Conciliació familiar i APS: Disminuir horaris de tarda…?

Etiquetes

accessibilitat, CAPs, conciliació, equips d'atenció primària, horaris, longitudinalitat, professionals

En els darrers dies ha circulat la notícia de que el Departament de Salut volia implantar una prova pilot de reducció d’horaris d’obertura habitual de centres d’atenció primària: Tots els professionals treballarien fins les 17 hores i restaria el període de 17 a 20 hores sols per atendre urgències. Aquest canvi sembla promogut pel Sindicat de Metges amb la intenció de millorar la conciliació familiar dels professionals i la salubritat dels seus horaris.

Aparentment, però, és un anunci precipitat i poc meditat: un canvi d’aquesta importància requereix d’altres mesures acompanyants i, sobretot, de debat professional i social. No comptar amb els ciutadans per abordar aquest tema és agosarat i imprudent, com ja han manifestat des de Marea Blanca.

Procurar uns horaris més racionals pels professionals dels equips d’atenció primària és lloable i un bon fi. El dubte sorgeix respecte a si aquesta és la millor manera de fer-ho. En una primera anàlisi, la mesura tindria dues greus limitacions o problemes:

Les infermeres d’Atenció Primària, les grans invisibles

Etiquetes

especialitat, infermera d'atenció primària, professionals

Imatge: Pixabay

Les infermeres que treballen a l’Atenció Primària (AP) han fet un gran esforç per adaptar-se als nous temps i a les necessitats de la ciutadania (envelliment de la població, augment de patologies cròniques, immigració, cures centrades en els pacients, treball en equip, etc). Ho han fet a través de la pràctica de cures de qualitat dirigides a les persones malaltes i els seus cuidadors per ajudar-les a mantenir la seva qualitat de vida (estimulant la seva autonomia per satisfer les necessitats bàsiques, i reduir la dependència), o acompanyant en el procés de malaltia crònica i/o de final de vida.

Però el desenvolupament de totes les competències infermeres no ha millorat la seva visibilitat dins del sistema, i a més moltes professionals han hagut d’emigrar a altres països perquè aquí no hi troben més que inestabilitat i contractes en pèssimes condicions.

Atenció primària: precarietat laboral, atenció precària

Etiquetes

atenció primària de salut, contractes, ICS, precarietat laboral, professionals, salut

En l’article ATENCIÓ PRIMÀRIA: PRECARIETAT LABORAL, ATENCIÓ PRECÀRIA elaborat pel FoCAP tractem un tema que afecta tot el sistema sanitari, els professionals i els pacients. La precarietat és un fenomen complex que inclou: la temporalitat del contracte, la no capacitat de decidir sobre les condicions de treball, la indefensió del treballador, els baixos salaris, la pèrdua de drets laborals i la incapacitat dels treballadors per exercir drets legals.

Les xifres de la precarietat a l’Atenció Primària (AP) són molt elevades segons dades de diferents entitats. En el Pla d’ordenació de recursos humans de l’Institut Català de la Salut es recull que l’any 2015 un 36% de la plantilla és interina o eventual; això és aproximadament 6.500 persones. El Col·legi de Metges de Barcelona ha publicat dades segons les quals l’especialitat pitjor tractada és la medicina familiar i comunitària.

Lluitar val la pena

Etiquetes

Granada, MIR, mobilitzacions, professionals, vaga

 

Avui s’ha finalitzat la vaga dels MIR de Granada amb la signatura d’uns acords entre les gerències dels centres hospitalaris i el comitè de vaga. Pots llegir el comunicat.

Felicitem als MIR de Granada perquè amb la seva lluita han aconseguir uns acords que significaran millores docents i també assistencials. Però com ells mateixos diuen, queda molt per fer.

 

 

Els MIR de Granada en vaga

Etiquetes

Granada, MIR, mobilitzacions, professionals, urgències, vaga

Des del divendres 11 de maig, els residents MIR de Granada estan en situació de vaga indefinida. Sota el lema #SoyMir y @Urgenciasdignas, volen denunciar la situació de desprotecció i precarització en la qual estan realitzant les guàrdies als serveis d’urgències dels 3 hospitals docents de Granada. Les seves reclamacions se centren en la manca de tutorització i supervisió durant les guàrdies i la sobrecàrrega assistencial a què estan sotmesos, en unes condicions que consideren clarament deficients (jornades prolongades, pràcticament sense descansos, persistència de serveis on no es lliura la guàrdia, etc.). En conseqüència la qualitat de l’assistència, la salut dels pacients i la dels propis professionals, així com la formació dels MIR, es veu afectada i minvada. En aquest breu vídeo ens expliquen els motius que els han conduït a la vaga i perquè reclamen unes urgències dignes (aquí podeu accedir al seu manifest).

Per posar solució a aquesta situació no demanen un augment del seu sou sinó canvis estructurals i ampliació dels equips de professionals que atenen als serveis d’urgències ja que consideren que actualment són insuficients.

Afrontar l’assetjament laboral és possible

Etiquetes

assetjament laboral, professionals

Donem a conèixer l’escrit que ens ha arribat arran de la publicació de Com sobreviure a les direccions anti-líders. Hem cregut convenient protegir la identitat de l’autoria, per això va sense signatura. Des d’aquí manifestem el nostre agraïment per compartir la seva experiència i per fer-ho en el nostre blog.

L’assetjament laboral pot procedir dels superiors o dels companys de feina, tal com es defineix al Protocol per a la prevenció, la detecció, l’actuació i la resolució de situacions d’assetjament psicològic laboral i altres discriminacions a la feina de la Generalitat.                                                            Imatge: Pixabay

 

“És molt dur patir assetjament laboral, però encara ho és més quan les persones que se suposa que t’haurien de donar suport i/o protegir davant d’una situació així, veus que miren cap a un altre costat i encara sembla que la culpa de tot el que està passant és teva. Puc parlar per pròpia experiència, ja que m’hi he trobat, i us asseguro que és molt desagradable i denigrant.

Les bones líders

Etiquetes

direcció, equips, lideratge, organitzacions, professionals

“La feminització de les professions sanitàries ha facilitat que cada vegada hi hagi més dones enels òrgans i entitats representatius de la professió, com els col·legis professionals i les societats científiques, en les organitzacions sanitàries i els càrrecs de gestió. Tanmateix, aquesta presència sovint no és paritària ni representativa del col·lectiu sanitari de dones. Encara hi ha molts espais de representativitat i, sobretot, de poder, que continuen estant tàcitament vetats a les dones.” Blanca de Gispert.

És per això que es fa aquest post en femení, per una qüestió de gènere.

En una entrada anterior del blog es parlava de com sobreviure a les direccions anti-líder, però també es deia que treballar amb directives respectuoses, competents i que confien en nosaltres és una experiència satisfactòria i engrescadora.

Una sòcia molt especial

Etiquetes

especialització, gestors, infermera, medicina humana, professionals, sòcia

Donem a conèixer un correu que ens ha enviat una nova sòcia, del que hem tret les dades identificatives per respecte a la intimitat de la persona que escriu i de la seva germana. Gràcies a les dues pel vostre gest.

«Acabo de donar-me d’alta com a sòcia de ple dret del FoCAP i vull felicitar-vos per aquesta activitat que esteu duent a terme. Crec que la meva germana estarà contenta de que ho hagi fet perquè l’ideari del FoCAP reuneix moltes de les seves aspiracions personals i professionals i és el que ella em va demanar que mirés de fer-les meves en nom seu.

Us envio un escrit que havia preparat quan ella encara vivia i que he adaptat a la situació actual, en el que vull posar de relleu la necessitat urgent de què l’Atenció Primaria i tots els professionals sanitaris de primera línia puguin millorar la situació actual. He vist que l’enquesta que recentment heu fet, recull molt bé tot aquest malestar.

Per la meva part, em poso a la vostra disposició pel que pugui ser-vos d’utilitat i servei, com a sòcia, com a sanitària i com hereva d’una petició pòstuma».

Com sobreviure a les direccions anti-líders?

Etiquetes

anti-líder, direcció, equip d'atenció primària, líder, professionals

Com podem continuar anant a treballar amb il·lusió malgrat els directius que existeixen en l’actualitat en molts equips d’atenció primària? La realitat és que es fa difícil.

Molts companys comenten que “mai s’havia estat tan malament com ara” , “cada dia em costa més anar a treballar” i no es tracta del que representa exercir la professió de metgessa, infermera o administrativa, sinó que troben que les direccions del seus equips cada vegades estan més allunyades dels professionals i només es dediquen a mantenir la relació amb els seus caps sense dedicar cap esforç a les relacions amb els membres de l’equip. Tot el contrari, moltes vegades la majoria del personal dels equips no se sent gens valorat per les direccions.

Ja fa uns anys, al 2002, es va presentar el llibre “Provant de sobreviure en la nostra cadira” que parla de la patologia que afecta més freqüentment a les persones amb funcions directives. Ara, més que mai, hauria de ser un llibre de capçalera de moltes de les persones que dirigeixen els equips.

Evolució de la infermeria des de la Reforma de l’Atenció Primària

Etiquetes

equip d'atenció primària, infermera d'atenció primària, infermeria familiar i comunitària, professionals

Evolución-Historia de la Enfermería des de la reforma de la Atención Primaria hasta ahora. Enfermería familiar y comunitaria.

Aquesta és la ponència que va fer Rosa María Gómez Honorato en l’acte de presentació del document Infermeria d’atenció primària i comunitària elaborat per un grup de treball promogut pel FoCAP, que va tenir lloc el passat 13 de desembre.

Rosa María Gómez, que treballa en un centre de salut de Vallecas i és membre de l’Asociación Madrileña de Enfermería, fa un recorregut pel paper de la infermeria d’atenció primària en els últims 30 anys i els canvis legislatius en què s’ha sustentat. Amb el decret de reforma de l’Atenció Primària va adquirir un paper rellevant i es va iniciar el reconeixement de les seves capacitats i el desenvolupament del col.lectiu com una professió independent en el camp de les ciències de la salut.

Els anys 90 es van elaborar les Carteres de Serveis per les diferents comunitats autònomes i el 2006 la Cartera de Servicios Comunes del Servicio Nacional de Salud va reconèixer el dret dels pacients a rebre “cures d’infermeria”.

Més endavant es va produir el gran salt qualitatiu amb l’assignació de població a cada infermera, de manera que aquesta deixa de ser “la infermera del metge” per convertir-se en la”infermera del pacient”. I ja en aquest segle la infermera esdevé una figura clau en els plans i estratègies de l’atenció als pacients crònics.

Gracias, Rosa, por tu exposición, por tu trabajo y por acompañarnos este día.