Recursos (in)humans

Etiquetes

planificació, professionals, recursos humans, recursos inhumans

Imatge: Pixabay

Són reiterades les notícies (a la premsa, en el boca a boca, a les xarxes…) sobre professionals que treballen en els equips d’atenció primària (EAPs) sense la titulació que els correspondria. Als EAPs hi ha metges i infermeres de família sense l’especialitat (familiar i comunitària) i sense cap experiència ni formació en atenció primària.

L’excusa de mal pagador sempre és la mateixa: “no hi ha professionals amb la titulació corresponent, caldrà prestar el servei amb altres professionals”. Però aquesta “emergència” no té cap validesa quan la situació es repeteix any rere any. Si cal seguir contractant a professionals sense la titulació que els correspondria és per manca de planificació de les necessitats que té el sistema sanitari. I s’acosten temps d’empitjorament si ningú hi posa remei: molts professionals es jubilen els anys vinents.

S’imaginen per un moment que contractem per a fer de cardiòlegs (o anestesistes, o cirurgians, o…) a professionals que no ho són? Molts posarien el crit al cel, però, clar, ja se sap… fer de metgessa o d’infermera de família és “senzill”, qualsevol pot fer-ho. Algun gestor s’ha interessat pel que pensen les infermeres que provinents de l’hospital acaben treballant a l’atenció primària? Algun gestor ha preguntat a algun metge d’atenció secundària com li sembla de fàcil assumir la complexitat d’exercir com a metgessa de família?

Morir (y vivir) bien en España depende del código postal

Etiquetes

código postal, cuidados paliativos, final de vida, morir, profesionales

De forma excepcional publicamos nuestra entrada en lengua castellana por si el autor del artículo que comentamos (publicado en castellano), su sociedad científica (SECPAL), la propia periodista o el medio donde se publicó tienen a bien leerlo.

Fotografia: Elena Serrano

Recientemente se ha publicado en El País un artículo firmado por Sonia Vizoso en el que se recogen unas lamentables declaraciones del Sr. Marcelino Mosquera, nada menos que presidente de la Sociedad Gallega de Cuidados Paliativos, integrada en la Sociedad Española de Cuidados Paliativos (SECPAL).

El Sr. Mosquera ha hecho, con posterioridad, una tímida aclaración-disculpa, quizás presionado por el revuelo en las redes sociales en el que han participado compañeros/as de su propia sociedad científica.

Ante todo cabe manifestar profundo respeto y disculparse ante aquellas personas (o familiares) que puedan no haberse sentido bien atendidos. El sistema sanitario público lo conformamos entre todos los profesionales que trabajamos en él y, solidariamente, deberíamos disculparnos cuando alguien no se siente bien atendido.

Prestació per risc durant l’embaràs, un dret ocultat

Etiquetes

baixa laboral, dones, drets, embaràs, mutues laborals, salut laboral

La protecció de la dona i el fetus del risc que pot comportar una feina en l’embaràs és un dret de totes les dones que estiguin en situació d’alta en algun dels règims de la seguretat social, independentment del temps de cotització.

Quan la dona embarassada ocupa un lloc de treball amb risc per la seva salut o la del fetus i no s’ha pogut adaptar aquest lloc de treball per fer-lo compatible amb el  seu estat, ni reubicar-la en un altre sense risc, la dona té dret a la prestació per risc en l’embaràs.

El procediment s’inicia a instància de la treballadora davant de l’entitat gestora (mútua laboral) presentant un informe del sistema públic de salut on s’acrediti la situació d’embaràs i data probable del part i un certificat de l’empresa on s’indiqui l’activitat desenvolupada i les condicions del lloc de treball. La mútua laboral ha de respondre en 30 dies des del moment que rep la sol·licitud i la documentació requerida.

Si se certifica el risc, i no ha estat possible el canvi del lloc de treball, l’empresa declararà a la treballadora en situació de suspensió del contracte per risc durant l’embaràs. La treballadora cobrarà el subsidi durant el temps de suspensió del contracte. Si hi ha dubtes, l’entitat pot sol·licitar un informe a la inspecció de treball, que s’haurà d’emetre en 15 dies, temps durant el qual es paralitza el termini de 30 dies.

Aquesta és el complicat periple que hauria de portar a moltes dones a exercir el dret a protegir la seva salut i la del fetus dels riscos que comporten algunes feines durant l’embaràs. Quan l’exercici d’un dret és teòricament tan complicat, vol dir que efectivament no es vol que s’exerceixi. Però és que la pràctica és encara molt més complicada, fent que sigui molt minoritari el seu exercici per la via establerta. En la pràctica, és el servei públic de salut, a través de la incapacitat temporal dictaminada per les metgesses d’atenció primària, qui està protegint les dones i el fetus dels riscos que comporten molts treballs per se. Això carrega sobre l’atenció primària una responsabilitat que és de les mútues laborals i impedeix que cada actor es faci responsable dels tràmits i les despeses que li corresponen. 

