Un tercer a la consulta, buscant el nord

Etiquetes

despersonalització, humanitat, informació, ordinador, professionalisme, registres, registritis, tecnologia

Frase de la imatge: Eduardo Galeano

Els pacients es queixen, es queixen cada vegada més que els professionals sanitaris no els mirem, que mirem més a l’ordinador que a ells. I el problema no és la informàtica ni l’ordinador. De fet, com ens diu Trisha Greenhalgh, investigadora especialitzada en estudis sociotècnics o estudis de la interacció entre les persones i la tecnologia, el problema és l’ús que es fa de la tecnologia i els softwares que estan en la taula dels professionals sanitaris. Softwares que no són objectius i neutres sinó que “son en si mismos una manifestación de complejas interrelaciones y prácticas sociotécnicas que implican a los ingenieros de sistemas, a los diseñadores de softwares clínicos y a otros profesionales, cuyas asunciones y posicionamientos quedan inscritos en dichos programas”.

De fet, els pacients no es queixen de l’ordinador, es queixen que no els mirem, que no sabem qui són, que estem més interessats en els registres i números que en les seves vides i que les seves vides no estan fetes de codis i hemoglobines glicades sinó d’històries i narratives. Es queixen que l’atenció sanitària cada vegada més s’estructura al voltant de la malaltia i el seus conseqüents registres i es desentén de la narrativa del patiment que és única en cada persona. Que deshumanitza ometent a la persona que és un subjecte actiu, pensant i creador.

Comencem a donar vida a l’atenció primària

Etiquetes

donem vida a l'atenció primària, fulletons, material, mobilitzacions, punts de llibre

El divendres passat es va donar el tret de sortida de la campanya DONEM VIDA A L’ATENCIÓ PRIMÀRIA, DONEM VIDA A LES PERSONES, amb l’auditori de Calàbria 66 pràcticament ple. Activistes en defensa de la sanitat pública, membres d’entitats ciutadanes i treballadors de la sanitat varem coincidir en la rellevància de l’Atenció Primària per a la salut de la població i la necessitat d’unir forces per evitar que segueixi el seu desballestament.

Hi va haver coincidència en el diagnòstic de gravetat de la situació i en les demandes que a partir d’ara estaran presents en totes les activitats en defensa d’una SANITAT PÚBLICA, UNIVERSAL, PRIMARISTA I DE QUALITAT.

A cada CAP, barri o poble hem d’aixecar la veu i dir prou al desmantellament de l’atenció primària i a les condicions de treball indignes dels seus professionals. Ho podem fer de moltes maneres, tal com es va proposar a l’acte: concentracions i taules informatives a les portes dels CAPs, xerrades als barris, presentació de mocions a ajuntaments i districtes, recollida de signatures, … i tot allò que sorgeixi a cada lloc. I sempre que sigui possible, establir contacte entre entitats veïnals i altres amb treballadors dels CAP per conèixer les realitats i acordar accions conjuntes. Juntes tenim més força.

 

 

 

 

 

 

 

Fer facilitar la tasca informativa i reivindicativa hem elaborat aquest fulletó i uns punts de llibre que podeu demanar-nos a les entitats organitzadores i també els podeu imprimir pel vostre compte. Els trobareu en aquest enllaç:

https://www.dropbox.com/sh/f51dvorkp48ey4m/AAAaR8tXjJiWe0w9yDY9bC1Oa?dl=0

 

El 14 de setembre, DONEM VIDA A L’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Etiquetes

campanya, donem vida a l'atenció primària, mobilitzacions

Acabat majoritàriament el període de vacances tornem a la feina on haurem de fer front a demanda endarrerida, agendes impossibles, problemes acumulats i no resolts i la perspectiva de que tot segueixi igual en el futur.

Tornarem a veure la pèrdua de funcions pròpies que passen a nous dispositius de tipus divers: per a la cronicitat, per a les necessitats complexes, per a l’atenció domiciliària, i altres. I tenim a sobre l’amenaça de la reducció horària dels CAP.

