El SEM es menja l’Atenció Primària

Etiquetes

accessibilitat, longitudinalitat, porta d'entrada, seguretat, SEM

Fa uns dies, una amiga em va explicar que havien trucat al 061 a les 21 h perquè la mare no es trobava bé. Semblava una infecció d’orina. Van demanar si algú la podia anar a veure. Els van dir que passaven l’avís. A les 2 de la matinada continuava amb molt de dolor i ningú va contactar amb elles. Van reclamar al 061 i els van dir que la demanda estava tancada. A les 8 van anar al CAP i sorpresa!! Quan la infermera va demanar autorització de Fosfomicina, va veure que ja estava posada a la recepta electrònica. L’havia gestionat algú del SEM. Ningú havia contactat amb elles, però el medicament ja s’havia prescrit.

Increïble. El butlletí Info notícies, de la Unitat de coordinació i estratègia del medicament, en el seu número de novembre, ens dona la següent notícia:

En diverses ocasions hem qüestionat el paper del 061/SEM com a porta d’entrada al sistema i hem criticat el fet que se li atorguin més i més funcions que envaeixen el camp de l’Atenció Primària de Salut (APS). Hem defensat amb arguments i documentació científica el valor de la longitudinalitat de l’atenció per a la salut de la població i per a la sostenibilitat del sistema. La relació longitudinal, a més de ser terapèutica, és un garant de la qualitat de l’atenció i de la seguretat del pacient, gràcies al coneixement profund de la persona al llarg del temps.

Davant d’aquesta nova iniciativa hem d’insistir:

• Crear noves vies d’accés a l’atenció sanitària afecta la capacitat resolutiva del sistema, crea duplicitats, afecta l’equitat i confon la població. La porta d’entrada al sistema ha de ser l’APS.
• L’oferta d’atenció sanitària telefònica centralitzada no resol una demanda, sinó que crea una demanda.
• Aquestes visites “extra” fetes en dispositius fora dels equips no serveixen per alliberar els equips de feina (com es demostra en el cas que s’explica a l’inici d’aquest post).
• Programar visites des del 061 a les agendes dels centres d’APS genera duplicitats, errors per desconeixement de funcionament del centre, dificultat en la gestió de la demanda per no atendre-la directament el personal administratiu sanitari del CAP.
• Els problemes de salut d’una persona no es poden desvincular de la seva història vital, del seu entorn físic, del seu context sociolaboral i familiar, ni de la comunitat on viu.
• Els problemes de salut que s’han triat per fer la prescripció des del 061 perquè són considerats “banals” sovint no ho són (ni les cistitis, ni les lumbàlgies agudes ni les vaginitis) i requereixen un abordatge sensible i amb confiança.
• L’atenció a distància comporta problemes de seguretat potencialment greus pel pacient (i més si qui l’atén no coneix el pacient). Malgrat la tendència actual a la telemedicina, aquests no s’estan avaluant.
• L’accés a la història clínica des d’aquests dispositius afecta la confidencialitat. Cada vegada més professionals aliens a la persona que consulta accedeixen a tota la seva informació íntima. Caldria fer una reflexió sobre quins valors estan en joc i quina informació es vol compartir, sempre comptant amb la persona titular de la informació.
• Posar la immediatesa per davant de l’accessibilitat amb longitudinalitat i integralitat, i posar el nombre de visites ateses davant dels resultats en salut poblacional demostren una visió limitada i curtterminista de l’atenció sanitària d’aquest país.
• Dispositius basats en la immediatesa i no en la resta de valors de l’atenció sanitària (com les walk-in centers del Regne Unit) han estat avaluats i s’ha vist que el seu cost és molt elevat front al valor que aporten al sistema de salut.
• Tenim un problema greu de manca d’avaluació de les “iniciatives” organitzatives i assistencials al nostre entorn, per exemple de les actuacions dels scouts contractats per Ferrovial. Si no s’avalua ni s’escolten les veus que diuen que un dispositiu no aporta valor, es perpetuen pràctiques que dificulten el correcte funcionament del sistema.
• Tots els recursos que es dediquen a dispositius que no són APS es detreuen d’aquesta i l’empobreixen
• Si el problema és que l’APS no arriba a donar resposta a les necessitats de salut de la població, la resposta ha de ser reforçar-la.
• Si el problema és la manca d’accessibilitat telefònica als centres d’APS, la solució exigeix optimitzar les centraletes i potenciar, formar i dignificar el paper del personal administratiu sanitari.