L’imprescindible Pla de Xoc per l’atenció primària: “ara i avui toca cuidar els professionals”

Etiquetes

atenció primària de salut, departament de Salut, ENAPISC, evidència, professionals

Recomanem llegir amb atenció la recent publicació d’un document de posicionament de la CAMFiC sobre ”L’APS en el 2018”.

Considerem que és un encert la proposta d’un urgent pla de xoc per a revitalitzar l’APS (i amb ella tot el sistema sanitari català). Encara que les podríem matisar en alguns punts, ens semblen molt oportunes i imprescindibles les mesures proposades:

Un tercer a la consulta, buscant el nord

Etiquetes

despersonalització, humanitat, informació, ordinador, professionalisme, registres, registritis, tecnologia

Frase de la imatge: Eduardo Galeano

Els pacients es queixen, es queixen cada vegada més que els professionals sanitaris no els mirem, que mirem més a l’ordinador que a ells. I el problema no és la informàtica ni l’ordinador. De fet, com ens diu Trisha Greenhalgh, investigadora especialitzada en estudis sociotècnics o estudis de la interacció entre les persones i la tecnologia, el problema és l’ús que es fa de la tecnologia i els softwares que estan en la taula dels professionals sanitaris. Softwares que no són objectius i neutres sinó que “son en si mismos una manifestación de complejas interrelaciones y prácticas sociotécnicas que implican a los ingenieros de sistemas, a los diseñadores de softwares clínicos y a otros profesionales, cuyas asunciones y posicionamientos quedan inscritos en dichos programas”.

De fet, els pacients no es queixen de l’ordinador, es queixen que no els mirem, que no sabem qui són, que estem més interessats en els registres i números que en les seves vides i que les seves vides no estan fetes de codis i hemoglobines glicades sinó d’històries i narratives. Es queixen que l’atenció sanitària cada vegada més s’estructura al voltant de la malaltia i el seus conseqüents registres i es desentén de la narrativa del patiment que és única en cada persona. Que deshumanitza ometent a la persona que és un subjecte actiu, pensant i creador.

L’atenció a la cronicitat, competència de l’APS

Etiquetes

atenció primària de salut, complexitat, cronicitat, equip d'atenció primària

 L’Atenció a la cronicitat, competència de l’Atenció Primària de Salut

En els últims mesos estem observant com l’atenció a les persones amb patologia crònica complexa s’està portant a terme des de nous dispositius i des de formes organitzatives diferents dins dels equips d’atenció primària (EAP).

A la figura existent des de fa uns anys de la gestora de casos, s’hi han sumat els Equips de Suport Integral a la Complexitat (ESIC), l’hospitalització a domicili a càrrec de centres sociosanitaris i els professionals que dins dels Equips d’Atenció Primària (EAP) realitzen exclusivament atenció domiciliària. El comú denominador d’aquestes noves formules assistencials és que l’atenció a la complexitat, a la malaltia avançada i l’atenció a domicili deixen de ser una funció de les metgesses i infermeres familiars i comunitàries i s’introdueixen noves figures professionals en relació directa amb les persones amb patologies cròniques complexes.

La justificació que ens arriba de part dels gestors per fer aquests canvis és que aquest perfil de pacients tenen unes necessitats a les quals els professionals dels EAP no sempre poden donar resposta. Estem totalment d’acord que cal garantir l’atenció de qualitat en totes les persones que atenem, especialment quan detectem necessitats d’alta complexitat, i que, cal implementar millores allà on calgui. Però els canvis han d’estar fonamentats tant des del punt de vista clínic com econòmic, i han de tenir en compte els efectes col·laterals que comporta tot canvi en el sistema sanitari.

Converses al voltant de l’atenció domiciliària urgent

Etiquetes

atenció domiciliària, competències, consulta, equip d'atenció primària, longitudinalitat, metge de capçalera, organització, urgència

L’atenció domiciliària, pròpia de l’Atenció Primària, ha estat tema de debat en diverses ocasions en aquest blog. Us convidem a seguir una conversa en què hi han participat diferents metges i metgesses de família, de diferents edats, diferents entorns de treball (rural, semirural, urbà) i amb diferents experiències en l’atenció domiciliària urgent i no urgent i en l’organització de l’EAP per abordar-la. A propòsit del següent cas, se segueixen interessants reflexions al voltant d’aquest tema.

