Despertem-nos!

Etiquetes

post-COVID19

Publiquem una carta que ens ha fer arribar la sòcia Thaïs Clusa: ” Per la nostra salut: despertem-nos i despertem-los! “

Sóc metgessa de família d’un CAP a Barcelona i escric per fer veure una situació que està tristament amagada i que em temo que, com no canviï aviat, tindrà conseqüències greus.

Ara com ara l’atenció primària té la seva activitat assistencial presencial pràcticament aturada des de fa un any. S’entén que en els primers mesos de la pandèmia totes haguéssim d’actuar de la manera que ho vam fer; centrant-nos en l’atenció a la COVID mentre evitàvem el tancament dels ambulatoris (com es va suggerir en un principi).

Però a data d’avui a la majoria dels CAPs de Catalunya l´activitat assistencial presencial continua absolutament limitada amb la pèrdua de l’atenció habitual pel professional de referència (longitudinalitat) i el canvi a una telefònica o telemàtica. Tot això ja està comportant problemes de salut greus a la ciutadania; retards diagnòstics, iatrogènia o empitjorament en els paràmetres de salut general de la població en un context d’inequitat per al ciutadà, ja que cada CAP actua de manera diferent.

Estem aplicant el concepte de les cures inverses; invertim molta energia, recursos i temps en aspectes poc rellevants, en termes de salut, d’una sola malaltia en detriment de moltes altres tant o més greus que es diagnostiquen, es tracten, s’acompanyen i es curen des de l’atenció primària. Tot aquest canvi radical en la manera d’atendre la nostra població i d’entendre la professió, sempre a prop del malalt i a la capçalera del seu llit, produeix un desgast i un malestar emocional profund de les sanitàries.

Dia mundial de l’atenció primària: poesia per cuidar-nos i curar-nos

Etiquetes

atenció primària de salut, dia mundial de l'atenció primària

• 

Volem que arribi el dia que no calgui un dia mundial de l’atenció primària perquè haurem aconseguit que de veritat sigui la directora d’orquestra del sistema sanitari i que els seus valors, encaminats a posar cada persona al centre de l’atenció, hauran impregnat tots els nivells assistencials. Mentre arriba aquest dia, enguany, amb una situació molt malmesa per la crisi sanitària de la COVID19, Cesca Zapater ens regala aquesta poesia que cuida i cura les professionals d’atenció primària:

Cureu-me, cuideu-me 

Diuen que les sanitàries estem malaltes,
que tenim ansietat i depressió.
Voleu curar-me?

No vull regals ni medicaments.
La primària pateix des de fa molt temps. 

Cureu-me dels CAPs estrets i obsolets. 
Cureu-me de les visites de cinc minuts 
i les agendes interminables. 

Cureu-me de feines mal pagades, 
de contractes precaris, 
i de discriminació per ser dona. 

Cureu-me de les males direccions. 
De la seva ignorància i la seva supèrbia, 
de la seva incompetència. 

Doneu-me direccions que m’escoltin, 
que m’entenguin i m’acompanyin. 
Que comparteixin la passió per la professió. 

Que sàpiguen que pateixo amb els pacients, 
que m’enfonso en la seva obscuritat, 
que m’enlairo en les seves grandeses. 

Cureu-me de guies i protocols absurds. 
Cureu-me de les ordres sense sentit, 
de les notícies i els programes de TV3.  

Cureu-me dels savis d’hospital
que em menystenen i m’ignoren.
Cureu-me de l’ecap que no funciona.

Cureu-me de treure’m competències
per donar-me cada vegada més feina,
que m’ofega i m’aliena.

Deixeu-me oblidar la pantalla de tant en tant.
Apropeu-me els malalts,
deixeu-me’ls mirar, escoltar i tocar.

Cureu-me d’estar tancada al despatx.
Al domicili vull anar per saber com viuen,
com emmalalteixen i com estimen.

Els vull acompanyar en la vida i en la mort.
Vull ser metge/infermera de persones,
amb plenitud i amb totes les conseqüències.

Voleu curar-me?
Deixeu-me fer la meva feina.
Ajudeu-me a fer la meva feina.

Inspirat en el poema «Curadme» de Sara R Gallardo, https://poderpopular.info/2020/12/26/sara-r-gallardo-poema-curadme/

La mateixa Cesca Zapater, presidenta del FoCAP entre el 2009 i el 2015, publicava fa pocs dies al Diari de la Sanitat el post “El patiment dels sanitaris, una reparació necessària” on reclamava reparació pel patiment innecessari causat per la mala gestió durant la pandèmia i reconeixement per l’esforç fet per alleujar el patiment de les persones: “Reparar vol dir reconèixer el valor de la feina i de l’entrega i posar les mesures necessàries per poder fer-la bé. Prestigiar socialment l’AP i el seu paper durant, abans i després de la pandèmia. També, esmenar els errors per no repetir-los, retornar a professionals i població els serveis tancats i un aspecte essencial sense el qual no es pot tenir cura plenament, que és retornar la relació personal, la presencialitat i la confiança. Elements que el telèfon i la tecnologia mai podran suplir.”

Foto: Veïns i veïnes del CAP Bon Pastor agraint la feina de les professionals cada dimecres a les 12:00 des de juliol de 2020.

Per la suspensió de les patents de les vacunes de la COVID-19

El 7 d’abril, dia mundial de la salut, es reclama la suspensió de les patents de les vacunes per la COVID-19. És una jornada europea de mobilització impulsada des de la Xarxa Europea contra la Privatització i la Mercantilització de la Salut i la Protecció social.

Davant el desigual accés a les vacunes en tot el món, i les conseqüències en salut i injustícia que suposa, enguany la crida se centra en la iniciativa ciutadana Right2cure promoguda per una àmplia coalició de col·lectius socials, sindicats, associacions de defensa de la sanitat pública, entitats de la societat civil i experts en salut pública.

En una carta oberta als governs i institucions de la Unió Europea es planteja que les vacunes i tractaments per la COVID-19 siguin considerats un be públic global, assequible per a tothom i de manera gratuïta. Pots fer la teva adhesió a: https://eci.ec.europa.eu/015/public/#/screen/home

Marea Blanca de Catalunya, que forma part de la Xarxa Europea contra la privatització i la mercantilització de la salut, convoca dues concentracions, amb el lema CAP LUCRE AMB LA PANDÈMIA

A Barcelona les 11.30 davant de la seu de la Delegació de la Comissió Europea a Barcelona, Pg de Gràcia 90 i

Al davant de l’Hospital de Mollet a les 12 per iniciativa de la Plataforma del Baix Vallés http://www.mareablanca.

Amnistia Internacional emet un informe molt crític sobre la gestió de l’AP durant la pandèmia

Etiquetes

COVID19, gestió sanitària

Descarregar pdf Descargar pdf en castellano

En plena crisis de la pandemia, mi hermana y yo decíamos: «Si mamá se pone mala ¿qué hacemos? No vendrá nadie, ni la atenderán». – Dolors. Resident d’un poble de Catalunya. Entrevistada per Amnistia Internacional.

Amnistia Internacional (IA) ha presentat l’informe «La otra Pandemia. Entre lo abandono y el desmantelamiento: El derecho a la salud y la atención primaria en España» en el qual analitza l’impacte que ha tingut la gestió de l’atenció primària (AP) durant la pandèmia de la COVID-19 en el dret a la salut de la població, a les Comunitats de Madrid, Castilla-La Mancha i Catalunya. Per a la investigació han utilitzat l’anàlisi documental, entrevistes amb 49 professionals, 30 persones usuàries o acompanyants, i 4 persones expertes en gestió, economia de la salut i gènere, i ha comptat també amb la col·laboració de diverses entitats socials i professionals, entre les quals, el FoCAP.

AI justifica l’elecció de l’AP com objecte d’estudi per la seva importància en la millora de la salut de la població i perquè, recollint la Declaració d’Astanà, l’AP és la pedra angular d’un sistema de salut sostenible i de cobertura universal, i per tant l’enfortiment de l’AP és l’enfocament més inclusiu, eficaç i efectiu per a millora de la salut de les persones, així com del seu benestar social.

Es tracta d’una exhaustiva anàlisi del comportament de l’AP, centrant-lo en la disponibilitat i la gestió dels recursos de cada comunitat, els grups de població que s’han vist més afectats i l’experiència dels professionals. L’informe destaca com un important problema les barreres d’accés a l’AP que s’han instaurat i que han patit de manera desproporcionada les persones amb malalties cròniques, amb malalties mentals, les persones immigrants i les dones.

Posicionament conjunt de l’atenció primària per la vacunació als CAPs

Posicionament del FoCAP, Rebel·lió Atenció Primària, CAMFiC i AIFiCC

Externalitzar la vacunació fora dels CAPs és discriminatori i ineficient.
Els CAPs poden vacunar fins i tot els dies festius.

Les entitats sotasignants manifesten el seu desacord amb la decisió unilateral del Servei Català de la Salut de promoure la vacunació de molts ciutadans en grans espais no habilitats com espais sanitaris avisant a la població a través de sms.
Aquesta situació crea greus problemes i disfuncions:

1. No assegura l’equitat en l’accés a la vacunació. Les persones amb dificultats per a usar eines telemàtiques o que no disposin de connexió a internet mòbil no podran accedir.
2. No estableix cap criteri de priorització per motius de situació clínica o d’especial vulnerabilitat social com sí ho podrien fer els professionals que atenen els ciutadans, i els coneixen, des dels seus centres d’atenció primària (CAPs).
3. Obliga a les persones a desplaçar-se lluny dels seus consultoris i CAPs de referència. Perjudica les persones més grans i/o amb dificultats de desplaçament. Aquest fet s’agreuja en l’àmbit rural.
4. La vacunació als CAPs permet que els professionals de referència resolguin dubtes i donin resposta als temors que genera l’administració de la vacuna.
5. En les primeres 48 hores d’implantació ha provocat sobrecàrrega i col·lapse de les centraletes telefòniques dels CAP acompanyades de visites presencials als centres
   per consultes de persones demanant informació i ajut. Tot plegat, sense haver informat als professionals del procediment. Enlloc de treure feina al CAP, n’ha afegit.
6. Diverses organitzacions científiques a nivell estatal han manifestat el seu desacord en l’externalització dels plans de vacunació contra la COVID-19 (1,2)
7. Novament suposa una despesa de recursos (espais, personal per organitzar-ho, infermeres i administratius per portar-ho a terme) que no serveixen per reforçar la credibilitat al voltant del discurs d’enfortiment de l’atenció primària i salut comunitària.
8. Vacunar als CAPs dona una millor garantia de seguretat del pacient en cas d’un eventual efecte advers.

Exigim que la vacunació es faci als CAPs, com a tasca essencial pròpia de les infermeres que hi treballen. Per a fer-ho, si fos necessari, es poden ampliar els horaris i personal d’aquests centres, utilitzant la despesa que suposa fer-ho en centres no sanitaris, o amb persones voluntàries d’altres serveis, tal com es planteja. En aquells CAPs amb greus problemes d’espai, caldrà facilitar entorns adients i propers al ciutadà que, sens dubte, sabrà proposar el mateix centre. No fer-ho així és empobrir encara més l’atenció primària de salut del país; i això, com sabem, suposa discriminar les persones més desafavorides, les més pobres, i augmentar la morbimortalitat.

1 https://www.semfyc.es/medicina-preventiva-y-medicina-familiar-y-comunitaria-solicitan-que-la-vacunacionfrente-a-la-covid-19-se-haga-en-atencion-primaria-y-en-los-servicios-de-medicina-preventiva/
2 https://www.semfyc.es/prensa/medicina-y-enfermeria-familiar-y-comunitaria-reclaman-vacunar-a-la-poblacionen-atencion-primaria/

Perilla l’ètica de la cura en l’època COVID?

Etiquetes

violència

Esta entrada ha sido traducida al castellano

La cura en si és difícil de conceptualitzar. La componen les accions transpersonals que pretenen ajudar a l’altre en el seu procés de salut o malaltia. La caracteritza la preocupació pel proïsme i el compromís amb aquest. La manera d’interactuar amb la persona que rep les cures implica solidaritat, confiança, interdependència i reciprocitat. L’ètica de la cura ens ajuda a contemplar les situacions de salut o malaltia més enllà del problema, des d’un marge més ampli que posa la persona en el centre. Les situacions viscudes durant la pandèmia fan perillar aquesta ètica de la cura. De vegades s’han descuidat les necessitats i preferències de la persona en detriment de complir al peu de la lletra els protocols.

El cas de la Paula, la jove que va ser reduïda amb violència després de patir una crisi d’ansietat que va provocar, sembla, cert enrenou per no poder ser acompanyada per la seva mare en la visita que tenia programada en un centre de salut, mereix reflexionar sobre això. Primer perquè ens allunya de la capacitat d’individualitzar la cura quan la persona és vulnerable. El cansament que els i les professionals sanitaris patim a causa de mesos treballant amb càrregues que excedeixen les nostres capacitats, no pot desembocar en la incapacitat per saltar-se la norma i identificar la particularitat de cada cas, però som humans i ens passa. El fracàs professional apareix i es manifesta quan perds el poder de persuasió de la paraula. Quan la responsabilitat cap a l’altre no té el diàleg i la participació dels dos. Quan tendim a aplicar el protocol de manera homogènia en comptes de veure la particularitat en cada cas. De tot això en som conscients i no ens deixa impassibles, sinó que produeix un patiment en els i les professionals que augmenta encara més la complicada situació que estem vivint. En el cas de la Paula, sortir-se del protocol hauria estat, possiblement, molt més efectiu per a tothom. La violència dels cossos de seguretat cap a una persona vulnerable, amb problemes de salut mental que implicaven en aquest cas certa dependència (necessitava la seva mare al costat per visitar-se) és motiu suficient per replantejar-nos moltes coses, entre elles, reflexionar sobre l’ús de la violència. Reflexionar, amb l’objectiu d’identificar quins tipus de violències tenen lloc en el nostre entorn de treball i en la comunitat a la qual atenem. Reflexionar també per identificar des d’on i cap a qui s’exerceix aquesta violència.

Vacunació COVID-19: on millor que als CAPs?

Etiquetes

COVID19, vacunacions

Foto: Roser Masa

Fa dues setmanes que s’ha iniciat la vacunació de la COVID-19 als CAPs. Ja era hora que es comptés amb l’atenció primària i estem contentes de poder oferir la vacuna a una ciutadania que està patint intensament les conseqüències de la pandèmia, especialment les persones més vulnerables que són les que ara estem vacunant. No es pot pensar a fer una campanya massiva de vacunació sense comptar amb l’atenció primària, amb les infermeres que porten anys fent altres campanyes massives de vacunació, professionals que coneixen cada pacient i les seves cuidadores, les seves circumstàncies i limitacions.

Ara bé, hi ha hagut un problema greu de planificació i de recursos i d’informació a la població que ha cararegat els CAPs amb centenars de trucades diàries preguntant pel procés de vacunació. Entenem que la planificació està condicionada per l’arribada de vacunes que depèn de factors externs, però, tot i això, tot plegat ha sigut precipitat i els equips han rebut “per sorpresa” i amb indicacions canviants, l’arribada de les vacunes. Com passa massa sovint, ens vam assabentar per la premsa del que estava passant i havíem de fer, tanmateix ja ens hi hem acostumat. I amb l’excusa de donar autonomia als CAPS per organitzar la vacunació com millor creguin, s’hi ha traspassat una responsabilitat que no depèn únicament dels equips i que hauria de recaure en l’àmbit institucional. Cada cop que s’encomana una tasca als equips d’atenció primària s’hauria de preguntar: què necessiteu per fer la tasca que us encomanem ara i que organitzareu vosaltres?

La salut de les dones a debat. El monogràfic “Mujer y salud” (AMF) en obert

Etiquetes

feminisme

El maig del 2020, en plena primera onada de la COVID19, va sortir a la llum el Monogràfic “Mujer y Salud” publicat en la revista AMF (Actualización en Medicina de Familia). Eren dies difícils que van enfosquir la publicació i el seu important contingut i van limitar molt la seva distribució.

En un gest de generositat i de reconeixement de les dones, AMF deixarà el monogràfic en obert des d’aquest 8 de març i durant tota la setmana per poder gaudir-lo més àmpliament. Podeu trobar-ho aquí.

El monogràfic posa de manifest que existeixen desigualtats en la salut i malaltia de les dones per raó de la seva biologia i també degut a la socialització i els determinants que se li imposen culturalment per raó del seu sexe. Explica com la medicina i el sistema sanitari estan construïts i estructurats a partir d’un patró de coneixements masculí que considera neutre i universal, contribuint així a noves iniquitats en el reconeixement i atenció a la salut i malalties de les dones.

Vaga 10 de març i aturades parcials indefinides

Etiquetes

vaga

Fa un any de l’inici de la pandèmia. I les condicions en què la ciutadania està sent atesa i en les que les professionals estem treballant són molt precàries.

Les retallades que ha sofert l’Atenció Primària (AP) des de fa més d’una dècada en recursos i personal, així com la mala planificació de l’Administració, ha generat un caldo de cultiu que, amb la pandèmia de Covid, la gran crisi que patia el sistema sanitari ha quedat al descobert.

Les professionals de l’AP a Catalunya han vist deteriorades les seves condicions de treball i també la seva salut mental i emocional. Tot un any amb una càrrega excessiva de treball en el dia a dia, la pressió d’agendes interminables, haver de resoldre per telèfon la gran part de les visites sense veure als pacients, la burocràcia eterna… Situacions que no han estat viscudes d’igual manera per la ciutadania. Aquesta ha vist com l’accessibilitat a la visita amb la seva metgessa i/o la seva infermera a vegades suposava córrer una carrera d’obstacles.

En tot aquest context, celebrem que la Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya, formada pels sindicats USOC, Infermeres de Catalunya, CGT, CATAC-CTA-IAC, Coordinadora Obrera Sindical i PSI Lluitem, hagi convocat a totes les treballadores de la sanitat de Catalunya a una VAGA SECTORIAL el dia 10 de març i aturades parcials indefinides de 2 hores tots els dilluns a partir del 15 de març.

També destaquem que entre les reivindicacions es demani un model sanitari centrat en l’AP i que aquesta rebi el 25% del pressupost, tal com demana l’OMS.

Sabem que amb una jornada de vaga no n’hi ha prou, però sens dubte visualitzarà i posarà de manifest un cop més la necessitat d’una dotació pressupostària adequada a les necessitats de la nostra societat. Aconseguir aquest augment del pressupost per als equips d’atenció primària serà un gran guany que pot ajudar a albirar una nova realitat sanitària i un nou model de país.

• 

• 

El nostre patiment. Trobar l’escletxa

Etiquetes

COVID19, patiment emocional, post-COVID19, treball en equip

El nostre patiment. Trobar l’escletxa pdf Nuestro sufrimiento. Encontrar la rendija pdf

Con las palabras llegan las lágrimas. Lágrimas que se multiplican porque estaban dentro, contenidas y bien apretadas. Lágrimas que afloran porque nos identificamos plenamente con lo que escuchamos en aquella sala. Lágrimas que ahora las mascarillas nos permiten llorarlas con más facilidad. Medicinadefamiliaconvoz propia

La pandèmia (i la resposta social i sanitària que se li dóna) està provocant altes cotes de patiment en els i les professionals de tots els àmbits assistencials. Al llarg d’aquest temps han operat diversos factors causals de patiment, que han anat evolucionant i canviant. Durant els primers mesos va dominar el desconcert, la por a allò desconegut, la incertesa sobre la malaltia o el temor al contagi. Darrerament, podrien tenir més pes els elements de tipus estructural i organitzatiu del sistema sanitari i social, com són la insuficiència de recursos, la no preparació per a les següents onades, el canvi constant de criteris o la transformació del funcionament dels equips. L’impacte social i econòmic de la pandèmia sobre bona part de la població és un factor addicional de patiment per a molts de nosaltres. Les mesures de suport que han posat en marxa les diferents administracions no contraresten els efectes en l’atur o la pobresa. I sens dubte, hi compta el cansament físic i mental per treballar durant molt de temps amb altes demandes, sensació d’impotència i el fet de no veure el final del túnel a curt termini. L’atenció primària de salut (APS), com la part del sistema més sensible als canvis epidemiològics i com la part més feble del sistema sanitari, ha patit, està patint, d’una manera especial. 

En definitiva, tenim moltes raons per estar cansats i sentir-nos malament. Cal dir, però, que no tothom ho està vivint de la mateixa manera. Hi ha elements de caràcter personal que condicionen el grau de patiment, així com la capacitat de resistència o d’adaptació. 

El mes d’octubre, unes companyes del FoCAP vam portar a terme una trobada per parlar de tot això, acompanyades per una psicoanalista que ens va escoltar i dinamitzar la reunió. La conversa ens va permetre transitar juntes algunes de les experiències i emocions viscudes durant els mesos de la pandèmia. Ara ja fa quatre mesos d’aquella trobada i estem en un altre moment, tenim vivències i sentiments probablement diferents. Malgrat aquesta distància de temps, creiem d’interès compartir les reflexions perquè molts dels elements mantenen actualitat i ens remeten a una situació que, en definitiva, no és tan llunyana i la seva empremta encara és dins nostre.

En aquesta entrada compartim una síntesi del que es va parlar aquell dia, que de ben segur pot ser representatiu del que pensen i senten molts dels nostres companys. Hi trobareu una primera part que recull vivències i sentiments, i una segona part més analítica i propositiva.