Experiència de cura entre professionals d’atentció primària: CAPsa de Pandora

Etiquetes

cures, patiment emocional, professionals

Durant la pandèmia no ha estat fàcil cuidar-nos professionalment. La manca de suport i d’espais per compartir emocions, sentiments, dificultats organitzatives… ha estat motiu de patiment emocional de moltes companyes i companys. En alguns CAPs sí que s’han donat experiències de cura entre professionals, que han ajudat a transitar millor aquests temps tan intensos i complicats. 

Publiquem l’experiència “CAPsa de Pandora” que va organitzar en moments de gran malestar de l’equip el grup d’atenció comunitària de Raval Nord a Barcelona:

La CAPsa de Pandora és el nom de la primera activitat duta a terme des del grup de “La Nova Comunitària”, del CAP Raval Nord. De fet, la creació del grup va anar en paral•lel a l’inici d’aquest projecte, a finals de l’estiu del 2020.

I és que en plena segona onada, quan les professionals sanitàries ja estàvem cansades, amb la sensació que tornàvem enrere i que l’esforç realitzat fins al moment no sempre s’havia valorat, marcava un estat de desànim generalitzat dins el nostre equip que calia canalitzar d’alguna manera. Si bé és cert que de vegades trobàvem espais entre amistats i companyes del CAP per dissertar entre les coses bones i dolentes que ens havia portat la pandèmia en l’àmbit professional, aquestes converses no solien arribar a totes les companyes i, sovint, les centràvem més en aspectes més tècnics i purament laborals i no en com ens sentíem en l’àmbit personal.

Per aquest motiu, vam voler crear l’espai per poder anar més enllà i arribar a les opinions i sentiments de totes les companyes de l’equip.

Els objectius principals: generar un espai d’autocura, compartir i detectar els aspectes negatius i positius per poder seguir creixent tant internament com de cara a les pacients i la resta de la comunitat.

Nous perfils professionals per l’atenció primària, ara?

Etiquetes

atenció primària de salut, equips d'atenció primària, professionals

Era 1 de juliol. Als CAPs alertàvem, sense que ningú se’n fes ressò ni prengués mesures per intentar per una vegada avançar-se a esdeveniments previsibles, que la pandèmia tornava a rebrotar i a descontrolar-se i que als CAPs la situació tornava a estrangular-nos després de quinze mesos treballant al límit. El 30 de juny havien acabat contracte moltes de les gestores COVID que han estat l’únic reforç real que hem tingut els CAPs per afrontar la pandèmia, un reforç que ha funcionat perquè s’han integrat als equips, perquè estaven prop d’on passaven els contagis i perquè si en algun moment la COVID19 ha donat un respir, les gestores COVID han col·laborat amb altres tasques que els equips d’atenció primària hem assumit en els últims mesos. 

Era 1 de juliol i les professionals d’atenció primària, TCAIs, administratives, metgesses, infermeres i treballadores socials començàvem els torns per fer unes vacances absolutament necessàries per recuperar les forces i la il·lusió que quinze mesos de pluja sobre el mullat de la precarietat dels equips d’atenció primària pre-pandèmia, han deixat absolutament malmeses. No cal que expliquem què hem viscut i què estem vivint als CAPs des de l’1 de juliol perquè la realitat ha demostrat que no interessa, ni als mitjans de comunicació, ni al Departament de Salut ni al CatSalut més enllà d’unes paraules que ja no ens creiem ni ens consolen.

Estrategias comunes. La primaria y los profesionales

Etiquetes

entidades primaristas, entitats primaristes, estratègia, jornada, profesionales, professionals

El 16 de març el FOCAP va organitzar la Jornada Estatal de Entidades Primaristas al Centre Civic Cotxeres de Sants. A més del FOCAP hi van participar entitats de tot l’estat: FoAAP, La Cabecera, Rebel·lió Atenció Primària, Colectivo Silesia, Basta Ya Málaga, Navegantes de 3 Cabezas, 1 cada 8h, Lehen Arreta Arnasberritzen i el grup de primària de Marea Blanca de Catalunya. Ens vam aplegar una trentena de participants amb l’objectiu de reflexionar juntes sobre com treballar des de les nostres entitats per revertir l’agonia de l’atenció primària. Podeu accedir al ProgramaJornada Estatal de Colectivos Primaristas.