Els professionals estem acabant la capacitat d’aguantar tanta feina i tant menyspreu, però la conselleria no té pressa per arreglar una situació que ja és molt greu. Només una mobilització conjunta amb la ciutadania pot aturar el progressiu desballestament de l’atenció primària, i al seu darrere, del sistema públic de salut.

Per això, el FoCAP, Rebel·lió Primària i Marea Blanca de Catalunya iniciem una campanya d’accions conjuntes per DONAR VIDA A L’ATENCIÓ PRIMÀRIA.

El divendres 14 de setembre a l’Espai Veïnal del carrer Calàbria 66 de Barcelona, a les 18,30 tindrà lloc la presentació de la campanya, els seus continguts i materials.

Els propers mesos volem portar al carrer, als mitjans i a les institucions el valor de l’atenció primària per a la salut de la població i reclamar accions de govern que reverteixin l’actual procés de destrucció que està patint.

Infermeres, administratives, metgesses, treballadores socials, us esperem el dia 14. A altres llocs, ja han anunciat mobilitzacions, és hora de passar de la queixa a l’acció.

Tudor Hart: “Vostès tenen el poder definitiu. Agafin-lo i no el deixin anar”

Etiquetes

llei cures inverses, Tudor Hart

Amb aquest record al Dr. Tudor Hart i aquestes meravelloses lectures us volem donar les gràcies per estar a l’altra banda un curs més i desitgem retrobar-vos a totes passades les vacances d’estiu amb energies renovades i la mateixa il·lusió de sempre.

Fotografia: https://collectionimages.npg.org.uk/large/mw09851/Julian-Tudor-Hart.jpg

“Aquí i sobre el terreny, pel que fa a la feina i els resultats de l’atenció clínica, vostès tenen el poder definitiu. Agafin-lo i no el deixin anar”. Julian Tudor Hart. Conferència inaugural del congrés WONCA rural. Santiago de Compostela, 2003.

El passat 1 de juliol va morir als 91 anys el Dr. Julian Tudor Hart, metge general anglès que va definir-se com marxista i que va defensar una medicina al servei de la societat i molt especialment a l’atenció primària. Entre altres llocs va exercir la medicina a zones rurals treballant durant 30 anys en un poble miner de Gal·les. És essencialment conegut per parlar dels condicionants socials com generadors de malaltia quan ningú ho feia encara. Al 1971, escriví i publicà a la revista Lancet sobre un nou concepte aleshores que ell batejà com “la llei de les cures inverses”, que postulava que la disponibilitat d’una bona atenció mèdica tendeix a variar en sentit invers a les necessitats de la població que atén. Aquesta llei de cures inverses es compleix amb més intensitat allà on l’atenció sanitària està més exposada a les lleis del mercat i menys quan més es redueix aquesta exposició. “L’atenció mèdica mercantilitzada és una organització social obsoleta i qualsevol retorn a ella augmentaria encara més la mala distribució dels recursos mèdics.”

L’atenció a la cronicitat, competència de l’APS

Etiquetes

atenció primària de salut, complexitat, cronicitat, equip d'atenció primària

 L’Atenció a la cronicitat, competència de l’Atenció Primària de Salut

En els últims mesos estem observant com l’atenció a les persones amb patologia crònica complexa s’està portant a terme des de nous dispositius i des de formes organitzatives diferents dins dels equips d’atenció primària (EAP).

A la figura existent des de fa uns anys de la gestora de casos, s’hi han sumat els Equips de Suport Integral a la Complexitat (ESIC), l’hospitalització a domicili a càrrec de centres sociosanitaris i els professionals que dins dels Equips d’Atenció Primària (EAP) realitzen exclusivament atenció domiciliària. El comú denominador d’aquestes noves formules assistencials és que l’atenció a la complexitat, a la malaltia avançada i l’atenció a domicili deixen de ser una funció de les metgesses i infermeres familiars i comunitàries i s’introdueixen noves figures professionals en relació directa amb les persones amb patologies cròniques complexes.

La justificació que ens arriba de part dels gestors per fer aquests canvis és que aquest perfil de pacients tenen unes necessitats a les quals els professionals dels EAP no sempre poden donar resposta. Estem totalment d’acord que cal garantir l’atenció de qualitat en totes les persones que atenem, especialment quan detectem necessitats d’alta complexitat, i que, cal implementar millores allà on calgui. Però els canvis han d’estar fonamentats tant des del punt de vista clínic com econòmic, i han de tenir en compte els efectes col·laterals que comporta tot canvi en el sistema sanitari.

Conciliació familiar i APS: Disminuir horaris de tarda…?

Etiquetes

accessibilitat, CAPs, conciliació, equips d'atenció primària, horaris, longitudinalitat, professionals

En els darrers dies ha circulat la notícia de que el Departament de Salut volia implantar una prova pilot de reducció d’horaris d’obertura habitual de centres d’atenció primària: Tots els professionals treballarien fins les 17 hores i restaria el període de 17 a 20 hores sols per atendre urgències. Aquest canvi sembla promogut pel Sindicat de Metges amb la intenció de millorar la conciliació familiar dels professionals i la salubritat dels seus horaris.

Aparentment, però, és un anunci precipitat i poc meditat: un canvi d’aquesta importància requereix d’altres mesures acompanyants i, sobretot, de debat professional i social. No comptar amb els ciutadans per abordar aquest tema és agosarat i imprudent, com ja han manifestat des de Marea Blanca.

Procurar uns horaris més racionals pels professionals dels equips d’atenció primària és lloable i un bon fi. El dubte sorgeix respecte a si aquesta és la millor manera de fer-ho. En una primera anàlisi, la mesura tindria dues greus limitacions o problemes:

Converses al voltant de l’atenció domiciliària urgent

Etiquetes

atenció domiciliària, competències, consulta, equip d'atenció primària, longitudinalitat, metge de capçalera, organització, urgència

L’atenció domiciliària, pròpia de l’Atenció Primària, ha estat tema de debat en diverses ocasions en aquest blog. Us convidem a seguir una conversa en què hi han participat diferents metges i metgesses de família, de diferents edats, diferents entorns de treball (rural, semirural, urbà) i amb diferents experiències en l’atenció domiciliària urgent i no urgent i en l’organització de l’EAP per abordar-la. A propòsit del següent cas, se segueixen interessants reflexions al voltant d’aquest tema.

El cas

Avisen al 061 per marejos i malestar general a les 9.30 h del matí. (Desconec el motiu de per què no es passa el domi al seu CAP). El 061 arriba i es troba una dona de 43 anys, el seu marit, i el seu fill de 9 anys. La dona té un càncer de mama (diagnosticat el 2014) metastàtic (retroperitoneal, ossi, pulmonar, hepàtic), i és portadora d’un catèter doble jota per insuficiència renal obstructiva. Va rebre la seva última dosi de quimioteràpia 3 dies abans i la van enviar a domicili amb perspectiva de valorar un altre tractament. La dona està hipotensa i comença a agitar-se, ulls en blanc (s’està morint). Els companys del 061 intenten remuntar les tensions amb sèrum fisiològic (no remunta). La metgessa del 061 (és metgessa de família) parla en un racó amb el marit i li diu: s’està morint. El marit li pregunta que com pot ser que s’estigui morint si va fer quimio fa 3 dies i li van dir que mirarien de fer un altre tractament. El nen crida, mare no te’n vagis. La metgessa del 061 li planteja al marit iniciar sedació. Truca al CAP de referència i parla amb el metge referent per deixar lligat el domicili en un marge prudent d’hores i aquest li respon que fins a les 13 h no pot sortir a fer domis, que té consulta i que passarà a partir d’aquella hora si pot (la metgessa del 061 li diu que s’està morint, que la situació requereix suport en un temps curt). La metgessa del 061 marxa a les 10.30 h i deixa la dona confortable. La dona mor a les 11 h. El metge referent passa a les 12 h per l’avís d’èxitus. 

