Les bones líders

Etiquetes

direcció, equips, lideratge, organitzacions, professionals

“La feminització de les professions sanitàries ha facilitat que cada vegada hi hagi més dones enels òrgans i entitats representatius de la professió, com els col·legis professionals i les societats científiques, en les organitzacions sanitàries i els càrrecs de gestió. Tanmateix, aquesta presència sovint no és paritària ni representativa del col·lectiu sanitari de dones. Encara hi ha molts espais de representativitat i, sobretot, de poder, que continuen estant tàcitament vetats a les dones.” Blanca de Gispert.

És per això que es fa aquest post en femení, per una qüestió de gènere.

En una entrada anterior del blog es parlava de com sobreviure a les direccions anti-líder, però també es deia que treballar amb directives respectuoses, competents i que confien en nosaltres és una experiència satisfactòria i engrescadora.

Anuncis

Com sobreviure a les direccions anti-líders?

Etiquetes

anti-líder, direcció, equip d'atenció primària, líder, professionals

Com podem continuar anant a treballar amb il·lusió malgrat els directius que existeixen en l’actualitat en molts equips d’atenció primària? La realitat és que es fa difícil.

Molts companys comenten que “mai s’havia estat tan malament com ara” , “cada dia em costa més anar a treballar” i no es tracta del que representa exercir la professió de metgessa, infermera o administrativa, sinó que troben que les direccions del seus equips cada vegades estan més allunyades dels professionals i només es dediquen a mantenir la relació amb els seus caps sense dedicar cap esforç a les relacions amb els membres de l’equip. Tot el contrari, moltes vegades la majoria del personal dels equips no se sent gens valorat per les direccions.

Ja fa uns anys, al 2002, es va presentar el llibre “Provant de sobreviure en la nostra cadira” que parla de la patologia que afecta més freqüentment a les persones amb funcions directives. Ara, més que mai, hauria de ser un llibre de capçalera de moltes de les persones que dirigeixen els equips.

L’últim crit en cronicitat o la irrellevància dels Equips d’Atenció Primària

Etiquetes

atenció domicilària, cronicittat, equip d'atenció primària, especialistes de segon nivell, sociosanitari

Durant les darreres setmanes hem recollit algunes situacions que diferents socis del FoCAP ens han fet arribar en relació a l’atenció d’alguns dels seus pacients crònics.

1.L’altre dia ve a la consulta una pacient per demanar-me un informe de salut per a la treballadora social. Li pregunto, quina treballadora social? I em diu que és per a la de Pere Virgili, el centre sociosanitari on havia estat ingressat el seu marit. Li comento a la treballadora social del meu centre que decideix anar a domicili per esbrinar què passa. Es troba que el centre sociosanitari (CSS) està fent hospitalització a domicili del meu pacient, li estan fent rehabilitació respiratòria i alguna altra cosa. I no només això, volen intervenir també en la seva dona i per això li demanen un informe de salut. Al·lucinant!!  Dies després arriba la confirmació en forma d’un programa d’hospitalització sociosanitària avalat per l’ICS. És “guai” que els professionals ens hàgim d’assabentar de les coses que passen perquè les descobrim per casualitat als domicilis.Total, és com si nosaltres no existíssim, com si no portéssim tota la vida visitant els pacients a casa tant com cal, aconseguint moltes vegades que els pacients no ingressin ni a l’hospital ni a cap lloc.

Evolució de la infermeria des de la Reforma de l’Atenció Primària

Etiquetes

equip d'atenció primària, infermera d'atenció primària, infermeria familiar i comunitària, professionals

Evolución-Historia de la Enfermería des de la reforma de la Atención Primaria hasta ahora. Enfermería familiar y comunitaria.

Aquesta és la ponència que va fer Rosa María Gómez Honorato en l’acte de presentació del document Infermeria d’atenció primària i comunitària elaborat per un grup de treball promogut pel FoCAP, que va tenir lloc el passat 13 de desembre.

Rosa María Gómez, que treballa en un centre de salut de Vallecas i és membre de l’Asociación Madrileña de Enfermería, fa un recorregut pel paper de la infermeria d’atenció primària en els últims 30 anys i els canvis legislatius en què s’ha sustentat. Amb el decret de reforma de l’Atenció Primària va adquirir un paper rellevant i es va iniciar el reconeixement de les seves capacitats i el desenvolupament del col.lectiu com una professió independent en el camp de les ciències de la salut.

Els anys 90 es van elaborar les Carteres de Serveis per les diferents comunitats autònomes i el 2006 la Cartera de Servicios Comunes del Servicio Nacional de Salud va reconèixer el dret dels pacients a rebre “cures d’infermeria”.

Més endavant es va produir el gran salt qualitatiu amb l’assignació de població a cada infermera, de manera que aquesta deixa de ser “la infermera del metge” per convertir-se en la”infermera del pacient”. I ja en aquest segle la infermera esdevé una figura clau en els plans i estratègies de l’atenció als pacients crònics.

Gracias, Rosa, por tu exposición, por tu trabajo y por acompañarnos este día.

 

L’oferta pública d’ocupació del 2015 a l’ICS: la història interminable

Etiquetes

eventuals, ICS, interins, oposicions, precarietat, professionals, temporals

Foto: Elena Serrano

L’oferta pública d’ocupació (OPO) sanitària anunciada pel govern espanyol el mes de març de 2017 es va concretant.

El passat 29 de desembre de 2017 sortia publicat al Diari Oficial de la Generalitat l’anunci d’una futura OPO per a l’estabilització i la consolidació de l’ocupació temporal de l’Institut Català de la Salut, amb el sorprenent nombre de 10092 places. Això és degut a l’ACORD 67/2017 de la Comissió Executiva del Consell d’Administració, que augmenta notablement el nombre de places ofertes, arribant a 3301 places d’infermeres (sense diferenciar entre atenció primària o altres nivells assistencials), 1304 d’auxiliars administratius, 1588 d’auxiliars d’infermeria i 1343 places de metgessa de família.

Una convocatòria d’oposicions és una bona notícia, tot i que l’actual sistema d’oposicions és millorable i que el nombre de persones que en aquests moments són interines o eventuals és molt superior. No disposem de dades oficials, però aquesta publicació de 2016 recull que hi ha 15.595 treballadors entre interins i temporals a l’ICS. A banda d’això, cal tenir en compte que es tracta d’unes plantilles molt afectades per les retallades, sobretot en l’AP on es va destruir el 16.7% de l’ocupació des de 2010, mentre que als hospitals va ser del 7.5%.

La grip: no es pot o no es vol?

Etiquetes

epidèmia, grip, planificació, saturació, urgències

Article de Francesca Zapater al diari de la sanitat.

Gener del 2018: déjà vu

Imatge obtinguda de: http://cosmoplug.com/deja-vu-recuerdos-nuestra-vida-universo-paralelo/

 

La grip ens porta, un any més, a un evident i llastimós déjà-vu de diversos fets: l’epidèmia, la saturació de centres, la queixa, les causes, les no solucions… I un any més surten a la llum les dificultats del sistema sanitari català – i no català- per donar resposta a un problema de salut anual i previsible i a les demandes de la població.

En efecte, com cada hivern, ens visiten el virus de la grip i altres microbis que afecten una part important de la població. Per a persones joves i sanes no acostumen a suposar cap problema greu. Sí que pot comportar problemes per a persones grans i amb patologia de base. Els més freqüents són en forma de complicacions, sobretot pneumònies o insuficiència respiratòria, o bé en forma de descompensacions de les malalties prèvies, com la insuficiència cardíaca. Però uns i altres, persones de baix risc i persones d’alt risc, acudeixen al sistema sanitari per rebre atenció.

Els serveis sanitaris d’atenció primària i hospitalària, habitualment saturats, ara estan sobresaturats. Per als pacients això es tradueix en hores de demora per ser atesos o dies d’estada a urgències esperant poder ingressar. Per als professionals, suposa una sobrecàrrega de visites que posa en perill tant la seguretat del pacient com la seva salut. A ningú se li escapa que és difícil fer una visita de manera correcta en cinc minuts o quan el nombre de persones a atendre en una jornada és de 40, 50 o més.

Reconstruïm l’Atenció Primària amb Marea Blanca

Etiquetes

atenció primària de salut, atenció secundària, atenció terciària, ciutadania, hospitals, marea blanca, moviments socials, participació, professionals, Sistema públic de salut

El proper dissabte 27 de gener tindrà lloc una jornada de treball de Marea Blanca per tractar de manera exclusiva de l’Atenció Primària de Salut.

Es treballarà en base al document Marea blanca per la defensa d’un Sistema Sanitari primarista elaborat per un grup de treball en el qual han participat membres de FoCAP.

La confluència de moviments socials i professionals és clau per aturar la degradació de l’Atenció Primària i per poder avançar cap a un Sistema Sanitari Públic equitatiu i sostenible. Felicitem Marea Blanca per la iniciativa.

Hi esteu totes convidades. Podeu apuntar-vos enviant un correu a; mareablancacatalunya@gmail.com

Aquí teniu els punts que es treballaran:

Què pensen les sòcies/socis del FoCAP?

Etiquetes

assemblea general, enquesta, opinió, sòcies, socis

El mes de novembre, abans de l’assemblea general del dia 13 de desembre, vàrem enviar una enquesta a les nostres sòcies i socis, i també la vam posar al blog. Es tracta d’una enquesta d’opinió sobre diferents aspectes de la situació de l’atenció primària a Catalunya i sobre les línies d’actuació futura del FoCAP.

En concret es preguntava:

1. En la teva opinió, com és la situació de l’AP a Catalunya?
2. Quins creus que són els problemes principals que afronta l’AP a Catalunya ara mateix?
3. Quines són les principals amenaces de l’AP a Catalunya?
4. Coneixes l’ENAPISC?
5. Com el valores?
6. Creus que té sentit el FoCAP en aquest moment?
7. Quines creus que haurien de ser les línies de treball del focap per al proper any? Escriu aquelles que et semblin mes rellevants.

Es van rebre 165 respostes. Els resultats es van exposar en el decurs de l’assemblea. Els pots consultar a:

Enquesta assemblea 2017. Resultats quantitatius

Enquesta assemblea 2017. Resultats qualitatius

 

Acta assemblea general 2017

Etiquetes

assemblea general, comptes, junta directiva, memòria activitats, socis

Fem pública l’Acta Assemblea General FoCAP 2017 del FoCAP celebrada el 13 de desembre del 2017.

En ella hi podreu trobar:

L’Estat de comptes 2017, amb detall dels ingressos i de les despeses

Memòria d’activitats. 2017, amb les publicacions i les entrades als blogs focap.wordpress.com, diaris de trinxera i AP més enllà de la clínica i les diferents iniciatives que s’han dut a terme l’últim any: grups de treball, publicacions de dos llibres, presència als mitjans, participació en moviments, entitats i grups de treball de l’Administració, etc.

Els moviments de socis i sòcies i les línies de treball per al proper any.

La composició de la nova Junta directiva, que ha estat renovada parcialment i que s’aprova per unanimitat:

Nani Vall-llossera, presidenta, M. Luz Talavera, vicepresidenta, Gemma Torrell, tresorera, Assun Reyes, secretària, secretària. Vocals: Anna Cartanyà, Blanca de Gispert, Meritxell Sánchez-Amat,  Ma José Fernández de Sanmamed i Laia Riera

Gràcies a totes i tots els qui heu participat i a tothom que ens dóna suport.

SEGUIREM.

La infermera familiar i comunitària: repte i oportunitat

Etiquetes

atenció primària de salut, cures, equip d'atenció primària, infermeria familiar i comunitària, persones, professionals

El passat dia 13 es va presentar el document

La infermera familiar i comunitària: repte i oportunitat

elaborat per un grup de treball impulsat pel FoCAP i coordinat per Mª Luz Talavera. Ha comptat amb la col·laboració de CAMFIC i AIFICC.

Ens van acompanyar a la presentació: Antoni Sisó, president de CAMFIC, Imma Ferré, representant de l’AIFICC, i Rosa Gómez, de l’Asociación Madrileña de Enfermería. Tots ells van considerar la importància de les aportacions per al treball infermer en l’atenció primària, en ocasions poc valorat. El document aposta pel ple desenvolupament de les competències infermeres en uns serveis d’Atenció Primària que siguin l’eix del sistema sanitari. En un context de canvis demogràfics i socials, el paper de la infermeria ha de reorientar-se cap a un model holístic i de contextualització social, centrat en les persones.