Meritxell Sánchez-Amat, nova presidenta del FoCAP

Etiquetes

acta, assemblea general, junta directiva, memòria, presidenta

El passat 4 de juny es va celebrar l’Assemblea General Ordinària del FoCAP.

Durant l’acte es va presentar la MEMÒRIA ECONÒMICA i la MEMÒRIA D’ACTIVITATS dutes a terme des de l’anterior assemblea.

Igualment es va votar la constitució d’una nova Junta Directiva, amb Meritxell Sánchez Amat, com a presidenta.

 

 

La nova junta, aprovada per unanimitat per l’assemblea queda així:

• Meritxell Sánchez-Amat, presidenta
• Mari Luz Talavera, vicepresidenta
• Gemma Torrell, tresorera
• Laia Riera, secretària
• Vicen Laguna, vocal
• M José Fernandez de Sanmamed, vocal
• Almudena Caballero, vocal
• Anna Cartanyà, vocal
• Marina Alventosa, vocal
• Mari Ángeles González, vocal

Aquí l’enllaç a l’ACTA ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA 4-6-2019

Els conflictes d’interès de les components de la nova junta queden recollits aquí. Donem la benvinguda a la nova junta i li desitgem molta bona feina i encerts.

En el torn de precs i preguntes, l’assemblea va proposar apujar la quota dels socis de 20 a 30 euros anuals per garantir la sostenibilitat del projecte. La proposta va ser votada per unanimitat per l’assemblea.

Us deixem amb el discurs d’acceptació de la nova presidenta del FoCAP.

Els llibres del FoCAP en català i castellà

Etiquetes

llibres, micromecenatge, Verkami

Pel 10è aniversari del FoCAP volem reeditar els 4 llibres que hem publicat perquè arribin a més persones que creuen en l’atenció primària. Per això hem posat en marxa un projecte Verkami. Fent-te micromecenes, col·labores també en l’organització dels actes d’aniversari i és una manera de donar suport al FoCAP, on sempre hem volgut mantenir la independència econòmica i de criteri.

Per a més informació entra al projecte:  http://vkm.is/FoCAPReee

Reeditamos los libros del FoCAP, también en lengua castellana.

Para el 10 aniversario del FoCAP queremos reeditar los cuatro libros que heemos publicado para que lleguen a más personas que creen en la atención primaria. Para ello hemos puesto en marcha un proyecto Verkami. Haciéndote micromecenas colaboras también en la organización de los actos de aniversario y es una forma de dar apoyo al FoCAP, donde siempre hemos querido mantener la indepedencia económica y de criterio.

Para más información entra en el proyecto: http://vkm.is/FoCAPReee

– “Atención a las personas con malestar emocional relacionado con condicionantes sociales en la atención primaria de salud”.

Documento reconocido y recomendado por la WONCA, se trata de una reflexión sobre las repercusiones de la crisis y las políticas de austeridad en la salud mental de la población y sobre cómo mejorar la respuesta que ofrecemos a este sufrimiento social (ya se presente en forma de síntomas psicológicos u orgánicos) desde la atención primaria. El texto propone gestionar la situación desde una comunicación más efectiva con el paciente y propone varias alternativas a la medicalización; herramientas básicas que los profesionales pueden utilizar en la consulta y que tienen un impacto positivo en la salud del paciente: la escucha activa, la contención terapéutica y la prescripción social de recursos de la comunidad son algunas de las propuestas del FoCAP. Todo ello, entendiendo la centralidad de la persona atendida y la habilidad comunicativa de los profesionales como elementos esenciales del trabajo en atención primaria.

– “Diarios de trinchera, nuestro día a día. Una realidad invisible”.

El libro recoge los 50 relatos más leídos del blog Diarios de trinchera entre su nacimiento, el día de Sant Jordi de 2012, hasta el 2016. Más de 40 autores han aportado historias muy diversas que nos dan una visión de lo que es atención primaria en nuestro país y de la vivencia de sus y sus profesionales. Cuenta con el apoyo de CAMFiC y AIFICC.

– “Enfermera familiar y comunitaria: reto y oportunidad”.

Documento que apuesta por el pleno desarrollo de las competencias enfermeras en unos servicios de atención primaria que sean el eje del sistema sanitario. En un contexto de cambios demográficos y sociales, el papel de la enfermería debe reorientarse hacia un modelo holístico y de contextualización social, centrado en las personas. Cuenta con el apoyo de CAMFIC y AIFICC.

– “Consideraciones para un abordaje social y sanitario del suicidio a propósito del Código Riesgo de Suicidio”.

