Som 200 menys, però som milers convençuts i convençudes

Etiquetes

hospitalocentrisme, medicina generalista, metges residents, MIR, pressupost, pressupostos, residents

El 20 de maig va acabar l’elecció de places MIR de la convocatòria estatal de 2022. El balanç no pot ser més trist per l’especialitat de Medicina de Família i Comunitària: 200 places han quedat sense cobrir, 71 a Catalunya.

Les causes són profundes, complexes i venen de lluny: la manca de prestigi de les professions de servei i cures, l’enlluernament per la tecnologia i la superespecialització, la dificultat d’aprendre i practicar el generalisme, l’absència de la Medicina de Família a les facultats i a l’enfocament de l’examen MIR, la situació subalterna de l’atenció primària dins del sistema sanitari i la precarietat del dia a dia en unes consultes saturades per la mala distribució de la resposta a les necessitats de les persones dins del sistema i dels equips i per la burocràcia… La pandèmia de covid-19 no ha fet sinó accentuar els motius pels quals les noves generacions d’estudiants de Medicina defugen fer l’especialitat de Medicina de Família i Comunitària.

Els referents emocionals, entre el risc i l’oportunitat

Etiquetes

equips d'atenció primària, fragmentació, malestar emocional, nous perfils professionals

_{Il·lustració: Begoña R.M.}

Fa uns mesos, en aquesta entrada, expressàvem els nostres dubtes respecte a l’oportunitat i l’efectivitat de la introducció dels dits referents emocionals en els equips d’atenció primària (EAP).

Passat ja algun temps des de la seva incorporació hem recollit l’opinió basada en algunes experiències per poder-hi seguir reflexionant. Cal dir que de moment s’observa una total heterogeneïtat quant al perfil acadèmic de les persones contractades, la seva vinculació amb l’EAP i el tipus de tasques que han decidit desenvolupar. Sense directrius que els orientin, cada referent fa el que millor pot i sap.

Es pot considerar que aquests primers mesos són una fase de contacte i coneixement de l’entorn sanitari i comunitari en el qual treballen, doncs, en general, desconeixen la realitat i no parteixen de formació específica ni experiència. Per tant, s’han de familiaritzar amb l’e-cap, entendre la dinàmica dels equips, identificar necessitats de suport als sanitaris, conèixer què s’ha fet o s’està fent en els diversos programes i activitats comunitàries, entrar en contacte amb els agents i els actius socials, etc.

La desesperança de l’espera

Etiquetes

burocràcia, coordinació, llistes d'espera

L’Atenció Primària té com a funció principal ser l’eix vertebrador del sistema. És el mantra que portem sentint durant tota la pandèmia COVID. Però durant aquests més de dos llargs anys, ens hem trobat que hem assumit un munt de tasques derivades de la COVID i hem deixat de fer moltes d’altres que sempre havíem fet i són l’essència de la nostra especialitat. Els nostres companys dels hospitals també han fet canvis en la seva manera de treballar, han incorporat també les trucades telefòniques com a manera d’atendre pacients i han limitat tant o més que nosaltres l’atenció presencial. Alguns d’ells en els moments de més impacte de la malaltia sobre els hospitals han fet atenció directa de la patologia independentment de l’especialitat que tinguessin. D’altres han revisat protocols i procediments de la seva especialitat per omplir els buits de l’activitat assistencial demorada. Molts d’ells han redistribuït les tasques amb poca coordinació amb l’atenció primària que si no estava fent proves COVID, estava vacunant o seguint les directrius que de forma erràtica anaven aterrant. El fet és que amb l’arribada abrupta de la COVID es van deixar de fer moltes visites programades i moltes d’elles han caigut en l’oblit i mai més han estat reprogramades.

Assistim en aquests moments des de l’Atenció Primària a unes llistes d’espera per accedir a especialitats focals com mai abans havíem viscut. La volguda i sempre esperada desburocratització de la nostra especialitat s’ha vist colpejada per un sistema que pretén que totes les visites que es van perdre, es tornin a demanar. Si totes aquestes visites ja estaven programades, és d’entendre que estaven indicades, i que revalorar aquesta indicació de nou representa una càrrega de treball que no hauria de recaure sobre l’Atenció Primària. Més de 741.000 catalans estan en llista d’espera per un procediment mèdic, ja sigui una intervenció quirúrgica, una prova mèdica o visitar un especialista hospitalari. Són les pitjors dades de tota la sèrie històrica que s’inicià el 2003.

Comencem un projecte per a escoltar-nos i reparar l’atenció primaria

Etiquetes

malestar emocional, post-COVID19, reparació

En els propers dies es farà pública una proposta conjunta del FoCAP i el Departament de Salut en col·laboració amb la Societat Catalana de Mediació en Salut titulada Millorem la salut de les persones tenint cura de l’atenció primària, la primera fase del qual tindrà lloc durant el mes de juny. Volem explicar com ha nascut i per quins motius.

A la primavera del 2021, quan ja portàvem més d’un any de pandèmia, des del FoCAP vam pensar que calia fer alguna cosa davant el patiment existent entre les professionals d’atenció primària, un patiment que ve de lluny però que arran de la crisi de la COVID ha crescut. En aquell moment les professionals vivíem una gran sobrecàrrega amb agendes telefòniques interminables i la por a treure filtres a la consulta presencial. Ens preocupava també la pèrdua dels valors essencials de l’AP que percebíem. La manera com es va fer front a la pandèmia des de les institucions i com es va comunicar (o no comunicar) a la població la feina que s’estava fent a l’atenció primària van ser motiu de desassossec per a les professionals. Tot plegat va agreujar el patiment de les professionals i també el de la població, perquè l’un va unit a l’altre. A hores d’ara, aquest malestar segueix present perquè seguim passant-ho malament. Les condicions són adverses i la feina molta i massa sovint poc valorada. Però la població necessita l’atenció primària i els beneficis que dona a la salut i també a la sostenibilitat del sistema. I les professionals ens mereixem una oportunitat per a poder aturar-nos i recarregar energies.

La meva APS en temps de pandèmia (per Roser Marquet, metgessa de família i comunitat)

Etiquetes

COVID19, gestió sanitària, post-COVID19, pressupostos

_{Foto: Pol Rius. Diari de la Sanitat}

Recollim en aquest post un testimoni de com, durant la pandèmia, els equips es van organitzar més enllà de les poques directrius oficials que hi havia per continuar donant resposta a les necessitats en salut de les comunitats i pacients a qui atenien. Entenem que aquest testimoni és reflex d’allò que van viure i portar a terme moltes professionals i equips i que posa en valor la capacitat de prendre decisions en moments crítics, arrelades als diferents contextos geogràfics, socials i sanitaris, ben coneguts per cadascun dels equips. L’experiència de la resposta a la pandèmia, amb els seus encerts i desencerts, hauria d’inspirar formes de gestió i de presa de decisions més descentralitzades, amb major autonomia dels equips i una major confiança en el saber dels professionals i en el compromís que els vincula a les necessitats de les poblacions que atenen. Saber i compromís que en ocasions comporta «dir NO» a directrius allunyades de la realitat i desenfocades en la valoració de quina és la part del sistema que és més efectiva i eficient en cada situació.

“Diuen que els EAPs hem estat tancats durant la pandèmia. Potser en alguns llocs. Però no en altres. I la generalització ens ofèn. M’agradaria fer visible la tasca del meu EAP.

Per començar cal recordar que al començar la pandèmia a l’APS ja anàvem justos de recursos (un 16% del pressupost quan hauria de ser el 25). Ara estem a menys del 12%. Potser sembla que és fàcil fer tota la feina que hem de fer. Saben el SCS, els mitjans o la ciutadania quina o quanta és? No ho crec. De fet, l’APS és el lloc més complex de tot el sistema.

Mostreu el vostre suport a l’Atenció Primària i adheriu-vos a la campanya 25%Atenció Primària JA

Etiquetes

campanya, mobilitzacions, política sanitaria, polítiques de salut, pressupost

El passat dijous 5 de maig vam donar el tret de sortida a la campanya «25% Atenció Primària». Les entitats organitzadores de la campanya (Amnistia Internacional Catalunya, FoCAP, Marea Blanca, Medicus Mundi Mediterrània i Rebel·lió Atenció Primària) ens vam manifestar davant del Parlament de Catalunya per reivindicar la importància de l’atenció primària i la necessitat de dotar-la de recursos suficients.

Per què reclamem?

L’atenció primària és la porta d’accés al dret a salut, l’OMS assegura que pot satisfer el 70% de les necessitats sanitàries de les persones al llarg de la seva vida i és fonamental per a prevenir i promoure la salut, ja que permet realitzar diagnòstics de manera precoç i detectar problemes de salut abans que s’agreugin.

Tot i això, seguim amb una atenció primària infradotada amb professionals exhausts i amb una falta de recursos endèmica després d’anys de mesures d’austeritat. El resultat són llargues llistes d’espera, tancament de centres sanitaris, abandonament laboral dels professionals, retards en els diagnòstics…

Ajut a la recerca en Atenció Primària concedit a la vicepresidenta del FoCAP

Etiquetes

recerca

El dia 12 de maig, aniversari del naixement de Florence Nightingale, se celebra el dia internacional de la infermeria. Aquest dia ens volem fer ressò de la concessió, el 20 d’abril, d’un dels ajuts a la recerca en atenció primària dirigits a la realització de la tesi doctoral de l’IDIAPJGol i l’ICS a la infermera i actual vicepresidenta del FoCAP, Antònia Raya. Concretament, se li va concedir una ajuda de suport econòmic per a una estada doctoral a la Escuela Nacional de Salud Pública de Cuba, per al desenvolupament de la tesi doctoral titulada “Efectividad de una intervención grupal psicoeducativa realizada por enfermeras de Atención Primaria en pacientes con depresión y comorbilidad física”, que desenvolupa a la Unitat de Docència i Recerca de Barcelona.

La recerca en Atenció Primària, que malauradament és exigua, és una eina clau per poder entendre, avançar i millorar els serveis de salut que prestem i per impactar positivament en la salut de les persones i poblacions que atenem.

Tret de sortida a la campanya 25% Atenció Primària

Etiquetes

campanya, mobilitzacions, política sanitaria, polítiques de salut, pressupost

El proper dijous 5 de maig a les 9.30 h el FoCAP, juntament amb Amnistia Internacional, Marea Blanca, Medicus Mundi i Rebel·lió Atenció Primària, hem convocat una roda de premsa davant del Parlament, coincidint amb la reunió de la Comissió de Salut, per anunciar el llançament de la campanya 25% Atenció Primària JA. Es tracta d’una campanya unitària per reclamar que es destini com a mínim el 25% del pressupost de Salut a l’Atenció Primària a la llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya pel 2023. En aquest comunicat de premsa en donem més detalls.

El Govern de Catalunya desatén les recomanacions de l’OMS i Relators de les Nacions Unides, que insten als Estats a reforçar l’Atenció Primària, peça central del sistema sanitari. Aquestes organitzacions demanen destinar com a mínim el 25% del total de despesa sanitària, però als pressupostos de Catalunya per al 2022 només s’hi va preveure un 17%, sense un desglossament de les partides incloses.

Com treballa el FoCAP?

Etiquetes

FoCAP, participació

Ja fa més de 12 anys dels inicis del FoCAP i durant tot aquest temps ens hem mantingut fidels al nostre ideari fundacional, de la mateixa manera que hem anat adoptant formes de treball en funció de les particularitats de cada moment. Han estat anys en què hem vist com l’atenció primària (AP) es transformava en un succedani que perdia moltes de les característiques que la defineixen, aprofitant la mínima oportunitat, digui’s COVID, digitalització, o qualsevol altra. Han estat anys de treball intens en què hem forjat un cos de pensament, hem guanyat presència en els mitjans i establert complicitats amb la ciutadania organitzada i altres sectors professionals. I ho hem fet des de la perseverança d’un nucli de companyes i companys que han portat i aguantat la bandera del FoCAP amb il·lusió i confiança. La pandèmia no ens ha reblat, al contrari, ens ha fet més fortes i imprescindibles en la defensa de l’AP i de les seves professionals. Les memòries anuals recullen tota l’activitat, i l’última, referent als anys 2020-2021, recopila un centenar de publicacions en el nostre blog i moltes més accions.

Post a post, i document a document, hem anat exposant les elaboracions que en el seu conjunt poden considerar-se un gran cos teòric primarista imprescindible tant per a la pràctica assistencial com per a la meso i la microgestió.

Veredicte del primer concurs literari de relats breus “Els diaris de l’Atenció Primària”

Ja tenim les guanyadors del primer concurs literari de relats breus Els diaris de l’Atenció Primària!

De ben segur que narrar les vostres experiències ha suposat un gran esforç, però esperem que hagi estat també un suport per pensar i reflexionar les vides viscudes a les vostres consultes. Agraïm la riquesa dels relats presentats a totes les persones que han volgut participar en aquesta primera experiència literària. Pel jurat, integrat per Elisenda Flo, Elena Serrano, Edurne Zabaleta, Miquel Reguant, Èlia Pons i Laia Fàbegras, també ha estat difícil escollir, d’entre totes les històries, les mereixedores de ser guardonades.

Tanmateix, tenim veredicte!

En aquesta primera edició del concurs Els diaris de l’Atenció Primària, el primer premi, guanyador d’un curs trimestral al Laboratori de Lletres, és pel relat que porta per títol “Los martes” obra de Claudia Rodríguez Sánchez.

El segon premi, guardonat amb un taller píndola de la mateixa escola d’escriptura, és pel relat que porta per títol “Intercanvi”, obra de Montserrat Verdú Arnal.   

Moltes felicitats a les dues!

Per altra banda, el jurat ha volgut destacar també tres obres de les presentades a concurs que no han pogut ser premiades però sí mereixedores d’un reconeixement especial.  Així, atorguen dues primeres mencions pels relats “A l’altre banda de la taula” de Isabel Buezo i Reina i “Navegantes” de María Almazán Gómez; i una tercera menció pel relat “Vente sin cita” de  Laura Piñero Herrera.

En les properes setmanes anunciarem la data proposada per fer la presentació i lectura dels cinc relats guardonats així com l’enllaç on podreu trobar tots els relats presentats a concurs.

Moltes gràcies! Salut i llarga vida als diaris de l’Atenció Primària!