L’exclusió sanitària continua celebrant aniversaris

Etiquetes

, , , , ,

El dia d’ahir, 20 d’abril de 2017, es complien 5 anys des de la publicació del RDL 16/2012, que deixa fora del sistema sanitari públic un nombre molt important de persones. Aquesta llei va suposar un retrocés en matèria de drets humans, ha canviat radicalment el nostre model sanitari i ha obert la veda perquè l’exclusió sanitària sigui un realitat al nostre país.

Tot i la normativa que regula aquesta situació a Catalunya, que intenta pal·liar els efectes d’aquest RDL, hem continuat essent testimonis de casos d’exclusió sanitària i de persones que tenen dificultats per accedir als sistema sanitari públic espanyol i català i, per tant, veuen vulnerat el seu dret a l’atenció sanitària. La plataforma Pasucat, en la qual el FoCAP participa, ha denunciat i s’ha fet ressò de manera reiterada d’aquestes vulneracions.

Per recordar que se celebren 5 anys d’aquest (malaurat) reial decret i que queda molt per fer per poder acabar de manera definitiva amb l’exclusió sanitària, la Pasucat ha publicat una nota de premsa. En aquesta, es demana al Parlament de Catalunya i a les autoritats competents en salut que acabi amb les barreres burocràtiques i informatives que impedeixen una atenció sanitària universal. Actualment, el Parlament de Catalunya està tramitant la Llei d’Accés Universal a la Sanitat, que ha de ser aprovada amb urgència. Però cal immediatament, assegurar l’atenció sanitària a totes les persones que ho necessiten.

Durant aquests 5 anys, molts organismes internacionals i organitzacions socials i de professionals hem denunciat i ens hem manifestat contra aquesta llei injusta. La plataforma REDER (Red de denuncia y resistencia al RDL 16/2012) també ha publicat un informe on repassa 5 mites o fal·làcies que el govern ha fet servir durant tot aquest temps per intentar justificar la falsa necessitat del RDL.

En l’àmbit estatal cal seguir exigint la derogació del RDL per impedir que es continuïn celebrant més aniversaris i que milers de persones estiguin privades del dret fonamental d’atenció a la salut.

Fotografia: deverdaddigital.com

La Cabecera: “SÍ SE PUEDE”

Etiquetes

, , , , , ,

El juny del 2015 ens fèiem ressò del naixement de La Cabecera: “residentes y profesionales sanitarios que desarrollan su actividad en Atención Primaria empeñados en: Promover y sostener las virtudes de la Medicina Familiar y Comunitaria y la Atención Primaria  entre estudiantes,  residentes,  profesionales sanitarios y la población general…”.

No ens equivocàvem en alegrar-nos d’aquest fet per l’aire fresc que suposava. Fa poc, acaben d’organitzar el I Congreso La Cabecera (Granada 24-25 de març).

Un congrés on han demostrat que “sí se puede”: que sí es poden moltes coses que a vegades donem per fet que són impossibles. Alguns exemples:

  • Organitzar un congrés sense patrocini de la indústria farmacèutica
  • Animar els residents a participar activament
  • Fer un programa fresc, atractiu, que combina el més clínic amb allò més reflexiu o de valors-organització de l’atenció primària
  • Emocionar tots els assistents pels continguts i per la manera de fer…

Continua llegint

Cap a una atenció primària irrellevant i prescindible?

Etiquetes

, , , , , , ,

El PADES (Programa d’Atenció Domiciliària i Equip de Suport) va néixer com a recurs sociosanitari d’àmbit domiciliari per donar suport als Equips d’Atenció Primària en casos excepcionals d’atenció al final de la vida, especialment de malalts oncològics, en què els professionals necessitaven recursos tècnics o professionals dels quals no disposaven. En aquell moment, una altra estratègia podria haver estat dotar l’atenció primària dels recursos necessaris per atendre tots els casos; això és, personal, temps, formació tècnica, material adient a l’abast, suport institucional, espais de coordinació amb professionals d’altres nivells assistencials i respecte i consideració per la feina de l’atenció primària per part de tots els actors del sistema. Des de llavors hem vist, per exemple, com els serveis hospitalaris, un cop arribat el moment de deixar de fer tractaments amb objectiu curatiu, derivaven els pacients directament al PADES, ignorant el coneixement del pacient i de les seves circumstàncies i menyspreant la feina dels professionals d’atenció primària amb aquell pacient.

El que inicialment era un recurs per a casos excepcionals, va acabar comportant que molts professionals d’atenció primària (tant metgesses com infermeres) abandonessin l’atenció al final de la vida dels seus pacients. Així, molts pacients van veure com els professionals de referència, els que els havien atès tota la vida, els que millor coneixien la seva manera d’emmalaltir i el seu relat vital, els deixaven d’atendre precisament en el seu moment de màxima vulnerabilitat.

