• Nosaltres
    • Qui som
    • Ideari
    • Estatuts
    • Junta directiva
    • Socis i sòcies
    • Pla de comunicació
    • Editores
  • Suport
    • Persones
    • Entitats
    • Donacions
  • Participa/Calendari de reunions
  • Espai denúncia
  • AP en acció
  • Actualitat
  • Documents
    • Propis
    • Recomanats
  • Enllaços

FoCAP

FoCAP

Category Archives: Propis

18/11/2021. Acte-debat sobre l’escolta, la presencialitat i la derivació en persones amb malestar emocional a l’APS. Parlem-ne.

29 divendres oct. 2021

Posted by FoCAP in Àgora, FoCAP, Propis

≈ 3 comentaris

Etiquetes

atenció primària de salut, malestar emocional, patiment emocional

La inscripció és gratuïta i la podeu fer en aquest formulari.

El patiment emocional és freqüent en les persones que acudeixen a les consultes d’atenció primària de salut (APS), tot i que és habitual que la complexitat i la incertesa vital i clínica facin que allò bio-psico-social quedi entrellaçat en una troca difícil de separar. A les nostres consultes, a causa de l’experiència de la pandèmia COVID que vivim des del passat març del 2020 i les implicacions en els diferents àmbits de les vides de les persones, es percep un increment aquests patiments i de la demanda d’ajuda psicològica. Aquest fet coincideix amb la implantació, per part del CatSalut, del “Programa de benestar emocional i Salut Comunitària a l’APS i comunitària”, i de l’arribada, que ja s’està produint, de psicòlegs i altres perfils professionals (anomenats referents de benestar emocional) a les àrees bàsiques de salut amb adscripció als equips d’atenció primària (EAP) per dur a terme una tasca de suport en l’àmbit comunitari.

El Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), l’any passat, va donar a conèixer un document en el qual es reflexionava sobre els diferents models de treball conjunt d’APS i Salut Mental (SM) plantejant una reflexió més enllà del debat basat en la dicotomia professionals de psicologia sí/no en els EAP. És un document a través del qual es presenta un marc teòric per aquesta relació revisant l’evidència disponible dels diferents models d’atenció (model col·laboratiu vs. model substitutiu o model formatiu, el valor de la presencialitat, l’escolta, la longitudinalitat i el vincle en l’atenció a les persones) i que considerem continua vigent encara que la concreció de la seva aplicació correspongui a la valoració de cada lloc i al moment que vivim actualment.

El FoCAP, l’Associació Espanyola de Neuropsiquiatria (AEN Catalunya) i la Fundació Congrés Català de Salut Mental (FCCSM) proposem un acte-debat, tenint com a punt de partida aquest document, per reflexionar sobre l’escolta, la presencialitat i la derivació en persones amb malestar emocional. L’acte tindrà lloc el pròxim dia 18 de novembre 2021 a l’Ateneu Enciclopèdic del Raval de 18.45h. a 21h. Comptarem amb la participació de professionals d’APS, de SM i ciutadania (representada per la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona), a qui s’ha proposat un primer diàleg a partir de les següents preguntes:

Continua llegint →

Comparteix:

  • Fes clic per compartir al Linkedin (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per compartir al Twitter (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per compartir al Facebook (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per imprimir (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per enviar un enllaç per correu electrònic a un amic (S'obre en una nova finestra)
  • Més
  • Fes clic per compartir al Reddit (S'obre en una nova finestra)

T'agrada:

M'agrada S'està carregant...

JORNADA DE DEBAT: RECUPEREM L’ATENCIÓ PRIMÀRIA (i 4)

07 dilluns des. 2020

Posted by FoCAP in Actualitat, AP en acció, COVID19, Propis

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

post-COVID19, propostes, valors primaristes

Continuem compartint el treball de reflexió que vam dur a terme professionals de l’Atenció Primària de Salut (APS), veïns i veïnes i persones dels moviments socials, durant en l’acte organitzat pel Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) i La Capçalera el passat 1 de juliol . En aquesta trobada vam debatre i plantejar noves formes d’atendre a la població que s’emmarquessin dins dels valors primaristes i com recuperar-los després de la pandèmia.

La discussió es va organitzar en grups que es van formar al voltant de cadascuna de les dimensions o valors de l’APS: accessibilitat, longitudinalitat, integralitat i coordinació. A aquestes dimensions clàssiques es va afegir un concepte nou, la permeabilitat, entorn del qual també es va constituir un grup de discussió. 

En aquest escrit recollim un resum del treball dels grups. En la primera part vam compartir el resum del treball de reflexió entorn dels dos primers aspectes: la permeabilitat i l’accessibilitat; en la segona part, entorn de la longitudinalitat; en la tercera part, de la integralitat. En aquest quart i últim post tractarem de la coordinació.

5 COM RECUPERAR LA COORDINACIÓ

Concepte de coordinació: És una dimensió que fa referència ala relació harmònica entre els diferents nivells assistencials i els diferents professionals implicats en l’atenció d’una persona, és fonamental per assegurar la continuïtat de la cura i l’ús adequat dels recursos. Els professionals d’APS haurien de ser els responsables finals d’aquesta coordinació per a la seva polivalència, els seus coneixements científics i de la situació del pacient, i del seu context personal-familiar i comunitari.

La coordinació és un atribut i un valor de l’APS que topa amb el fet que el sistema sanitari no li reconeix aquesta funció i capacitat. Això limita i menyscaba l’exercici d’aquesta atribució i els seus resultats.

No hi ha coordinació possible sense poder, i a la primària li neguen el poder real de coordinar. No es pot coordinar de veritat perquè s’atorga a l’APS un lloc de subordinació dins del sistema sanitari. Quan no hi ha poder, el sistema situa la primària de la manera més propícia perquè es doni l’efecte secretària. Exemple del dia: El cardiòleg que en visita telemàtica deriva a una pacient des de casa seva a urgències de l’hospital, li diu a la pacient que truqui a la seva metgessa de capçalera perquè demani un trasllat del 061. Quan el sistema treu poder a l’APS, els seus professionals no són tractats com a iguals, les converses no es donen entre col·legues sinó entre superiors i subordinats, entre qui té el coneixement i qui no en sap.

