Psicòlegs a l’AP? En parlarem el dia 24 d’abril

Etiquetes

, ,

Recordatori de la reunió per constituir un grup de reflexió sobre la proposta d’incorporació de professionals de psicologia als Equips d’Atenció Primària, tal com ja vàrem anunciar en la entrada

Psicòlegs a l’AP? Parlem-ne.

Quines oportunitats i quins riscos comporta? Quines poden ser les millors aportacions de la psicologia clínica en l’àmbit de l’atenció primària?

Serà el dia 24 d’abril de 16,30 a 18,30 a la seu de la CAMFIC, carrer Diputació, 316, Barcelona.

En aquesta primera reunió establirem els objectius del grup i la metodologia de treball. Si aquest dia no et va bé però estàs interessat/da envia un mail a: focap2009@gmail.com i et farem arribar els resultats de la reunió.

L’accessibilitat a l’AP, estem perdent la batalla?

Etiquetes

, , , , ,

Publiquem aquest escrit que ens ha enviat un metge de família de l’ICS del Maresme.

Des fa 26 anys treballo a una àrea bàsica de salut (ABS) urbana al BCN Nord-Maresme; al començament, la majoria dels metges de família teníem un “cupo” de 2200 a 2300 pacients, visitàvem de 30 a 35 pacients per dia i teníem, amb alguna excepció, llistes d’espera inferiors a 5 dies. En l’actualitat, els 10 metges de capçalera de l’ABS tenim 1770 pacients assignats (mitjana per facultatiu), un nombre de visites similar a la de fa 26 anys i unes llistes d’espera que s’han enfilat a 2 o 3 setmanes en la majoria dels professionals.

La situació a moltes altres ABS de Catalunya no és diferent i actualment s’esdevé sovint que, quan un pacient demana hora per al seu metge de capçalera, se li diu que haurà d’esperar més de 15 dies per a la visita o, si no pot esperar, serà atès “d’urgències” per un altre professional, el qual se n’ocuparà del motiu (un de sol) que genera aquesta “urgència”.

Com hem arribat a aquesta greu situació que destrueix un dels pilars de l’atenció primària (AP) com és l’accessibilitat del pacient al seu metge ?. Què cal fer per canviar-ho?

Continua llegint

El 7 d’abril, contra la mercantilització de la salut

Etiquetes

, , , ,

El proper dia 7 d’abril, d’acord amb la campanya  de la Xarxa Europea contra la Mercantilització de la Salut  http://europe-health-network.net/ i de la Protecció Social i el People’s Health Movement  https://phmovement.org/,  a Barcelona, com a altres  ciutats europees i com s’haurà fet el dia 2 a Brussel·les en una acció unitària europea, tindrà lloc una manifestació sota el lema

PER LA NOSTRA SALUT

que s’iniciarà al Parc de la Ciutadella (al costat del Museu de Zoologia), seguirà pel carrer Princesa i el carrer Jaume i acabarà a la Plaça Sant Jaume.

Un cop arribats a la Plaça Sant Jaume s’estendrà un llençol i els diferents col·lectius hi posaran els seus logos o samarretes o cartells per simbolitzar que hi som totes i tots.

Finalment hi haurà una petita intervenció de cloenda de l’acte.

Entitats convocants: Logos entitats 7 ABRIL 2019

La longitudinalitat de l’atenció, una qüestió de vida i mort?

Etiquetes

, , , ,

Continuity of care with doctors—a matter of life and death? A systematic review of continuity of care and mortality Denis J Pereira Gray, Kate Sidaway-Lee, Eleanor White, Angus Thorne, Philip H Evans

La longitudinalitat de l’atenció mèdica – una qüestió de vida i mort?. Una revisió sistemàtica de longitudinalitat i mortalitat.

Nota: Aquest és un dels articles que vàrem referenciar en el document Els beneficis de la longitudinalitat i la continuïtat assistencials. Atès que en l’article es mesura i avalua la continuïtat de la relació interpersonal del professional mèdic amb el pacient, hem traduït «continuity of care with doctors» per «longitudinalitat» segons la utilització de termes que es fa en el nostre entorn.

RESUM:

La longitudinalitat és un tret inherent de la sanitat, en especial en atenció primària. Està associada amb un increment de la satisfacció del pacient i de l’acceptació de la promoció de la salut, una millora de l’adherència al consell mèdic i una disminució de l’ús de serveis hospitalaris.

Una manera de mesurar les relacions interpersonals que existeixen en el contacte entre pacient i professional és mesurar/avaluar la longitudinalitat assistencial, entenent aquesta com el contacte continuat entre un/a pacient i un/a professional de la medicina. Aquest contacte al llarg del temps dóna l’oportunitat a pacient i professional de millorar la comprensió de les visions respectives de cadascun d’ells. Per tant, podem entendre la longitudinalitat com una mesura que enforteix les relacions entre pacient i professional.

Des de l’any 2010 un elevat nombre de treballs pretenen estudiar si la longitudinalitat, incloent-hi l’atenció especialitzada, està associada amb una reducció de la mortalitat.

Continua llegint

Psicòlegs a l’AP? Parlem-ne

Etiquetes

, , ,

Des del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), com a entitat de professionals, hem volgut contribuir al coneixement de les repercussions de la crisi i les polítiques d’austeritat en la salut mental de la població i a la millora de la seva atenció. Per aquesta raó, fa cinc anys es va constituir un grup de treball, anomenat Grup de Reflexió i Acció (GraFoCAP), fruit del qual va sorgir la publicació de dos documents: “Atenció a les persones amb malestar emocional relacionat amb condicionants socials a l’Atenció Primària de Salut” i “Consideracions per un abordatge social i sanitari del suïcidi a propòsit del Codi Risc de Suïcidi.

El passat 22 de febrer de 2018 el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va presentar el nou model d’atenció a la salut mental i a les addiccions i anunciava la incorporació de psicòlegs clínics a tots els centres d’Atenció Primària catalans. En cas de realitzar-se aquest projecte, tindrà efectes en les persones ateses i en el conjunt del sistema, en especial en la pràctica de l’atenció al malestar emocional i a la salut mental que es duu a terme en els EAP i en els propis serveis de salut mental, tal com passa sempre amb tots els canvis en la provisió d’atenció sanitària.

Des del FoCAP ens plantegem continuar amb el treball iniciat el 2014 sobre l’atenció al patiment emocional a l’AP, iniciant un nou grup de treball per reflexionar sobre aquesta proposta d’incorporació de professionals de psicologia en els equips d’Atenció Primària. Quines oportunitats i quins riscos comporta? Quines poden ser les millors aportacions de la psicologia clínica en l’àmbit de l’atenció primària?…

Per això volem fer una convocatòria oberta a qualsevol professional d’AP que estigui interessada a participar.

Si vols venir a la primera reunió, serà el dia 24 d’abril de 16,30 a 18,30 h. a la CAMFIC, carrer de la Diputació 316, Barcelona.

En aquesta primera reunió establirem els objectius del grup i la metodologia de treball. Per començar adjuntem alguna bibliografia sobre el tema.

Si aquest dia no et va be però estàs interessat/da envia un mail a: focap2009@gmail.com i et farem arribar els resultats de la reunió.

Continua llegint

Jornada Estatal de Col·lectius Primaristes per a celebrar 10 anys de FoCAP

Etiquetes

, ,

Traducción al castellano, al final.

Dissabte 16 de març el FoCAP va donar el tret de sortida a la celebració del seu desè aniversari amb una jornada estatal d’entitats primaristes. Un total de 40 representants de 10 entitats i col·lectius que arreu de l’Estat Espanyol defensen l’atenció primària amb accents diversos es van aplegar a les Cotxeres de Sants. L’objectiu era conèixer-se, teixir aliances i traçar estratègies de futur.

