comunitat, els grups de població que s’han vist més afectats i l’experiència dels professionals. L’informe destaca com un important problema les barreres d’accés a l’AP que s’han instaurat i que han patit de manera desproporcionada les persones amb malalties cròniques, amb malalties mentals, les persones immigrants i les dones.

La salut de les dones a debat. El monogràfic “Mujer y salud” (AMF) en obert

Etiquetes

feminisme

El maig del 2020, en plena primera onada de la COVID19, va sortir a la llum el Monogràfic “Mujer y Salud” publicat en la revista AMF (Actualización en Medicina de Familia). Eren dies difícils que van enfosquir la publicació i el seu important contingut i van limitar molt la seva distribució.

En un gest de generositat i de reconeixement de les dones, AMF deixarà el monogràfic en obert des d’aquest 8 de març i durant tota la setmana per poder gaudir-lo més àmpliament. Podeu trobar-ho aquí.

El monogràfic posa de manifest que existeixen desigualtats en la salut i malaltia de les dones per raó de la seva biologia i també degut a la socialització i els determinants que se li imposen culturalment per raó del seu sexe. Explica com la medicina i el sistema sanitari estan construïts i estructurats a partir d’un patró de coneixements masculí que considera neutre i universal, contribuint així a noves iniquitats en el reconeixement i atenció a la salut i malalties de les dones.

JORNADA DE DEBAT: RECUPEREM L’ATENCIÓ PRIMÀRIA (i 4)

Etiquetes

post-COVID19, propostes, valors primaristes

• 

• 

Continuem compartint el treball de reflexió que vam dur a terme professionals de l’Atenció Primària de Salut (APS), veïns i veïnes i persones dels moviments socials, durant en l’acte organitzat pel Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) i La Capçalera el passat 1 de juliol . En aquesta trobada vam debatre i plantejar noves formes d’atendre a la població que s’emmarquessin dins dels valors primaristes i com recuperar-los després de la pandèmia.

La discussió es va organitzar en grups que es van formar al voltant de cadascuna de les dimensions o valors de l’APS: accessibilitat, longitudinalitat, integralitat i coordinació. A aquestes dimensions clàssiques es va afegir un concepte nou, la permeabilitat, entorn del qual també es va constituir un grup de discussió. 

En aquest escrit recollim un resum del treball dels grups. En la primera part vam compartir el resum del treball de reflexió entorn dels dos primers aspectes: la permeabilitat i l’accessibilitat; en la segona part, entorn de la longitudinalitat; en la tercera part, de la integralitat. En aquest quart i últim post tractarem de la coordinació.

5 COM RECUPERAR LA COORDINACIÓ

Concepte de coordinació: És una dimensió que fa referència ala relació harmònica entre els diferents nivells assistencials i els diferents professionals implicats en l’atenció d’una persona, és fonamental per assegurar la continuïtat de la cura i l’ús adequat dels recursos. Els professionals d’APS haurien de ser els responsables finals d’aquesta coordinació per a la seva polivalència, els seus coneixements científics i de la situació del pacient, i del seu context personal-familiar i comunitari.

La coordinació és un atribut i un valor de l’APS que topa amb el fet que el sistema sanitari no li reconeix aquesta funció i capacitat. Això limita i menyscaba l’exercici d’aquesta atribució i els seus resultats.

No hi ha coordinació possible sense poder, i a la primària li neguen el poder real de coordinar. No es pot coordinar de veritat perquè s’atorga a l’APS un lloc de subordinació dins del sistema sanitari. Quan no hi ha poder, el sistema situa la primària de la manera més propícia perquè es doni l’efecte secretària. Exemple del dia: El cardiòleg que en visita telemàtica deriva a una pacient des de casa seva a urgències de l’hospital, li diu a la pacient que truqui a la seva metgessa de capçalera perquè demani un trasllat del 061. Quan el sistema treu poder a l’APS, els seus professionals no són tractats com a iguals, les converses no es donen entre col·legues sinó entre superiors i subordinats, entre qui té el coneixement i qui no en sap.

De quina manera la pandèmia de COVID ha afectat la coordinació

Durant la pandèmia, s’ha accentuat aquest qüestionament de la funció de l’APS com a coordinadora i agent del pacient dins del sistema sanitari. Ha estat particularment flagrant el qüestionament que ha patit i està patint per part del servei d’emergències mèdiques (SEM) que reiteradament ha contravingut les indicacions de l’APS i ha negat els serveis que demanava. Tot i que les professionals de l’APS eren les persones que tenien el pacient al davant i sota la seva responsabilitat, i que a més tenien la millor informació per saber quina era l’atenció més indicada en cada cas.

L’atenció especialitzada també ha mantingut aquesta actitud de qüestionament de la tasca de l’APS anul·lant de forma unilateral, sense explicació i sense deixar constància a la història clínica, proves i primeres visites sol·licitades des de l’APS. Es valora positivament que els directors assistencials dels hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS) hagin reconegut públicament que sense l’APS el col·lapse del sistema sanitari hagués estat assegurat.

Una dificultat perquè l’APS pugui exercir aquest paper de coordinadora de l’atenció al pacient és el desconeixement absolut que els altres actors sanitaris tenen del que fa i de les limitacions materials i de personal que té per fer les coses. Algunes de les limitacions són pròpies d’atendre el pacient en el seu context i no en el context hospitalari que el despulla de les seves condicions de vida i de la seva idiosincràsia. Intentar coordinar en aquest context és una cursa d’obstacles i un gran consumidor d’energia i alegria pels professionals.