Psicofàrmacs per a tot?

Etiquetes

DSM, indústria farmaceútica, medicalització, psicofàrmacs, salut mental, trastorn mental

 

Reproduïm un interessant article periodístic escrit per Mireia Rom i publicat a crític  sobre el consum de psicofàrmacs a Catalunya

9 raons que expliquen l’augment del consum de psicofàrmacs a Catalunya

Un 22,2% de la població de 15 a 64 anys havia pres hipnosedants (com ansiolítics, somnífers i sedants) algun cop en la vida segons l’última ‘Encuesta Domiciliaria sobre Alcohol y Drogas en España‘, del Ministeri de Sanitat, del 2013. És gairebé el triple que el 2005, quan aquest percentatge se situava en un 8,7%. Aquesta tendència també té impacte en els més joves: un 16,6% dels estudiants de secundària havia consumit psicofàrmacs el 2013, lluny del 6,8% de l’any 1994. I és que Catalunya i l’Estat espanyol són dos dels majors consumidors mundials de psicofàrmacs, amb un consum un 10% superior a la mitjana dels països de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). CRÍTIC analitza quin és el problema de fons d’aquest augment generalitzat del consum i investiga qui en treu partit.

Un diagnòstic, un fàrmac

El nombre de trastorns mentals s’ha duplicat en 60 anys: de 106 trastorns categoritzats el 1952 a 216 l’any 2013. Almenys així ho determina el ‘Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals‘ (conegut com a DSM, per la sigla en anglès), la referència mundial dels professionals de la salut per determinar quines conductes es poden associar a un trastorn mental. En psiquiatria, però, les fronteres són difuses, ja que no existeix una prova diagnòstica. És per això que molts professionals adverteixen del que consideren una sobrediagnosticació de trastorns mentals lleus i moderats. “Posar una etiqueta a coses tan normals com el malestar, la timidesa, la por… justifica l’ús de fàrmacs perquè les persones es consideren com a malaltes”, afirma Anna Vall-llossera, presidenta del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) i metgessa familiar i comunitària al CAP Bon Pastor, de Barcelona.

Escolta Iona Heath

Etiquetes

atenció a final de vida, atenció especialitzada, atenció primària de salut, incertesa, Iona Heath

Iona Heath és una de les principals referents de la Medicina Familiar i Comunitària dels nostres temps. General Practitioner, actualment jubilada, ha estat presidenta del Royal College of General Practitioners i és col·laboradora habitual de revistes tan prestigioses com la BMJ.

Aprofitant la seva visita a Barcelona per participar en la XXIII Jornada Anual de la Societat Catalana de Farmacologia Clínica a la seu de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques el passat dia 27 de juny, va acceptar compartir una estona amb diferents professionals de l’Atenció Primària a la seu de la CAMFIC.

Impressiona la serenitat que irradia i l’actitud atenta davant les persones que té al voltant. Així, amb aquesta autenticitat i mirada afable, va respondre a totes aquelles preguntes que formularen els i les assistentes sobre l’estat actual de l’Atenció Primària, el paper de les metgesses de família com a coordinadores reals i efectives de l’atenció als pacients, de professionalisme, de coratge, dels vincles que constituïm amb les persones, amb les famílies i amb les comunitats, del coneixement que això genera, de la incertesa, de la relació amb els “parcialistes” (així és com va anomenar els especialistes) i com no, de l’acostament i acompanyament a la mort.

En el següent link podeu trobar els vídeos que es van enregistrar de la conversa, en anglès.

Val la pena deixar-se embolcallar per les seves paraules, que com un bàlsam, ens recorden la grandesa de les petites coses que es troba en la nostra especialitat.

Agraïm a la Societat Catalana de Farmacologia Clínica i a la CAMFIC la seva disponibilitat, a les persones assistents la seva resposta i en especial, a la Iona Heath per la seva generositat.

Gràcies Iona!

El mapa de les retallades

Etiquetes

CONFAVC, mapa, moviments veïnals, retallades

La Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) ha posat en marxa una interessant iniciativa. Es tracta del Mapa del Sistema Sanitari de Catalunya, o el Mapa de les retallades, que recull dades a partir del 2011 (any que l’ex conseller Boi Ruiz va aplicar la tisora sense contemplacions) amb l’objectiu de visualitzar l’impacte de les disminucions pressupostàries i les respostes que des del moviment veïnal s’han articulat com a protesta per la greu incidència en els barris.

