El model primarista suma forces

Etiquetes

atención primaria de salud, marea blanca, sistema primarista

El passat 29 de gener, organitzada per la Coordinadora Estatal de Mareas Blancas, va tenir lloc  la Jornada El Modelo Primarista del Sistema Nacional de Salud, en el marc del Congrés dels Diputats.  A l’acte hi van assistir membres de nombroses entitats professionals, de moviments en defensa de la sanitat pública, i diputats, diputades i altres membres de partits polítics com el PP, PSOE, Ciudadanos i Unidos Podemos.

En representació de Marea Blanca Catalunya van intervenir en Toni Barbarà i la nostra companya Cesca Zapater, qui va presentar la ponència que reproduïm a continuació.

 

POR UN SISTEMA SANITARIO PRIMARISTA

Les agradezco que compartan con nosotros esta mañana de debate, en un marco excelente para hablar de temas de gran interés general como el que nos ocupa hoy. En 10 minutos voy a intentar transmitirles la idea de que nuestro sistema sanitario público necesita una transformación de carácter primarista.

A menudo oímos declaraciones institucionales acerca de la importancia de la atención primaria de salud (AP). Incluso se elaboró en 2006 una Estrategia para Atención Primaria del siglo XXI, promovida por el Ministerio de Sanidad.

Doce años después, y en pleno siglo XXI, la atención primaria es mucho peor que la del siglo XX y es más, en la última década ha vivido sus peores tiempos desde la reforma de los años 80. Ha alcanzado una situación de absoluta precariedad y agotamiento de sus profesionales que está repercutiendo en una deficiente atención a la población.

Amb el CAP @NordRaval #CAPalaMisericordiaJa

Etiquetes

CAP Raval Nord, la Misericòrdia, MACBA

El CAP Raval Nord està ubicat en un edifici històric catalogat, que  actualment no compleix els mínims necessaris per a donar una atenció digna a les veïnes ni és digne per les seves treballadores. Al CAP es presta atenció a una població amb una càrrega de malaltia lligada a  condicionants socials de la salut molt superior a altres barris de Barcelona i una esperança de vida retallada per aquest motiu. Per a la gent del Raval, l’atenció que reben al CAP és fonamental perquè és l’únic lloc on poden rebre una atenció sanitària de qualitat, propera, longitudinal i integral.

Fa anys que les treballadores del CAP denuncien les mancances d’aquest espai: problemes de salubritat, impossibilitat d’accés amb cadira de rodes o per les lliteres dels Serveis d’Emergències Mèdiques, incapacitat per garantir la intimitat i la confidencialitat de les visites…, i demanen un centre adequat perquè les persones puguin rebre l’atenció necessària i que permeti als professionals treballar en condicions de seguretat i comoditat per poder cuidar la població. Cal recordar que l’entorn en què es rep l’atenció influencia en els resultats de la mateixa, alhora que condiciona la qualitat de vida laboral de qui hi treballa.

La importància del fil conductor

Etiquetes

atenció primària de salut, continuïtat, costos, eficiència, ingressos, longitudinalitat, mortalitat, professional mèdic

Imatge: Pixabay

Esta entrada está traducida a la lengua castellana, que podreis encontrar a continuación. Documento adjunto: Los beneficios de la longitudinalidad y de la continuidad

Document adjunt: Els beneficis de la longitudinalitat i de la continuïtat

 

La longitudinalitat i la continuïtat són característiques de l’atenció sanitària que estan fortament relacionades amb els seus resultats. Apareixen amb freqüència en plans, programes i articles, però no tothom entén el mateix quan empra aquestes paraules. És més, sovint es confonen una i altra.

Va ser Barbara Starfield qui va aprofundir en el seu coneixement i definició i va diferenciar els dos conceptes. Així, l’aspecte substancial i definitori de la longitudinalitat és la relació personal a través del temps, amb independència dels problemes de salut, i és pròpia del generalisme. En canvi, la continuïtat està relacionada amb el seguiment d’un episodi de malaltia específic i la relació personal professional-pacient es dóna entorn d’aquesta patologia i és pròpia de l’atenció feta per especialistes.

La mateixa autora va identificar la longitudinalitat com un dels atributs substancials de l’atenció primària de salut, fortament relacionada amb els altres tres, que són l’accessibilitat, la globalitat i la coordinació. Va proporcionar evidència dels avantatges de la longitudinalitat de professional en: Major identificació dels problemes i necessitats, diagnòstic més precís, menor nombre d’hospitalitzacions, menors costos, major compliment d’algunes activitats preventives i augment del grau de satisfacció. Aquests efectes els va atribuir al coneixement adquirit amb el pas del temps, a la millor identificació dels problemes dels pacients i a la relació de confiança generada.

Què hauria passat si…?

Etiquetes

educació mèdica, Informe Flexner, sistema sanitari, transició

Article de Mª José Fernández de Sanmamed a El diari de la sanitat:

Què hauria passat si…? Per una transició necessària dels sistemes sanitaris

Alguns teòrics de la història de la medicina situen l’any 1914 com clau per a la medicina al·lopàtica moderna. En aquesta data es va ordenar, uniformar i regular l’educació mèdica als EEUU i Canadà que fins aleshores estava bastant desorganitzada i era molt heterogènia amb enfocaments diferents segons cada universitat.

La Fundació Rockefeller va participar en la creació d’institucions educatives per a professionals de la salut i va impulsar un procés de selecció entre diferents propostes. Se’n varen presentar i competir tres de molt diferents: un model de caràcter ambientalista presentat per la Universitat de Harvard, un enfocat als determinants sociopolítics que defensava la Universitat de Columbia, i una proposta biomèdica presentada per la Universitat Johns Hopkins i basada en l’informe Flexner elaborat als EUA el 1910. La Fundació Rockefeller va intervenir a favor d’aquesta última i des de llavors aquest enfocament, que va actuar com ordenador de la formació mèdica, presideix els sabers, les pràctiques i la recerca en els sistemes sanitaris de tot el món.

No sabem si el magnat dels negocis era molt partidari de la medicina al·lopàtica, que com anècdota va morir acompanyat del seu metge homeòpata, però sí que va ser un visionari del gran camp de negoci que s’obria amb aquesta elecció. Va posar el coneixement biomèdic al servei del sistema econòmic i social dominant de manera coherent amb els seus interessos comercials.

Obrint camins amb la prescripció infermera

Etiquetes

infermeria, prescripció, Real Decret

Imatge: PIxabay

Esta entrada está traducida a la lengua castellana, que podreis encontrar a continuación.

Fa tres anys del Reial Decret 954/2015 sobre Prescripció infermera aprovat pel govern del PP i rebutjat pels col·legis de la professió, associacions d’infermeria, comunitats autònomes, i altres, com vam explicar en la nostra entrada Rebutgem el Reial Decret sobre Prescripció Infermera. Fa pocs dies el Ministeri de Sanitat ha publicat al Boletín Oficial del Estado (BOE) un nou Reial Decret amb importants canvis pel que fa a la indicació, ús i autorització de la dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà per part de les infermeres, amb l’objectiu de donar la cobertura legal necessària en el desenvolupament de les competències infermeres.

Hem de felicitar totes les infermeres per aquest èxit, doncs per fi ha arribat la cobertura legal a la seva pràctica diària, la seguretat jurídica per la qual s’ha lluitat des de fa molt de temps. És una molt bona notícia tant per les infermeres com per les pacients. El nou RD reconeix la prescripció autònoma infermera, per la qual han demostrat suficient formació i capacitat al llarg dels anys.

2018, un any per a l’esperança a l’atenció primària

Etiquetes

2018, atenció primària de salut, FoCAP

Al FoCAP acabem el 2018 cansades però esperançades. Els darrers mesos hem vist el despertar de l’atenció primària i la possibilitat que amb la lluita perseverant de totes les professionals que hi treballen, tot recomenci.

Aquesta esperança és possible perquè l’hem construït. El FoCAP hi ha posat el seu granet de sorra.

2018 ha estat un any de molta denúncia. La consulta és un mirador privilegiat de les injustícies socials i les disfuncions del sistema sanitari. Les metgesses i infermeres de família no podem renunciar a la nostra missió de testimoni i altaveu de la repercussió que tenen sobre la salut i el patiment que generen. Així hem denunciat la fragmentació de l’atenció concretada en els dispositius de cronicitat que està duent a la irrellevància dels Equips d’Atenció Primària que acabarà repercutint en la qualitat i l’equitat de l’atenció; un any més hem tornat a dir que la grip no pot sorprendre i col·lapsar els centres sanitaris perquè no és cap sorpresa; que les condicions laborals de la indústria càrnia al territori estan perjudicant la salut d’uns treballadors desprotegits dels abusos; que el sistema sanitari exerceix violència de diferents tipus envers les dones; que el dret a la prestació per risc en l’embaràs està volgudament ocultat; que l’austeritat neoliberal emmalalteix i mata i que l’exclusió sanitària continua; que s’ha de buscar la conciliació laboral dels professionals preservant l’accessibilitat i la longitudinalitat de l’atenció a la ciutadania; que la registritis està envaint les nostres consultes i que hi ha direccions d’Equips d’Atenció Primària anti-líders i departaments de recursos in-humans.

I ara, després de la vaga, què…? (Tot recomença)

Etiquetes

autonomia, direcció, equip d'atenció primària, gestió, lideratge, organització, professionals, vaga

Imatge: Pixabay

En una anterior valoració ja vàrem comentar les limitacions dels acords entre sindicat de metges i administració que es van propiciar per la vaga dels dies 26-30 de novembre.

Caldrà imaginar i posar en pràctica mesures de pressió que permetin avançar més enllà dels acords. Cal, sobretot, aconseguir el 25% del pressupost del Departament de Salut per als equips d’atenció primària, així com ampliar el nombre de places de formació d’infermeria i medicina de família i comunitària (MIR i IR), fins situar-les entorn d’un 50% del total de les places convocades.

Però cal ser pràctics i espavilats i saber aprofitar aquelles coses positives que els acords de la vaga ens han deixat. Al nostre entendre, cal no entossudir-se en els números (minuts, visites, etc.) i, en canvi, aprofitar altres aspectes que poden suposar importants millores del clima laboral.

Seria bo que tots els EAPs exigissin l’aplicació d’aquestes mesures de forma immediata:

La lluita s’estén

Etiquetes

atenció primària de salut, concentració, mobiltzacions

Per al dimecres 19 de desembre s’han convocat una CONCENTRACIÓ ESTATAL PER L’ATENCIÓ PRIMÀRIA. La vaga de Catalunya ha estimulat la lluita que s’estén per tot el territori: Assemblees, concentracions, declaracions, dimissions… Alguns exemples:

Burgos,   Màlaga,   Euskadi,   Còrdova,   Galícia, Ciudad Real,  Madrid, les infermeres de Madrid. 

Cal seguir amb mobilitzacions perquè amb els acords de la vaga no en tenim prou, cal reformes profundes al sistema sanitari i seguirem fins aconseguir-les.

Avenç insuficient per acabar amb l’exclusió sanitària

Etiquetes

exclusió sanitària, Reial decret llei, universalitat

La PASUCAT (Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya) ha presentat el seu informe 6 anys d’exclusió sanitària: l’impacte del RDL 16/2012 a Catalunya en què denuncia 375 casos d’exclusió sanitària detectats des de 2013, la punta de l’iceberg d’un nombre desconegut de casos d’exclusió a tota Catalunya.

Segons l’informe, el fet de no poder empadronar-se ha estat una causa importantíssima d’exclusió, malgrat això, dels 375 casos de vulneració registrats, 175 sí que tenien el padró vigent. Avui en dia, les barreres a l’accés al padró continuen causant exclusió sanitària.

Entre les diferents formes d’exclusió han detectat:
– facturació il·legal d’urgències i denegació d’atenció. 108 casos registrats!
– 20 embarassades, 91 menors, 12 refugiades han vist vulnerat el seu accés a la salut
– traves burocràtiques per a obtenir el padró o la targeta sanitària quan es té el dret

Com a resposta a l’àmplia demanda social de derogació del RDL 16/2012 i de retorn a un sistema sanitari universal el Congrés de Diputats, el setembre del 2018, ha aprovat el Reial Decret-Llei 7/2018, que representa un gran avenç ja que inclou el dret a la protecció de la salut i atenció sanitària a les persones estrangeres que trobant-se a l’Estat espanyol no hi tenen la residència legal. Malgrat que es pretén garantir el dret universal a la salut, hi ha algunes qüestions que no queden ben regulades el que suposa que es manté l’exclusió en nombroses circumstàncies.

El despertar de l’Atenció Primària. Ara tot recomença

Etiquetes

atenció primària de salut, infermeres, metges, mobilització, professionals, sindicat, treballadores socials, vaga

Fem la nostra valoració de la vaga de l’Atenció Primària que es va fer la setmana passada a Catalunya i analitzem els acords que es van dur a terme entre el sindicat Metges de Catalunya i representants del Departament de Salut i de l’ICS.

Podeu descarregar el PDF a:                El despertar de l’APS

 

Por el interés que ha suscitado la huelga entre nuestros compañeros del resto del estado, ofrecemos la traducción del documento a la lengua castellana. Lo encontrareis en PDF en:             El despertar de la APS. Versión en castellano

Divendres (no dijous, malgrat moltes informacions interessades) es va acabar la vaga dels equips d’atenció primària (EAP), de què ens fèiem ressò en una recent entrada.

Un cop acabada, serà bo fer-ne un primer balanç (el pas del temps i els fets que es produeixin acabaran de donar-nos les claus de la seva importància).

El malestar ve de lluny i ja feia temps que es posava de manifest. La vaga era necessària i previsible. Les mancances i el menyspreu vers l’atenció primària de salut (APS) han estat tan greus que tot allò que s’aconsegueixi a partir d’aquesta setmana semblarà poc.