Què és el TTIP i com afecta la nostra sanitat?

Etiquetes

, , , ,

imagesPoc a poc anem sentint parlar del TTIP (Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió) que la Comissió Europea i el govern dels Estats Units estan negociant majoritàriament en secret. Es tracta d’unes noves normes que regularan el comerç entre EEUU i Europa en tots els camps que tinguin un potencial impacte en el comerç: producció, explotació de recursos naturals, alimentació, mediambient, sanitat, educació o drets socials. El tractat contempla dos mecanismes bàsics: el mecanisme de convergència reglamentària que suposa incorporar la opinió de les empreses sobre les reglamentacions dels governs. I d’altra banda la resolució de desacords entre els inversors i els estats mitjançant  un arbitratge internacional pel que les empreses podran demanar grans compensacions econòmiques als estats.

L’anàlisi que ha fet la FADSP   ens diu que els sistemes públics de salut europeus seran un dels mercats que s’obrirà a les empreses nordamericanes, que d’aquesta manera podran accedir als pressupostos públics dels països europeus  en un moment que tenen dificultats per fer grans negocis en altres àmbits. L’acord afectaria la política del medicament que estaria molt més influída per la indústria, les contractacions de serveis amb corporacions privades que es veurien blindades, tot i els mals resultats que puguin oferir, o la normativa alimentària, que en aquests moments és molt més segura a Europa que a EEUU.

De tirar-se endavant, el TTIP afectarà greument molts aspectes de la nostra vida, la nostra salut i els serveis públics. Blindarà les polítiques neoliberals i privatitzadores, de manera que els governs futurs no tindran cap marge d’actuació, ja que podran ser demandats per les empreses si les lleis  afecten els seus beneficis.

Més informació a:
Qué piensa el partido socialista del TTIP

Lo que nos jugamos en las elecciones europeas

¿Preparan PP, PSOE, UPyD y CIU un golpe de estado bajo la forma del TTIP?

Parlament ciutadà: sessió sobre salut i sanitat

Etiquetes

, , , , , , ,

Caràtula-verd-1024x724

INSCRIPCIONS

Manifest: Pel dret a decidir també la nostra salut i el Sistema Sanitari de Catalunya

 

 

 

9:30 Rebuda, acreditació e inscripció de participants
10:00 Obertura i presentació de la sessió Itziar González (PMC)
10:10 Escenari actual de la Salut i el Sistema Sanitari Pep Martí (PDS)
10:30 Determinants de la Salut:
Intervencions de moviments, plataformes i entitats sobre la relació de la Salut amb el seu àmbit d’activitat: habitatge, treball, atur, pobresa energètica, alimentació, medi ambient, entre d’altres
Joan Benach, professor de la UPF
Presenta i modera Pep Cabayol (Sicom)
11:50 Torn obert de paraules
12:20 Proposta per formalitzar la creació de la Marea Blanca de Catalunya, amb el doble objectiu de ser un espai comú de mobilització, confluència i coordinació Presenta i modera, Toni Barberà (Dempeus)
13:00 Torn obert de paraules
13:30 Votació i cloenda Portaveu de SEPC-Clínic

El consorci és seu, la salut és nostra

Etiquetes

, , ,

MANIFESTACIÓ A LLEIDA: DIA 21 DE FEBRER A LES 18 H. PLAÇA DE SANT JOAN

Una vegada més es protestarà a les terres de ponent contra la posada en marxa del consorci sanitari de Lleida. És un projecte del Departament de Salut que està creant molta polèmica perquè si tira endavant suposarà un canvi substancial en el sistema sanitari públic català. Després de Lleida vindran Tarragona, Girona, i la resta de territoris. Hi ha moltes raons per rebutjar el consorci, perquè suposa greus amenaces que afecten a:

10993461_903551136342578_1209288568190287876_n

  • pèrdua de capacitat de control democràtic i parlamentari de la sanitat pública, perquè els consorcis no estan controlats pel parlament. Hi ha prou experiències d’irregularitats i corrupcions en altres consorcis
  • el caràcter públic de la sanitat. La fórmula dels consorcis, tot i ser formalment públics, dona peu a contractacions, convenis, compres, etc.. que permeten la participació d’empreses privades i guanys econòmics a costa dels pressupostos públics.
  • menor autonomia i capacitat de gestió pressupostària per a l’atenció primària que es veurà encara més sotmesa als interessos dels hospitals
  • l’ICS es veurà sotmès a les directrius del consorci, perdent autonomia i a la pràctica serà fragmentat
  • sistema contractual dels professionals i treballadors actuals de l’ICS, que passarien a contractació laboral amb menys garanties laborals

Aquestes amenaces són molt reals si tenim en compte la política de desprestigi i escanyament de la sanitat pública i al mateix temps de promoció i transferència de recursos a la sanitat privada que està fent el govern català.

El moviment marea blanca Lleida porta mesos lluitant contra la seva implantació. Ha recorregut pobles, CAPs, consultoris, hospitals i han recollit més de 35.000 signatures per aturar el consorci.

CAL FER COSTAT A LLEIDA

ATURAR EL CONSORCI  ÉS DEFENSAR LA SANITAT PÚBLICA CATALANA

NO ENS PODEM QUEDAR INDIFERENTS

 

RD 16/2012 d’exclusió sanitària: injust i innecessari

Etiquetes

, , , , , ,

índexAquest mes de gener s’han publicat dos estudis que tornen a qüestionar el RDL 16/2012 i la seva deficitària aplicació, un tema tan poc mediàtic com altament preocupant i que, malauradament, continua enquistat i sense visos de solució.

Per una banda, s’ha publicat a la revista Atención Primaria un estudi que analitza i descriu la població potencialment exclosa de la cobertura sanitària pel RDL de l’àrea de la Catalunya central. Aquest estudi conclou que els pacients potencialment exclosos generen menys despesa sanitària, pateixen menor morbilitat crònica però més patologia infecciosa transmissible i representen un 0.53% del total de la població de la zona estudiada, un percentatge gens menyspreable. Així doncs, els propis autors de l’estudi ja apunten en les seves conclusions que “aquesta mesura legislativa no sembla justificada per raons mèdiques ni econòmiques i a més podria provocar problemes de salut pública i contribuir al risc de fractura social”.

Per altra banda, el conjunt d’institucions espanyoles de Defensores del Pueblo -incloent el Síndic de Greuges de Catalunya- ha elaborat l’estudi “Las urgencias hospitalarias en el Sistema Nacional de Salud: derechos y garantías de los pacientes”. Aquest document es fa ressò, entre d’altres temes, de les mancances, ja denunciades per diverses entitats i col·lectius, en l’aplicació del RDL 16/2012 i destaca dos problemes que dificulten l’accés a l’atenció sanitària urgent a la població immigrant en situació irregular i l’exercici d’un dret que té legalment reconegut. Aquests problemes són: 1) la pràctica freqüent de supeditar l’atenció sanitària urgent a un compromís de pagament i l’emissió de factures –sovint prèviament a la dispensació de l’atenció- i 2) la ruptura de la continuïtat assistencial. L’estudi també adverteix que aquestes retallades de drets no suposaran un estalvi econòmic sinó al contrari, ja que a llarg termini l’atenció urgent és molt més costosa que l’atenció preventiva o curativa que es pot dispensar des de l’atenció primària.

En les seves conclusions els defensors del poble reclamen millorar la formació del personal, evitar l’emissió prematura de compromisos de pagament i factures i buscar eines àgils que permetin verificar la situació administrativa d’aquestes persones. També recorda que no s’ha de confondre l’alta d’urgències amb l’alta mèdica i que l’atenció només finalitza un cop s’ha resolt el problema de salut.

Davant d’aquesta llei innecessària i injusta i de la seva aplicació abusiva i arbitrària, els i les professionals de l’atenció primària hem de treballar per la seva derogació i, mentre això no sigui possible, hem de reclamar al Departament de salut que posi els mitjans necessaris per respectar el dret a l’atenció sanitària urgent. Això inclou mesures concretes com acabar amb la facturació sistemàtica als serveis d’urgències i millorar la formació del seu personal administratiu i sanitari.

 

 

Atenció sanitària a ritme de clic?

Etiquetes

, , , , , , , ,

https://i2.wp.com/www.abadiadigital.com/wp-content/uploads/2014/11/raton-clic1.jpg

BMJ Open va publicar el 2012 l’estudi  Computer templates in chronic disease management: ethnographic case study in general practice que analitza i demostra com el disseny de la història clínica informatitzada influeix en la pràctica clínica a l’atenció primària, a partir de l’observació de les consultes de 36 infermeres.

L’estudi conclou que el disseny de les pantalles de la història clínica condiciona no només què es fa a les consultes, sinó també la definició de les malalties cròniques i les cures que s’hi han de donar i dóna un nou significat al concepte de pacient i de professional.

Segurament nosaltres també percebem aquests canvis que la història clínica informatitzada i pantalles com la de la “intel.ligència activa” de l’e-cap estan suposant per la pràctica diària, en detriment d’altres aspectes no estandaritzables de l’atenció a les persones.

Cal que estem atents perquè la història clínica informatitzada, una eina al servei dels pacients i dels professionals, no esdevingui un fi que desviï el focus de la millor atenció de les persones.

Aquí podeu trobar un resum de l’article en castellà, que ens ha facilitat la nostra companya Mª José Fernández de Sanmamed

L’escolta té una gran capacitat curativa

Etiquetes

, , , , , , ,

1422657242620A l’entrevista de la  Nani Vall-llossera a El Periódico diu coses com aquestes:

“El cercle malaltia-pobresa és determinant. Els metges de família actuem sobre la població en el seu medi; coneixem les seves relacions, els seus problemes econòmics i les seves angoixes, que són factors que influeixen en la seva salut. Per això és tan important la continuïtat assistencial. No és admissible haver d’esperar tres setmanes per veure el teu metge de capçalera o que enviïn un metge que no coneixes a visitar-te a domicili.”

“Estem enlluernats per la tecnificació de la medicina. Com més proves fem i més sofisticada és la tècnica, més sensació de seguretat tenim. Però és fals. Un excés de medicina pot ser perjudicial.”

” Quan tanques la porta de la consulta pots exercir la teva llibertat per fer les coses com creus que les has de fer. Però no sé com podré seguir fent-ho si augmenten les quotes. Entenc que s’han de mirar els números, però la nostra feina va molt més enllà d’un full d’Excel.”

Gràcies, Nani

Salvar la sanitat pública, una exigència moral

Etiquetes

, , , , , , , ,

UNA ALTRA CRIDA PER LA SALVACIÓ DE LA SANITAT PÚBLICA

Aquesta vegada, amb dues destacades filòsofes (Victòria Camps i Adela Cortina) com a primers signants, es publica el manifest  Salvar la sanidad pública. Renovar el Sistema Nacional de Salud es una exigencia moral apremiante al que ens adherim i del que fem publicitat tal com demanen al final de l’escrit.

imagesEl Sistema Nacional de Salud se degrada. La sanidad pública sufre desde hace años un continuo deterioro que los recientes recortes indiscriminados derivados de la crisis económica han acentuado y acelerado. Ahora, tal como está, interpretada por cada comunidad autónoma a su aire; desentendida del Estado; con una gestión opaca y escaso afán por la eficiencia; sometida al partidismo; financieramente menguada; escasa de inversiones que actualicen sus instalaciones y dotación tecnológica; despoblándose de profesionales sanitarios y muy mal pagados y en gran parte desmotivados los que quedan; debilitada en sus principios morales por las diferencias de asistencia entre las autonomías que rompen la equidad y la solidaridad y con unas listas de espera crecientes que causan la desafección y el éxodo de la clase media, soporte natural e indispensable del sistema (más de 10 índexmillones de españoles —y se prevé que el número aumente a medida que se cree empleo— pagan ya voluntaria y espontáneamente una póliza de seguro privado), la sanidad pública pierde progresivamente calidad y en pocos años quedará degradada a un servicio de beneficencia, una medicina para pobres.

La degradación es oculta. Las listas de espera, cada día más largas, embalsan y soterran la demanda desatendida y no permiten que la sociedad perciba la demora y la precariedad de la asistencia pública: los enfermos obviamente aislados y desconocidos entre sí son incapaces de hacerse presentes y el número de los que esperan es, en todas las autonomías, un dato para uso político, siempre en penumbra y manipulable. A la sanidad pública, aunque está enferma, muy enferma, y sin tratar desde hace años, no se le ve mala cara. De hecho, las listas de espera (ayudadas por las peculiaridades de la atención médica) actúan como una pantalla que oculta a los ciudadanos la verdadera situación del sistema e impide así la formación de una opinión pública enterada y activa.

Pasividad de los políticos. Sin una opinión pública consistente no puede producirse la presión social que en democracia es el motor de la acción política. El velo de las listas de espera favorece así la pasividad de los políticos. A ellos les consta que la sanidad pública está en decadencia, pero los votantes no demandan su mejora y además saben bien que una reforma seria del sistema exige adoptar medidas impopulares con un muy probable alto coste electoral. ¿Correr tal riesgo por renovar un sistema cuyo deterioro los ciudadanos no acusan ni siquiera ven? La asistencia digna a los enfermos o el afán de justicia son bellas causas que todos los partidos políticos defienden, pero el cuidado de los votos es siempre lo primero. No cabe esperar que por sí mismos los políticos se muevan.Sin una opinión pública consistente no puede producirse la presión social que en democracia es el motor de la acción política

 Instalada en el deterioro. En resumen, el biombo de las listas de espera y el temor a perder votos inmovilizan a la sociedad y a los partidos políticos y obstruyen cualquier cambio. Más aún, en realidad blindan lo establecido e instalan así la sanidad pública en un deterioro continuo y sordo. Sin duda, cada día estará peor, empobreciéndose hasta que pronto pierda su núcleo más íntimo y propio, donde están la solidaridad, la equidad, la buena medicina, la cohesión social y la justicia, es decir, todo.

Exigencia moral. Sólo una reforma a fondo puede salvar el sistema y sólo un acto de voluntad colectiva puede ser el resorte de la reforma. Si el estado actual de las cosas cierra el camino natural de la presión social es preciso abrirle otras vías.Con tal fin presentamos este manifiesto en el que directa y públicamente pedimos a todos los partidos políticos que consideren la renovación del sistema una exigencia moral ya apremiante y emprendan la reforma capaz de vertebrarlo, mejorar la calidad de su asistencia, impedir las desigualdades territoriales, afirmar la justicia y hacerlo financieramente viable, preparado para afrontar los compromisos de hoy y los nuevos que sin remedio van a llegar.Y pedimos también a todas las organizaciones o asociaciones de profesionales sanitarios (colegios provinciales, consejos generales, sociedades científicas, escuelas e institutos de estudios, etcétera), sindicatos, organizaciones de consumidores, entidades culturales próximas a la sanidad que reiteren y apoyen nuestra demanda con la mayor publicidad posible.

Victoria Camps y Adela Cortina son filósofas. Firman también este manifiesto Antonio Elorza, Santos Juliá, Javier Marías, Nicolás Redondo Urbieta, Fernando Savater, Vicente Verdú, Enrique Costas Lombardía, Mercedes Pérez Fernández, Juan Gérvas, Javier Rey del Castillo y Cayetano Rodríguez Escudero.

Continua llegint

Més evidència sobre l’impacte de l’atenció primària

Etiquetes

, , , , , , , , ,

Gestión clínica y sanitaria ha publicat un resum de l’article

Europe’s Strong Primary Care Systems Are Linked To Better Population Health But Also To Higher Health Spending imatge

amb un comentari de Ana Rico i Juan Gérvas, que pel seu interès reproduïm:

Ha transcurrido más de una década desde la última evaluación empírica comparada del impacto de una AP fuerte en Europa (2), que cubría 18 países y tan sólo resultados en mortalidad. El artículo es por ello el primero en evaluar de modo comparado y conjunto el impacto de una AP fuerte en toda Europa sobre aspectos críticos del sistema como el gasto sanitario y su evolución, las hospitalizaciones evitables, las desigualdades en salud o la satisfacción con la AP. El trabajo es ambicioso y riguroso y se basa en un análisis empírico amplio y sensato que permite demostrar el impacto positivo de varias dimensiones independientes de una AP fuerte sobre la sanidad y la salud. Coincide en ello con trabajos previos que fijaron las bases de la fortaleza de la AP a través de unos pocos criterios claros y consensuados: 1/ cobertura universal con regulación gubernamental, 2/ distribución de los recursos según necesidades de la población, 3/ oferta de servicios muy variados y 4/ bajos o inexistentes copagos (2) (3). En este trabajo se amplían los indicadores de la fortaleza a casi un centenar; aunque para cerca de la mitad sólo se dispone de evaluaciones subjetivas de un número reducido de expertos (1). Ello lleva a que el listado de países con una AP fuerte sea en algunos casos discrepante al obtenido en trabajos previos(1) (2). Otro problema es que la asociación entre AP fuerte y mayor gasto se basa en un coeficiente de regresión de magnitud baja (0,153), en ausencia de correlación entre variables o evidencia gráfica de la bondad del ajuste. El análisis agregado lleva además a maquillar grandes problemas como el desmantelamiento de la AP en Reino Unido (4), con el abandono de la clínica por los médicos generales titulares, dedicados al “negocio”; la contratación de médicos y de enfermeras para cumplir con indicadores de rendimiento (y de pago); y la agrupación de listas de pacientes personales en una lista global del centro de salud (5).

Ana Rico. Científica Titular, Escuela Nacional de Sanidad, Instituto de Salud. Carlos III, Madrid.

Juan Gérvas. Médico general jubilado, Equipo CESCA, Madrid.

Capçaleres sense llits i aviat sense malalts?

Etiquetes

, , , ,

índexEns ha arribat aquest escrit del company David López en el que alerta sobre els canvis que s’estan duent a terme en alguns equips en l’atenció domiciliària que passaria a estar al càrrec de metges i infermeres del propi equip que s’hi dedicarien en exclusiva, La resta de professionals només faria consulta en els centres.

Tal com explica el David, entenem que és un greu error perquè aquest sistema trencaria la longitudinalitat de l’atenció, característica pròpia i inalienable de l’atenció primària. Ja no seríem metges i infermeres de capçalera. De la mateixa manera que alguns companys ja no són metges i infermeres de pacients en final de vida, ni de certs pacients crònics, ni de certa patologia aguda. Què serem? Metges i practicants d’ambulatori, com abans? És això el que volem?

Fa pocs dies el Sergio Minué ens deia amb cruesa que som com ninots (Monigotes) , personatges patètics disposats a obeir, abaixar el cap i acceptar qualsevol disbarat sense dir res. L’atenció primària està patint retallades quantitatives (pressupost, nombre de professionals, condicions de treball…). Són molt importants, però també ho són, tant o més, les retallades qualitatives que transformen la nostra essència. No podem acceptar certes coses, hem de ser capaços de recapacitar, de tornar a posar el pacient al centre, de tornar a identificar l’objectiu i la naturalesa de la nostra feina.

Portem el debat als equips, als comitès de direcció i no acceptem més passes enrera en la nostra ja dèbil atenció primària. I sempre que puguem parlem-ho amb els pacients, amb les entitats, amb els partits polítics i fem pinya per defensar una atenció primària de veritat, de qualitat. Si no ho fem, ens transformarem en una caricatura de l’atenció primària que havíem aconseguit i en la que molts creiem fermament com la millor atenció sanitària possible.

ESTEM PERDENT L’ATENCIÓ DOMICILIÀRIA

En algunos equipos se quiere cambiar el modelo de atención domiciliaria. De manera que de cada 2 centros se van a quitar 3 o 4 médicos y otras tantas enfermeras, cerrando sus consulta habituales para que hagan sólo atención domiciliaria aguda y crónica. Hasta ahora cada medico hacía la atención domiciliaria crónica de sus pacientes un día a al semana, mientras que la aguda (las urgencias que no pueden esperar) de todos los medios la hacia el medico de domicilios cada día. Pensamos que la atención era así adecuada para los pacientes y adecuada para los profesionales. Con el pretexto de mejorar la atención domiciliaria, la realidad es la siguiente:

  • Se van a quitar a 2 médicos y 2 enfermeras por centro, cuyos pacientes van a dejar de ser atendidos por sus profesionales de siempre. Estos pacientes van a ir a engordar los cupos del resto de profesionales del centro aumentando la carga asistencial del resto de la plantilla.
  • Los ciudadanos no van a poder seguir siendo atendidas por su medico de siempre a partir de que tengan una edad o una situación médica que les impida salir de casa. Es decir, después de años siendo visitados por unos profesionales que te conocen y con los que has labrado una gran confianza, el día que ya no puedas salir de casa te cambiaran de médicos. 

Los nuevo sistemas de atención domiciliaria han generado un gran descontento entre los profesionales especialistas en medicina familiar y comunitaria y enfermería comunitaria que se han formado para atender a sus pacientes a lo largo de su vida, hasta que fallezca, y que quieren seguir atendiendo a sus pacientes en consulta y en domicilio, no quieren perder sus competencias que les han costado años de formación únicamente por anteponer el ahorro a las necesidades de la población y los profesionales. Queremos formar parte de las soluciones, queremos que los cambios se consensuen con la ciudadanía y con nosotros, en definitiva queremos más democracia y menos autoritarismo para mejorar la salud de la ciudadanía.

 

Salut mental i crisi: parlem-ne juntes

Etiquetes

, , ,

2014-10-25 11.44.49

RECORDATORI GRUP SALUT MENTAL

L’afectació emocional de les persones afectades per la crisi cada vegada és més present a les nostres consultes. La crisi ha fet milions de víctimes que han perdut la feina, la casa, una vida digna, la seva identitat i els seus drets de ciutadans. Aquestes pèrdues comporten sensacions d’inseguretat personal i deteriorament de les relacions amb els altres, sentiments d’abandó i desesperança que porten a manifestacions diverses de malestar que sovint són motiu de consulta als serveis sanitaris i socials. L’atenció primària és el dispositiu assistencial més accessible per la majoria de persones, però ens trobem que no sabem massa com respondre a les demandes d’ajut. Correm el risc de fer un enfocament centrat en els símptomes i en l’ús de medicaments. Som conscients que allò que fem ara és insuficient, que ens fan falta noves maneres d’escoltar, interpretar, elaborar i “tractar” les demandes que rebem.

Recentment s’ha posat en marxa el “Projecte de suport a persones afectades emocionalment per la crisi: disseny d’una intervenció en xarxa impulsat per la Fundació Congrés Català de Salut Mental i altres entitats, entre elles el FoCAP, que té com a objectius:

  • La construcció d’un sistema de suport a la població afectada emocionalment per la crisi
  • Ajudar als professionals i equips sociosanitaris a pensar, aprendre i innovar en l’atenció a les persones amb necessitats emocionals, des d’una perspectiva comunitària, interprofessional i intersectorial.

Si bé el projecte s’estructura en grups de reflexió i acció de base comunitària, des de FoCAP, i amb el suport del grup de salut mental de la CAMFIC, hem plantejat la formació d’un grup de professionals de l’atenció primària que treballi específicament el fenomen i el seu abordatge des de les consultes integrat en el projecte d’investigació-intervenció general: GRUP DE REFLEXIÓ I ACCIÓ (GRA salut mental FoCAP)

Convidem a participar en el grup als professionals que treballen a l’atenció primària (infermeres, metges, treballadores socials, administratives) que estiguin interessats a participar en un procés de discussió i elaboració sobre el tema. El grup començarà a treballar el mes de gener i serà coordinat per Mª José Fernandez de Sanmamed.

La primera reunió serà el dia 22 de gener a les 5 de la tarda. Les persones interessades ho han de comunicar al correu focap2009@gmail.com

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 2.614 other followers