Conflictes d’interès. Alguna cosa es mou?

Etiquetes

, ,

Presentem tres posts recents de Sergio Minué en el seu blog El Gerente de Mediado que posen damunt la taula el tema dels conflictes d’interès. En el post del dia 30 de juny constata que la majoria de les encara escasses declaracions de conflictes d’interès que es fan són negatives  (és a dir, de persones que declaren no tenir-ne), i que, tot i que els conflictes d’interès són molt freqüents i abasten múltiples camps, ens resulten invisibles. I pocs dies abans, en un altre post reflexiona sobre la relació dels metges i metgesses amb la indústria i la dificultat de canviar-ne els comportaments.

Està àmpliament demostrada la influència dels incentius de la indústria farmacèutica sobre la prescripció  dels metges, ja siguin incentius individuals en forma de retribució per activitats formatives, inscripció a cursos i congressos, àpats i regals; o incentius col·lectius, com patrocini de recerca o d’activitats científiques i formatives de les societats científiques, cosa que en pot condicionar el contingut. La relació amb la indústria, pot portar a prescriure fàrmacs innecessaris, més cars (amb repercussió en els pacients i en la sostenibilitat del sistema sanitari) o dels quals es desconeix el perfil de seguretat. Però, a més a més, erosiona la confiança que la població té en el sistema sanitari i que sustenta la relació metge-pacient. Ja el 2002 el grup d’ètica de la CAMFiC va publicar un document sobre la relació dels metges de família amb la indústria farmacèutica.  I des d’aquí,  cal valorar l’esforç que darrerament estan fent algunes societats científiques  de medicina de família per visibilitzar els conflictes d’interès i reduir  la seva dependència de la indústria. Continua llegint

Quan la serp obre la boca… el ratolí s’ha de fer fort

Etiquetes

, , , ,

Little_mouse_and_snake_(4368277140)_(2).jpg (2304×3456)Un any més, Juan Simó ens ofereix les dades de l’evolució de la despesa en atenció primària vs. atenció especialitzada al conjunt de l’Estat espanyol. Aquest any la gràfica mostra l’evolució des de l’any 1984 fins al 2014.

Ja des de fa dos anys, l’autor ens ve alertant d’aquesta “serp” que dibuixa la gràfica, on les diferències entre ambdues despeses són més diferenciades any rere any, fins al punt que entre el 2013 i el 2014 ,en plena època de retallades, la despesa a l’atenció especialitzada ha augmentat discretament, i a l’atenció primària continuat decreixent.

Potser la gràfica més flagrant és la de la despesa en personal, que malauradament dibuixa la mateixa forma de serp que no deixa d’obrir la boca encara més que l’anterior, ja que des del 2012 ha anat augmentant la despesa en l’Atenció Especialitzada, a l’hora que en l’Atenció Primària no ha deixat de disminuir.

Totes aquestes dades configuren un panorama en què l’autor es pregunta si aquesta serp ens acabarà engolint, com al ratolí del vídeo que hi ha al final del post. Recordem que aquest ja és el segon post en pocs mesos on es dibuixa l’ombra de la desaparició de l’Atenció Primària “engolida” per l’ Especialitzada… Probablement no cal arribar a imaginar aquest extrem, però sí ser conscients d’aquestes dades i no cansar-nos de reivindicar una Atenció Primària potent, dotada dels recursos humans i econòmics que necessita, tot recordant que està sobradament demostrat que un sistema sanitari centrat en l’Atenció Primària és molt més eficient. Així que, si el que es pretén amb aquesta reducció de la despesa és estalviar, no seria aquest el camí.

Oposicions ICS 2016: propòsit d’esmena

Etiquetes

, , , , , , , ,

stock-photo-marketing-segmentation-customers-care-customer-relationship-management-crm-and-team-building-252391039El passat 19 de juny es van realitzar oposicions per a places de medicina de família, pediatria, infermeria, llevador, auxiliar, administratiu i zelador a l’Institut Català de la Salut. Ja s’ha comentat en diversos mitjans aspectes com la logística i la organització de les mateixes; aules que quedaven petites per la quantitat d’aspirants, talls de llum inexplicables amb solucions poc encertades, horaris que no es complien amb els conseqüents retards acumulats que patien sobretot els convocats al vespre. Alguns dels articles que enllacem al final del text comenten, fins i tot, un cas de possible frau donat que es van trobar codis identificatius que l’aspirant rep en personar-se i acreditar-se en el moment de l’examen, perduts per una planta d’hospital dies abans. També van detectar-se les ja “clàssiques” errades de redacció, que malauradament sorprenen menys, però no per això deixen de ser greus, preguntes amb més d’una resposta correcta, dobles negacions…

Però, lluny de banalitzar els fets esmentats, que són motiu de justa indignació i queixa ben argumentada, caldria aprofundir més en la crítica a aquesta convocatòria d’oposicions.

