Atenció Primària 1381 menys, Atenció Hospitalària 2389 més

Etiquetes

activitat, despesa, ICS, memòria ICS, personal

Amb aquest títol volem donar una imatge concisa i representativa d’una realitat: la que es desprèn de l’estudi de les memòries de l’Institut Català de la Salut (ICS). Elles parlen del paper de l’Atenció Primària (AP) al nostre sistema sanitari i ens diuen que l’any 2018 l’AP té 1381 treballadores menys que abans de la crisi, mentre que l’atenció hospitalària en té 2389 més.

Hem analitzat les dades de les memòries de l’ICS amb visió primarista. La majoria de dades corresponen a la memòria del 2018, tot i que en alguns temes hem fet una recopilació dels últims 8 anys. A l’hora d’interpretar-les cal tenir en compte que l’ICS dona servei d’AP al 75% de la població catalana, però només és titular de 8 dels 62 hospitals d’aguts de Catalunya, la majoria dels quals són hospitals terciaris. Els hospitals de l’ICS representen al voltant del 30% de llits dels hospitals públics. L’anàlisi de la memòria del CatSalut del 2018 (publicada recentment) serà motiu d’una altra entrada en aquest blog.

Pots seguir llegint clicant a: AP 1381 menys, Atenció Hospitalària 2389 més

Algunes qüestions d’actualitat sobre vacunes

Etiquetes

antivacunes, conflictes d'interès, vacunes

Imatge: El Roto, publicada a Nogracias.

Esta entrada está traducida a la lengua castellana, la podeis encontrar al final.

Que les vacunes tenen un impacte significatiu sobre la salut és un fet que ningú dubta. Són medicaments que aporten un gran benefici tant a escala individual (i.e. protegeixen a la persona contra la malaltia per la qual es vacuna) com social (i.e. si molta gent es vacuna la població no vacunada queda indirectament protegida de la infecció). Però últimament es parla molt de vacunes. De fet, més que de vacunes, es parla dels moviments antivacunes. En canvi no es parla tant d’un altre fet molt rellevant: la manipulació que està fent la indústria farmacèutica en l’opinió pública a través de persones influents dins de la sanitat.

Fa temps que s’ha entrat en un discurs culpabilitzador des de molts professionals i societats científiques contra les famílies que tenen dubtes sobre les vacunes o decideixen no vacunar-se ni vacunar els seus fills i filles. Encara que la incidència de les persones i famílies que tenen un sentiment negatiu en referència a les vacunes a Espanya és molt baixa (per sota de l’1% segons Larson et al, 2016), en comparació amb altres països del nostre entorn com ara França o Itàlia, sembla que se’ls presenta com a causants de baixa cobertura vacunal i de problemes de salut pública, quan en realitat la cobertura vacunal a Espanya està per sobre del 98%.

Espai de cures, espai de dones

Etiquetes

cures, dependència, dones, feminització, precarietat

Esta entrada se ha traducido a la lengua castellana, se puede encontrar al final.

L’espai de la cura a domicili de les persones amb autonomia reduïda*

* En aquest post no parlem de la cura dels infants i els menors

 

Figura 1. Esquematització de l’espai de les cures de les persones dependents. Font: elaboració pròpia. Percentatges de dones en cada grup de les cuidadores obtingut en: Encuesta de Discapacidad, Autonomía Personal y Situaciones de Dependencia 2008; Memòria de l’ICS 2018; Encuesta Población Activa, INE 2018.

La cura a la dependència i l’anomenada crisi de les cures no són temes nous. Potser el que és nou és la magnitud de la necessitat i que el FoCAP aborda per primera vegada un tema tan complex, les cures en sentit ampli, més enllà del que estrictament correspon a l’atenció primària de salut.

L’atenció i la cura de la vida, sobretot de les persones amb dependència, és un tema que continua sense assumir-se socialment i política al nostre país, queda relegat dins de les parets de la llar, de la individualitat. D’aquesta manera, es manté en un terreny privat i invisible i la societat esdevé sorda a les veus de les persones que necessiten ser cuidades.

La llei de la dependència del 2006 va ser un tebi intent d’assumir, des de l’estat, les necessitats i els desitjos de les persones dependents, però mai va estar dotada econòmicament de manera suficient i va ser truncada per la recessió, que la va limitar encara més en amplitud i recursos. I així, comptem amb uns serveis socials i públics pobres, insuficients i poc desenvolupats.

El nostre país té un model de cures mediterrani, propi dels països del sud d’Europa (Espanya, Itàlia, Portugal i Grècia), que centra les cures en la família i en el qual els organismes públics tenen un paper molt reduït. Aquest model és molt diferent del dels països nòrdics, en els quals la provisió de les cures està majoritàriament en mans de les institucions públiques.

La infermeria familiar i comunitària està de rebaixes

Etiquetes

concurs, ICS, infermeria familiar i comunitària, sindicats, trasllat

El mes de juliol es va signar l’acord de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat de l’Institut Català de Salut (ICS) pel qual s’estableix un concurs de trasllat obert i permanent que facilita la mobilitat geogràfica del personal. Es refereix als processos de mobilitat voluntària, coneguts com a concursos de trasllat. Ha estat signat per representants de l’Administració de la Generalitat i les organitzacions sindicals presents a la mesa (Metges de Catalunya, CCOO, UGT i SATSE). Es tracta d’un concurs de trasllat obert i permanent que s’aplicarà per cobrir les vacants que es vagin generant a partir d’una convocatòria única que mantindrà la seva vigència en el temps i en el qual hi poden participar treballadors de tot el Sistema Nacional de Salut; afectarà totes les categories professionals llevat el personal facultatiu especialista d’hospital o les places amb funcions de comandament.

Per als llocs de treball a l’atenció primària (AP) especifiquen uns perfils propis d’infermeria: infermeria clínica territorial, infermeria pediàtrica, infermeria d’urgències/triatge CUAP, infermera gestora de casos i infermera de PADES. Incomprensiblement no es contempla el perfil d’infermeria familiar i comunitària (IFiC), malgrat el reconeixement de l’especialitat des de fa anys. En canvi, s’estableix una puntuació addicional per a la cobertura dels llocs d’infermeria d’equip d’atenció primària (EAP) de fins a 20 punts que es pot obtenir mitjançant: el títol d’especialista en IFiC o de pediatria (10 punts), la formació acreditada específica en IFiC de 100 hores (10 punts), el coneixement de l’eCAP (10 punts) o l’experiència en EAP (10 punts).

Converses del FoCAP amb l’ICS

Etiquetes

burocràcia, derivacions, ICAM, ICS, malestar professional

Us volem fer partícips d’unes reunions que han tingut lloc entre l’ICS i el FoCAP. La primera d’elles es va realitzar durant el mes de març i d’aquella, ens vam emplaçar a una segona que es va formalitzar al passat mes de maig.

Les reunions han tingut lloc a ICS – Balmes i hi han participat per part de l’ICS, Josep Maria Argimon (Director Gerent), Yolanda Lejardi (Directora Assistencial d’AP), Sílvia Cordomí (Directora d’Estratègia i Qualitat) i en la primera d’elles, Guillem d’Efak Fullana-Ferré (Director de Comunicació i Responsabilitat Social Corporativa). En representació de FoCAP hi han assistit Nani Vall-llosera (Presidenta), Meritxell Sánchez-Amat (Secretària), M Luz Talavera (Vicepresidenta), Gemma Torrell (Tresorera) i Albert Planes.

L’objectiu sobre el que es planteja la reunió és parlar del malestar professional i de propostes de millora per al mateix. Interessava una reunió operativa, en la què hi participessin, de part de FoCAP, metgesses i infermeres.

Per tal de desenvolupar-la i fer-la operativa, FoCAP va presentar un document treballat per la junta i la junta ampliada, en el què s’abordaven diferents focus detectats de malestar professional. El document teixit es va anomenar “accions per abordar el malestar professional” i es va fer arribar abans de la reunió a la Direcció de l’ICS.

Estratègies comunes. La primària i la secundària

Etiquetes

atención secundaria, entidades primaristas, entitats primaristes, estratègia, jornada

Amb aquesta entrada finalitzem les entregues de la Jornada Estatal de Entidades Primaristas. A la sisena taula Joan Gené, metge de família, va parlar sobre la relació entre l’atenció primària i l’atenció secundària (o hospitalària), de la situació actual i les perspectives de futur proper. Podeu accedir al text complert de les ponències i el debat de la jornada (en castellà): Jornada entidades primaristas_documento completo

Mesa 6: La primaria y la secundaria

Mejorar la relación entre la atención primaria (AP) y la atención secundaria (AS) ha sido un aspecto central de los procesos de reforma. Catalunya ha experimentado un avance de la AP en muchos aspectos paralelo al del Reino Unido, con la diferencia que los británicos han hecho esfuerzos para utilizar la visión de la AP para racionalizar la AS. En nuestro país, en cambio, la AP siempre ha estado supeditada a la AS.

Hay poca evidencia sobre la mejor forma de fijar la relación entre AP y AS. La revisión sistemática sobre el gatekeeping muestra que éste tiene efectos sobre la actividad y los costes, pero desconocemos como afecta a la salud. En nuestro entorno se confirman los beneficios de la continuidad asistencial tanto por la AP como por la AS, aunque en nuestro sistema, debido al modelo organizativo, ésta se produce básicamente en la AP y muy poco en la AS.

Estratègies comunes. La primària i les administracions

Etiquetes

administracions, entitades primaristas, entitats primaristes, estratègia, jornada

Continuant amb la Jornada Estatal de Entidades Primaristas, us resumim, en castellà, la cinquena taula: La Primaria y las administraciones. Va fer la ponència Gemma Tarafa, comissionada de salut de l’Ajuntament de Barcelona. Podeu accedir al text complet de les ponències i el debat de la jornada (en castellà): Jornada entidades primaristas_documento completo

Mesa 5: La primaria y las administraciones.

a) Es necesario establecer sinergias entre instituciones y entidades para promover cambios e instaurar soluciones. Hay que conocer los espacios de toma de decisiones, que pueden ser diferentes en el ámbito nacional, autonómico y municipal, y aprovechar los espacios mixtos de toma de decisiones, ya que ofrecen más posibilidades de intervención.

b) Las entidades se encuentran con dificultades para ser reconocidas como interlocutor válido por las administraciones por razones variadas, entre ellas: 1) la falta de poder que tradicionalmente se nos atribuye a las profesionales y a las entidades de Atención Primaria, y que en ocasiones nosotras mismas interiorizamos (cómo nos posicionamos delante de las administraciones, de la atención secundaria, etc); 2) la falta de uso del poder que pudieran tener nuestras organizaciones. Por tanto, las entidades debemos proponernos activamente sin esperar a que nos llamen, para participar en los ámbitos de decisión (administración local, partidos políticos, instituciones sanitarias), ejercer como lobby, y, como profesionales primaristas, entrar en los espacios de toma de decisiones para pluralizar su mirada.

Estratègies comunes. La primària i els mitjans de comunicació

Etiquetes

entidades primaristas, entitats primaristes, estratègia, jornada, medios comunicación

Nova entrega de la Jornada Estatal de Entidades Primaristas, amb un resum, en castellà, de les aportacions a la quarta taula: La primaria y los medios de comunicación. Va fer la ponència Lucía Delgado, portaveu de la Plataforma d’ Afectats per la Hipoteca (PAH), i membre de l’Observatori DESC.  Podeu accedir al text complert de les ponències i el debat de la jornada (en castellà): Jornada entidades primaristas_documento completo

Mesa 4. La primaria y los medios de comunicación

A partir de la experiencia en comunicación de la PAH se plantean unas cuestiones en relación a la Atención Primaria (AP):

• ¿Por qué creemos que no se da a conocer la AP? ¿Por qué se habla de defenderla? ¿de quién, contra quién?

La AP está desprestigiada y la población desconoce su importancia. La especialidad de Medicina Familiar y Comunitaria tiene poca presencia en las universidades y en los medios de comunicación. La AP tiene una gran potencialidad para contribuir a la salud de las comunidades por su longitudinalidad y conocimiento del entorno. Debemos analizar cómo nos situamos dentro del sistema: ¿sólo nos defendemos o estamos transformándolo? La AP debería ser el centro del sistema basado en los pacientes. Para esto la AP tiene que arrebatar el poder que se ha trasladado a lo biomédico, lo hospitalario y lo económico.

Estratègies comunes. La primària i la cultura neoliberal i postmoderna

Etiquetes

Abel Novoa, cultura neoliberal, entidades primaristas, entitats primaristes, estratègia, jornada

Seguint amb la Jornada Estatal de Entidades Primaristas, a continuació us resumim, en castellà, les aportacions a la tercera taula: La primaria y la cultura neoliberal y posmoderna. Va fer la ponència Abel Novoa, metge de família, coordinador del Grup de Treball de Bioètica de la semFYC i president de la Plataforma No Gracias. Podeu accedir al text complert de les ponències i el debat de la jornada (en castellà): Jornada entidades primaristas_documento completo

Mesa 3. La primaria y la cultura neoliberal y postmoderna

El conocimiento hiperespecializado, demandado por la población, rápidamente cambiante, es una amenaza para la AP, para la sostenibilidad económica y para la seguridad del paciente. El conocimiento en AP es complejo, pero la AP tiene que ser capaz de abordar esta complejidad. Por tanto, es importante conocer cómo se produce el conocimiento y como avanza (epistemología), para “no morir en la ola de la evidencia”.

Estamos ante una crisis de la ciencia biomédica, del conocimiento producido, en la que hay datos que sostienen que el 85% de los recursos destinados a investigación no producen un conocimiento relevante. Entre las diferentes causas que nos han llevado a este punto aparecen: La introducción del capital en los mecanismos de producción del conocimiento y el marketing desde las empresas privadas que han promovido cambios en la producción de conocimiento; la dinámica de competitividad que rodea a la publicación de artículos, en la que “hay que publicar o morir”; la existencia de conflictos de interés en las instituciones médicas, que han llevado a la manipulación de la información (guías de práctica clínica, p.ej.) y por último, la relevancia que ha adquirido el conocimiento hiperespecializado y la facilidad con la que este puede ser mercantilizado.

Como soluciones ante esta situación, propone:

•  Reducir la incertidumbre a través de la participación del paciente y la toma de decisiones conjunta.
•  Trabajar para mejorar la elaboración del juicio clínico (medicina reflexiva)

Frente al liderazgo hiperespecializado, la AP puede reivindicar un papel fundamental de seguimiento de patologías crónicas y profundizar en el conocimiento de la vida, el trabajo y la enfermedad y considerar nuestro conocimiento como algo consubstancial a nuestra práctica y diferente al conocimiento (híper)especializado

Es un reto para la democracia la incorporación de la población en la producción y aplicación del conocimiento. Quien tiene que liderar el reto son los profesionales de AP.

Estrategias comunes. La primaria y la sociedad

Etiquetes

entidades primaristas, entitats primaristes, estratègia, jornada, sociedad, societat

Seguint amb la Jornada Estatal de Entidades Primaristas, a continuació us resumim, en castellà, les aportacions a la segona taula “La primaria y la sociedad” amb una exposició a càrrec de Cesca Zapater activista de Marea Blanca de Catalunya i membre de FoCAP i de Trini Cuesta, activista del Col·lectiu d’Entitats SAP Muntanya i del grup d’Atenció Primària de Marea Blanca de Catalunya. Podeu accedir al text complert de les ponències i el debat de la jornada (en castellà): Jornada entidades primaristas_documento completo

Mesa 2. La primaria y la sociedad

Los recortes en sanidad en el año 2011 fueron el detonante para la formación de la Plataforma pel Dret a la Salut. Al principio los temas centrales fueron en relación a hospitales con el cierre de camas, demoras en servicios de urgencias, listas de espera quirúrgicas y servicios especializados y pruebas diagnósticas. Las alianzas con los profesionales de la sanidad fueron puntuales y escasas.

A partir del 2015 y con Marea Blanca de Catalunya (MBC) se aboga por un sistema sanitario que rehúya la privatización, la mercantilización, la biomedicalización e incluye “Mejorar el sistema asistencial potenciando una Atención Primaria fuerte y reformar la atención hospitalaria, adecuándola a las necesidades de salud actuales”. El trabajo conjunto de movimientos sociales y entitades profesionales propiciaron un avance en la definición de un sistema sanitario, que además de ser público, universal y de calidad, debe ser PRIMARISTA. La campaña “Donem vida a l’AP” (demos vida a la AP) es una muestra de la confluencia ente MBC, FoCAP y Rebel·lió Atenció Primària.