Continua llegint

El treball artesà dels professionals de l’atenció primària

Etiquetes

, , ,

El treball artesà dels professionals de l’Atenció Primària en el patiment emocional. La complexitat i la grandesa del dia a dia. (El treball artesà dels professionals de l’AP.pdf)

Aquest és el títol de la conferència  que la companya Mª José Fernández de Sanmamed va fer a la III Jornada de Benchmarking en Salut Mental a l’atenció Primària de l’ICS. Recuperem la salut mental celebrada a Barcelona el passat dia 23 de març i organitzada pel Grup Tècnic de Salut Mental.

La conferència es va basar en dos documents del FoCAP:

Atenció a les persones amb malestar emocional relacionat amb condicionants socials a l’Atenció Primària de Salut, que és el fruit del treball d’un grup de reflexió i acció que el FoCAP va posar en marxa fa dos anys.

I Diaris de trinxera on, como diu en la seva presentació, s’hi poden trobar històries tristes, històries tendres, gestos petits que fan veure la importància de les persones al costat de les persones… El nom «diaris de trinxera» vol recollir aquesta idea de ser en primera línia, de rebre tota la complexitat, les dificultats i la duresa del dia a dia. Significa el lloc on es produeix el contacte, on es toca de peus a terra, on es pot veure la realitat

Sanitat per a tothom a Catalunya

Etiquetes

, , , ,

Des de la promulgació del Reial Decret Llei del Govern Espanyol 16/2012 (RDL) l’accés a l’atenció sanitària d’alguns col·lectius s’ha vist limitada o negada i s’ha acabat amb el caràcter universal i equitatiu que definia el nostre sistema sanitari des de 1986.

La implantació del RDL ha tingut conseqüències greus per a la vida i la salut dels milers de persones que s’han vist afectades. La normativa catalana, a través de la vigent instrucció 08/2015, ha actuat com a pal·liatiu, però no ha aconseguit revertir les situacions d’exclusió sanitària que s’han produït.Ara el Parlament de Catalunya està treballant en un Projecte de llei d’universalització de l’assistència sanitària a Catalunya (11b239, a partir de la pàgina 67). En la fase de debat hi estan participant nombroses entitats cíviques i professionals, entre elles el FoCAP, que va fer la seva compareixença el dia 16 de març juntament amb PASUCAT i SOS Racisme.

El FoCAP s’ha oposat sempre al RDL, ha defensat la seva derogació i juntament amb altres
entitats, ha impulsat la creació de la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya
(PASUCAT) de la qual seguim formant part. Ara donem suport a la proposta d’aquesta llei catalana que té per objecte garantir a totes les persones estrangeres residents a Catalunya, sense distinció per raó d’origen o per la seva situació legal i administrativa, l’assistència sanitària i farmacèutica pel Servei Català de Salut.

Per l’interès i la riquesa de les aportacions que van fer les representants de les tres entitats davant la Comissió de Salut del Parlament, posem a disposició els documents:

Resol el PADRIS els problemes del VISC+ ?

Etiquetes

, , , , , , , , , ,

L’anterior govern va elaborar el projecte VISC+ per regular l’ús de les dades sanitàries massives recollides a partir de les històries clíniques per a la seva explotació i comercialització, que va ser àmpliament contestat des de diferents vessants. El Parlament de Catalunya en sessió del 30-06-2016 va aprovar una moció que instava el govern a retirar el projecte i marcava els criteris per a un nou programa de tractament massiu de dades sanitàries.

Recentment, l’actual Departament de Salut ha presentat el Programa Públic d’Analítica de Dades per a la Innovació i la Recerca en Salut a Catalunya (PADRIS) que en la nostra opinió no acaba de resoldre de manera satisfactòria els principals problemes que presentava el VISC+: la garantia de confidencialitat, l’autorització de cessió i ús de dades personals, el destí final de la informació i la reversió en beneficis en salut poblacional per sobre dels beneficis privats .

El Grup d’Ètica de la CAMFIC ha fet una anàlisi del nou programa, en l’entrada al seu blog: PADRIS: El substitut del VISC+, té prou garanties?  i que recollim a continuació:

“El mes de juliol de l’any passat publicàvem unes reflexions arran de la paralització del VISC+ que s’havia de retocar per a fer-lo diferent. La pregunta que ens fèiem és la mateixa que tornem a fer: té prou garanties?

Ara ja s’ha presentat el nou programa  d’entrada amb un canvi de nom. Ara tenim el Programa públic d’analítica de dades per a la recerca i la innovació en salut a Catalunya (PADRIS), que s’ha redactat després d’un procés participatiu fet el mes de juliol, però creiem que manté algunes ombres o elements que no ens fan veure que s’han resolt alguns dels dubtes que generava el programa anterior i, fins i tot, algun aspecte que recollia la moció aprovada al Parlament.

Continua llegint

El malestar de la primària es fa visible, empenys?

Etiquetes

, , , , ,

Fa una setmana ens fèiem ressò del manifest dels professionals del EAP Can Vidalet que posava de relleu el profund descontentament i malestar en què vivim i treballem els professionals d’atenció primària. Aquell post té més de 4000 entrades, l’adhesió individual a través de change.org ha estat signada per prop de 2.500 professionals i ja són 13 els EAPs que han enviat la seva adhesió a l’ICS i al Departament de Salut.

Sembla que alguna cosa es mou. Tard o d’hora havia d’aflorar el greu malestar de l’atenció primària de salut, que s’està covant des de fa anys. Els nostres polítics i gestors s’han atipat de fer declaracions buides sobre la importància de l’APS, però sistemàticament redueixen els recursos (d’un insuficient 18% del pressupost el 2010 a un insuportable 13,8% en l’actualitat) i el nombre de professionals (uns 3000 en total en els darrers anys).

Cal seguir empenyent per revertir aquesta situació, cal que més persones i més CAPs se sumin per manifestar el rebuig davant d’aquesta situació. Per això us convidem a signar l’adhesió individual i a registrar l’entrada d’una còpia del manifest al Departament de Salut i a l’ICS, si sou un centre de l’ICS, i al Departament de Salut i al vostre proveïdor, si sou un centre no ICS.

Continua llegint

D’especialistes de segon nivell, pediatres i atenció primària

Etiquetes

, , , , ,

A mitjans de novembre diverses associacions i societats científiques de pediatria i atenció primària plasmaven en un manifest la precària situació en què es troba la pediatria a l’atenció primària. Reivindicaven la necessitat de la seva presència en els centres d’atenció primària (CAP), tot formulant propostes per a millorar la cada vegada més flagrant falta de pediatres en els equips d’atenció primària (EAP). Es basaven en el marc legal sobre l’atenció a la població infantil (Real Decreto 137/1984 de 11 de enero sobre Estructuras Básicas de Salud i la Ley General de Sanidad 14/1986).

Per altra banda, un pediatre que treballa en un CAP explicava en un conegut diari quines podien ser les causes de la falta d’afecció dels pediatres a un entorn com l’atenció primària. Les situacions de precarietat que exposava, són, en gran part, les mateixes que patim les metgesses de família i altres professionals en el nostre dia a dia laboral (no per habituals menys precàries o denunciables).

El tercer focus de polèmica, prové d’un fil de conversa a Twitter on metges de família i pediatres es van capbussar en una discussió (amb la dificultat expressa dels 140 caràcters per piulada) sobre la preparació tant dels metges de família en pediatria (insuficient) com dels pediatres en atenció primària (insuficient).

Continua llegint

El malestar de l’atenció primària

Etiquetes

, , , , , , ,

Aquests darrers dies, professionals de l’EAP de Can Vidalet (Esplugues de Llobregat) han fet arribar a la Conselleria i a la Gerència de l’ICS un manifest (“La necessària rebel·lió dels metges”) expressant diverses situacions inadmissibles que ja fa temps pateix l’atenció primària de salut (APS) catalana. Més enllà del llistat de queixes que s’hi expliciten, el manifest és una clara expressió del malestar de l’APS (“la atención primaria se ha convertido en el sumidero de las carencias del sistema”).

El manifest va associat a una recollida de signatures recollida de signatures que a hores d’ara ja ha superat el seu objectiu original (i en aquest moment supera les 1.700). Continua llegint

Atenció primària fins al final de la vida

Etiquetes

, , , , , , ,

shaft-1745933__340En el post publicat el mes de desembre La longitudinalitat ha de ser una prioritat parlàvem de la importància de l’atenció al llarg de totes les etapes vitals per part dels professionals de l’atenció primària, incloent l’atenció al final de la vida. La relació amb el mateix professional durant temps genera confiança, vincle terapèutic, satisfacció i un millor reconeixement dels problemes de salut, dels recursos i de les necessitats de les persones.

L’acompanyament en el procés de mort és una de les competències i responsabilitats de l’atenció primària i component essencial de la seva pràctica assistencial. Aquesta concepció s’emmarca en un determinat model d’atenció primària: el que es basa en el valor que té la proximitat, l’accessibilitat, el coneixement acumulat per una relació al llarg del temps i en diverses circumstàncies vitals i de malaltia, la complicitat establerta amb el pacient i la seva família i el coneixement de l’entorn. La confiança construïda entre professional i pacient és la base del vincle terapèutic establert que condiciona el resultat de l’atenció. Un model en el qual el factor personal és tan o més important que el farmacològic o tecnològic.

Continua llegint