Se’ns ha acabat la paciència

Etiquetes

COVID19, post-COVID19

LES ENTITATS SOTASIGNANTS ENS DIRIGIM AL GOVERN DE LA GENERALITAT, A LA CONSELLERIA DE SALUT I AL CONSORCI SANITARI DE BARCELONA (INTEGRAT PER LA GENERALITAT I L’AJUNTAMENT DE BARCELONA) MANIFESTANT QUE:

Se’ns ha acabat la paciència

La pandèmia que estem patint ha posat de manifest les debilitats del nostre Sistema Sanitari Públic i les greus conseqüències de les privatitzacions i retallades que els últims anys se li han infligit des del govern de la Generalitat. Conseqüències que s’estan manifestant amb més crueltat a l’Atenció Primària (AP), que ha patit les retallades més dures. I a aquesta AP ja molt castigada i amb profundes deficiències estructurals se li ha afegit la sobrecàrrega que suposa el control de la pandèmia en la comunitat, les residències i les escoles.

El normal funcionament de l’atenció de qualitat a les persones amb malalties habituals no COVID està desapareixent amb greus efectes per a la salut de les persones. I si, com diuen els experts, la pandèmia va per llarg i el seu control correspon a l’AP, no solament es col·lapsarà sinó que morirà. Podrà resistir la situació actual uns mesos amb un cost elevat, però és insostenible a curt-mitjà termini. I hem de tenir present que si cau l’AP caurà tot el sistema sanitari públic català.

Actualment moltes de les característiques que defineixen una AP de qualitat estan sent severament posades en qüestió. En primer lloc l’accés als centres i als professionals s’ha trencat, tothom pot veure les cues a les portes del centres, persones grans i malaltes suportant la calor, la pluja i ara ja el fred, les línies telefòniques estan col·lapsades, hi ha gran demora perquè et tornin la trucada i les visites presencials estan sovint bloquejades. El nostre dret a la confidencialitat es veu trencat en ser preguntades al carrer i davant de tothom Què li passa? Per què ve?…

Hi ha CAP que davant l’elevada demanda s’han organitzat fent agendes úniques per a tot l’equip en comptes d’agendes per a cada metgessa i infermera que atén els seus pacients. Aquesta forma d’organització trenca una de les característiques més importants de l’AP “La figura dels professionals de referència que donen atenció longitudinal, és a dir els que assisteixen al llarg del temps a les persones que els pertoquen”. S’estan limitant molt les visites presencials, donant-se situacions d’atenció telefònica-telemàtica en casos en que la presencialitat, l’exploració i la interrelació professional-pacient es fa imprescindible.

D’altra banda els i les professionals estan esgotats física i emocionalment, desesperats i desbordats, amb gran part del seu temps ocupat en fer burocràcia ineficaç. Alguns estan renunciant a la seva feina en veure impossible fer-se’n càrrec per més temps. Cal destacar que cada vegada més la població es refugia en els serveis privats que segueixen fent la seva activitat normal sense assumir cap responsabilitat respecte la pandèmia.

Davant d’aquesta situació les entitats signants reclamem un pla immediat per a l’AP que garanteixi la qualitat de l’atenció i recuperi les característiques que li són pròpies: l’accessibilitat per a tothom; la relació continuada amb el seus i les seves professionals de referència; l’abordatge integral de les necessitats COVID i no COVID, i la coordinació efectiva amb altres nivells especialitzats i hospitalaris.

En conseqüència, reclamem al govern de la Generalitat, a la Conselleria de Salut i al Consorci Sanitari de Barcelona l’adopció de les següents mesures urgents:

Finançament

Pressupost adequat i revisable que suposi al menys el 25% (actualment és del 14,7%) del pressupost total destinat a sanitat, tal com recomana l’Organització Mundial de la Salut.

JORNADA DE DEBAT: RECUPEREM L’ATENCIÓ PRIMÀRIA (2)

Etiquetes

post-COVID19, propostes, valors primaristes

• 

• 

Continuem compartint el treball de reflexió que vam dur a terme professionals de l’Atenció Primària de Salut (APS), veïns i veïnes i persones dels moviments socials, durant en l’acte organitzat pel Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) i La Capçalera el passat 1 de juliol . En aquesta trobada vam debatre i plantejar noves formes d’atendre a la població que s’emmarquessin dins dels valors primaristes i com recuperar-los després de la pandèmia.

La discussió es va organitzar en grups que es van formar al voltant de cadascuna de les dimensions o valors de l’APS: accessibilitat, longitudinalitat, integralitat i coordinació. A aquestes dimensions clàssiques es va afegir un concepte nou, la permeabilitat, entorn del qual també es va constituir un grup de discussió. 

En aquest escrit recollim un resum del treball dels grups. En la primera part vam compartir el resum del treball de reflexió entorn dels dos primers aspectes: la permeabilitat i l’accessibilitat. En aquest segon post tractarem de la longitudinalitat.

La CONFIANÇA crea VINCLE, porta al COMPROMÍS I la IMPLICACIÓ, i impulsa XARXA I LLUITA

3 COM RECUPERAR LA LONGITUDINALITAT

Concepte de longitudinalitat: fa referència a l’atenció a les persones de forma longitudinal per part de les professionals habituals al llarg del temps i amb una concepció integral de la persona (és a dir ser atessa per les mateixes professionals per qualsevol problema de salut). Aquesta dimensió genera coneixement de la persona i del seu context familiar i social, i genera també vincle i confiança. Trobar sempre a la mateixa persona professional implica entendre i compartir coses que, si fos amb una professional desconeguda, no es compartiria.

