La xocolata del lloro

Etiquetes

, , , , ,

Article de Francesca Zapater publicat al Diari de la Sanitat amb el títol: ELS SUPLEMENTS PER A L’ATENCIÓ PRIMÀRIA: LA XOCOLATA DEL LLORO

despesa-funcional-2015Salut destinarà 65 milions d’euros a pal·liar desigualtats en salut des de l’atenció primària. Aquesta notícia ens arribava fa uns dies. La primera reacció pot ser: que bé, es vol combatre la desigualtat en salut i es vol reforçar l’atenció primària! Nobles intencions, sens dubte.

Són intencions que en altres ocasions ja ens han manifestat des de l’actual Departament de Salut, en concret el seu responsable, Antoni Comín. L’actual conseller, a diferència del seu predecessor Boi Ruiz, té una nova sensibilitat i es mostra obert a considerar les desigualtats en salut, l’equitat, i l’atenció primària. La nova sensibilitat, però, no es tradueix en mesures efectives ni en polítiques conseqüents. Mesures difícils, efectivament, perquè el sistema sanitari arrossega una càrrega històrica d’ignorància de les desigualtats socials i de menyspreu de l’atenció primària de salut. «Quan deixarem de parlar només de “salut basada en l’evidència” per parlar de “preses de decisió polítiques basades en el coneixement, la ideologia i l’elecció social de prioritats”? preguntaven Joan Benach i Juan Manuel Pericàs en l’article Sis preguntes relacionades amb els Plans de Salut (2016-2020).

Comín diu que es destinaran 65 milions d’euros addicionals en 5 anys per a les Àrees Bàsiques de Salut (ABS) més afectades negativament pels condicionants socials. Mirem què significa.

 Segons dades de les memòries del Servei Català de la Salut, el pressupost inicial per a Salut l’any 2015 va ser de 8.200 milions d’euros i el  pressupost definitiu de 10.035 milions. La part destinada a l’Atenció Primària (AP) ha estat del 13,79%, o sigui, 1.384 milions d’euros. L’any 2010, que va ser l’any amb el pressupost més elevat de tots, va arribar a 9.547 milions d’euros. La part destinada a AP un 18%, o sigui, 1.718 milions d’euros. La diferència, doncs, és de -334 milions d’euros. Pèrdua que, aproximadament, es va produint ant rere any des de 2011 (en total uns 1.670 milions d’euros).  La seva traducció en llocs de treball ha estat la disminució  d’uns 1000 metges, 1000 infermers i 1000 persones d’administració a l’atenció primària, el que representa una mitjana de vuit persones menys per equip (La atención primaria en Catalunya, una paulatina regresión).

Ara es volen destinar 65 milions els propers 5 anys, a raó de 13 milions/any, per 180 ABS que consideren infra-finançades. O sigui que tocaria 72.222 euros per cada ABS i any, més o menys el que val un professional mèdic/any, però una infermera o una administrativa costen molt menys. Realment algú creu que aquesta partida tindrà efectes en la disminució de les desigualtats i en la càrrega de treball dels professionals?

El sistema sanitari, contràriament al que es creu i es ven, té poca influència en el nivell de salut de les persones. Són molt més determinants el treball, l’habitatge, la suficiència energètica, l’educació, el barri, la contaminació ambiental, el nivell socioeconòmic, l’alimentació, el lleure i les xarxes de suport familiar i social. Però una de les coses que fa que el sistema sanitari pugui incidir en la millora de la salut i en la reducció de les desigualtats és que tingui una atenció primària forta i de qualitat. Fa molts anys ja que Barbara Starfield va aportar proves que demostraven que els sistemes de salut que tenien una atenció primària que reunia els atributs d’accessible, longitudinal, integral i coordinadora reduïen la mortalitat, feien una millor prevenció, milloraven l’equitat i disminuïen els costos sanitaris.

Calen, doncs, bones intencions, però també bones polítiques i bones decisions pressupostaries que reverteixin de debò la degradació de l’atenció primària i s’enfoquin a les mesures que tinguin més impacte en la millora de la salut de la població. La resta, és paper mullat, o en aquest cas, la «xocolata del lloro». Només es tracta de tenir clares les prioritats, per poder fer un ús adequat i just dels recursos que tenim. Saben que el 2013 la despesa pública en medicaments per al Trastorn de Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH), dels quals s’ha demostrat poca efectivitat i seguretat, va ser de 14 milions d’euros? Una mica més del que es destinarà a partir d’ara per a les 180 àrees bàsiques de salut més «necessitades». Hi ha marge per decidir en què es gasten els diners i una de les primeres mesures hauria de ser la recuperació progressiva del pressupost per a l’AP i assolir en uns anys dels nivells que teníem en el 2010.

 

 

Entre totes fem més visible l’atenció primària

Etiquetes

, , , , ,

lens-1209823__340Com recordareu, el passat dia 7 de novembre es va fer la presentació del llibre Diaris de trinxera, el nostre dia a dia. Una realitat invisible” i des d’aleshores hem seguit amb la seva difusió. Els dies següents a la presentació es van multiplicar les entrades al blog dels «diaris».

El llibre està disponible en edició digital i en paper. El socis i les sòcies de ple dret que ho desitgin poden recollir de manera gratuïta el seu exemplar el proper dia 15 de desembre de 5 a 8 de la tarda al local de la CAMFIC, carrer Diputació 316 de Barcelona, on estarà reunida la junta del FoCAP. La resta de persones interessades el podran adquirir al preu de 5€ per exemplar, el mateix dia i lloc. Si no podeu venir el dia 15, el podeu demanar als membres de la junta que conegueu.

L’emissora RAC1, en el seu programa Islàndia, es va fer ressò del llibre i va entrevistar alguns dels metges i metgesses de família que van assistir a l’acte, que van tenir l’oportunitat de donar el seu testimoni. Podeu escoltar-ho a: http://www.rac1.cat/a-la-carta/cerca?text=&programId=islandia&sectionId=&from=08%2F11%2F2016&to=08%2F11%2F2016 (l’enllaç porta a una pantalla on ja estan seleccionats el dia i el programa. Només has de donar-li a “cercar” i ja et surten tots els àudios d’aquell dia. S’ha de seleccionar el del programa sencer. Des del minut 15 es parla sobre l’atenció als pacients i la situació de la medicina amb el Dr. Salvador Esquena i des del minut 30 es parla del Diaris de Trinxera).

El Diari de la Sanitat també ha publicat un article de Roser Marquet i Miquel Reguant titulat “Els diaris de trinxera fan visible l’atenció primària”.

Podeu llegir la intervenció que va fer la presidenta del Focap, Nani Vall-llossera, a l’acte de presentació, en la qual, entre d’altres coses diu:

Continua llegint

Atenció domiciliària nocturna a Barcelona: el debat segueix

Etiquetes

, , , , , , , , , ,

group-1825510__340Arran de diversos comentaris fets a l’entrada Atenció domiciliària nocturna a Barcelona, quina és la millor manera (veure al final de l’entrada) volem seguir en un debat que és d’interès per a moltes persones.

En primer lloc volem agrair la intervenció de les persones que han fet comentaris. Creiem que és un tema prou important com per generar un debat enriquidor per totes les parts implicades. Estem totalment d’acord amb el comentari que diu que amb l’excusa de la vocació, la professionalitat o la solidaritat entre altres arguments, es van afegint atribucions a les treballadores d’atenció primària, sense que això vagi acompanyat de la corresponent dotació pressupostària. Treballem des de fa anys en una situació d’excepcionalitat que no s’aguanta més temps, i la capacitat de les professionals per a fer de tampó de les retallades, ja fa temps que es va exhaurir. El FoCAP des de sempre, ha denunciat la sagnia pressupostària i de personal que ha patit l’atenció primària i ha reivindicat que per fer la nostra feina amb qualitat i desenvolupar totes les nostres competències, calen unes condicions i uns mitjans que estem molt lluny de tenir (1, 2, 3, 4, 5, 6). En aquest cas en concret, també ho hem fet, tal i com hem exposat en els posts publicats (7).

Però en aquest tema volem matisar un parell de punts: L’atenció continuada és una atribució pròpia dels EAPs i forma part de l’activitat normal de les nostres professions.

Continua llegint

L’atenció primària que volem des de Jo Sí Sanitat Universal

Etiquetes

, ,

triptic-portadaEn un món enlluernat pel triomf, la fama, la superespecialització, la tecnologia, etc., és difícil entendre la grandesa d‘allò que és quotidià, la grandesa del dia a dia. Això és el que fa l’atenció primària (AP), i és precisament per això que, com diu la presidenta del FOCAP Nani Vall-llossera ens costa tant explicar què és l’atenció primària.

Ens costa perquè ni els polítics, ni les classes socials més afavorides, ni els periodistes entenen què és. En general ells no la utilitzen, van directament a l’atenció especialitzada. Tot i que l’evidència diu que ser atesos per professionals especialistes no es relaciona amb millors resultats en salut i normalment els resultats són pitjors que si l’atenció de referència la proporcionen professionals primaristes.

Que l’augment d’un metge de família per cada deu mil habitants s’associï a un descens d’un 6 per cent de la mortalitat no és noticia. Una bona notícia és una intervenció a cor obert o una intervenció en un nounat dintre del ventre de la seva mare. Notícies espectaculars i excepcionals que amaguen el comú de la majoria de la gent, els milers de vides senzilles i tendres que arriben cada dia a les consultes i que són acompanyades pels professionals d’atenció primària.

No ens costa explicar l’atenció primària a les persones que atenem, elles saben on som i què fem, elles saben que poden comptar amb nosaltres, però elles són gent que moltes vegades no tenen influència en el discurs social predominant.

En aquest context d’invisibilitat de la primària notícies com la que avui ens arriba de la ma de la Campanya Jo Si Sanitat Universal (“Jo Sí Sanitat Universal és una campanya sota la qual, persones usuàries i treballadores de la sanitat pública, reivindiquem una sanitat pública, universal, de qualitat i a càrrec dels impostos”) és una notícia excepcional. Aquest moviment social, sota el lema “L’atenció primària que volem”, ha elaborat un document sobre l’atenció primària i les seves característiques que reflecteix una elevada comprensió de l’AP. La campanya també ens adreça a un díptic divulgatiu, que ens dóna moltes esperances en la lluita per fer entendre l’AP a la societat.

Continua llegint

Missió, visió i valors…

Etiquetes

, , , , , , , , , ,

c0abb494d46197e6ddca47aa06591d7cPubliquem l’escrit d’un grup de companys, que prefereixen guardar l’anonimat, en relació a les interminables oposicions de l’ICS. En altres ocasions n’hem parlat (Oposicions ICS, propòsit d’esmena), però n’hem de seguir parlant perquè els despropòsits segueixen i estan afectant la vida de moltes persones.

“Fa ja gairebé 6 mesos, el passat 19 de juny, es va realitzar la primera prova d’oposicions per a places de medicina de família (42), pediatria (8), infermeria (135), llevador, auxiliar, administratiu i zelador a l’Institut Català de la Salut. En aquesta última convocatòria (RESOLUCIÓ SLT/2623/2015 de 12 de novembre de 2015) per a personal estatutari de l’ICS, el procés selectiu consisteix en la realització de 4 proves, a diferència de la realització d’una única prova per a les vuit convocatòries realitzades anteriorment (la darrera el 2010). A dia d’avui, 11 de novembre de 2016, s’han realitzat dues de les proves que avaluaven coneixement teòric i coneixement de la llengua catalana i castellana, quedant exclosos de la convocatòria els professionals que no van superar la nota de tall. Actualment centenars de professionals de cada categoria estan pendents de la convocatòria per a la realització de la tercera prova (que pretén avaluar el coneixement pràctic a través d’un examen escrit …) i la quarta i última prova que va adreçada a acreditar les “competències” ? de cada categoria corresponent. Però a dia d’avui, encara no s’ha publicat cap informació al respecte i només queda un mes i mig per acabar l’any… o és que potser serà l’any que ve?

Continua llegint

Per uns pressupostos socials

Etiquetes

, , , ,

0002

El proper dissabte 19 de novembre a les 17.30 diferents moviments socials, entre ells la Marea Blanca de Catalunya així com sindicats, convoquen una manifestació sota el lema #EsPotFerAra  reclamant #unspressupostossocials .
Sabem que els condicionants socials són importants per a la salut de les persones. La pobresa, l’atur, la precarietat laboral, la manca d’habitatge, la pobresa energètica, els dèficits educatius, la mala alimentació o la marginació social, entre altres, són causa de mala salut física, de mortalitat prematura, de patiment emocional i d’injustes desigualtats en salut. Els governs i les administracions públiques poden fer polítiques de protecció social que contrarestin les dures condicions de vida d’una part important de la població, i que millorin els seus condicionants de salut. El Parlament de Catalunya ja ha votat de manera unànime una resolució davant la situació d’emergència social que es pateix. Però calen decisions polítiques i dotacions pressupostàries per portar-les a terme.
El FoCAP vol sumar-se a les veus que reclamen uns pressupostos socials i entre altres mesures, la reversió de les retallades del sistema de salut.

Què hi ha al darrera d’un “mal complidor”?

Etiquetes

, , , , ,

spd0El Manel té 58 anys i acut a la consulta d’infermeria a “control de sintrom®”. És un pacient conegut des de fa 15 anys per la infermera. Tenen una relació de confiança molt afermada. Els seus problemes de salut són: diabetis, hipertensió arterial, obesitat, fibril·lació auricular i és fumador. Viu amb la dona i una filla que estudia 4t d’ESO. Està a l’atur des de fa 4 anys. La dona neteja en algunes cases. A la consulta es detecta una pressió arterial molt alta. La infermera li explica: «Manel, tens la pressió a 180/95, feia molt de temps que no estaves amb aquestes xifres. Com et trobes?.» El Manel contesta: «Em trobo bé, però cansat i fart destar tot el dia a casa sense fer res. Els diners no arriben per a tot. Fa dos mesos que no prenc la medicació per la hipertensió, només el sintrom® i la de la diabetis. Les últimes medicines que em va receptar el metge son més cares i no les he tret de la farmàcia». La infermera respon: «T’entenc perfectament. Mirem quins medicaments són».

L’adherència terapèutica, definida com el grau en que el comportament d’una persona s’adequa a les recomanacions sanitàries (prendre la medicació, seguir un règim d’alimentació i realitzar canvis en els hàbits de vida) (OMS, 2004), té molt a veure amb el moment i les circumstàncies de vida del pacient, així com amb el grau de confiança generada en la comunicació amb els professionals sanitaris.

Continua llegint

Diaris de trinxera, el nostre dia a dia. Una realitat invisible

Etiquetes

, ,

portadaAhir va tenir lloc la presentació del llibre Diaris-de-trinxera-el-nostre-dia-a-dia. Una realitat invisible, que recull els 50 relats més llegits del blog diarisdetrinxera.

Era el dia de Sant Jordi del 2012 quan apareixia la primera història publicada al bloc. Des de llavors més de 40 persones diferents han escrit més de 250 històries. Històries ben diverses que ens donen una visió d’allò que és l’atenció primària al nostre país i de la vivència dels seus i les seves professionals.

A les històries s’hi pot trobar històries tristes, històries tendres, gestos petits que fan veure la importància de les persones al costat de les persones. Però també històries dures, de poca sensibilitat per part dels professionals, de dificultats amb les persones que atenem. I s’hi evidencien les dificultats del treball a l’atenció primària i les dificultats que les persones responsables de la gestió hi afegeixen sovint amb idees allunyades de la realitat de la gent. I es veuen actuacions que transgredeixen l’ètica i altres que gairebé ratllen la perfecció. També hi ha el reflex dels problemes derivats de la crisi i de les malalties per a les persones.

El nom «diaris de trinxera» vol recollir aquesta idea de ser en primera línia, de rebre tota la complexitat, les dificultats i la duresa del dia a dia. Significa el lloc on es produeix el contacte, on es toca de peus a terra, on es pot veure la realitat… On no són (ni volen ser) els que prenen decisions.

El conjunt de les històries fan una bona fotografia d’aquesta realitat i creiem que poden ajudar a reflexionar a tothom, pacients, professionals i gestors.

Volem agrair el suport de les persones que ens llegeixen que des del seu inici ja han fet prop de 70.000 visites.

Atenció domiciliària nocturna a Barcelona: quina és la millor manera?

Etiquetes

, , , , , ,

imagesEl mes de juny publicàvem una entrada al nostre blog sobre la notícia que l’atenció domiciliària nocturna de la ciutat de Barcelona passarà a ser assumida per l’ICS abans de finals d’any. La nostra valoració inicial al respecte va ser positiva perquè creiem que suposarà una millora en la qualitat de l’atenció que es presta a la ciutadania i, per tant, en la seva salut. Tot i això, també reclamàvem que aquest canvi tingués lloc en les condicions òptimes, perquè tant professionals com equips d’atenció primària poguessin assumir adequadament aquesta nova tasca, incloent la petició que els professionals s’hi poguessin oferir de forma voluntària.

Ara sabem que, per gestionar aquest servei, l’ICS contractarà una plantilla fixa de professionals i que, per completar part de les hores de guàrdia que es necessitaran, també ha demanat voluntaris/es entre els metges/ses i infermeres dels EAP. Malauradament, a pocs dies de començar el nou servei d’atenció domiciliària, encara no s’han aconseguit prou persones voluntàries que estiguin disposades a treballar-hi. Per solucionar aquest dèficit, l’ICS ha decidit obligar al personal eventual que es contracti a partir d’ara, a realitzar un mínim d’hores de guàrdia d’atenció domiciliària.

Continua llegint

Dilluns dia 7: presentació dels Diaris de Trinxera i Assemblea General

Etiquetes

, , ,

El proper dilluns dia 7 de novembre tindran lloc dos events del FoCAP, a la seu de CAMFIC, carrer Diputació 316, Barcelona

A les 18 h.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DIARIS DE TRINXERA, EL NOSTRE DIA A DIA

amb les intervencions de:

Nani Vall-llossera, Roser Marquet, Miquel Reguant

i el periodista Jaume Barberà

Si hi vols assistir, sisplau fes inscripció

A les 19,30 h.

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DE SOCIS I SÒCIES

amb presentació de memòria d’activitats i

elecció de nous membres per a la junta directiva

T’esperem