Dia mundial de l’atenció primària: poesia per cuidar-nos i curar-nos

Etiquetes

atenció primària de salut, dia mundial de l'atenció primària

• 

Volem que arribi el dia que no calgui un dia mundial de l’atenció primària perquè haurem aconseguit que de veritat sigui la directora d’orquestra del sistema sanitari i que els seus valors, encaminats a posar cada persona al centre de l’atenció, hauran impregnat tots els nivells assistencials. Mentre arriba aquest dia, enguany, amb una situació molt malmesa per la crisi sanitària de la COVID19, Cesca Zapater ens regala aquesta poesia que cuida i cura les professionals d’atenció primària:

Cureu-me, cuideu-me 

Diuen que les sanitàries estem malaltes,
que tenim ansietat i depressió.
Voleu curar-me?

No vull regals ni medicaments.
La primària pateix des de fa molt temps. 

Cureu-me dels CAPs estrets i obsolets. 
Cureu-me de les visites de cinc minuts 
i les agendes interminables. 

Cureu-me de feines mal pagades, 
de contractes precaris, 
i de discriminació per ser dona. 

Cureu-me de les males direccions. 
De la seva ignorància i la seva supèrbia, 
de la seva incompetència. 

Doneu-me direccions que m’escoltin, 
que m’entenguin i m’acompanyin. 
Que comparteixin la passió per la professió. 

Que sàpiguen que pateixo amb els pacients, 
que m’enfonso en la seva obscuritat, 
que m’enlairo en les seves grandeses. 

Cureu-me de guies i protocols absurds. 
Cureu-me de les ordres sense sentit, 
de les notícies i els programes de TV3.  

Cureu-me dels savis d’hospital
que em menystenen i m’ignoren.
Cureu-me de l’ecap que no funciona.

Cureu-me de treure’m competències
per donar-me cada vegada més feina,
que m’ofega i m’aliena.

Deixeu-me oblidar la pantalla de tant en tant.
Apropeu-me els malalts,
deixeu-me’ls mirar, escoltar i tocar.

Cureu-me d’estar tancada al despatx.
Al domicili vull anar per saber com viuen,
com emmalalteixen i com estimen.

Els vull acompanyar en la vida i en la mort.
Vull ser metge/infermera de persones,
amb plenitud i amb totes les conseqüències.

Voleu curar-me?
Deixeu-me fer la meva feina.
Ajudeu-me a fer la meva feina.

Inspirat en el poema «Curadme» de Sara R Gallardo, https://poderpopular.info/2020/12/26/sara-r-gallardo-poema-curadme/

La mateixa Cesca Zapater, presidenta del FoCAP entre el 2009 i el 2015, publicava fa pocs dies al Diari de la Sanitat el post “El patiment dels sanitaris, una reparació necessària” on reclamava reparació pel patiment innecessari causat per la mala gestió durant la pandèmia i reconeixement per l’esforç fet per alleujar el patiment de les persones: “Reparar vol dir reconèixer el valor de la feina i de l’entrega i posar les mesures necessàries per poder fer-la bé. Prestigiar socialment l’AP i el seu paper durant, abans i després de la pandèmia. També, esmenar els errors per no repetir-los, retornar a professionals i població els serveis tancats i un aspecte essencial sense el qual no es pot tenir cura plenament, que és retornar la relació personal, la presencialitat i la confiança. Elements que el telèfon i la tecnologia mai podran suplir.”

Foto: Veïns i veïnes del CAP Bon Pastor agraint la feina de les professionals cada dimecres a les 12:00 des de juliol de 2020.

Diàleg entorn el col·lapse (o no) de l’Atenció Primària per la pandèmia

Etiquetes

atenció primària de salut, COVID19, reflexió

Diàleg entorn el col·lapse (o no) de l’APS per la pandèmia PDF

Diálogo entorno al colapso (o no) de la APS por la pandemia PDF

Les darreres setmanes han estat d’un cert descans i també de reflexió. A la junta del FoCAP s’ha produït un debat, via correu electrònic, sobre si l’atenció primària de salut (APS) ha col·lapsat o no durant els mesos d’epidèmia. La pregunta és polisèmica i les respostes no són fàcils ni unívoques. Ens ha semblat d’interès compartir en el blog el contingut del debat, que com veureu és ric i ple de matisos, de valoracions subjectives, punts de vista diferents i alhora complementaris, que en tot cas poden contribuir a un millor coneixement i comprensió d’aquesta complexa i diversa realitat que és l’APS.

– És una pregunta recurrent: «Ha col·lapsat l’APS?», i fins ara hem contestat que no. Però, haver deixat de fer coses necessàries és equivalent  a col·lapsar? O que es diagnostiqui menys, o que no hi hagi accés a visita amb el metge i la infermera, o que no es contesti a una consulta a «la meva salut». O que es tardi una setmana a tornar una consulta telefònica… o que hi hagi baixes laborals per esgotament del personal…? Si no, què entenem per col·lapsar?

– El que està passant a molts equips és una manera de col·lapsar, els valors de l’APS han desaparegut, els professionals estan alienats i la població desatesa. La responsabilitat fonamental, per mi, és d’una planificació que al llarg dels anys ha malmès tant l’estructura (física i de personal) i el paper de l’APS en el sistema que ha afectat la professionalitat dels treballadors. Amb aquest panorama no es poden esperar lideratges potents i amb criteris clars. Sí, els professionals tenim part de la responsabilitat, però exigir que els professionals (amb el suport d’una part de la població, que acostuma a ser la que menys altaveu té) mantinguem l’APS és excessiu o, si més no, s’ha demostrat inútil. 

– Si hem deixat de fer el que ens tocava per forces de causa major (no donàvem l’abast) hem col·lapsat. Hem deixat de ser nosaltres per ser una altra cosa, mig succedani mig gestió COVID a «lo precario». Igual que els hospitals a la primera onada. Encara que treballéssim més que mai i intentéssim fer-ho el millor possible cadascuna de nosaltres, el sistema va col·lapsar. I s’ha de dir.

– Més que col·lapsar, l’APS ha embogit… (en una accepció poc respectuosa pels qui pateixen problemes de salut mental). A mi em preocupa relativament el que hem deixat de diagnosticar si mantinguéssim l’accessibilitat i la longitudinalitat. Igual força coses de les que hem deixat de diagnosticar no calien… Però, probablement, caldria analitzar bé les dades i potser no és tan greu… Els cardiòlegs diuen que ha disminuït el diagnòstic d’infarts. Com s’interpreta? El mateix amb els ictus: n’hi ha hagut menys? Tenim ara més seqüeles de les previstes per ictus? Respecte al càncer: en alguns casos patirem retards que poden empitjorar el pronòstic, cert. Però segurament també hem deixat de diagnosticar melanomes que no calia diagnosticar, neos de pròstata que evolucionaran bé, neos de mama, de pulmó o de pàncrees que seguiran el mateix curs que haguessin tingut. Tenim pitjors resultats en control de lípids i glicades (de difícil interpretació perquè en molts casos són per manca de petició d’analítica, no perquè tinguem clar que el control és pitjor). D’altra banda, hem medicalitzat menys problemes quotidians, petits problemes mentals, hem demanat menys PSA iatrogènics, hem fet moltes menys analítiques d’utilitat dubtosa.

Si tot el que hem deixat de fer fos negatiu seria que som “massa” importants per a la salut de la població. I el cert és que ho som poquet… Ho és molt més la pobresa, evidentment. Per tot plegat, admetent que en alguns casos empitjorarà el pronòstic d’algunes persones pels retards, segueixo pensant que el pitjor és com s’abandona la gent sense metgessa/infermera de referència. Però acceptaré, quan es publiquin (o jo les vegi, igual ja s’han publicat), les dades de l’empitjorament de la salut de la població pels retards. No és seriós dir que el “simple” retard és sempre dolent. Segurament trigarem temps a saber-ho i, probablement serà difícil saber-ho amb certesa.

En tot cas, per cert, si algun savi surt a dir que “la primària ha deixat de….” serà bon moment per dir-li: “veu com la primària és molt important que estigui ben forta…» Sense oblidar el que ha deixat de fer la secundària (però això són figues d’un altre paner…).

Clar que hem col·lapsat (i els hospitals també). La diferència està en on posem el nucli del col·lapse:

• En coses físiques que hem deixat d’abordar (suposadament infarts, ictus, control de diabetis….
• O en què “definitivament” hem deixat d’atendre cada metge i infermera de família els seus pacients (longitudinalitat) i hem malmès l’accessibilitat.

Jo el posaria en el segon, perquè el primer em temo (però no ho sé del cert) que no és molt important i potser era quasi inevitable (com ho era que els hospitals retardessin cirurgies) i, en canvi, el segon em sembla de mal arreglar i amb pitjors efectes a mig-llarg termini i no calia malmetre’l.

Nou document FoCAP: Al voltant del model d’atenció a la salut mental a l’atenció primària de salut.

Etiquetes

atenció primària de salut, document FoCAP, salut mental

Fa temps que el grup de treball en salut mental del FoCAP treballa en el document que avui publiquem. Es tracta d’un conjunt d’anàlisis i reflexions que arranca del Procés Assistencial en Salut Mental i Addiccions a la xarxa d’atenció primària elaborat pel Departament de Salut però que va més enllà i s’endinsa en els diferents models organitzatius per acabar amb propostes per a un model col·laboratiu entre l’Atenció Primària i els equips de Salut Mental. 

Esperem que sigui del vostre interès i que serveixi per desconnectar ni que sigui una mica de la COVID-19, perquè la resta de problemes segueix present. Amb aquesta entrada donem la benvinguda al mes d’agost i ens acomiadem fins el setembre quan tornarem amb les forces recuperades. 

Al voltant del model d’atenció a la salut mental a l’atenció primària de salut. Reflexions i propostes.

Hace tiempo que el grupo de trabajo en salud mental del FoCAP trabaja en el documento que hoy publicamos. Se trata de un conjunto de análisis y reflexiones que parte del Proceso Asistencial en Salud Mental y Adicciones en la red de atención primaria elaborado por el Departament de Salut pero que va más lejos y entra en los diferentes modelos organizativos para finalizar con propuestas para un modelo colaborativo entre la Atención Primaria y los equipos de Salud Mental. 

Esperamos que sea de vuestro interés y sirva para desconectar ni que sea un poquito de la COVID-19, porque el resto de problemas sigue presente. Con esta entrada damos la bienvenida al mes de agosto y nos despedimos hasta setiembre cuando volveremos con las fuerzas recuperadas. 

Acerca del modelo de atención a la salud mental en la atención primaria de salud. Refflexiones y propuestas. 

Baixes laborals: així mai més. N’estem fartes!

Etiquetes

atenció primària de salut, determinants de salut, ICAM, mutues laborals, treballadors

Entrada traducida al castellano: Bajas laborales: así nunca más. ¡Estamos hartas!

L’atenció primària ha fet front a la pandèmia per COVID19 essent ignorada tant en la planificació de la resposta com en la seva gestió inicial, malgrat ser el nivell que ha donat tota l’atenció al 80% dels afectats i qui ha derivat a l’hospital la majoria dels casos que han precisat ingrés.

En aquest context, una de les majors fonts de sobrecàrrega, insatisfacció i patiment per les metgesses de família ha estat (i està essent) la gestió burocràtica de les baixes laborals. Tota la flexibilitat de què han estat capaços els hospitals i l’atenció primària per transformar la manera de proveir l’atenció s’ha traduït en la màxima miopia i rigidesa en el sistema de baixes laborals, sobrecarregant les metgesses de família de manera injusta i despietada.

Quin paper hi estan jugant l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM; Inspecció Mèdica dels Serveis Públics de Salut en altres territoris) i les mútues laborals (Mútues d’Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social, MATEPSS) en aquesta crisi? Cap. Només la inhibició i l’entorpiment.

Fonaments que ens sostenen (2): Julian Tudor Hart

Etiquetes

atenció primària, atenció primària de salut, lideratge

Entrada traducida al castellano. Cimientos que nos sostienen (2): Julian Tudor Hart

«Fonaments que ens sostenen» és una sèrie d’articles del nostre blog, de periodicitat mensual, amb la qual volem visibilitzar aquelles persones que han fet gran l’atenció primària (AP) i han estat referents per moltes de nosaltres. Algunes d’elles són molt conegudes, acadèmiques notables, amb molt ressò internacional, altres són més mediàtiques; i també hi ha referents quotidianes, de proximitat, que reivindiquen el treball de l’atenció primària. Són persones d’àmbits diversos com correspon a la diversitat de professionals i situacions que trobem en el nostre treball del dia a dia i a l’amplitud de la mirada i riquesa de coneixements propis de l’atenció primària de salut. L’objectiu és conèixer una mica millor d’on venim per entendre on ens trobem i per saber com construir l’AP del futur. I ajudar a crear nous horitzons, il·lusions, empentes, que són tant necessàries en els temps que vivim. Aquesta llista de persones referents per l’AP ha estat fruit d’aportacions de múltiples professionals. Però en tot cas, sempre serà una llista personal, incompleta i limitada. Us animem a enriquir les entrades d’aquesta sèrie amb els vostres comentaris i nous suggeriments de persones referents.

Julian Tudor Hart

Julian Tudor Hart[1] va néixer a Londres el 1927, i es graduà en medicina a Cambridge el 1952. Després de treballar un temps a  Londres, va col·laborar en recerca epidemiològica al Medical Research Council (MRC) durant dos anys. D’ideologia marxista, fou molt actiu en política; membre compromès de la Socialist Health Association (SHA)  des de la seva època estudiantil; milità en el partit comunista i posteriorment en el partit laborista. La seva ideologia determinà el rumb de la seva carrera que va ser paral·lela a la creació (1948) i el desenvolupament del  National Health Service (NHS) que va suposar una gran contribució al progrés social i va transformar l’exercici de la medicina en el seu temps. Tudor Hart en va ser un apassionat defensor[2].

Fonaments que ens sostenen (1): Barbara Starfield

Etiquetes

atenció primària, atenció primària de salut, lideratge

Entrada traducida al castellano. Cimientos que nos sostienen (1): Barbara Starfield

Amb «Fonaments que ens sostenen» iniciem una sèrie d’articles en el nostre blog, de periodicitat mensual, amb la qual volem visibilitzar aquelles persones que han fet gran l’atenció primària (AP) i han estat referents per moltes de nosaltres. Algunes d’elles són molt conegudes, acadèmiques notables, amb molt ressò internacional, altres són més mediàtiques; i també hi ha referents quotidianes, de proximitat, que reivindiquen el treball de l’atenció primària. Són persones d’àmbits diversos com correspon a la diversitat de professionals i situacions que trobem en el nostre treball del dia a dia i a l’amplitud de la mirada i riquesa de coneixements propis de l’atenció primària de salut.

L’objectiu és conèixer una mica millor d’on venim per entendre on ens trobem i per saber com construir l’AP del futur. I ajudar a crear nous horitzons, il·lusions, empentes, que són tant necessàries en els temps que vivim.

Aquesta llista de persones referents per l’AP ha estat fruit d’aportacions de múltiples professionals. Però en tot cas, sempre serà una llista personal, incompleta i limitada. Us animem a enriquir les entrades d’aquesta sèrie amb els vostres comentaris i nous suggeriments de persones referents.

Barbara Starfield

(Foto: Mª José Fernández de Sanmamed i Luis Rajmil, 13/12/2008)

Barbara Starfield va néixer a Nova York (Estats Units) el 1932. Va morir sobtadament el 2011, als 78 anys. Pediatra de formació i màster en salut pública, la seva vida professional, clínica, investigadora i docent, es desenvolupa a Baltimore (Estats Units), lligada a la Johns Hopkins University des del 1959. Especialment dedicada a la defensa de l’equitat en salut, la universalitat de l’atenció i la justícia social, va defensar que els sistemes sanitaris s’han d’organitzar al voltant d’una AP forta perquè s’han d’orientar a les persones i no a les malalties. Una atenció primària de salut de qualitat millora la salut de les poblacions amb menor cost i major equitat, i contribueix a reduir les desigualtats.¹

Els sistemes sanitaris s’han d’orientar a les persones i no a les malalties, motiu pel qual han de basar-se en l’AP. Els sistemes sanitaris basats en l’AP milloren els resultats en salut amb més equitat i menor cost.

D’escanyar… a no tenir límits

Etiquetes

Alba Vergés, atenció primària de salut, Direcció estratègica, futur

Després de llegir l’article de la Consellera Alba Vergés al Diari de la Sanitat «Sense límits al futur de la primària», hom té la sensació d’estar al davant d’una situació de dissonància cognitiva. Per un costat, veiem com s’escanya l’atenció primària tant com es pot, i per l’altra, la consellera ens diu que no hi ha límits per al seu futur.

En primer lloc toca celebrar l’anunci d’Alba Vergés de crear, per primera vegada en tota la història del sistema sanitari català, la Direcció estratègica d’atenció primària en el si del Departament de Salut. Direcció estratègica sona bé, sona important, però no oblidem que des de fa uns anys ja tenim una Estratègia Nacional d’Atenció Primària de la qual no n’hem obtingut encara cap fruit. Serà la nova direcció una estructura més sense capacitat operativa i que actuarà de cara la galeria? Desitgem de tot cor que no sigui així.

Dia rere dia la realitat desmenteix moltes de les afirmacions de la consellera. Per exemple, en l’últim any i mig no s’han recuperat les condicions laborals perdudes durant la crisi ni el nombre de professionals. Ni s’han recuperat del tot els endarreriments de pagues extres i per objectius pendents, ni els sous, ni la precarietat laboral. No només això, sinó que, a títol d’exemple, segons la memòria del 2018 de l’Institut Català de la Salut (empresa del tot pública i responsable de l’atenció primària del 75% de la població catalana), el diferencial de treballadors entre els anys 2010 i 2018 a la primària és de 1381 treballadors menys, en tant que per als hospitals el diferencial és de 2336 treballadors més.

Conferència Iona Heath: La centralitat de l’atenció primària avui i demà

Etiquetes

atenció primària de salut, conferència, Iona Heath

Us oferim els vídeos de la conferència que va fer Iona Heath el dia 4 de juny amb motiu de la celebració del desè aniversari del FoCAP, amb el títol de:

La centralitat de l’AP avui i demà.

Les que no la vàreu escoltar, ho podeu fer ara i les que sí ho vàreu fer, podeu tenir el goig de sentir de sentir de nou les seves paraules. No us ho perdeu!

 

Aquí la presentació de Meritxell Sànchez-Amat, el mateix dia que estrenava presidència del FoCAP: https://youtu.be/XF81cJF_F08

Aquí en versió original: https://youtu.be/mxkt_jwTOr0

Aquí amb la traducció al català: https://youtu.be/VFlKrw4UdZM

Aquí el debat: https://youtu.be/x9UBoNyYSks

Atenció a la població infantil a l’Atenció Primària: factors associats als resultats de salut

Etiquetes

atenció primària de salut, metgessa de família, MOCHA, mortalitat infantil, pediatre, salut infantil, vacunacions

Imatge: Pixabay

Esta entrada está traducida al castellano, la podeis encontrar al final.

El post que us presentem en aquesta ocasió aborda un tema d’actualitat i que desperta molt interès tot i que se’n va parlant repetidament i que fins i tot ha generat controvèrsia. Des del FOCAP volem aportar evidència actualitzada i abordar-lo amb rigor, professionalitat i ètica. Esperem que us resulti interessant i sobretot que contribueixi, des del respecte sempre, a fomentar un debat ric en matisos i complex però que no per això hem de defugir. Bona lectura!

Quins són els factors associats a una millor atenció als infants a l’Atenció Primària (AP)? Quines conseqüències pot tenir la manca de pediatres a l’AP i la incorporació de metgesses de família (MF), així com els canvis produïts a l’AP els darrers anys (crisi econòmica i post-crisi)?

Per tal d’intentar respondre aquestes preguntes s’ha realitzat una revisió de la literatura prenent com a base els resultats del recent projecte europeu Model of Child Health Appraised (MOCHA), que ha dut a terme una anàlisi de l‘atenció a la població infantil en el nivell primari, i ha comparat els països segons el tipus de sistema sanitari i el seu finançament i organització, i també ha analitzat els resultats segons el professional responsable de l’atenció infantil. En relació amb aquest últim aspecte, s’han classificat els països a partir d’una actualització d’estudis previs respecte de qui és el professional responsable de l’atenció infantil (pediatre, MF, i mixte o combinat quan hi ha un percentatge variable de MF i de pediatres). A més, s’ha afegit altres professionals sanitaris quan són responsables d’aspectes específics de la salut infantil com ara infermer/es en mesures preventives i vacunacions com és el cas d’alguns països nòrdics (a les anomenades well-baby clinics).

Psicòlegs a l’AP? Parlem-ne

Etiquetes

atenció primària de salut, psicòlegs, psicologia clínica, salut mental

Des del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), com a entitat de professionals, hem volgut contribuir al coneixement de les repercussions de la crisi i les polítiques d’austeritat en la salut mental de la població i a la millora de la seva atenció. Per aquesta raó, fa cinc anys es va constituir un grup de treball, anomenat Grup de Reflexió i Acció (GraFoCAP), fruit del qual va sorgir la publicació de dos documents: “Atenció a les persones amb malestar emocional relacionat amb condicionants socials a l’Atenció Primària de Salut” i “Consideracions per un abordatge social i sanitari del suïcidi a propòsit del Codi Risc de Suïcidi” .

El passat 22 de febrer de 2018 el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va presentar el nou model d’atenció a la salut mental i a les addiccions i anunciava la incorporació de psicòlegs clínics a tots els centres d’Atenció Primària catalans. En cas de realitzar-se aquest projecte, tindrà efectes en les persones ateses i en el conjunt del sistema, en especial en la pràctica de l’atenció al malestar emocional i a la salut mental que es duu a terme en els EAP i en els propis serveis de salut mental, tal com passa sempre amb tots els canvis en la provisió d’atenció sanitària.

Des del FoCAP ens plantegem continuar amb el treball iniciat el 2014 sobre l’atenció al patiment emocional a l’AP, iniciant un nou grup de treball per reflexionar sobre aquesta proposta d’incorporació de professionals de psicologia en els equips d’Atenció Primària. Quines oportunitats i quins riscos comporta? Quines poden ser les millors aportacions de la psicologia clínica en l’àmbit de l’atenció primària?…

Per això volem fer una convocatòria oberta a qualsevol professional d’AP que estigui interessada a participar.

Si vols venir a la primera reunió, serà el dia 24 d’abril de 16,30 a 18,30 h. a la CAMFIC, carrer de la Diputació 316, Barcelona.

En aquesta primera reunió establirem els objectius del grup i la metodologia de treball. Per començar adjuntem alguna bibliografia sobre el tema.

Si aquest dia no et va be però estàs interessat/da envia un mail a: focap2009@gmail.com i et farem arribar els resultats de la reunió.