La longitudinalitat, i la confiança que crea, implica més seguretat per les pacients, redueix ingressos i inclús allarga la vida, com molts estudis demostren (vegeu el post del FoCAP Els beneficis de la longitudinalitat i la continuïtat). Una veritable longitudinalitat implica coneixement i integració de les professionals en el barri on es treballa. Sense coneixement del context no es pot conèixer la persona. Tampoc hi ha longitudinalitat si el CAP està tancat, no es deixa entrar a les persones i no hi ha accés. Aspecte aquest que demostra una vegada més que els pilars de l’APS estan íntimament relacionats i que, si un no es compleix, els altres coixegen.

Hi ha situacions en què es qüestiona la longitudinalitat, com ara en els equips docents quan qui passa consulta és la resident de medicina o infermeria. En aquests casos hi ha maneres de que les persones no ho entenguin com un trencament de la longitudinalitat: explicant-ho, fer-li saber que les professionals en aprenentatge formen part de l’equip de referència, que sempre pot demanar visitar-se amb les referents…

Paraules relacionades amb el concepte de longitudinalitat: essencial, imprescindible, empatia, acompanyar, presencial, estar present, compromís, confiança, humanitat, reciprocitat, bidireccionalitat, xarxa, comunitat.

De quina manera la pandèmia de COVID19 ha afectat la longitudinalitat?

El qüestionament de la longitudinalitat ja s’estava produint abans de la pandèmia. Però durant aquesta ha estat un dels pilars de l’APS que s’han vist més afectat, com per exemple:

• Quan s’han tancat els CAPs.
• Quan les trucades telefòniques no les han fet les professionals referents i fins i tot no hi ha hagut continuïtat, perquè per un mateix problema han trucat professionals diferents.
• A vegades s’ha pogut parlar amb les professionals de referència però després de “donar un passeig” (trucades per diferents professionals, derivacions a urgències, etc.).
• L’organització dels centres per tasques.

Així i tot hi ha centres que van fer un esforç per mantenir la longitudinalitat, sobretot en pacients crònics i vulnerables. I això s’ha fet trucant als pacients propis a més a més del que li tocava segons l’organització del centre “en les estones que tenies lliures trucaves als teus pacients”. En altres CAPs l’agenda telefònica respectava que fos de pacients propis.

S’assenyala que la ruptura de la longitudinalitat afecta més a les persones i grups més vulnerables i incrementa la llei de cures inverses.

Per una resposta comunitària i social a la #COVID19

Etiquetes

determinants de salut, salut comunitària

Foto: Esperanza Martín Correa

Les conseqüències de la pandèmia de COVID19 tenen un gradient social que cada cop es fa més evident. El virus sí que entén de classes socials i les persones empobrides emmalalteixen més i amb més gravetat. Per això les mesures per controlar la pandèmia no poden ser exclusivament sanitàries o restrictives.

En aquest sentit resulta molt il·lustratiu aquest article (Mapa de la COVID-19 a Catalunya, barri a barri) elaborat per El Crític i Storydata amb les dades de la pandèmia acumulades des del juny on arreu de Catalunya es repeteix que els barris amb rendes per càpita més baixes i més densament poblats són els més afectats. Infrahabitatge i infratreball estan sent factors clau en la transmissió del virus.

Si les causes de les causes són socials, la resposta a la pandèmia ha de ser també social, a més de sanitària. Sense garantir l’alimentació i l’habitatge, sense protegir els llocs de treball quan les persones emmalalteixen o han de complir una quarantena, sense agilitzar alternatives habitacionals per fer un correcte aïllament, la resposta sanitària sempre serà insuficient i tardana. Centrar el discurs i l’acció en la responsabilitat individual i en la culpabilització deixa desprotegits als col·lectius més vulnerables i és ineficaç. És possible un altre enfocament per abordar la pandèmia, un enfocament salutogènic centrat en la salut comunitària, l’apoderament i la participació activa de la comunitat. Aquest enfocament és el que proposa l’Alianza de Salud Comunitaria en aquest manifest (COVID 19: Una respuesta comunitaria para una pandemia social), que subscrivim, i també l’Agència de Salut Pública de Barcelona quan demana al govern de l’Estat a través d’aquesta carta aturar els desnonaments que afecten de forma directa la salut de les persones i agreugen els efectes devastadors que està tenint l’onada social de la pandèmia. El FoCAP ha subscrit la carta, juntament amb altres entitats.

JORNADA DE DEBAT: RECUPEREM L’ATENCIÓ PRIMÀRIA (1)

Etiquetes

post-COVID19, propostes, valors primaristes

• 

• 

El passat 1 de Juliol, al pati de la capella de la Misericòrdia, ens vam trobar unes 70 persones per debatre i plantejar noves formes d’atendre a la població que s’emmarquessin dins dels valors primaristes i com recuperar-los després de la pandèmia. Entre les persones participants hi havia professionals de l’Atenció Primària de Salut (APS), veïns i veïnes i persones dels moviments socials. L’acte va ser organitzat pel Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) i La Capçalera.