La jornada es va iniciar amb la benvinguda a càrrec de la presidenta del FoCAP, en què es va repassar la intensa activitat de reflexió, denúncia, pedagogia i propostes que ha dut a terme el FoCAP en aquests 10 anys de vida, durant els quals han anat naixent i creixent els diferents col·lectius reunits. Després de les presentacions de les entitats, es van succeir sis taules per reflexionar sobre diferents àmbits en què cal ser actius per defensar l’atenció primària: la cultura, la societat i els moviments socials, els llocs de presa de decisió política, els i les companyes professionals d’atenció primària, els mitjans de comunicació i la relació amb altres nivells assistencials. En pròxims posts us farem arribar el contingut de les taules i les conclusions que es van treure.

Continua llegint

12 minuts per visita a costa de què?

Etiquetes

, ,

La plataforma PASUCat lluita per l’accés a la sanitat pública de les persones estrangeres afectades per les lleis de l’exclusió sanitària. Tanmateix, arran d’un cas que hem atès a la PASUCat, hem comprovat que tenir targeta sanitària no garanteix poder accedir a l’atenció sanitària de qualitat que tothom mereix.

A inicis de gener, una noia argentina que viu a Badalona va sol·licitar visita amb el seu metge/ssa de capçalera al CAP Nova Lloreda per un problema dermatològic que havia de resoldre el més aviat possible. Donat que la llista d’espera era de vàries setmanes, va optar per demanar visita urgent al mateix CAP. Sorprenentment aquesta visita li va ser denegada.

Segons ens van explicar els administratius del mateix CAP, existeix un límit diari de visites que els metges/ses de família del CAP poden assumir, ja siguin programades com urgents i quan “s’acaben els torns d’urgències” envien a la resta de malalts a les Urgències de l’hospital.

Davant la impossibilitat de ser atesa al seu CAP, la noia va acudir a la Unitat d’Atenció Continuada (ACUT) del CAP Dr. Robert. Però en aquest ACUT, fins a les 20 hores, només visiten les urgències dels pacients de la seva zona assignada. Donat que aquesta noia pertanyia a una altra zona, havia d’esperar fins a les 20 hores per ser atesa.

Davant l’absència de visites disponibles, a tots dos centres van recomanar-li el mateix: el millor que podia fer era anar-se’n a les urgències de l’hospital.

Aquestes barreres d’accessibilitat als centres d’atenció primària de Badalona són incompatibles amb la qualitat assistencial que demanem al nostre sistema sanitari.

Arran dels acords signats per l’ICS i el sindicat Metges de Catalunya, s’ha establert un temps mínim de 12 minuts per cada visita mèdica, limitant el nombre màxim de visites diàries. En contrapartida, això ha provocat que la resta de malalts siguin derivats a les urgències hospitalàries. Per tant hi ha una multitud de pacients, amb malalties comunes sense cap gravetat, que es veuen forçats a saturar els serveis d’urgències dels hospitals.

No es pot sacrificar l’accessibilitat dels pacients per garantir un temps mínim de 12 minuts per visita. Aquest límit de visites ha d’estar acompanyat d’altres mesures -entre elles un augment del pressupost- per garantir que tothom sigui atès. Tancar les portes dels nostres CAPs i derivar pacients als hospitals no és millorar la qualitat de l’Atenció Primària sinó tot al contrari, malmetre-la i desvirtuar-la de la seva funció. No només és més ineficient i costós sinó que té conseqüències nefastes en la salut dels pacients.

La feminització de les professions sanitàries crea una societat més justa i millora els sistemes sanitaris

Etiquetes

, , , ,

Esta entrada se ha traducido a la lengua castellana, que podeis encontar a continuación.

Amb motiu del 8 de març “Dia internacional de les dones” hem volgut sumar-nos a les reivindicacions dels diferents col·lectius que lluiten per transformar la societat des del feminisme. Com a dones i treballadores del sistema sanitari us regalem aquest post que esperem que compartiu amb el vostre entorn.