De quina manera la pandèmia de COVID ha afectat la coordinació

Durant la pandèmia, s’ha accentuat aquest qüestionament de la funció de l’APS com a coordinadora i agent del pacient dins del sistema sanitari. Ha estat particularment flagrant el qüestionament que ha patit i està patint per part del servei d’emergències mèdiques (SEM) que reiteradament ha contravingut les indicacions de l’APS i ha negat els serveis que demanava. Tot i que les professionals de l’APS eren les persones que tenien el pacient al davant i sota la seva responsabilitat, i que a més tenien la millor informació per saber quina era l’atenció més indicada en cada cas.

L’atenció especialitzada també ha mantingut aquesta actitud de qüestionament de la tasca de l’APS anul·lant de forma unilateral, sense explicació i sense deixar constància a la història clínica, proves i primeres visites sol·licitades des de l’APS. Es valora positivament que els directors assistencials dels hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS) hagin reconegut públicament que sense l’APS el col·lapse del sistema sanitari hagués estat assegurat.

Una dificultat perquè l’APS pugui exercir aquest paper de coordinadora de l’atenció al pacient és el desconeixement absolut que els altres actors sanitaris tenen del que fa i de les limitacions materials i de personal que té per fer les coses. Algunes de les limitacions són pròpies d’atendre el pacient en el seu context i no en el context hospitalari que el despulla de les seves condicions de vida i de la seva idiosincràsia. Intentar coordinar en aquest context és una cursa d’obstacles i un gran consumidor d’energia i alegria pels professionals.

Continua llegint →

Comparteix:

  • Fes clic per compartir al Linkedin (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per compartir al Twitter (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per compartir al Facebook (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per imprimir (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per enviar un enllaç per correu electrònic a un amic (S'obre en una nova finestra)
  • Més
  • Fes clic per compartir al Reddit (S'obre en una nova finestra)

T'agrada:

M'agrada S'està carregant...

JORNADA DE DEBAT: RECUPEREM L’ATENCIÓ PRIMÀRIA (3)

27 divendres nov. 2020

Posted by FoCAP in Actualitat, AP en acció, COVID19, Propis

≈ 2 comentaris

Etiquetes

post-COVID19, propostes, valors primaristes

Continuem compartint el treball de reflexió que vam dur a terme professionals de l’Atenció Primària de Salut (APS), veïns i veïnes i persones dels moviments socials, durant en l’acte organitzat pel Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) i La Capçalera el passat 1 de juliol . En aquesta trobada vam debatre i plantejar noves formes d’atendre a la població que s’emmarquessin dins dels valors primaristes i com recuperar-los després de la pandèmia.

La discussió es va organitzar en grups que es van formar al voltant de cadascuna de les dimensions o valors de l’APS: accessibilitat, longitudinalitat, integralitat i coordinació. A aquestes dimensions clàssiques es va afegir un concepte nou, la permeabilitat, entorn del qual també es va constituir un grup de discussió. 

En aquest escrit recollim un resum del treball dels grups. En la primera part vam compartir el resum del treball de reflexió entorn dels dos primers aspectes: la permeabilitat i l’accessibilitat. En la segona part, entorn de la longitudinalitat. En aquest tercer post tractarem la integralitat.

4 COM RECUPERAR LA INTEGRALITAT

Concepte d’integralitat: Entendre, i atendre, la persona com un conjunt, no com un element biològic simplement, sinó també amb aspectes psicològics, socials i espirituals. Entendre-la també en el seu context (dimensió comunitària). Tenir en compte totes les dimensions sanitàries: promoció de la salut, prevenció de la malaltia, atenció a la malaltia, pal·liació i atenció al final de vida, i les causes (determinants) de salut/malaltia.

Per dur a terme una atenció integral es requereix identificar la gamma completa de necessitats de salut dels pacients i disposar de recursos per poder cobrir-les, coordinació amb la comunitat i tot allò que comporta, i identificar la causa de les causes (determinants de la salut). Conèixer la gènesi dels problemes per tenir un punt de partida per abordar els problemes de salut de forma integral.

De quina manera la pandèmia de COVID ha afectat la integralitat

Les iniquitats socials ja existien, però s’han posat més de manifest: manca de suport social, soledat amb patiment, sobreocupació d’habitatges i pobresa en una Barcelona opulenta. Han quedat en evidència les carències del sistema social, no només del sistema sanitari.

L’APS ha hagut de suportar una alta càrrega burocràtica (gestions de salut laboral, incapacitats, informes…) i ha tingut poc temps per fer abordatges emocionals i dels malestars comunitaris/ individuals.

S’han trobat a faltar recursos humans i físics i s’ha produït pèrdues en l’atenció a pacients crònics complexos.

També cal dir que han passat coses positives, com les xarxes de suport veïnal espontani i iniciatives per ajudar els altres.

També han augmentat o fet més evidents tots els defectes del Sistema Nacional de Salut:

  • Sols s’ha pensat en allò que és físic (el virus, el contagi, la malaltia…) produint-se fins i tot morts en soledat.
  • Els professionals (i tota la societat) han patit pànic i se’ls ha fet treballar en desacord amb com creien que havien de fer-ho: això ha creat un mal moral.
  • Manca d’autonomia de gestió dels equips.
  • S’han tancat CAP dificultant a la població l’accés a l’atenció.
  • Fa temps que s’actua per destruir la integralitat, promovent la dispensarització per tasques en lloc de la unitat bàsica assistencial (UBA) i promovent dispositius específics com els programes d’atenció domiciliària i equips de suport (PADES), o els equips d’atenció domiciliària, sobretot a les ciutats.
  • Els professionals no creuen prou en la integralitat: un bon exemple ho són les sessions dels EAP, generalment centrades en allò biomèdic.
  • S’ha menystingut l’APS, que podia proveir cures millor que altres nivells assistencials, i fins i tot s’han tancat centres!
Continua llegint →

Comparteix:

  • Fes clic per compartir al Linkedin (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per compartir al Twitter (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per compartir al Facebook (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per imprimir (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per enviar un enllaç per correu electrònic a un amic (S'obre en una nova finestra)
  • Més
  • Fes clic per compartir al Reddit (S'obre en una nova finestra)

T'agrada:

M'agrada S'està carregant...

JORNADA DE DEBAT: RECUPEREM L’ATENCIÓ PRIMÀRIA (2)

17 Dimarts nov. 2020

Posted by FoCAP in Actualitat, AP en acció, COVID19, Propis

≈ 2 comentaris

Etiquetes

post-COVID19, propostes, valors primaristes

Continuem compartint el treball de reflexió que vam dur a terme professionals de l’Atenció Primària de Salut (APS), veïns i veïnes i persones dels moviments socials, durant en l’acte organitzat pel Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) i La Capçalera el passat 1 de juliol . En aquesta trobada vam debatre i plantejar noves formes d’atendre a la població que s’emmarquessin dins dels valors primaristes i com recuperar-los després de la pandèmia.

La discussió es va organitzar en grups que es van formar al voltant de cadascuna de les dimensions o valors de l’APS: accessibilitat, longitudinalitat, integralitat i coordinació. A aquestes dimensions clàssiques es va afegir un concepte nou, la permeabilitat, entorn del qual també es va constituir un grup de discussió. 

En aquest escrit recollim un resum del treball dels grups. En la primera part vam compartir el resum del treball de reflexió entorn dels dos primers aspectes: la permeabilitat i l’accessibilitat. En aquest segon post tractarem de la longitudinalitat.

La CONFIANÇA crea VINCLE, porta al COMPROMÍS I la IMPLICACIÓ, i impulsa XARXA I LLUITA

3 COM RECUPERAR LA LONGITUDINALITAT

Concepte de longitudinalitat: fa referència a l’atenció a les persones de forma longitudinal per part de les professionals habituals al llarg del temps i amb una concepció integral de la persona (és a dir ser atessa per les mateixes professionals per qualsevol problema de salut). Aquesta dimensió genera coneixement de la persona i del seu context familiar i social, i genera també vincle i confiança. Trobar sempre a la mateixa persona professional implica entendre i compartir coses que, si fos amb una professional desconeguda, no es compartiria.

La longitudinalitat, i la confiança que crea, implica més seguretat per les pacients, redueix ingressos i inclús allarga la vida, com molts estudis demostren (vegeu el post del FoCAP Els beneficis de la longitudinalitat i la continuïtat). Una veritable longitudinalitat implica coneixement i integració de les professionals en el barri on es treballa. Sense coneixement del context no es pot conèixer la persona. Tampoc hi ha longitudinalitat si el CAP està tancat, no es deixa entrar a les persones i no hi ha accés. Aspecte aquest que demostra una vegada més que els pilars de l’APS estan íntimament relacionats i que, si un no es compleix, els altres coixegen.

Hi ha situacions en què es qüestiona la longitudinalitat, com ara en els equips docents quan qui passa consulta és la resident de medicina o infermeria. En aquests casos hi ha maneres de que les persones no ho entenguin com un trencament de la longitudinalitat: explicant-ho, fer-li saber que les professionals en aprenentatge formen part de l’equip de referència, que sempre pot demanar visitar-se amb les referents…

Paraules relacionades amb el concepte de longitudinalitat: essencial, imprescindible, empatia, acompanyar, presencial, estar present, compromís, confiança, humanitat, reciprocitat, bidireccionalitat, xarxa, comunitat.

De quina manera la pandèmia de COVID19 ha afectat la longitudinalitat?

El qüestionament de la longitudinalitat ja s’estava produint abans de la pandèmia. Però durant aquesta ha estat un dels pilars de l’APS que s’han vist més afectat, com per exemple:

  • Quan s’han tancat els CAPs.
  • Quan les trucades telefòniques no les han fet les professionals referents i fins i tot no hi ha hagut continuïtat, perquè per un mateix problema han trucat professionals diferents.
  • A vegades s’ha pogut parlar amb les professionals de referència però després de “donar un passeig” (trucades per diferents professionals, derivacions a urgències, etc.).
  • L’organització dels centres per tasques.

Així i tot hi ha centres que van fer un esforç per mantenir la longitudinalitat, sobretot en pacients crònics i vulnerables. I això s’ha fet trucant als pacients propis a més a més del que li tocava segons l’organització del centre “en les estones que tenies lliures trucaves als teus pacients”. En altres CAPs l’agenda telefònica respectava que fos de pacients propis.

S’assenyala que la ruptura de la longitudinalitat afecta més a les persones i grups més vulnerables i incrementa la llei de cures inverses.

Continua llegint →

Comparteix:

  • Fes clic per compartir al Linkedin (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per compartir al Twitter (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per compartir al Facebook (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per imprimir (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per enviar un enllaç per correu electrònic a un amic (S'obre en una nova finestra)
  • Més
  • Fes clic per compartir al Reddit (S'obre en una nova finestra)

T'agrada:

M'agrada S'està carregant...

JORNADA DE DEBAT: RECUPEREM L’ATENCIÓ PRIMÀRIA (1)

10 Dimarts nov. 2020

Posted by FoCAP in Actualitat, AP en acció, COVID19, Propis

≈ 4 comentaris

Etiquetes

post-COVID19, propostes, valors primaristes

El passat 1 de Juliol, al pati de la capella de la Misericòrdia, ens vam trobar unes 70 persones per debatre i plantejar noves formes d’atendre a la població que s’emmarquessin dins dels valors primaristes i com recuperar-los després de la pandèmia. Entre les persones participants hi havia professionals de l’Atenció Primària de Salut (APS), veïns i veïnes i persones dels moviments socials. L’acte va ser organitzat pel Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) i La Capçalera.

Com recuperar l’atenció de la població preservant els valors de l’APS? Aquesta va ser la pregunta que va obrir la jornada. Pregunta que molt probablement ens fèiem moltes professionals un cop finalitzada la primera onada de la COVID-19 i la situació d’alarma sanitària que va provocar, i que no és fàcil de respondre. El malestar que ens generava la situació, en la que es prioritzava l’atenció telefònica envers la presencial i el perill que suposava perdre els valors que fonamenten l’APS, va motivar la necessitat de crear espais de reflexió.

La discussió es va organitzar en grups que es van formar al voltant de cadascuna de les dimensions o valors de l’APS: accessibilitat, longitudinalitat, integralitat i coordinació. A aquestes dimensions clàssiques es va afegir un concepte nou, la permeabilitat, entorn del qual també es va constituir un grup de discussió. En cada grup la discussió es va estructurar entorn de tres aspectes: El concepte del valor, com s’havia vist afectat per la pandèmia i propostes per recuperar-lo. En aquest escrit recollim un resum del treball dels grups.

En aquest primer post compartim el resum del treball de reflexió entorn dels dos primers aspectes: la permeabilitat i l’accessibilitat.

1 EL VALOR DE LA PERMEABILITAT

Durant la jornada sorgeix la noció de la PERMEABILITAT entesa com la capacitat d’adequar la forma i els continguts de la pràctica de l’APS a les necessitats i realitat de la població que s’atén i amb la qual es treballa. Un exemple d’adaptació al context és la forma en que els equips d’atenció primària (EAP) es van organitzar per fer front a la COVID, o la incorporació de la figura de mediació en alguns centres d’atenció primària (CAP).

Es posa la permeabilitat en contraposició a l’existència d’equips amb direccions fortes o amb formes de treball protocol·litzades, amb la presa de decisions relegades a un nombre reduït de persones, en general allunyades del dia a dia de les comunitats. Aquesta lògica de treball dificulta ser permeables a les particularitats del context concret en què es treballa i atendre el feedback que es pugui donar.

Continua llegint →

Comparteix:

  • Fes clic per compartir al Linkedin (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per compartir al Twitter (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per compartir al Facebook (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per imprimir (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per enviar un enllaç per correu electrònic a un amic (S'obre en una nova finestra)
  • Més
  • Fes clic per compartir al Reddit (S'obre en una nova finestra)

T'agrada:

M'agrada S'està carregant...

Nou document FoCAP: Al voltant del model d’atenció a la salut mental a l’atenció primària de salut.

31 divendres jul. 2020

Posted by focap in Propis

≈ 1 comentari

Etiquetes

atenció primària de salut, document FoCAP, salut mental

Fa temps que el grup de treball en salut mental del FoCAP treballa en el document que avui publiquem. Es tracta d’un conjunt d’anàlisis i reflexions que arranca del Procés Assistencial en Salut Mental i Addiccions a la xarxa d’atenció primària elaborat pel Departament de Salut però que va més enllà i s’endinsa en els diferents models organitzatius per acabar amb propostes per a un model col·laboratiu entre l’Atenció Primària i els equips de Salut Mental. 

Esperem que sigui del vostre interès i que serveixi per desconnectar ni que sigui una mica de la COVID-19, perquè la resta de problemes segueix present. Amb aquesta entrada donem la benvinguda al mes d’agost i ens acomiadem fins el setembre quan tornarem amb les forces recuperades. 

Al voltant del model d’atenció a la salut mental a l’atenció primària de salut. Reflexions i propostes.

Hace tiempo que el grupo de trabajo en salud mental del FoCAP trabaja en el documento que hoy publicamos. Se trata de un conjunto de análisis y reflexiones que parte del Proceso Asistencial en Salud Mental y Adicciones en la red de atención primaria elaborado por el Departament de Salut pero que va más lejos y entra en los diferentes modelos organizativos para finalizar con propuestas para un modelo colaborativo entre la Atención Primaria y los equipos de Salud Mental. 

Esperamos que sea de vuestro interés y sirva para desconectar ni que sea un poquito de la COVID-19, porque el resto de problemas sigue presente. Con esta entrada damos la bienvenida al mes de agosto y nos despedimos hasta setiembre cuando volveremos con las fuerzas recuperadas. 

Acerca del modelo de atención a la salud mental en la atención primaria de salud. Refflexiones y propuestas. 

Comparteix:

  • Fes clic per compartir al Linkedin (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per compartir al Twitter (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per compartir al Facebook (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per imprimir (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per enviar un enllaç per correu electrònic a un amic (S'obre en una nova finestra)
  • Més
  • Fes clic per compartir al Reddit (S'obre en una nova finestra)

T'agrada:

M'agrada S'està carregant...

DECÀLEG PER UN SISTEMA NACIONAL DE SALUT DE CATALUNYA

14 Dimarts jul. 2020

Posted by focap in AP en acció, Polítiques sanitàries, Propis

≈ 6 comentaris

Etiquetes

post-COVID19, propostes, sistema nacional de salut

LA SALUT DE LA COMUNITAT I DE LES PERSONES AL CENTRE DEL SISTEMA NACIONAL DE SALUT DE CATALUNYA

Hombre Horizonte Paisaje - Foto gratis en Pixabay

Arran de la pandèmia de COVID-19 s’han posat en evidència les fortaleses i les flaqueses dels sistemes sanitaris i aquests han entrat a l’agenda política i en el debat social. El model que ha funcionat fins ara a Catalunya, definit per la LOSC de 1990, està esgotat i al llarg dels anys ha demostrat greus problemes per respondre adequadament a les necessitats de salut de la població, com també per aconseguir un òptim aprofitament social dels recursos que s’hi dediquen. En l’actualitat, la sanitat catalana ocupa un dels darrers llocs en les classificacions comparatives entre comunitats autònomes. Davant els vells i nous reptes que s’han d’entomar els mesos vinents defensem:

1. Convertir el Servei Català de la Salut en el Servei Nacional de Salut de Catalunya (SNSC)

Un SNSC que planifiqui, gestioni i avaluï tots els serveis que el constitueixen. Que doni cobertura universal a totes les persones que viuen a Catalunya. Amb provisió totalment pública perquè s’ha demostrat, novament ara durant la pandèmia, que són els serveis públics els que estan més ben preparats per donar resposta a les necessitats sanitàries de la població. Un sistema transparent on sigui possible seguir la traçabilitat dels diners públics i el control democràtic del seu ús.

Desaparició del CatSalut, perquè en un SNSC amb recursos sanitaris propis i amb les funcions de planificar, gestionar i avaluar que li són pròpies, és innecessari.

Revisar i reordenar la despesa sanitària de manera que s’allunyi dels actuals criteris mercantils i optimitzi els recursos disponibles.

2. Desaparició del Sistema Sanitari Integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT) i establir un pla de nacionalització de tots els serveis.

Integració en el SNSC dels centres i entitats sense ànim de lucre com a entitats pròpies de la Generalitat. Excloure els centres i entitats amb ànim de lucre de la provisió pública (tret de situacions excepcionals).

La col·laboració público-privada i l’entrada en el SISCAT d’empreses amb ànim de lucre ha demostrat ser una font d’ineficiència i corrupció que el CatSalut ha estat incapaç de controlar.

Actualment el 50% de la despesa del Departament de Salut acaba en mans privades i fons d’inversió, i sense cap dubte tindrà una major rendibilitat social si aquests diners es destinen a recursos públics.

3. Un SNSC finançat amb els impostos i que integri tots els subsistemes actualment existents.

Que garanteixi una sanitat justa i igual per a tothom sense privilegis ni llei de cures inverses.

Integració de la salut laboral en el SNSC amb aportació de les actuals quotes patronals per al seu finançament. Eliminació de les assegurances pagades amb fons públics (MUFACE, ISFAS, MUJEJU, etc.) que donen cobertura a col·lectius de funcionaris, treballadors públics i parlamentaris.

4. Un SNSC que ofereixi una atenció basada en procediments d’eficàcia demostrada, de millor balanç cost-efectivitat i que vetlli per la seguretat de les persones ateses.

Revisar la cartera de serveis i prestacions de productes sanitaris i farmacèutics per ajustar-la a criteris d’efectivitat i eficiència tant en les activitats curatives com preventives. Elaboració d’un pla de desmedicalització. Desenvolupament d’una agència pública d’avaluació de tecnologies, productes i serveis, que ha d’informar abans d’una nova incorporació o finançament públic.

5. Un SNSC primarista en el que l’Atenció Primària i Comunitària constitueixi la base i centralitat del sistema.

Després d’una dècada d’infradotació pressupostària proposem recuperar un finançament digne de l’APS i destinar, com a mínim, el 25% de la despesa sanitària pública als equips d’Atenció Primària. Recuperar i reforçar els vincles amb la població adscrita i les dimensions i requisits que donen valor i evidència de bon servei a la salut de les poblacions: Accessibilitat, longitudinalitat, globalitat i coordinació amb la resta de nivells assistencials. Assumpció per l’APS de totes les activitats assistencials que es produeixen en l’entorn comunitari: atenció domiciliària, als centres residencials… Per això cal augmentar la dotació de personal i impulsar els rols i la responsabilitat compartida de les diferents professions, en especial de la infermeria.

Donar a l’AP el prestigi social i acadèmic que li correspon, començant per la universitat amb la creació de departaments de medicina de família a les facultats de Medicina, i cal fer-la una especialitat atractiva pels millors professionals.

És imperatiu retrocedir en la tendència al fet que dispositius com ara el 061 o el SEM ocupin una centralitat i unes funcions que no els pertoquen, com fer de porta d’entrada al sistema, fer seguiments clínics o fer prevaldre el criteri assistencial per davant del criteri del/de la professional referent.

Necessitem un sistema sanitari que posi la cura i l’acompanyament en el centre. Una AP que treballi coordinadament i conjuntament amb la xarxa d’atenció sociosanitària.

Tot un canvi paradigmàtic que ha de ser fet i dirigit des de l’AP.

6. UN SNSC que superi l’hospitalocentrisme i reordeni la xarxa hospitalària de Catalunya. Creació d’Hospitals adequats al segle XXI i reforma profunda del terceriarisme.

Catalunya no necessita més hospitals, fins i tot cal revisar l’adequació d’alguns que tenen un nombre ínfim de llits d’aguts. Necessita que els hospitals adeqüin la seva activitat a les necessitats de la població que atén, bàsicament a tot allò que per la seva complexitat, necessitat de tecnologia o d’expertesa focal, sobrepassi les atribucions de l’APS. El SNSC necessita hospitals de futur, que assumeixin allò imprescindible, deixin la resta de procediments i patologies a l’APS, i es coordinin bé amb aquesta per donar una resposta àgil als problemes de salut.

Cal també concentrar (en comptes de diversificar com passa actualment) el terciarisme, tant pel que fa a les elevades necessitats tecnològiques com de professionals altament qualificats i amb experiència.

7. Un SNSC amb sistemes de Salut Pública forts i ben coordinats amb l’APS

S’ha de començar per augmentar el pressupost de Salut Pública (SP) i dotar-la d’estructures adients perquè pugui treballar en el terreny i sigui capaç de fer front a properes onades de l’actual epidèmia o a noves pandèmies. La SP ha d’estar molt ben coordinada amb l’APS, fins al punt que cal pensar en la creació d’organismes estables de coordinació entre els dos sistemes.

La SP ha de vetllar per l’aplicació de «Salut en totes les polítiques», i en aquest aspecte és qui ha d’orientar les actuacions del Departament de Salut i de la resta de Departaments de la Generalitat, perquè la salut depèn només en una petita part del sistema sanitari i en gran part de les condicions de vida i treball de les persones i de factors mediambientals.

8. Condicions laborals justes i estables pels treballadors i treballadores sanitàries

Millorar les condicions de treball i sous de tots els i les treballadores sanitàries. Aconseguir contractació estable, eliminant la precarietat per tal d’evitar els continus canvis de llocs de treball, fet que dificulta la constitució i estabilitats dels equips i el vincle amb pacients i companys.

Que tots i totes les treballadores dels dispositius sanitaris siguin considerades treballadores sanitàries i que cap d’aquells siguin externalitzats (treballadores de neteja, de cuina …).

Totes les treballadores del sistema públic han de tenir un sol conveni laboral, per reduir les desigualtats actualment existents.

Fem esment específic a millorar les condicions laborals de metges, metgesses, infermers i infermeres en formació, i millorar també la formació i les condicions laborals del personal administratiu sanitari.

Desenvolupar polítiques d’igualtat de gènere per trencar l’actual sostre de vidre que impedeix la progressió laboral i professional de les dones.

