Com podem orientar l’APS a la comunitat

Etiquetes

atenció comunitària, atenció primària de salut, consulta, equip d'atenció primària, professionals, salut, salut pública, salutogènesi

La salut depèn d’un ampli ventall de determinants, la majoria dels quals estan fora del sistema sanitari (Marmot et al. 2008). Els determinants socials de la salut són les circumstàncies en què les persones neixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen. Aquestes circumstàncies són el resultat de la distribució dels diners, el poder i els recursos en l’àmbit mundial, nacional i local, que depèn finalment de les polítiques adoptades.

Es pot definir la salut comunitària com la salut individual i de grups en una comunitat definida, determinada per la interacció de factors personals, familiars i de l’ambient socioeconòmic, cultural i físic. La intervenció en salut comunitària és una estratègia que té com a finalitat la millora de la salut d’una comunitat. La salut comunitària contempla la concepció social de la salut, que té en compte l’àmbit social en què es produeixen els fenòmens de salut-malaltia i aplica un abordatge integral, tenint en compte els nivells macro i microsocial i la participació de les comunitats, les institucions i sectors sanitaris i no sanitaris en la presa de decisions. Els serveis sanitaris tenen un paper important en la intervenció comunitària, sobretot els de salut pública i l’atenció primària perquè és més propera als individus i les comunitats i coneix millor la situació i el context

El model sanitari és polític

Etiquetes

atenció primària de salut, continuïtat, longitudinalitat, malaltia, política sanitaria, professionals, retallades, salut, sistema sanitari

“El model sanitari és polític, per tant, un model sanitari que aposta per la primària és una decisió política”.

Això diu Nani Vall-llosera en una llarga entrevista publicada a eldiario.es,  que pel seu interès reproduïm totalment.

Caralp Mariné. 3-01-2016

De 2010 a 2013 el presupuesto para la atención primaria ha caído un 20% en Catalunya. El Institut Català de la Salut (ICS), que controla gran parte de esta atención, ha perdido más de 2.000 profesionales en los últimos años. El acceso universal, la reducción del tiempo de espera, la calidad asistencial o el fin de la precariedad laboral son reivindicaciones que han crecido en los últimos años entre trabajadores y usuarios del sistema sanitario. A todo esto, el sistema sanitario catalán está enmarcado dentro de un modelo sanitario mixto donde la línea entre lo público y lo privado no siempre está clara. Ana Vall-llossera, nueva presidenta del Foro d’Atenció Primària de Catalunya (FoCAP), denuncia el desmantelamiento de la atención primaria y reivindica un aumento de los recursos.

Decías en tu discurso cuando fuiste nombrada presidenta de la FoCAP que la atención sanitaria es política por definición. ¿A qué te referías?

 Fundamentalmente por el contenido de lo que hacemos, que es atender a las personas en la comunidad y atenderlas por todas las cosas que afectan a su salud y por lo tanto saber en qué contexto se producen las enfermedades. En qué contexto laboral enferman, en qué contexto familiar enferman, en qué condiciones de vida en casa enferman, todo esto tiene un contenido político.

Por ello y también porque el modelo sanitario es político, por tanto, un modelo sanitario que apuesta por la primaria es una decisión política. Seguramente los médicos de familia y toda la atención primaria somos más conscientes de cómo la organización del sistema afecta a lo qué podemos hacer y hacemos cada día.

Abandonar la guerra a la malaltia

Etiquetes

llei de cures inverses, malaltia, mort, narrativa, professionals, reflexió, salut, sistemes sanitaris, societat

El nuevo paradigma de salud: acabar con la guerra a la enfermedad

En aquest article de Salvador Casado al seu blog del Huffington Post,  proposa un canvi de marc conceptual en la relació dels individus i la societat amb la malaltia. Proposa un paradigma més narratiu, que respecti els temps i permeti la reflexió per integrar la malaltia i la mort en tota vida, en contraposició amb la concepció actual que ha impregnat fins i tot el llenguatge d’uns matisos bèl·lics que condicionen una actitud de negació, por i rebel.lia que impedeixen també viure amb plenitud els moments de salut.

