En la postpandèmia: l’organització dels CAPs, una oportunitat de millora.

Etiquetes

, , ,

El Pep acudeix al CAP, com fa cada mes, perquè l’administren un medicament pel seu problema de salut mental. Viu amb la seva mare i una germana i sempre va ell sol tot agafant el bus, ja que viu una mica lluny del CAP.

En arribar, es troba amb una persona a la porta que li demana el motiu de la visita. Explica que és per posar-se un injectable que es posa cada mes. Li diuen que l’apuntaran a l’agenda de la infermera i que aquesta li telefonarà. Torna a agafar el bus i cap a casa. Quan arriba a casa la mare li diu: “acaba de trucar la Rosa del centre de salut, diu que pots anar a que et posi l’injectable”. El Pep torna a baixar les escales, torna a agafar el bus, torna a dir el mateix a la persona de la porta (ara és una altra diferent de la que hi havia a primera hora del matí) que no es creu que el Pep ha d’anar a la infermera, es pensa que l’està enganyant. El Pep truca a la mare perquè no sap què fer, la mare truca al CAP per parlar amb la infermera, aconsegueix comunicar-se amb ella i, finalment, aquesta surt a la porta a explicar que el Pep ha d’entrar a la consulta.

Si aquesta és la nova normalitat dels centres de salut, hem begut oli. Una cosa tan simple com donar hora de visita a una persona, que fins ara era ben senzill, sembla una cadena d’obstacles.

Després d’aquesta horrible pandèmia amb el sofriment que ha causat a tanta gent, ara moltes vegades es continua sense respondre a les necessitats de pacients (en aquest cas administrar un simple injectable), ni a les seves vulnerabilitats (algú amb problemes de salut mental sempre és vulnerable), en pro de noves tendències en les relacions amb les pacients: més visites telefòniques, videotrucades i visites virtuals.

Per què aquesta nova normalitat? En principi, s’ha instaurat aquesta nova organització de visites durant el temps que duri la situació de crisi. Una organització que centra la discriminació del motiu de visita a la porta del CAP o per telèfon, realitzat generalment per una persona d’admissions. Després d’aquest primer triatge, si la professional sanitària, metgessa o infermera o treballadora social ho consideren necessari, es demana a la pacient que vingui al centre de salut de manera presencial o es resol la visita telefònicament. L’objectiu és mantenir les sales d’espera com més buides millor i potenciar la visita no presencial per evitar les possibles exposicions en llocs públics a la Covid19.

Però, quines limitacions poden tenir aquestes noves maneres de fer? Tot no es pot solucionar per telèfon. La trucada pot resoldre molts temes burocràtics però hi ha d’altres que necessiten una exploració i una visita presencial. A vegades només veient la cara de la pacient és suficient. I a més a més, si és la seva metgessa o la seva infermera, que coneixen la seva història, els seus antecedents, adquireix més valor.

Continua llegint

Comunicat de Marea Blanca: normalitat i visites presencials

Etiquetes

, ,

Compartim aquest document de Marea Blanca Catalunya i Coordinadora d’Entitats SAP Muntanya amb les demandes de la ciutadania respecte a la tornada a la normalitat després de les mesures de confinament per l’epidèmia de la COVID19.

TORNEM A LA NORMALITAT, TORNEM A LA VISITA PRESENCIAL

Durant tot aquest temps de confinament a causa del COVID19, la ciutadania en general i persones afectades en particular hem acatat totes les directrius que des de les institucions sanitàries es recalcaven dia rere dia, entenent molt bé la situació d’excepcionalitat i les prioritats per atendre persones malaltes de COVID19. La majoria d’activitat programada i visites presencials, no urgents, han quedat postergades en espera que els plans de desescalada permetin reprendre una activitat normalitzada.

Durant tot el temps de confinament què hem pogut aprendre com a ciutadania? Que podem cuidar-nos soles i en xarxa comunitària. Que potser no hem de ser tan dependents dels serveis sanitaris, sobretot quan estem sanes. Que hem de recuperar capacitat d’autocura per poder prendre decisions sobre el nostre cos i la nostra salut.

Però ara que s’estan obrint tendes, bars, terrasses, etc. creiem que ha arribat l’hora d’obrir, amb majúscules, els CENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIA. Entrar en una nova normalitat vol dir recuperar aspectes bàsics de l’atenció sanitària que centrem en:

  • La presencialitat, visites presencials que són i seran necessàries i que les visites telefòniques i les videoconferències mai podran substituir.
  • La longitudinalitat, és a dir que l’atenció sigui realitzada pels professionals de referència, sempre els mateixos.

Creiem que l’organització en els CAPs per tasques, visites no presencials, etc. ha sigut molt útil durant el pic de la pandèmia, però l’Atenció Primària ha de recuperar les dimensions que la defineixen: accessible, integral, resolutiva, continuada i longitudinal.

Posar barreres a la porta d’entrada al sistema sanitari de proximitat per més temps és un error perquè confon la població i es desvia la demanda cap a altres serveis (061, urgències..) justament quan en temps de post-pandèmia es fa imprescindible per atendre totes les necessitats presents i les acumulades durant aquests últims mesos.

ES HORA D’OBRIR TOTS ELS CAPs I CONSULTORIS LOCALS

Com recuperar l’atenció de la població preservant els valors de l’Atenció Primària?

Etiquetes

,

Aquesta pregunta que molt probablement ens fem moltes professionals de l’Atenció Primària un cop finalitzada la situació d’alarma sanitària que va provocar la COVID-19 no és fàcil de respondre.

El malestar que ens genera la situació actual, en la que es prioritza l’atenció telefònica envers la presencial i el perill que suposa de perdre els valors que fonamenten l’Atenció Primària: accessibilitat, longitudinalitat, globalitat i coordinació, motiva la necessitat de crear espais de reflexió. És per això que el dia 1 de Juliol, a les 18:30h., al pati de la capella de la Misericòrdia del C/ Montalegre, 4, us emplacem a debatre i plantejar noves formes d’atendre a la població que s’emmarquin dintre dels valors primaristes.

Per optimitzar l’acte ens agradaria que ens féu arribar per mail les vostres queixes, neguits, impressions, idees respecte a la situació actual i així poder fer un recull abans del dia 1 de juliol.

Us animem a participar tant via mail (focap2009@gmail.com) com el dia de la trobada.
Creiem que és una oportunitat única per defensar els valors de l’Atenció Primària, i que no hem de deixar que, un cop més, es vegin afectats.

Estudi gemel·lar comparatiu: accés als serveis de salut en el Servei Nacional de Salut del Regne Unit i al Sistema d’Assegurança Privada dels Estats Units

Etiquetes

, , ,

Traducció de l’article “Comparative twin study: Access to healthcare services in the NHS and the American private insurance system”, publicat en el British Medical Journal el 17 de febrer de 2020
Disponible en: https://blogs.bmj.com/bmj/2020/02/17/comparative-twin-study-access-to-healthcare-services-in-the-nhs-and-the-american-private-insurance-system/

Com serà finalment el Sistema Nacional de Salut (NHS) del Regne Unit sota el lideratge del Partit Conservador està per determinar. Però el potencial impacte de l’interès del sistema privat de salut americà forma part d’aquesta discussió[1]. Continua existint un debat sobre el gran interès que té la indústria americana de la salut en el mercat del Regne Unit. Durant la seva recent visita a primers d’any, el president dels Estats Units (US), Donald Trump, va tornar a plantejar el tema d’obrir el NHS al mercat estatunidenc d’assegurances de salut privats[2]. Això reobre i reaviva els debats en curs sobre els beneficis dels sistemes sanitaris de cobertura universal com el NHS, en comparació amb els beneficis del model americà, en gran part basat en sistemes d’assegurances privades.

Això és preocupant perquè mentre que els americans asseguren que tenen la millor atenció sanitària del món, la revisió dels resultats en salut mostra que els i les americanes tenen pitjor salut quan la hi compara amb altres països desenvolupats, a pesar que la despesa de US en salut és significativament major[3,4]. A més, hi ha evidència creixent que el sistema de salut de US pot provocar la fallida fins i tot de persones amb una bona assegurança mèdica[5].

No obstant això, hi ha pocs articles en la literatura mèdica que reflecteixin experiències comparatives dels qui utilitzen tots dos sistemes. I això és el que nosaltres presentem. La nostra experiència és per descomptat molt idiosincrática, però som bessones idèntiques i ambdues hem estat tractades de càncer de mama en els últims cinc anys. Nora, professora en la universitat de Londres, va rebre atenció en el NHS; Nancy, empleada del govern en US (amb un pla d’assegurança mèdica considerada excel·lent en US), va ser tractada en US. Ambdues vam ser tractades en hospitals universitaris de prestigi. Aquesta és la nostra experiència:

Història mèdica

Nora es va mudar de US al Regne Unit en 2008 quan tenia 55 anys i es var registrar en el NHS, sent conscient que si ho necessitava podia fer-se una assegurança privada. Però no va ser necessari. Se li va adjudicar un metge de família en la seva àrea geogràfica, al qual en la revisió inicial Nora va explicar el seu historial mèdic que incloïa una important història familiar de càncer de mama. Va ser referida per a consell genètic a l’hospital de la zona on se li realitzava mamografia anual des del 2009. En el 2012 la mamografia de rutina va identificar un nòdul mamari i va ser anomenada per a realitzar biòpsia. El diagnòstic de càncer va conduir a realitzar dues tumorectomies (dos dies d’ingrés hospitalari per a la tumorectomia), però va haver-hi dificultat per a identificar els marges de la lesió i després de la consulta amb el seu cirurgià i l’equip quirúrgic, Nora va triar fer-se una doble mastectomia. Això se li va realitzar en 2014, durant sis dies d’hospitalització. Ella continua rebent seguiment, tractament anticancerós, revisions anuals, i revisió bianual de densitat òssia. Situació actual: en remissió.

Nancy viu a US i treballa a Washington DC, però manté un apartament a la seva ciutat natal, Nova York. Això es deu, en part, al fet que abans de la llei de 2010 de Cura de Salut Accesible1 (coneguda com Obamacare), haver tingut un episodi previ de càncer de mama quan tenia 40 anys significava que tenia una “afecció preexistent”[6]. Per això era exclosa de la cobertura mèdica en la majoria d’estats americans. Atès que Nova York era un dels estats que no l’excloïa de la cobertura mèdica, mantenia aquesta com la seva primera residència malgrat treballar a centenars de quilòmetres de distància. En altres paraules, l’accés a l’assegurança de salut ha estat un factor que va determinar les seves opcions professionals i de treball des de 1994.

Quan en 2007 va començar a treballar en el Govern Federal, es va inscriure en un dels plans d’assegurances privades preseleccionades en els quals l’ocupador paga el 60% de la prima i els empleats són responsables del pagament del 40% corresponent. Els pagaments de l’empleat són descomptats automàticament a través de xecs de pagament quinzenals. Els plans varien, però molts inclouen “pagaments de butxaca deduïbles” de centenars a milers de dòlars anuals, que ha de pagar l’empleat abans que l’assegurança es faci càrrec. El pla de Nancy li va permetre mantenir els seus proveïdors sanitaris de Nova York, incloent al seu oncòleg.

En 2005, després de 20 anys de remissió, la mamografia anual de Nancy va detectar una lesió en un pit. Al llarg de quatre mesos Nancy es va sotmetre a diverses ressonàncies magnètiques, dues biòpsies, i una tumorectomia ambulatòria, seguida d’un cicle de radioteràpia d’un mes de durada. Per a minimitzar la seva baixa laboral, amb el permís del seu oncòleg de Nova York, va traslladar el seu tractament amb radioteràpia a un hospital de Washington, prop de la seva oficina. Això va requerir ser identificada i establir relació amb un segon equip mèdic, coordinar la transferència del seu historial clínic, i familiaritzar-se amb una nova institució mèdica. Finalment, Nancy va tenir una baixa mèdica de només dues setmanes, en part pel fet que va programar les cites per a les sessions de radioteràpia a l’alba, de manera que podia així complir amb la seva jornada completa de treball. Continua tenint revisions periòdiques. Estat actual: en remissió.

Continua llegint

Posicionament davant de l’externalització del rastreig de contactes dels casos de COVID-19

Etiquetes

, , ,

Prou menyspreu cap a l’atenció primària de salut

La notícia de l’externalització del rastreig de contactes de casos de la COVID-19 a mans de Ferroser Servicios Auxiliares, empresa de la división de servicios de Ferrovial, mostra un cop més el menysteniment del Departament de Salut cap a l’atenció primària de salut (APS).

Des de l’inici de la crisi sanitària, s’ha deixat de banda l’atenció primària de salut: s’han tancat centres i consultoris (se n’haurien tancat més si no hi hagués hagut resistència per part dels equips i ens locals), s’ha orientat a la població a trucar al 061 en cas de presentar símptomes enlloc d’indicar-los que truquessin als centres d’APS i s’han pres decisions centralitzades sense comptar amb l’opinió del territori que és qui coneix les necessitats de la població i l’organització dels serveis.

L’APS ha respost a aquesta desconsideració aprofundint en el coneixement de la presentació i el maneig de la malaltia per a què els pacients poguessin ser atesos al domicili quan era possible, adaptant la seva organització a les necessitats generades, assumint la gestió de permisos per vulnerabilitat que no li pertocaven, obrint els centres els caps de setmana per a donar atenció telefònica, presencial i a domicili i fent-se càrrec de l’atenció sanitària a les residències, hospitals de campanya i hotels.

Fa pocs dies la consellera Alba Vergés va anunciar que es destinarien 4,5 milions per a contractar 430 professionals d’atenció primària aquest estiu per a reforçar els equips de les zones de costa i aquells que assumiran l’atenció a les residències. Considerem que aquesta quantitat és insuficient (veure el posicionament de l’AiFICC al respecte) i que cal no només reforçar el personal mèdic i d’infermeria sinó també l’administratiu i de treball social, claus per a donar resposta a les necessitats de la població.

Llegim amb estupor la notícia que la Generalitat farà una inversió de 17,7 milions d’euros per externalitzar el servei de rastreig a una empresa privada filial de Ferrovial que col·laborarà amb el SEM per aquesta tasca, que és una atribució clara de salut pública i que es du a terme amb la col·laboració de l’APS. No entenem per què, enlloc de reforçar les estructures que ja existeixen en el territori, se’n generen de noves.
D’altra banda, veiem amb preocupació l’estratègia que el CatSalut va iniciar fa uns anys de promoure l’accés telefònic de la població al sistema sanitari a través del 061 i enlloc de fer-ho amb els CAPs. Aquesta estratègia està influint en els fluxos de les persones dins del sistema sanitari, soscava la funció de porta d’entrada al sistema de l’atenció primària i es perd un recurs comunitari de proximitat que ofereix atenció longitudinal.

Per tant, reclamem:

  • Que s’aturi l’externalització d’aquest servei públic i que el pressupost assignat per al seguiment dels contactes de casos de COVID-19 es destini a reforçar els equips d’APS i SP.
  • Que es potenciï l’atenció telefònica als centres d’APS, garantint les condicions tècniques i el personal administratiu suficient per a donar una resposta eficaç des del territori a les necessitats de la població.
  • Que es planifiquin els serveis de salut amb visió poblacional, de servei públic i amb perspectiva de continuïtat, seguint criteris de qualitat i cost-efectivitat.
  • Que es reobrin tots els centres d’APS i consultoris que segueixen tancats.

A Barcelona, 8 de juny de 2020

Entitats signants:

Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC)
Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP)
Rebel·lió Atenció Primària
Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB)
Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Girona (COIGI)
Asociación de Enfermería Comunitaria (AEC)
Associació Catalana d’infermeria Pediàtrica (ACIP)

#SanitàriesEnLluita

Etiquetes

,

El FOCAP s’adhereix a les mobilitzacions impulsades per Sanitàries en Lluita.

Fa uns dies, dèiem: “No és moment de queixes. És moment de donar-ho tot, perquè la situació és extrema i ens desborda, perquè la nostra professió és cuidar persones i ara això és el que importa”.
Estem veient com, tant hospitals, centres de salut, sociosanitaris i la resta d’equipaments sanitaris, molt a poc a poc va caminant cap a la “normalitat”, recuperant plantes i espais.

I què? I com ho faran perquè totes les professionals recuperem la nostra normalitat?
Perquè després de tot el viscut, amb el retorn a la suposada “normalitat”, què passarà? Què canviarà?
La Conselleria, les direccions i els governs, tindran la capacitat i l’empatia per analitzar i donar solucions al que ha passat i al que vindrà?
Seran capaços d’entendre que retallar en sanitat, mata?
Per fi se n’adonaran que necessitem ja un sistema sanitari 100% públic amb recursos suficients?

Entenem que després de viure el que hem viscut, ha quedat palès que el nostre sistema sanitari necessita més pressupost. I quan diem “sistema sanitari” volem dir tot el sistema sanitari: des del transport sanitari, els CAPs, els hospitals, els centres sociosanitaris, els centres de dia, el servei d’atenció domiciliària, els centres geriàtrics, tot el que té a veure amb la cura i la millora de la qualitat de vida. I necessitem més pressupost amb urgència a l’atenció primària i als serveis sociosanitaris, però amb una gestió directa 100% pública dels serveis privatitzats; més contractació estable de professionals i més material per cuidar i cuidar-nos.

Veiem com tots els dies els nostres governants s’omplen la boca, lloant el nostre treball, la nostra professionalitat, la nostra predisposició…paraules buides sense cap compromís concret i acompanyades d’aplaudiments hipòcrites.

El dia 26 es varen aprovar els pressupostos. La CUP va presentar una moció per retornar-nos el 5% que ens varen treure al 2010. Però curiosament, què va passar?
Junts i ERC varen votar No i PP i Comuns es varen abstenir. Resultat: l’esmena no es va aprovar.

Quant de temps i quantes coses més ens han de passar perquè les treballadores sanitàries diguem PROU?
Doncs creiem que ara és el moment i no només de recuperar les nostres condicions econòmiques i laborals. També volem defensar una Sanitat Pública, greument privatitzada, retallada, maltractada, infrafinançada…

Continua llegint

Atenció primària a les residències JA

Etiquetes

,

Ja vam parlar del tema de les residències en l’entrada Residències geriàtriques, dany y reparació.
Ara, entitats ciutadanes i professionals ens unim per reclamar Atenció Primària per a les persones residents. 24 entitats hem fet arribar una carta a la consellera de Salut i al conseller de Treball i Afers Socials i a alts responsables dels seus departaments.

La reproduïm a continuació.

Davant la greu situació en què es troben els centres residencials i en nom de les entitats ciutadanes i professionals signants a dia d’avui li fem arribar un escrit referent a l’atenció sanitària a les persones que viuen en aquests centres i li demanem una reunió per parlar i aprofundir en el tema.

Cal insistir que la pandèmia COVID-19 ha posat de manifest que l’atenció sanitària a les persones que viuen en els centres residencials era i és molt deficient (manca de referents i de continuïtat assistencial, polimedicació amb escàs control, ús excessiu de psicofàrmacs, trasllats innecessaris a serveis d’urgències hospitalaris…). S’ha vulnerat el dret ciutadà d’accés a la cartera comuna mínima de serveis sanitaris d’atenció primària del Sistema Nacional de Salut, recollits en una llei bàsica, entre els quals hi ha el dret a tenir i triar uns professionals (metgessa i infermera) de referència de l’atenció primària pública. Els responsables de Salut, els directes i els subsidiaris, han incomplert les competències i funcions relacionades amb la qualitat i seguretat dels pacients i amb l’equitat d’accés als serveis sanitaris, socials i de salut pública de les persones institucionalitzades.

Arran de l’elevat impacte en malaltia i en mortalitat que ha suposat el coronavirus, s’ha requerit el traspàs de la gestió sanitària al Departament de Salut, que ha permès fer arribar l’atenció sanitària a les persones residents, tot i que de manera tardana. La intervenció de les metgesses i les infermeres dels centres d’atenció primària ha permès millorar la resposta sanitària a l’epidèmia, però ha suposat una nova càrrega de treball per a uns equips que ja anaven sobrecarregats de feina i escassos de professionals i de recursos.

Ara cal pensar en com es resol l’atenció sanitària en aquests centres dins del marc del sistema públic de salut, abandonant el model que ha actuat fins ara, de manera majoritària, basat en la concertació amb entitats privades i del tercer sector, que ha demostrat a bastament les seves insuficiències i negligències.

En aquest sentit demanem:

Continua llegint

Àmbits assistencials. Reconeixement i col·laboració

Etiquetes

,

La presidenta del FoCAP, Meritxell Sànchez-Amat, ha enviat una carta a les direccions assistencials de l’ICS en resposta a la seva d’agraïment per la feina feta a l’atenció primària durant els primers mesos de la pandèmia de COVID-19, en la qual demana establir ponts de diàleg per trobar les millors maneres de reconduir l’activitat assistencial endarrerida i avançar en una relació col·laborativa entre els dos àmbits assistencials.

La reproduïm a continuació.

Benvolgut/benvolguda

Fa unes setmanes, les direccions assistencials dels hospitals de l’ICS vàreu dirigir una carta als i les professionals d’atenció primària en la qual vàreu manifestar l’agraïment i el reconeixement del treball fet durant l’epidèmia de COVID-19.

En efecte, des dels CAP s’identifiquen casos probables (no s’ha tingut accés a demanar PCR per confirmar-los fins a mitjans del mes de maig), s’informa de les mesures d’aïllament, se segueixen els contactes, s’atenen casos lleus i moderats, es visita les persones als seus domicilis, es proporciona atenció pal·liativa, i es deriva als hospitals quan és necessari. Durant les pitjors setmanes ha tingut especial rellevància l’atenció a domicili de persones que han patit la infecció o d’altres que per tenir diverses patologies no convenia que sortissin de casa seva. L’atenció primària ha estat clau en la resposta sanitària a aquesta epidèmia i ho és quan les persones tornen a casa seva després de l’alta hospitalària perquè segueixen necessitant atenció clínica i suport social i emocional pel gran impacte de la malaltia. Mentrestant, s’ha seguit atenent altres problemes de salut que no han desaparegut.

Aquests últims mesos les professionals d’atenció primària hem fet allò que sabem fer i fem habitualment: atendre les necessitats que mostra la comunitat, sigui en pandèmia o no. A l’atenció primària tenim formació i expertesa per manegar bé l’elevat grau d’incertesa que presenta la clínica en l’entorn comunitari. El resultat és una alta capacitat de resolució i quan aquesta no és possible identifiquem aquelles situacions de malaltia que requereixen altres tipus d’expertesa, i per les que consultem amb altres companys per a una òptima atenció. Són tasques que tenen un gran impacte en la salut de la població però que no sempre són conegudes ni ben valorades per altres actors del sistema.

Ens complau el reconeixement i desitgem que aquest pugui ser un punt d’inflexió en la relació entre els diferents nivells assistencials, que es trobi el valor d’allò que es fa abans que un pacient arriba a l’hospital i d’allò que se seguirà fent quan torna a casa seva. Totes som necessàries, des de l’expertesa pròpia, per donar resposta a les necessitats de salut de la comunitat a la que ens devem.

Continua llegint

PCR, titelles i atenció primària

Etiquetes

, , ,

Primer va ser la marginació i invisibilització de l’atenció primària en les fases inicials de la pandèmia; després la voluntat de tancar-la i destinar els seus professionals a dispositius hospitalaris i alternatius, només minimitzada (a hores d’ara encara hi ha CAPs tancats a Catalunya) per la mobilització professional; en tot moment la burocràcia injusta i despietada de les baixes laborals que s’ha fet recaure pràcticament en la seva totalitat en l’atenció primària; i ara, com sempre des del començament d’aquesta crisi, els problemes amb les PCR diagnòstiques als CAPs..

Perquè, sí, finalment, la setmana passada EN ALGUNS CAPs (NO EN TOTS) HEM COMENÇAT a fer PCRs. PERÒ ENCARA NO TENIM ELS RESULTATS. Una setmana després que els polítics les anunciessin a les seves rodes de premsa d’autobombo i estratègia, ens va tocar fer el paper galdós d’explicar que no, que no podíem fer PCR als CAPs encara que els polítics ho haguessin anunciat, que no ens les havíem guardat per nosaltres i les nostres famílies… I passada una setmana de la presa de mostres, ens toca dir que no tenim els resultats.

Però com hem començat a fer-les? De formes molt diverses arreu del territori, i d’una forma que magnifica el problema enlloc d’ajudar en el maneig clínic i epidemiològic de la COVID-19, llevat d’alguns casos puntuals. Continua llegint

La nina de Banksy

Etiquetes

, ,

La pintura de Banksy on apareix un infant jugant amb una nina vestida d’infermera ha provocat opinions i comentaris de tota mena. L’art és així!
Per unes, que sigui una infermera la protagonista heroïna, incomoda perquè pensen que no representa a totes les professions sanitàries que han estat presents durant la pandèmia. Per d’altres, la icona de la infermera amb faldilla, davantal, capa i còfia tampoc ha estat del tot encertada, doncs està lluny de la seva imatge actual.

El que potser sí que està a l’imaginari d’unes i molt present en el d’altres és que, metafòricament, el dibuix ens fa de miratge en sentir-nos com a joguines en mans de les institucions sanitàries i dels governs. Això ens molesta i ens fa sentir malament a tots els col·lectius. Els exemples als quals ens pot remetre aquesta imatge són molts i s’han donat en tots els àmbits i territoris: des del tancament de centres d’Atenció Primària per traslladar a les professionals a treballar a hospitals de campanya, la manca d’equips de protecció individual adients o la minsa plantilla de recursos humans a les residències de gent gran durant tant de temps.

Aquells equips d’Atenció Primària que es van fer forts i van resistir autoorganitzant-se per poder continuar donant l’atenció que la població necessitava estan orgullosos de com ho han fet i de com això els ha cohesionat. Quan parlem de l’equip ens referim a totes les persones que han
treballat juntes durant aquests dos últims mesos: el personal de seguretat i neteja, les administratives, les auxiliars d’infermeria, les treballadores socials, les infermeres, les metgesses, les MIRs i les IIRs. En especial, ens sentim orgulloses de la feina que aquestes últimes, MIRs i IIRs, han realitzat. Una feina que s’ha caracteritzat per la gran professionalitat, el compromís i l’entrega absoluta que han demostrat, donant resposta a les necessitats de la població i de l’equip en tot moment.

Tot i això, la sensació és que, com si es tractés d’un joc d’infància, les institucions, ara per ara, ens consideren heroïnes però, previsiblement més aviat que tard, ens llençaran a la paperera com el Batman i l’Spiderman de Bansky. Ens tornarem a trobar abandonades, precaritzades i menystingudes quan la crisi de la COVID-19 hagi passat.

Continua llegint