Gestió de la demanda assistencial, repte i necessitat per als metges i metgesses de família

Etiquetes

accessibilitat, assistència sanitària, atenció primària de salut, demanda, gestió, llistes d'espera, organització EAPs, política sanitaria, professionals, UBA

Publiquem un escrit signat per Pere Flores Muxí, que ens envia juntament amb el publicat recentment amb motiu de la seva jubilació. En ell fa una anàlisi de les característiques organitzatives de l’Atenció Primària que impedeixen una atenció resolutiva, accessible, equitativa i longitudinal, i ofereix un conjunt de propostes per a una adequada Gestió de la demanda. En aquesta ocasió amplia i aprofundeix en les mesures que ja va expressar en el document L’accessibilitat a l’AP, estem perdent la batalla? que vàrem difondre en aquest blog l’abril del 2019.

Tenim un sistema sanitari de tipus públic i universal, això té aspectes molt positius però produeix problemes i disfuncions i  un dels  més negatius és la sobre-utilització dels serveis sanitaris que s’ha de combatre mitjançant una bona gestió de la demanda assistencial. Aquesta sobre-utilització és un tema molt important i, si no es controla, comporta una pressió assistencial excessiva que impedeix una atenció primària (AP) de qualitat i accessible. Del que potser molts facultatius no se n’adonen, és que aquesta sobre-utilització és sovint i en gran part originada per ells mateixos. La sobre-utilització  provoca que les visites siguin de poca durada i de qualitat millorable, amb un augment de estrès dels metges involucrats. La conseqüència és un risc real per a la salut dels pacients i dels metges. També provoca molt sovint una intolerable llista d’espera, la qual cosa va en contra de la definició i filosofia de l’AP que ha de ser accessible.

Reflexions a les portes de la jubilació

Etiquetes

atenció primària de salut, gestió sanitària, organització EAPs, política sanitaria, professionals

En Pere Flores Muxí, metge de família a Mataró, amb motiu de la seva jubilació, fa un repàs de la història de l’Atenció Primària a Catalunya, dels problemes que es van presentar fa un parell de dècades fins l’actualitat i llença unes propostes que capgirin la situació actual a mig termini. Propostes basades en l’anàlisi de la situació, el seny, l’experiència i la saviesa que donen molts anys d’estudi i de pràctica compromesa.

El mes de juny d’enguany em jubilo, finalment, al complir 68 anys d’edat, ho faré després d’haver treballat més de 32 anys com a metge de família a la sanitat pública de Mataró, fonamentalment, a l’ABS Cirera-Molins. Amb aquest motiu, em permeto la llibertat d’escriure i fer divulgació d’unes petites, sinceres i subjectives reflexions sobre el passat, present i futur (sempre incert) de l’Atenció Primària (AP) al nostre país.

El radiodiagnòstic de primària a Barcelona: assumir més tasques amb menys recursos

Etiquetes

atenció especialitzada, atenció primària de salut, especialistes de segon nivell, especialitats, política sanitaria, professionals

El dia 7 de març les professionals d’atenció primària de la gerència de Barcelona ciutat vam rebre el nou Pla 2023 d’adaptació dels serveis de radiodiagnòstic de primària a Barcelona ciutat.

Segons s’argumenta al pla, la situació actual dels Serveis de Diagnòstic per la Imatge (SDPI) de la ciutat de Barcelona els obliga a prendre una sèrie de mesures per pal·liar la manca de radiòlegs als seus serveis.

Aquestes mesures impactaran directament sobre els equips d’atenció primària i, sobretot, sobre la població que atenem als Centres d’Atenció Primària (CAP).

Albert Planes:”Us puc assegurar que he fet de metge de família amb passió”

Etiquetes

compromís, medicina de família, professionals

El company del FoCAP Albert Planes, metge de capçalera al consultori de Sant Julià de Vilatorta va deixar la seva consulta fa unes setmanes després de 33 anys de servei i dedicaió. 

L’Albert, referent de moltes generacions de professionals d’atenció primària, no es retira. Continua amb altres activitats assistencials, donant suport al desplegament de la Llei de Regulació de l’Eutanàsia (LORE) a Catalunya i defensant l’atenció primària i la medicina de família en molts altres espais. Però per algú que ha lluitat per portar la longitudinalitat al capdemunt dels objectius de l’atenció primària al nostre país com a mitjà per donar salut a les persones i sostenibilitat al sistema sanitari, deixar la consulta de metge del poble vol dir començar a donar el relleu.

Moltes gràcies per seguir inspirant-nos i acompanyant-nos, Albert!

Us deixem amb les paraules que va publicar a la web de l’Ajuntament de Sant Julià per acomiadar-se:

Experiència de cura entre professionals d’atentció primària: CAPsa de Pandora

Etiquetes

cures, patiment emocional, professionals

Durant la pandèmia no ha estat fàcil cuidar-nos professionalment. La manca de suport i d’espais per compartir emocions, sentiments, dificultats organitzatives… ha estat motiu de patiment emocional de moltes companyes i companys. En alguns CAPs sí que s’han donat experiències de cura entre professionals, que han ajudat a transitar millor aquests temps tan intensos i complicats. 

Publiquem l’experiència “CAPsa de Pandora” que va organitzar en moments de gran malestar de l’equip el grup d’atenció comunitària de Raval Nord a Barcelona:

La CAPsa de Pandora és el nom de la primera activitat duta a terme des del grup de “La Nova Comunitària”, del CAP Raval Nord. De fet, la creació del grup va anar en paral•lel a l’inici d’aquest projecte, a finals de l’estiu del 2020.

I és que en plena segona onada, quan les professionals sanitàries ja estàvem cansades, amb la sensació que tornàvem enrere i que l’esforç realitzat fins al moment no sempre s’havia valorat, marcava un estat de desànim generalitzat dins el nostre equip que calia canalitzar d’alguna manera. Si bé és cert que de vegades trobàvem espais entre amistats i companyes del CAP per dissertar entre les coses bones i dolentes que ens havia portat la pandèmia en l’àmbit professional, aquestes converses no solien arribar a totes les companyes i, sovint, les centràvem més en aspectes més tècnics i purament laborals i no en com ens sentíem en l’àmbit personal.

Per aquest motiu, vam voler crear l’espai per poder anar més enllà i arribar a les opinions i sentiments de totes les companyes de l’equip.

Els objectius principals: generar un espai d’autocura, compartir i detectar els aspectes negatius i positius per poder seguir creixent tant internament com de cara a les pacients i la resta de la comunitat.

Nous perfils professionals per l’atenció primària, ara?

Etiquetes

atenció primària de salut, equips d'atenció primària, professionals

Era 1 de juliol. Als CAPs alertàvem, sense que ningú se’n fes ressò ni prengués mesures per intentar per una vegada avançar-se a esdeveniments previsibles, que la pandèmia tornava a rebrotar i a descontrolar-se i que als CAPs la situació tornava a estrangular-nos després de quinze mesos treballant al límit. El 30 de juny havien acabat contracte moltes de les gestores COVID que han estat l’únic reforç real que hem tingut els CAPs per afrontar la pandèmia, un reforç que ha funcionat perquè s’han integrat als equips, perquè estaven prop d’on passaven els contagis i perquè si en algun moment la COVID19 ha donat un respir, les gestores COVID han col·laborat amb altres tasques que els equips d’atenció primària hem assumit en els últims mesos. 

Era 1 de juliol i les professionals d’atenció primària, TCAIs, administratives, metgesses, infermeres i treballadores socials començàvem els torns per fer unes vacances absolutament necessàries per recuperar les forces i la il·lusió que quinze mesos de pluja sobre el mullat de la precarietat dels equips d’atenció primària pre-pandèmia, han deixat absolutament malmeses. No cal que expliquem què hem viscut i què estem vivint als CAPs des de l’1 de juliol perquè la realitat ha demostrat que no interessa, ni als mitjans de comunicació, ni al Departament de Salut ni al CatSalut més enllà d’unes paraules que ja no ens creiem ni ens consolen.

Estrategias comunes. La primaria y los profesionales

Etiquetes

entidades primaristas, entitats primaristes, estratègia, jornada, profesionales, professionals

El 16 de març el FOCAP va organitzar la Jornada Estatal de Entidades Primaristas al Centre Civic Cotxeres de Sants. A més del FOCAP hi van participar entitats de tot l’estat: FoAAP, La Cabecera, Rebel·lió Atenció Primària, Colectivo Silesia, Basta Ya Málaga, Navegantes de 3 Cabezas, 1 cada 8h, Lehen Arreta Arnasberritzen i el grup de primària de Marea Blanca de Catalunya. Ens vam aplegar una trentena de participants amb l’objectiu de reflexionar juntes sobre com treballar des de les nostres entitats per revertir l’agonia de l’atenció primària. Podeu accedir al ProgramaJornada Estatal de Colectivos Primaristas.

A continuació us resumim, en castellà, les aportacions a la primera taula “La primaria y sus profesionales” amb una ponència d’Esperança Martin, metgessa de família i membre de Rebel·lió Atenció Primària. En les properes entrades del blog us anirem presentant el resum de les següents taules. Podeu accedir al text complert de les ponències i el debat de la jornada (en castellà): Jornada entidades primaristas_documento completo

Mesa 1. La primaria y sus profesionales

El deterioro progresivo de la atención primaria se ve reflejado en el malestar de sus profesionales que, a pesar de todo consiguen resultados inmejorables en los distintos barómetros de salud.

La motivación es esencial y el motor que debe llevar al cambio. En condiciones ideales de trabajo las profesionales de AP están altamente motivadas y eligen enriquecer su trabajo mediante múltiples roles (docencia, investigación, atención comunitaria, gestión, etc). Sin embargo, la falta de tiempo y recursos que repercute en la calidad asistencial a nuestros pacientes y en nosotras mismas, la sensación de progresiva pérdida de control sobre el propio trabajo, la precariedad laboral y la sensación de que no hay en el horizonte un cambio de tendencia socavan la motivación de las profesionales de AP. La mejora de los servicios de atención primaria y el atractivo de ésta para las nuevas profesionales dependerá de la realidad presupuestaria de la AP y del modelo de gestión.

El FoCAP està d’aniversari. El FoCAP fa 10 anys!

Etiquetes

aniversari, FoCAP 10 anys, professionals, socis

Imatge: Pixabay

Esta entrada está también en lengua castellana, que podeis encontrar a continuación.

Enguany complim 10 anys i per celebrar-ho estem preparant un recull de testimonis de la nostra història. Per això demanem a les sòcies/socis i amigues/amics l’aportació d’algun material (una foto, una frase, un petit vídeo, o el que vulgueu) que expliqui la vostra relació o la vostra visió del FoCAP. Per exemple, contestant a:

Per quina raó ets soci del FoCAP?

En què t’ha ajudat el FoCAP?

Què li vols dir al FoCAP?

Podeu enviar les vostres respostes, fotos, vídeos… al correu focap2009@gmail.com posant a l’assumpte FoCAP10anys, o escriure en l’apartat “deixa el teu comentari” que hi a l’angle superior dret d’aquesta entrada.

Per seguir et necessitem a tu, necessitem ser més: si encara no ho ets, fes-te sòcia del FoCAP.

 

Fent un repàs d’aquests 10 anys d’història, el FoCAP va néixer el 2009 quan la crisi no havia fet més que començar i els pressupostos sanitaris, inclosa l’atenció primària, encara creixien. A Catalunya ja hi havia signes preocupants per a l’atenció primària, indicis de la voluntat política de relegar-la a un paper cada vegada més secundari, de fer el sistema cada vegada més hospitalocèntric i de convertir les urgències hospitalàries en la veritable porta d’entrada i filtre del sistema sanitari. En aquests 10 anys els indicis s’han convertit en evidències a través de decisions i accions que han comportat un enorme patiment per a les professionals que treballem a l’atenció primària i un deteriorament de la qualitat de l’atenció a les persones perquè les retallades han superat amb escreix la nostra capacitat per esmorteir el seu impacte.

L’accessibilitat a l’AP, estem perdent la batalla?

Etiquetes

accessibilitat, demanda, gestió, gestors, longitudinalitat, professionals

Publiquem aquest escrit que ens ha enviat un metge de família de l’ICS del Maresme.

Des fa 26 anys treballo a una àrea bàsica de salut (ABS) urbana al BCN Nord-Maresme; al començament, la majoria dels metges de família teníem un “cupo” de 2200 a 2300 pacients, visitàvem de 30 a 35 pacients per dia i teníem, amb alguna excepció, llistes d’espera inferiors a 5 dies. En l’actualitat, els 10 metges de capçalera de l’ABS tenim 1770 pacients assignats (mitjana per facultatiu), un nombre de visites similar a la de fa 26 anys i unes llistes d’espera que s’han enfilat a 2 o 3 setmanes en la majoria dels professionals.

La situació a moltes altres ABS de Catalunya no és diferent i actualment s’esdevé sovint que, quan un pacient demana hora per al seu metge de capçalera, se li diu que haurà d’esperar més de 15 dies per a la visita o, si no pot esperar, serà atès “d’urgències” per un altre professional, el qual se n’ocuparà del motiu (un de sol) que genera aquesta “urgència”.

Com hem arribat a aquesta greu situació que destrueix un dels pilars de l’atenció primària (AP) com és l’accessibilitat del pacient al seu metge ?. Què cal fer per canviar-ho?

I ara, després de la vaga, què…? (Tot recomença)

Etiquetes

autonomia, direcció, equip d'atenció primària, gestió, lideratge, organització, professionals, vaga

Imatge: Pixabay

En una anterior valoració ja vàrem comentar les limitacions dels acords entre sindicat de metges i administració que es van propiciar per la vaga dels dies 26-30 de novembre.

Caldrà imaginar i posar en pràctica mesures de pressió que permetin avançar més enllà dels acords. Cal, sobretot, aconseguir el 25% del pressupost del Departament de Salut per als equips d’atenció primària, així com ampliar el nombre de places de formació d’infermeria i medicina de família i comunitària (MIR i IR), fins situar-les entorn d’un 50% del total de les places convocades.

Però cal ser pràctics i espavilats i saber aprofitar aquelles coses positives que els acords de la vaga ens han deixat. Al nostre entendre, cal no entossudir-se en els números (minuts, visites, etc.) i, en canvi, aprofitar altres aspectes que poden suposar importants millores del clima laboral.

Seria bo que tots els EAPs exigissin l’aplicació d’aquestes mesures de forma immediata: