Missatge solidari des de Londres

La presidenta del FoCAP ha rebut aquest missatge d’Iona Heath a qui agraïm de tot cor que tot i estar passant per situacions tan dures com les d’aquí, es recordi de nosaltres. Això diu molt de la seva qualitat humana, la seva calidesa i la seva proximitat.

Dear Meritxell – I am thinking of all my friends in FoCAP in these horrible times and hoping that you are all OK – take care and stay safe.
In solidarity, Iona

També des del Regne Unit ens arriben notícies interessants sobre l’abordatge de l’epidèmia de COVID-19 a l’atenció primària (AP), on encara és considerada com una part essencial del sistema i se li dona un paper important. Tot el contrari que aquí, que l’AP es veu com una part secundària i es dona prioritat quasi exclusiva a les instal·lacions hospitalàries i de cures intensives. Una de les propostes és la que Trisha Greenhalgh et al. expliquen en un article al BMJ. Partint de què l’AP és crucial per a la contenció de l’epidèmia, per a l’atenció als casos lleus i per a la detecció de les complicacions, els autors han desenvolupat un suport metodològic, amb infografia inclosa (la podeu trobar traduïda al castellà aquí), per fer una valoració a distància de pacients amb COVID19 mitjançant telèfon i vídeo. D’aquesta manera eviten desplaçaments i preserven la relació dels pacients amb la seva metgessa de capçalera.

Per seguir atentent, #capCAPtancat

text en castellà

Compartim amb vosaltres la carta que diverses entitats han fet arribar a les institucions en resposta a la carta que la Gerència Territorial de Barcelona va fer arribar ahir a les treballadores de l’atenció primària de l’ICS de Barcelona.

La carta ha estat enviada a Rafa Ruiz, director estratègic d’Atenció Primària del Departament de Salut; Yolanda Lejardi, directora assistencial d’atenció primària de l’ICS; i Jaume Estany, gerent del Consorci Sanitari de Barcelona.

En resposta a l’email rebut de la Gerència Territorial de Barcelona el dia 29
de març de 2020 on s’exposa que:
“Atenent la necessitat de professionals per a poder garantir la cobertura als
diferents àmbits, necessitem que cadascú de vosaltres ens digui en quin àmbit (a poder ser 2 opcions, millor) es pot sentir més còmode treballant (a part del CAP; que entenem que sempre és en el que ens sentim més còmodes): urgències (pavelló, CUAP), realització de frotis, atenció domiciliària, hotels sanitaris i hotels d ́avis, en funció dels vostres coneixements”.

Creiem que:
● Garantir la cobertura als diferents àmbits no ha de suposar desmantellar l’Atenció Primària. De fet, si s’utilitza aquesta fórmula això pot suposar un risc objectiu d’augment d’hospitalitzacions (per infeccions per covid19 i per altres malalties) tal i com ja ha succeït a altres zones afectades per la pandèmia. Els professionals que treballena AP estan fent una feina de contenció que no es pot obviar.
● La situació és excepcional i per això les mesures també ho han de ser.
● Entenem que una organització centrada en l’atenció primària i la
comunitat i no purament hospitalcentrista podria donar resposta d’una manera més eficaç a la crisis actual.

Com? Fent allò que millor sabem fer:
● Augmentant l’ accessibilitat de la nostra població per evitar hospitalitzacions innecessàries:
– Obertura de CAPs el cap de setmana
– Atenció telefònica
– Atenció via e-consulta
– Atenció domiciliària
● Atenció al final de vida:
– Coordinació d’equips d’AP amb els equips de PADES
– Dotació de material suficient suficient per tractar el final de vida a cada CAP
– Reciclatge formatiu als equips d’AP
● Atenció a l’alta a domicili de pacients ingressats (per aquest i per altres
motius).
● Atenció a totes aquelles persones amb patologies cròniques que s’hagin descompensat durant el confinament, juntament amb tots aquells problemes de salut “demorables” durant la pandèmia.
● Atenció de persones amb patologia urgent de baixa complexitat
● Suport i atenció sanitària a tots els actius comunitaris dels barris (pisos
tutelats, residències, centres residencials d’acció educativa, …)
● Adequant, com hem fet sempre, la derivació de pacients a altres nivells
per tal d’evitar-ne la sobresaturació i en l’actualitat, la sobreexposició a
COVID19

Proposem

  1. Planificar la sortida d’alta i el seguiment a AP dels pacients amb
    COVID19
  2. Reorganitzar les plantilles per atendre
    – Hotels Salut de la zona d’influència i/o
    – Residències geriàtriques.
  3. Coordinar-nos conjuntament amb els recursos presents a les comunitats que atenem:
    ● Incloure el personal i els equipaments de radiologia, per exemple, de les mútues a l’atenció dintre de la comunitat.
    ● Donar suport i formació en ús de material i mesures de protecció a treballadores familiars i professionals de les residències de gent gran o assistides de la zona d’influència.
    ● Atendre les demandes concretes vehiculades per les xarxes
    veïnals donada la situació d’incertesa i excepcionalitat.

En resum, cal posar de relleu que l’Atenció Primària i Comunitària actua com a filtre de derivació als hospitals a més d’assumir la continuïtat de cures de les persones que són donades d’alta ja que és coneixedora dels problemes de salut de la seva població de referència als que també dona resposta).

És per tot això que es fa més necessari que mai endreçar les demandes i
organitzar els equips des de la comunitat per que els altres nivells assistencials siguin més eficaços.

RECLAMEM MANTENIR LES PLANTILLES ALS EQUIPS D’ATENCIÓ PRIMÀRIA, PER COMPROMÍS I LLEIALTAT A LA POBLACIÓ QUE ATENEM I PER EVITAR UN AUGMENT INASSUMIBLE D’HOSPITALITZACIONS I CONTAGIS.

Hi donen suport:
FoCAP, Rebelión Primaria, Marea Blanca, La Capçalera, Xarxa de Suport
Mutu Raval, Xarxa de Suport Mutu Vallcarca, Plataforma CAP Raval Nord
Digne, Guerrilla Raval, Associació Cultural el Raval-El Lokal, Metzineres,
Xadud, Putas libertarias, Putas Indignadas, Acció Raval, Vecines en Red
Ciutat Vella.

L’atenció primària treballa per aturar la pandèmia: no tanquem els CAPs

Etiquetes

, , ,

Entrada traducida al castellano: La atención primaria trabaja para parar la pandemia: no cerremos los CAPs

El tancament dels CAPs és una possibilitat que s’està plantejant com a estratègia per afrontar l’epidèmia de coronavirus concentrant les metgesses i infermeres de capçalera en dispositius de nova configuració. Per alertar de les conseqüències nefastes que això tindria i evitar el tancament de l’únic servei públic d’atenció sanitària que queda per la població als seus barris i pobles, diverses entitats que defensem l’atenció primària ens hem unit per fer un manifest i una petició de change.org que podeu signar aquí.

L’atenció primària treballa per aturar la pandèmia: no tanquem els CAPs

La present epidèmia pel virus SARS-Co-2 està produint molt patiment, malaltia, hospitalitzacions i morts. L’epidèmia amenaça col·lapsar el nostre sistema sanitari, situació que podria arribar el 25 de març segons els experts.

Des de l’inici de l’epidèmia a Catalunya, la resposta s’ha centrat en els serveis hospitalaris d’urgències i l’atenció telefònica a través del telèfon d’emergències. S’ha capgirat el normal funcionament d’un sistema sanitari dissenyat amb l’atenció primària de salut com a porta d’entrada per garantir-ne el seu bon funcionament.

Després de dues setmanes, aquesta estratègia s’ha demostrat insuficient amb els telèfons d’emergències i les urgències hospitalàries col·lapsades. Ara, la complementarietat de l’atenció sanitària i de l’atenció de cures ha de desplegar tot el seu potencial. Les cures familiars i professionals sostenen la vida de les persones més vulnerables. Més que mai la longitudinalitat i l’accessibilitat són valors en una situació de crisis com l’actual, que faran més eficaç i efectiu el sistema. Continua llegint

La situació… #COVID19

La ja declarada pandèmia pel SARS-CoV-2, i les decisions de les autoritats, estan afectant (i de quina manera!) la vida de tota la ciutadania i, especialment, el treball i la vida de les professionals sanitàries.

En aquesta valoració d’urgència (i per tant amb moltes limitacions) volem ajudar a les nostres companyes (infermeres, treballadores socials, administratives i metgesses de família) a reflexionar serenament i crítica davant de la situació. Si aquesta reflexió ens ajuda a totes a afrontar millor, personalment i professional, la situació, serà benvinguda.

Vagi per endavant el reconeixement a l’esforç que estan realitzant els responsables de salut pública, informant amb transparència i estudiant i proposant les que consideren millors mesures per minimitzar els efectes de l’epidèmia. Es mouen amb moltes incerteses (i d’això els professionals dels EAPs en sabem molt!); aquest fet encara ens ha de fer més respectuosos amb la seva actuació. I ens cal seguir les seves recomanacions (davant una situació com aquesta la orientació global de salut pública ha de prevaldre per sobre de les opinions i actuacions clíniques).

Aquest reconeixement, però, no treu que puguem ser crítics (constructivament) amb algunes de les actuacions. El millor moment per fer-ho serà quan l’epidèmia hagi passat. Però no ens podem estar d’enunciar-ne ja algunes:

  • Potser ens equivoquem, però sembla com si el disseny de les actuacions s’hagués fet sense preveure la fase actual. Preveure la fase actual (d’expansió) podria haver modulat algunes actuacions inicials i fer innecessari canviar-les tan sovint: la forma de prendre les mostres, els confinaments de professionals…
  • L’exagerada publicació constant de guies d’actuació: entre els dies 14 i 15 se n’han publicat 2! (i al cap d’una estona ens diuen que no són vàlides…). I es publiquen sense destacar-ne els canvis per facilitar una lectura ràpida dificulten la seguretat i orientació de les professionals. La indefinició de les últimes i les normes de protecció dels professionals (poc clares i amb manca de recursos materials) són elements d’angoixa innecessària.
  • Cal tenir en compte, amb les incerteses que tenim, que no hi ha una sola forma d’actuar; en altres llocs s’ha optat per altres camins. Un bon exemple seria l’actuació al Regne Unit1, que ha originat un intens debat2: almenys inicialment han decidit no aplicar mesures per retardar el pic de l’epidèmia i optar per centrar-se en l’atenció als més greus i en les mesures de caire econòmic.
  • La transparència està éssent bona, però la constant presència del tema als mitjans de comunicació (i la irresponsabilitat d’alguns d’ells) està provocant una innecessària por i preocupació excessiva en ciutadans i professionals.
  • L’habitual dèria a concentrar unidireccionalment els circuits també està desorientant: les primeres indicacions de “vagi a l’hospital” o l’encara constant indicació de “truqui al 061” han col·lapsat serveis que són necessaris per altres funcions. S’estan tornant a oblidar de l’atenció primària de salut, fins i tot en el disseny de les pautes d’actuació.
  • Concentrar la responsabilitat de la decisió sobre les proves de confirmació dels casos en els serveis de salut pública i en els companys del SEM és una altra mostra d’aquesta orientació centralitzadora amb efectes adversos, el pitjor de tots el retard en la realització de les proves i les actuacions, generant incertesa i angoixa en les persones afectades i mantenint a bones metgesses i infermeres de família com a espectadors atònits de situacions d’espera inversemblants.
  • I aquestes actuacions, novament, han suposat un menysteniment pels professionals d’atenció primària (que seguiran éssent la porta d’entrada a l’atenció dels pacients afectats). No citar mai la possibilitat de trucar “al seu centre d’atenció primària” és, no per habitual, una mesura ben curiosa per part de qui assegura que som l’eix del sistema sanitari.
  • El menysteniment arriba al seu màxim quan se’ns diu que hem de prescriure una incapacitat laboral per a persones sanes, sense participar-ne en la decisió ni haver-la pres nosaltres mateixes.
  • I la darrera instrucció, ja rectificada, per la qual el Director del SCS dicta l’adopció de mesures especials en matèria de salut pública suposa (pel seu to) un tracte immerescut per a totes les professionals (no sols d’atenció primària). Parlar del “deure d’atenció als malalts… front els drets de seguretat en el treball” és, com a mínim, desafortunat.

L’epidèmia, i la forma d’abordar-la, generarà problemes de salut derivats, amb tota probabilitat dels impactes socials produïts. Serà bo que, més enllà de recomptar morbimortalitat algun dia se’n faci una anàlisi acurada. La salut no és sols biologia; és oportú recordar com la morbimortalitat per tuberculosi va iniciar el seu descens quan encara no sabíem l’existència del bacil de Koch: “sols” per millores socials…

Continua llegint

Infermeres a les direccions: hi ha molt a fer

Etiquetes

, ,

Fa pocs dies ens assabentàvem de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Navarra que, a demanda del sindicat de metges de la mateixa comunitat autònoma, dictaminava que només un metge pot assumir la direcció d’un centre de salut. Una sentència que sembla enclavada en un passat on els metges tenien un estatus de poder per sobre de tota la resta de professionals dels centres de salut.

Actualment, però, la realitat dels equips d’atenció primària és una altra, les relacions professionals són d’igual a igual i es basen més en la complementació i cooperació que en la jerarquia de classe professional.

Aquesta sentència apareix el 2020, un any en què el projecte internacional Nursing Now, té com a objectius potenciar el rol de les infermeres per millorar la qualitat de les pràctiques de cura i per influir en decisions polítiques i promoure que hi hagi més infermeres en llocs de gestió. La sentència demostra que l’assoliment d’aquests objectius està molt lluny de la realitat de les infermeres d’atenció primària.

La capacitat per a gestionar i dirigir equips d’atenció primària no és exclusiva d’un col·lectiu professional. Tampoc és un tema de professionalització com ha estat la tendència dels últims anys. Les habilitats per gestionar equips tenen a veure amb la presa de decisions, la gestió de les relacions, les habilitats de comunicació, l’escolta, la gestió de conflictes, l’ètica del dia a dia, la humilitat i l’empatia entre d’altres. Habilitats i competències que han d’estar presents en les persones que realitzen funcions de direcció i gestió i han de ser requisit indispensable per accedir a aquests càrrecs.

Continua llegint

Fonaments que ens sostenen (2): Julian Tudor Hart

Etiquetes

, ,

Entrada traducida al castellano. Cimientos que nos sostienen (2): Julian Tudor Hart

«Fonaments que ens sostenen» és una sèrie d’articles del nostre blog, de periodicitat mensual, amb la qual volem visibilitzar aquelles persones que han fet gran l’atenció primària (AP) i han estat referents per moltes de nosaltres. Algunes d’elles són molt conegudes, acadèmiques notables, amb molt ressò internacional, altres són més mediàtiques; i també hi ha referents quotidianes, de proximitat, que reivindiquen el treball de l’atenció primària. Són persones d’àmbits diversos com correspon a la diversitat de professionals i situacions que trobem en el nostre treball del dia a dia i a l’amplitud de la mirada i riquesa de coneixements propis de l’atenció primària de salut. L’objectiu és conèixer una mica millor d’on venim per entendre on ens trobem i per saber com construir l’AP del futur. I ajudar a crear nous horitzons, il·lusions, empentes, que són tant necessàries en els temps que vivim. Aquesta llista de persones referents per l’AP ha estat fruit d’aportacions de múltiples professionals. Però en tot cas, sempre serà una llista personal, incompleta i limitada. Us animem a enriquir les entrades d’aquesta sèrie amb els vostres comentaris i nous suggeriments de persones referents.

Julian Tudor Hart

Julian Tudor Hart[1] va néixer a Londres el 1927, i es graduà en medicina a Cambridge el 1952. Després de treballar un temps a  Londres, va col·laborar en recerca epidemiològica al Medical Research Council (MRC) durant dos anys. D’ideologia marxista, fou molt actiu en política; membre compromès de la Socialist Health Association (SHA)  des de la seva època estudiantil; milità en el partit comunista i posteriorment en el partit laborista. La seva ideologia determinà el rumb de la seva carrera que va ser paral·lela a la creació (1948) i el desenvolupament del  National Health Service (NHS) que va suposar una gran contribució al progrés social i va transformar l’exercici de la medicina en el seu temps. Tudor Hart en va ser un apassionat defensor[2]. Continua llegint

Eleccions COIB 2020

L’obligatorietat de col·legiació per poder exercir com a infermeres dóna als col·legis d’infermeria una rellevància extraordinària en aquest/el nostre col·lectiu professional. En tota Espanya hi ha més de 300.000 infermeres i Catalunya en té més de 46.000. Per tant, el poder i la influència que poden tenir els col·legis professionals és enorme.

Però què pensen les col·legiades dels seus col·legis? Se senten representades per ells davant la societat? O solament paguen la quota per obligació?

Històricament hi ha hagut una desafecció de moltes infermeres envers els seus col·legis. El distanciament ha estat motivat moltes vegades per la falta d’acollida de les col·legiades, altres per no trobar interessos comuns, pensar que els col·legis tenen una visió llunyana de la realitat que viuen les infermeres, i a vegades hi ha hagut una manca de transparència dels col·legis que ha fet que poc a poc s’hagin allunyat d’aquesta institució que elles mateixes sustenten. En concret, a tot l’estat, les organitzacions col·legials d’infermeria mouen més de 60 milions d’Euros provinents de les quotes, fet a tenir molt en compte.

L’observatori independent de les professions sanitàries ha publicat “Colegios de Enfermería, radiografia de una institución, un treball de Juan F. Hernández que analitza la situació dels 52 col·legis d’Infermeria de tot l’Estat Espanyol, en pro de la transparència i de la democràcia d’aquestes entitats públiques que, tal i com descriuen,en molts casos han estat faltes de tot això.

D’aquí uns dies, el 24 de febrer, hi ha convocatòria d’eleccions al Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB). Un col·legi que compta amb més de 35.000 professionals i té un pressupost d’uns 9 milions d’euros segons el seu portal de transparència. Per garantir la representativitat i legitimitat de la junta és important que hi hagi una alta participació.

Hem volgut conèixer quines són les candidatures i què aporten cadascuna d’elles a les infermeres d’atenció primària Les candidatures són:  Infermeres 2020, Som Garantia,  El COIB ets TU

Continua llegint

Pressupostos de la Generalitat 2020 i atenció primària (4). Reunió amb ERC i JxCAT

Etiquetes

, , ,

Finalitzem les reunions amb els partits polítics amb representació al Parlament relatives als pressupostos de la Generalitat

Després de dos anys de pressupostos congelats, s’estan duent a terme negociacions perquè la Generalitat tingui pressupostos per al 2020. És per això que des d’entitats de defensa de l’atenció primària ens estem reunint amb els partits polítics per a fer present la necessitat d’augmentar la dotació per al nivell d’atenció que millora la salut de la població i la sostenibilitat del sistema.

El 06 de febrer Rebel·lió Atenció Primària, Marea Blanca de Catalunya, La Capçalera i Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) ens vam reunir amb Lluís Ginó, de JxCAT, i amb Gemma Espigares, de ERC.

A continuació podeu llegir el resum de la reunió.

Continua llegint

Per la salut de totes, aturem l’exclusió sanitària

Etiquetes

,

El FoCAP, com a membre de la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (PASUCAT) i de Marea Blanca, comparteix les al·legacions i la indignació i la preocupació causades

  • pel Projecte de Decret per al desplegament a Catalunya de la Llei 9/2017, de 27 de juny, d’“universalització de l’assistència sanitària amb càrrec a fons públics per mitjà del Servei Català de la Salut”, i
  • per la instrucció 5/2019 del CatSalut d’”Actuacions per evitar el frau de llei en l’ accés a l’assistència sanitària amb càrrec al CatSalut i per rescabalar despeses d’assistència sanitària en cas de frau de llei, amb la finalitat de garantir la sostenibilitat del sistema sanitari públic”.

No només atempten contra els drets humans, sinó que entren en conflicte amb el nostre dret i deure d’atenció a totes les persones per igual i situen els professionals sanitaris, inclosos els administratius de salut, com a vigilants de la llei d’estrangeria i no com el que som: protectors i promotors de la salut de les persones i responsables de la seva cura quan estan malaltes.

Ens unim a la convocatòria de col·lectius de diumenge 16 de febrer a les 9:45 a la Capella de la Misericòrdia (futur CAP Raval Nord, c/ Montalegre 4X, plaça dels Àngels) per aturar l’exclusió sanitària entre totes. 

A continuació reproduïm les al·legacions publicades per la Plataforma: Continua llegint

Quo vadis, administratius de l’Atenció Primària?

Etiquetes

, , ,

La composició bàsica dels equips d’atenció primària (EAP) estava (i està) formada per professionals de medicina (de família i pediatria), d’infermeria, d’administració i de treball social, tot i que aquestes últimes s’han anat incorporant progressivament als equips des de la reforma de l’atenció primària (AP).

Les diferents competències de totes les professions que componen i treballen a l’AP fa que el treball en equip sigui un dels mitjans per arribar a l’objectiu de l’organització: donar la millor qualitat possible a les nostres pacients i conciutadanes, cosa difícil d’assolir sense una comunicació interprofessional empàtica, efectiva i flexible entre tots el conjunt de l’equip.

Un dels col·lectius professionals que més canvis ha viscut en els últims anys ha estat el del personal administratiu. Sobretot des de la incorporació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en les activitats del dia a dia. La progressiva informatització dels registres clínics i dels procediments ha afectat el personal sanitari, però on es fa més palès aquest canvi és en l’àmbit administratiu, que després de passar per diferents denominacions, ara es diuen personal de Gestió i Serveis (GiS). Algunes de les seves funcions ara les fan màquines: les cites prèvies ara es poden concertar per internet i altres gestions es poden fer a través de «la meva salut». Ja no busquen ni arxiven històries clíniques en paper, molts tràmits es fan des de dins de les consultes…, però són més necessàries que mai en els centres d’atenció primària (CAP), tant en l’atenció directa presencial o per telèfon, com en molts procediments que han de passar per les seves mans: derivacions, parts d’incapacitat laboral, programacions, etc.

Continua llegint