La feminització de les professions sanitàries és un problema o una gran oportunitat? El passat mes de gener el Consejo de Colegios de Médicos de Castilla y León va presentar un estudi demogràfic dels metges d’aquesta comunitat autònoma. En ell constataven que a totes les províncies, les dones representen dos terços dels professionals mèdics. El 65% del total en les professionals menors de 55 anys són dones, proporció que s’inverteix en les franges d’edat superiors a 55 anys (on el 64% són homes). Aquest fet, que es dóna en general en les professions mèdiques a totes les CCAA (2 de cada 3 col·legiats són dones) i en molts països (el 70% de les treballadores de la salut als EEUU són dones), no hauria tingut major transcendència si no fos perquè els señoros del Consejo assenyalaven la feminització de les professions mèdiques com un problema pels serveis sanitaris, causat per la tasca de cures que fem les dones, i els permisos per la criança dels fills. Continua llegint

La longitudinalitat: bona, bonica i barata

Etiquetes

, , ,

Foto: Pixabay

Esta entrada está traducida a la lengua castellana, que podreis encontrar a continuación.

No fa gaire en el document Els beneficis de la longitudinalitat i la continuïtat recollíem uns destacats articles publicats els últims anys. Un dels mencionats era Higher Primary Care Physician Continuity is Associated With Lower Costs and Hospitalizations, de Bazemore A, Petterson S, Peterson LE, Bruno R, Chung Y, Phillips RL Jr., del qual la publicació de l’ICS el 7SETmanal n’ha fet un resum més ampli, que reproduïm a continuació.

Aquest estudi fet als Estats Units va avaluar a través de puntuacions en 4 mesures establertes la longitudinalitat en l’atenció de 1,5 milions de pacients per 6.500 metges d’atenció primària. Les 4 mesures de longitudinalitat avaluades es van associar amb menys despesa total i menys taxes d’hospitalització. La longitudinalitat és una característica definitòria de l’atenció primària que es confirma com a atribut indispensable per als seus beneficis.

La continuïtat d’atenció, longitudinalitat en el nostre medi, és una característica definitòria de l’atenció primària que, com van demostrar Barbara Starfield i altres, és essencial en l’efecte positiu que l’atenció primària té en l’equitat, sostenibilitat i qualitat d’atenció. Es podria descriure com el contracte implícit entre professional i pacient, en què el professional assumeix la responsabilitat permanent del pacient. La longitudinalitat integra la naturalesa personal de l’atenció mèdica, en contrast amb la naturalesa deshumanitzadora de l’atenció fragmentada.

Partint de la idea que el coneixement, la confiança i el respecte que es desenvolupen entre el pacient i el professional al llarg del temps permet una millor interacció i comunicació, la longitudinalitat a nivell del pacient s’associa amb una gran quantitat de beneficis.

Continua llegint

El model primarista suma forces

Etiquetes

, ,

El passat 29 de gener, organitzada per la Coordinadora Estatal de Mareas Blancas, va tenir lloc  la Jornada El Modelo Primarista del Sistema Nacional de Salud, en el marc del Congrés dels Diputats.  A l’acte hi van assistir membres de nombroses entitats professionals, de moviments en defensa de la sanitat pública, i diputats, diputades i altres membres de partits polítics com el PP, PSOE, Ciudadanos i Unidos Podemos.

En representació de Marea Blanca Catalunya van intervenir en Toni Barbarà i la nostra companya Cesca Zapater, qui va presentar la ponència que reproduïm a continuació.

 

POR UN SISTEMA SANITARIO PRIMARISTA

Les agradezco que compartan con nosotros esta mañana de debate, en un marco excelente para hablar de temas de gran interés general como el que nos ocupa hoy. En 10 minutos voy a intentar transmitirles la idea de que nuestro sistema sanitario público necesita una transformación de carácter primarista.

A menudo oímos declaraciones institucionales acerca de la importancia de la atención primaria de salud (AP). Incluso se elaboró en 2006 una Estrategia para Atención Primaria del siglo XXI, promovida por el Ministerio de Sanidad.

Doce años después, y en pleno siglo XXI, la atención primaria es mucho peor que la del siglo XX y es más, en la última década ha vivido sus peores tiempos desde la reforma de los años 80. Ha alcanzado una situación de absoluta precariedad y agotamiento de sus profesionales que está repercutiendo en una deficiente atención a la población.

Continua llegint