Com recuperar l’atenció de la població preservant els valors de l’APS? Aquesta va ser la pregunta que va obrir la jornada. Pregunta que molt probablement ens fèiem moltes professionals un cop finalitzada la primera onada de la COVID-19 i la situació d’alarma sanitària que va provocar, i que no és fàcil de respondre. El malestar que ens generava la situació, en la que es prioritzava l’atenció telefònica envers la presencial i el perill que suposava perdre els valors que fonamenten l’APS, va motivar la necessitat de crear espais de reflexió.

La discussió es va organitzar en grups que es van formar al voltant de cadascuna de les dimensions o valors de l’APS: accessibilitat, longitudinalitat, integralitat i coordinació. A aquestes dimensions clàssiques es va afegir un concepte nou, la permeabilitat, entorn del qual també es va constituir un grup de discussió. En cada grup la discussió es va estructurar entorn de tres aspectes: El concepte del valor, com s’havia vist afectat per la pandèmia i propostes per recuperar-lo. En aquest escrit recollim un resum del treball dels grups.

En aquest primer post compartim el resum del treball de reflexió entorn dels dos primers aspectes: la permeabilitat i l’accessibilitat.

1 EL VALOR DE LA PERMEABILITAT

Durant la jornada sorgeix la noció de la PERMEABILITAT entesa com la capacitat d’adequar la forma i els continguts de la pràctica de l’APS a les necessitats i realitat de la població que s’atén i amb la qual es treballa. Un exemple d’adaptació al context és la forma en que els equips d’atenció primària (EAP) es van organitzar per fer front a la COVID, o la incorporació de la figura de mediació en alguns centres d’atenció primària (CAP).

Es posa la permeabilitat en contraposició a l’existència d’equips amb direccions fortes o amb formes de treball protocol·litzades, amb la presa de decisions relegades a un nombre reduït de persones, en general allunyades del dia a dia de les comunitats. Aquesta lògica de treball dificulta ser permeables a les particularitats del context concret en què es treballa i atendre el feedback que es pugui donar.

#JoDenuncio

Etiquetes

accessibilitat, COVID19, post-COVID19

Com una de les entitats impulsores de la campanya #JoDenuncio, compartim aquesta entrada al blog de Rebel·lió Atenció Primària.

Avui diferents moviments en defensa de l’Atenció Primària així com entitats veïnals, professionals i ciutadania hem llençat la campanya #JoDenuncio.
Després de set mesos de crisis sanitària mundial, creiem que és indispensable que la població conegui quines són les causes que dificulten en aquests moments l’accés de la població a les seves professionals d’Atenció Primària de referència.
La pèrdua de longitudinalitat i la limitació d’accessibilitat als Equips d’Atenció Primària no són provocades per les persones que treballem als CAPs sinó per les decisions polítiques que s’han anat prenent fins ara i som conscients que si no es reverteixen, les conseqüències en termes de salut en la nostra població seran devastadores.
Conscients que el moment és crític, sol·licitem accions concretes que reverteixin la situació actual. Mentrestant, seguirem denunciant públicament totes i cadascuna de les decisions polítiques que posin en risc la salut de les persones que atenem.

#JoDenuncio #SOS_AP #atutambetafecta

Entrevista a Joan Benach: “Cal crear un Servei Nacional de Salut públic, ben finançat i democràtic. No podem seguir fent mesures parcials i reactives”

Etiquetes

post-COVID19, Sistema públic de salut, sistema sanitari, sistema sanitari català

Ens fem ressò de l’entrevista a Joan Benach publicada al Diari de la Sanitat en la qual es recull la seva opinió sobre els temes de l’actual moment més destacats dels sistemes sanitaris i de la salut de les poblacions: els impactes psicosocials i de salut de la pandèmia de COVID-19 en grups i indrets diferents; la precarització dels sistemes sanitaris públics, en especial de l’atenció primària i els serveis socials, a causa de les polítiques neoliberals; l’ànsia de creixement permanent del capitalisme amb el que comporta de consum de recursos i de destrucció de la naturalesa.

Benach considera que el model sanitari hegemònic no és el més efectiu, ni el més eficient, ni el més equitatiu, ni el més humà. És un model biomèdic i reduccionista que fragmenta el cos i oblida la integralitat psico-bio-social humana. I defensa que «No podem seguir fent mesures parcials i reactives. Cal crear un Servei Nacional de Salut públic, ben finançat, de qualitat i democràtic al servei del poble. I ens cal també, no ho oblidem, que aquest nou model estigui en sintonia amb la crisi de civilització que vivim (de salut, cures, econòmica, ecològica i política)».

La lectura de l’entrevista ens convida a tenir una mirada àmplia més enllà de la pandèmia que ens absorveix el dia a dia, i a pensar de manera sistèmica, perquè en realitat la pandèmia i les seves conseqüències són un fidel reflex del model econòmic, social, polític i sanitari dels nostres temps.

La sanitat diu prou

Les últimes setmanes la sanitat a Catalunya, com a la resta d’estat, està manifestant que està tipa d’aguantar la sobrecàrrega laboral i les males condicions laborals.

Primer van ser el MIR que van seguir una vaga de tres dies el mes de setembre amb reivindicacions de tipus formatiu, laboral i retributiu i n’anuncien una altra per els dies 19-23 d’octubre al considerar que l’oferta que fa Salut i les patronals és insuficient.

Des del dia 9  és el transport sanitari qui està de vaga, convocada per cinc sindicats, també amb reivindicacions laborals i salarials.

Per als dies 13-16 està cridat a la vaga el sector mèdic de l’atenció primària (les metgesses de família i altres metges que treballen dins dels EAPs o fora d’ells com pediatres i ginecòlegs) pel sindicat Metges de Catalunya amb reivindicacions laborals i retributives.

• 

  Banc d’Imatges Infermeres. Flickr

No és casualitat que ara esclatin aquestes protestes, que són fruit de problemes estructurals del sistema sanitari espanyol i, de manera més especial, del sistema sanitari català. Són anys acumulats de precarietat econòmica resultat de les restriccions dels sistemes sanitaris públics de l’última dècada, de les privatitzacions i de l’orientació a les tecnologies i l’atenció hospitalària que ha comportat un total menyspreu de l’atenció primària de salut. La pandèmia no ha fet més que aguditzar les problemàtiques existents i ha portat a les treballadores i treballadors al límit de la seva capacitat i resistència. Aquest estat s’arrossega des del mes de març i no es veu una perspectiva que les circumstàncies que l’han empitjorat canviïn aviat.

En diverses ocasions hem valorat la situació com a molt greu i hem cridat les institucions a prendre mesures decidides de millora. Cal dir que el pla d’Enfortiment de l’Atenció Primària ha fet les aportacions més significatives dels últims anys, però no són suficients per donar resposta a les necessitats de salut no COVID ni per treure el sistema dels problemes crònics que pateix.

Defensem una transformació del sistema sanitari català a fons per convertir-lo en un veritable Servei Nacional de Salut com proposàvem amb aquest decàleg.

Ara, volem recollir tot el malestar que expressen les mobilitzacions i compartir la majoria de reivindicacions. Però, tal com vàrem manifestar arran de la vaga d’atenció primària del 2018, considerem que no es poden formular peticions que qüestionin el rol de l’atenció primària, no siguin viables o que suposin desatenció de la població, com és cas de la limitació del nombre de visites diàries.

Cal un pla d’acció conjunt de tots els sectors professionals que en conformen l’atenció primària (infermeria, medicina, administració, auxiliars, treball social) i de les forces sindicals, socials i polítiques per aconseguir millores urgents i realitzables a curt termini que han d’anar dirigides a que el sistema faci un gir resolut cap a l’atenció primària. 

Treballarem en aquesta línia per a evitar l’esfondrament de l’atenció primària de salut perquè sense una atenció primària forta no és possible un sistema sanitari públic.

US PORTAREM SEMPRE AL NOSTRE COR

Etiquetes

comunitat, post-COVID19, salut comunitària

El 20 de setembre passat els i les professionals del CAP Bordeta-Magòria varen compartir amb veïns i veïnes del barri, a l’església de Sant Medir, un homenatge de comiat a les persones que van morir per COVID.
Hi van participar perquè l’atenció primària ha d’estar a prop de la seva població, perquè era necessari ajudar a reparar tant dolor i perquè volien aprofitar per acomiadar-se de manera col·lectiva de totes les persones que han mort al seu entorn i dir-los que “Us portarem sempre al nostre cor i us recordarem amb totes les anècdotes i vida compartida”.
Araceli Abilla, metgessa de l’equip, va ser l’encarregada del discurs de comiat i aquí us el deixem:

“Mai haguérem pensat viure això…” Aquesta frase l’hem sentit dir moltes vegades últimament. Gent que ha viscut una guerra i una postguerra ben difícils, que ha lluitat per una vellesa en pau i harmonia, per gent que han lluitat per tirar endavant negocis i projectes, per tenir seguretat i control del seu entorn, per gent que ha arribat fugint de la violència i la fam…. a TOTS, a tots aquest any ens ha capgirat les nostres vides, els nostres hàbits i els nostres costums. Ja res és igual.
I el CAP Bordeta-Magòria no podia ser menys. Els primers temps varen ser molt confusos. No se sabia gaire bé res del virus i la informació que arribava era escassa i poc aclaridora. En la nostra activitat diària observàvem que moltes de les premisses inicials i recomanacions generals no ens donaven resposta a la situació real de la gent, del barri, del CAP. El CAP, tan acostumat a ser el punt d’entrada del sistema sanitari, també es va convertir en un lloc d’entrada de la pandèmia. De fet ho vàrem saber ben aviat perquè un terç de la plantilla va caure malalta de COVID.
Els nostres objectius i les nostres tasques diàries era imprescindible canviar-les. Havíem de frenar l’expansió del virus i, per tant, evitar aglomeracions innecessàries. A l’àmbit institucional es va potenciar l’accés de consultes per via telemàtica i també la resolució telefònica. Hem hagut d’aprendre a fer-ho. No és fàcil, tan acostumats com estem al tacte i al contacte. Però ho hem de fer, i intentar ser igual de pròxims i efectius en el diagnòstic, seguiment i tractament de les persones.
De la prevenció i promoció de la salut, del control de crònics, passaven a l’atenció urgent presencial i domiciliària, seguiment de pacients infectats, control dels contactes, atenció al final de vida a domicili, control de les dues residències d’avis del barri (amb tot el desgavell que vàrem trobar), totes cures i tècniques d’infermeria que no es podien ajornar, tots els molts problemes de salut no COVID que havien quedat aturats per saturació hospitalària o senzillament esclataven enmig de la pandèmia.
Estàvem treballant a les trinxeres i estàvem construint, sense ser-ne del tot conscients, un mur de contenció. La por i la incertesa eren les nostres companyes de viatge diàries però també la força de l’equip, la solidaritat i la generositat. I la frustració i la impotència quan veies que la vida s’escapava de les mans i havíem d’acompanyar o decidir un final de vida digne, amb la veu trencada i els ulls plorosos comparties les penes dels familiars i les nostres pròpies penes. No ha sigut fàcil, no.
Amb aquest escrit volem aprofitar per acomiadar-nos de manera col·lectiva de tots els que han mort al nostre entorn. Us portarem sempre al nostre cor i us recordarem amb totes les anècdotes i vida compartida.
Volem també agrair a tots els veïns i veïnes de Bordeta, pel comportament exemplar, els ànims rebuts, les vostres veus i presència, a les associacions del barri i a tota la xarxa veïnal que ha fet possible que la nostra feina fos més fàcil perquè ha arribat amb més freqüència a persones amb soledat i vulnerables. Gràcies de tot cor. Vosaltres ens heu donat la força per evitar que tanquessin el CAP, perquè vàrem exigir estar aquí entre vosaltres. Gràcies de tot cor.
I bé, quin futur ens espera? No ho sabem. Podríem somiar i creure que totes les estructures socials, econòmiques i polítiques que han saltat pels aires amb la pandèmia (perquè ja estaven malament) canviaran i farem d’aquest món una societat millor per als nostres fills o néts…. tota crisi es pot considerar una oportunitat de millora. Les paraules estan molt bé, però si no ens hi posem cadascú de nosaltres no ho aconseguirem, i primer caldrà definir com a comunitat quin model volem i com ho fem.
Això de la “nova normalitat“ no sabem qui ho ha inventat però no sona gens bé, perquè primer s’ha de definir normalitat. La nostra realitat aquí i ara al CAP, i per tant al barri, és que encara circula el virus potser amb menys virulència però també perquè el coneixem millor i sabem moltes més coses d’ell i com actua i les molt diverses formes de manifestar-se, i tenim mitjans de diagnòstic ràpids.
La nostra manera de treballar ha canviat molt, sí, és veritat, ara fem moltes visites telemàtiques i telefòniques que ens permeten arribar a un ampli ventall de població i sobretot resoldre temes burocràtics que continuen ocupant una gran part del nostre temps. Les presencials es fan al CAP i a domicili, en realitat s’han fet sempre, però el canvi és que donem les hores nosaltres, de moment. Així evitem aglomeracions. Tot el que es pugui evitar, que per la part nostra no quedi.
No penseu que no us trobem a faltar presencialment, el tacte i el contacte tan propis de primària, és que no volem tornar a viure un infern com el passat. Us estimem.

A totes les famílies, amics i veïns una abraçada virtual.
Que l’Esperança, la Llum, i l’Amor ens acompanyin a tots. Gràcies

EQUIP D’ATENCIÓ PRIMÀRIA BORDETA–MAGÒRIA

Aquest pla no serveix

El vicepresident Pere Aragonès, la consellera Alba Vergés i el director del CatSalut Adrià Comella van presentar el Pla d’Enfortiment i Transformació de l’Atenció Primària (AP). Amb aquests ambiciosos objectius caldria esperar propostes que reforcessin els valors fonamentals de l’AP i que marquessin línies estratègiques que tots els equips haurien de tenir en compte a l’hora d’organitzar-se per a donar pas a una  millor resposta a les necessitats de la població. Però aquest pla pateix del mateix mal de sempre: està fet pensant en una AP subalterna, sense capacitat de coordinació de la resta d’actors del sistema, i que dóna una atenció fragmentada  sense tenir la longitudinalitat i la fortalesa d’uns i unes professionals de referència com un immens  valor a preservar. A la pràctica el pla és només una proposta de mínims per a afrontar la crisi de l’AP que la pandèmia del COVID ha accentuat.

Les xifres

    a) Diners. Diuen que s’invertiran 46,1 M€ aquest any, 125 M€ l’any 2021 i 126,9 M€ l’any 2022. Total 298 M€. La despesa en AP realitzada l’any 2018 va ser de 1.480 M€, la del 2010 va ser d’uns 1.720 M€, o sigui que ni en tres anys es recupera la despesa del 2010 (caldria afegir l’increment de l’IPC d’aquest període, que se situa en torn el 16%).

    b) Nombre de professionals. Es planteja un increment de 3.810 professionals repartits de la següent manera: 

• Recursos conjunturals mentre duri la pandèmia: 1400 professionals (referents Salut i Escola, gestors COVID i equips extractors COVID) 
• Incorporacions estructurals 2020-2022: 306 metges/esses, 220 infermeres/ers, 750 auxiliars d’infermeria, 750 administratives/ius, 112 treballadores/rs socials, 150 nutricionistes i 115 psicòlegs/gues. Total 2.400.
• Ritme d’incorporació: 2020: 560 professionals, 2021: 1300 i  2022: 550 

    c) Quina aportació suposa, de mitjana, per a cada equip (EAP) tot el pla? (A Catalunya hi ha 374 EAP). 

• 0,8 metges/ses
• 0,58 infermeres/rs
• 2 auxiliars d’infermeria
• 2 administratives/ius
• 0,3 treballadores/rs socials
• 0,3 psicòlegs/gues
• 0,4 nutricionistes
• 3,7 “conjunturals”

2400 professionals estructurals representen un augment del 12% sobre els 20.000 que tenim ara, i ens situaria per sobre del que teníem el 2010 (21.000). Pot semblar que així es recuperen les “retallades”, però de tot aquest personal, només el 22% és personal del nucli assistencial bàsic dels equips que és la medicina i la infermeria, fet que suposa una millora irrisòria. Dedicar el gruix de les noves contractacions a perfils de suport apunta a que es donarà prioritat a tasques administratives per damunt de les assistencials. 

Els nous perfils professionals 

La contractació de nous perfils professionals de la psicologia i la nutrició per a donar suport  sense que els EAP estiguin degudament dimensionats és un perill. Suposa un pas més en la fragmentació de l’atenció a les persones i una fuga dels recursos d’allà on són prioritaris: la contractació de metgesses/es i infermeres/rs.  

La incorporació de nous perfils professionals en els equips modifica la manera de treballar, de fer front a les necessitats de les persones que atenem. Pot tenir conseqüències positives o negatives, tal com reflexionem en el document “Al voltant del model d’atenció a la salut mental a l’APS“. I a més no es el moment!!! Primer dimensionin bé metgesses, infermeres, administratius… i després parlem de qui, com i quan

Les noves funcions

En l’última dècada ha augment la complexitat de les persones ateses en els EAP, s’han assumit tècniques diagnòstiques (ecografies, retinografies…) i terapèutiques (crioteràpia, infiltracions…). Ara, s’assignarà a alguns equips la tasca d’atenció de persones que viuen en residències (Catalunya disposa d’unes 64.000 places residencials) donant continuïtat al que ja s’ha iniciat durant la pandèmia. És una tasca que reclamem com a pròpia de l’APS, a la qual s’han de destinar els recursos necessaris. Així es va expressar en un escrit que vam subscriure més de 20 entitats professionals i ciutadanes. El pla de la conselleria contempla la dedicació d’un metge/ssa i dues infermeres/rs per a cada 500 residents, aproximadament, que implicaria una dotació de 128 metges/ses i 250 infermeres/rs només per a aquesta tasca. 

Un enfortiment real de l’AP hauria d’aspirar a la recuperació de les activitats que en els últims anys s’han assignat a altres dispositius, com ara l’hospitalització domiciliària, els equips de cronicitat, o l’atenció a final de vida.

Desenvolupar amb qualitat les velles i les noves funcions requereix personal assistencial suficient, que es podria situar en les ràtios europees, de 9,6 metges/ses de família per 10.000 habitants, tal com reclama el president de la CAMFIC, Antoni Sisó, i 12,5 infermeres/rs.

Dotació, renovació d’infraestructures i modernització tecnològica dels CAPS

Es preveu una important inversió en eines tecnològiques: 1000 telefonia IP, 8000 webcam, 3000 ordinadors portàtils, 500 telèfons mòbils, 500 lectors òptics, i 600 kids de cribratge, que esperem que permetrà sortir de l’actual obsolescència tecnològica i millorar l’accés telefònic de la ciutadania als equips i la comunicació entre professionals i pacients, ja que aquesta crisi ha evidenciat el que ja se sabia, que contactar amb els CAP sense anar-hi presencialment és massa sovint una carrera d’obstacles.   

Queda per concretar la renovació d’infraestructures, que es requereix de manera urgent per alguns CAP que no reuneixen les mínimes condicions higièniques. Es necessiten edificis que permetin circuits diferenciats segons patologia respiratòria o no, bona ventilació i possibilitat de neteja freqüent. Aquestes condicions no es podran aconseguir a curt termini, pel que sembla una bona idea la col·laboració amb institucions locals per aconseguir més espais. L’objectiu hauria de ser tenir espais suficients per recuperar l’activitat presencial plena com més aviat millor. Veurem la capacitat i la flexibilitat que tenen les direccions sanitàries i les municipals/comarcals per aconseguir-ho.

Com a tema pendent hi ha el replantejament de les necessitats dels CAPs en quant a infraestructures. Els CAPs de què disposem són majoritàriament petits, amb pocs espais per a activitats comunes, sales d’espera massificades i consultes sempre compartides que no permeten flexibilitat horària. En un futur no massa llunyà caldrà entomar-ho. 

L’essència i les dimensions de la AP

Sobta que, ni a la nota de premsa ni a les presentacions que s’han penjat sobre el pla, no s’esmenti en cap moment la longitudinalitat. És ben conegut l’efecte beneficiós de la longitudinalitat en resultats en salut, en mortalitat i en despesa en serveis sanitaris. La longitudinalitat no és res més que la relació personal al llarg del temps entre el pacient i el professional de referència. Com pot ser que una característica que ha demostrat millorar la qualitat de l’assistència sigui contínuament obviada pels responsables sanitaris del nostre país?

El pla fa referència a altres característiques importants de l’AP com són el fet de ser l’eix vertebrador del sistema i la porta d’entrada, l’accessibilitat, la integralitat, la resolució… En cap cas aquestes característiques són incompatibles amb la longitudinalitat, ans al contrari, fan sinergia i augmenten la potència de l’AP. 

Pla de millora de les condicions de metgesses/es i infermeres/rs

És una bona notícia que es reforcin els equips amb personal administratiu, TCAI, de treball social  i els assistents d’equip (figura que hores d’ara és un misteri), però trobem a faltar que el pla inclogui un apartat destinat a fer l’AP més atractiva per a metgesses/es i infermeres/rs. Els darrers anys les persones  que acaben la formació, opten de manera molt important per marxar del país, treballar en dispositius de suport, a les urgències hospitalàries o a centres privats. Cal elaborar un pla de millora de les condicions de treball i salarials per a recuperar el talent perdut i reconèixer l’esforç de les persones que ja treballen a l’AP, així com augmentar el nombre de places MIR i IIR i reconèixer l’especialitat infermera d’atenció familiar i comunitària com un requisit, encara que ara per ara no hi ha especialistes suficients, i cal per tant que sigui un merit  molt valorat per a treballar a l’AP. 

Com a solució per a donar resposta a la crisi del COVID aquest pla podria ser valorat positivament de manera parcial. Només de manera parcial perquè l’augment de personal que contempla no és suficient per donar resposta a l’augment del volum de feina que genera la pandèmia. A l’atenció a les residències (és molt positiu que segueixi en mans de l’AP) i al diagnòstic i seguiment dels casos de COVID cal afegir el rastreig de contactes i la gestió de les incapacitats laborals que se’n deriven i la col·laboració en els cribratges massius. A partir d’ara s’hi sumarà el suport a les escoles en COVID, els diagnòstics a la comunitat educativa, el desplegament del pla d’atenció a persones de major risc d’agreujar per COVID i encara no està clar si les incapacitats laborals dels progenitors amb fills amb PCR positives o contactes d’aquests. La sobrecàrrega és evident i els reforços minsos.  

Transformació cap a què?

Estem davant d’un pla que es presenta com a ambiciós i amb propostes de canvi profund però que a la pràctica és un conjunt d’accions per respondre a les necessitats generades per la crisi sanitària del COVID amb alguns elements, com els nous perfils professionals, que, aplicats a una AP en crisi, poden distorsionar més que no pas reforçar el seu funcionament. És un pla insuficient, que no dóna resposta a les necessitats sanitàries i socials actuals  i no projecta un futur gens esperançador per a l’AP. Temem que la transformació que pretén no sigui cap a una assistència més fragmentada, fonamentalment telemàtica, on la longitudinalitat sigui anecdòtica i que s’allunyi progressivament de la població.

D’altra banda, aquest és l’enèsim pla de millora de l’AP i és lògic que es rebi amb un cert escepticisme tenint en compte que cap dels anteriors s’ha acomplert, ni l’ENAPiSC ni tan sols els acords de sortida de la vaga del 2018.

Des del FoCAP creiem que treballar perquè el pla millori de veritat l’AP és essencial: un pla per millorar la salut de les persones amb una atenció integral i longitudinal a càrrec de la seva metgessa i infermera de referència. Per tant s’ha de plantejar la seva modificació, crear sinergies amb els professionals i la ciutadania i revertir aquestes mesures per donar realment resposta a les necessitats de la població.