El CAP en qüestió és destacat en les reunions del territori pels seus bons resultats en consecució dels objectius de contracte CatSalut, EQA (Estàndard de Qualitat Assistencial) i IQPF (Indicadors de Qualitat en Prescripció Farmacèutica).

Llegeix el cas i el fil de conversa a: Converses al voltant de l’atenció domiciliària urgent

Consideraciones para el abordaje social y sanitario del suicidio

Etiquetes

condicionants socials, CRS, prevenció, salut mental, suicidio

Hem traduït al castellà el document presentat el 31 de maig a Barcelona a petició de companys de fora de Catalunya.

Aquí està: Consideraciones para el abordaje social y sanitario del suicidio a propósito del Código Riesgo de Sucidio

Esperem que sigui d’interès per a amplis sectors de professionals. Malgrat que hi ha moltes referències al programa de prevenció implantat a Catalunya, el seu contingut és aplicable a les polítiques de totes les comunitats autònomes. I, malauradament, els fets ens segueixen emplaçant a portar a terme mesures de prevenció de la mort voluntària que és l’iceberg d’un gran patiment social.

Perquè ha tornat a passar. Fa uns dies la premsa informava de la mort per suïcidi d’una persona quan l’anaven a desnonar. Els temps més terribles potser han passat però no s’ha acabat el problema. Si fa uns anys la causa de desnonaments era l’impagament de l’hipoteca, ara és l’impagament de lloguers inassumibles. L’especulació amb l’habitatge de lloguer està portant a la pèrdua de la casa a moltes famílies, que es veuen privades d’un dret bàsic.

Les infermeres d’Atenció Primària, les grans invisibles

Etiquetes

especialitat, infermera d'atenció primària, professionals

Imatge: Pixabay

Les infermeres que treballen a l’Atenció Primària (AP) han fet un gran esforç per adaptar-se als nous temps i a les necessitats de la ciutadania (envelliment de la població, augment de patologies cròniques, immigració, cures centrades en els pacients, treball en equip, etc). Ho han fet a través de la pràctica de cures de qualitat dirigides a les persones malaltes i els seus cuidadors per ajudar-les a mantenir la seva qualitat de vida (estimulant la seva autonomia per satisfer les necessitats bàsiques, i reduir la dependència), o acompanyant en el procés de malaltia crònica i/o de final de vida.

Però el desenvolupament de totes les competències infermeres no ha millorat la seva visibilitat dins del sistema, i a més moltes professionals han hagut d’emigrar a altres països perquè aquí no hi troben més que inestabilitat i contractes en pèssimes condicions.

Atenció primària: precarietat laboral, atenció precària

Etiquetes

atenció primària de salut, contractes, ICS, precarietat laboral, professionals, salut

En l’article ATENCIÓ PRIMÀRIA: PRECARIETAT LABORAL, ATENCIÓ PRECÀRIA elaborat pel FoCAP tractem un tema que afecta tot el sistema sanitari, els professionals i els pacients. La precarietat és un fenomen complex que inclou: la temporalitat del contracte, la no capacitat de decidir sobre les condicions de treball, la indefensió del treballador, els baixos salaris, la pèrdua de drets laborals i la incapacitat dels treballadors per exercir drets legals.

Les xifres de la precarietat a l’Atenció Primària (AP) són molt elevades segons dades de diferents entitats. En el Pla d’ordenació de recursos humans de l’Institut Català de la Salut es recull que l’any 2015 un 36% de la plantilla és interina o eventual; això és aproximadament 6.500 persones. El Col·legi de Metges de Barcelona ha publicat dades segons les quals l’especialitat pitjor tractada és la medicina familiar i comunitària.