9. Direccions compromeses i democràtiques

La gestió empresarial impulsada en els serveis sanitaris de Catalunya des de fa anys ha creat un seudolideratge que en comptes d’estimular el bon fer dels i les professionals i adreçar-se a la consecució dels objectius del sistema i l’atenció a la salut i cura de les persones ha constituït una rèmora i una font de desconfiança pel professionalisme.

Cal urgentment una regeneració de les direccions a tots els nivells, amb recanvis massius i potenciar el funcionament democràtic dels equips i l’autonomia de gestió.

Amb la desaparició del CatSalut haurien de desaparèixer les formes de gestió gerencials. El gerencialisme i la gestió empresarial exclusivament basada en l’eficiència dels serveis sanitaris ha estat una font permanent de desconfiança i descontentament dels treballadors i treballadores sanitàries i ha anant en detriment de planificar els serveis en funció de les necessitats sanitàries de la població.

10. SNSC que entengui, tingui en compte i s’enfoqui cap als determinants de la salut, i a la salut de la comunitat. Amb participació comunitària i coordinat amb les xarxes comunitàries

Un SNSC organitzat sobre la base d’entendre que la salut no és una qüestió individual sinó col·lectiva i que depèn sobretot de condicions socials, econòmiques i polítiques. És per això que com a SNSC s’ha de preocupar pels determinants socials de la salut i treballar de forma integrada en i amb la comunitat i les seves xarxes socials.

Impulsar la participació comunitària en els dispositius de salut, sobretot amb la creació de Consells de Salut dels Centres d’APS i amb la presència dels professionals sanitaris en les xarxes d’autoorganització ciutadana amb un rol de consultors i col·laboradors. Són les persones, com a protagonistes de les seves vides, les que coneixen les mancances que el sistema sanitari presenta envers la cobertura de la seva salut. És la ciutadania la que ha de marcar conjuntament amb l’APS, com a primer nivell assistencial, les línies de treball per millorar la salut de tota la comunitat.

Comparteix:

  • Fes clic per compartir al Linkedin (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per compartir al Twitter (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per compartir al Facebook (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per imprimir (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per enviar un enllaç per correu electrònic a un amic (S'obre en una nova finestra)
  • Més
  • Fes clic per compartir al Reddit (S'obre en una nova finestra)

T'agrada:

M'agrada S'està carregant...

Entrevista a Nani Vall-llossera “El coronavirus demostra que Catalunya i Espanya no tenien la millor sanitat del món”

10 divendres jul. 2020

Posted by focap in Actualitat, COVID19, FoCAP, Propis

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

atenció primària, COVID19

Compartim l’entrevista feta a la Nani Vall-llossera, membre del FoCAP, al diari digital Crític.

A l’inici de la crisi sanitària de la Covid-19, el Departament de Salut i molts mitjans de comunicació van posar el focus en la situació que s’estava vivint als hospitals de Catalunya, en la saturació a les UCI i la manca de respiradors. Aquesta mirada “pretesament ‘hospitalocèntrica’” va deixar en un segon pla les condicions en què l’atenció primària es veia obligada a atendre una bona part de les persones infectades. Així ho valora Nani Vall-llossera (Barcelona, 1977), metgessa de família, treballadora al CAP del Bon Pastor des de fa 13 anys i membre del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), col·lectiu que va presidir del 2015 al 2019. Amb ella parlem del paper que ha tingut l’atenció primària en la gestió de l’epidèmia, de les retallades en la sanitat, de les privatitzacions i de les desigualtats que s’han posat de manifest durant aquesta crisi, i que fan que les xifres de contagis “tinguin un fort gradient social”. 

Com has viscut l’epidèmia com a metge de primària?

Ara sabem que durant els mesos previs a la crisi vam detectar un excés de casos de grip que realment eren Covid-19, però en aquell moment teníem una definició epidemiològica que no ens permetia fer bé el diagnòstic. En tot cas, quan es van detectar els primers casos, la resposta inicial que va donar el sistema sanitari va ser només i pretesament hospitalària, amb la falsa idea que tots els pacients amb coronavirus s’estaven visitant a l’hospital. Però, mentrestant, els casos no etiquetats com a Covid-19 els estàvem visitant a l’atenció primària. Ens va deixar molt perplexos que només es visibilitzés l’hospital com a lloc on acudir, i el telèfon d’emergències com l’únic lloc al qual recórrer si se’n tenien símptomes. Això va fer que, d’entrada, els hospitals i el 061 es col·lapsessin, perquè no va ser fins a finals de març que es va començar a dir a la gent que truqués als CAP. I una altra cosa que hem fet durant tots aquests mesos ha estat l’acompanyament al final de la vida i l’atenció a les residències, però ho hem fet sense recursos. El meu CAP ha destinat l’horari d’una jornada i mitja d’un metge i d’un infermer a atendre la situació a les residències, i això ha estat tret del personal de l’equip. És important que ho fem, però no pot ser sempre a cost zero. Els hospitals van mobilitzar un munt de gent, des de jubilats fins als estudiants que tot just havien acabat les carreres, i, en canvi, què passa amb la primària? Ha estat la gran oblidada. En aquesta crisi hem fet molt, tot el que hem pogut, però podríem haver fet més si el marc fos un altre.

Una enquesta impulsada per la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família, per Marea Blanca, pel Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) i per la plataforma Rebel·lió Atenció Primària detectava que en l’atenció primària hi havia hagut un major percentatge de treballadors que havien desenvolupat símptomes del coronavirus que als hospitals. En canvi, percentualment, el personal dels CAP era el que havia tingut menys oportunitats d’accedir a les proves diagnòstiques. De fet, alguns professionals de la primària heu denunciat que, a l’inici de la crisi, no teníeu equips de protecció.

És clar, és que es feia la lectura que nosaltres no estàvem visitant casos de coronavirus quan sí que ho estàvem fent, i moltíssim. La complicació del que ha passat era altíssima, i els protocols anaven canviant cada dia perquè la situació epidemiològica també era canviant, però en la primària anàvem tard. Al principi, a les consultes visitàvem amb les condicions i les neteges de sempre, com si ens trobéssim en una situació de normalitat. I, fins i tot quan es va assumir que nosaltres també estàvem visitant casos de la Covid-19, els materials de protecció van trigar molt a arribar. Això va fer que les primeres setmanes caiguessin malalts molts professionals de la primària. I què passava? Ho notificaven al seu CAP i els posaven en una llista d’espera per fer-los la PCR diagnòstica. En alguns casos trigaven més d’una setmana a fer-la. En canvi, als hospitals, persona que es posava malalta, persona a la qual li feien la PCR l’endemà, i a la tarda ja en sabia el resultat. Això ho hem viscut com un greuge, perquè no hem estat igualment atesos.

