La Junta del Focap volem fer-nos ressò i donar el nostre ple suport a aquesta carta dirigida al President del Govern que ens ha fet arribar una companya i sòcia del Focap respecte a la terrible situació que s’està vivint a Israel i a la franja de Gaza i que està assolant a tota la seva població. Creiem que cal ser contundents i dir NO a la guerra i a l’espiral de violència i destrucció actuals i reclamar una resposta igualment contundent per part dels estats, inclòs el govern espanyol, i els organismes internacionals que ofereixi una resolució al conflicte per mitjans pacífics.
L’atenció primària diu NO A LA GUERRA
Carta al president del govern
Des de l’atenció primària vivim amb molta preocupació l’escalada de violència, mort i destrucció al Pròxim Orient. Sabem del cert que en situacions de conflicte armat no hi ha ni salut física ni mental i els sistemes de salut col·lapsen.
Condemnem enèrgicament l’atemptat perpetrat per Hamas contra civils israelians el dia 7 d’octubre, així com els 75 anys d’ocupació, violència estructural, apartheid i incompliment sistemàtic del dret internacional per part d’Israel als territoris palestins.
Condemnem també l’ús sense precedents per part de l’exèrcit israelià d’artilleria massiva i bombardejos intensos amb sistemes d’armament ultramodern que ocasionen una mort extremadament cruel i dolorosa a la població civil palestina, quasi la meitat de la qual és menor d’edat. Sabem que això és un crim de guerra com també ho és atacar camps de refugiats, assassinar periodistes i les seves famílies, bloquejar l’accés a l’aigua, aliments, subministraments mèdics, combustible i electricitat, així com el bombardeig d’hospitals desbordats de ferits i el tancament obligat d’altres centres per falta de recursos. Tots aquests crims s’estan duent a terme avui contra la població palestina.
Des de l’atenció primària ens solidaritzem amb els companys sanitaris de la Franja de Gaza que estan treballant en condicions dramàtiques, extenuants i d’alt risc per les seves vides, convertint l’exercici de la seva professió en un acte de civisme.
La guerra és destructiva. Només du por, patiment, vulneració de drets humans i mort. Però, sobretot, la guerra no és inevitable. És només fruit d’una decisió política. És només una d’entre totes les opcions que existeixen en la manera d’encarar els conflictes.
És també la forma més injusta. En aquest sentit el conflicte entre israelians i palestins és paradigmàtic. A la Franja de Gaza, abans del 7 d’octubre, el 45% de la població era menor de 14 anys i la mitjana d’edat era de 16,9 anys. Això posa de manifest de manera contundent com d’injust és criminalitzar una població per justificar-ne l’assassinat massiu.
La guerra és també la forma més cara de fer front als conflictes i això és així tant en temps de guerra com en temps de pau. El pressupost del Ministeri de Defensa espanyol per aquest 2023 ha augmentat en un 26,3% respecte el 2022, mentre que el del Ministeri de Sanitat només ho ha fet en un 6,5%. Sabem que aquest increment espectacular de la despesa militar no té res a veure amb cap amenaça bèl·lica real, sinó que respon a pressions internes i externes amb l’objectiu d’augmentar les inversions en armament i afavorir el complex industrial militar. Sabem també que aquesta gran inversió endeuta l’Estat i va en detriment tant del benestar social com del creixement productiu. És molt gràfic saber, per exemple, que si a nivell mundial deixéssim de gastar diners en armes durant 26 hores, es podria salvar 34 milions de persones de la fam.
La guerra és també la forma més ineficaç de resoldre els problemes. La llei del més fort sempre beneficia qui té més força i genera patiment entre els més vulnerables de tots els bàndols. La història ens ha ensenyat en múltiples ocasions que unes condicions de violència, dominació, asfíxia i control absoluts produeixen, a la vegada, violència desbocada en aquells que les pateixen. Només cal conèixer la naturalesa humana, la de cadascun de nosaltres, per entendre-ho. Així, si volem posar fi a la violència, hem de posar fi a les condicions que l’han produïda.
Creiem en el multilateralisme com a camí per desactivar els conflictes. Recolzem les propostes de les Nacions Unides de desarmament i pau compartida, on ningú pretengui ser hegemònic, sinó al contrari, on tothom busqui la cohesió a través de la cooperació per eradicar i prohibir la guerra. Si volem la pau hem de treballar pel desarmament, la cooperació i la fraternitat.
Per això exigim:
- L’alto el foc immediat de manera bilateral i la resolució del conflicte per mitjans pacífics. Això no pot esperar. Cada dia que passa es perden més vides humanes i la catàstrofe humanitària empitjora. Els dos-cents ostatges israelians presos per Hamas i altres grups armats i retinguts a Gaza continuen en perill.
- La suspensió de tota relació militar amb Israel, la qual cosa inclou l’embargament, l’exportació i la importació d’armes a un país que necessita ingressos per mantenir el seu alt nivell de militarització.
- El compliment de les resolucions de l’ONU i el respecte a l’aplicació del dret internacional. Cal garantir l’accés a l’ajuda humanitària i als subministraments i la creació d’espais humanitaris segurs. Cal posar fi al sistema de segregació racial, despossessió, ocupació i apartheid imposat a Palestina des del 1948.
- La investigació per part del Tribunal Penal Internacional dels possibles crims de guerra i crims contra la humanitat comesos per totes les parts a Gaza i als Territoris Palestins Ocupats, incloses les proves de crims contra infants.
- La ruptura de tota relació diplomàtica amb Israel en senyal de repudi i condemna a la desproporcionada ofensiva militar i a l’amenaça contra la pau i la seguretat internacional. També l’aplicació de sancions econòmiques a Israel.
- Que els nostres líders polítics prioritzin de manera incondicional les vides humanes, qualsevol vida humana, per davant dels interessos geo-estratègics i econòmics i que escoltin el moviment global per la pau. S’ha de posar fi a la bretxa actual entre la classe política i la voluntat popular.
- La fi del control governamental i partidista dels mitjans de comunicació per tal de que els conflictes armats s’informin des de tots els punts de vista i amb perspectiva històrica i contextual. Que deixin de construir un relat que permet l’auto-identificació amb els uns i la deshumanització dels altres.
- Que l’educació per a la pau i la no violència sigui curricular en tots els plans d’estudis per promoure un futur lliure de guerres.
M'agrada S'està carregant...