Volem el pa sencer

Etiquetes

, , ,

A propòsit de l’elecció de places VolemelpasencerMIR d’enguany, apareixia a Redacción Médica un article informant de la tendència a l’alça dels darrers anys a que l’especialitat de Medicina familiar i comunitària sigui escollida per més metges entre les primeres 500 places.

Està clar que com a notícia és positiva, fins i tot podríem escriure el titular “La primera plaça MIR de Medicina Familiar i Comunitària s’ha escollit amb el número 88”. Espectacular, entre els 100 primers. Copets a l’esquena, inflem el pit i ens sentim cofois de ja no ser escollits al final, ja no som aquell nen que tots deixen per l’últim en fer els equips perquè no sap jugar a futbol.

Dies més tard, toquem de peus a terra, o millor dit ensopeguem amb la realitat, gràcies a que Jordi Varela ens fa veure més enllà del nostre nas amb el seu escrit en resposta al primer article.

Si abans dèiem que estàvem contents perquè ja no érem “l’aneguet lleig” de l’esbarjo, en Varela ens fa tornar a classe. Ens dóna un bon repàs de matemàtiques, religió i ciències, sense deixar de repassar història.

M’explico:

L’aritmètica és contundent. 500 – 8 = 491. 491 especialistes en òrgans i sistemes versus 8 especialistes en persones. La tecnificació i superespecialització sovint desmesurada i desproporcionada versus la visió integral de les persones. Persones visitades en la seva comunitat, amb els seus problemes de salut (que no vol dir sempre mèdics), en interacció contínua i mai de forma aïllada, el més semblant a la realitat, de fet, la realitat en si mateixa. Pura i (avui més que mai) dura.

Continua llegint

Distòpies i elefants: no tan lluny de la realitat

Etiquetes

, , , , , ,

Gemma“I l’endemà, no hi va haver metgesses d’atenció primària. Van desaparèixer: del curs de les interconsultes, que es feien d’especialista hospitalari a especialista hospitalari; del seguiment del pacient, que era recitat ad infinitum des de les mateixes consultes externes; de la capçalera del llit del malalt, que, moribund, esperava les seves últimes exhalacions envoltat de les seves persones més estimades; de l’atenció al pacient crònic, doncs aquest ja se seguia a l’hospital de dia o a través d’una estructura depenent de l’hospital que cobria aquesta parcel·la d’atenció, amb el beneplàcit de la gerència, que s’ho mirava per damunt les ulleres d’aprop mentre estudiava números i més números, sense evidència. De l’espai urbà i rural, desmantellant-se els centres d’atenció primària on ja ningú no hi acudia, doncs, es podia sol·licitar directament visita al neuròleg, al digestòleg, al cardiòleg, inclús, a l’oncòleg. I que bé i que fàcil era gestionar la salut així, pensaven alguns. I què farem ara, pensaven uns altres (els abans coneguts com a metges de família, ara obligats a reinventar-se i a caminar erràticament pel sistema sanitari ocupant places d’urgències, amb el conseqüent malestar que generava això per part dels que ja s’hi dedicaven, a les urgències!). La paraula longitudinalitat va difuminar-se fins a extingir-se entre les pàgines dels diccionaris. I que bé i que fàcil era gestionar-se la salut, així. “Així” mentre la despesa sanitària creixia i creixia fins a límits encara més insostenibles; mentre els pacients eren sotmesos a proves i més proves, a fàrmacs i més fàrmacs; mentre la sensació de desemparament entre els pacients creixia exponencialment a l’augment de la incertesa que experimentaven els especialistes hospitalaris, acostumats com estaven a tenir una orientació prèvia de les seves consultes a través del full d’interconsulta. Ningú tenia temps per a recollir la història de consultes del pacient, ni la seva percepció del procés, el seu neguit, el seu delit, el seu patir…”

Continua llegint

L’atenció primària davant el malestar emocional per condicionants socials

Etiquetes

, , , , , ,

El deteriorament de les condicions socials, conseqüència d’una crisi econòmica que dura ja més de cinc anys, ha comportat un important augment de la demanda assistencial en les consultes d’atenció primària. Aquest increment s’ha produït no només en el nostre entorn, sinó també en altres països europeus. Amb la finalitat de poder crear un document de reflexió sobre aquesta situació i orientar els professionals de l’atenció primària sobre com afrontar-la a la consulta, el FoCAP va constituir un grup de treball amb professionals de la medicina, de la infermeria i del treball social. 
El resultat d’aquest treball és el document ATENCIÓ AL MALESTAR EMOCIONAL RELACIONAT AMB CONDICIONANTS SOCIALS A L’ATENCIÓ PRIMÀRIA DE SALUT, que es presentarà el proper dia 31 de maig.

Agrairem inscripció per assistir a la presentació

Flyer-imatge

 

 

 

Més seguretat, a quin preu?

Etiquetes

, , , , , , ,

chainlink-690503_960_720Fa pocs dies sentíem a les notícies novament un cas de violència contra les dones exercida per homes. Però aquest cop, la notícia no és només la mort de la dona i suïcidi posterior de l’agressor. L’impacte de la mateixa no és que s’hagi perpetrat davant de la seva filla i una neboda, ambdues menors. Malauradament l’impacte mediàtic és perquè l’homicida era mosso d’esquadra, per tant amb accés a armes de foc, i el fet que hagués estat diagnosticat d’una malaltia mental, motiu pel qual restava de baixa laboral. Aquest cas, salvant les distàncies, ens porta al tràgic succés ocorregut fa un any i escaig, el famós cas de Germanwings, on un copilot de baixa laboral, també per malaltia mental va escollir estavellar voluntàriament el vol comercial que pilotava per suïcidar-se. Ambdós casos han servit per posar sobre la taula algunes qüestions prou greus com per aturar-nos i reflexionar sobre elles.

La descompensació o agudització del pacient afectat d’una malaltia, ja sigui aguda o crònica, ja sigui mental o orgànica, i el risc que suposen certes activitats laborals és quelcom que els metges ja sabem per la nostra activitat professional. Tots, hem viscut o viurem situacions que ens suposen un dilema ètic. Hi ha professions com la de conductor, metge, pilot, policia… que per la seva responsabilitat i conseqüències de les seves decisions suposen un risc pels altres i per un mateix si no es desenvolupen en condicions òptimes. Potser el sistema (i per descomptat els metges) no és perfecte o infal·lible però quan aquests casos es donen actuem amb professionalitat, aplicant criteris individualitzats en cada cas i tenint en compte els principis de bioètica universals com la no maleficència i la justícia, és a dir, fent prevaler els drets col·lectius per sobre dels individuals.

Continua llegint

El FoCAP parla amb el Conseller

Etiquetes

, , , ,

departEl passat 19 d’abril el Conseller de Salut, Toni Comín, va rebre sis membres de la Junta del FoCAP a la Conselleria. La reunió va durar prop de tres hores, durant les quals vam tenir ocasió de comentar llargament la Carta Oberta que li vam fer arribar a l’inici del seu mandat.

Agraïm al Conseller la seva cordialitat, disponibilitat i disposició al diàleg. Durant la trobada, vam copsar que té filosòficament clara la importància de l’atenció primària. Com a FoCAP, vam parlar de les dificultats i els reptes davant dels quals es troba l’atenció primària a Catalunya i vam transmetre-li les preocupacions que tenim respecte la seva situació actual. El sistema sanitari i la cultura en què estem submergits són netament hospitalcèntrics i medicalitzadors, tendències que porten a més iatrogènia i són menys cost-efectives. Ara més que mai, l’atenció primària ha de tenir un paper cabdal dins del sistema i és la clau per assegurar una assistència de qualitat i uns bons nivells de salut per tota la població. Tot i això, durant aquests anys de crisi, ha vist disminuir de manera francament preocupant el seu pressupost i ha estat durament castigada per les retallades. Una de les demandes que vam expressar al Conseller va ser la necessitat urgent de recuperar, i si cal augmentar, aquest pressupost i adequar els recursos de què disposa l’atenció primària a les activitats pròpies d’aquest nivell assistencial i a les necessitats en salut de la població.

Continua llegint

Equips forts per una atenció primària potent

Etiquetes

, , , , , , ,

Des de l’inici de la crisi stock-photo-team-teamwork-togetherness-collaboration-concept-343048862i amb les grans retallades del 2010, el clima emocional de molts equips d’atenció primària s’ha vist afectat de manera molt crítica. La tensió viscuda durant aquests anys per la reducció de personal, la no cobertura de places per jubilacions i per malaltia, la sobrecàrrega de les agendes, la incertesa d’haver realitzat un diagnòstic erroni per fer el treball en males condicions, l’obsessió de molts gestors per assolir els objectius que han contribuït a la burocratització de les consultes amb una “registritis” malaltissa…. ha fet que es generi una alta angoixa en molts equips. Aquesta angoixa, moltes vegades, generada per l’excessiva càrrega laboral i la incoherència de molts dels nostres gestors, fa que molts bons professionals estiguin desmotivats i sense il·lusió pel repte que suposa treballar en equip.

Actualment, sembla que moltes direccions hagin oblidat les bases del treball en equip i només es limiten a transmetre la informació que els arriba des de dalt. Aquesta informació la majoria de vegades va dirigida a la consecució de les DPOs com únic objectiu, evitant la comunicació interpersonal i l’escolta dels professionals. Aquesta rigidesa pròpia d’una comunicació vertical està marcant les dinàmiques dels equips, fet que cronifica els conflictes i no cerca les solucions més adequades per a mantenir una bona salut. A més a més, està facilitant la desconfiança entre els membres de l’equip, molts companys estan instal·lats en la queixa permanent i molts equips treballen sense cap projecte comú que aglutini i il·lusioni, de nou, els professionals.

Continua llegint

Ombres dels cribratges i dels dies mundials de la malaltia X

Etiquetes

, , , , , , ,

indexEnllacem en post de Sergio Minué

Alianza contra el cáncer de colon: Medias verdades, verdad a medias

en el seu blog el Gerente de Mediado en el qual denuncia la medicalització que promouen els dies dedicats a malalties concretes en els quals es recomana la realització de proves de cribratge per a la seva detecció.

L’autor fa un repàs de la poca evidència favorable que hi ha en relació al cribratge del càncer de còlon, el dia del qual s’ha celebrat recentment, i posa de relleu la manca d’atenció als matisos, al sobrediagnòstic i al sobretractament i la falta de rigor en la informació que es dóna amb ocasió d’aquestes celebracions.

En el cas del càncer de còlon, en un context on les colonoscòpies diagnòstiques tenen unes llistes d’espera intolerables, promoure el cribratge poblacional és una mesura discutible que pot ser temerària i injusta. A casa nostra els cribratges acostumen a planificar-se i gestionar-se des d’oficines tècniques adscrites a hospitals. No centrar un cribratge com aquest, poblacional, a l’atenció primària de salut és una mostra més del desconeixement dels nostres responsables sanitaris i una mostra més del seu menyspreu vers l’atenció primària.

Valdria la pena que aquests espais d’informació en mitjans públics i privats s’aprofitessin per  donar missatges a la població amb veritable valor per a la seva salut, promovent hàbits de vida saludables, ajudant a ajustar expectatives respecte al que la medicina pot aconseguir i lluitant contra la medicalització innecessària de la vida, que tanta iatrogènia pot causar.

4 anys d’exclusió sanitària: res a celebrar

Etiquetes

, , , ,

IMG_5975-1Aquest dimarts 20 d’abril de 2016 es compleixen 4 anys de la publicació del RDL 16/2012 que, desgraciadament, va fer realitat l’exclusió sanitària a l’estat espanyol.