Des del Fòrum Català d’Atenció Primària i la plataforma Rebel·lió Primària també heu denunciat que durant les primeres setmanes de l’epidèmia van tancar el 52% dels CAP i consultoris a Catalunya.

Això és un exemple d’aquesta resposta ‘hospitalocèntrica’ que es va donar a l’inici. Es volia tancar l’atenció primària i concentrar els professionals als hospitals, als hospitals de campanya, o en CAP més grans. Això va desencadenar una reacció entre els professionals que reclamàvem que ens havíem de quedar als barris, prop de la gent, que l’atenció a la Covid-19 havia de ser descentralitzada i que calia mantenir una porta oberta per a tot allò que no fos el coronavirus. Com es va demostrar després, la primària és important perquè pot resoldre la gran majoria dels problemes de la gent, però també per assegurar que l’hospital pugui funcionar bé. Fa aquest paper de “filtre” perquè a l’hospital puguin arribar els pacients que més es poden beneficiar d’una tecnologia i d’uns procediments que són necessaris només en alguns casos, perquè, si els apliques a gent que no els necessita, el potencial de fer mal és molt alt. I això s’ha fet evident arran d’aquesta pandèmia.

Però s’ha explicat que la majoria dels infectats, al voltant del 85%, eren casos asimptomàtics o de simptomatologia lleu i moderada, i que, per tant, no requerien un ingrés hospitalari. Aquesta estratègia ‘hospitalocèntrica’ s’ha modificat al llarg de la crisi?

Continua llegint →

Comparteix:

  • Fes clic per compartir al Linkedin (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per compartir al Twitter (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per compartir al Facebook (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per imprimir (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per enviar un enllaç per correu electrònic a un amic (S'obre en una nova finestra)
  • Més
  • Fes clic per compartir al Reddit (S'obre en una nova finestra)

T'agrada:

M'agrada S'està carregant...

Entrevista a Meritxell Sánchez-Amat: ‘És difícil d’entendre que 430 sanitaris d’atenció primària costin 4,5 milions i 108 rastrejadors, 18’

07 Dimarts jul. 2020

Posted by focap in Actualitat, COVID19, Propis

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

atenció primària, post-COVID19

Compartim l’entrevista feta a la presidenta del FoCAP, Meritxell Sáncehz-Amat, al diari digital Vilaweb.

Meritxell Sánchez-Amat és metgessa i presideix el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), que aquesta setmana, amb diverses entitats del sector, ha publicat un manifest ‘contra l’externalització del rastreig de contactes de covid-19’. La Generalitat havia decidit d’adjudicar a dit aquest servei, que fins ara feien Atenció Primària i Salut Pública, a una filial de Ferrovial. El contracte, milionari i emparat per l’estat d’alarma, ha sacsejat el govern i revoltat els sanitaris fins al punt que el Departament de Salut ha dit que rectificarà. Les set entitats parlen de menyspreu i desconsideració de les institucions, però la queixa és més profunda. Sánchez-Amat assenyala un problema estructural de l’encaix de l’atenció primària a l’engranatge sanitari, del valor que li atribuïm com a societat i del prestigi que li confereix el sistema.

—Fins ara, el seguiment dels contactes l’ha gestionat l’atenció primària i el servei d’emergències hospitalàries.
—Sí. Nosaltres demanem el nom de les persones amb qui el pacient ha estat en contacte els dies abans de tenir símptomes. Els qui hi conviuen, que també solen ser pacients nostres, els assumim nosaltres, i els contactes del lloc de feina o similars van a l’Agència de Salut Pública. Els contactes per definició no presenten cap símptoma. Si en tenen algun, els diem que ens truquin per dir-nos-ho. I aleshores els fem la PCR.

—Què significaria per als CAP i els hospitals que aquest rastreig passés a ser extern?
—Dilluns, la consellera ens va convocar per explicar-nos el pla de control de l’epidèmia per als mesos vinents. Ens van dir que només s’externalitzava el servei de les persones que fan les trucades de seguiment. Això no és el rastreig. El rastreig és una funció de Salut Pública, compartida amb Atenció Primària. Nosaltres fem la detecció de contactes, i llavors Salut Pública detecta si hi ha llocs amb molts casos junts. Un mapa per a veure on hi ha brots. No ens van dir pas que subcontractessin aquesta funció, sinó purament el seguiment.

—I què canviaria, si s’acabés subcontractant?
—Els operadors tindrien una llista de persones a qui trucar però sense l’historial clínic, perquè no són sanitaris i hi ha confidencialitat. No poden preguntar als pacients amb qui han estat, ni fer l’estudi de contactes, ni les baixes. I ja hi ha persones contractades per Salut Pública per fer aquesta mateixa tasca. Puc entendre que, si hi ha un brot, hi hagi molta feina de trucades. Però la feina dura és fer l’estudi dels contactes i veure com es distribueixen en el mapa. I això és feina de Salut Pública, i no la deixarà de fer. Doncs, en lloc de destinar diners a reforçar l’atenció primària, que està molt malament, i a Salut Pública, que està pitjor, els donen a una empresa externa per divuit milions, diuen que condicionats a l’evolució de la pandèmia.

—Dieu que el contracte d’ara amb Ferrovial és un menyspreu a l’atenció primària. Per què creieu que Salut va preferir d’adjudicar la tasca de seguiment a una empresa i no pas al servei públic?
—Els ho vam demanar i ens van dir que era la manera de poder fer i desfer els contractes que s’aniran signant a mesura que vegem com evoluciona la pandèmia. Ara la malaltia va baixant, i calen poques persones per a cercar els contactes. Si creix, en caldran més. Si torna a baixar, es rescindiran contractes. I ens han dit que l’única manera de fer-ho és aquesta. Però, si hi ha diners, paga la pena reforçar les estructures que ja existeixen i estan danyades, perquè d’aquesta manera no cobreixes la papereta per a uns mesos i prou, sinó que és una inversió a llarg termini.

