Psicofàrmacs per a tot?

Etiquetes

DSM, indústria farmaceútica, medicalització, psicofàrmacs, salut mental, trastorn mental

 

Reproduïm un interessant article periodístic escrit per Mireia Rom i publicat a crític  sobre el consum de psicofàrmacs a Catalunya

9 raons que expliquen l’augment del consum de psicofàrmacs a Catalunya

Un 22,2% de la població de 15 a 64 anys havia pres hipnosedants (com ansiolítics, somnífers i sedants) algun cop en la vida segons l’última ‘Encuesta Domiciliaria sobre Alcohol y Drogas en España‘, del Ministeri de Sanitat, del 2013. És gairebé el triple que el 2005, quan aquest percentatge se situava en un 8,7%. Aquesta tendència també té impacte en els més joves: un 16,6% dels estudiants de secundària havia consumit psicofàrmacs el 2013, lluny del 6,8% de l’any 1994. I és que Catalunya i l’Estat espanyol són dos dels majors consumidors mundials de psicofàrmacs, amb un consum un 10% superior a la mitjana dels països de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). CRÍTIC analitza quin és el problema de fons d’aquest augment generalitzat del consum i investiga qui en treu partit.

Un diagnòstic, un fàrmac

El nombre de trastorns mentals s’ha duplicat en 60 anys: de 106 trastorns categoritzats el 1952 a 216 l’any 2013. Almenys així ho determina el ‘Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals‘ (conegut com a DSM, per la sigla en anglès), la referència mundial dels professionals de la salut per determinar quines conductes es poden associar a un trastorn mental. En psiquiatria, però, les fronteres són difuses, ja que no existeix una prova diagnòstica. És per això que molts professionals adverteixen del que consideren una sobrediagnosticació de trastorns mentals lleus i moderats. “Posar una etiqueta a coses tan normals com el malestar, la timidesa, la por… justifica l’ús de fàrmacs perquè les persones es consideren com a malaltes”, afirma Anna Vall-llossera, presidenta del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) i metgessa familiar i comunitària al CAP Bon Pastor, de Barcelona.

Escolta Iona Heath

Etiquetes

atenció a final de vida, atenció especialitzada, atenció primària de salut, incertesa, Iona Heath

Iona Heath és una de les principals referents de la Medicina Familiar i Comunitària dels nostres temps. General Practitioner, actualment jubilada, ha estat presidenta del Royal College of General Practitioners i és col·laboradora habitual de revistes tan prestigioses com la BMJ.

Aprofitant la seva visita a Barcelona per participar en la XXIII Jornada Anual de la Societat Catalana de Farmacologia Clínica a la seu de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques el passat dia 27 de juny, va acceptar compartir una estona amb diferents professionals de l’Atenció Primària a la seu de la CAMFIC.

Impressiona la serenitat que irradia i l’actitud atenta davant les persones que té al voltant. Així, amb aquesta autenticitat i mirada afable, va respondre a totes aquelles preguntes que formularen els i les assistentes sobre l’estat actual de l’Atenció Primària, el paper de les metgesses de família com a coordinadores reals i efectives de l’atenció als pacients, de professionalisme, de coratge, dels vincles que constituïm amb les persones, amb les famílies i amb les comunitats, del coneixement que això genera, de la incertesa, de la relació amb els “parcialistes” (així és com va anomenar els especialistes) i com no, de l’acostament i acompanyament a la mort.

En el següent link podeu trobar els vídeos que es van enregistrar de la conversa, en anglès.

Val la pena deixar-se embolcallar per les seves paraules, que com un bàlsam, ens recorden la grandesa de les petites coses que es troba en la nostra especialitat.

Agraïm a la Societat Catalana de Farmacologia Clínica i a la CAMFIC la seva disponibilitat, a les persones assistents la seva resposta i en especial, a la Iona Heath per la seva generositat.

Gràcies Iona!

La serp que ens menja

Etiquetes

atenció especialitzada, atenció primària de salut, comunitats autònomes, despesa, finançament, sistema nacional de salut, Sistema públic de salut

Veure els números amb mirada llarga ens dóna una imatge panoràmica de la situació. I això és el que fa Juan Simó de manera periòdica en el seu blog, imprescindible per saber, a partir de les dades, què està passant realment en el sistema sanitari.

A l’entrada del dia 29 de juny, que titula La atención primaria en la UCI analitza l’evolució de la despesa sanitària en atenció primària (APS) i en atenció especialitzada (AES) des de 1984 fins el 2015 en el Sistema Nacional de Salut (SNS). El resultat gràfic és una figura de serp amb la boca cada vegada més oberta, que l’autor fa servir com a metàfora de la tendència al creixement de l’AES que sense miraments engoleix la resta de partides del sistema.

En el gràfic de creixement nominal acumulat es pot veure que quan es produeix una davallada (anys 2010-2013), la de l’APS és més forta, i quan hi ha un increment (2015) és l’AES qui hi surt guanyant. Entremig hi ha l’any 2014 en el qual hi va haver a la vegada un augment de l’AES i més caiguda de l’APS.

Els indicadors delaten

Etiquetes

altes hospitalàries, avaluació, indicadors, ingressos, urgències

“Si em dius com em mesures, et diré com actuaré”

(dita popular d’autor desconegut)

Fa temps que sabem com la manera de mesurar influeix de forma rellevant en la forma com actuem, ens modifica les pràctiques i també configura noves realitats. En tenim un exemple ben clar i proper en les proves per accedir a la formació com MIR que obliguen els alumnes de les facultats de medicina a memoritzar síndromes clíniques rares més que a aprendre a fer de metges.

No fa massa en Joan Gené alertava sobre el mal ús que es fa dels indicadors en el nostre entorn sanitari. Al febrer es completava a “Més enllà de la clínica” una entrada sobre les DPOs.

El 3 de juny en Juan Simó ens ha regalat una altra de les seves excel·lents entrades en el seu bloc sobre el tema dels indicadors: “Indicadores ignorados, calabobos de la gestión sanitaria”. En aquest cas reflexiona (i aporta dades) sobre fets quotidians que denoten, mostren-indiquen el què passa, i no s’usen ni se’n parla mai. Posa dos exemples:

Mamografia: és hora de repensar el cribratge?

Etiquetes

càncer de mama, cribratge, dones, mamografia, medicalització, mortalitat, prevenció, sobrediagnòstic, sobretractament

Mamografia: és hora de repensar el cribratge?

Article de Blanca de Gispert publicat a Diari de la sanitat el dia 11-05-17

La creença que qualsevol activitat dirigida al diagnòstic precoç o al cribratge és beneficiosa està àmpliament estesa entre la població i també entre bona part dels professionals sanitaris. Que ens facin una anàlisi o una prova quan estem sans, per detectar malalties abans de temps, sembla que no pugui ser dolent i que, com a molt, ens pugui oferir l’avantatge de diagnosticar-la i tractar-la a temps. Tanmateix, l’experiència ens ha demostrat que això no sempre és així i amb els anys s’han hagut d’abandonar o limitar l’ús de moltes pràctiques preventives que s’ha vist que no eren beneficioses o els riscos de les quals superaven els seus eventuals beneficis.

En l’àmbit de la medicina, cada vegada és més habitual escoltar veus que alerten dels riscos de la medicalització dels problemes de salut i del sobrediagnòstic i el sobretractament que aquest fet implica. Vivim en un entorn i una cultura on la mercantilització de la salut és una tendència creixent i on qualsevol activitat relacionada amb la salut es considera objecte de mercat. Un excel·lent article, publicat en aquest mateix diari, es feia ressò d’aquest fenomen i exposava com s’està mercantilitzant de manera desmesurada la salut de les dones. En aquest context, les activitats preventives i els cribratges són un altre terreny adobat que fàcilment és, i ha estat, objecte de medicalització.

Volem fets, no només paraules

Etiquetes

atenció primària de salut, consells de salut, ENAPISC, equip d'atenció primària, pressupost, professionals, reforma, xarxa d'atenció primària

El passat dilluns, dia 22 de maig el Departament de Salut va presentar l’ENAPISC (Estratègia Nacional d’Atenció Primària i Salut Comunitària). La seva missió és “Impulsar una nova reforma de l’atenció primària. La nota de premsa del Departament destaca dues idees:

• La nova Estratègia nacional d’atenció primària i salut comunitària (ENAPISC) suposa una inversió de 397 M€ que permetrà a la primària incrementar el seu pes pressupostari del 16% actual al 20%

• S’implanten un centenar d’accions, com la possibilitat dels professionals de gaudir de 6 mesos sabàtics per formació o l’elecció del director de l’equip d’atenció primària pels propis professionals

L’ENAPISC és ple de propostes engrescadores i interessants que podrien ser una bona manera de donar un nou impuls a l’atenció primària de salut (APS) del país. Podríem destacar-ne algunes que valorem positivament:

El pla d’urgències (PLANUC). O com fer un pla per empitjorar

Etiquetes

adequació, atenció primària de salut, CAP, CUAP, eficiència, emergències, hospital, PLANUC, urgències

El PLANUC .O COM FER UN PLA PER EMPITJORAR (PDF)

Recentment el Departament de Salut ha presentat el PLANUC (PLA Nacional d’Urgències de Catalunya). És important abordar un tema mal resolt pel nostre sistema sanitari públic, que genera contínuament tensions i protestes i que vàrem analitzar arrel de l’habitual col·lapse hivernal.

Aplaudim la iniciativa del Departament d’intentar planificar l’atenció a les urgències, així com ho vàrem fer amb la reordenació de l’atenció domiciliària nocturna a Barcelona. Però, com analitzarem, el pla és molt deficitari.

El pla (PLANUC) defineix, encertadament, l’atenció urgent com aquella que “no admet demora en relació amb el potencial risc vital, o la percepció del ciutadà de la necessitat d’atenció immediata”. Per tant, el pla es dirigeix no sols a ordenar les emergències (allò que té un risc vital potencial) sinó també tota demanda d’atenció immediata per part dels ciutadans. No pot ser d’una altra manera. La realitat, a més, és molt tossuda; les mateixes dades (2016) que s’aporten són ben aclaridores:

• El 37,4% de l’atenció urgent va ser atesa per l’atenció primària; el 15% en CUAPs (Centres d’Urgències d’Atenció Primària).
• El 49,4% a hospitals (i un 50% eren de baixa complexitat: nivells 4-5 d’escala andorrana de triatge1)
• El 13,2% pel SEM (Sistema d’Emergències Mèdiques)

Com podem orientar l’APS a la comunitat

Etiquetes

atenció comunitària, atenció primària de salut, consulta, equip d'atenció primària, professionals, salut, salut pública, salutogènesi

La salut depèn d’un ampli ventall de determinants, la majoria dels quals estan fora del sistema sanitari (Marmot et al. 2008). Els determinants socials de la salut són les circumstàncies en què les persones neixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen. Aquestes circumstàncies són el resultat de la distribució dels diners, el poder i els recursos en l’àmbit mundial, nacional i local, que depèn finalment de les polítiques adoptades.

Es pot definir la salut comunitària com la salut individual i de grups en una comunitat definida, determinada per la interacció de factors personals, familiars i de l’ambient socioeconòmic, cultural i físic. La intervenció en salut comunitària és una estratègia que té com a finalitat la millora de la salut d’una comunitat. La salut comunitària contempla la concepció social de la salut, que té en compte l’àmbit social en què es produeixen els fenòmens de salut-malaltia i aplica un abordatge integral, tenint en compte els nivells macro i microsocial i la participació de les comunitats, les institucions i sectors sanitaris i no sanitaris en la presa de decisions. Els serveis sanitaris tenen un paper important en la intervenció comunitària, sobretot els de salut pública i l’atenció primària perquè és més propera als individus i les comunitats i coneix millor la situació i el context

Adhereix-te a ENFORTIR PRIMÀRIA

Etiquetes

atenció primària de salut, enfortir primària, mobilització, pressupost, professionals

FES-HO CÓRRER

Millorar el sistema sanitari: ENFORTIR L’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Adhereix-te!     |  Si vols veure totes les adhesions fes clic aquí

Molts anys després de la seva reforma, l’atenció primària segueix sent la germaneta pobra del sistema sanitari. Mai va assolir el desplegament de competències i la dotació pressupostària que la reforma demanava. La crisi iniciada el 2008, amb les retallades pressupostàries que els governs van aplicar a partir del 2010, han comportat un deteriorament progressiu i una sobrecàrrega insuportable dels seus professionals. Hem vist com del 18% del pressupost de salut dedicat a l’atenció primària l’any 2010, hem passat al 14% l’any 2016.

Els ciutadans han vist com s’han tancat serveis, s’ha obviat la seva participació, s’ha prescindit de milers de professionals i ha augmentat de manera inadmissible l’espera per a ser visitats pels seus professionals de referència. Això ha comportat la massificació i el trencament de la continuïtat i longitudinalitat de l’atenció, característiques que està demostrat de sobres que milloren la salut de les persones. Els professionals dels equips d’atenció primària (metgesses, infermeres, administratives i treballadores socials) fa temps que treballen al límit de les seves possibilitats. Aquesta situació sostinguda ha arribat a afectar la salut, la motivació i la il·lusió professional. A l’atenció primària el temps és la principal tecnologia que utilitzen els professionals, i la seva persona, l’instrument de treball. Sense temps i amb males condicions de treball la qualitat de l’atenció es deteriora, fent patir tant als pacients com als professionals.

Un front comú per l’atenció primària

Etiquetes

atenció primària de salut, entitats, pressupost, professionals, sistema sanitari

Aquest matí s’ha presentat en roda de premsa el document

Millorar el sistema sanitari. ENFORTIR L’ATENCIÓ PRIMÀRIA

signat per l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC), el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT), la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), la Federació d’associacions de veïns i veïnes de Barcelona (FAVB), el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), Rebel·lió Atenció Primària i la Societat Catalana de Medicina de Família i Comunitària (CAMFIC).

Entitats professionals i socials ens unim per reclamar al Departament de Salut mesures urgents de millora de l’Atenció Primària. Hem acordat demanar una reunió amb el Conseller per tal de concretar compromisos i fer-ne el seguiment.

Treballarem per sumar a la iniciativa moviments socials, sindicats, col·legis professionals, ajuntaments i altres i poder confluir en propostes i en accions que posin de manifest el profund malestar i els greus problemes que pateix l’Atenció Primària i serveixin de revulsiu per començar a revertir la situació.