Els valors del sistema sanitari públic

Etiquetes

crisi, propostes, Sistema públic de salut, sistema sanitari, valors

La junta directiva del FoCAP s’ha adherit a un document elaborat i signat per un grup de professionals sanitaris de diferents àmbits.

EL SISTEMA SANITARI ESTÀ EN UNA CRISI PROFUNDA: ALGUNES PROPOSTES DE MILLORA DEL SISTEMA PÚBLIC DE SALUT

 

Imatge: Pixabay

El Sistema sanitari està en una crisi profunda. La crisi econòmica va portar l’aplicació de fortes retallades als pressupostos públics, entre ells els de Sanitat. Això va comportar un agreujament de la precarietat del Sistema. A Catalunya tenim uns recursos per sanitat tradicionalment insuficients , es destina a la Salut, al 2016, un 5,2% del PIB , mentre que a la UE-15 és un 7,5% i un 11,6% menys per càpita sobre la mitjana de l’estat, a mes amb la crisi es va perdre qualitat, equitat (sobre tot en accessibilitat, resolució), condicions laborals i qualitat percebuda. Els lleus increments pressupostaris produïts a partir del 2015, no han resolt les mancances originades per les retallades i han reforçat el model existent tecnològic-intervencionista poc centrat en les necessitats poblacionals i de les persones.

Aquests fets s’han donat junt als canvis demogràfics i de la morbiditat (envelliment, augment de l’esperança de vida, augment de la cronicitat i complexitat de les patologies) i junt a un model sanitari propi del segle passat centrat en l’hospital, molt medicalitzat, dedicat sobre-tot a la malaltia ja instaurada i amb domini cultural de l’alta tecnologia, en lloc d’una atenció personalitzada, continuada, preventiva i promotora de salut, com pot donar la salut pública, focalitzada en la salut poblacional i els determinats socials de la Salut i l’Atenció Primària i Comunitària.

El malestar de l’atenció primària

Etiquetes

atenció primària de salut, crisi, eficiència, gestió, medicalització, mobilitzacions, professionals, retallades

Aquests darrers dies, professionals de l’EAP de Can Vidalet (Esplugues de Llobregat) han fet arribar a la Conselleria i a la Gerència de l’ICS un manifest (“La necessària rebel·lió dels metges”) expressant diverses situacions inadmissibles que ja fa temps pateix l’atenció primària de salut (APS) catalana. Més enllà del llistat de queixes que s’hi expliciten, el manifest és una clara expressió del malestar de l’APS (“la atención primaria se ha convertido en el sumidero de las carencias del sistema”).

El manifest va associat a una recollida de signatures recollida de signatures que a hores d’ara ja ha superat el seu objectiu original (i en aquest moment supera les 1.700).

Traducció al castellà i presentació als equips del document “Atenció al malestar emocional…”

Etiquetes

atenció primària de salut, condicionants socials, crisi, equips, malestar emocional, presentació, professionals, salut mental

El dia 31 de maig d’aquest any el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) va presentar el document “Atenció a les persones amb malestar emocional relacionat amb condicionants socials a l’Atenció Primària de salut”. El document va  ser elaborat per un grup de treball multidisciplinari que el FoCAP va constituir per contribuir al coneixement de les repercussions de la crisi i les polítiques d’austeritat en la salut mental de la població. Aquest grup de treball, anomenat Grup de Reflexió i Acció (GRA), s’emmarca en el projecte SEPAC (Suport Emocional a Persones Afectades per la Crisi) impulsat per la Fundació Congrés Català de Salut Mental, que també ha promogut i dirigit grups de reflexió i acció en l’entorn comunitari.

Avui presentem de nou el treball abordat pel GRA perquè s’acaba de traduir el document al castellà (Atención a las personas con malestar emocional relacionado con condicionantes sociales en Atención Primaria de Salud) després de les peticions de professionals d’arreu de l’estat.

I aprofitant aquesta fita volem oferir als professionals i equips d’atenció primària sessions de presentació del document que poden servir per avançar en un abordatge salutogènic i no medicalitzador d’aquests malestars emocionals provocats pels condicionants socials.

Amb aquesta finalitat hem elaborat una presentació (presentacio-malestar-emocional-focap-def) que posem a disposició de les persones i equips que hi puguin estar interessats. Si algun equip desitja que alguna de les autores del document condueixi presencialment la sessió, ho pot  demanar a focap2009@gmail.com.

La pobresa canvia d’edat

Etiquetes

crisi, desigualtats, edat, família, infància, pobresa, risc de pobresa, salut infantil

Pel seu interès reproduïm l’article de Luís Rajmil a Diari de la Sanitat  La pobresa canvia d’edat

Fotografia: el mundo.es

……………………………..

L’Ignasi, nét de la senyora Joana, aquest any no ha fet les activitats extra escolars com havia fet anys anteriors. Fins a l’any passat sí que les havia pogut pagar, quan encara no ho passaven tan malament per arribar a final de mes, quan la seva filla encara cobrava l’atur. Però això s’ha acabat, ara no hi ha cap més font d’ingressos a la família que la seva pensió.

Pitjor ho passa la Dàcia amb la seva filla Andrea. Com que els ingressos de la família estan per sota de les necessitats mínimes, els darrers mesos ha anat sovint al banc d’aliments a demanar ajuda per tal de donar-li menjar a la seva filla.

Aquests dos casos no són aïllats. Han augmentat des de l’inici de la gran recessió i han estat fomentats per la implementació de les mesures anomenades “d’austeritat”. La situació ha empitjorat de manera progressiva i s’ha estès a una part cada vegada més important de la població. Els indicadors de desigualtat socioeconòmica mostren any darrere any un empitjorament de les desigualtats socioeconòmiques, del risc de pobresa, i de les condicions de vida infantil. Així, 1 de cada 3 menors viu en risc de pobresa, 1 de cada 10 en llars sense treball, 1 de cada 2 joves de 15 a 24 anys és “ni-ni” (ni estudia ni treballa), i les desigualtats entre les famílies més i menys benestants ha augmentat un 20% des del 2007. La infància està patint les conseqüències més que qualsevol altre grup de població i no té cap possibilitat de solucionar-ho per si mateixa.

Què es diu del malestar emocional de causa social?

Etiquetes

atenció primària de salut, condicionants socials, crisi, malestar emocional, salut mental

El dia 31 de maig es va presentar el document Atenció-a-les-persones amb malestar emocional relacionat amb condicionants socials a l’atenció primària de salut. En l’acte van intervenir: Nani Vall-llossera, presidenta del FoCAP, Lluís Isern, coordinador del projecte SEPAC (Suport emocional a persones afectades per la crisi) i membre de la Fundació Congrés Català de Salut Mental,  Elena Serrano, metgessa de família i coautora del document, i Josep Moya,  psiquiatra i coordinador de l’Observatori de Salut Mental Comunitària de Catalunya. Tots ells van remarcar la importància dels condicionants socials en la salut, la demanda que rebem a l’APS de persones amb malestar emocional i la importància de que s’abordi de manera saludable i no iatrogènica.

Durant l’acte es va projectar el vídeo realitzat per Montse Salgado, Gemma Torrell i Alba Martín “Malestar emocional, condicionants socials i Atenció Primària de Salut”    en el qual persones del carrer i professionals responen a les preguntes:

• Què opines sobre la freqüència de pacients amb malestars relacionats amb condicionants socials i econòmics?
• Coneixeu algú que tingui problemes econòmics que li hagin provocat o empitjorat un problema de salut?
• Sap si ho han parlat amb algú, a nivell de la família o amics?
• Quines opcions d’abordatge et planteges quan es presenten a la consulta?
• Com vius aquest tipus de demandes?

El document ha despertat interès en professionals i mitjans de comunicació. Ha tingut més de 600 entrades des del nostre blog i ha estat recollit per:

Diari de la sanitat

Ara

RAC 1, programa No ho sé. Podcast de les 21h de l’1 de juny a partir del minut 43.

 

Atenció Primària, crisi i malestar emocional

Etiquetes

atenció primària de salut, condicionants socials, crisi, medicalització, patiment emocional, salut mental

Atencio-a-les-persones amb malestar emocional relacionat amb condicionants socials a l’atenció primària de salut

 

Document elaborat pel Grup de reflexió i acció (GRA) del FoCAP format per:

Marta Castelló, Mª José Fernández de Sanmamed, Judit Garcia, Mª Victòria Mazo, Juan Manuel Mendive, Mª Mercè Rico, Aurora Rovira, Elena Serrano i Francesca Zapater

 

La crisi econòmica que es va iniciar el 2008 i les polítiques d’austeritat aplicades han produït un important patiment social. La sortida de la crisi a escala macroeconòmica s’està produint amb nivells insuportables de desigualtat, i els problemes d’accés a un treball digne o a l’habitatge no tenen perspectiva de resoldre’s a curt termini. Estem ja en fase de cronificació de la pobresa d’un sector important de la població. El malestar psicològic relacionat amb la crisi i les pèrdues provocades per aquesta han evolucionat a un malestar relacionat amb la pobresa i la manca de perspectives de millora.

A les consultes d’atenció primària de salut (AP), el patiment causat per les dificultats socials té vàries maneres de presentar-se; ja sigui en forma de símptomes psicològics o en forma de símptomes orgànics. Les demandes que tenen l’origen en el patiment social sovint
inquieten els professionals, que ens trobem amb poques eines per a la seva comprensió, categorització i intervenció. La nostra reacció davant el patiment psicològic de vegades és de negació o rebuig, per la impotència que ens provoquen. La resposta que hi donem sovint és medicalitzada, centrada en posar etiquetes diagnòstiques de malaltia a processos que no ho són i en l’ús de fàrmacs per tractar-ne les manifestacions clíniques.

L’atenció primària davant el malestar emocional

Etiquetes

atenció primària de salut, condicionants socials, crisi, malestar emocional, professionals, salut mental

SI ENCARA NO HO HAS FET, ET POTS INSCRIURE AQUÍ

 

L’interès per l’atenció primària: parole, parole, parole…

Etiquetes

atenció especialitzada, atenció primària de salut, comunitats autònomes, crisi, despesa, política sanitaria, pressupostos, professionals, Sistema públic de salut

Juan Simó publica al seu blog Salud, dinero y atención primaria dos posts sobre les diferències en la despesa de personal en atenció primària i atenció especialitzada en els darrers anys, basant-se en les dades facilitades pel Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, en Estadística del gasto sanitario público, corresponents al 2013.

Al primer post, “Primaria vs especializada en gasto de personal: mal para primaria antes de la crisis y peor después”, l’autor conclou que des que les despeses de personal sanitari van arribar al seu màxim el 2009, la retallada ha estat d’un 15’4% a l’atenció primària i d’un 10’1% a l’especialitzada. Si afegim que la despesa de personal de l’atenció especialitzada entre 2002 i 2009 va augmentar un 9’5%  més que el de l’atenció primària, queda palès una vegada més el menyspreu que ara i abans mostren els polítics i gestors del sistema sanitari pel primer nivell assistencial. L’aposta per l’atenció primària amb què s’omplen la boca és un mer eslògan per aparentar interès per la qualitat i sostenibilitat del sistema sanitari.

Tenint en compte que les retallades en salaris i reposició de vacants han seguit el mateix criteri en tots els nivells assistencials, es pot assumir que l’acomiadament i la precarització laboral han estat molt més intensos en l’atenció primària. En números absoluts, la retallada en despeses de personal supera l’estalviat en despesa de recepta de farmàcia. Aquestes dues partides han patit el 80% de les retallades.

Al segon post, “Gasto de personal de primaria y especializada por CCAA (2002 – 2013)”, s’analitzen aquestes dades per comunitats autònomes. A Catalunya, com a Aragó, Múrcia i Navarra, aquesta tendència de privilegiar la despesa de personal d’atenció especialitzada enfront de la d’atenció primària és encara més significativa.

Visibilitzar aquestes diferències podria ser només una justa reivindicació laboral. Però quan sabem que una atenció primària forta millora la salut de les persones, quan hi ha evidències que més metges de família i menys especialistes disminueixen la mortalitat d’una població, l’exercici de visibilitzar es transforma en denúncia d’unes polítiques que van contra la salut de les persones i la sostenibilitat del sistema.

L’atenció primària, alternativa a la crisi dels sistemes sanitaris

Etiquetes

atenció primària de salut, crisi, drets, eficiència, política sanitaria, privatització, Sistema públic de salut, sostenibilitat

La Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública (FADSP) ha fet públic el document La atención primaria, alternativa a la crisis de los sistemas sanitarios en que analitza l’actual situació de l’Atenció Primària de Salut (APS)  i fa propostes per recuperar la força que ha perdut en els últims anys.
Segons la FADSP, gran part dels bons resultats en nivells de salut, cobertura, accessibilitat i equitat que ha proporcionat el nostre sistema sanitari és atribuïble a l’APS, que ho ha fet a un cost sostenible. El document fa un recorregut pels èxits i fracassos de la reforma que es va endegar fa 30 anys i que considera incompleta. Entre els problemes actuals cita: l’excés de pacients per metge/infermera, el deficient finançament, el dèficit de recursos humans, l’insuficient accés a recursos diagnòstics, l’abandonament del treball comunitari o la fascinació per la tecnologia. Considera que algunes fòrmules que s’estan proposant com aternatives a l’actual model de provisió pública (EBAs, gestió per hospitals o metges gestors de pressupostos) són falses alternatives que propiciarien la gestió privada sense suposar millores assistencials.

Finalment, fa una sèrie de propostes, entre les que destaquem:

• Recuperar el caràcter universal de l’Atenció Pirmària i l’equitat en l’accés als serveis
• Acabar amb la discriminació i marginació de l’AP: pla contra la precarietat econòmica, pla de recursos humans i pla d’equipaments dels centres
• Racionalitzar la gestió i garantir la coordinació dels processos assistencials amb base a l’AP
• Fer canvis en la formació pre i post grau i formació continuada
• Impulsar la investigació independent dels hospitals i sobre activitats comunitàries
• Millorar la qualitat, la capacitat resolutiva i reduir la càrrega burocràtica.

Dos debats, dues visions sobre crisi i sanitat

Etiquetes

atenció primària de salut, Boi Ruiz, crisi, despesa, drets, hospitals, mobilitzacions, política sanitaria, privatització, professionals, retallades, Sistema públic de salut

Fa uns dies el programa .CAT de la televisió pública de Catalunya va organitzar un programa que, amb el títol “Crisi i sanitat: a quin preu?”, volia debatre sobre la situació de la sanitat catalana.

El primer que va cridar l’atenció va ser la manca de pluralitat de la taula de debat on participaven el conseller de Salut, Boi Ruiz, l’exconsellera de Salut Marina Geli; Carme Sabater, presidenta de la Coordinadora d’usuaris de la Sanitat, Consum i Alimentació; Rosa Boyé, metgessa radiòloga de l’Hospital de la Vall d’Hebron, Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona i el doctor Bonaventura Clotet, especialista en medicina interna i malalties infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol. L’única veu discordant de la taula va ser la Dra Rosa Boyé. Tota la resta va estar d’acord en el miracle, l’excel·lència i la manca de problemes importants en la sanitat pública catalana.

En el debat va quedar palès que cap d’ells, ni les seves famílies, treballa a la trinxera de la sanitat pública catalana i tampoc n’és usuari en les condicions de la majoria de la població que no pot gaudir dels privilegis dels famosos i els poderosos ni pot utilitzar les portes giratòries entre la sanitat privada i la pública que permeten avançar llistes d’espera i gaudir de tracte preferent.

La revista Cafè amb llet en dos vídeos publicats, Desmuntant el debat-farsa de TV3, part 1, part 2, com a reacció al programa dóna detalls que posen evidència la manipulació i la manca de pluralitat del debat on cridava particularment l’atenció l’absència de professionals d’infermeria i altres col·lectius professionals de la sanitat, i de veus crítiques entre els usuaris i el periodisme del país.

També com a reacció al particular debat de TV3 L’Alternativa TV va muntar un debat alternatiu: Neix la Marea blanca de Catalunya el dia 10 de març amb la participació de Josep Martí Valls (metge, membre de la Plataforma pel dret a la salut i del CAPS), Marta Ribas (periodista i diputada de ICV-EUiA), Isabel Vallet (diputada de la CUP, militant d’Endavant i jurista), Albano Dante (Editor de Cafè amb Llet), Àngels Martínez Castells (presidenta de DEMPEUS i economista) i representants de diverses entitats ciutadanes. Va ser moderat per Frederic Pahissa. En aquest debat es va donar una visió molt diferent de la que ens va oferir TV3. Diputades que no han estat en el govern, periodistes crítics, economistes, metges, treballadors de la sanitat, pacients…. persones que viuen i pateixen la realitat sanitària catalana i que normalment no tenen veu a TV3.

Hem de lamentar no haver pogut participar en el debat de L’Alternativa TV per problemes d’horaris incompatibles amb les nostres consultes, però volem alertar de l’absència de l’atenció primària en tots dos debats. Malauradament tampoc Cafè amb llet ha donat veu a l’atenció primària i els seus professionals. Com es pot prescindir del nivell d’atenció que utilitzen almenys una vegada l’any el 72’5% de la població assignada als Equips d’Atenció Primària? Com es poden ignorar els més de 47 milions de visites que s’hi fan a l’any? Com es pot passar per alt la feina de més de 15.000 professionals? (dades de 2011 de la Central de Resultats)

Mentre professionals, usuaris, polítics i creadors d’opinió no tinguem clar que l’atenció primària ha de ser l’eix vertebrador del sistema sanitari i els seus professionals els directors d’orquestra de l’atenció sanitària de les persones tindrem un problema que serà cada cop més gran.