—Durant el pic de l’epidèmia es van tancar diversos centres d’atenció primària per enviar reforços als hospitals. Va ser una bona decisió?
—No. Va ser la decisió fatal. Una molt mala decisió que, per sort, en molts llocs es va aturar gràcies a la mobilització dels professionals i d’alguns ajuntaments. Això traspua el gran desconeixement de la tasca que fa primària. Tens una emergència sanitària i necessites professionals, i en comptes de parlar amb els equips i les gerències d’atenció primària i demanar-los com pensen que es pot organitzar, diuen, ‘apa, us tanquem i us enviem a altres llocs’.

Continua llegint →

Comparteix:

  • Fes clic per compartir al Linkedin (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per compartir al Twitter (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per compartir al Facebook (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per imprimir (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per enviar un enllaç per correu electrònic a un amic (S'obre en una nova finestra)
  • Més
  • Fes clic per compartir al Reddit (S'obre en una nova finestra)

T'agrada:

M'agrada S'està carregant...

Atenció Primària 1381 menys, Atenció Hospitalària 2389 més

03 Dimarts des. 2019

Posted by focap in Documents, Propis

≈ 2 comentaris

Etiquetes

activitat, despesa, ICS, memòria ICS, personal

Amb aquest títol volem donar una imatge concisa i representativa d’una realitat: la que es desprèn de l’estudi de les memòries de l’Institut Català de la Salut (ICS). Elles parlen del paper de l’Atenció Primària (AP) al nostre sistema sanitari i ens diuen que l’any 2018 l’AP té 1381 treballadores menys que abans de la crisi, mentre que l’atenció hospitalària en té 2389 més.

Hem analitzat les dades de les memòries de l’ICS amb visió primarista. La majoria de dades corresponen a la memòria del 2018, tot i que en alguns temes hem fet una recopilació dels últims 8 anys. A l’hora d’interpretar-les cal tenir en compte que l’ICS dona servei d’AP al 75% de la població catalana, però només és titular de 8 dels 62 hospitals d’aguts de Catalunya, la majoria dels quals són hospitals terciaris. Els hospitals de l’ICS representen al voltant del 30% de llits dels hospitals públics. L’anàlisi de la memòria del CatSalut del 2018 (publicada recentment) serà motiu d’una altra entrada en aquest blog.

Pots seguir llegint clicant a: AP 1381 menys, Atenció Hospitalària 2389 més

Comparteix:

  • Fes clic per compartir al Linkedin (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per compartir al Twitter (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per compartir al Facebook (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per imprimir (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per enviar un enllaç per correu electrònic a un amic (S'obre en una nova finestra)
  • Més
  • Fes clic per compartir al Reddit (S'obre en una nova finestra)

T'agrada:

M'agrada S'està carregant...
← Older posts

Clica a subscriure't al bloc, i rebràs tot el què es publiqui per correu electrònic.

Uneix altres 6.974 subscriptors

Reflexió sobre l’AP

Últimes entrades

  • Acte sobre Covid persistent: necessitats i perspectives
  • És l’hora de la ciutadania: mobilitza’t per la sanitat pública
  • Demanda d’una borsa específica per a Infermeres Especialistes d’Atenció Primària
  • Vaga per a una sanitat millor
  • Oposicions d’infermeria ICS 2018: denúncia d’una situació injusta.

RSS diaris de trinxera

  • Carta de comiat al meu infermer 1 febrer 2023
  • Condol, comiat i escalfor al cor 31 gener 2023
  • La mida sí que importa 24 gener 2023
  • La càrrega 17 gener 2023
  • Els temps estan canviant… 10 gener 2023

RSS més enllà de la clínica

  • Sobre la consulta no presencial i les seves diferents formes – 1 25 Març 2017
  • LA RESOLUCIÓ DE L’ATENCIÓ PRIMÀRIA – (i 4) 19 febrer 2017
  • LA RESOLUCIÓ DE L’ATENCIÓ PRIMÀRIA – 3 11 febrer 2017
  • LA RESOLUCIÓ DE L’ATENCIÓ PRIMÀRIA – 2 19 gener 2017
  • LA RESOLUCIÓ DE L’ATENCIÓ PRIMÀRIA – 1 4 gener 2017

Blogroll

  • Antiga web del FoCAP
  • Contacte: focap2009@gmail.com
  • Està la sanitat pública espanyola fent aigües?

Cerca

Últims comentaris

  • Demanda d’una borsa específica per a Infermeres Especialistes d’Atenció Primària | FoCAP en Oposicions d’infermeria ICS 2018: denúncia d’una situació injusta.
  • FoCAP en Oposicions d’infermeria ICS 2018: denúncia d’una situació injusta.
  • JAVIER IZQUIERDO TROBOS en Oposicions d’infermeria ICS 2018: denúncia d’una situació injusta.
  • JAVIER IZQUIERDO TROBOS en Oposicions d’infermeria ICS 2018: denúncia d’una situació injusta.

webs amigues

  • Dempeus Dempeus
  • No gracias

Administrador

  • Registra
  • Entra
  • Sindicació de les entrades
  • Sindicació dels comentaris
  • WordPress.com

Segueix-nos

RSS Feed RSS - Entrades

RSS Feed RSS - Comentaris

Categories

Núvol de paraules

atenció primària de salut Boi Ruiz crisi drets eficiència gestió ICS immigrants medicalització mobilitzacions política sanitaria pressupostos privatització professionals Real decreto ley retallades salut salut mental Sistema públic de salut ètica

Bloc a WordPress.com.

  • Segueix S'està seguint
    • FoCAP
    • Join 555 other followers
    • Already have a WordPress.com account? Log in now.
    • FoCAP
    • Personalitza
    • Segueix S'està seguint
    • Registre
    • Entra
    • Report this content
    • Visualitza el lloc al Lector
    • Manage subscriptions
    • Collapse this bar
 

S'estan carregant els comentaris...
 

    A %d bloguers els agrada això: