La longitudinalitat ha de ser una prioritat

Etiquetes

, , , , , , , ,

sand-768783__340«Atendre durant tota la vida a les persones de la nostra comunitat, les nostres famílies, els nens, avis, etc. en les diferents etapes vitals i en els diferents problemes de salut. La longitudinalitat en l’atenció és característica fonamental de l’atenció primària i un dels aspectes més beneficiosos per la salut. Aquest benefici és encara més significatiu en les persones en situació més fràgil i vulnerable: els pacients crònics, els més complexos, els més grans, els més desafavorits socialment i econòmica. Volem ser atesos pel mateix metge, la mateixa infermera i la mateixa administrativa. Atenció longitudinal també vol dir provisió d’atenció domiciliaria pels professionals habituals de les persones. Volem que el seguiment de visites a domicili les facin els metges/es, infermers/res de referència.»

Així defineix la logitudinalitat el document L’atenció Primària i Comunitària des de la Marea Blanca de Catalunya. El que en castellà en diuen “de la cuna a la tumba“.

La longitudinalitat és un valor per als pacients i millora la seva salut com bé han demostrat els estudis de Macinko J, Starfield B i Shi L. Aquests autors afirmen que l’atenció focalitzada en la persona es basa en el coneixement acumulat al llarg del temps, punt de partida per a un millor reconeixement de les seves necessitats i problemes de salut. La relació continuada amb les persones i l’atenció als seus diversos problemes comporta major compromís i responsabilització en els sanitaris, un major vincle assistencial mutu i una major confiança, factor clau en la satisfacció i en la implicació i participació de les persones en les decisions que els afecten. El concepte es refereix sempre a la relació longitudinal del pacient amb el seu professional, no amb l’equip. També més recentment s’ha informat de millors resultats clínics relacionats amb una llarga relació amb el metge, entre altres Eleanor S White a,b, *, Denis Pereira Gray a,b , Peter Langley a and Philip H Evans a,b en un estudi retrospectiu observacional dut a terme al Regne Unit.

Continua llegint

Ai, la grip! Un any més ens fa escac i mat

Etiquetes

, , , ,

indexLa saturació de serveis no es produeix només als hospitals, també als CAP, malgrat no surtin cada dia a les notícies. Què passa? Com s’explica? Com es pot millorar?

Què passa?

En síntesi, el mateix que passa CADA ANY. La diferència és que respecte els últims anys s’ha assolit el nivell d’epidèmia durant el període de festes de Nadal i això ha col·lapsat els CAPs perquè hi havia menys personal. Es comença a donar el missatge de que moltes de les persones que van als hospitals haurien d’anar als CAPs i CUAPs. Però, poden aquests assumir tota aquesta demanda?

Posem uns exemples explicats per companyes que treballen a Barcelona:

“Al meu centre dilluns va ser horrorós per qui estava veient espontànies/urgències. Hi havia 2 metges de família i 1 pediatra de vacances. Van veure >170 visites amb 13 domicilis. Nosaltres no tenim límit d’espontànies (només que a partir de les 13h al matí i les 17 h a la tarda, ja no t’apunten més pacients). Jo m’havia bloquejat (fent trampes) l’agenda i la vaig desbloquejar al matí. Vaig visitar 15 espontànies a més de la programada. Dimarts també va estar a tope, però millor. I avui fins al migdia estava tot bastant controlat. Avui només he tingut dues espontànies (a més de la programada). És cert que nosaltres som centre docent i això ajuda molt perquè les coses no es desbordin.”

Continua llegint

Sessió oberta amb Sergio Minué

Etiquetes

, , , , ,

sergio-minueEl proper dijous dia 19 de gener tindrem el goig de poder comptar amb la participació de Sergio Minué en una sessió oberta del FoCAP.

Sergio Minué és metge especialista en Medicina Familiar i Comunitària, professor a l’Escola Andalusa de Salut Pública de Granada i autor del blog El Gerente De Mediado. En els seus escrits i conferències és un ferm defensor de l’Atenció Primària de Salut, ens dóna una anàlisi profunda dels problemes i tensions que està vivint en els últims anys i no deixa de ser crític amb els professionals quan creu que tenim una actitud passiva davant el desmantellament del sistema.

Amb ell farem una sessió de debat sobre temes crucials que envolten la nostra atenció primària:

Els atributs clàssics de l’AP, mantenen la seva validesa i actualitat?

Com hem d’entendre avui l’accessibilitat tenint en compte la incorporació de les tecnologies de la informació i la demanda de serveis immediats que fa la ciutadania? Hem de facilitar una accessibilitat de 24 hores al dia?

Quin valor té, en termes de resultats clínics, la longitudinalitat en un sistema dominat per l’especialització, els programes de crònics i l’estratificació dels pacients? Hem de seguir sent la porta d’entrada al sistema?

Hem de seguir defensant una AP amb les seves característiques clàssiques? Què ens diu l’evidència recent?

Aquestes i altres coses les parlarem el dia 19 de 6 a 8 de la tarda a la CAMFIC (Carrer Diputació 316)

Hi sou especialment convidats tots els socis i sòcies. No cal inscripció.

Amb els millors desigs pel 2017, any important per l’atenció primària del país

Etiquetes

, , , , ,

graphics-966049_960_720Pocs dies després d’estrenar el 2017 volem presentar-vos la traducció d’un article al The Huffington Post d’Allen Frances, psiquiatre i professor emèrit de la Universitat de Duke (USA), on va ser cap del Departament de Psiquiatria. Compartim el seu diagnòstic: “Tenim massa especialistes i massa pocs metges generals” i és interessant saber l’origen històric d’aquesta situació i d’uns sistemes sanitaris que arreu estan centrats en els hospitals, quan hi ha sobrada evidència dels beneficis d’una atenció primària forta i de qualitat. El que es diu a l’article, excessivament centrat en els metges, és extrapolable a la resta de professionals, infermeres, treballadores socials… perquè la qüestió clau és que hospitals i atenció primària no són departaments estancs, sinó que la hipertròfia d’uns està íntimament relacionada amb l’empobriment i el deteriorament de l’altra.

Desitgem que el 2017 sigui un bon any per l’atenció primària perquè, com posa de relleu l’article, això voldrà dir un bon any per al sistema sanitari i, el que és més important, un bon any per l’atenció de la salut de les persones. Al FoCAP n’estem convençuts i amb aquest objectiu seguirem treballant enguany. Salut!

Foto: Pixabay

We Have Too Many Specialists and Too Few General Practitioners

Traducció de Nani Vall-llossera

“És més important conèixer el pacient que té la malaltia, que la malaltia que té el pacient.” Això era cert quan Hipòcrates ho va dir fa 2500 anys – i segueix sent cert avui. 

Continua llegint

Acta assemblea general 2016

Etiquetes

, , , , ,

estadistica-blogFem pública l’Acta de l’Assemblea General Ordinària del FoCAP celebrada el 7 de novembre del 2016. En ella hi podreu trobar:

L’estat actual de comptes, amb detall dels ingressos i de les despeses

La memòria d’activitats, amb les publicacions i les entrades als blogs focap.wordpress.com, diaris de trinxera i AP més enllà de la clínica i les diferents iniciatives que s’han dut a terme l’últim any: grups de treball, publicacions de dos llibres, presència als mitjans, participació en moviments, entitats i grups de treball de l’Administració, etc.

Els moviments de socis i sòcies i les línies de treball per al proper any.

La composició de la nova Junta directiva, que ha estat renovada parcialment i que s’aprova per unanimitat:

Nani Vall-llossera, presidenta, M. Luz Talavera, vicepresidenta, Gemma Torrell, tresorera, Meritxell Sánchez-Amat, secretària, Anna Cartanyà, vicesecretària, Núria Fabrellas, vocal, Montse Maynegre, vocal, Assun Reyes, vocal, Blanca de Gispert , vocal i Ma José Fernández de Sanmamed, vocal.

 

La vida és incerta, com la malaltia i la mort

Etiquetes

, , , , , , ,

incertidumbre_png_525_408-e1457344750431Article de Mª José Fernández de Sanmamed publicat al Diari de la Sanitat el 9-12-16

LA VIDA ÉS INCERTA, COM LA MALALTIA I LA MORT

Avui, més que mai, s’aspira a l’exactitud, a tenir-ho tot sota control. Vivim en una societat en la qual es fomenta la fal·làcia de les certeses. Tot i que saber i conèixer com serà la nostra vida és una de les grans aspiracions de les persones, la incertesa és un fet inherent al viure. Conèixer que l’existència és plena d’imprevistos i que no hi ha una única veritat sinó moltes, és un dels fets importants que les persones hem d’assumir per ser capaços de gaudir de la vida.

També a la medicina es fantasieja que la ciència, amb els seus avenços i les seves noves i innovadores tecnologies, aconseguirà en un futur proper eliminar les incerteses de l’emmalaltir, del tractament i del pronòstic de la malaltia, i fins i tot de la mort. Encara que la ciència i la pràctica mèdica tracten, i han de tractar, de reduir la incertesa, aquesta continua i continuarà present en les pràctiques, el sabers i la recerca clínica, perquè la medicina s’adreça a éssers humans i aquests són i serem imprecisos, impredictibles i únics. En el necessari intent per part de la medicina de minimitzar i gestionar la incertesa davant un pacient, Trisha Greenhalgh ens descriu diverses taxonomies conceptuals. La primera considera les certeses en termes de la probabilitat de tenir o no tenir determinada condició (Què diuen els estudis poblacionals sobre això? Quins són els riscs i els beneficis de…? Què proposen les guies de pràctica clínica?).

Continua llegint

Campanya “Pren-te el pols”: entre la bondat del propòsit, l’evidència i els conflictes ètics

Etiquetes

, , , , , , , , ,

cartelfarmaPrenem el títol de l’article «Campanya “Pren-te el pols”: entre la bondat del propòsit, l’evidència i els conflictes ètics»  publicat al Diari de la Sanitat.

Aquesta campanya ens situa novament davant d’una intervenció que no està basada en cap evidència i que impacta en el treball del dia a dia dels professionals de l’atenció primària. La iniciativa del Departament de Salut ha cridat l’atenció fora de Catalunya, en concret se n’ha fet referència al blog de Juan Simó amb l’entrada «La madre de todas las campañas: Prent-te el pols – tómate el pulso – tomate el pulso (en argentino) i a Acta sanitaria amb l’article de Juan Gérvas «Cribado de la fibrilación auricular mediante la toma del pulso.

En tots tres escrits es fa esment del patrocini dels fabricats dels NACO (nous anticoagulants orals) i l’absència del fabricant de l’Acenocumarol que és, fins que no es demostri el contrari, el tractament d’elecció per a la prevenció de l’ictus en persones amb ACxFA.

Continua llegint

Traducció al castellà i presentació als equips del document “Atenció al malestar emocional…”

Etiquetes

, , , , , , ,

prersentacioEl dia 31 de maig d’aquest any el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) va presentar el document “Atenció a les persones amb malestar emocional relacionat amb condicionants socials a l’Atenció Primària de salut”. El document va  ser elaborat per un grup de treball multidisciplinari que el FoCAP va constituir per contribuir al coneixement de les repercussions de la crisi i les polítiques d’austeritat en la salut mental de la població. Aquest grup de treball, anomenat Grup de Reflexió i Acció (GRA), s’emmarca en el projecte SEPAC (Suport Emocional a Persones Afectades per la Crisi) impulsat per la Fundació Congrés Català de Salut Mental, que també ha promogut i dirigit grups de reflexió i acció en l’entorn comunitari.

Avui presentem de nou el treball abordat pel GRA perquè s’acaba de traduir el document al castellà (Atención a las personas con malestar emocional relacionado con condicionantes sociales en Atención Primaria de Salud) després de les peticions de professionals d’arreu de l’estat.

I aprofitant aquesta fita volem oferir als professionals i equips d’atenció primària sessions de presentació del document que poden servir per avançar en un abordatge salutogènic i no medicalitzador d’aquests malestars emocionals provocats pels condicionants socials.

Amb aquesta finalitat hem elaborat una presentació (presentacio-malestar-emocional-focap-def) que posem a disposició de les persones i equips que hi puguin estar interessats. Si algun equip desitja que alguna de les autores del document condueixi presencialment la sessió, ho pot  demanar a focap2009@gmail.com.

Patiment emocional: Meu? Seu? Nostre?

Etiquetes

, , , , , ,

La presidenta del FoCAP, Nani Vall-llossera va participar a la III Jornada Atenció Primària i Psicologia organitzada pel Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya que es va celebrar a Tarragona, el 14 d’octubre passat, amb la conferència: Patiment-emocional: Seu? Meu? Nostre? que pel seu interés en fem difusió.

bon-pastorconsulta-nani

Resum:

Els professionals d’atenció primària atenem una creixent demanda assistencial, secundària a un malestar emocional que té a veure amb la realitat econòmica i cultural i social que ens ha tocat viure. Aquest malestar emocional es manifesta de formes diverses: ansietat, trastorns de conducta en nens i adults, tristesa, fòbies, temors o símptomes orgànics. A les consultes som testimonis d’aquest patiment que afecta els pacients concrets, a la societat en general i a nosaltres mateixos com a ciutadans i com a professionals. Hi hem de donar una resposta empàtica i alhora no medicalitzadora ni psicologitzadora, que els apoderi per afrontar la seva vida i per emprendre els canvis que necessitem per fer una societat més humana i humanitzadora.

A partir de casos i dades anirem a les causes, les conseqüències i les propostes per afrontar el seu patiment, el meu patiment, el nostre patiment.

 Text íntegre: Patiment emocional: Seu? Meu? Nostre?

La xocolata del lloro

Etiquetes

, , , , ,

Article de Francesca Zapater publicat al Diari de la Sanitat amb el títol: ELS SUPLEMENTS PER A L’ATENCIÓ PRIMÀRIA: LA XOCOLATA DEL LLORO

despesa-funcional-2015Salut destinarà 65 milions d’euros a pal·liar desigualtats en salut des de l’atenció primària. Aquesta notícia ens arribava fa uns dies. La primera reacció pot ser: que bé, es vol combatre la desigualtat en salut i es vol reforçar l’atenció primària! Nobles intencions, sens dubte.

Són intencions que en altres ocasions ja ens han manifestat des de l’actual Departament de Salut, en concret el seu responsable, Antoni Comín. L’actual conseller, a diferència del seu predecessor Boi Ruiz, té una nova sensibilitat i es mostra obert a considerar les desigualtats en salut, l’equitat, i l’atenció primària. La nova sensibilitat, però, no es tradueix en mesures efectives ni en polítiques conseqüents. Mesures difícils, efectivament, perquè el sistema sanitari arrossega una càrrega històrica d’ignorància de les desigualtats socials i de menyspreu de l’atenció primària de salut. «Quan deixarem de parlar només de “salut basada en l’evidència” per parlar de “preses de decisió polítiques basades en el coneixement, la ideologia i l’elecció social de prioritats”? preguntaven Joan Benach i Juan Manuel Pericàs en l’article Sis preguntes relacionades amb els Plans de Salut (2016-2020).

Comín diu que es destinaran 65 milions d’euros addicionals en 5 anys per a les Àrees Bàsiques de Salut (ABS) més afectades negativament pels condicionants socials. Mirem què significa.

 Segons dades de les memòries del Servei Català de la Salut, el pressupost inicial per a Salut l’any 2015 va ser de 8.200 milions d’euros i el  pressupost definitiu de 10.035 milions. La part destinada a l’Atenció Primària (AP) ha estat del 13,79%, o sigui, 1.384 milions d’euros. L’any 2010, que va ser l’any amb el pressupost més elevat de tots, va arribar a 9.547 milions d’euros. La part destinada a AP un 18%, o sigui, 1.718 milions d’euros. La diferència, doncs, és de -334 milions d’euros. Pèrdua que, aproximadament, es va produint ant rere any des de 2011 (en total uns 1.670 milions d’euros).  La seva traducció en llocs de treball ha estat la disminució  d’uns 1000 metges, 1000 infermers i 1000 persones d’administració a l’atenció primària, el que representa una mitjana de vuit persones menys per equip (La atención primaria en Catalunya, una paulatina regresión).

Ara es volen destinar 65 milions els propers 5 anys, a raó de 13 milions/any, per 180 ABS que consideren infra-finançades. O sigui que tocaria 72.222 euros per cada ABS i any, més o menys el que val un professional mèdic/any, però una infermera o una administrativa costen molt menys. Realment algú creu que aquesta partida tindrà efectes en la disminució de les desigualtats i en la càrrega de treball dels professionals?

El sistema sanitari, contràriament al que es creu i es ven, té poca influència en el nivell de salut de les persones. Són molt més determinants el treball, l’habitatge, la suficiència energètica, l’educació, el barri, la contaminació ambiental, el nivell socioeconòmic, l’alimentació, el lleure i les xarxes de suport familiar i social. Però una de les coses que fa que el sistema sanitari pugui incidir en la millora de la salut i en la reducció de les desigualtats és que tingui una atenció primària forta i de qualitat. Fa molts anys ja que Barbara Starfield va aportar proves que demostraven que els sistemes de salut que tenien una atenció primària que reunia els atributs d’accessible, longitudinal, integral i coordinadora reduïen la mortalitat, feien una millor prevenció, milloraven l’equitat i disminuïen els costos sanitaris.

Calen, doncs, bones intencions, però també bones polítiques i bones decisions pressupostaries que reverteixin de debò la degradació de l’atenció primària i s’enfoquin a les mesures que tinguin més impacte en la millora de la salut de la població. La resta, és paper mullat, o en aquest cas, la «xocolata del lloro». Només es tracta de tenir clares les prioritats, per poder fer un ús adequat i just dels recursos que tenim. Saben que el 2013 la despesa pública en medicaments per al Trastorn de Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH), dels quals s’ha demostrat poca efectivitat i seguretat, va ser de 14 milions d’euros? Una mica més del que es destinarà a partir d’ara per a les 180 àrees bàsiques de salut més «necessitades». Hi ha marge per decidir en què es gasten els diners i una de les primeres mesures hauria de ser la recuperació progressiva del pressupost per a l’AP i assolir en uns anys dels nivells que teníem en el 2010.