Un tercer a la consulta, buscant el nord

Etiquetes

despersonalització, humanitat, informació, ordinador, professionalisme, registres, registritis, tecnologia

Frase de la imatge: Eduardo Galeano

Els pacients es queixen, es queixen cada vegada més que els professionals sanitaris no els mirem, que mirem més a l’ordinador que a ells. I el problema no és la informàtica ni l’ordinador. De fet, com ens diu Trisha Greenhalgh, investigadora especialitzada en estudis sociotècnics o estudis de la interacció entre les persones i la tecnologia, el problema és l’ús que es fa de la tecnologia i els softwares que estan en la taula dels professionals sanitaris. Softwares que no són objectius i neutres sinó que “son en si mismos una manifestación de complejas interrelaciones y prácticas sociotécnicas que implican a los ingenieros de sistemas, a los diseñadores de softwares clínicos y a otros profesionales, cuyas asunciones y posicionamientos quedan inscritos en dichos programas”.

De fet, els pacients no es queixen de l’ordinador, es queixen que no els mirem, que no sabem qui són, que estem més interessats en els registres i números que en les seves vides i que les seves vides no estan fetes de codis i hemoglobines glicades sinó d’històries i narratives. Es queixen que l’atenció sanitària cada vegada més s’estructura al voltant de la malaltia i el seus conseqüents registres i es desentén de la narrativa del patiment que és única en cada persona. Que deshumanitza ometent a la persona que és un subjecte actiu, pensant i creador.

L’atenció a la cronicitat, competència de l’APS

Etiquetes

atenció primària de salut, complexitat, cronicitat, equip d'atenció primària

 L’Atenció a la cronicitat, competència de l’Atenció Primària de Salut

En els últims mesos estem observant com l’atenció a les persones amb patologia crònica complexa s’està portant a terme des de nous dispositius i des de formes organitzatives diferents dins dels equips d’atenció primària (EAP).

A la figura existent des de fa uns anys de la gestora de casos, s’hi han sumat els Equips de Suport Integral a la Complexitat (ESIC), l’hospitalització a domicili a càrrec de centres sociosanitaris i els professionals que dins dels Equips d’Atenció Primària (EAP) realitzen exclusivament atenció domiciliària. El comú denominador d’aquestes noves formules assistencials és que l’atenció a la complexitat, a la malaltia avançada i l’atenció a domicili deixen de ser una funció de les metgesses i infermeres familiars i comunitàries i s’introdueixen noves figures professionals en relació directa amb les persones amb patologies cròniques complexes.

La justificació que ens arriba de part dels gestors per fer aquests canvis és que aquest perfil de pacients tenen unes necessitats a les quals els professionals dels EAP no sempre poden donar resposta. Estem totalment d’acord que cal garantir l’atenció de qualitat en totes les persones que atenem, especialment quan detectem necessitats d’alta complexitat, i que, cal implementar millores allà on calgui. Però els canvis han d’estar fonamentats tant des del punt de vista clínic com econòmic, i han de tenir en compte els efectes col·laterals que comporta tot canvi en el sistema sanitari.

Converses al voltant de l’atenció domiciliària urgent

Etiquetes

atenció domiciliària, competències, consulta, equip d'atenció primària, longitudinalitat, metge de capçalera, organització, urgència

L’atenció domiciliària, pròpia de l’Atenció Primària, ha estat tema de debat en diverses ocasions en aquest blog. Us convidem a seguir una conversa en què hi han participat diferents metges i metgesses de família, de diferents edats, diferents entorns de treball (rural, semirural, urbà) i amb diferents experiències en l’atenció domiciliària urgent i no urgent i en l’organització de l’EAP per abordar-la. A propòsit del següent cas, se segueixen interessants reflexions al voltant d’aquest tema.

El cas

Avisen al 061 per marejos i malestar general a les 9.30 h del matí. (Desconec el motiu de per què no es passa el domi al seu CAP). El 061 arriba i es troba una dona de 43 anys, el seu marit, i el seu fill de 9 anys. La dona té un càncer de mama (diagnosticat el 2014) metastàtic (retroperitoneal, ossi, pulmonar, hepàtic), i és portadora d’un catèter doble jota per insuficiència renal obstructiva. Va rebre la seva última dosi de quimioteràpia 3 dies abans i la van enviar a domicili amb perspectiva de valorar un altre tractament. La dona està hipotensa i comença a agitar-se, ulls en blanc (s’està morint). Els companys del 061 intenten remuntar les tensions amb sèrum fisiològic (no remunta). La metgessa del 061 (és metgessa de família) parla en un racó amb el marit i li diu: s’està morint. El marit li pregunta que com pot ser que s’estigui morint si va fer quimio fa 3 dies i li van dir que mirarien de fer un altre tractament. El nen crida, mare no te’n vagis. La metgessa del 061 li planteja al marit iniciar sedació. Truca al CAP de referència i parla amb el metge referent per deixar lligat el domicili en un marge prudent d’hores i aquest li respon que fins a les 13 h no pot sortir a fer domis, que té consulta i que passarà a partir d’aquella hora si pot (la metgessa del 061 li diu que s’està morint, que la situació requereix suport en un temps curt). La metgessa del 061 marxa a les 10.30 h i deixa la dona confortable. La dona mor a les 11 h. El metge referent passa a les 12 h per l’avís d’èxitus. 

El CAP en qüestió és destacat en les reunions del territori pels seus bons resultats en consecució dels objectius de contracte CatSalut, EQA (Estàndard de Qualitat Assistencial) i IQPF (Indicadors de Qualitat en Prescripció Farmacèutica).

Llegeix el cas i el fil de conversa a: Converses al voltant de l’atenció domiciliària urgent

Consideraciones para el abordaje social y sanitario del suicidio

Etiquetes

condicionants socials, CRS, prevenció, salut mental, suicidio

Hem traduït al castellà el document presentat el 31 de maig a Barcelona a petició de companys de fora de Catalunya.

Aquí està: Consideraciones para el abordaje social y sanitario del suicidio a propósito del Código Riesgo de Sucidio

Esperem que sigui d’interès per a amplis sectors de professionals. Malgrat que hi ha moltes referències al programa de prevenció implantat a Catalunya, el seu contingut és aplicable a les polítiques de totes les comunitats autònomes. I, malauradament, els fets ens segueixen emplaçant a portar a terme mesures de prevenció de la mort voluntària que és l’iceberg d’un gran patiment social.

Perquè ha tornat a passar. Fa uns dies la premsa informava de la mort per suïcidi d’una persona quan l’anaven a desnonar. Els temps més terribles potser han passat però no s’ha acabat el problema. Si fa uns anys la causa de desnonaments era l’impagament de l’hipoteca, ara és l’impagament de lloguers inassumibles. L’especulació amb l’habitatge de lloguer està portant a la pèrdua de la casa a moltes famílies, que es veuen privades d’un dret bàsic.

Atenció primària: precarietat laboral, atenció precària

Etiquetes

atenció primària de salut, contractes, ICS, precarietat laboral, professionals, salut

En l’article ATENCIÓ PRIMÀRIA: PRECARIETAT LABORAL, ATENCIÓ PRECÀRIA elaborat pel FoCAP tractem un tema que afecta tot el sistema sanitari, els professionals i els pacients. La precarietat és un fenomen complex que inclou: la temporalitat del contracte, la no capacitat de decidir sobre les condicions de treball, la indefensió del treballador, els baixos salaris, la pèrdua de drets laborals i la incapacitat dels treballadors per exercir drets legals.

Les xifres de la precarietat a l’Atenció Primària (AP) són molt elevades segons dades de diferents entitats. En el Pla d’ordenació de recursos humans de l’Institut Català de la Salut es recull que l’any 2015 un 36% de la plantilla és interina o eventual; això és aproximadament 6.500 persones. El Col·legi de Metges de Barcelona ha publicat dades segons les quals l’especialitat pitjor tractada és la medicina familiar i comunitària.

Per un abordatge social i sanitari del suïcidi

Etiquetes

Alberto Ortiz, condicionants socials, PAH, prevenció, salut pública, suïcidi

Ahir es va presentar el document

CONSIDERACIONS PER A UN ABORDATGE SOCIAL I SANITARI DEL SUÏCIDI a propòsit del Codi Risc de Suïcidi.

L’acte va ser conduït per Mª Luz Talavera, vicepresidenta de FoCAP. Elena Serrano, metgessa de família i coautora del document,  va explicar les motivacions que van dur a la seva elaboració i un breu resum del contingut.

Lucía Delgado, portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), va parlar del paper de suport emocional i de transformació que suposen organitzacions com la seva, que acaben tenint un resultat terapèutic. Va acompanyar la seva intervenció d’un vídeo que recull les vivències de diferents persones afectades per la pèrdua d’habitatge.

Finalment, Alberto Ortiz, psiquiatre, va fer un recorregut pel significat del suïcidi en diferents moments de la història i va fer èmfasi en el caràcter col·lectiu i polític del patiment. Sobre el Codi Risc de Suïcidi va opinar que  és un producte de la narrativa individualista del neoliberalisme i de l’autoritarisme científic.

Psicòlegs a l’Atenció Primària?

Etiquetes

atenció primària de salut, equip d'atenció primària, patiment emocional, psicòlegs, salut mental

Foto: Elena Serrano

El Grup de Treball de Salut Mental de la SoMaMFyC (Sociedad Madrileña de Medicina Familiar y Comunitaria) ha publicat Algunas dudas sobre la introducción de psicólogos en atención primaria, document molt interessant sobre la introducció de psicòlegs als equips d’atenció primària (EAP) per fer teràpia grupal a persones amb trastorns d’ansietat, depressió i somatitzacions lleus i moderats que es durà a terme a la Comunitat de Madrid. Aquesta és la línia que se segueix també a Catalunya per donar resposta a l’alt volum de demanda per malestar emocional a les consultes d’atenció primària.

Des del FoCAP hem parlat d’aquest tema en entrades anteriors com la que reproduïa la intervenció de la presidenta Nani Vall-llossera a la III Jornada d’Atenció Primària i Psicologia (Patiment emocional: Meu? Seu? Nostre?) i amb el document  Atenció a les persones amb malestar emocional relacionat amb condicionants socials a l’Atenció Primària de Salut del Grup de Reflexió i Acció del FoCAP en què es feia una anàlisi de les conseqüències de la crisi en les persones ateses als EAP i es feien propostes no farmacològiques per atendre-les.

Les bones líders

Etiquetes

direcció, equips, lideratge, organitzacions, professionals

“La feminització de les professions sanitàries ha facilitat que cada vegada hi hagi més dones enels òrgans i entitats representatius de la professió, com els col·legis professionals i les societats científiques, en les organitzacions sanitàries i els càrrecs de gestió. Tanmateix, aquesta presència sovint no és paritària ni representativa del col·lectiu sanitari de dones. Encara hi ha molts espais de representativitat i, sobretot, de poder, que continuen estant tàcitament vetats a les dones.” Blanca de Gispert.

És per això que es fa aquest post en femení, per una qüestió de gènere.

En una entrada anterior del blog es parlava de com sobreviure a les direccions anti-líder, però també es deia que treballar amb directives respectuoses, competents i que confien en nosaltres és una experiència satisfactòria i engrescadora.

Com sobreviure a les direccions anti-líders?

Etiquetes

anti-líder, direcció, equip d'atenció primària, líder, professionals

Com podem continuar anant a treballar amb il·lusió malgrat els directius que existeixen en l’actualitat en molts equips d’atenció primària? La realitat és que es fa difícil.

Molts companys comenten que “mai s’havia estat tan malament com ara” , “cada dia em costa més anar a treballar” i no es tracta del que representa exercir la professió de metgessa, infermera o administrativa, sinó que troben que les direccions del seus equips cada vegades estan més allunyades dels professionals i només es dediquen a mantenir la relació amb els seus caps sense dedicar cap esforç a les relacions amb els membres de l’equip. Tot el contrari, moltes vegades la majoria del personal dels equips no se sent gens valorat per les direccions.

Ja fa uns anys, al 2002, es va presentar el llibre “Provant de sobreviure en la nostra cadira” que parla de la patologia que afecta més freqüentment a les persones amb funcions directives. Ara, més que mai, hauria de ser un llibre de capçalera de moltes de les persones que dirigeixen els equips.

L’últim crit en cronicitat o la irrellevància dels Equips d’Atenció Primària

Etiquetes

atenció domicilària, cronicittat, equip d'atenció primària, especialistes de segon nivell, sociosanitari

Durant les darreres setmanes hem recollit algunes situacions que diferents socis del FoCAP ens han fet arribar en relació a l’atenció d’alguns dels seus pacients crònics.

1.L’altre dia ve a la consulta una pacient per demanar-me un informe de salut per a la treballadora social. Li pregunto, quina treballadora social? I em diu que és per a la de Pere Virgili, el centre sociosanitari on havia estat ingressat el seu marit. Li comento a la treballadora social del meu centre que decideix anar a domicili per esbrinar què passa. Es troba que el centre sociosanitari (CSS) està fent hospitalització a domicili del meu pacient, li estan fent rehabilitació respiratòria i alguna altra cosa. I no només això, volen intervenir també en la seva dona i per això li demanen un informe de salut. Al·lucinant!!  Dies després arriba la confirmació en forma d’un programa d’hospitalització sociosanitària avalat per l’ICS. És “guai” que els professionals ens hàgim d’assabentar de les coses que passen perquè les descobrim per casualitat als domicilis.Total, és com si nosaltres no existíssim, com si no portéssim tota la vida visitant els pacients a casa tant com cal, aconseguint moltes vegades que els pacients no ingressin ni a l’hospital ni a cap lloc.