Obrint camins amb la prescripció infermera

Etiquetes

infermeria, prescripció, Real Decret

Imatge: PIxabay

Esta entrada está traducida a la lengua castellana, que podreis encontrar a continuación.

Fa tres anys del Reial Decret 954/2015 sobre Prescripció infermera aprovat pel govern del PP i rebutjat pels col·legis de la professió, associacions d’infermeria, comunitats autònomes, i altres, com vam explicar en la nostra entrada Rebutgem el Reial Decret sobre Prescripció Infermera. Fa pocs dies el Ministeri de Sanitat ha publicat al Boletín Oficial del Estado (BOE) un nou Reial Decret amb importants canvis pel que fa a la indicació, ús i autorització de la dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà per part de les infermeres, amb l’objectiu de donar la cobertura legal necessària en el desenvolupament de les competències infermeres.

Hem de felicitar totes les infermeres per aquest èxit, doncs per fi ha arribat la cobertura legal a la seva pràctica diària, la seguretat jurídica per la qual s’ha lluitat des de fa molt de temps. És una molt bona notícia tant per les infermeres com per les pacients. El nou RD reconeix la prescripció autònoma infermera, per la qual han demostrat suficient formació i capacitat al llarg dels anys.

2018, un any per a l’esperança a l’atenció primària

Etiquetes

2018, atenció primària de salut, FoCAP

Al FoCAP acabem el 2018 cansades però esperançades. Els darrers mesos hem vist el despertar de l’atenció primària i la possibilitat que amb la lluita perseverant de totes les professionals que hi treballen, tot recomenci.

Aquesta esperança és possible perquè l’hem construït. El FoCAP hi ha posat el seu granet de sorra.

2018 ha estat un any de molta denúncia. La consulta és un mirador privilegiat de les injustícies socials i les disfuncions del sistema sanitari. Les metgesses i infermeres de família no podem renunciar a la nostra missió de testimoni i altaveu de la repercussió que tenen sobre la salut i el patiment que generen. Així hem denunciat la fragmentació de l’atenció concretada en els dispositius de cronicitat que està duent a la irrellevància dels Equips d’Atenció Primària que acabarà repercutint en la qualitat i l’equitat de l’atenció; un any més hem tornat a dir que la grip no pot sorprendre i col·lapsar els centres sanitaris perquè no és cap sorpresa; que les condicions laborals de la indústria càrnia al territori estan perjudicant la salut d’uns treballadors desprotegits dels abusos; que el sistema sanitari exerceix violència de diferents tipus envers les dones; que el dret a la prestació per risc en l’embaràs està volgudament ocultat; que l’austeritat neoliberal emmalalteix i mata i que l’exclusió sanitària continua; que s’ha de buscar la conciliació laboral dels professionals preservant l’accessibilitat i la longitudinalitat de l’atenció a la ciutadania; que la registritis està envaint les nostres consultes i que hi ha direccions d’Equips d’Atenció Primària anti-líders i departaments de recursos in-humans.

I ara, després de la vaga, què…? (Tot recomença)

Etiquetes

autonomia, direcció, equip d'atenció primària, gestió, lideratge, organització, professionals, vaga

Imatge: Pixabay

En una anterior valoració ja vàrem comentar les limitacions dels acords entre sindicat de metges i administració que es van propiciar per la vaga dels dies 26-30 de novembre.

Caldrà imaginar i posar en pràctica mesures de pressió que permetin avançar més enllà dels acords. Cal, sobretot, aconseguir el 25% del pressupost del Departament de Salut per als equips d’atenció primària, així com ampliar el nombre de places de formació d’infermeria i medicina de família i comunitària (MIR i IR), fins situar-les entorn d’un 50% del total de les places convocades.

Però cal ser pràctics i espavilats i saber aprofitar aquelles coses positives que els acords de la vaga ens han deixat. Al nostre entendre, cal no entossudir-se en els números (minuts, visites, etc.) i, en canvi, aprofitar altres aspectes que poden suposar importants millores del clima laboral.

Seria bo que tots els EAPs exigissin l’aplicació d’aquestes mesures de forma immediata:

El despertar de l’Atenció Primària. Ara tot recomença

Etiquetes

atenció primària de salut, infermeres, metges, mobilització, professionals, sindicat, treballadores socials, vaga

Fem la nostra valoració de la vaga de l’Atenció Primària que es va fer la setmana passada a Catalunya i analitzem els acords que es van dur a terme entre el sindicat Metges de Catalunya i representants del Departament de Salut i de l’ICS.

Podeu descarregar el PDF a:                El despertar de l’APS

 

Por el interés que ha suscitado la huelga entre nuestros compañeros del resto del estado, ofrecemos la traducción del documento a la lengua castellana. Lo encontrareis en PDF en:             El despertar de la APS. Versión en castellano

Divendres (no dijous, malgrat moltes informacions interessades) es va acabar la vaga dels equips d’atenció primària (EAP), de què ens fèiem ressò en una recent entrada.

Un cop acabada, serà bo fer-ne un primer balanç (el pas del temps i els fets que es produeixin acabaran de donar-nos les claus de la seva importància).

El malestar ve de lluny i ja feia temps que es posava de manifest. La vaga era necessària i previsible. Les mancances i el menyspreu vers l’atenció primària de salut (APS) han estat tan greus que tot allò que s’aconsegueixi a partir d’aquesta setmana semblarà poc.

Recursos (in)humans

Etiquetes

planificació, professionals, recursos humans, recursos inhumans

Imatge: Pixabay

Són reiterades les notícies (a la premsa, en el boca a boca, a les xarxes…) sobre professionals que treballen en els equips d’atenció primària (EAPs) sense la titulació que els correspondria. Als EAPs hi ha metges i infermeres de família sense l’especialitat (familiar i comunitària) i sense cap experiència ni formació en atenció primària.

L’excusa de mal pagador sempre és la mateixa: “no hi ha professionals amb la titulació corresponent, caldrà prestar el servei amb altres professionals”. Però aquesta “emergència” no té cap validesa quan la situació es repeteix any rere any. Si cal seguir contractant a professionals sense la titulació que els correspondria és per manca de planificació de les necessitats que té el sistema sanitari. I s’acosten temps d’empitjorament si ningú hi posa remei: molts professionals es jubilen els anys vinents.

S’imaginen per un moment que contractem per a fer de cardiòlegs (o anestesistes, o cirurgians, o…) a professionals que no ho són? Molts posarien el crit al cel, però, clar, ja se sap… fer de metgessa o d’infermera de família és “senzill”, qualsevol pot fer-ho. Algun gestor s’ha interessat pel que pensen les infermeres que provinents de l’hospital acaben treballant a l’atenció primària? Algun gestor ha preguntat a algun metge d’atenció secundària com li sembla de fàcil assumir la complexitat d’exercir com a metgessa de família?

Morir (y vivir) bien en España depende del código postal

Etiquetes

código postal, cuidados paliativos, final de vida, morir, profesionales

De forma excepcional publicamos nuestra entrada en lengua castellana por si el autor del artículo que comentamos (publicado en castellano), su sociedad científica (SECPAL), la propia periodista o el medio donde se publicó tienen a bien leerlo.

Fotografia: Elena Serrano

Recientemente se ha publicado en El País un artículo firmado por Sonia Vizoso en el que se recogen unas lamentables declaraciones del Sr. Marcelino Mosquera, nada menos que presidente de la Sociedad Gallega de Cuidados Paliativos, integrada en la Sociedad Española de Cuidados Paliativos (SECPAL).

El Sr. Mosquera ha hecho, con posterioridad, una tímida aclaración-disculpa, quizás presionado por el revuelo en las redes sociales en el que han participado compañeros/as de su propia sociedad científica.

Ante todo cabe manifestar profundo respeto y disculparse ante aquellas personas (o familiares) que puedan no haberse sentido bien atendidos. El sistema sanitario público lo conformamos entre todos los profesionales que trabajamos en él y, solidariamente, deberíamos disculparnos cuando alguien no se siente bien atendido.

Prestació per risc durant l’embaràs, un dret ocultat

Etiquetes

baixa laboral, dones, drets, embaràs, mutues laborals, salut laboral

La protecció de la dona i el fetus del risc que pot comportar una feina en l’embaràs és un dret de totes les dones que estiguin en situació d’alta en algun dels règims de la seguretat social, independentment del temps de cotització.

Quan la dona embarassada ocupa un lloc de treball amb risc per la seva salut o la del fetus i no s’ha pogut adaptar aquest lloc de treball per fer-lo compatible amb el  seu estat, ni reubicar-la en un altre sense risc, la dona té dret a la prestació per risc en l’embaràs.

El procediment s’inicia a instància de la treballadora davant de l’entitat gestora (mútua laboral) presentant un informe del sistema públic de salut on s’acrediti la situació d’embaràs i data probable del part i un certificat de l’empresa on s’indiqui l’activitat desenvolupada i les condicions del lloc de treball. La mútua laboral ha de respondre en 30 dies des del moment que rep la sol·licitud i la documentació requerida.

Si se certifica el risc, i no ha estat possible el canvi del lloc de treball, l’empresa declararà a la treballadora en situació de suspensió del contracte per risc durant l’embaràs. La treballadora cobrarà el subsidi durant el temps de suspensió del contracte. Si hi ha dubtes, l’entitat pot sol·licitar un informe a la inspecció de treball, que s’haurà d’emetre en 15 dies, temps durant el qual es paralitza el termini de 30 dies.

Aquesta és el complicat periple que hauria de portar a moltes dones a exercir el dret a protegir la seva salut i la del fetus dels riscos que comporten algunes feines durant l’embaràs. Quan l’exercici d’un dret és teòricament tan complicat, vol dir que efectivament no es vol que s’exerceixi. Però és que la pràctica és encara molt més complicada, fent que sigui molt minoritari el seu exercici per la via establerta. En la pràctica, és el servei públic de salut, a través de la incapacitat temporal dictaminada per les metgesses d’atenció primària, qui està protegint les dones i el fetus dels riscos que comporten molts treballs per se. Això carrega sobre l’atenció primària una responsabilitat que és de les mútues laborals i impedeix que cada actor es faci responsable dels tràmits i les despeses que li corresponen. 

Un tercer a la consulta, buscant el nord

Etiquetes

despersonalització, humanitat, informació, ordinador, professionalisme, registres, registritis, tecnologia

Frase de la imatge: Eduardo Galeano

Els pacients es queixen, es queixen cada vegada més que els professionals sanitaris no els mirem, que mirem més a l’ordinador que a ells. I el problema no és la informàtica ni l’ordinador. De fet, com ens diu Trisha Greenhalgh, investigadora especialitzada en estudis sociotècnics o estudis de la interacció entre les persones i la tecnologia, el problema és l’ús que es fa de la tecnologia i els softwares que estan en la taula dels professionals sanitaris. Softwares que no són objectius i neutres sinó que “son en si mismos una manifestación de complejas interrelaciones y prácticas sociotécnicas que implican a los ingenieros de sistemas, a los diseñadores de softwares clínicos y a otros profesionales, cuyas asunciones y posicionamientos quedan inscritos en dichos programas”.

De fet, els pacients no es queixen de l’ordinador, es queixen que no els mirem, que no sabem qui són, que estem més interessats en els registres i números que en les seves vides i que les seves vides no estan fetes de codis i hemoglobines glicades sinó d’històries i narratives. Es queixen que l’atenció sanitària cada vegada més s’estructura al voltant de la malaltia i el seus conseqüents registres i es desentén de la narrativa del patiment que és única en cada persona. Que deshumanitza ometent a la persona que és un subjecte actiu, pensant i creador.

Converses al voltant de l’atenció domiciliària urgent

Etiquetes

atenció domiciliària, competències, consulta, equip d'atenció primària, longitudinalitat, metge de capçalera, organització, urgència

L’atenció domiciliària, pròpia de l’Atenció Primària, ha estat tema de debat en diverses ocasions en aquest blog. Us convidem a seguir una conversa en què hi han participat diferents metges i metgesses de família, de diferents edats, diferents entorns de treball (rural, semirural, urbà) i amb diferents experiències en l’atenció domiciliària urgent i no urgent i en l’organització de l’EAP per abordar-la. A propòsit del següent cas, se segueixen interessants reflexions al voltant d’aquest tema.

El cas

Avisen al 061 per marejos i malestar general a les 9.30 h del matí. (Desconec el motiu de per què no es passa el domi al seu CAP). El 061 arriba i es troba una dona de 43 anys, el seu marit, i el seu fill de 9 anys. La dona té un càncer de mama (diagnosticat el 2014) metastàtic (retroperitoneal, ossi, pulmonar, hepàtic), i és portadora d’un catèter doble jota per insuficiència renal obstructiva. Va rebre la seva última dosi de quimioteràpia 3 dies abans i la van enviar a domicili amb perspectiva de valorar un altre tractament. La dona està hipotensa i comença a agitar-se, ulls en blanc (s’està morint). Els companys del 061 intenten remuntar les tensions amb sèrum fisiològic (no remunta). La metgessa del 061 (és metgessa de família) parla en un racó amb el marit i li diu: s’està morint. El marit li pregunta que com pot ser que s’estigui morint si va fer quimio fa 3 dies i li van dir que mirarien de fer un altre tractament. El nen crida, mare no te’n vagis. La metgessa del 061 li planteja al marit iniciar sedació. Truca al CAP de referència i parla amb el metge referent per deixar lligat el domicili en un marge prudent d’hores i aquest li respon que fins a les 13 h no pot sortir a fer domis, que té consulta i que passarà a partir d’aquella hora si pot (la metgessa del 061 li diu que s’està morint, que la situació requereix suport en un temps curt). La metgessa del 061 marxa a les 10.30 h i deixa la dona confortable. La dona mor a les 11 h. El metge referent passa a les 12 h per l’avís d’èxitus. 

El CAP en qüestió és destacat en les reunions del territori pels seus bons resultats en consecució dels objectius de contracte CatSalut, EQA (Estàndard de Qualitat Assistencial) i IQPF (Indicadors de Qualitat en Prescripció Farmacèutica).

Llegeix el cas i el fil de conversa a: Converses al voltant de l’atenció domiciliària urgent

Consideraciones para el abordaje social y sanitario del suicidio

Etiquetes

condicionants socials, CRS, prevenció, salut mental, suicidio

Hem traduït al castellà el document presentat el 31 de maig a Barcelona a petició de companys de fora de Catalunya.

Aquí està: Consideraciones para el abordaje social y sanitario del suicidio a propósito del Código Riesgo de Sucidio

Esperem que sigui d’interès per a amplis sectors de professionals. Malgrat que hi ha moltes referències al programa de prevenció implantat a Catalunya, el seu contingut és aplicable a les polítiques de totes les comunitats autònomes. I, malauradament, els fets ens segueixen emplaçant a portar a terme mesures de prevenció de la mort voluntària que és l’iceberg d’un gran patiment social.

Perquè ha tornat a passar. Fa uns dies la premsa informava de la mort per suïcidi d’una persona quan l’anaven a desnonar. Els temps més terribles potser han passat però no s’ha acabat el problema. Si fa uns anys la causa de desnonaments era l’impagament de l’hipoteca, ara és l’impagament de lloguers inassumibles. L’especulació amb l’habitatge de lloguer està portant a la pèrdua de la casa a moltes famílies, que es veuen privades d’un dret bàsic.