L’escolta té una gran capacitat curativa

Etiquetes

atenció primària de salut, ètica, continuïtat, escolta, pacients, salut, sanitat pública, tecnificació

A l’entrevista de la  Nani Vall-llossera a El Periódico diu coses com aquestes:

“El cercle malaltia-pobresa és determinant. Els metges de família actuem sobre la població en el seu medi; coneixem les seves relacions, els seus problemes econòmics i les seves angoixes, que són factors que influeixen en la seva salut. Per això és tan important la continuïtat assistencial. No és admissible haver d’esperar tres setmanes per veure el teu metge de capçalera o que enviïn un metge que no coneixes a visitar-te a domicili.”

“Estem enlluernats per la tecnificació de la medicina. Com més proves fem i més sofisticada és la tècnica, més sensació de seguretat tenim. Però és fals. Un excés de medicina pot ser perjudicial.”

” Quan tanques la porta de la consulta pots exercir la teva llibertat per fer les coses com creus que les has de fer. Però no sé com podré seguir fent-ho si augmenten les quotes. Entenc que s’han de mirar els números, però la nostra feina va molt més enllà d’un full d’Excel.”

Gràcies, Nani

Més evidència sobre l’impacte de l’atenció primària

Etiquetes

accessibilitat, atenció primària de salut, cobertura, coordinació, copagament, despesa, equitat, hospitalitzacions evitables, mortalitat, salut

Gestión clínica y sanitaria ha publicat un resum de l’article

Europe’s Strong Primary Care Systems Are Linked To Better Population Health But Also To Higher Health Spending 

amb un comentari de Ana Rico i Juan Gérvas, que pel seu interès reproduïm:

Ha transcurrido más de una década desde la última evaluación empírica comparada del impacto de una AP fuerte en Europa (2), que cubría 18 países y tan sólo resultados en mortalidad. El artículo es por ello el primero en evaluar de modo comparado y conjunto el impacto de una AP fuerte en toda Europa sobre aspectos críticos del sistema como el gasto sanitario y su evolución, las hospitalizaciones evitables, las desigualdades en salud o la satisfacción con la AP. El trabajo es ambicioso y riguroso y se basa en un análisis empírico amplio y sensato que permite demostrar el impacto positivo de varias dimensiones independientes de una AP fuerte sobre la sanidad y la salud. Coincide en ello con trabajos previos que fijaron las bases de la fortaleza de la AP a través de unos pocos criterios claros y consensuados: 1/ cobertura universal con regulación gubernamental, 2/ distribución de los recursos según necesidades de la población, 3/ oferta de servicios muy variados y 4/ bajos o inexistentes copagos (2) (3). En este trabajo se amplían los indicadores de la fortaleza a casi un centenar; aunque para cerca de la mitad sólo se dispone de evaluaciones subjetivas de un número reducido de expertos (1). Ello lleva a que el listado de países con una AP fuerte sea en algunos casos discrepante al obtenido en trabajos previos(1) (2). Otro problema es que la asociación entre AP fuerte y mayor gasto se basa en un coeficiente de regresión de magnitud baja (0,153), en ausencia de correlación entre variables o evidencia gráfica de la bondad del ajuste. El análisis agregado lleva además a maquillar grandes problemas como el desmantelamiento de la AP en Reino Unido (4), con el abandono de la clínica por los médicos generales titulares, dedicados al “negocio”; la contratación de médicos y de enfermeras para cumplir con indicadores de rendimiento (y de pago); y la agrupación de listas de pacientes personales en una lista global del centro de salud (5).

Ana Rico. Científica Titular, Escuela Nacional de Sanidad, Instituto de Salud. Carlos III, Madrid.

Juan Gérvas. Médico general jubilado, Equipo CESCA, Madrid.

Com comercien amb la teva salut

Etiquetes

austericidi, conflicte d'interès, crisi, drets, mercantilització, política sanitaria, privatització, retallades, salut, Sistema públic de salut

S’ha publicat el llibre Com comercien amb la teva salut  coordinat per les investigadores Ana Martínez i Montse Vergara —totes dues col·laboradores del Grup de Recerca en Desigualtats en la Salut (GREDS-EMCONET)— sota la direcció científica del director i la sotsdirectora del mateix grup, Joan Benach i Gemma Tarafa. El llibre descriu i analitza el procés de privatització i mercantilització de la sanitat a Catalunya i forma part d’un projecte més ampli, la primera part del qual culminarà amb la publicació d’un informe  dut a terme per gran nombre d’associacions, col.lectius i organitzacions en defensa de la sanitat pública, entre ells, el FoCAP.

A les entrades als capítols I, III i IV hi ha frases extretes dels Diaris de trinxera: Què puc fer?, Ai, si tingués diners i El còlic de les 8, amb el que queda clar que els nostres escrits interessen i que cal seguir reflectint allò que veiem a les consultes en els  “diaris”, perquè són un document de primera línia sobre la realitat social i sanitària.

 

 

 

 

Crisi econòmica i salut. Informe SESPAS

Etiquetes

crisi, eficiència, equitat, estat del benestar, immigrants, política sanitaria, salut, salut mental, Sistema públic de salut

La Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria (SESPAS)  ha publicat el seu informe anual, dedicat aquesta vegada a Crisis económico-financiera y salud en España. Evidencia y perspectivas. Informe SESPAS 2014
L’informe, que està dividit en 5 parts, aporta moltes dades que relacionen clarament la crisi i les polítiques s’austeritat amb pitjors nivells de salut, sobretot en col.lectius més vulnerables.
En la primera part es defineix el context de la crisi espanyola, es revisa l’evidència d’altres crisis i s’analitzen les amenaces a la independència de les polítiques de salut pública
La segona part se centra en l’impacte de la crisi sobre els determinants estructurals de la salut i sobre les desigualtats socials en salut.
La tercera part analitza els canvis en el sistema de salut: marc normatiu, oferta, accés i utilització dels serveis sanitaris.
La quarta part analitza l’evidència sobre l’impacte de la crisi en la salut i els estils de vida, i proposa un sistema d’indicadors per a la vigilància d’aquests impactes
Finalment, la cinquena part aborda els casos específics de poblacions vulnerables: infància, persones grans i  població immigrant.

En destaquem algunes conclusions:

. Hi ha evidència de la relació de la crisi amb la salut de la població i amb les  desigualtats en salut, en especial la referida a la salut mental, la mortalitat i la salut reproductiva.

. S’ identifiquen grups de població que son més vulnerables als efectes de la crisi: les persones sense feina, els immigrants (en especial els que estan en situació irregular) persones grans i persones amb ingressos baixos.

. Les respostes polítiques sobre com gestionar les crisis són l’aspecte determinant per mitigar o magnificar els impactes negatius en la salut i en les desigualtats en salut.

. Les retallades en polítiques socials i en el sistema sanitari, no han tingut en compte l’evidència existent i en molts casos les decisions preses  van en sentit oposat  a l’evidència disponible.

 

El FoCAP al Fòrum Social Català: Un altre món possible ja s’està contruint

Etiquetes

conflicte d'interès, drets, estat del benestar, indústria farmaceútica, medicalització, política sanitaria, privatització, salut, Sistema públic de salut, sostenibilitat, transparència

Els dies 11, 12 i 13 d’abril el FoCAP participarà al Fòrum Social Català (FSCat) que aplegarà a la seu de Plaça Universitat de la Universitat de Barcelona més de 110 entitats socials, moviments i plataformes sota el lema “Un altre món possible ja s’està construint”.

El Fòrum Social Mundial va néixer a Porto Alegre (Brasil) el gener de 2001 amb la voluntat de ser un contrapoder al Fòrum Econòmic de Davos que es reunia aquells mateixos dies i planificava una globalització a l’esquena de la vida de les persones i, sovint, a costa de la seva vida. Han passat molts anys, moltes lluites i moltes convocatòries dels moviments socials a escala global i local. El Fòrum Social Català és la traducció a casa nostra d’aquest moment de trobada per compartir idees i projectes i pensar el món que volem construir.

El FoCAP participarà en aquesta edició amb un taller titulat “La nostra salut està en venda” on parlarem de la mercantilització de la salut i la doble dinàmica, de canvi cultural i de colonització de la salut per interessos econòmics, que l’està fent possible. El taller tindrà lloc dissabte 12 d’abril a les 16h a l’aula 2.3. Tanmateix la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (la PASUCat), de la qual el FoCAP forma part, farà un taller titulat “L’exclusió sanitària: comença el desballestament del dret a la salut al nostre país” (dissabte 12 d’abril a les 10h; aula 2.2).

El FoCAP vol estar present en el Fòrum Social Català perquè pensem que el sistema sanitari i una medicina centrada en les persones en un escenari de globalització, l’hem de construir entre tots i totes, amb una ciutadania informada i apoderada per a poder decidir re-apropiar-se de la seva salut. Creiem que els moviments socials, en aquest sentit, poden exercir de contrapoder davant l’imperi del mercat i dels diners.

Crida del Fòrum Social Català 2014
Programa definitiu del Fòrum Social Català
Cartell del FSCat 2014 amb totes les entitats participants

Fracàs del pacte nacional de salut

Etiquetes

atenció primària de salut, Boi Ruiz, drets, mobilitzacions, política sanitaria, salut, Sistema públic de salut

Fa mesos que el Departament de Salut dirigit per Boi Ruiz persegueix un “pacte” entre partits polítics, sindicats associacions de pacients, patronals, indústria i col·legis professionals amb la finalitat de beneir la seva política sanitària.

Segons informa El País el PSC es desmarca del pacte anunciant que no li donaran el seu aval. Abans, ja havien abandonat alguns partits polítics (CUP, ICV), els sindicats i alguna patronal de centres privats (ACES). D’aquesta manera es posa de manifest el rotund fracàs del conseller Ruiz per aconseguir un ampli suport polític i social a les seves polítiques així com el rotund fracàs d’aquestes. Estem més malalts i pitjor atesos que fa uns anys.

Cal un pacte per la salut basat en l’interès per les persones, les polítiques públiques, la gestió transparent i honesta, una reforma hospitalària que faci el sistema més sostenible i més segur, la fortalesa de l’atenció primària i comunitària i la desmedicalització. Les mesures neolliberals aplicades per aquest govern i els anteriors no funcionen més que per a uns quants. Per quan la fi de la sociovergència sanitària i del suport d’ERC al conseller? Per quan el cessament o la dimissió del millor conseller del negoci sanitari?

La salut de les dones amenaçada

Etiquetes

dona, drets, estat del benestar, retallades, salut

El Dia Internacional de la Dona d’enguany ha vingut marcat per les protestes contra el projecte de reforma de la llei de l’avortament del ministre Gallardón. Són moltes les veus que des de la comunitat científica (1, 2, 3, 4, 5, 6) i la societat civil (1, 2, 3) s’han aixecat contra aquesta mesura que atempta contra la salut de les dones i contra els seus drets i que, com ens recorda aquest post, és un problema de salut pública.

Però no només la reforma de l’avortament empitjorarà la salut de les dones, la pobresa té rostre de dona a escala global i local i aquest és el principal determinant social de la salut. També les retallades en les polítiques d’igualtat i en la lluita contra la violència contra les dones hi influiran, perquè com llegim en aquest article, les dones víctimes de violència en la parella tenen pitjor estat de salut que les que no l’han patit.

El dia de la dona és important igualment per denunciar la invisibilització de la contribució de les dones a les cures en salut i per fer evident que encara ens queda molt camí per recórrer fins a aconseguir que les dones tinguem els mateixos drets i oportunitats que els homes en tots els àmbits de la vida. També les professionals de la salut.