Resposta a un especialista en cardiologia

Etiquetes

Font de les imatges:
https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=40216582 i Pixabay

Les diferències entre les especialistes en medicina de família i altres especialistes en el criteri clínic o en el maneig d’una pacient són freqüents. És lògic, unes tenim una visió global i les altres una visió focal i totes dues són necessàries per acabar prenent la millor decisió. Això requereix una bona comunicació entre les diferents professionals que intervenen en l’atenció, i confiança i respecte mutus, així com tenir en compte la persona malalta.

No sempre les coses passen d’aquesta manera i de vegades s’entra en un conflicte entre dues «parts», una de les quals es considera superior, amb més raó i més poder que l’altra. Moltes de nosaltres hem rebut notes o hem escoltat comentaris d’especialistes secundaris en to crític sobre alguna cosa que hem fet i dient-nos allò que hem de fer. A vegades, fins i tot, s’arriba a la manca de respecte. Aquest és el cas d’un escrit, que adjuntem a continuació, que ens ha enviat una metgessa de família perquè ens en fem ressò i del qual hem tret totes les referències a persones i llocs per preservar l’anonimat. Podem veure com la companya es queixa pel tracte rebut, que considera ofensiu, i podem imaginar que no era la primera vegada que se sentia ofesa.

La lectura de l’escrit ens suggereix que alguna cosa ha de canviar, que no podem seguir sent considerats especialistes de segona categoria a les ordres d’especialistes considerats de primera categoria. Potser les organitzacions implicades hi tenen alguna cosa a dir. Almenys això ens agradaria.

En resposta a un cardiòleg:

M’agradaria comentar el teu escrit, ja que crec parlar en boca de molts dels meus companys, si no de tots, si et dic que ens ha resultat ofensiu quan dius que quan derivem un pacient ens hem de programar una visita no presencial al cap de 7 dies. Aquest apartat en principi no depèn del metge, sinó del personal GIS. Es feia tal com tu dius, fins que per culpa de la COVID se’ns va vetar l’accés a l’aplicació de programació de visites. Ara, segons com estan anant de nou les coses a càrdio, ens hem plantejat tornar a engegar circuits.

Tot i així, et diré que aquest sistema no és del grat ni està aprovat per la majoria, si no tots, dels facultatius d’atenció primària. Venim d’un sistema on els cardiòlegs van treballar en comunió amb els metges de primària durant anys. Un sistema en el qual cardiologia i AP unien les seves forces per a on no arribava un, arribar l’altre. Sempre, sempre, sempre, amb la perspectiva hospitalària que el metge d’AP era un bon professional que sovint necessitava de la resolució dels cardiòlegs per així oferir un millor servei (un servei de qualitat sanitàriament parlant) a aquells pacients que, d’altra banda, són comuns per a tots. Molts de nosaltres som ex-residents de família formats en el teu servei i ens sentim orgullosos d’haver col·laborat a crear un sistema integral basat en el respecte i en la confiança entre tots els professionals de la salut.

Continua llegint

Represa amb més longitudinalitat

Etiquetes

, , ,

La COVID-19 està posant contra les cordes l’atenció primària de salut (APS) i qüestionant el seu futur. De fet, però, la pandèmia en sí només hi té una part de culpa. La resta cal atribuir-la al dèficit estructural en equipaments i personal que s’arrossega des de fa anys, i a les mesures organitzatives dels equips que es prenen des del mes de març i que no s’han revertit. Tancament de CAP i consultoris, dràstica reducció de les vistes presencials, agendes úniques per tasques, pèrdua de professionals referents, i altres, són mesures que encara estan presents en molts centres. Professionals i ciutadania reclamem des de fa temps la tornada a la «normalitat», si més no, deixar enrere l’excepcionalitat que es va imposar els primers mesos de la pandèmia.

La realitat no és la mateixa en tot el territori, en alguns llocs les visites presencials s’han recuperat de manera raonable, però en d’altres encara és una assignatura pendent. Es diu que no tornarem a tenir el que teníem, que alguns canvis es quedaran per sempre. Probablement serà així després de la sacsejada pandèmica. Però, com ha de ser la «nova normalitat»? Sobre quines bases s’ha d’edificar? L’actual moment no deixa de ser una oportunitat per repensar i reconstruir l’APS, partint d’allò que ens diu l’evidència. No necessitem invents improvisats, només es tracta de portar a la pràctica el millor coneixement. Actualment hi ha formes d’organització diverses i això no és negatiu, mostra les particularitats de cada lloc, si bé no sempre responen als criteris que defineixen l’APS i a vegades es va cap a una atenció distant, despersonalitzada i dispensaritzada.

La situació és molt fràgil, el sistema trontolla, les necessitats de la població són molt altes i les professionals estan molt cansades. En aquest estat crític es precisen bones orientacions per sortir-ne amb èxit, és a dir, que l’APS representi el paper que li pertoca en el sistema i la societat. És un repte que emplaça els i les professionals, però de manera primordial les administracions públiques implicades.

Recentment, la Direcció assistencial d’atenció primària i a la comunitat de l’Institut Català de la Salut està presentant als equips d’atenció primària (EAP) un esborrany de document titulat Recuperem i enfortim l’Atenció Primària, recomanacions per a la represa. Aquest document aposta de manera decidida per «recuperar la presencialitat, la longitudinalitat i l’accessibilitat, per garantir i ampliar el contacte directe amb els nostres pacients, necessari per al diagnòstic i seguiment de problemes de salut, en un entorn de centres segurs i oberts». En l’apartat de propostes de millora es fa referència a aspectes assistencials, organitzatius, espais i tecnologia, professionals i ciutadania. El document marca objectius ben definits per a la recuperació de l’APS basats en l’accessibilitat, la longitudinalitat, la capacitat de resposta, la presencialitat, i la distribució de tasques dins de l’equip.

Continua llegint

JORNADA DE DEBAT: RECUPEREM L’ATENCIÓ PRIMÀRIA (i 4)

Etiquetes

, ,

Continuem compartint el treball de reflexió que vam dur a terme professionals de l’Atenció Primària de Salut (APS), veïns i veïnes i persones dels moviments socials, durant en l’acte organitzat pel Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) i La Capçalera el passat 1 de juliol . En aquesta trobada vam debatre i plantejar noves formes d’atendre a la població que s’emmarquessin dins dels valors primaristes i com recuperar-los després de la pandèmia.

La discussió es va organitzar en grups que es van formar al voltant de cadascuna de les dimensions o valors de l’APS: accessibilitat, longitudinalitat, integralitat i coordinació. A aquestes dimensions clàssiques es va afegir un concepte nou, la permeabilitat, entorn del qual també es va constituir un grup de discussió. 

En aquest escrit recollim un resum del treball dels grups. En la primera part vam compartir el resum del treball de reflexió entorn dels dos primers aspectes: la permeabilitat i l’accessibilitat; en la segona part, entorn de la longitudinalitat; en la tercera part, de la integralitat. En aquest quart i últim post tractarem de la coordinació.

5 COM RECUPERAR LA COORDINACIÓ

Concepte de coordinació: És una dimensió que fa referència ala relació harmònica entre els diferents nivells assistencials i els diferents professionals implicats en l’atenció d’una persona, és fonamental per assegurar la continuïtat de la cura i l’ús adequat dels recursos. Els professionals d’APS haurien de ser els responsables finals d’aquesta coordinació per a la seva polivalència, els seus coneixements científics i de la situació del pacient, i del seu context personal-familiar i comunitari.

La coordinació és un atribut i un valor de l’APS que topa amb el fet que el sistema sanitari no li reconeix aquesta funció i capacitat. Això limita i menyscaba l’exercici d’aquesta atribució i els seus resultats.

No hi ha coordinació possible sense poder, i a la primària li neguen el poder real de coordinar. No es pot coordinar de veritat perquè s’atorga a l’APS un lloc de subordinació dins del sistema sanitari. Quan no hi ha poder, el sistema situa la primària de la manera més propícia perquè es doni l’efecte secretària. Exemple del dia: El cardiòleg que en visita telemàtica deriva a una pacient des de casa seva a urgències de l’hospital, li diu a la pacient que truqui a la seva metgessa de capçalera perquè demani un trasllat del 061. Quan el sistema treu poder a l’APS, els seus professionals no són tractats com a iguals, les converses no es donen entre col·legues sinó entre superiors i subordinats, entre qui té el coneixement i qui no en sap.

De quina manera la pandèmia de COVID ha afectat la coordinació

Durant la pandèmia, s’ha accentuat aquest qüestionament de la funció de l’APS com a coordinadora i agent del pacient dins del sistema sanitari. Ha estat particularment flagrant el qüestionament que ha patit i està patint per part del servei d’emergències mèdiques (SEM) que reiteradament ha contravingut les indicacions de l’APS i ha negat els serveis que demanava. Tot i que les professionals de l’APS eren les persones que tenien el pacient al davant i sota la seva responsabilitat, i que a més tenien la millor informació per saber quina era l’atenció més indicada en cada cas.

L’atenció especialitzada també ha mantingut aquesta actitud de qüestionament de la tasca de l’APS anul·lant de forma unilateral, sense explicació i sense deixar constància a la història clínica, proves i primeres visites sol·licitades des de l’APS. Es valora positivament que els directors assistencials dels hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS) hagin reconegut públicament que sense l’APS el col·lapse del sistema sanitari hagués estat assegurat.

Una dificultat perquè l’APS pugui exercir aquest paper de coordinadora de l’atenció al pacient és el desconeixement absolut que els altres actors sanitaris tenen del que fa i de les limitacions materials i de personal que té per fer les coses. Algunes de les limitacions són pròpies d’atendre el pacient en el seu context i no en el context hospitalari que el despulla de les seves condicions de vida i de la seva idiosincràsia. Intentar coordinar en aquest context és una cursa d’obstacles i un gran consumidor d’energia i alegria pels professionals.

Continua llegint

Qüestions de vida i mort, per Iona Heath

Etiquetes

, ,

En un delicat detall, Iona Heath ens ha comunicat que el seu llibre Matters of life and death. Key writings ha estat traduït al català amb el títol Qüestions de vida i mort, per S.L. Kalandraka Editora. Moltes de nosaltres l’hem llegit en la seva traducció al castellà, Ayudar a morir, i considerem una molt bona notícia la seva publicació en català. Precisament en aquests moments en què la mort està més present i hi ha massa persones que moren en soledat, recomanem la seva lectura.

El llibre recull les profundes reflexions que li ha proporcionat la seva pràctica de metgessa de capçalera en un barri pobre de Londres durant molts anys. Reflexions sobre la vida, la mort (la bona i la mala mort) i el diàleg que les pacients estableixen amb la metgessa -i diríem que també amb la infermera- en el llarg camí que transiten fins al seu final.

Iona ens diu que morir és difícil i que també és difícil ser metgessa: presenciar cada dia l’agonia i prendre consciència una vegada i una altra dels límits de la ciència. Com John Berger, que signa el prefaci i va inspirar en bona part l’escriptura, Iona destaca l’important paper de la metgessa de capçalera amb relació a la mort, a qui se li demana que en sigui testimoni i que ajudi a morir bé.

La negació contemporània de la mort i la supèrbia de la medicina afegeixen dificultats addicionals tant a metgesses com a pacients, que s’aferrissen a allargar la vida i a perpetuar la il·lusió del dret a la salut perfecte i a la joventut eterna. En canvi, Iona ens parla d’una vida plena, de trobar-li sentit i de construir un relat coherent que doni sentit a l’experiència de viure.

Finalment, es fixa en allò que la metgessa necessita per assistir a les persones que s’estan morint: fer servir les paraules, les mans, els ulls i el cor. Les paraules, per minimitzar la soledat de qui es mor, per trobar-lo i establir una connexió. Les mans, perquè en el moment en què les paraules es fan menys accessibles, el contacte físic esdevé més important per comunicar-nos. Els ulls, per veure la dignitat i la humanitat dels nostres pacients. El cor, perquè en el moment de la mort, la relació entre el pacient i el metge s’estableix en una plena intersubjectivitat del Jo-Tu.

Gràcies Iona per ensenyar-nos tant per poder acompanyar les nostres pacients en moments de malaltia i de mort.

JORNADA DE DEBAT: RECUPEREM L’ATENCIÓ PRIMÀRIA (3)

Etiquetes

, ,

Continuem compartint el treball de reflexió que vam dur a terme professionals de l’Atenció Primària de Salut (APS), veïns i veïnes i persones dels moviments socials, durant en l’acte organitzat pel Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) i La Capçalera el passat 1 de juliol . En aquesta trobada vam debatre i plantejar noves formes d’atendre a la població que s’emmarquessin dins dels valors primaristes i com recuperar-los després de la pandèmia.

La discussió es va organitzar en grups que es van formar al voltant de cadascuna de les dimensions o valors de l’APS: accessibilitat, longitudinalitat, integralitat i coordinació. A aquestes dimensions clàssiques es va afegir un concepte nou, la permeabilitat, entorn del qual també es va constituir un grup de discussió. 

En aquest escrit recollim un resum del treball dels grups. En la primera part vam compartir el resum del treball de reflexió entorn dels dos primers aspectes: la permeabilitat i l’accessibilitat. En la segona part, entorn de la longitudinalitat. En aquest tercer post tractarem la integralitat.

4 COM RECUPERAR LA INTEGRALITAT

Concepte d’integralitat: Entendre, i atendre, la persona com un conjunt, no com un element biològic simplement, sinó també amb aspectes psicològics, socials i espirituals. Entendre-la també en el seu context (dimensió comunitària). Tenir en compte totes les dimensions sanitàries: promoció de la salut, prevenció de la malaltia, atenció a la malaltia, pal·liació i atenció al final de vida, i les causes (determinants) de salut/malaltia.

Per dur a terme una atenció integral es requereix identificar la gamma completa de necessitats de salut dels pacients i disposar de recursos per poder cobrir-les, coordinació amb la comunitat i tot allò que comporta, i identificar la causa de les causes (determinants de la salut). Conèixer la gènesi dels problemes per tenir un punt de partida per abordar els problemes de salut de forma integral.

De quina manera la pandèmia de COVID ha afectat la integralitat

Les iniquitats socials ja existien, però s’han posat més de manifest: manca de suport social, soledat amb patiment, sobreocupació d’habitatges i pobresa en una Barcelona opulenta. Han quedat en evidència les carències del sistema social, no només del sistema sanitari.

L’APS ha hagut de suportar una alta càrrega burocràtica (gestions de salut laboral, incapacitats, informes…) i ha tingut poc temps per fer abordatges emocionals i dels malestars comunitaris/ individuals.

S’han trobat a faltar recursos humans i físics i s’ha produït pèrdues en l’atenció a pacients crònics complexos.

També cal dir que han passat coses positives, com les xarxes de suport veïnal espontani i iniciatives per ajudar els altres.

També han augmentat o fet més evidents tots els defectes del Sistema Nacional de Salut:

  • Sols s’ha pensat en allò que és físic (el virus, el contagi, la malaltia…) produint-se fins i tot morts en soledat.
  • Els professionals (i tota la societat) han patit pànic i se’ls ha fet treballar en desacord amb com creien que havien de fer-ho: això ha creat un mal moral.
  • Manca d’autonomia de gestió dels equips.
  • S’han tancat CAP dificultant a la població l’accés a l’atenció.
  • Fa temps que s’actua per destruir la integralitat, promovent la dispensarització per tasques en lloc de la unitat bàsica assistencial (UBA) i promovent dispositius específics com els programes d’atenció domiciliària i equips de suport (PADES), o els equips d’atenció domiciliària, sobretot a les ciutats.
  • Els professionals no creuen prou en la integralitat: un bon exemple ho són les sessions dels EAP, generalment centrades en allò biomèdic.
  • S’ha menystingut l’APS, que podia proveir cures millor que altres nivells assistencials, i fins i tot s’han tancat centres!
Continua llegint

El SEM es menja l’Atenció Primària

Etiquetes

, , , ,

Fa uns dies, una amiga em va explicar que havien trucat al 061 a les 21 h perquè la mare no es trobava bé. Semblava una infecció d’orina. Van demanar si algú la podia anar a veure. Els van dir que passaven l’avís. A les 2 de la matinada continuava amb molt de dolor i ningú va contactar amb elles. Van reclamar al 061 i els van dir que la demanda estava tancada. A les 8 van anar al CAP i sorpresa!! Quan la infermera va demanar autorització de Fosfomicina, va veure que ja estava posada a la recepta electrònica. L’havia gestionat algú del SEM. Ningú havia contactat amb elles, però el medicament ja s’havia prescrit.

Increïble. El butlletí Info notícies, de la Unitat de coordinació i estratègia del medicament, en el seu número de novembre, ens dona la següent notícia:

En diverses ocasions hem qüestionat el paper del 061/SEM com a porta d’entrada al sistema i hem criticat el fet que se li atorguin més i més funcions que envaeixen el camp de l’Atenció Primària de Salut (APS). Hem defensat amb arguments i documentació científica el valor de la longitudinalitat de l’atenció per a la salut de la població i per a la sostenibilitat del sistema. La relació longitudinal, a més de ser terapèutica, és un garant de la qualitat de l’atenció i de la seguretat del pacient, gràcies al coneixement profund de la persona al llarg del temps.

Davant d’aquesta nova iniciativa hem d’insistir:

  • Crear noves vies d’accés a l’atenció sanitària afecta la capacitat resolutiva del sistema, crea duplicitats, afecta l’equitat i confon la població. La porta d’entrada al sistema ha de ser l’APS.
  • L’oferta d’atenció sanitària telefònica centralitzada no resol una demanda, sinó que crea una demanda.
  • Aquestes visites “extra” fetes en dispositius fora dels equips no serveixen per alliberar els equips de feina (com es demostra en el cas que s’explica a l’inici d’aquest post).
  • Programar visites des del 061 a les agendes dels centres d’APS genera duplicitats, errors per desconeixement de funcionament del centre, dificultat en la gestió de la demanda per no atendre-la directament el personal administratiu sanitari del CAP.
  • Els problemes de salut d’una persona no es poden desvincular de la seva història vital, del seu entorn físic, del seu context sociolaboral i familiar, ni de la comunitat on viu.
  • Els problemes de salut que s’han triat per fer la prescripció des del 061 perquè són considerats “banals” sovint no ho són (ni les cistitis, ni les lumbàlgies agudes ni les vaginitis) i requereixen un abordatge sensible i amb confiança.
  • L’atenció a distància comporta problemes de seguretat potencialment greus pel pacient (i més si qui l’atén no coneix el pacient). Malgrat la tendència actual a la telemedicina, aquests no s’estan avaluant.
  • L’accés a la història clínica des d’aquests dispositius afecta la confidencialitat. Cada vegada més professionals aliens a la persona que consulta accedeixen a tota la seva informació íntima. Caldria fer una reflexió sobre quins valors estan en joc i quina informació es vol compartir, sempre comptant amb la persona titular de la informació.
  • Posar la immediatesa per davant de l’accessibilitat amb longitudinalitat i integralitat, i posar el nombre de visites ateses davant dels resultats en salut poblacional demostren una visió limitada i curtterminista de l’atenció sanitària d’aquest país.
  • Dispositius basats en la immediatesa i no en la resta de valors de l’atenció sanitària (com les walk-in centers del Regne Unit) han estat avaluats i s’ha vist que el seu cost és molt elevat front al valor que aporten al sistema de salut.
  • Tenim un problema greu de manca d’avaluació de les “iniciatives” organitzatives i assistencials al nostre entorn, per exemple de les actuacions dels scouts contractats per Ferrovial. Si no s’avalua ni s’escolten les veus que diuen que un dispositiu no aporta valor, es perpetuen pràctiques que dificulten el correcte funcionament del sistema.
  • Tots els recursos que es dediquen a dispositius que no són APS es detreuen d’aquesta i l’empobreixen
  • Si el problema és que l’APS no arriba a donar resposta a les necessitats de salut de la població, la resposta ha de ser reforçar-la.
  • Si el problema és la manca d’accessibilitat telefònica als centres d’APS, la solució exigeix optimitzar les centraletes i potenciar, formar i dignificar el paper del personal administratiu sanitari.
Continua llegint

Se’ns ha acabat la paciència

Etiquetes

,

LES ENTITATS SOTASIGNANTS ENS DIRIGIM AL GOVERN DE LA GENERALITAT, A LA CONSELLERIA DE SALUT I AL CONSORCI SANITARI DE BARCELONA (INTEGRAT PER LA GENERALITAT I L’AJUNTAMENT DE BARCELONA) MANIFESTANT QUE:

Se’ns ha acabat la paciència

La pandèmia que estem patint ha posat de manifest les debilitats del nostre Sistema Sanitari Públic i les greus conseqüències de les privatitzacions i retallades que els últims anys se li han infligit des del govern de la Generalitat. Conseqüències que s’estan manifestant amb més crueltat a l’Atenció Primària (AP), que ha patit les retallades més dures. I a aquesta AP ja molt castigada i amb profundes deficiències estructurals se li ha afegit la sobrecàrrega que suposa el control de la pandèmia en la comunitat, les residències i les escoles.

El normal funcionament de l’atenció de qualitat a les persones amb malalties habituals no COVID està desapareixent amb greus efectes per a la salut de les persones. I si, com diuen els experts, la pandèmia va per llarg i el seu control correspon a l’AP, no solament es col·lapsarà sinó que morirà. Podrà resistir la situació actual uns mesos amb un cost elevat, però és insostenible a curt-mitjà termini. I hem de tenir present que si cau l’AP caurà tot el sistema sanitari públic català.

Actualment moltes de les característiques que defineixen una AP de qualitat estan sent severament posades en qüestió. En primer lloc l’accés als centres i als professionals s’ha trencat, tothom pot veure les cues a les portes del centres, persones grans i malaltes suportant la calor, la pluja i ara ja el fred, les línies telefòniques estan col·lapsades, hi ha gran demora perquè et tornin la trucada i les visites presencials estan sovint bloquejades. El nostre dret a la confidencialitat es veu trencat en ser preguntades al carrer i davant de tothom Què li passa? Per què ve?

Hi ha CAP que davant l’elevada demanda s’han organitzat fent agendes úniques per a tot l’equip en comptes d’agendes per a cada metgessa i infermera que atén els seus pacients. Aquesta forma d’organització trenca una de les característiques més importants de l’AP “La figura dels professionals de referència que donen atenció longitudinal, és a dir els que assisteixen al llarg del temps a les persones que els pertoquen”. S’estan limitant molt les visites presencials, donant-se situacions d’atenció telefònica-telemàtica en casos en que la presencialitat, l’exploració i la interrelació professional-pacient es fa imprescindible.

D’altra banda els i les professionals estan esgotats física i emocionalment, desesperats i desbordats, amb gran part del seu temps ocupat en fer burocràcia ineficaç. Alguns estan renunciant a la seva feina en veure impossible fer-se’n càrrec per més temps. Cal destacar que cada vegada més la població es refugia en els serveis privats que segueixen fent la seva activitat normal sense assumir cap responsabilitat respecte la pandèmia.

Davant d’aquesta situació les entitats signants reclamem un pla immediat per a l’AP que garanteixi la qualitat de l’atenció i recuperi les característiques que li són pròpies: l’accessibilitat per a tothom; la relació continuada amb el seus i les seves professionals de referència; l’abordatge integral de les necessitats COVID i no COVID, i la coordinació efectiva amb altres nivells especialitzats i hospitalaris.

En conseqüència, reclamem al govern de la Generalitat, a la Conselleria de Salut i al Consorci Sanitari de Barcelona l’adopció de les següents mesures urgents:

Finançament

Pressupost adequat i revisable que suposi al menys el 25% (actualment és del 14,7%) del pressupost total destinat a sanitat, tal com recomana l’Organització Mundial de la Salut.

Continua llegint

JORNADA DE DEBAT: RECUPEREM L’ATENCIÓ PRIMÀRIA (2)

Etiquetes

, ,

Continuem compartint el treball de reflexió que vam dur a terme professionals de l’Atenció Primària de Salut (APS), veïns i veïnes i persones dels moviments socials, durant en l’acte organitzat pel Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) i La Capçalera el passat 1 de juliol . En aquesta trobada vam debatre i plantejar noves formes d’atendre a la població que s’emmarquessin dins dels valors primaristes i com recuperar-los després de la pandèmia.

La discussió es va organitzar en grups que es van formar al voltant de cadascuna de les dimensions o valors de l’APS: accessibilitat, longitudinalitat, integralitat i coordinació. A aquestes dimensions clàssiques es va afegir un concepte nou, la permeabilitat, entorn del qual també es va constituir un grup de discussió. 

En aquest escrit recollim un resum del treball dels grups. En la primera part vam compartir el resum del treball de reflexió entorn dels dos primers aspectes: la permeabilitat i l’accessibilitat. En aquest segon post tractarem de la longitudinalitat.

La CONFIANÇA crea VINCLE, porta al COMPROMÍS I la IMPLICACIÓ, i impulsa XARXA I LLUITA

3 COM RECUPERAR LA LONGITUDINALITAT

Concepte de longitudinalitat: fa referència a l’atenció a les persones de forma longitudinal per part de les professionals habituals al llarg del temps i amb una concepció integral de la persona (és a dir ser atessa per les mateixes professionals per qualsevol problema de salut). Aquesta dimensió genera coneixement de la persona i del seu context familiar i social, i genera també vincle i confiança. Trobar sempre a la mateixa persona professional implica entendre i compartir coses que, si fos amb una professional desconeguda, no es compartiria.

La longitudinalitat, i la confiança que crea, implica més seguretat per les pacients, redueix ingressos i inclús allarga la vida, com molts estudis demostren (vegeu el post del FoCAP Els beneficis de la longitudinalitat i la continuïtat). Una veritable longitudinalitat implica coneixement i integració de les professionals en el barri on es treballa. Sense coneixement del context no es pot conèixer la persona. Tampoc hi ha longitudinalitat si el CAP està tancat, no es deixa entrar a les persones i no hi ha accés. Aspecte aquest que demostra una vegada més que els pilars de l’APS estan íntimament relacionats i que, si un no es compleix, els altres coixegen.

Hi ha situacions en què es qüestiona la longitudinalitat, com ara en els equips docents quan qui passa consulta és la resident de medicina o infermeria. En aquests casos hi ha maneres de que les persones no ho entenguin com un trencament de la longitudinalitat: explicant-ho, fer-li saber que les professionals en aprenentatge formen part de l’equip de referència, que sempre pot demanar visitar-se amb les referents…

Paraules relacionades amb el concepte de longitudinalitat: essencial, imprescindible, empatia, acompanyar, presencial, estar present, compromís, confiança, humanitat, reciprocitat, bidireccionalitat, xarxa, comunitat.

De quina manera la pandèmia de COVID19 ha afectat la longitudinalitat?

El qüestionament de la longitudinalitat ja s’estava produint abans de la pandèmia. Però durant aquesta ha estat un dels pilars de l’APS que s’han vist més afectat, com per exemple:

  • Quan s’han tancat els CAPs.
  • Quan les trucades telefòniques no les han fet les professionals referents i fins i tot no hi ha hagut continuïtat, perquè per un mateix problema han trucat professionals diferents.
  • A vegades s’ha pogut parlar amb les professionals de referència però després de “donar un passeig (trucades per diferents professionals, derivacions a urgències, etc.).
  • L’organització dels centres per tasques.

Així i tot hi ha centres que van fer un esforç per mantenir la longitudinalitat, sobretot en pacients crònics i vulnerables. I això s’ha fet trucant als pacients propis a més a més del que li tocava segons l’organització del centre “en les estones que tenies lliures trucaves als teus pacients”. En altres CAPs l’agenda telefònica respectava que fos de pacients propis.

S’assenyala que la ruptura de la longitudinalitat afecta més a les persones i grups més vulnerables i incrementa la llei de cures inverses.

Continua llegint

Per una resposta comunitària i social a la #COVID19

Etiquetes

,

Foto: Esperanza Martín Correa

Les conseqüències de la pandèmia de COVID19 tenen un gradient social que cada cop es fa més evident. El virus sí que entén de classes socials i les persones empobrides emmalalteixen més i amb més gravetat. Per això les mesures per controlar la pandèmia no poden ser exclusivament sanitàries o restrictives.

En aquest sentit resulta molt il·lustratiu aquest article (Mapa de la COVID-19 a Catalunya, barri a barri) elaborat per El Crític i Storydata amb les dades de la pandèmia acumulades des del juny on arreu de Catalunya es repeteix que els barris amb rendes per càpita més baixes i més densament poblats són els més afectats. Infrahabitatge i infratreball estan sent factors clau en la transmissió del virus.

Si les causes de les causes són socials, la resposta a la pandèmia ha de ser també social, a més de sanitària. Sense garantir l’alimentació i l’habitatge, sense protegir els llocs de treball quan les persones emmalalteixen o han de complir una quarantena, sense agilitzar alternatives habitacionals per fer un correcte aïllament, la resposta sanitària sempre serà insuficient i tardana. Centrar el discurs i l’acció en la responsabilitat individual i en la culpabilització deixa desprotegits als col·lectius més vulnerables i és ineficaç. És possible un altre enfocament per abordar la pandèmia, un enfocament salutogènic centrat en la salut comunitària, l’apoderament i la participació activa de la comunitat. Aquest enfocament és el que proposa l’Alianza de Salud Comunitaria en aquest manifest (COVID 19: Una respuesta comunitaria para una pandemia social), que subscrivim, i també l’Agència de Salut Pública de Barcelona quan demana al govern de l’Estat a través d’aquesta carta aturar els desnonaments que afecten de forma directa la salut de les persones i agreugen els efectes devastadors que està tenint l’onada social de la pandèmia. El FoCAP ha subscrit la carta, juntament amb altres entitats.

JORNADA DE DEBAT: RECUPEREM L’ATENCIÓ PRIMÀRIA (1)

Etiquetes

, ,

El passat 1 de Juliol, al pati de la capella de la Misericòrdia, ens vam trobar unes 70 persones per debatre i plantejar noves formes d’atendre a la població que s’emmarquessin dins dels valors primaristes i com recuperar-los després de la pandèmia. Entre les persones participants hi havia professionals de l’Atenció Primària de Salut (APS), veïns i veïnes i persones dels moviments socials. L’acte va ser organitzat pel Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) i La Capçalera.

Com recuperar l’atenció de la població preservant els valors de l’APS? Aquesta va ser la pregunta que va obrir la jornada. Pregunta que molt probablement ens fèiem moltes professionals un cop finalitzada la primera onada de la COVID-19 i la situació d’alarma sanitària que va provocar, i que no és fàcil de respondre. El malestar que ens generava la situació, en la que es prioritzava l’atenció telefònica envers la presencial i el perill que suposava perdre els valors que fonamenten l’APS, va motivar la necessitat de crear espais de reflexió.

La discussió es va organitzar en grups que es van formar al voltant de cadascuna de les dimensions o valors de l’APS: accessibilitat, longitudinalitat, integralitat i coordinació. A aquestes dimensions clàssiques es va afegir un concepte nou, la permeabilitat, entorn del qual també es va constituir un grup de discussió. En cada grup la discussió es va estructurar entorn de tres aspectes: El concepte del valor, com s’havia vist afectat per la pandèmia i propostes per recuperar-lo. En aquest escrit recollim un resum del treball dels grups.

En aquest primer post compartim el resum del treball de reflexió entorn dels dos primers aspectes: la permeabilitat i l’accessibilitat.

1 EL VALOR DE LA PERMEABILITAT

Durant la jornada sorgeix la noció de la PERMEABILITAT entesa com la capacitat d’adequar la forma i els continguts de la pràctica de l’APS a les necessitats i realitat de la població que s’atén i amb la qual es treballa. Un exemple d’adaptació al context és la forma en que els equips d’atenció primària (EAP) es van organitzar per fer front a la COVID, o la incorporació de la figura de mediació en alguns centres d’atenció primària (CAP).

Es posa la permeabilitat en contraposició a l’existència d’equips amb direccions fortes o amb formes de treball protocol·litzades, amb la presa de decisions relegades a un nombre reduït de persones, en general allunyades del dia a dia de les comunitats. Aquesta lògica de treball dificulta ser permeables a les particularitats del context concret en què es treballa i atendre el feedback que es pugui donar.

Continua llegint