I per què?

Continua llegint

Envia’ns fotos per a l’edició de Diaris de Trinxera

Etiquetes

,

stock-photo-photographer-silhouette-isolated-on-white-background-378327136Estem preparant una edició digital i en paper dels «diaris de trinxera» més llegits i ens agradaria posar-hi imatges que reflectissin el contingut i l’esperit dels escrits.

Per això demanem als socis I sòcies de FoCAP que ens feu arribar fotografies per acompanyar els textos. De totes les rebudes en seleccionarem unes 15 per incloure en l’edició.

Les fotografies han de ser en blanc i negre, estar relacionades amb les nostres consultes, els domicilis on visitem, els barris, pobles o ciutats on treballem, les persones que atenem o amb nosaltres mateixos. No cal que identifiquin persones, però si és el cas, cal que autoritzin la fotografia i el seu ús en la nostra publicació. També demanarem que les autors i autores de les imatges seleccionades facin una cessió de drets.

En les podeu enviar a focap2009@gmail.com abans del dia 20 de juliol

Adjuntem un model de  Cessió drets d’imatge, que ens haureu de fer arribar complimentat i signat.

Atenció primària a domicili a les nits a Barcelona

Etiquetes

, , , , ,

Les darreres setmanes s’ha fet públic l’encàrrec que el CATSalut ha fet a l’Institut Català de la Salut d’assumir l’atenció domiciliària de les nits i els festius a la ciutat de Barcelona. D’aquesta manera l’atenció primària de Barcelona assumirà tota l’atenció domiciliària (excepte emergències). Segons la informació que ha donat l’ICS, durant els dies laborables es farà des dels CAPs, com ara, i les nits i els festius s’organitzarà des dels CUAPs, de manera similar a com s’està fent actualment els dissabtes. En aquest moment el servei l’està donant una empresa privada, SARDomus, en règim de concessió, que contracta professionals que cobren per domicili realitzat[1]. Els professionals d’aquesta empresa no tenen accés a la història clínica del pacient i la seva activitat només queda registrada en uns fulls autocopiadors d’assistència. No s’han fet públiques dades sobre la qualitat de la seva assistència ni sobre la seva capacitat resolutiva, nivell de derivacions o perfil de prescripció. Continua llegint

Què es diu del malestar emocional de causa social?

Etiquetes

, , , ,

31 maig 2016-10El dia 31 de maig es va presentar el document “Atenció a les persones amb malestar emocional relacionat amb condicionants socials a l’Atenció Primària de salut”. En l’acte van intervenir: Nani Vall-llossera, presidenta del FoCAP, Lluís Isern, coordinador del projecte SEPAC (Suport emocional a persones afectades per la crisi) i membre de la Fundació Congrés Català de Salut Mental,  Elena Serrano, metgessa de família i coautora del document, i Josep Moya,  psiquatra i coordinador de l’Observatori de Salut Mental Comunitària de Catalunya. Tots ells van remarcar la importància dels condicionants socials en la salut, la demanda que rebem a l’APS de persones amb malestar emocional i la importància de que s’abordi de manera saludable i no iatrogènica.

Durant l’acte es va projectar el vídeo realitzat per Montse Salgado, Gemma Torrell i Alba Martín “Malestar emocional, condicionants socials i Atenció Primària de Salut”    en el qual persones del carrer i professionals responen a les preguntes:

  • Què opines sobre la freqüència de pacients amb malestars relacionats amb condicionants socials i econòmics?
  • Coneixeu algú que tingui problemes econòmics que li hagin provocat o empitjorat un problema de salut?
  • Sap si ho han parlat amb algú, a nivell de la família o amics?
  • Quines opcions d’abordatge et planteges quan es presenten a la consulta?
  • Com vius aquest tipus de demandes?

hqdefault

El document ha despertat interès en professionals i mitjans de comunicació. Ha tingut més de 600 entrades des del nostre blog i ha estat recollit per:

Diari de la sanitat

Ara

RAC 1, programa No ho sé. Podcast de les 21h de l’1 de juny a partir del minut 43.

 

Bon lideratge per a una atenció primària potent

Etiquetes

, , , ,

stock-photo-fishes-in-group-leadership-concept-131437046Fa pocs dies, des d’aquest mateix fòrum, es parlava de la importància de tenir equips ben preparats per tal de tenir una Atenció Primària potent. Una de les dificultats per aconseguir-ho, a vegades, és la mateixa direcció de l’equip. Dirigir un equip de treball no és gens fàcil i menys amb l’organització tan rígida que tenen les organitzacions sanitàries. A més, la variabilitat de les persones que conformen l’equip i la gran complexitat individual compliquen més la tasca. A vegades les direccions semblen més preocupades per la consecució de determinats objectius empresarials que per promoure unes bones relacions interpersonals i comunicatives que facin créixer professionalment els membres dels equips i facilitin una millor atenció a la ciutadania. La capacitat i les habilitats per relacionar-se i treballar amb d’altres no és l’única qualitat d’una bona direcció, però n’és una i és important.

Avui volem fer una reflexió sobre algunes de les característiques que hauria de tenir un bon lideratge i la importància d’aquest en el clima laboral de l’equip i en el desenvolupament de les seves tasques. Ens ocupem d’aquest tema perquè pensem que les nostres organitzacions sanitàries tenen problemes de lideratge i d’estil de direcció. El suport directiu és un dels factors relacionats amb la qualitat de vida professional, juntament amb la càrrega de treball i la motivació intrínseca.

Continua llegint

Atenció Primària, crisi i malestar emocional

Etiquetes

, , , , ,

PORTADA 2

 

Document elaborat pel Grup de reflexió i acció (GRA) del FoCAP format per:

Marta Castelló, Mª José Fernández de Sanmamed, Judit Garcia, Mª Victòria Mazo, Juan Manuel Mendive, Mª Mercè Rico, Aurora Rovira, Elena Serrano i Francesca Zapater

 

 

 

La crisi econòmica que es va iniciar el 2008 i les polítiques d’austeritat aplicades han produït un important patiment social. La sortida de la crisi a escala macroeconòmica s’està produint amb nivells insuportables de desigualtat, i els problemes d’accés a un treball digne o a l’habitatge no tenen perspectiva de resoldre’s a curt termini. Estem ja en fase de cronificació de la pobresa d’un sector important de la població. El malestar psicològic relacionat amb la crisi i les pèrdues provocades per aquesta han evolucionat a un malestar relacionat amb la pobresa i la manca de perspectives de millora.

A les consultes d’atenció primària de salut (AP), el patiment causat per les dificultats socials té vàries maneres de presentar-se; ja sigui en forma de símptomes psicològics o en forma de símptomes orgànics. Les demandes que tenen l’origen en el patiment social sovint
inquieten els professionals, que ens trobem amb poques eines per a la seva comprensió, categorització i intervenció. La nostra reacció davant el patiment psicològic de vegades és de negació o rebuig, per la impotència que ens provoquen. La resposta que hi donem sovint és medicalitzada, centrada en posar etiquetes diagnòstiques de malaltia a processos que no ho són i en l’ús de fàrmacs per tractar-ne les manifestacions clíniques.

Continua llegint

L’atenció primària davant el malestar emocional

Etiquetes

, , , , ,

SI ENCARA NO HO HAS FET, ET POTS INSCRIURE AQUÍ

 

Flyer-imatge

Volem el pa sencer

Etiquetes

, , ,

A propòsit de l’elecció de places VolemelpasencerMIR d’enguany, apareixia a Redacción Médica un article informant de la tendència a l’alça dels darrers anys a que l’especialitat de Medicina familiar i comunitària sigui escollida per més metges entre les primeres 500 places.

Està clar que com a notícia és positiva, fins i tot podríem escriure el titular “La primera plaça MIR de Medicina Familiar i Comunitària s’ha escollit amb el número 88”. Espectacular, entre els 100 primers. Copets a l’esquena, inflem el pit i ens sentim cofois de ja no ser escollits al final, ja no som aquell nen que tots deixen per l’últim en fer els equips perquè no sap jugar a futbol.

Dies més tard, toquem de peus a terra, o millor dit ensopeguem amb la realitat, gràcies a que Jordi Varela ens fa veure més enllà del nostre nas amb el seu escrit en resposta al primer article.

Si abans dèiem que estàvem contents perquè ja no érem “l’aneguet lleig” de l’esbarjo, en Varela ens fa tornar a classe. Ens dóna un bon repàs de matemàtiques, religió i ciències, sense deixar de repassar història.

M’explico:

L’aritmètica és contundent. 500 – 8 = 491. 491 especialistes en òrgans i sistemes versus 8 especialistes en persones. La tecnificació i superespecialització sovint desmesurada i desproporcionada versus la visió integral de les persones. Persones visitades en la seva comunitat, amb els seus problemes de salut (que no vol dir sempre mèdics), en interacció contínua i mai de forma aïllada, el més semblant a la realitat, de fet, la realitat en si mateixa. Pura i (avui més que mai) dura.

Continua llegint

Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 3.223 other followers