El cas

Avisen al 061 per marejos i malestar general a les 9.30 h del matí. (Desconec el motiu de per què no es passa el domi al seu CAP). El 061 arriba i es troba una dona de 43 anys, el seu marit, i el seu fill de 9 anys. La dona té un càncer de mama (diagnosticat el 2014) metastàtic (retroperitoneal, ossi, pulmonar, hepàtic), i és portadora d’un catèter doble jota per insuficiència renal obstructiva. Va rebre la seva última dosi de quimioteràpia 3 dies abans i la van enviar a domicili amb perspectiva de valorar un altre tractament. La dona està hipotensa i comença a agitar-se, ulls en blanc (s’està morint). Els companys del 061 intenten remuntar les tensions amb sèrum fisiològic (no remunta). La metgessa del 061 (és metgessa de família) parla en un racó amb el marit i li diu: s’està morint. El marit li pregunta que com pot ser que s’estigui morint si va fer quimio fa 3 dies i li van dir que mirarien de fer un altre tractament. El nen crida, mare no te’n vagis. La metgessa del 061 li planteja al marit iniciar sedació. Truca al CAP de referència i parla amb el metge referent per deixar lligat el domicili en un marge prudent d’hores i aquest li respon que fins a les 13 h no pot sortir a fer domis, que té consulta i que passarà a partir d’aquella hora si pot (la metgessa del 061 li diu que s’està morint, que la situació requereix suport en un temps curt). La metgessa del 061 marxa a les 10.30 h i deixa la dona confortable. La dona mor a les 11 h. El metge referent passa a les 12 h per l’avís d’èxitus. 

El CAP en qüestió és destacat en les reunions del territori pels seus bons resultats en consecució dels objectius de contracte CatSalut, EQA (Estàndard de Qualitat Assistencial) i IQPF (Indicadors de Qualitat en Prescripció Farmacèutica).

Llegeix el cas i el fil de conversa a: Converses al voltant de l’atenció domiciliària urgent

Consideraciones para el abordaje social y sanitario del suicidio

Etiquetes

condicionants socials, CRS, prevenció, salut mental, suicidio

Hem traduït al castellà el document presentat el 31 de maig a Barcelona a petició de companys de fora de Catalunya.

Aquí està: Consideraciones para el abordaje social y sanitario del suicidio a propósito del Código Riesgo de Sucidio

Esperem que sigui d’interès per a amplis sectors de professionals. Malgrat que hi ha moltes referències al programa de prevenció implantat a Catalunya, el seu contingut és aplicable a les polítiques de totes les comunitats autònomes. I, malauradament, els fets ens segueixen emplaçant a portar a terme mesures de prevenció de la mort voluntària que és l’iceberg d’un gran patiment social.

Perquè ha tornat a passar. Fa uns dies la premsa informava de la mort per suïcidi d’una persona quan l’anaven a desnonar. Els temps més terribles potser han passat però no s’ha acabat el problema. Si fa uns anys la causa de desnonaments era l’impagament de l’hipoteca, ara és l’impagament de lloguers inassumibles. L’especulació amb l’habitatge de lloguer està portant a la pèrdua de la casa a moltes famílies, que es veuen privades d’un dret bàsic.

Atenció primària: precarietat laboral, atenció precària

Etiquetes

atenció primària de salut, contractes, ICS, precarietat laboral, professionals, salut

En l’article ATENCIÓ PRIMÀRIA: PRECARIETAT LABORAL, ATENCIÓ PRECÀRIA elaborat pel FoCAP tractem un tema que afecta tot el sistema sanitari, els professionals i els pacients. La precarietat és un fenomen complex que inclou: la temporalitat del contracte, la no capacitat de decidir sobre les condicions de treball, la indefensió del treballador, els baixos salaris, la pèrdua de drets laborals i la incapacitat dels treballadors per exercir drets legals.

Les xifres de la precarietat a l’Atenció Primària (AP) són molt elevades segons dades de diferents entitats. En el Pla d’ordenació de recursos humans de l’Institut Català de la Salut es recull que l’any 2015 un 36% de la plantilla és interina o eventual; això és aproximadament 6.500 persones. El Col·legi de Metges de Barcelona ha publicat dades segons les quals l’especialitat pitjor tractada és la medicina familiar i comunitària.

Per un abordatge social i sanitari del suïcidi

Etiquetes

Alberto Ortiz, condicionants socials, PAH, prevenció, salut pública, suïcidi

Ahir es va presentar el document

CONSIDERACIONS PER A UN ABORDATGE SOCIAL I SANITARI DEL SUÏCIDI a propòsit del Codi Risc de Suïcidi.

L’acte va ser conduït per Mª Luz Talavera, vicepresidenta de FoCAP. Elena Serrano, metgessa de família i coautora del document,  va explicar les motivacions que van dur a la seva elaboració i un breu resum del contingut.

Lucía Delgado, portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), va parlar del paper de suport emocional i de transformació que suposen organitzacions com la seva, que acaben tenint un resultat terapèutic. Va acompanyar la seva intervenció d’un vídeo que recull les vivències de diferents persones afectades per la pèrdua d’habitatge.

Finalment, Alberto Ortiz, psiquiatre, va fer un recorregut pel significat del suïcidi en diferents moments de la història i va fer èmfasi en el caràcter col·lectiu i polític del patiment. Sobre el Codi Risc de Suïcidi va opinar que  és un producte de la narrativa individualista del neoliberalisme i de l’autoritarisme científic.