Rebutgem la sentència

Etiquetes

, ,

El condicionants polítics i socials afecten la nostra salut. I avui la gent de be de Catalunya, siguem o no independentistes, sentim una profunda tristor davant de la resolució d’un problema polític per la via judicial.

És per això que en aquest moment tan difícil i excepcional que estem vivint, creiem que  per dignitat humana és necessari, com a FoCAP, impulsar la cura col·lectiva i  solidaritzar-nos amb els presos polítics i les seves famílies.

La injusta sentència del Judici fa que aturem per ara, la publicació habitual i regular de post al nostre blog i ens adherim al manifest unitari

DAVANT LA SENTÈNCIA DEL PROCÉS-UNA CRIDA A LA LLIBERTAT COM A ESPAI DE CONSENS

Si trenquem la relació totes hi perdem

Etiquetes

, ,

Imatge extreta de l’article citat.

La longitudinalitat (l’atenció per una mateixa professional al llarg del temps) és clau en la relació amb els pacients i en els resultats de salut, tal i com es demostra en aquest article de Jesús Palacio: Las ventajas de una relación estable: longitudinalidad, calidad, eficiencia y seguridad del paciente. Però, malgrat l’evidència, la trenquem contínuament amb diverses formes organitzatives dels equips.

Quins factors estan influint per a què moltes professionals metgesses i infermeres estiguin delegant l’atenció urgent i domiciliària dels seus pacients en altres professionals? Fet impensable fa un temps.

Per què aquests professionals no consideren que és responsabilitat personal i un gran valor de l’Atenció Primària tractar els seus pacients de per vida? On queda la longitudinalitat? On queda la relació de confiança?

Continua llegint

La infermeria familiar i comunitària està de rebaixes

Etiquetes

, , , ,

El mes de juliol es va signar l’acord de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat de l’Institut Català de Salut (ICS) pel qual s’estableix un concurs de trasllat obert i permanent que facilita la mobilitat geogràfica del personal. Es refereix als processos de mobilitat voluntària, coneguts com a concursos de trasllat. Ha estat signat per representants de l’Administració de la Generalitat i les organitzacions sindicals presents a la mesa (Metges de Catalunya, CCOO, UGT i SATSE). Es tracta d’un concurs de trasllat obert i permanent que s’aplicarà per cobrir les vacants que es vagin generant a partir d’una convocatòria única que mantindrà la seva vigència en el temps i en el qual hi poden participar treballadors de tot el Sistema Nacional de Salut; afectarà totes les categories professionals llevat el personal facultatiu especialista d’hospital o les places amb funcions de comandament.

Per als llocs de treball a l’atenció primària (AP) especifiquen uns perfils propis d’infermeria: infermeria clínica territorial, infermeria pediàtrica, infermeria d’urgències/triatge CUAP, infermera gestora de casos i infermera de PADES. Incomprensiblement no es contempla el perfil d’infermeria familiar i comunitària (IFiC), malgrat el reconeixement de l’especialitat des de fa anys. En canvi, s’estableix una puntuació addicional per a la cobertura dels llocs d’infermeria d’equip d’atenció primària (EAP) de fins a 20 punts que es pot obtenir mitjançant: el títol d’especialista en IFiC o de pediatria (10 punts), la formació acreditada específica en IFiC de 100 hores (10 punts), el coneixement de l’eCAP (10 punts) o l’experiència en EAP (10 punts).

Continua llegint

La recepta és un acte mèdic i un dret del pacient

Etiquetes

, ,

Sovint ens diuen que exagerem quan ens queixem del tracte que l’atenció primària rep dels seus gestors i d’altres nivells assistencials, o no s’entén a què ens referim en dir que l’hospital (els professionals que hi treballen) tracta l’atenció primària com a subordinada.

No són casos puntuals els de pacients que surten de l’hospital, sigui d’un ingrés o d’urgències, sense la recepta dels medicaments que els han indicat. En concret el FoCAP ha detectat que aquesta és una pràctica molt habitual a l’Hospital de Vall d’Hebron, però també s’han notificat casos de l’Hospital del Mar i de molts hospitals de la XHUP. De vegades es fa amb el missatge de “vagi al seu CAP i allà li faran”, “no em funciona l’ordinador, vagi al seu metge de capçalera” o directament donant per fet que els metges i les metgesses hospitalàries escriuen a l’informe d’alta o al curs clínic el fàrmac que indiquen, i que el pacient ha d’anar al CAP perquè una metgessa li faci la recepta. 

Continua llegint

Aturem la llei Aragonès

Etiquetes

, , , ,

 

El Projecte de llei de contractes de serveis a les persones, conegut per «Llei Aragonès», ha aixecat un munt de protestes per la seva potencialitat privatitzadora dels serveis educatius, sanitaris i tots els serveis a les persones. És una llei que està en fase de tramitació al Parlament de Catalunya i que es podria aprovar en els propers mesos.

Diverses entitats han plantejat el rebuig a l’avantprojecte i estan duent a terme actes informatius i de protesta en tot el territori: Marea Blanca la rebutja frontalment; La FaPaC (Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya) la considera L’externalització més gran del Govern en educació; La XEC (Xarxa d’Economia Solidària) demana La retirada d’aquest projecte de Llei. I altres entitats com Marea Pensionista, la PAICAM, (Plataforma d’Afectades per l’ICAM i l’INSS) la plataforma NO+precarietat, i sindicats com la IAC, la CGT, la COS, CCOO, Metges de Catalunya, s’hi oposen total o parcialment. I entre els partits polítics han estat la CUP i els comuns qui demanen la retirada de l’avantprojecte de llei.

Més de 40 entitats han donat forma a la Plataforma Aturem la llei Aragonès entorn del

MANIFEST UNITARI: ATUREM EL PROJECTE DE LLEI DE CONTRACTES DE SERVEIS A LES PERSONES

Els serveis de salut contemplats en aquesta nova llei i que, per tant, poden passar a ser gestionats per entitats privades són quasi bé tots, com especifica el mateix avantprojecte:

Continua llegint

Converses del FoCAP amb l’ICS

Etiquetes

, , , ,

Us volem fer partícips d’unes reunions que han tingut lloc entre l’ICS i el FoCAP. La primera d’elles es va realitzar durant el mes de març i d’aquella, ens vam emplaçar a una segona que es va formalitzar al passat mes de maig.

Les reunions han tingut lloc a ICS – Balmes i hi han participat per part de l’ICS, Josep Maria Argimon (Director Gerent), Yolanda Lejardi (Directora Assistencial d’AP), Sílvia Cordomí (Directora d’Estratègia i Qualitat) i en la primera d’elles, Guillem d’Efak Fullana-Ferré (Director de Comunicació i Responsabilitat Social Corporativa). En representació de FoCAP hi han assistit Nani Vall-llosera (Presidenta), Meritxell Sánchez-Amat (Secretària), M Luz Talavera (Vicepresidenta), Gemma Torrell (Tresorera) i Albert Planes.

L’objectiu sobre el que es planteja la reunió és parlar del malestar professional i de propostes de millora per al mateix. Interessava una reunió operativa, en la què hi participessin, de part de FoCAP, metgesses i infermeres.

Per tal de desenvolupar-la i fer-la operativa, FoCAP va presentar un document treballat per la junta i la junta ampliada, en el què s’abordaven diferents focus detectats de malestar professional. El document teixit es va anomenar “accions per abordar el malestar professional” i es va fer arribar abans de la reunió a la Direcció de l’ICS.

Continua llegint

Estratègies comunes. La primària i la secundària

Etiquetes

, , , ,

Amb aquesta entrada finalitzem les entregues de la Jornada Estatal de Entidades Primaristas. A la sisena taula Joan Gené, metge de família, va parlar sobre la relació entre l’atenció primària i l’atenció secundària (o hospitalària), de la situació actual i les perspectives de futur proper. Podeu accedir al text complert de les ponències i el debat de la jornada (en castellà): Jornada entidades primaristas_documento completo

Mesa 6: La primaria y la secundaria

Mejorar la relación entre la atención primaria (AP) y la atención secundaria (AS) ha sido un aspecto central de los procesos de reforma. Catalunya ha experimentado un avance de la AP en muchos aspectos paralelo al del Reino Unido, con la diferencia que los británicos han hecho esfuerzos para utilizar la visión de la AP para racionalizar la AS. En nuestro país, en cambio, la AP siempre ha estado supeditada a la AS.

Hay poca evidencia sobre la mejor forma de fijar la relación entre AP y AS. La revisión sistemática sobre el gatekeeping muestra que éste tiene efectos sobre la actividad y los costes, pero desconocemos como afecta a la salud. En nuestro entorno se confirman los beneficios de la continuidad asistencial tanto por la AP como por la AS, aunque en nuestro sistema, debido al modelo organizativo, ésta se produce básicamente en la AP y muy poco en la AS.

Continua llegint

Estratègies comunes. La primària i les administracions

Etiquetes

, , , ,

Continuant amb la Jornada Estatal de Entidades Primaristas, us resumim, en castellà, la cinquena taula: La Primaria y las administraciones. Va fer la ponència Gemma Tarafa, comissionada de salut de l’Ajuntament de Barcelona. Podeu accedir al text complet de les ponències i el debat de la jornada (en castellà): Jornada entidades primaristas_documento completo

Mesa 5: La primaria y las administraciones.

a) Es necesario establecer sinergias entre instituciones y entidades para promover cambios e instaurar soluciones. Hay que conocer los espacios de toma de decisiones, que pueden ser diferentes en el ámbito nacional, autonómico y municipal, y aprovechar los espacios mixtos de toma de decisiones, ya que ofrecen más posibilidades de intervención.

b) Las entidades se encuentran con dificultades para ser reconocidas como interlocutor válido por las administraciones por razones variadas, entre ellas: 1) la falta de poder que tradicionalmente se nos atribuye a las profesionales y a las entidades de Atención Primaria, y que en ocasiones nosotras mismas interiorizamos (cómo nos posicionamos delante de las administraciones, de la atención secundaria, etc); 2) la falta de uso del poder que pudieran tener nuestras organizaciones. Por tanto, las entidades debemos proponernos activamente sin esperar a que nos llamen, para participar en los ámbitos de decisión (administración local, partidos políticos, instituciones sanitarias), ejercer como lobby, y, como profesionales primaristas, entrar en los espacios de toma de decisiones para pluralizar su mirada.

Continua llegint

Estratègies comunes. La primària i els mitjans de comunicació

Etiquetes

, , , ,

Nova entrega de la Jornada Estatal de Entidades Primaristas, amb un resum, en castellà, de les aportacions a la quarta taula: La primaria y los medios de comunicación. Va fer la ponència Lucía Delgado, portaveu de la Plataforma d’ Afectats per la Hipoteca (PAH), i membre de l’Observatori DESC.  Podeu accedir al text complert de les ponències i el debat de la jornada (en castellà): Jornada entidades primaristas_documento completo

Mesa 4. La primaria y los medios de comunicación

A partir de la experiencia en comunicación de la PAH se plantean unas cuestiones en relación a la Atención Primaria (AP):

  • ¿Por qué creemos que no se da a conocer la AP? ¿Por qué se habla de defenderla? ¿de quién, contra quién?

La AP está desprestigiada y la población desconoce su importancia. La especialidad de Medicina Familiar y Comunitaria tiene poca presencia en las universidades y en los medios de comunicación. La AP tiene una gran potencialidad para contribuir a la salud de las comunidades por su longitudinalidad y conocimiento del entorno. Debemos analizar cómo nos situamos dentro del sistema: ¿sólo nos defendemos o estamos transformándolo? La AP debería ser el centro del sistema basado en los pacientes. Para esto la AP tiene que arrebatar el poder que se ha trasladado a lo biomédico, lo hospitalario y lo económico.

Continua llegint

Estratègies comunes. La primària i la cultura neoliberal i postmoderna

Etiquetes

, , , , ,

Seguint amb la Jornada Estatal de Entidades Primaristas, a continuació us resumim, en castellà, les aportacions a la tercera taula: La primaria y la cultura neoliberal y posmoderna. Va fer la ponència Abel Novoa, metge de família, coordinador del Grup de Treball de Bioètica de la semFYC i president de la Plataforma No Gracias. Podeu accedir al text complert de les ponències i el debat de la jornada (en castellà): Jornada entidades primaristas_documento completo

Mesa 3. La primaria y la cultura neoliberal y postmoderna

El conocimiento hiperespecializado, demandado por la población, rápidamente cambiante, es una amenaza para la AP, para la sostenibilidad económica y para la seguridad del paciente. El conocimiento en AP es complejo, pero la AP tiene que ser capaz de abordar esta complejidad. Por tanto, es importante conocer cómo se produce el conocimiento y como avanza (epistemología), para “no morir en la ola de la evidencia”.

Estamos ante una crisis de la ciencia biomédica, del conocimiento producido, en la que hay datos que sostienen que el 85% de los recursos destinados a investigación no producen un conocimiento relevante. Entre las diferentes causas que nos han llevado a este punto aparecen: La introducción del capital en los mecanismos de producción del conocimiento y el marketing desde las empresas privadas que han promovido cambios en la producción de conocimiento; la dinámica de competitividad que rodea a la publicación de artículos, en la que “hay que publicar o morir”; la existencia de conflictos de interés en las instituciones médicas, que han llevado a la manipulación de la información (guías de práctica clínica, p.ej.) y por último, la relevancia que ha adquirido el conocimiento hiperespecializado y la facilidad con la que este puede ser mercantilizado.

Como soluciones ante esta situación, propone:

  •  Reducir la incertidumbre a través de la participación del paciente y la toma de decisiones conjunta.
  •  Trabajar para mejorar la elaboración del juicio clínico (medicina reflexiva)

Frente al liderazgo hiperespecializado, la AP puede reivindicar un papel fundamental de seguimiento de patologías crónicas y profundizar en el conocimiento de la vida, el trabajo y la enfermedad y considerar nuestro conocimiento como algo consubstancial a nuestra práctica y diferente al conocimiento (híper)especializado

Es un reto para la democracia la incorporación de la población en la producción y aplicación del conocimiento. Quien tiene que liderar el reto son los profesionales de AP.