La difícil (a vegades) gestió dels horaris

Etiquetes

equips, gestió, horaris, professionals, servei

 La companya Maria Sánchez Giralt ens envia un escrit on ens parla dels problemes que la gestió dels horaris d’atenció als ciutadans pot provocar en els professionals.

Sempre hem defensat l’accessibilitat dels equips d’atenció primària. Creiem que és un valor, juntament amb la longitudinalitat, a promoure. Però per a que els professionals donin un bon servei cal combinar adequadament servei i cura dels propis professionals. I això, probablement, sols es pot fer repensant la forma com s’organitzen els equips; i aquest replantejament s’ha de fer des de l’autonomia professional, que ha de permetre donar un bon servei amb formules imaginatives. Les rigideses no són mai bones…, les imposicions tampoc…Gràcies a la companya per compartir una preocupació que està present en molts equips i que costa de parlar-ne públicament.

 

A partir d‘un email recent rebut des de direcció sento la necessitat de referir-m’hi fent algunes reflexions al respecte. Com en altres ocasions i al voltant d’aquestes dates se’ns demana que durant el mes de novembre professionals del matí passin a fer tardes, quan la proporcionalitat de personal queda descompensada, amb les conseqüents implicacions que aquest fet té en la vida personal dels treballadors. Aquesta situació crea cert rebombori entre els companys que s’esforcen en justificar els uns davant els altres la impossibilitat de poder donar resposta a la demanda.
Seria bo, i si se sap amb temps, que davant d’un desequilibri com aquests, es busquessin alternatives des de la pròpia direcció per tal d’evitar que el personal hagi de fer un exercici imaginatiu a la recerca de noves propostes i evitar angoixes i mals de cap que no els corresponen.
La pressió exercida sobre els treballadors ha anat en augment d’ençà les retallades i dóna la sensació que s’ha entrat en una fase d’optimització de serveis i recursos carregant al personal i fer-lo més sol·lícit que mai a donar resposta a tot i en qualsevol moment. Entenent que com a professionals hem de ser exigents amb la nostra pròpia feina i el seu compliment, però també solidaris amb la dels altres, l’administració en primer lloc i les persones que van al davant són qui ha de donar sortida en primera instància a les problemàtiques que sorgeixin en el dia a dia. Precedents n’hi ha, i si no que es parli amb altres ABS com gestionen aquests tipus de situacions.

Maria Sánchez Giralt

Foto: Pixabay

El sistema sanitari català, entre els cuers de les CCAA

Etiquetes

CCAA, despesa farmaceútica, finançament, privatització sanitària, satisfacció, sisetma sanitari català, valoració ciutadana

La FADSP (Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública) ha publicat el seu informe Los servicios sanitarios de las CCAA 2016. Des de l’any 2004 aquesta entitat fa una anàlisi comparativa de la sanitat a les diferents comunitats autònomes (CCAA), partint de que els processos de transferència de competències a les comunitats podien haver generat diferències entre els seus sistemes sanitaris. També les retallades en els pressupostos dels serveis públics aplicats a partir de 2009, han sigut de quantia i aplicació diferents segons comunitat, amb el corresponent impacte en termes de dotacions de professionals i de qualitat de serveis.

Per fer l’anàlisi comparativa utilitza dades del 2014 i 2015, obtingudes del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, dels pressupostos de les CCAA, el Barómetro Sanitario i l’Instituto Nacional de Estadística. Els resultats es donen agrupats en cinc apartats, dels qual els referents Catalunya resumim a continuació:

A l’estiu la longitudinaliatat fa vacances

Etiquetes

atenció primària de salut, drets, longitudinalitat, política sanitaria, pressupostos, professionals, propostes, vacances

Ja  som a finals de setembre i la majoria de professionals d’atenció primària hem acabat les vacances i els CAPs van recuperant el seu ritme habitual. És hora de fer balanç de com ha anat l’estiu en l’atenció primària dels nostres pobles i ciutats.

Com reflectia dies enrere el diari Catalunya Plural, a grans trets el panorama a l’atenció primària ha estat el següent: tancament de 13 CAPs i 98 consultoris locals, col·lapse dels centres situats en les zones d’estiueig i tancament generalitzat d’agendes amb unes poques metgesses i infermeres per a tot i per a tothom que acudeix als CAPs.

Tenint en compte que segons l’enquesta de condicions de vida de 2015, un 40’6% de les llars manifesta no poder sortir de vacances fora de casa ni una setmana a l’any i que més del 40% de la població fa les vacances en mesos diferents a l’agost, el funcionament dels CAPs en règim d’excepcionalitat amb agendes tancades i nivells de personal mínims, no està justificada i perjudica la qualitat de l’atenció de les persones. A més, la majoria de consultes s’atenen com a «urgències», amb la qual cosa es transmet un missatge contradictori amb el que es dóna  durant l’any “ordinari”, en què es convida a la gent a utilitzar bé les urgències i programar les visites, esperant si és possible a la cita amb  la metgessa o infermera de capçalera, que “és qui millor el pot atendre”.

Desmuntant el colesterol

Etiquetes

colesterol, hipolipemiants, medicalització, prevenció, risc càrdiovascular

Article de Blanca de Gispert al Diari de la Sanitat: DESMUNTANT EL COLESTEROL

Tenir els nivells de colesterol elevats i prendre medicació per reduir-los és una situació cada vegada més freqüent en el nostre entorn. Fa unes dècades es va descobrir la relació del colesterol amb la creació de plaques de greix a les artèries i amb les malalties cardiovasculars. Des d’aleshores la seva fama ha anat creixent i ara sembla que tothom en parla, tothom se’l mira i tothom tem “tenir el colesterol alt”. A les consultes sovint els pacients que s’han fet una anàlisi de sang expressen consternació quan apareix un asterisc al costat de la paraula “colesterol total”, com si es tractés d’una taca en el seu historial. I quan el seu valor supera el 200, no es fa esperar la inquietant pregunta: “Doctora, el normal no és estar per sota de 200? Però si ho diuen a la tele!”.

Les persones amb colesterol alt (hipercolesterolèmia) són més propenses a presentar malalties cardiovasculars (infart de miocardi, ictus, etc.). Això vol dir que la hipercolesterolèmia és un factor de risc cardiovascular, com pot ser-ho el tabac o l’obesitat, i no una malaltia en si mateixa. Però la capacitat del colesterol de produir aquest dany cardiovascular és relativa i no depèn únicament dels nivells de colesterol sinó, principalment, de si s’ha patit una malaltia cardiovascular o de la presència d’altres factors de risc cardiovascular (tabac, obesitat, hipertensió, diabetis…). Així sabem que en les persones que han patit un infart de miocardi o un ictus pot ser recomanable mantenir uns nivells de colesterol més baixos (normalment inferiors a la famosa xifra de 200) però en les persones sanes això no és necessari, perquè la hipercolesterolèmia té un impacte molt baix en el seu risc cardiovascular. Això explicaria que en dues persones amb la mateixa xifra de colesterol els professionals sanitaris no aconsellem el mateix i que, en alguns casos amb nivells elevats de colesterol, no indiquem cap tractament.

Humanitzar és curar. A propòsit de la pel·lícula “Médecin de campagne”

Etiquetes

cinema, confiança, curar, humanitat, longitudinalitat, metge de poble

Pel seu interès reproduïm l’entrada publicada per Santi Torres en el bloc De solanes i obagues.

El cinema francès pot agrada més o menys però té la virtut de fer de tant en tant alguna pel·lícula dedicada a dignificar i reconèixer la feina de mestres, metges, treballadors socials… Qui no recorda el film de Bertrand Tavernier Hoy empieza todo (1999) amb la imponent figura del professor Daniel Lefebvre (Philippe Torrenton) un mestre dedicat en cos i ànima a educar en una guarderia d’una zona deprimida social i culturalment al nord de França? Saber reconèixer el paper d’aquestes persones dignifica el cinema i la societat que el produeix

Doncs fa uns mesos, un altre cineasta Thomas Lilti es va decidir a retratar el treball d’un metge de poble el veterà doctor Jean-Pierre Werner (Françoise Cluzet) ell mateix afectat per un tumor cerebral i la seva jove i recent arribada ajudant la doctora Nathalie Delezia (Marianne Denicourt). Ja adverteixo des de bon principi que no faré cap comentari tècnic sobre la pel·lícula, entre altres coses perquè no en sé. Si però que veure-la i tornar-la a veure fa poc, va despertar en mi alguna reflexió que us voldria compartir.

La càrrega de treball en medicina general: què puc fer jo?

Etiquetes

càrrega de treball, medicina general, pràctica clinica

En Rafa Bravo, a Primum non nocere ens ofereix una traducció de l’article de Des Spence, Reducing general practice workload publicat al British Journal of General Practice l’1 d’agost del 2016. L’autor parla de la gran càrrega de treball dels metges generals britànics (GP), els intents que s’han fet per reduir-la sense resultats (call centers, NHS Direct, skype, correu electrònic..), i defensa que el factor determinant de la creixent demanda és la pràctica clínica.

Sense embuts ni eufemismes diu clarament:

«El comportament de cerca de salut per part de la societat és en realitat el producte de la pràctica clínica dels metges. Airejar l’ansietat per la salut fa que els pacients tornin i tornin. A la majoria de països els pacients són simplement una matèria prima utilitzada per guanyar diners per als metges i els hospitals».

«Quina quantitat de treball crea un hospital de referència? ¿Quant temps es dedica a la gestió d’anormalitats menors trobades en anàlisis de sang i altres investigacions innecessàries?»

«… el debat sobre la càrrega de treball en la pràctica general hauria de ser en realitat un debat sobre la pràctica clínica. Si volem reduir l’estres i la càrrega de treball la solució està únicament a les nostres mans. Hem que prescriure menys, intervenir menys, i derivar menys. Això es pot fer a nivell de la consulta mitjançant la implementació de polítiques de no prescripció, deprescribint medicaments activament, i analitzant els patrons de derivació. A nivell nacional, els metges s’han d’apoderar per complet de les guies de pràctica clínica i donar un cop de peu a la idiota aristocràcia dels especialistes que no saben res d’epidemiologia “primària” i projecten orientacions no realistes basades en estudis hospitalaris defectuosos. Per últim, una bona medicina només pot aconseguir-se a través d’una bona entrada al sistema, i un bon accés només es pot aconseguir amb menys medicina».

Recomanem la lectura de l’article i una reflexió posterior que inclogui la resposta a la pregunta Què puc fer jo?

Les infermeres a l’atenció primària, visió de futur

Etiquetes

atenció primària de salut, grup de treball, infermeriia, professionals

Un dels reptes més importants, i a la vegada complex, que té el sistema de salut és adequar el rol de les infermeres a la realitat actual com a conseqüència de l’evolució de les necessitats dels pacients i la ciutadania.

Amb la reforma de l’Atenció Primària, el col·lectiu d’infermeres va realitzar un gran canvi ideològic de la professió. Va passar de ser una professió depenent a ser una professió autònoma (amb sabers propis basats en l’evidència) i orientada a la persona i a la salut (no només a la malaltia). Les cures infermeres tenen un gran compromís professional, ètic, social i un gran valor relacional. Alhora basades en l’empatia, la comunicació terapèutica i l’escolta activa.

L’activitat i les cures que dispensen les infermeres d’Atenció Primària en la consulta i en els domicilis estan condicionades per molts factors, com ara l’organització del treball, la reducció de llocs de treball, la variabilitat en la pràctica, la falta de lideratge en els òrgans de gestió, la manca de reconeixement social o la prohibició de prescripció.

Tenint com a punt de partida aquesta realitat professional volem posar en marxa un grup de reflexió i discussió en el marc del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), amb l’objectiu de posar en valor el treball de les infermeres i millorar l’eficiència del sistema sanitari. També volem analitzar les dificultats i amenaces d’una professió imprescindible per a l’atenció primària i per a l’atenció a la salut de les persones; tot arribant a visualitzar el futur del model infermer que ajudi a avançar la professió.

Aquest grup està obert a tots els professionals d’atenció primària. Començarà a treballar a l’octubre i serà coordinat per Mª Luz Talavera, infermera.

Les persones interessades en participar han d’enviar un correu electrònic a focap2009@gmail.com abans del dia 30 de setembre

Més informació: infermeres-ap-grup-treball

El PSA? Si només és una anàlisi…

Etiquetes

atenció primària de salut, càncer de pròstata, medicalització, prevenció, prevenció quaternària

Seguint amb la línia de col·laboració del FoCAP amb el Diari de Sanitat, amb l’objectiu de fer visible l’opinió i la visió de l’atenció primària respecte a temes clínics i organitzatius, vam demanar al company Josep Casajuana un article divulgatiu sobre el PSA en el cribratge del càncer de pròstata de pacients asimptomàtics. El reproduïm a continuació:

El PSA? Si només és una anàlisi…

“Bon dia, doctor, venia per això de mirar-me la pròstata”. Aquesta pot ser la frase estàndard d’un pacient home de més de 50 anys que acudeix a la consulta sovint induït per algun familiar o amic. Li preguntem sobre els possibles símptomes i ens trobem amb un home que no té cap simptomatologia i que acudeix bàsicament per la prevenció del càncer de pròstata. L’expectativa, sovint resignada, del pacient en aquest moment és que li practiquem sense dilació un tacte rectal i li demanem una anàlisi anomenada PSA.

Resultats 2015: podem estar contents?

Etiquetes

adequació, atenció primària, avaluació, central de resultats, efectivitat, eficiència, indicadors, satisfacció, urgències

De nou s’ha publicat l’informe de la Central de Resultats per a l’Atenció Primària, ara amb les dades corresponents al 2015. Ens trobem amb un document més extens que el de l’any 2014, amb 41 indicadors agrupats en els apartats de:

• Dades generals

• Satisfacció de les persones usuàries

• Adequació

• Efectivitat

• Eficiència

• Projecte Essencial. Afegint valor a la pràctica clínica

• Tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)

• Tema de l’any: factors de risc més comuns.

Les dades s’ofereixen de manera global i desagregada per equips, cosa que permet tenir una informació molt detallada i de gran valor tant per a les tasques de gestió com per a les assistencials i per poder-ne treure línies de millora. Si bé enguany s’han incorporat alguns indicadors nous, que ens permeten tenir una visió més àmplia de la nostra activitat i dels seus resultats, considerem que els informes no reflecteixen l’extensa i complexa activitat que portem a terme a l’atenció primària. Una de les novetats d’aquest any és la inclusió de la satisfacció dels usuaris, amb 6 preguntes, i com a tema de l’any, els factors de risc més comuns. Hi ha aspectes que són fonamentals de l’AP com és l’atenció al malestar emocional i a la salut mental en general que es recullen només de manera indirecta amb la prescripció de benzodiazepines per a l’insomni per a gent gran. Els mateixos autors de l’informe reconeixen les seves limitacions i es proposen ampliar-lo de cara a pròximes edicions. Hi trobem a faltar també algun indicador de la satisfacció o qualitat de vida dels professionals.

No pretenem fer una anàlisi exhaustiva de l’informe ni un resum, però sí que volem comentar alguns punts.

Triar sàviament

Etiquetes

decidir, evidència, recomanacions, seguretat. triar

Després d’unes setmanes de vacances reactivem el blog amb música.

Tot seguint l’alegre cançó de Pharrell Williams, el vídeo https://youtu.be/FqQ-JuRDkl8  fa
arribar missatges saludables i segurs que conviden les persones a decidir sàviament sobre la seva salut.
La intenció és ajudar els pacients a triar l’atenció que estigui basada en l’evidència, que sigui realment necessària, sense duplicitats i que eviti danys.

Aquest vídeo forma part de la iniciativa choosing wisely que va començar a EEUU però també n’hi ha a Canadà i Austràlia:

http://www.choosingwisely.org/

http://www.choosingwiselycanada.org/

http://www.choosingwisely.org.au/home

El més semblant que s’ha fet a nivell espanyol són les Recomanacions “NO FER” de la semfyc:

Ah! i també tenim l’Essencial a Catalunya!