El FoCAP debat sobre salut

Etiquetes

, ,

Presentem el debat/tertúlia “El negoci de la salut”, conduït per l’Albano Dante al programa La Klau de la “TV de Público” en què participava fa uns dies la Cesca Zapater. En la tertúlia on també van intervenir el Toni Barberà (metge, Dempeus per la Salut Pública), l’Àngels Martínez Castells (economista, Dempeus per la Salut Pública), la Carme Pérez (metgessa Hospital de Sant Pau), i la Candi Gonzàlez (membre del Grup de Treball de Sanitat de la CUP), la nostra companya va defensar el posicionament del FoCAP i va fer pedagogia del nostre ideari pel que fa als grans temes de salut, el model assistencial que tenim i que volem transformar i les polítiques que el sustenten. Exemple d’aquestes seria l’augment escandalós de la diferència pressupostària entre l’especialitzada i la primària, contra el que hem lluitat des del FoCAP,  exigint un debat social que permeti reorientar el model sanitari cap a una Atenció Primària amb el pes específic cabdal que li correspon. També posa de relleu que no només és necessari un augment pressupostari, sinó una bona gestió dels recursos que porti a deixar de fer el que no cal, i a fer el que cal de la forma més eficient possible.

Podeu veure el debat en aquest enllaç

Foto obtinguda de: www.innovaticias.com

El Conseller al costat de les infermeres

Etiquetes

, , , ,

El Conseller Antoni Comin s’ha manifestat públicament en contra la situació d’inseguretat jurídica que viuen les infermeres, des de l’aprovació del Reial Decret. El divendres, 5 de febrer, el Conseller es va reunir amb representants del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya i va manifestar la seva preocupació pel col·lectiu. Segons paraules seves “el Reial Decret posa en risc la qualitat de la sanitat catalana”.

Tal com s’ha manifestat el FoCAP en diferents escrits, el treball de les infermeres és clau en l’Atenció Primària i en l’Atenció Hospitalària per assegurar la qualitat en l’atenció als pacients.

e0e6de62-7952-4ee4-973f-fd0daba86d2c El Conseller va assenyalar les mesures que prendrà el Departament de Salut:

  1. Recurs contenciós administratiu contra el Reial Decret davant el Tribunal Suprem. Es demanarà la suspensió cautelar de l’article 3.2 “para que los enfermeros acreditados puedan llevar a cabo las actuaciones contempladas en este artículo respecto de los medicamentos sujetos a prescripción médica, será necesario que el correspondiente profesional prescriptor haya determinado previamente el diagnóstico, la prescripción y el protocolo o guía de práctica clínica y asistencial a seguir”, i de l’article 2.2 “Para el desarrollo de estas actuaciones, tanto el enfermero responsable de cuidados generales como el enfermero responsable de cuidados especializados deberán ser titulares de la correspondiente acreditación emitida por la Dirección General de Ordenación Profesional del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad conforme a lo establecido en este real decreto”.

  2. Petició al ministre que convoqui un Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut. Aquesta petició és possible sempre i quan la tercera part dels membres del Consell ho demanin.

  3. Aprovació d’un Decret català que reguli la prescripció infermera tant autònoma com col·laborativa. Aquest Decret, similar al que tenen a Andalusia des de el any 2009, seria fruit d’un acord i consens dels professionals i hauria de ser aprovat amb la màxima celeritat possible.

  4. En el següent enllaç podeu trobar les declaracions del conseller, Antoni Comin, davant els mitjans de comunicació en relació a la prescripció infermera: https://www.youtube.com/watch?v=-KxyZzN0rtk i la nota de premsa del Departament de Salut

    Desitgem que es puguin concretar en els pròxims dies les mesures proposades pel Conseller.

Treball social, intimitat i confidencialitat

Etiquetes

, , , , , , , ,

Escrit d’Encarna García López, treballadora social, i Mª Mercè Rico Busquets, treballadora social i membre de la junta directiva de FoCAP.

Ara, com sempre, és l’hora d’avaluar i de fer projectes nous. Penso i no puc reprimir un mig somriure. Recordo com si fos ara la reforma de l’atenció primària de salut del 1985, l’ inici de les àrees bàsiques de salut i del treball interdisciplinari amb metges de família, infermers, treballadors socials, odontòlegs, llevadores i personal administratiu amb el repte d’integrar l’atenció preventiva, curativa, rehabilitadora, psicosocial i la promoció de la salut comunitària. L’atenció es va centrar en la persona i el seu entorn i es va abandonar la visió exclusivament curativa d’abans. Es va ampliar la xarxa d’atenció sanitària i es va complementar amb centres sociosanitaris i hospitals d’aguts de diferents nivells de complexitat. -font-b-Picasso-b-font--font-b-Dream-b-font-DIY-Painting-picture-digital

Després de la posada en marxa dels altres dos pilars de l’estat de benestar: les pensions (garantint les prestacions econòmiques en la seva modalitat contributiva i no contributiva) i l’educació, que esdevé un dret de linfant, a l’any 2007 s’aprova la darrera llei de serveis socials. És la culminació d’un llarg camí que ens va portar des de les prestacions benèfiques als col·lectius i/o persones amb pobresa a un sistema de serveis socials que es presenta com un dret subjectiu de caràcter universal. Cal garantir les necessitats bàsiques dels ciutadans, el manteniment de llur autonomia personal, el desenvolupament de les capacitats personals i el respecte per la dignitat. Es formen equips multidisciplinaris formats per treballadors socials, educadors, treballadors familiars i tècnics en diversitat. Introdueix la Cartera de serveis socials com l’instrument per a garantir als ciutadans l’accés a les prestacions i, juntament amb la llei de desembre del 2006 de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones amb dependència, estructuren el que es va anomenar quart pilar de l’estat de benestar. Continua llegint

Un nou horitzó per a infermeria?

Etiquetes

, , , ,

El BMJ en el mes de juny del 2015 publica una revisió sistemàtica finançada pel Ministeri de Sanitat d’Ontàrio (Canadà) i realitzat per infermeres, que tracta de l’efectivitat i cost-efectivitat de les consultes d’infermeria en atenció primària i especialitzada: Cost-effectiveness of nurse practitioners in primary and specialised ambulatory care: systematic review. El seu objectiu era avaluar el cost-efectivitat del treball infermer complementari i alternatiu al treball dels metges en l’atenció primària i especialitzada. Per això, es van revisar 4.397 treballs publicats entre el 1980 i 2013 en els quals s’avaluava el paper de la infermera en l’assistència clínica i en activitats ambulatòries. Finalment, es varen incloure els estudis on s’avaluava el treball infermer independent. Els 11 assajos clínics inclosos estaven fets a Holanda, Regne Unit i EE.UU.reglasfotograficas5

Els resultats d’aquesta revisió són molt interessants:

  • A l’atenció primària, els resultants de l’activitat infermera és equivalent al metge en quant al nombre de pacients derivats a l’especialista, prescripcions, hospitalitzacions i visites a urgències però amb un cost menor per consulta (la infermera té una remuneració més baixa que els metges).

  • En referència a l’atenció especialitzada, s’analitzen dos estudis, un en dermatologia on s’observa que la infermera dóna la mateixa atenció a nens amb problemes d’èczemes que els dermatòlegs i també amb un cost menor. L’altre estudi compara la realització de colonoscòpies per infermeres i el resultat és que detecten més lesions rellevants en comparació a les realitzades per metges, sense diferències en dolor, intubació cecal, complicacions, etc.

  • En relació a l’activitat infermera complementària a l’activitat mèdica, es va evidenciar una millora dels resultats en el seguiment de les malalties cròniques degut a una major adherència al tractament.

En un moment en què les infermeres estan vivim una situació de desprotecció jurídica degut al Reial Decret de prescripció infermera aprovat pel govern del PP, aquesta revisió sistemàtica dóna un alè d’aire fresc. Es demostra que el treball de les cures infermeres basat en l’evidència científica ja sigui a l’Atenció Primària i/o a l’especialitzada, és cost-efectiu i de qualitat.

Les infermeres han de continuar treballant en benefici de la població, han de ser pro-actives en prevenció i promoció de la salut, en el seguiment dels pacients amb problemes de salut crònics, en l’atenció a persones amb problemes de salut aguts i en la coordinació amb els serveis socials del territori. L’acompanyament als pacients i les seves famílies al final de vida a domicili, l’escolta activa de les persones que ho necessitin, el lideratge en polítiques sanitàries, el treball colze a colze amb els metges/ses d’Atenció Primària i la coordinació amb els serveis sociosanitaris i l’atenció especialitzada han de formar part del dia a dia del treball de les infermeres.

És un repte per al sistema sanitari, per al col·lectiu mèdic i pel propi col·lectiu infermer avançar sense prejudicis i sense pors en l’interessant perspectiva de futur.

————————————————-

Foto obtinguda de: www.fotonostra.com

Manifest sobre prescripció infermera a Catalunya

Etiquetes

, , , ,

El FoCAP s’ha adherit al Manifest conjunt sobre prescripció infermera a Catalunya subscrit per més de 50 entitats professionals, sindicals, universitàries i científiques que avui ha estat lliurat a la Conselleria de Salut.

prescripcio infermera

 

 

 

 

Els representants de les infermeres catalanes reclamen al Govern l’aprovació
del marc normatiu autonòmic de la prescripció
Atesa la situació d’emergència en que es troba la pràctica infermera generada per les
dificultats legals que des de fa molts anys entorpeixen l’ús, l’autorització i la indicació de
medicaments i productes sanitaris, situació recentment molt agreujada per la publicació
en el Butlletí Oficial de l’Estat del Reial decret 954/2015, de 23 d’octubre, pel qual es
regula la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris
d’ús humà per part dels infermers , les entitats signants, totes elles responsables de
contribuir a la garantia d’unes bones cures infermeres a la població, signen aquest
manifest conjunt amb l’objectiu d’alertar a les autoritats catalanes de la greu crisi
generada en l’atenció sanitària del nostre país.
La prescripció infermera, tal i com cal concebre-la, és un aspecte més de la cura
infermera de la persona atesa. Fa referència a medicaments o productes derivats de les
cures infermeres que presta, ja que quan una infermera o un infermer indica o aplica
algun producte sanitari o fàrmac, ho fa centrant la seva atenció en la valoració, la
identificació d’un problema i com una intervenció en el pla de cures infermeres.
El que demanem és emparament legal per poder realitzar una pràctica habitual en el
treball clínic quotidià de les infermeres. Amb el vist i plau, tàcit o explícit, de les
Institucions i l’Administració Sanitària, la infermera en la seva pràctica autònoma
quotidiana, indica i utilitza medicaments sota el criteri de la bona pràctica i el judici clínic,
sense prescripció mèdica i sense disposar de reconeixement de la competència i de
l’autoritat legal. És precís regular legalment allò que s’està produint “de facto” amb
eficiència i seguretat demostrada. No es pot obligar als professionals infermers a
extralimitar la legalitat establerta, sinó que cal adaptar el marc legal a la realitat de la
dinàmica assistencial.De manera reiterada, en diferents ocasions i en diferents contextos administratius,
polítics i/o parlamentaris, totes les entitats signants hem posat de manifest la gravetat
d’aquesta situació a Catalunya i no hem obtingut cap resposta definitiva. Ara, aquest
retard en una resposta efectiva i la recent publicació del Reial decret 954/2015, han
provocat una crisi que pot tenir greus conseqüències per l’estructura assistencial. Una
situació de risc que ens aboca, inexorablement, a una confrontació entre el deure de
donar una atenció segura i d’alta qualitat i el respecte a la legalitat vigent.
És per això que, les entitats signants, acorden:
– Instar al Departament de Salut a que acomplexi amb el compromís contret l’1 de
juliol de 2015, amb l’objectiu d’elaborar el redactat del text normatiu pel
desplegament de la prescripció infermera a Catalunya, que havia d’estar
enllestit abans del 31 de juliol de 2015.
– Instar al Departament de Salut a que faci les gestions oportunes orientades a
recórrer el Reial decret 954/2015, de 23 d’octubre pel qual es regula la
indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris
d’ús humà per part dels infermers i demanar la suspensió cautelar de
l’apartat 3.2
– Instar al Departament de Salut perquè exigeixi al Ministeri de Sanitat la
convocatòria del Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud
amb l’objectiu de rendir comptes sobre la modificació unilateral del text.
Posar en coneixement dels diferents grups parlamentaris i dels portaveus
de la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya, la gravíssima situació en
que es troba el sistema de salut com a conseqüència de la publicació del Reial
decret 954/2015.
Demanar al Govern de Catalunya que es manifesti públicament a favor
del col·lectiu infermer, com ho han fet des d’altres Comunitats Autònomes, com
a mostra de confiança i compromís amb la seva aportació professional.
28 de gener de 2016

Rebutgem el Reial Decret de prescripció infermera

Etiquetes

, , , ,

La prescripció infermera està implantada, des de fa anys, a països com ara el Regne Unit, Suècia, Austràlia, EEUU, Nova Zelanda, Irlanda i Canadà. Hi ha estudis d’eficàcia en salut i costos que demostren la qualitat del treball infermer i la gran satisfacció tant d’usuaris com de gestors. (Cost-effectiveness of nurse practitioners in primary and specialised ambulatory care: systematic review)

El col·lectiu d’infermeria en el nostre país porta molts anys lluitant perquè es reconegui legalment la seva tasca diària quant a prescripció. Andalusia va ser pionera en aquest sentit, ja que al 2009, es reconeixia per primera vegada a Espanya la capacitat de prescriure amb una recepta infermera i amb càrrec al Sistema Andalús de Salut. Els resultats, després de 5 anys de la seva implantació, han estat molt satisfactoris tant pels professionals com per als pacients. Per a més informació: Prescripción. Experiencia en Andalucía Continua llegint

No ens equivoquem

Etiquetes

, , ,

Amb l’arribada del nou Conseller Toni Comin a la cartera de Salut, han sortit nombroses veus demanant la recuperació dels pressupostos i dels llocs de treball que s’han perdut durant els duríssims anys de retallades aplicades durant el mandat de Boi Ruiz. La nostra companya Cesca Zapater en un article d’opinió publicat a Catalunya Plural (eldiario.es), va més enllà i alerta que no només s’ha de recuperar el perdut, sinó que, per la salut de les persones i la sostenibilitat del sistema, és imprescindible l’aplicació de polítiques que enforteixin l’atenció primària i la converteixin veritablement en l’eix sobre el qual pivota el sistema sanitari.

A continuació reproduïm el contingut íntegre de l’article:

El nou govern i les declaracions del nou conseller de Salut, Antoni Comín, han obert la porta a l’esperança d’aturar la destrucció del sistema sanitari públic de Catalunya i  recuperar allò que hem perdut. Però ens equivocaríem si volguéssim tornar a tenir el mateix que teníem. És el moment de repensar el sistema sanitari i fer les reformes necessàries per assegurar-ne la qualitat, la seva efectivitat social i en salut i la seva sostenibilitat. Continua llegint

Què passa amb l’atenció continuada?

Etiquetes

, , , ,

Tenim a l’ordre del dia notícies sobre l’atenció continuada, la més recent, de la comarca del Maresme. Notícies dels canvis promoguts per CatSalut i dels moviments veïnals que mostren la seva oposició.

Des de l’inici de les retallades, el 2011, s’han anat fent reduccions d’horaris i tancaments de punts d’atenció continuada, en total una seixantena. Hi havia marge per buscar una major eficiència, però els canvis havien de preservar criteris d’accessibilitat, continuïtat i visió primarista de l’atenció. No ha estat així, al contrari, s’han aplicat criteris econòmics. Tampoc s’ha fet un debat ni s’han establert les bases de com havien de ser els serveis d’atenció continuada a Catalunya. Així, en algunes zones, els ciutadans han de recórrer directament als serveis d’urgència hospitalaris perquè no en tenen altres. Mobilizacion-Urgencias-Hospital-Esperaneranca-Barcelona_EDIIMA20121109_0246_4

Foto obtinguda de: http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/Els-tindran-servei-durgencies-primaria_6_443465665.html

Com en tantes altres retallades, les decisions s’han desenvolupat en dues direccions paral.leles: d’una banda es redueixen serveis propis de l’ICS i d’altra es contracten serveis amb empreses privades. La història i la situació de l’atenció continuada és molt diversa en tot el territori, però la dinàmica de fons és la mateixa. No s’ha presentat cap informe d’avaluació de la qualitat i de l’eficiència del nou sistema. El complicat entramat d’empreses i contractes l’explica Jessica Mouzo en l’article Los médicos piden la gestión pública de la atención continuada urgente. A moltes zones el SEM fa de porta d’entrada telefònica i és l’encarregat de gestionar el servei, però la seva provisió, en un territori cada vegada més ampli, va a càrrec d’empreses privades, en especial l’atenció a domicili. Aquest personal no té la mateixa formació, ni els mateixos criteris que els metges dels equips d’atenció primària, de manera que la seva actuació pot trencar el procés assistencial en el cas dels pacients amb problemes crònics o en situació de final de vida, provocant algunes derivacions innecessàries a serveis hospitalaris. Continua llegint

Jornada de lluita a Vall d’Hebron 20 de gener

Etiquetes

, , ,

vall hebronEMERGÈNCIA SANITARIA

Els ciutadans i ciutadanes, usuàries i treballadores de la sanitat pública de Catalunya, no podem ja aguantar més la situació a la que ha arribat el nostre sistema sanitari públic després de les retallades durant quatre anys del govern sortint

Urgències col·lapsades, llistes d’espera per visitar-se amb el metge de capçalera i amb els especialistes, per fer proves diagnòstiques i per operar.se, tancaments i reduccions de serveis: llits d’hospitals urgències de nit als CAPs, serveis d’ambulàncies, acomiadaments de personal i rebaixa dels seus ingressos, manca d’inversions, de compra de nou material i de manteniment

Aquesta degradació i pèrdua de qualitat dels sistema públic ha servit d’excusa per augmentar el negoci de la sanitat privada, s’han fet externalitzacions de serveis públics a entitats privades de lucre, derivacions de pacients a centres que fan de la salut el seu negoci pagant el sistema públic. Mala gestió, corrupció i amiguisme

Nosaltres, que hem defensat durant aquests anys el sistema públic de salut i la seva qualitat, ens sentim legitimats i en la obligació d’exigir al nou Govern i al nou Parlament de Catalunya, que reverteixi urgentment aquesta situació d’emergència sanitària a la que s’ha arribat. Recuperant el pressupost de 1.500 milions que ens han robat durant aquests anys i regenerant el caràcter 100 x 100 públic, universal i de qualitat del mateix.

Gener del 2016

sapPDSMarea

Tot esquerdant la història clínica

Etiquetes

, , , , , , , ,

Ens fem ressó de l’editorial publicat a la revista Atención Primaria en el que s’exposa un conflicte que potser no ha rebut prou atenció per part dels professionals i dels ciutadans: l’accés dels metges inspectors de l’Instituto Nacional de la Seguridad Social, en el cas de Catalunya els metges inspectors de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM), a la història clínica del pacient en situació d’incacapitat laboral.

baixesDes del mes de juliol, arran de l’aplicació del Real Decret 625/2014 que pretenia millorar la gestió de la prestació per incapacitat laboral, els metges inspectors poden i estan entrant a la història clínica del pacient en la seva totalitat.

L’article posa en evidència les implicacions que aquest fet pot suposar en un espai com la història clínica, en la que el metge que realitza l’assistència és garant de la confidencialitat de la mateixa. Es pregunta sobre quins canvis podrà suposar l’entrada d’un metge pèrit en la redacció de la informació transmesa pel pacient per part del seu metge habitual: seguirem apuntant tot el que creiem necessari per a realitzar el seguiment del pacient, o per altra banda deixarem d’apuntar-hi continguts per precaució que ho vegi una tercera persona que no participi en l’assistència? Se’n veurà afectada la confiança, en la relació metge-pacient? La història clínica està clarament amenaçada.

Sobre aquest aspecte (hi fa referència l’article) s’hi han pronunciat institucions com el Síndic de Greuges, el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona o  el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya.

Es comenta, també, que en aquest procés s’ha obviat sol·licitar permís explícit als pacients abans d’entrar a la història clínica. Actualment se sobreentén que el pacient dóna el seu consentiment i només se sol·licita la seva acció explícita en cas que no vulgui que els inspectors hi entrin (situació poc publicitada, de fet).

Moltes controvèrsies obertes encara en un procés ja engegat. Cal generar debat al respecte, tant del col·lectiu mèdic com de la ciutadania per no malmetre allò que és important: la relació metge/pacient i la història clínica dels pacients.

El FoCAP ha publicat diferents entrades sobre aquest tema:

No a la pèrdua de drets i competències en les baixes laborals

Nova envestida contra el Sistema Nacional de Salut

Es perd la confidencialitat de la història clínica. I tu què hi dius?

——————————————————————————————————————————–

Peu de foto: “Shibboleth” de Doris Salcedo. Obtinguda de: http://edant.revistaenie.clarin.com/notas/2010/05/06/_-02192107.htm (consultat el 20/12/2015)

Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 3.056 other followers