Preguntes als partits sobre APS

Etiquetes

, , , , ,

El mes de juliol, abans d’enviar les nostres propostes als partits polítics i coalicions, els vam demanar de contestar una enquesta d’opinió sobre l’Atenció Primària de Salut. Després del primer correu i dos recordatoris hem rebut les respostes d’ ICV, EUiA i MES– Moviment d’Esquerres. Si ens arriba alguna resposta més l’exposarem en un altre post.

Tal com ens havíem compromès publiquem, doncs, les respostes íntegres que hem rebut.

images

Resposta EUiA 2015

Resposta ICV 2015

Resposta MES 2015

 

 

D’altra banda estem elaborant una recollida d’informació dels programes electorals de partits i coalicions que publicarem en uns dies.

L’interès per l’atenció primària: parole, parole, parole…

Etiquetes

, , , , , , , ,

Juan Simó publica al seu blog Salud, dinero y atención primaria dos posts sobre les diferències en la despesa de personal en atenció primària i atenció especialitzada en els darrers anys, basant-se en les dades facilitades pel Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, en Estadística del gasto sanitario público, corresponents al 2013.

Al primer post, “Primaria vs especializada en gasto de personal: mal para primaria antes de la crisis y peor después”, l’autor conclou que des que les despeses de personal sanitari van arribar al seu màxim el 2009, la retallada ha estat d’un 15’4% a l’atenció primària i d’un 10’1% a l’especialitzada. Si afegim que la despesa de personal de l’atenció especialitzada entre 2002 i 2009 va augmentar un 9’5%  més que el de l’atenció primària, queda palès una vegada més el menyspreu que ara i abans mostren els polítics i gestors del sistema sanitari pel primer nivell assistencial. L’aposta per l’atenció primària amb què s’omplen la boca és un mer eslògan per aparentar interès per la qualitat i sostenibilitat del sistema sanitari. personalespecializadaprimariamileseuros

Tenint en compte que les retallades en salaris i reposició de vacants han seguit el mateix criteri en tots els nivells assistencials, es pot assumir que l’acomiadament i la precarització laboral han estat molt més intensos en l’atenció primària. En números absoluts, la retallada en despeses de personal supera l’estalviat en despesa de recepta de farmàcia. Aquestes dues partides han patit el 80% de les retallades.

Al segon post, “Gasto de personal de primaria y especializada por CCAA (2002 – 2013)”, s’analitzen aquestes dades per comunitats autònomes. A Catalunya, com a Aragó, Múrcia i Navarra, aquesta tendència de privilegiar la despesa de personal d’atenció especialitzada enfront de la d’atenció primària és encara més significativa.

Visibilitzar aquestes diferències podria ser només una justa reivindicació laboral. Però quan sabem que una atenció primària forta millora la salut de les persones, quan hi ha evidències que més metges de família i menys especialistes disminueixen la mortalitat d’una població, l’exercici de visibilitzar es transforma en denúncia d’unes polítiques que van contra la salut de les persones i la sostenibilitat del sistema.

8 propostes per al 27S

Etiquetes

, , , ,

El FoCAP ha fet arribar als partits polítics (i per extensimagesió a les coalicions en que participen) un document amb 8 propostes per a l’atenció primària que creiem que s’haurien de dur a terme durant la propera legislatura, demanant que les incorporin als seus programes.

index

Any a any l’atenció primària perd força en tot l’estat i en especial a Catalunya, que és una de les comunitats que més diferencial presenta entre la despesa hospitalària i la de primària.

La salut de la població catalana en el futur depèn, entre altres coses, de com s’orienti el sistema sanitari. Sabem que amb major inversió i amb millors serveis en l’atenció primària, s’obtenen millors resultats en salut. Totes les propostes que formulem són factibles si hi ha voluntat política per portar-les a terme. No necessiten forçosament més pressupost, sinó una distribució i una priorització orientades a centrar el sistema en l’atenció primària de salut i fer un pla rigorós per a reduir les actuacions inefectives i/o ineficients. I a més a més farien el sistema més equitatiu i més sostenible a curt i llarg termini.

Aquí deixem l’enunciat dels 8 punts:

1. Augment progressiu del pressupost destinat a l’atenció primària de salut (APS), compromís d’arribar al 17% en l’exercici del 2016 i al 25% a mitjà termini…

2. Recuperació de personal i de les seves condicions laborals: assegurar que queden ben cobertes les vacants per jubilació, malaltia o vacances, dotant adequadament als diversos equips d’atenció primària (EAP)….

3. Pla de reordenació de l’atenció continuada per assegurar que tots els ciutadans tinguin el primer contacte amb serveis propis de l’atenció primària…

4. Major autonomia de l’AP i dels equips en particular. Blindar els pressupostos destinats a l’AP….

5.Convertir el metge i l’infermera de família en actors i coordinadors de tota l’atenció,…

6. Disminuir la medicalització i potenciar l’atenció comunitària i la coordinació amb serveis socials…

7. Potenciar el lideratge de l’APS dins del sistema, començant per augmentar la representativitat i poder de decisió dels seus professional…

8. Revisar el sistema d’incentius basant-los en el compromís i en els resultats en salut

Públic-privat: una relació perillosa…

Etiquetes

, , , ,

Hem transformat una mica el títol del document que les companyes del grup d’ètica de la camfic varen elaborar ja fa uns anys: “Públic-privat: una relació complexa”.23905896

I és que ja no convivim amb la relació, raonable, sinó amb la barreja: l’atenció privada dins dels centres públics s’ha anat generalitzant i ens ha anat mostrant els seus perills, les seves inequitats… Mai ha estat una bona combinació…

Per sort, els ciutadans van posant en qüestió aquesta perversa barreja. Com a mostra us convidem a llegir l’article d’un membre de l’assemblea pels drets socials d’Osona, publicada recentment al setmanari setmanari 9 Nou. L’article ens parla de la manca de transparència en la gestió dels nostres consorcis sanitaris i les incongruències de la parasitació del que és privat dins els locals que són públics…

I és que, per molt que ens vulguin vendre números, eficiència (que ningú ha mostrat de forma clara i fefaent), darrera d’aquests “invents” s’hi amaga el patiment de les persones, que pateixen esperes i tractes inequitatius o han de pagar (per segona vegada) per a ser intervinguts en un temps raonable. En voleu exemples? Sols cal que busqueu en els nostres “Diaris de Trinxera”. En van plens. Alguns de mostra per si us ve de gust rellegir-los… :

Llistes d’espera

Alarma

Serveis públics i interessos privats un cop més

Porta d’entrada: el capçalera o les urgències

Una mica més a prop de la sanitat x tothom a Catalunya

Etiquetes

, , , , ,

logo para cabecera del blog

La nova Instrucció sobre Sanitat Universal a Catalunya: Una victòria de la mobilització ciutadana. 

[Descarrega nota premsa en català i castellà]

A partir del 23 de juliol entra en vigor una nova instrucció sobre l’accés a l’assistència sanitària de cobertura pública del CatSalut (Instrucció 08/2015 (1)).Les denúncies des de les entitats, la ciutadania i els grups d’acompanyament de Jo Sí Sanitat Universal han forçat al Parlament a reconèixer l’existència de l’exclusió sanitària a Catalunya i a redactar una nova normativa que acabi amb aquest problema que han sofert milers de persones estrangeres residents a Catalunya durant gairebé tres anys.

La PASUCat, Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya, ha mantingut al llarg d’aquests 3 anys nombroses reunions amb els responsables del CatSalut i amb el Conseller de Salut de la Generalitat proposant, especialment en les últimes setmanes, les mesures necessàries a incloure en aquesta nova instrucció per tal d’acabar amb les situacions d’exclusió sanitària a Catalunya. Hem plasmat aquestes mesures en el document “Propostes per assolir #SanitatxTothom a Catalunya”, el qual es pot consultar a l’enllaç: http://tinyurl.com/Propostes-PASUCat-Partits

Atenció precària: mapejant la precarietat

Etiquetes

, ,

imagesMónica Lasheras i Patricia Escartín, metgesses de família d’Aragó i impulsores amb moltes altres professionals de la campanya #AtenciónPrecaria, volen dibuixar el mapa de la precarietat dels professionals sanitaris a Espanya i la seva repercussió en la cura de la salut de les persones de forma comparada entre els diferents territoris de l’Estat.

Per fer-ho proposen que responem una enquesta anònima. Amb els resultats es pretén donar visibilitat, reflexionar i promoure decisions per posar solució a la precarietat i a les seves conseqüències. Des del FoCAP compartim aquests objectius i us convidem a omplir l’enquesta.

Encuesta sobre precariedad sanitaria

Diaris de trinxera: més de 3 anys i gairebé 250 històries al bloc

diaris_imgL’abril del 2012 començava aquesta aventura que ha anat ampliant la seva audiència, 11134 visites el 2012, 16293 el 2014 i, a primers de juliol d’enguany ja en portem 13357.

I quins són els temes que han tingut més èxit?

Intentant fer-ne una agrupació, que podria ser una altra, mirem quins temes motiven més els nostres lectors, triades de les històries amb més  de 300 visites, tot i que n’hi ha moltes més de cadascun dels temes triats:

En general, totes les històries demostren preocupació, angoixa, a moments cansament, però també compromís i ganes de fer-ho més bé. Potser seria bo que els que administren el sistema sanitari fossin lectors i reflexionessin a partir dels diaris.

Perquè ho puguin fer cal, però, que segueixin arribant més històries, que se’ns acaben…

Ho esperem per compartir-les!

“La feina del metge és la persona, no la malaltia”

Etiquetes

,

Coincidint amb la seva jubilació, El Periódico ha fet una entrevista a la nostra companya Cesca Zapater. Amb la perspectiva de 38 anys fent de metgessa de capçalera, la Cesca parla a la periodista Gemma Tramullas dels seus inicis professionals, quan va aprendre que en medicina l’important és la persona i no la malaltia, contràriament al que s’ensenya a la Facultat; de l’atenció primària com a àmbit en què millor es pot donar una atenció integral; de l’evolució de l’atenció primària des de la insignificança i la burocratització d’abans de la reforma, passant per una reforma que va quedar escapçada i aquests darrers anys de menysteniment i precarització que l’han portat a penjar el fonendo uns mesos abans del que tenia previst.

Felicitats per una vida de servei dedicada a guarir, alleujar i sobre tot acompanyar el patiment dels pacients.

Aquí teniu l’enllaç a l’entrevista

 

Què volen els partits polítics per a l’atenció primària?

Etiquetes

, , , ,

Seguim posant l’atenció en el ple monogràfic sobre salut que el Parlament va fer els dies 17-19 de juny perquè tenim un gran interès a conèixer quines són les idees que té cada grup o partit per la sanitat. El ple en si va tenir pocs resultats, tal com vam valorar en l’anterior post però les intervencions que s’hi van fer ens permeten veure les prioritats, enfocaments, conceptes, models, objectius i propostes de cada força política.

D’aquí a pocs mesos hi haurà noves eleccions al Parlament qindexue, entre altres coses, decidirà sobre el futur de la sanitat catalana. Es decidirà si es dóna continuïtat a les actuals polítiques del govern de CiU, secundades per ERC, Marina Geli i el Partit Popular tal com es va veure en les sessions parlamentàries, o bé es fa un gir al sistema i a les polítiques de salut cap a una cobertura universal, la potenciació de l’atenció primària i comunitària o la provisió pública de serveis.

Entenent que les proposicions al parlament són indicatives dels programes electorals dels diferents partits que votarem el mes de setembre, hem fet una anàlisi de les referides a l’atenció primària, extretes del document: Parlament de Catalunya. Dossier per a la sessió 56 convocada pel 17 de juny del 2015 Continua llegint

L’aliança CiU-ERC en el Parlament determina pocs resultats

Etiquetes

, , , , , , , , , , ,

Per primera vegada en 30 anys el Parlament de Catalunya va fer un Ple monogràfic dedicat a salut i sistema sanitari. No es va permetre la participació d’entitats professionals i ciutadanes, que ens varem expressar en el debat previ organitzat per ICV-EUA Open Salut.index

Aquest ple va ser motivat per l’interès creixent de la societat i els partits polítics per la nostra sanitat, que ha passat de ser un “bon model amb ampli consens” a ser un model en descomposició en la mesura que va perdent cobertura, qualitat i satisfacció i van apareixent greus problemes que posen en entredit les formes de contractació i gestió de les múltiples entitats proveidores de serveis. Tal com es pot deduir de les votacions, l’actual model només té el suport de CiU, ERC, PPC i la diputada no adscrita Marina Geli.

Els partits polítics van presentar 70 propostes de resolució per a ser votades. És evident que malgrat algunes d’elles versin sobre els mateixos temes , la visió  i, per tant la solució que proposen, sigui diametralment oposada. Per exemple, és destacable que tots els partits hagin posat a les seves propostes punts sobre el model sanitari. Les formacions més crítiques amb l’actual model han estat la CUP i ICV-EUA, mentre que CiU i ERC (de fet han presentat conjuntament les propostes) defensen la continuïtat del model actual. Altres temes comuns han estat la transparència, la corrupció, el finançament i les retallades, essent totalment diferent el punt de vista de CiU-ERC respecte el dels grups de l’oposició. En canvi, quan es toquen temes tan cabdals com és l’atencio primàra, per exemple,  només ICV-EUA i la CUP els fan aparèixer com a punts propis, igual que aquest primer grup parlamentari fa seves les propostes de la Marea Blanca de Catalunya  a mode de declaració d’intencions. Aquests dos grups parlamentaris també són els que més propostes fan sobre temes de gran efecte sobre els ciutadans con són l’exclusió sanitària, les llistes d’espera (CUP), el projecte VISC+ (ICV-EUA) o fins i tot la precarietat laboral dels professionals (ICV-EUA). Tot i que en relació a les condicions laborals dels professionals  (sobretot metges) en fan esment PPC i C’s. La resta de grups, socialistes, CiU i ERC estan més preocupats en reclamar  inversions  en  infraestructures noves o ja programades, les relacions amb la indústria farmacèutica, la innovació i la recerca.

En total es van presentar 24 resolucions: la totalitat (16) de les proposades per CiU i ERC, la resta (8) a proposta d’algun o varis partits. Les resolucions aprovades, en general, contenen molta retòrica i fan referència a acords, projectes i plans ja aprovats anteriorment i que no s’han posat en marxa, o a futures normatives i grups de treball. La repercussió en la millora del sistema sanitari creiem que serà insignificant.

En el quadre adjunt hi trobareu un resum dels assumptes continguts en les resolucions, els grups proponents i el resultat de les votacions:  Resolucions Parlament 19-06-15

 

 

 

Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 2.868 other followers