L’imprescindible Pla de Xoc per l’atenció primària: “ara i avui toca cuidar els professionals”

Etiquetes

, , , ,

Recomanem llegir amb atenció la recent publicació d’un document de posicionament de la CAMFiC sobre ”L’APS en el 2018”.

Considerem que és un encert la proposta d’un urgent pla de xoc per a revitalitzar l’APS (i amb ella tot el sistema sanitari català). Encara que les podríem matisar en alguns punts, ens semblen molt oportunes i imprescindibles les mesures proposades: Continua llegint

Oposicions 2015 de medicina de família a l’ICS: crònica d’un desori

Etiquetes

, ,

El passat 28 de juliol es va publicar l’adjudicació  de les 42 places vacants de la categoria professional de facultatiu/iva especialista de medicina familiar i comunitària, pel sistema de concurs oposició 2015 a l’Institut Català de la Salut (ICS).

La realització d’aquesta convocatòria va provocar diverses queixes de les quals ens vàrem fer ressò en aquest post del FoCAP: problemes d’organització i logística (els exàmens es van realitzar en aules petites davant el nombre elevat d’aspirants amb retards acumulats), múltiples erros en la redacció de les preguntes, oferta de places irrisòries després de 5 anys sense convocatòria d’oposicions… Continua llegint

Saba nova a les direccions d’atenció primària de la Metro Nord?

Etiquetes

, , , , ,

El juliol de 2017 ja s’anunciava la marxa enrere del model Unitats de Gestió d’Atenció Primària (UGAP), un model  de gestió que es va començar a implantar a la Metropolitana Nord a finals del 2011 en contra de l’opinió de molts professionals. Ara sembla que finalment  té els dies comptats.

Aquestes unitats es deia que “simplificarien les estructures directives, millorarien la coordinació dels dispositius assistencials i optimitzarien els recursos amb l’objectiu d’incrementar la qualitat del servei a la ciutadania” però en tot aquest temps s’ha realitzat tot el contrari: han fet més complexes les estructures directives. On abans de les UGAPS hi havia un director/a i un adjunt/a, ara hi ha un director/a, un/a líder clínic d’infermeria, un/a líder clínic de medicina, un/a tècnic en gestió, un responsable de Gestió i Servei (GiS per a cada CAP, un/a responsable en qualitat, un/a responsable en farmàcia, un/a responsable de formació (tots integrats en l’estructura directiva). Continua llegint

Austeritat neoliberal i mortalitat

Etiquetes

, , ,

Les darreres dècades els països més desenvolupats han presentat una tendència a disminuir la mortalitat i millorar l’esperança de vida i la salut de les poblacions de manera contínua. Però, els darrers anys aquesta millora contínua ha patit un estancament i fins i tot un retrocés amb un canvi a pitjor d’aquesta tendència en alguns països. Un dels factors més importants que han estat relacionats amb aquests canvis és l’augment de les desigualtats socials associat a la crisi econòmica, que ha produït un deteriorament de les condicions de vida, laborals, d’habitatge, etc., que afecten sobretot a la població més vulnerable.

Recentment al Diari de Sanitat es comentava una controvèrsia generada a la comunitat científica i difosa als mitjans de comunicació arran d’un estudi publicat sobre l’augment de la mortalitat a l’Estat espanyol associat amb les mesures d’austeritat preses pel govern com a resposta a la crisi.
Continua llegint

L’ Atenció Primària, gran absent en el Consell Assessor de la Consellera

Etiquetes

,

Fa uns dies ens assabentàvem que la Consellera Alba Vergés ha constituït el seu Consell Assessor de Salut.

Revisant la composició de l’òrgan assessor, s’observa que cap dels membres té actualment experiència professional en cap equip d’Atenció Primària (AP). Tampoc existeix representació de la ciutadania per ajudar a la consellera a deliberar sobre les polítiques sanitàries que han de marcar el camí a seguir en el futur.

Cóm s’entén això? Per què no hi ha cap metgessa ni infermera d’AP al costat de la Consellera per tal de “repensar i reorientar quin és el model de sanitat que volem”? Cóm és que l’AP no està present en l’esmentat Consell Assessor de Salut? I on és la ciutadania, que en última instància és qui rebrà les conseqüències d’una línia política o d’una altra? La cooperació de tots aquests agents socials esdevé imprescindible per modelar un sistema nacional de salut de qualitat.

Aquest gest de la Consellera, juntament amb la gravetat de la situació que estem vivint els professionals de l’AP, només té una lectura: no es valora suficientment l’AP en la sanitat del present ni es farà en la del futur.

És per això que des del FoCAP demanem a la Consellera que reflexioni sobre aquest fet i que tingui present que el pilar fonamental del sistema sanitari parteix d’una AP potent, forta i de qualitat; sense la qual, el model farà aigües i serà impossible que l’equitat, la longitudinalitat, l’accessibilitat, l’enfocament social i l’orientació a la comunitat sigui possible.

Un tercer a la consulta, buscant el nord

Etiquetes

, , , , , , ,

Frase de la imatge: Eduardo Galeano

Els pacients es queixen, es queixen cada vegada més que els professionals sanitaris no els mirem, que mirem més a l’ordinador que a ells. I el problema no és la informàtica ni l’ordinador. De fet, com ens diu Trisha Greenhalgh, investigadora especialitzada en estudis sociotècnics o estudis de la interacció entre les persones i la tecnologia, el problema és l’ús que es fa de la tecnologia i els softwares que estan en la taula dels professionals sanitaris. Softwares que no són objectius i neutres sinó que son en si mismos una manifestación de complejas interrelaciones y prácticas sociotécnicas que implican a los ingenieros de sistemas, a los diseñadores de softwares clínicos y a otros profesionales, cuyas asunciones y posicionamientos quedan inscritos en dichos programas”.

De fet, els pacients no es queixen de l’ordinador, es queixen que no els mirem, que no sabem qui són, que estem més interessats en els registres i números que en les seves vides i que les seves vides no estan fetes de codis i hemoglobines glicades sinó d’històries i narratives. Es queixen que l’atenció sanitària cada vegada més s’estructura al voltant de la malaltia i el seus conseqüents registres i es desentén de la narrativa del patiment que és única en cada persona. Que deshumanitza ometent a la persona que és un subjecte actiu, pensant i creador.

Continua llegint

Comencem a donar vida a l’atenció primària

Etiquetes

, , , ,

El divendres passat es va donar el tret de sortida de la campanya DONEM VIDA A L’ATENCIÓ PRIMÀRIA, DONEM VIDA A LES PERSONES, amb l’auditori de Calàbria 66 pràcticament ple. Activistes en defensa de la sanitat pública, membres d’entitats ciutadanes i treballadors de la sanitat varem coincidir en la rellevància de l’Atenció Primària per a la salut de la població i la necessitat d’unir forces per evitar que segueixi el seu desballestament.

Hi va haver coincidència en el diagnòstic de gravetat de la situació i en les demandes que a partir d’ara estaran presents en totes les activitats en defensa d’una SANITAT PÚBLICA, UNIVERSAL, PRIMARISTA I DE QUALITAT.

A cada CAP, barri o poble hem d’aixecar la veu i dir prou al desmantellament de l’atenció primària i a les condicions de treball indignes dels seus professionals. Ho podem fer de moltes maneres, tal com es va proposar a l’acte: concentracions i taules informatives a les portes dels CAPs, xerrades als barris, presentació de mocions a ajuntaments i districtes, recollida de signatures, … i tot allò que sorgeixi a cada lloc. I sempre que sigui possible, establir contacte entre entitats veïnals i altres amb treballadors dels CAP per conèixer les realitats i acordar accions conjuntes. Juntes tenim més força.

 

 

 

 

 

 

 

Fer facilitar la tasca informativa i reivindicativa hem elaborat aquest fulletó i uns punts de llibre que podeu demanar-nos a les entitats organitzadores i també els podeu imprimir pel vostre compte. Els trobareu en aquest enllaç:

https://www.dropbox.com/sh/f51dvorkp48ey4m/AAAaR8tXjJiWe0w9yDY9bC1Oa?dl=0

 

El 14 de setembre, DONEM VIDA A L’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Etiquetes

, ,

Acabat majoritàriament el període de vacances tornem a la feina on haurem de fer front a demanda endarrerida, agendes impossibles, problemes acumulats i no resolts i la perspectiva de que tot segueixi igual en el futur.

Tornarem a veure la pèrdua de funcions pròpies que passen a nous dispositius de tipus divers: per a la cronicitat, per a les necessitats complexes, per a l’atenció domiciliària, i altres. I tenim a sobre l’amenaça de la reducció horària dels CAP.

Els professionals estem acabant la capacitat d’aguantar tanta feina i tant menyspreu, però la conselleria no té pressa per arreglar una situació que ja és molt greu. Només una mobilització conjunta amb la ciutadania pot aturar el progressiu desballestament de l’atenció primària, i al seu darrere, del sistema públic de salut.

Per això, el FoCAP, Rebel·lió Primària i Marea Blanca de Catalunya iniciem una campanya d’accions conjuntes per DONAR VIDA A L’ATENCIÓ PRIMÀRIA.

El divendres 14 de setembre a l’Espai Veïnal del carrer Calàbria 66 de Barcelona, a les 18,30 tindrà lloc la presentació de la campanya, els seus continguts i materials.

Els propers mesos volem portar al carrer, als mitjans i a les institucions el valor de l’atenció primària per a la salut de la població i reclamar accions de govern que reverteixin l’actual procés de destrucció que està patint.

Infermeres, administratives, metgesses, treballadores socials, us esperem el dia 14. A altres llocs, ja han anunciat mobilitzacions, és hora de passar de la queixa a l’acció.

Tudor Hart: “Vostès tenen el poder definitiu. Agafin-lo i no el deixin anar”

Etiquetes

,

Amb aquest record al Dr. Tudor Hart i aquestes meravelloses lectures us volem donar les gràcies per estar a l’altra banda un curs més i desitgem retrobar-vos a totes passades les vacances d’estiu amb energies renovades i la mateixa il·lusió de sempre.

Fotografia: https://collectionimages.npg.org.uk/large/mw09851/Julian-Tudor-Hart.jpg

“Aquí i sobre el terreny, pel que fa a la feina i els resultats de l’atenció clínica, vostès tenen el poder definitiu. Agafin-lo i no el deixin anar”. Julian Tudor Hart. Conferència inaugural del congrés WONCA rural. Santiago de Compostela, 2003.

El passat 1 de juliol va morir als 91 anys el Dr. Julian Tudor Hart, metge general anglès que va definir-se com marxista i que va defensar una medicina al servei de la societat i molt especialment a l’atenció primària. Entre altres llocs va exercir la medicina a zones rurals treballant durant 30 anys en un poble miner de Gal·les. És essencialment conegut per parlar dels condicionants socials com generadors de malaltia quan ningú ho feia encara. Al 1971, escriví i publicà a la revista Lancet sobre un nou concepte aleshores que ell batejà com “la llei de les cures inverses”, que postulava que la disponibilitat d’una bona atenció mèdica tendeix a variar en sentit invers a les necessitats de la població que atén. Aquesta llei de cures inverses es compleix amb més intensitat allà on l’atenció sanitària està més exposada a les lleis del mercat i menys quan més es redueix aquesta exposició. “L’atenció mèdica mercantilitzada és una organització social obsoleta i qualsevol retorn a ella augmentaria encara més la mala distribució dels recursos mèdics.”

Continua llegint

L’atenció a la cronicitat, competència de l’APS

Etiquetes

, , ,

 L’Atenció a la cronicitat, competència de l’Atenció Primària de Salut

En els últims mesos estem observant com l’atenció a les persones amb patologia crònica complexa s’està portant a terme des de nous dispositius i des de formes organitzatives diferents dins dels equips d’atenció primària (EAP).

A la figura existent des de fa uns anys de la gestora de casos, s’hi han sumat els Equips de Suport Integral a la Complexitat (ESIC), l’hospitalització a domicili a càrrec de centres sociosanitaris i els professionals que dins dels Equips d’Atenció Primària (EAP) realitzen exclusivament atenció domiciliària. El comú denominador d’aquestes noves formules assistencials és que l’atenció a la complexitat, a la malaltia avançada i l’atenció a domicili deixen de ser una funció de les metgesses i infermeres familiars i comunitàries i s’introdueixen noves figures professionals en relació directa amb les persones amb patologies cròniques complexes.

La justificació que ens arriba de part dels gestors per fer aquests canvis és que aquest perfil de pacients tenen unes necessitats a les quals els professionals dels EAP no sempre poden donar resposta. Estem totalment d’acord que cal garantir l’atenció de qualitat en totes les persones que atenem, especialment quan detectem necessitats d’alta complexitat, i que, cal implementar millores allà on calgui. Però els canvis han d’estar fonamentats tant des del punt de vista clínic com econòmic, i han de tenir en compte els efectes col·laterals que comporta tot canvi en el sistema sanitari.

Continua llegint