Este documento aporta un conjunto de consideraciones en torno a la política de prevención del suicidio a partir de la incorporación de los determinantes sociales, tanto en la comprensión del suicidio como en la intervención social y sanitaria.

La IT nostra de cada dia

Etiquetes

baixa, ICAM, IT, malaltia, MATEPSS

Esta entrada está traducida al castellano, la podeis encontrar al final.

La prescripció de repòs laboral, incapacitat temporal (IT) és una tasca quotidiana de les metgesses de família a casa nostra. Ningú millor que qui treballa a la capçalera dels pacients (metgesses i infermeres de família) per determinar quan, des del punt de vista clínic, convé que la persona descansi de les seves tasques laborals.

Però les seves implicacions socials i econòmiques i la forma actual de fer-ho, provoquen que les metgesses de família la visquin com una tasca desagradable.

Les metgesses de família que, juntament amb els pacients, haurien de ser les protagonistes d’aquesta prescripció de repòs, sovint són menystingudes.

Veiem alguns exemples de situacions disfuncionals en l’abordatge de la incapacitat temporal a casa nostra, tot intentant oferir solucions alternatives molt més racionals i acurades:

Atenció a la població infantil a l’Atenció Primària: factors associats als resultats de salut

Etiquetes

atenció primària de salut, metgessa de família, MOCHA, mortalitat infantil, pediatre, salut infantil, vacunacions

Imatge: Pixabay

Esta entrada está traducida al castellano, la podeis encontrar al final.

El post que us presentem en aquesta ocasió aborda un tema d’actualitat i que desperta molt interès tot i que se’n va parlant repetidament i que fins i tot ha generat controvèrsia. Des del FOCAP volem aportar evidència actualitzada i abordar-lo amb rigor, professionalitat i ètica. Esperem que us resulti interessant i sobretot que contribueixi, des del respecte sempre, a fomentar un debat ric en matisos i complex però que no per això hem de defugir. Bona lectura!

Quins són els factors associats a una millor atenció als infants a l’Atenció Primària (AP)? Quines conseqüències pot tenir la manca de pediatres a l’AP i la incorporació de metgesses de família (MF), així com els canvis produïts a l’AP els darrers anys (crisi econòmica i post-crisi)?

Per tal d’intentar respondre aquestes preguntes s’ha realitzat una revisió de la literatura prenent com a base els resultats del recent projecte europeu Model of Child Health Appraised (MOCHA), que ha dut a terme una anàlisi de l‘atenció a la població infantil en el nivell primari, i ha comparat els països segons el tipus de sistema sanitari i el seu finançament i organització, i també ha analitzat els resultats segons el professional responsable de l’atenció infantil. En relació amb aquest últim aspecte, s’han classificat els països a partir d’una actualització d’estudis previs respecte de qui és el professional responsable de l’atenció infantil (pediatre, MF, i mixte o combinat quan hi ha un percentatge variable de MF i de pediatres). A més, s’ha afegit altres professionals sanitaris quan són responsables d’aspectes específics de la salut infantil com ara infermer/es en mesures preventives i vacunacions com és el cas d’alguns països nòrdics (a les anomenades well-baby clinics).

El FoCAP està d’aniversari. El FoCAP fa 10 anys!

Etiquetes

aniversari, FoCAP 10 anys, professionals, socis

Imatge: Pixabay

Esta entrada está también en lengua castellana, que podeis encontrar a continuación.

Enguany complim 10 anys i per celebrar-ho estem preparant un recull de testimonis de la nostra història. Per això demanem a les sòcies/socis i amigues/amics l’aportació d’algun material (una foto, una frase, un petit vídeo, o el que vulgueu) que expliqui la vostra relació o la vostra visió del FoCAP. Per exemple, contestant a:

Per quina raó ets soci del FoCAP?

En què t’ha ajudat el FoCAP?

Què li vols dir al FoCAP?

Podeu enviar les vostres respostes, fotos, vídeos… al correu focap2009@gmail.com posant a l’assumpte FoCAP10anys, o escriure en l’apartat “deixa el teu comentari” que hi a l’angle superior dret d’aquesta entrada.

Per seguir et necessitem a tu, necessitem ser més: si encara no ho ets, fes-te sòcia del FoCAP.

 

Fent un repàs d’aquests 10 anys d’història, el FoCAP va néixer el 2009 quan la crisi no havia fet més que començar i els pressupostos sanitaris, inclosa l’atenció primària, encara creixien. A Catalunya ja hi havia signes preocupants per a l’atenció primària, indicis de la voluntat política de relegar-la a un paper cada vegada més secundari, de fer el sistema cada vegada més hospitalocèntric i de convertir les urgències hospitalàries en la veritable porta d’entrada i filtre del sistema sanitari. En aquests 10 anys els indicis s’han convertit en evidències a través de decisions i accions que han comportat un enorme patiment per a les professionals que treballem a l’atenció primària i un deteriorament de la qualitat de l’atenció a les persones perquè les retallades han superat amb escreix la nostra capacitat per esmorteir el seu impacte.

La longitudinalitat de l’atenció, una qüestió de vida i mort?

Etiquetes

atenció especialitzada, atenció primària, longitudinalitat, mortalitat, revisió sistemàtica

Continuity of care with doctors—a matter of life and death? A systematic review of continuity of care and mortality Denis J Pereira Gray, Kate Sidaway-Lee, Eleanor White, Angus Thorne, Philip H Evans

La longitudinalitat de l’atenció mèdica – una qüestió de vida i mort?. Una revisió sistemàtica de longitudinalitat i mortalitat.

Nota: Aquest és un dels articles que vàrem referenciar en el document Els beneficis de la longitudinalitat i la continuïtat assistencials. Atès que en l’article es mesura i avalua la continuïtat de la relació interpersonal del professional mèdic amb el pacient, hem traduït «continuity of care with doctors» per «longitudinalitat» segons la utilització de termes que es fa en el nostre entorn.

RESUM:

La longitudinalitat és un tret inherent de la sanitat, en especial en atenció primària. Està associada amb un increment de la satisfacció del pacient i de l’acceptació de la promoció de la salut, una millora de l’adherència al consell mèdic i una disminució de l’ús de serveis hospitalaris.

Una manera de mesurar les relacions interpersonals que existeixen en el contacte entre pacient i professional és mesurar/avaluar la longitudinalitat assistencial, entenent aquesta com el contacte continuat entre un/a pacient i un/a professional de la medicina. Aquest contacte al llarg del temps dóna l’oportunitat a pacient i professional de millorar la comprensió de les visions respectives de cadascun d’ells. Per tant, podem entendre la longitudinalitat com una mesura que enforteix les relacions entre pacient i professional.

Des de l’any 2010 un elevat nombre de treballs pretenen estudiar si la longitudinalitat, incloent-hi l’atenció especialitzada, està associada amb una reducció de la mortalitat.

La longitudinalitat: bona, bonica i barata

Etiquetes

atenció primària de salut, costos, hospitalitzacions, longitudinalitat

Foto: Pixabay

Esta entrada está traducida a la lengua castellana, que podreis encontrar a continuación.

No fa gaire en el document Els beneficis de la longitudinalitat i la continuïtat recollíem uns destacats articles publicats els últims anys. Un dels mencionats era Higher Primary Care Physician Continuity is Associated With Lower Costs and Hospitalizations, de Bazemore A, Petterson S, Peterson LE, Bruno R, Chung Y, Phillips RL Jr., del qual la publicació de l’ICS el 7SETmanal n’ha fet un resum més ampli, que reproduïm a continuació.

Aquest estudi fet als Estats Units va avaluar a través de puntuacions en 4 mesures establertes la longitudinalitat en l’atenció de 1,5 milions de pacients per 6.500 metges d’atenció primària. Les 4 mesures de longitudinalitat avaluades es van associar amb menys despesa total i menys taxes d’hospitalització. La longitudinalitat és una característica definitòria de l’atenció primària que es confirma com a atribut indispensable per als seus beneficis.

La continuïtat d’atenció, longitudinalitat en el nostre medi, és una característica definitòria de l’atenció primària que, com van demostrar Barbara Starfield i altres, és essencial en l’efecte positiu que l’atenció primària té en l’equitat, sostenibilitat i qualitat d’atenció. Es podria descriure com el contracte implícit entre professional i pacient, en què el professional assumeix la responsabilitat permanent del pacient. La longitudinalitat integra la naturalesa personal de l’atenció mèdica, en contrast amb la naturalesa deshumanitzadora de l’atenció fragmentada.

Partint de la idea que el coneixement, la confiança i el respecte que es desenvolupen entre el pacient i el professional al llarg del temps permet una millor interacció i comunicació, la longitudinalitat a nivell del pacient s’associa amb una gran quantitat de beneficis.

El model primarista suma forces

Etiquetes

atención primaria de salud, marea blanca, sistema primarista

El passat 29 de gener, organitzada per la Coordinadora Estatal de Mareas Blancas, va tenir lloc  la Jornada El Modelo Primarista del Sistema Nacional de Salud, en el marc del Congrés dels Diputats.  A l’acte hi van assistir membres de nombroses entitats professionals, de moviments en defensa de la sanitat pública, i diputats, diputades i altres membres de partits polítics com el PP, PSOE, Ciudadanos i Unidos Podemos.

En representació de Marea Blanca Catalunya van intervenir en Toni Barbarà i la nostra companya Cesca Zapater, qui va presentar la ponència que reproduïm a continuació.

 

POR UN SISTEMA SANITARIO PRIMARISTA

Les agradezco que compartan con nosotros esta mañana de debate, en un marco excelente para hablar de temas de gran interés general como el que nos ocupa hoy. En 10 minutos voy a intentar transmitirles la idea de que nuestro sistema sanitario público necesita una transformación de carácter primarista.

A menudo oímos declaraciones institucionales acerca de la importancia de la atención primaria de salud (AP). Incluso se elaboró en 2006 una Estrategia para Atención Primaria del siglo XXI, promovida por el Ministerio de Sanidad.

Doce años después, y en pleno siglo XXI, la atención primaria es mucho peor que la del siglo XX y es más, en la última década ha vivido sus peores tiempos desde la reforma de los años 80. Ha alcanzado una situación de absoluta precariedad y agotamiento de sus profesionales que está repercutiendo en una deficiente atención a la población.

La importància del fil conductor

Etiquetes

atenció primària de salut, continuïtat, costos, eficiència, ingressos, longitudinalitat, mortalitat, professional mèdic

Imatge: Pixabay

Esta entrada está traducida a la lengua castellana, que podreis encontrar a continuación. Documento adjunto: Los beneficios de la longitudinalidad y de la continuidad

Document adjunt: Els beneficis de la longitudinalitat i de la continuïtat

 

La longitudinalitat i la continuïtat són característiques de l’atenció sanitària que estan fortament relacionades amb els seus resultats. Apareixen amb freqüència en plans, programes i articles, però no tothom entén el mateix quan empra aquestes paraules. És més, sovint es confonen una i altra.

Va ser Barbara Starfield qui va aprofundir en el seu coneixement i definició i va diferenciar els dos conceptes. Així, l’aspecte substancial i definitori de la longitudinalitat és la relació personal a través del temps, amb independència dels problemes de salut, i és pròpia del generalisme. En canvi, la continuïtat està relacionada amb el seguiment d’un episodi de malaltia específic i la relació personal professional-pacient es dóna entorn d’aquesta patologia i és pròpia de l’atenció feta per especialistes.

La mateixa autora va identificar la longitudinalitat com un dels atributs substancials de l’atenció primària de salut, fortament relacionada amb els altres tres, que són l’accessibilitat, la globalitat i la coordinació. Va proporcionar evidència dels avantatges de la longitudinalitat de professional en: Major identificació dels problemes i necessitats, diagnòstic més precís, menor nombre d’hospitalitzacions, menors costos, major compliment d’algunes activitats preventives i augment del grau de satisfacció. Aquests efectes els va atribuir al coneixement adquirit amb el pas del temps, a la millor identificació dels problemes dels pacients i a la relació de confiança generada.

Què hauria passat si…?

Etiquetes

educació mèdica, Informe Flexner, sistema sanitari, transició

Article de Mª José Fernández de Sanmamed a El diari de la sanitat:

Què hauria passat si…? Per una transició necessària dels sistemes sanitaris

Alguns teòrics de la història de la medicina situen l’any 1914 com clau per a la medicina al·lopàtica moderna. En aquesta data es va ordenar, uniformar i regular l’educació mèdica als EEUU i Canadà que fins aleshores estava bastant desorganitzada i era molt heterogènia amb enfocaments diferents segons cada universitat.

La Fundació Rockefeller va participar en la creació d’institucions educatives per a professionals de la salut i va impulsar un procés de selecció entre diferents propostes. Se’n varen presentar i competir tres de molt diferents: un model de caràcter ambientalista presentat per la Universitat de Harvard, un enfocat als determinants sociopolítics que defensava la Universitat de Columbia, i una proposta biomèdica presentada per la Universitat Johns Hopkins i basada en l’informe Flexner elaborat als EUA el 1910. La Fundació Rockefeller va intervenir a favor d’aquesta última i des de llavors aquest enfocament, que va actuar com ordenador de la formació mèdica, presideix els sabers, les pràctiques i la recerca en els sistemes sanitaris de tot el món.

No sabem si el magnat dels negocis era molt partidari de la medicina al·lopàtica, que com anècdota va morir acompanyat del seu metge homeòpata, però sí que va ser un visionari del gran camp de negoci que s’obria amb aquesta elecció. Va posar el coneixement biomèdic al servei del sistema econòmic i social dominant de manera coherent amb els seus interessos comercials.