El mapa donarà informació de l’Atenció Primària, Hospitals, Serveis d’Urgències i Atenció Especialitzada.

En una primera fase s’han introduït les dades de l’Atenció Primària i en posteriors fases s’entraran les de la resta d’àmbits. S’han fet sevir fonts oficials, bàsicament de la Central de Resultats del Departament de Salut, que es mostren en forma de diferencials entre els anys 2011 i 2014. Es refereixen tres categories: 1. Població atesa, 2. Visites per dia i 3. Llocs de treball, que estan desagregades per cada un dels Equips d’Atenció Primària (EAP) de tot Catalunya. Clicant sobre el mapa es poden obtenir les dades corresponents.

Els moviments veïnals es reflecteixen a l’apartat Campanyes Ciutadanes. S’ha començat a mostrar ja alguna informació, de moment de Badalona, Sabadell, l’Escala i l’Hospitalet de Llobregat. Per exemple, en una de les entrades per Sabadell es pot veure:

•  Campanya: No al tancament dels CAP a l’estiu
• Territori: Sabadell
• Àmbit: Atenció primària
• Entitats: AAVV de la Federació d’Associacions Veïnals de Sabadell
• Any: 2015-2017

De cara el futur seria interessant que s’incorporessin també els moviments dels Centres d’Atenció Primària i que no es basi només en la informació oficial, sinó que contempli també altres fonts de dades provinents dels professionals i equips.

Benvingut aquest mapa, que ens permet localitzar de manera gràfica i àgil informació de cada EAP i dels diversos moviments de protesta ciutadana.

La serp que ens menja

Etiquetes

atenció especialitzada, atenció primària de salut, comunitats autònomes, despesa, finançament, sistema nacional de salut, Sistema públic de salut

Veure els números amb mirada llarga ens dóna una imatge panoràmica de la situació. I això és el que fa Juan Simó de manera periòdica en el seu blog, imprescindible per saber, a partir de les dades, què està passant realment en el sistema sanitari.

A l’entrada del dia 29 de juny, que titula La atención primaria en la UCI analitza l’evolució de la despesa sanitària en atenció primària (APS) i en atenció especialitzada (AES) des de 1984 fins el 2015 en el Sistema Nacional de Salut (SNS). El resultat gràfic és una figura de serp amb la boca cada vegada més oberta, que l’autor fa servir com a metàfora de la tendència al creixement de l’AES que sense miraments engoleix la resta de partides del sistema.

En el gràfic de creixement nominal acumulat es pot veure que quan es produeix una davallada (anys 2010-2013), la de l’APS és més forta, i quan hi ha un increment (2015) és l’AES qui hi surt guanyant. Entremig hi ha l’any 2014 en el qual hi va haver a la vegada un augment de l’AES i més caiguda de l’APS.

Els indicadors delaten

Etiquetes

altes hospitalàries, avaluació, indicadors, ingressos, urgències

“Si em dius com em mesures, et diré com actuaré”

(dita popular d’autor desconegut)

Fa temps que sabem com la manera de mesurar influeix de forma rellevant en la forma com actuem, ens modifica les pràctiques i també configura noves realitats. En tenim un exemple ben clar i proper en les proves per accedir a la formació com MIR que obliguen els alumnes de les facultats de medicina a memoritzar síndromes clíniques rares més que a aprendre a fer de metges.

No fa massa en Joan Gené alertava sobre el mal ús que es fa dels indicadors en el nostre entorn sanitari. Al febrer es completava a “Més enllà de la clínica” una entrada sobre les DPOs.

El 3 de juny en Juan Simó ens ha regalat una altra de les seves excel·lents entrades en el seu bloc sobre el tema dels indicadors: “Indicadores ignorados, calabobos de la gestión sanitaria”. En aquest cas reflexiona (i aporta dades) sobre fets quotidians que denoten, mostren-indiquen el què passa, i no s’usen ni se’n parla mai. Posa dos exemples:

El projecte de decret de prescripció infermera ja és aquí

Etiquetes

competències, decret, infermeria, prescripció infermera

Aquest divendres passat, el conseller de Salut, Antoni Comin, ha presentat el projecte de Decret d’indicació, ús i autorització de la dispensació de medicaments i productes sanitaris per part de les infermeres. Ara s’inicia la tramitació i es preveu la seva aprovació a partir del mes d’octubre. Aquest projecte s’ha fet esperar any i mig des de que el govern del PP al desembre del 2015 publiqués el Reial Decret amb el qual quedaven desemparats legalment molts aspectes de la pràctica infermera. Ha estat una lluita de tot el col·lectiu perquè es reconegui legalment la tasca del dia a dia en quant a prescripció. Al seu moment el FoCAP va fer públic el rebuig al Reial Decret , i va subscriure el Manifest sobre prescripció infermera a Catalunya.

La prescripció és un aspecte més de la cura de les persones. Les infermeres habitualment, utilitzen i indiquen medicaments i altres productes de cures per tal d’ajudar els pacients que atenen, sempre seguint les bones pràctiques i les guies de pràctica clínica i/o protocols consensuats dins dels equips. Per fi s’ha iniciat el tràmit per a la regulació legal.

Des del 2009 el Sistema Andalús de Salut va reconèixer la capacitat de les infermeres per prescriure i els resultats han estat molt satisfactoris. Però altres països com el Regne Unit, Suècia, Austràlia, o Canadà, fa molts anys que tenen la prescripció dins de l’àmbit de les competències infermeres, i hi ha estudis que demostren que el treball que fan és cost-efectiu. (Cost-effectiveness of nurse practitioners in primary and specialised ambulatory care: systematic review).

Des del FoCAP volem felicitar el Conseller per aquest pas que, encara que ha trigat, és molt important per a tot el col·lectiu, per als pacients i per a l’atenció primària. Ara, esperem que el tràmit no s’eternitzi i puguem aplicar-lo ben aviat. També volem felicitar tots els actors que han col·laborat per fer possible aquest projecte de Decret, en especial l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFICC) i el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB). I també totes les infermeres perquè per fi es comença a reconèixer la seva tasca i a resoldre la inseguretat jurídica amb què treballen. El sistema de salut ha d’aprofitar el gran valor de les infermeres, per ajudar a enfortir la qualitat, l’ètica, la continuïtat assistencial, el treball en equip, la seguretat dels pacients i impregnar d’humanisme les organitzacions.

Divendres 30, concentrem-nos davant els CAPs

Etiquetes

CAPs, Conseller, enfortir primària, mobilitzacions, professionals

Fa fa un mes de la reunió amb el conseller i no hem tingut cap resposta. Volem seguir fent-nos sentir per reclamar unes condicions justes i unes millores necessàries.

Per això, el divendres 30 de juny, les entitats signants del manifest enfortirprimària convoquem a professionals i ciutadania a concentrar-nos davant els CAPs, a les 12 del migdia.

En el document que es va lliurar al Conseller, Propostes conselleria enfortir primaria, es recullen 14 demandes per ser aplicades en el període d’un mes i 3 demandes per portar al Parlament abans no s’acabi aquesta legislatura amb la finalitat de garantir acords polítics duradors no sotmesos a canvis de govern o de correlació de forces parlamentàries.

Però només vàrem obtenir respostes vagues per a un futur imprecís:

 

Cap augment de pressupost per aquest any més enllà dels 27 milions previstos. De cara a l’objectiu d’arribar al 20% del pressupost per atenció primària, es vol portar el compromís al Parlament, però no s’han donat terminis.

Es va parlar de l’actual pèrdua de paper dels EAPs en l’atenció domiciliària i al final de vida, i en concret, es va demanar que les derivacions a PADES (Programa d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport) només es puguin fer des dels EAPs. Cap compromís.

També es va abordar el tema de les direccions conjuntes de primària i hospital, de les conseqüències negatives a nivell pressupostari però també del valor simbòlic que tindria posar en marxa gerències específiques per a atenció primària, com ja existeix a Barcelona i que es podia fer abans del desplegament de l’ENAPISC. La impressió és que no va semblar una mala idea, però tampoc hi va haver el compromís de fer-ho.

Sobre el lideratge de l’atenció primària, la resposta és que ho solucionarà el pla estratègic. Però es manté el 061 com a porta d’entrada per a tot tipus de demanda urgent.

Sobre el control de les agendes dels serveis especialitzats, s’està intentant que l’APS en gestioni el 25%, però es troben amb moltes resistències per part dels hospitals i no està resultant fàcil.

Es va insistir molt per a què fessin un gest i es comprometessin a que els directors fossin ratificats pels equips. No es veia possible fer-ho en un mes, però tampoc es va proposar cap termini alternatiu. Pel que fa a la dissolució de les Unitats de Gestió d’Atenció Primària  (UGAPS), tres quarts del mateix. Ho tenen en ment, però no ho prioritzen.

I respecte la DPO, no van acceptar que es converteixin en salari base, però sí que estan d’acord en canviar el contingut de la DPO i que vagi en una altra línia i que siguin participades per professionals i ciutadania.

Conversa amb Iona Heath el dimarts 27

Etiquetes

conversa, Iona Heath, sobrediagnòstic, sobretractament

La Dra. Heath visitarà Barcelona per fer la conferència inaugural de la XXIII Jornada de la Societat Catalana de Farmàcia Clínica amb el títol Reasonable care – to do or not to do. No hem volgut perdre l’ocasió de poder gaudir de la seva saviesa i ella ha accedit amablement a la nostra petició de dedicar un temps de la seva curta estada a la ciutat per parlar amb els professionals que puguem escoltar-la.

Tindrem, doncs, el goig de poder compartir amb ella una trobada informal el proper

dimarts 27 de 16,30 a 17,30 a la seu de la CAMFIC.

L’acte és obert a tothom que hi estigui interessat.

 

Iona Heat és metgessa generalista al Regne Unit, presidenta del Royal College of General Practitioners des de 2009 i col·laboradora habitual del British Medical Journal. És autora del llibre Ajudar a morir i d’articles i conferències sobre els excessos de la medicina, el perill del sobrediagnòstic i el sobretractament. D’ella en destacaríem la profunda visió humanista de la feina dels metges de família i el seu treball per recuperar allò que és essencial en el nostre dia a dia com és la comprensió del patiment humà i la convivència amb la incertesa de la vida. Heath posa al descobert els límits i els riscos de la medicina basada en l’evidència i en les proves i defensa la pràctica basada en valors i centrada en el pacient.

Sentir-la és una gran oportunitat. No t’ho perdis !

Barbara Starfield una gran dona que va dignificar l’Atenció Primària

Etiquetes

accessibilitat, atenció primària de salut, B. Starfield, coordinació, globalitat, longitudinalitat, sistemes sanitaris

Les malalties no són entitats biològiques que existeixen a part dels individus. L’orientació dels sistemes sanitaris basada en una visió global de la persona no només és biològicament més correcta sinó que és més efectiva, més eficient, més segura, i més equitativa.

És moment que els metges d’atenció primària prenguin el lideratge d’aquest canvi de paradigma i portin l’atenció sanitària cap a on cal que vagi: atendre i cuidar els pacients i les poblacions en lloc d’atendre i tenir cura de malalties.

Barbara Starfield, 1932-2011

El passat 10 de juny va fer sis anys que Barbara Starfield va morir. Sis anys també que hem deixat de tenir-la personalment amb nosaltres, en les visites que periòdicament feia a Barcelona i en les quals ens transmetia els seus coneixements i idees amb generositat.

Sis anys que ens va “abandonar” i que hem deixat de gaudir de la seva saviesa, però també de la seva persona. Barbara Starfield (BS) era generosa i gens competitiva, tendra, humil, oberta a les opinions dels altres i molt accessible, atributs que sovint caracteritzen les grans dones.

Esperant resposta sense defallir

Etiquetes

autonomia de gestió, Conseller, enfortir primària, equip d'atenció primària, mobilitzacions, pressupostos, professionals, substitucions

Han passat dues setmanes des de la reunió que les entitats impulsores del manifest EnfortirPrimària vam tenir amb el Conseller Toni Comín i en la qual se li va entregar el document amb les demandes que concretaven els 4 punts del manifest.

Ja hem fet públic el nostre desencís amb la reunió en l’entrada Volem fets, no només paraules perquè el Conseller no va adquirir cap compromís, No obstant, es va marcar el termini d’un més (el 26 de juny) perquè donés resposta a les demandes, algunes de les quals eren urgents, com ara la substitució per vacances.

També el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona s’ha pronunciat en el document Posició de la Junta de Govern sobre la situació de l’Atenció Primària i propostes de millora
que recull moltes de les propostes que es van formular al Conseller. És una mostra més de la gran preocupació que hi ha per la precarietat del servei i de les condicions de treball dels professionals.

Mentrestant, el malestar no s’atura, el moviment segueix, i s’estén a institucions com ajuntaments que estan aprovant mocions de suport al manifest, i al Sindic de greuges que ha obert una actuació d’ofici per investigar la situació de l’atenció primària a Catalunya.

I seguirem fins a obtenir respostes satisfactòries a uns requeriments que són justos i necessaris: