Etiquetes

, , , , ,

Sord al clam dels professionals que eren a la porta del Parlament, en el seu interior, Balcells ha menystingut la mobilització, “són sindicats minoritaris”, ha dit, i s’ha mostrat incapaç de rectificar i retirar el tercer acord. Aquestes paraules culminen una carrera de despropòsits, que van començar poc després de ser nomenat conseller. Quedaran per a la història les imatges de la barrera policial que separava els manifestants de la seu de la institució política més important del país, la que ens representa a tots. Tot un símbol de la distància existent entre l’administració sanitària i amplis sectors professionals.

El 10 d’octubre del 2022 Balcells va ser nomenat conseller de Salut pel president Pere Aragonès i entrava a formar part del Govern de la Generalitat. Tot just sortíem de la pandèmia, i el sistema sanitari i el conjunt de professionals estàvem esgotats. A l’Atenció Primària (AP) es va patir de manera especial i estàvem dolguts pel tracte rebut durant aquells anys tan durs. Calien perspectives de futur.

El FoCAP es va implicar, juntament amb l’anterior conseller, Josep Mª Argimon, amb l’anterior gerent de l’ICS, Yolanda Lejardi i amb alts directius del Departament de Salut, en un projecte de mediació que pretenia posar en marxa un procés d’escolta i de reparació centrat en la cura dels professionals. Sota la coordinació de la Societat Catalana de Mediació hi van participar més de 400 professionals i representants de la ciutadania. En un dels seus primers actes públics, Balcells va assistir a la jornada de tancament, en la qual es van presentar les primeres conclusions. Posteriorment, el febrer del 2023 se li va presentar l’informe “Millorem la salut de les persones tenint cura de l’Atenció Primària“. Li vam posar en safata tant l’anàlisi del malestar dels professionals com les línies de treball per poder-lo reparar tot enfortint l’AP. Desconeixem si va llegir l’informe; en tot cas, el que sabem és que les seves actuacions, més que reparar el malestar, l’han anat agreujant.

El 10 de novembre del 2022, en la seva primera intervenció en el Parlament va afirmar que “la longitudinalitat era una cosa antiga” contradient l’abundant evidència científica que demostra que aporta una reducció de les taxes de mortalitat superior a la de qualsevol fàrmac i redueix de manera significativa les hospitalitzacions i les visites als serveis d’urgències. Contra la longitudinalitat hi oposava la “innovació”, que va concretar en els equips d’atenció domiciliària i residencial. El dia següent, per respecte a la ciència i als professionals que cada dia treballen per donar una atenció de qualitat amb longitudinalitat, el FoCAP demanava la seva dimissió.

A finals de novembre del 2022, en el context de la negociació dels pressupostos i de diferents mobilitzacions per la sanitat pública a la resta de comunitats autònomes, es va anunciar la vaga al SISCAT per a finals de gener del 2023 en la qual confluïen els diferents sectors públics: educació, salut i serveis socials. Les convocatòries de vaga incloïen reivindicacions en les condicions laborals i retributives, com també objectius de caire sistèmic, com ara el 25% del pressupost de Salut per a l‘AP i la sostenibilitat del sistema públic de salut. El resultat de la vaga pel que fa a sanitat va ser l’obtenció d’una taula de treball, de caràcter bilateral i pactada exclusivament entre el Departament de Salut i el sindicat mèdic, per “continuar pensant”. En aquest moment es va començar a coure el contingut del III Acord de l’ICS que hem conegut fa poc.

I aquí ens trobem, amb un Acord que ha generat encara més malestar de l’existent per la manca de reconeixement professional i econòmic a les tasques que realitzen infermeres, administratives, TCAI, treballadores socials i altres col·lectius. Per tal d’evitar l’aprovació definitiva de l’Acord, els passats dies 12 i 13 ha tingut lloc una nova vaga al sistema, convocada per sis sindicats, que malgrat uns serveis mínims de quasi un 90% als hospitals i del 25% a l’AP, ha tingut un seguiment hospitalari del 13%, a l’AP del 65 % i als ASSIR del 90%, segons informa Infermeres de Catalunya.

En comptes d’escoltar i atendre les demandes d’aquests sectors professionals, i mentre es manifestaven als carrers, el mateix dia 12, el Govern de la Generalitat ha ratificat el III Acord de condicions de treball del personal estatutari de l’Institut Català de la Salut. Aquesta acció ha estat un exercici de falta de respecte, de prepotència, de donar l’esquena als treballadors i d’autoritarisme semblant al que va exhibir quan va afirmar “A mi no m’intimidareu” en la Jornada d’Administratius Sanitaris que va tenir lloc el passat 23 de novembre. El quart dia de vaga el Conseller intenta aturar les mobilitzacions que persisteixen anunciant un conjunt de mesures per millorar el reconeixement dels col·lectius no mèdics.

El III Acord ha generat un rebuig majoritari també d’entitats professionals, com l’AIFICC i el TSCAT, i el suport d’entitats ciutadanes com Marea Blanca a les mobilitzacions dels professionals. També els Col·legis de les quatre províncies, representats pel Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, ha criticat la seva ratificació. La Degana del Consell, Glòria Jodar, ha declarat en una entrevista que “La Generalitat ha tractat les infermeres com a professionals de segona“.

L’ICS és l’empresa pública més gran de Catalunya, amb més de 52.000 treballadors, dels quals prop de 28.000 pertanyen a les àrees d’infermeria i gestió i serveis. És també la principal empresa sanitària del país, responsable de l’atenció primària a gairebé un 80% de la població. Segons la memòria del 2022, la seva assignació econòmica va ser de 4.482 M€. L’ICS és una empresa estratègica per al benestar de la població i com a tal els seus treballadors haurien de ser valorats i cuidats pels responsables polítics de tots els nivells. Una manera de fer-ho és a través del conveni laboral, però hem vist que no és així.

Es poden permetre una societat i un Govern tants despropòsits en la direcció d’un Departament, el de Salut, que té a les seves mans un servei essencial per a la població? Es poden permetre el menysteniment de més de la meitat dels professionals sanitaris?

Nosaltres diem que no. Necessitem un conseller de Salut que escolti i que aprengui dels professionals en comptes de menysprear-los. Necessitem un conseller de Salut que conegui l’evidència en polítiques sanitàries i les apliqui en comptes de fer invents sense cap suport conceptual. Necessitem un conseller que ens respecti i ens valori.

Per tots aquests motius, demanem al president Pere Aragonès que destitueixi Balcells del seu càrrec i nomeni un nou conseller, o una nova consellera, que tingui capacitat de respondre als reptes importantíssims que té a l’actualitat el sistema sanitari català, començant per la reparació dels greuges patits pels professionals, tots, i el seu reconeixement d’acord amb les seves competències.