Bona part dels partits polítics de diversos ajuntaments, com el de Barcelona i Madrid, i alguns diputats espanyols, han participat d’una acció de protesta mostrant les seves targetes sanitàries davant dels ajuntaments i del congrés dels diputats acompanyats de les plataformes i entitats que lluiten contra l’exclusió sanitària. L’acció ha estat organitzada per la Red de denuncia y resistencia al RDL 16/2012 (REDER), amb la qual col·labora la Pasucat, amb l’objectiu de denunciar aquesta situació i reclamar i exigir la derogació del RDL 16/2012 al futur govern estatal davant la inacció del govern actual.

L’ajuntament de Barcelona ha realitzat, durant la comissió de presidència, una aturada simbòlica de 5 minuts, en la qual també han participat membres de la Pasucat, per recordar l’aniversari, sota els lemes #4anysDExclusioSanitaria i #CiutatsxSanitatUniversal.

Continua llegint

Neix el Diari de la Sanitat

Etiquetes

, , , , , ,

El passat 7 d’abril, Dia Mundial de la Salut, naixia el Diari de la Sanitat, un nou mitjà iniciativa de la Fundació Periodisme Plural que també és responsable d’altres projectes com el diari digital Catalunya Plural en el marc de eldiario.es, el Diari de l’Educació i el Diari del Treball.

Donem la benvinguda a Diari de la Sanitat. Ens calen espais com aquest de reflexió pausada, rigorosa i plural per debatre, denunciar i pensar el model sanitari que volem, el lloc que volem donar a la medicina en la nostra vida  i en la nostra organització com a societat, i la salut a què volem aspirar.

També volem agrair que el nou mitjà considera l’atenció primària clau per a fer efectius la defensa del dret a la salut i el bon funcionament del sistema sanitari públic. Queda palès en l’ampla representació de persones vinculades a l’atenció primària dins el Consell de Mecenes, en la visibilitat que es vol donar a les veus de l’atenció primària en el seu contingut i en la participació del FoCAP en l’acte de presentació que es va fer al recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau. En la seva intervenció, la presidenta del FoCAP, Nani Vall-llossera, va enumerar diferents factors que fan difícil explicar l’atenció primària i que el seu valor objectiu sigui comprès per la ciutadania i el sector sanitari. També va destacar la importància que els professionals d’atenció primària puguin seguir al costat de les persones en els seus processos d’emmalaltir viure i morir, curant, alleujant i acompanyant amb les millors condicions possibles i aprofitant al màxim les seves capacitats.

12 d’abril, dia de l’atenció primària

Etiquetes

, , , , ,

hqdefault

Avui, dia mundial de l’atenció primària, la Cesca Zapater, metgessa de família jubilada i membre de la junta del FoCAP, publica un article al respecte al Diari de la Sanitat. El reproduïm íntegrament.


Ja tenim un altre dia dedicat a alguna cosa. Avui toca l’atenció primària. Dia dels més de 15.000 professionals que treballen en aquest àmbit. Dia de la gran part de la població (un 75%) que és atesa per aquests professionals buscant una curació, un consell o l’acompanyament en els seus patiments. Fa només sis anys, abans de les retallades, la població atesa era més o menys la mateixa, però els professionals per atendre’ls eren uns 3.000 més.

Una atenció primària ben valorada pels ciutadans però amb poca visibilitat pública i poc valorada pels polítics i les elits socials perquè la desconeixen. És més enlluernadora l’última notícia d’un assaig clínic amb rates, amb una aplicació poc probable en els humans, que la tasca diària d’escolta i suport a milers de persones cada dia a les nostres consultes.

Avui, als centres d’atenció primària de Catalunya es faran al voltant de 180.000 visites. Avui, només el 14 % del que es gasti en sanitat es destinarà a aquest servei.

Continua llegint

Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 3.167 other followers