A continuació us resumim, en castellà, les aportacions a la primera taula “La primaria y sus profesionales” amb una ponència d’Esperança Martin, metgessa de família i membre de Rebel·lió Atenció Primària. En les properes entrades del blog us anirem presentant el resum de les següents taules. Podeu accedir al text complert de les ponències i el debat de la jornada (en castellà): Jornada entidades primaristas_documento completo

Mesa 1. La primaria y sus profesionales

El deterioro progresivo de la atención primaria se ve reflejado en el malestar de sus profesionales que, a pesar de todo consiguen resultados inmejorables en los distintos barómetros de salud.

La motivación es esencial y el motor que debe llevar al cambio. En condiciones ideales de trabajo las profesionales de AP están altamente motivadas y eligen enriquecer su trabajo mediante múltiples roles (docencia, investigación, atención comunitaria, gestión, etc). Sin embargo, la falta de tiempo y recursos que repercute en la calidad asistencial a nuestros pacientes y en nosotras mismas, la sensación de progresiva pérdida de control sobre el propio trabajo, la precariedad laboral y la sensación de que no hay en el horizonte un cambio de tendencia socavan la motivación de las profesionales de AP. La mejora de los servicios de atención primaria y el atractivo de ésta para las nuevas profesionales dependerá de la realidad presupuestaria de la AP y del modelo de gestión.

El FoCAP està d’aniversari. El FoCAP fa 10 anys!

Etiquetes

aniversari, FoCAP 10 anys, professionals, socis

Imatge: Pixabay

Esta entrada está también en lengua castellana, que podeis encontrar a continuación.

Enguany complim 10 anys i per celebrar-ho estem preparant un recull de testimonis de la nostra història. Per això demanem a les sòcies/socis i amigues/amics l’aportació d’algun material (una foto, una frase, un petit vídeo, o el que vulgueu) que expliqui la vostra relació o la vostra visió del FoCAP. Per exemple, contestant a:

Per quina raó ets soci del FoCAP?

En què t’ha ajudat el FoCAP?

Què li vols dir al FoCAP?

Podeu enviar les vostres respostes, fotos, vídeos… al correu focap2009@gmail.com posant a l’assumpte FoCAP10anys, o escriure en l’apartat “deixa el teu comentari” que hi a l’angle superior dret d’aquesta entrada.

Per seguir et necessitem a tu, necessitem ser més: si encara no ho ets, fes-te sòcia del FoCAP.

 

Fent un repàs d’aquests 10 anys d’història, el FoCAP va néixer el 2009 quan la crisi no havia fet més que començar i els pressupostos sanitaris, inclosa l’atenció primària, encara creixien. A Catalunya ja hi havia signes preocupants per a l’atenció primària, indicis de la voluntat política de relegar-la a un paper cada vegada més secundari, de fer el sistema cada vegada més hospitalocèntric i de convertir les urgències hospitalàries en la veritable porta d’entrada i filtre del sistema sanitari. En aquests 10 anys els indicis s’han convertit en evidències a través de decisions i accions que han comportat un enorme patiment per a les professionals que treballem a l’atenció primària i un deteriorament de la qualitat de l’atenció a les persones perquè les retallades han superat amb escreix la nostra capacitat per esmorteir el seu impacte.

L’accessibilitat a l’AP, estem perdent la batalla?

Etiquetes

accessibilitat, demanda, gestió, gestors, longitudinalitat, professionals

Publiquem aquest escrit que ens ha enviat un metge de família de l’ICS del Maresme.

Des fa 26 anys treballo a una àrea bàsica de salut (ABS) urbana al BCN Nord-Maresme; al començament, la majoria dels metges de família teníem un “cupo” de 2200 a 2300 pacients, visitàvem de 30 a 35 pacients per dia i teníem, amb alguna excepció, llistes d’espera inferiors a 5 dies. En l’actualitat, els 10 metges de capçalera de l’ABS tenim 1770 pacients assignats (mitjana per facultatiu), un nombre de visites similar a la de fa 26 anys i unes llistes d’espera que s’han enfilat a 2 o 3 setmanes en la majoria dels professionals.

La situació a moltes altres ABS de Catalunya no és diferent i actualment s’esdevé sovint que, quan un pacient demana hora per al seu metge de capçalera, se li diu que haurà d’esperar més de 15 dies per a la visita o, si no pot esperar, serà atès “d’urgències” per un altre professional, el qual se n’ocuparà del motiu (un de sol) que genera aquesta “urgència”.

Com hem arribat a aquesta greu situació que destrueix un dels pilars de l’atenció primària (AP) com és l’accessibilitat del pacient al seu metge ?. Què cal fer per canviar-ho?

I ara, després de la vaga, què…? (Tot recomença)

Etiquetes

autonomia, direcció, equip d'atenció primària, gestió, lideratge, organització, professionals, vaga

Imatge: Pixabay

En una anterior valoració ja vàrem comentar les limitacions dels acords entre sindicat de metges i administració que es van propiciar per la vaga dels dies 26-30 de novembre.

Caldrà imaginar i posar en pràctica mesures de pressió que permetin avançar més enllà dels acords. Cal, sobretot, aconseguir el 25% del pressupost del Departament de Salut per als equips d’atenció primària, així com ampliar el nombre de places de formació d’infermeria i medicina de família i comunitària (MIR i IR), fins situar-les entorn d’un 50% del total de les places convocades.

Però cal ser pràctics i espavilats i saber aprofitar aquelles coses positives que els acords de la vaga ens han deixat. Al nostre entendre, cal no entossudir-se en els números (minuts, visites, etc.) i, en canvi, aprofitar altres aspectes que poden suposar importants millores del clima laboral.

Seria bo que tots els EAPs exigissin l’aplicació d’aquestes mesures de forma immediata:

El despertar de l’Atenció Primària. Ara tot recomença

Etiquetes

atenció primària de salut, infermeres, metges, mobilització, professionals, sindicat, treballadores socials, vaga

Fem la nostra valoració de la vaga de l’Atenció Primària que es va fer la setmana passada a Catalunya i analitzem els acords que es van dur a terme entre el sindicat Metges de Catalunya i representants del Departament de Salut i de l’ICS.

Podeu descarregar el PDF a:                El despertar de l’APS

 

Por el interés que ha suscitado la huelga entre nuestros compañeros del resto del estado, ofrecemos la traducción del documento a la lengua castellana. Lo encontrareis en PDF en:             El despertar de la APS. Versión en castellano

Divendres (no dijous, malgrat moltes informacions interessades) es va acabar la vaga dels equips d’atenció primària (EAP), de què ens fèiem ressò en una recent entrada.

Un cop acabada, serà bo fer-ne un primer balanç (el pas del temps i els fets que es produeixin acabaran de donar-nos les claus de la seva importància).

El malestar ve de lluny i ja feia temps que es posava de manifest. La vaga era necessària i previsible. Les mancances i el menyspreu vers l’atenció primària de salut (APS) han estat tan greus que tot allò que s’aconsegueixi a partir d’aquesta setmana semblarà poc.

Dodecàleg conjunt per millorar l’atenció primària

Etiquetes

atenció primària de salut, dodecàleg, mobilització, professionals, vaga

 

 

Per difondre i si es vol imprimir per distribuir als CAPs, concentracions, etc.., aquí està en forma de tríptic: Dodecàleg AP triptic AP

1. Increment del pressupost per a l’Atenció Primària (entesa com a Equips d’Atenció Primària) fins al 25% de la despesa en el Sistema Sanitari. Que aquest increment sigui del 20% ja en els pressupostos de l’any 2019.
2. Recuperar la dotació de personal (metgesses, infermeres, personal administratiu i treballadores socials) que els EAP tenien l’any 2010, dotant-los amb personal suficient, i cobrint absències per baixes, vacances, jubilacions i altres. Plantejar un increment suplementari d’infermeres de primària per fer front a l’envelliment poblacional i a les necessitats d’atenció domiciliaria.
3. Condicions de treball dignes per a tot el personal dels EAP. Contractes mínims d’un any i accés de totes les professionals a la carrera professional, independentment del tipus de contractació.
4. Increment del 5% addicional del sou i recuperar el 5% del sou sostret des del 2010, així com les pagues extres de 2013-14 i els 9 dies de lliure disposició també perduts.
5. Tancament de tots els CAP a les 20 hores, facilitant la conciliació familiar dels treballadors i treballadores.
6. Accessibilitat efectiva de la població als seus propis referents en 48 hores, excepte en situacions d’absència d’aquests.
7. Temps de visita suficient per proporcionar als nostres pacients una atenció de qualitat, humana i que generi confiança.
8. Recuperar l’atenció integral i longitudinal a les persones, incorporant de nou als EAP les funcions sostretes per la creació de nous dispositius d’atenció (ESIC,…). Supressió d’aquests dispositius, tant si són del marc hospitalari com primari, i incorporació d’aquests recursos als EAP.
9. Potenciar el reconeixement social de la tasca de l’Atenció Primària i dotar-la de la capacitat d’incidir sobre tot el procés assistencial i les llistes d’espera dels serveis especialitzats, i amb bona coordinació amb els serveis socials i sanitaris.
10. Dissolució de les UGAPS i establiment d’unes direccions independents dels hospitals, democràtiques i triades a proposta dels EAP, i que mantinguin activitat assistencial dins del mateix EAP.
11. Reconèixer i potenciar l’atenció comunitària i totes les tasques adreçades a disminuir la medicalització.
12. Potenciar la participació efectiva de la ciutadania dins dels EAP promovent consells participatius en cada CAP

Punt de saturació: vagues i mobilitzacions a la vista

Etiquetes

atenció primària, ICS, mobilitzacions, professionals, sindicats, treballadores, vaga

Per a les properes setmanes s’han convocat un conjunt de vagues i mobilitzacions des de diferents sindicats i entitats que expressen la voluntat de reivindicar amb força davant l’administració millores substancials per a l’Atenció Primària i també per altres sectors sanitaris i servies públics.

Ens hagués agradat una convocatòria única de tots els sindicats que donés una resposta contundent al greu deteriorament de les condicions de treball i de l’atenció primària dins del sistema sanitari. Però no ha estat així i s’han fet diverses crides que poden causar certa confusió. Entenem que no són excloents, sinó complementàries i desitgem que tinguin un ampli seguiment per part dels treballadors cridats a les diferents formes de protesta i reivindicació.

Amb ànim de clarificar les diverses accions, en fem un resum:

1. Vaga de metges d’atenció primària de l’ICS convocada per Metges de Catalunya pels dies 26-30 de novembre. En l’entrada que vam publicar fa un dies “ Es convoca vaga de metges de l’atenció primària” vàrem manifestar que compartim moltes de les reivindicacions que sustenten la convocatòria de la vaga, en especial les que fan referència a l’augment del finançament, dotació de personal, temps per visita, accessibilitat, ràtios de pacients i recuperació de retribucions i condicions laborals perdudes a partir del 2011. Amb tot, fem algunes precisions sobre les trampes que comporten certes reivindicacions.

Aquesta vaga ha rebut el suport de la Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat (CUS)i de Marea Blanca Catalunya que organitzarà accions en els barris i en els CAP.

2. El sindicat CGT i Rebel·lió Atenció Primària convoquen vaga per a totes les treballadores de l’atenció primària també pels dies 26-30 de novembre. Coincideix amb la vaga convocada per Metges de Catalunya però no és sols pels metges sinó que l’amplien a la totalitat de treballadores i treballadors que prestin servei en dispositius d’Atenció Primaria de l’ICS. En els més de 30 punts reivindicatius recullen millores laborals i salarials i d’altres que es dirigeixen a Enfortir l’Atenció Primària. Entre aquestes mesures hi ha les peticions de: gerències i direccions d’atenció primària independents dels hospitals, acabar amb la fragmentació de l’AP, concurs d’oposició d’infermeria separat per a atenció primària i atenció hospitalària, gestió de les llistes d’espera de les proves complementàries i de les primeres visites a l’atenció especialitzada per part dels EAP, habilitar vies d’ingrés dels pacients als hospitals des dels EAP …

Marea Blanca Catalunya ha donat suport a aquesta convocatòria.

3. El 16 de novembre Metges de Catalunya ha anunciat una altra vaga de facultatius de la sanitat concertada per als mateixos dies 26-30 de novembre, amb reivindicacions bàsicament laborals i retributives. La vaga del sector concertat s’adreça als més de 10.000 facultatius de 53 hospitals d’aguts, 86 equips d’atenció primària, 50 centres sociosanitaris i 25 de salut mental gestionats per les patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci Associació Patronal Sanitària i Social (CAPSS) i Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES).

La coincidència de les dues convocatòries pot portar a confusió i diluir la importància que els mitjans i l’administració concedeixin a l’Atenció Primària que deixarà de ser l’eix, aquesta vegada de la mobilització, i tindrà menys visibilitat.

4. La Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) convoca vaga total a la sanitat i l’educació pública i una vaga parcial de dues hores a l’administració pel dia 29 de novembre. Exposen diverses demandes, entre les que hi ha: «Enfortir l’Atenció Primària per tal d’afavorir la promoció de la Salut i incidir en els processos assistencials de l’Atenció Especialitzada, revertir els processos de privatització i mercantilització de la Sanitat Pública, una sanitat Pública 100% i un únic conveni de Marc Laboral».

5. La Intersindical-CSC convoca vaga de l’Atenció Primària de l’ICS, el 29 de novembre d’afectació a tot el personal i totes les categories. Aquesta convocatòria de vaga respon al progressiu deteriorament que pateix l’Atenció Primària i els professionals que hi treballem des de l’any 2010, que ha arribat a una situació insostenible i que afecta la qualitat assistencial i la seguretat dels pacients.

6. CCOO crida a una concentració a la Plaça Sant Jaume, pel dia 23 de novembre a les 10,30. En el seu comunicat afirmen: «Per descomptat que a CCOO compartim les reivindicacions dels metges i metgesses de primària de l’ICS, però considerem que cal anar més enllà. També falten als centres de primària que no són ICS, i facultatius especialistes als hospitals, i evidentment tota la resta de professions sanitàries i no sanitàries que engloben els nostre sistema sanitari».

7. CCOO i UGT criden a la vaga els 250.000 treballadors de la funció pública de la Generalitat el 12 de  desembre. Segons informa el Diari del Treball, el motiu principal de la convocatòria de vaga és l’exigència del retorn abans d’acabar l’any de com a mínim el 10% de la paga de 2013, un calendari de retorn els propers dos anys de les pagues de 2013 i 2014 i de tots els drets sostrets aquests darrers anys.

8. Diverses entitats organitzen el 10 de desembre la Jornada estatal contra les llistes d’espera i la mercantilització de la salut, coincidint amb el Dia Internacional pels Drets Humans. «Les llistes d’espera tenen solució, però no interessa al neoliberalisme. Són una coartada imprescindible per justificar que el que és públic no funciona i així derivar a la privada»

Estem davant d’una oportunitat única des de fa molts anys de manifestar el nostre rebuig a les polítiques de destrucció de l’Atenció Primària i, amb ella, del Sistema Nacional de Salut. Durant temps hem aguantat, hem posat el millor de nosaltres perquè els pacients no en sortissin perjudicats, però hem arribat al punt de saturació i hem de dir prou. Ni des del Departament de Salut ni des de l’ICS es posen en marxa solucions viables i efectives. No han fet cas dels advertiments ni de les propostes, ans al contrari, se segueix prioritzant l’atenció especialitzada i menyspreant l’atenció primària.

Juntes tenim molta força, demostrem-ho participant en les diverses convocatòries, però sobretot en la vaga dels dies 26-30 perquè és la que tindrà més impacte per forçar alguns canvis. No ens agrada fer vaga per no perjudicar els pacients i no carregar encara més les nostres agendes, però ara ens cal una mirada llarga i valenta que marqui un punt d’inflexió en les decisions de polítics i gestors per revitalitzar l’atenció primària pel bé de tothom.

La setmana que ve tindrem l’ocasió de donar-nos visibilitat, de parlar amb els pacients, amb les entitats veïnals, d’explicar-los el deteriorament de l’atenció primària i com els afecta, i de demanar el seu suport. Allà on es pugui fem accions a les portes dels CAPs, tenim a disposició de tothom el material divulgatiu de la campanya Donem vida a l’atenció primària que trobareu en aquest enllaç: https://www.dropbox.com/sh/f51dvorkp48ey4m/AAAaR8tXjJiWe0w9yDY9bC1Oa?dl=0

Ens poden arribar rumors sobre què ens pot passar si fem vaga, no sempre benintencionats. Si volem informació sobre els drets i els deures que tenim durant la vaga ens podem dirigir als sindicats convocants per tal que ens donin informació verídica.

No ho dubtis, lluita!

Recursos (in)humans

Etiquetes

planificació, professionals, recursos humans, recursos inhumans

Imatge: Pixabay

Són reiterades les notícies (a la premsa, en el boca a boca, a les xarxes…) sobre professionals que treballen en els equips d’atenció primària (EAPs) sense la titulació que els correspondria. Als EAPs hi ha metges i infermeres de família sense l’especialitat (familiar i comunitària) i sense cap experiència ni formació en atenció primària.

L’excusa de mal pagador sempre és la mateixa: “no hi ha professionals amb la titulació corresponent, caldrà prestar el servei amb altres professionals”. Però aquesta “emergència” no té cap validesa quan la situació es repeteix any rere any. Si cal seguir contractant a professionals sense la titulació que els correspondria és per manca de planificació de les necessitats que té el sistema sanitari. I s’acosten temps d’empitjorament si ningú hi posa remei: molts professionals es jubilen els anys vinents.

S’imaginen per un moment que contractem per a fer de cardiòlegs (o anestesistes, o cirurgians, o…) a professionals que no ho són? Molts posarien el crit al cel, però, clar, ja se sap… fer de metgessa o d’infermera de família és “senzill”, qualsevol pot fer-ho. Algun gestor s’ha interessat pel que pensen les infermeres que provinents de l’hospital acaben treballant a l’atenció primària? Algun gestor ha preguntat a algun metge d’atenció secundària com li sembla de fàcil assumir la complexitat d’exercir com a metgessa de família?