Les dificultats de ser generalista

És un fet que un nombre significatiu de metges/metgesses abandonen la pràctica de l’atenció primària per anar a treballar a altres dispositius. Alguns ni tan sols s’hi incorporen a l’acabar la residència. El fenomen s’observa en alguns països.

Per entendre què porta a abandonar el generalisme, es va dur a terme un estudi a Canadà, publicat al British Journal of General Practice el mes d’abril del 2022, titulat: Resident and early-career family physicians’ focused practice choices in Canada: a qualitative study. El seu objectiu és analitzar els factors que contribueixen a l’elecció dels residents i joves metges/ses de família d’una pràctica professional focalitzada.

Es van identificar tres temes clau: autopreservació dins de l’estructura actual del sistema sanitari; suport dels companys; i experiències formatives a la facultat de medicina i/o residència. Els temes menors inclouen: l’alineació de la pràctica amb les habilitats, els valors personals o la capacitat per obtenir satisfacció professional; experiències personals viscudes; i tenir moltes oportunitats atractives per a la pràctica focalitzada.

La pràctica generalista no està «de moda», ni sempre és valorada, ni s’ensenya a les facultats, perquè els seus valors són contraculturals en una societat i una sanitat neoliberals. Us convidem a llegir l’article pel seu interès i pel molt probable paral·lelisme amb el que està passant a casa nostra.

Signa pel 25% per l’Atenció Primària

Etiquetes

campanya, mobilitzacions, política sanitaria, polítiques de salut, pressupost, pressupostos

Aquest estiu seguim amb la campanya 25% per l’Atenció Primària Ja.

• Una representació de les entitats promotores, Amnistia Internacional Catalunya, Metges de Catalunya, Medicus Mundi Mediterrània, Rebel·lió AP, Marea Blanca i FoCAP s’ha reunit amb els grups parlamentaris de PSC, ERC, JuntsxCat, Comuns i CUP per presentar els objectius de la campanya i demanar una compareixença a la comissió de salut del Parlament.
• També s’estan presentant i aprovant mocions de suport a diversos ajuntaments.
• I seguim amb la recollida de signatures del Manifest, tant d’entitats com de persones particulars.

Si encara no ho has fet, agost és un bon mes per fer-ho, només cal que obris aquest enllaç: formulari signatures

Si ens ajudes a fer difusió entre persones amigues i conegudes, pots penjar aquest missatge a les teves xarxes socials:

Suport a la campanya perquè a la Llei de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya 2023, el 25% del pressupost de sanitat es destini a l’atenció primària i que ho faci amb transparència, detallant quines són les partides que s’hi inclouen i segons quin criteri, tal com s’explica al Manifest. Mostra el teu suport al següent formulari.

Atenció des-integrada

Etiquetes

Barbara Starfield, fragmentació, integració, model sanitari

Descarregar document en pdf         Entrada traducida al castellano. Descargar documento en pdf

Com s’esdevé a la major part de països desenvolupats, Catalunya està davant d’un gran repte que requereix respostes diligents, pragmàtiques, transformadores i consensuades per part dels sistemes social i sanitari. Efectivament, ens trobem davant de l’eclosió epidemiològica i demogràfica d’un grup de persones vulnerables, sovint amb dependència i amb problemes de salut crònics, algunes de les quals amb necessitats complexes d’atenció i necessitats pal·liatives (Busse et al, 2010).

Per una banda, els canvis i el creixement de l’ús i freqüentació dels serveis d’atenció primària no han anat acompanyats d’una adaptació del desenvolupament professional i d’una estratègia de formació específica. Per altra, l’“hospitalocentrisme” no és una característica única del sistema sanitari català. La majoria de països desenvolupats dissenyen la seva organització sanitària al voltant dels hospitals, siguin de primer, segon o tercer nivell; però la diferència principal és la dotació econòmica que s’assigna a l’atenció primària.

Relats guanyadors del primer concurs literari “Els diaris de l’Atenció Primària”

Etiquetes

relatsFocap

Enguany el FoCAP hem organitzat el primer concurs de relats breus “Els diaris de l’Atenció Primària” com una forma d’explicar l’Atenció Primària d’una manera diferent, fent visibles les històries del dia a dia de les treballadores de l’atenció primària a través de microrrelats. El veredicte del certamen es va fer públic el dia de sant Jordi. Avui publiquem els relats guanyadors:

• Primer premi: “Los martes”, de Claudia Rodríguez Sánchez
• Segon premi: “Intercanvi”, de Montserrat Verdú Arnal
• Primera menció especial: “A l’altre banda de la taula”, de Isabel Buezo i Reina
• Segona menció especial: “Navegantes”, de María Almazán Gómez
• Tercera menció espacial: “Vente sin cita”, de Laura Piñero Herrera

La totalitat dels 43 relats presentats van sortint publicats als Diaris de trinxera. Resta pendent anunciar la data de la presentació i lectura dels cinc relats guardonats. Fins llavors, bona lectura!

Som 200 menys, però som milers convençuts i convençudes

Etiquetes

hospitalocentrisme, medicina generalista, metges residents, MIR, pressupost, pressupostos, residents

El 20 de maig va acabar l’elecció de places MIR de la convocatòria estatal de 2022. El balanç no pot ser més trist per l’especialitat de Medicina de Família i Comunitària: 200 places han quedat sense cobrir, 71 a Catalunya.

Les causes són profundes, complexes i venen de lluny: la manca de prestigi de les professions de servei i cures, l’enlluernament per la tecnologia i la superespecialització, la dificultat d’aprendre i practicar el generalisme, l’absència de la Medicina de Família a les facultats i a l’enfocament de l’examen MIR, la situació subalterna de l’atenció primària dins del sistema sanitari i la precarietat del dia a dia en unes consultes saturades per la mala distribució de la resposta a les necessitats de les persones dins del sistema i dels equips i per la burocràcia… La pandèmia de covid-19 no ha fet sinó accentuar els motius pels quals les noves generacions d’estudiants de Medicina defugen fer l’especialitat de Medicina de Família i Comunitària.

Els referents emocionals, entre el risc i l’oportunitat

Etiquetes

equips d'atenció primària, fragmentació, malestar emocional, nous perfils professionals

_{Il·lustració: Begoña R.M.}

Fa uns mesos, en aquesta entrada, expressàvem els nostres dubtes respecte a l’oportunitat i l’efectivitat de la introducció dels dits referents emocionals en els equips d’atenció primària (EAP).

Passat ja algun temps des de la seva incorporació hem recollit l’opinió basada en algunes experiències per poder-hi seguir reflexionant. Cal dir que de moment s’observa una total heterogeneïtat quant al perfil acadèmic de les persones contractades, la seva vinculació amb l’EAP i el tipus de tasques que han decidit desenvolupar. Sense directrius que els orientin, cada referent fa el que millor pot i sap.

Es pot considerar que aquests primers mesos són una fase de contacte i coneixement de l’entorn sanitari i comunitari en el qual treballen, doncs, en general, desconeixen la realitat i no parteixen de formació específica ni experiència. Per tant, s’han de familiaritzar amb l’e-cap, entendre la dinàmica dels equips, identificar necessitats de suport als sanitaris, conèixer què s’ha fet o s’està fent en els diversos programes i activitats comunitàries, entrar en contacte amb els agents i els actius socials, etc.

La desesperança de l’espera

Etiquetes

burocràcia, coordinació, llistes d'espera

L’Atenció Primària té com a funció principal ser l’eix vertebrador del sistema. És el mantra que portem sentint durant tota la pandèmia COVID. Però durant aquests més de dos llargs anys, ens hem trobat que hem assumit un munt de tasques derivades de la COVID i hem deixat de fer moltes d’altres que sempre havíem fet i són l’essència de la nostra especialitat. Els nostres companys dels hospitals també han fet canvis en la seva manera de treballar, han incorporat també les trucades telefòniques com a manera d’atendre pacients i han limitat tant o més que nosaltres l’atenció presencial. Alguns d’ells en els moments de més impacte de la malaltia sobre els hospitals han fet atenció directa de la patologia independentment de l’especialitat que tinguessin. D’altres han revisat protocols i procediments de la seva especialitat per omplir els buits de l’activitat assistencial demorada. Molts d’ells han redistribuït les tasques amb poca coordinació amb l’atenció primària que si no estava fent proves COVID, estava vacunant o seguint les directrius que de forma erràtica anaven aterrant. El fet és que amb l’arribada abrupta de la COVID es van deixar de fer moltes visites programades i moltes d’elles han caigut en l’oblit i mai més han estat reprogramades.

Assistim en aquests moments des de l’Atenció Primària a unes llistes d’espera per accedir a especialitats focals com mai abans havíem viscut. La volguda i sempre esperada desburocratització de la nostra especialitat s’ha vist colpejada per un sistema que pretén que totes les visites que es van perdre, es tornin a demanar. Si totes aquestes visites ja estaven programades, és d’entendre que estaven indicades, i que revalorar aquesta indicació de nou representa una càrrega de treball que no hauria de recaure sobre l’Atenció Primària. Més de 741.000 catalans estan en llista d’espera per un procediment mèdic, ja sigui una intervenció quirúrgica, una prova mèdica o visitar un especialista hospitalari. Són les pitjors dades de tota la sèrie històrica que s’inicià el 2003.

Comencem un projecte per a escoltar-nos i reparar l’atenció primaria

Etiquetes

malestar emocional, post-COVID19, reparació

En els propers dies es farà pública una proposta conjunta del FoCAP i el Departament de Salut en col·laboració amb la Societat Catalana de Mediació en Salut titulada Millorem la salut de les persones tenint cura de l’atenció primària, la primera fase del qual tindrà lloc durant el mes de juny. Volem explicar com ha nascut i per quins motius.

A la primavera del 2021, quan ja portàvem més d’un any de pandèmia, des del FoCAP vam pensar que calia fer alguna cosa davant el patiment existent entre les professionals d’atenció primària, un patiment que ve de lluny però que arran de la crisi de la COVID ha crescut. En aquell moment les professionals vivíem una gran sobrecàrrega amb agendes telefòniques interminables i la por a treure filtres a la consulta presencial. Ens preocupava també la pèrdua dels valors essencials de l’AP que percebíem. La manera com es va fer front a la pandèmia des de les institucions i com es va comunicar (o no comunicar) a la població la feina que s’estava fent a l’atenció primària van ser motiu de desassossec per a les professionals. Tot plegat va agreujar el patiment de les professionals i també el de la població, perquè l’un va unit a l’altre. A hores d’ara, aquest malestar segueix present perquè seguim passant-ho malament. Les condicions són adverses i la feina molta i massa sovint poc valorada. Però la població necessita l’atenció primària i els beneficis que dona a la salut i també a la sostenibilitat del sistema. I les professionals ens mereixem una oportunitat per a poder aturar-nos i recarregar energies.

La meva APS en temps de pandèmia (per Roser Marquet, metgessa de família i comunitat)

Etiquetes

COVID19, gestió sanitària, post-COVID19, pressupostos

_{Foto: Pol Rius. Diari de la Sanitat}

Recollim en aquest post un testimoni de com, durant la pandèmia, els equips es van organitzar més enllà de les poques directrius oficials que hi havia per continuar donant resposta a les necessitats en salut de les comunitats i pacients a qui atenien. Entenem que aquest testimoni és reflex d’allò que van viure i portar a terme moltes professionals i equips i que posa en valor la capacitat de prendre decisions en moments crítics, arrelades als diferents contextos geogràfics, socials i sanitaris, ben coneguts per cadascun dels equips. L’experiència de la resposta a la pandèmia, amb els seus encerts i desencerts, hauria d’inspirar formes de gestió i de presa de decisions més descentralitzades, amb major autonomia dels equips i una major confiança en el saber dels professionals i en el compromís que els vincula a les necessitats de les poblacions que atenen. Saber i compromís que en ocasions comporta «dir NO» a directrius allunyades de la realitat i desenfocades en la valoració de quina és la part del sistema que és més efectiva i eficient en cada situació.

“Diuen que els EAPs hem estat tancats durant la pandèmia. Potser en alguns llocs. Però no en altres. I la generalització ens ofèn. M’agradaria fer visible la tasca del meu EAP.

Per començar cal recordar que al començar la pandèmia a l’APS ja anàvem justos de recursos (un 16% del pressupost quan hauria de ser el 25). Ara estem a menys del 12%. Potser sembla que és fàcil fer tota la feina que hem de fer. Saben el SCS, els mitjans o la ciutadania quina o quanta és? No ho crec. De fet, l’APS és el lloc més complex de tot el sistema.

Mostreu el vostre suport a l’Atenció Primària i adheriu-vos a la campanya 25%Atenció Primària JA

Etiquetes

campanya, mobilitzacions, política sanitaria, polítiques de salut, pressupost

El passat dijous 5 de maig vam donar el tret de sortida a la campanya «25% Atenció Primària». Les entitats organitzadores de la campanya (Amnistia Internacional Catalunya, FoCAP, Marea Blanca, Medicus Mundi Mediterrània i Rebel·lió Atenció Primària) ens vam manifestar davant del Parlament de Catalunya per reivindicar la importància de l’atenció primària i la necessitat de dotar-la de recursos suficients.

Per què reclamem?

L’atenció primària és la porta d’accés al dret a salut, l’OMS assegura que pot satisfer el 70% de les necessitats sanitàries de les persones al llarg de la seva vida i és fonamental per a prevenir i promoure la salut, ja que permet realitzar diagnòstics de manera precoç i detectar problemes de salut abans que s’agreugin.

Tot i això, seguim amb una atenció primària infradotada amb professionals exhausts i amb una falta de recursos endèmica després d’anys de mesures d’austeritat. El resultat són llargues llistes d’espera, tancament de centres sanitaris, abandonament laboral dels professionals, retards en els diagnòstics…