Decàleg de la innovació en Atenció Primària
15 Dimarts nov. 2022
Posted in Actualitat
Tag Archives: atenció primària de salut
El Conseller de Salut contra la salut de la població
11 divendres nov. 2022
Posted in Actualitat
Des del naixement del FoCAP el 2009 hem viscut sis consellers i conselleres de Salut. Ja hem sentit moltes declaracions discutibles i amb les que no hem estat d’acord. Però les que va fer ahir al Parlament el conseller Balcells són de les que baten el rècord. Bé, potser al mateix nivell d’algunes afirmacions de l’exconseller Ruiz, que ja és dir.
Contra tota evidència científica, Balcells va dir que la longitudinalitat (mal pronunciat, per cert) ha quedat antiga! La longitudinalitat és un dels elements de l’atenció primària que major impacte té en diferents variables relacionades amb la salut i l’ús del sistema sanitari. Està demostrat que:
• facilita l’atenció preventiva,
• evita la medicalització i el sobrediagnòstic,
• redueix els efectes adversos de les intervencions sanitàries,
• disminueix les derivacions a especialistes de segon nivell i les consultes als serveis d’urgències
• disminueix els ingressos hospitalaris,
• redueix la mortalitat
• augmenta la qualitat de vida, en especial en persones grans.
El FoCAP ho ha recollit en diverses entrades: Longitudinalitat, atenció primària i salut: l’evidència és tossuda (abril del 2021); La longitudinalitat de l’atenció, una qüestió de vida i mort? (abril del 2019); i La longitudinalitat: bona, bonica i barata (febrer del 2019). Posteriorment, el febrer del 2022, la revista British Journal of General Practice publicava Continuity in general practice as predictor of mortality, acute hospitalisation, and use of out-of-hours care: a registry-based observational study in Norway , un estudi que quantificava els beneficis de la longitudinalitat en la mortalitat, l’ús de serveis d’urgències i els ingressos, en funció dels anys de relació d’una persona amb el mateix metge. I el resultat va ser que a més anys de relació, majors són els beneficis. En concret, 15 anys de relació proporcionen una disminució del 25% en les taxes de mortalitat, un 28% les hospitalitzacions i un 30% les consultes als serveis d’urgències.
La clau es troba en la confiança i el vincle que s’estableix entre dues persones (professional i pacient) que es relacionen al llarg del temps i al coneixement profund dels problemes de salut i de les necessitats de les persones que aquesta relació proporciona.
En relació als múltiples beneficis de la longitudinalitat, les autores de Longitudinalidad en Atención Primaria: un factor protector de la salud (juny del 2022) diuen: Imaginemos qué pasaría con cualquier medicamento, tecnología o intervención sanitaria que consiguiera una tasa de reducción de la mortalidad de hasta un 30%, como ha demostrado conseguir la longitudinalidad. Las multinacionales se apresurarían a patentarlo y posicionarlo en el mercado. Sería portada en todos los medios.
On veu el Sr. Conseller l’antiguitat de la longitudinalitat? Tenint en compte el poc contacte que ha tingut en l’àmbit professional amb l’atenció primària de salut, hem de pensar que qui li ha transmès aquesta idea no ha estat precisament cap persona experta ni cap entitat pròpia de l’atenció primària. A qui pregunta? A qui escolta?
Amb el mateix èmfasi Balcells parla d’«innovar», que per a ell significa posar «equips d’atenció domiciliària i residencial». Innovar per millorar, diu. Com diu la filòsofa Begoña Roman, tenim un problema amb la “innovatitis”. El nou no sempre és millor. Una idea, per ser nova i original, no té per què ser bona. En què es basa el conseller, en quins coneixements i quines experiències? S’atrevirà a dir a les persones que necessiten atenció domiciliària que per «innovar» ja no els visitarà la seva metgessa i la seva infermera de capçalera, i que això farà que hagi d’anar més a serveis d’urgències, hagi de fer més consultes a especialistes de segon nivell, patirà més sobrediagnòstics, més ingressos, i finalment, viurà menys?
O potser l’interès en aquesta «innovació» té alguna cosa a veure amb alguns projectes d’entitats privades amb ànim de lucre per fer el que en diuen «atenció integrada social i sanitària»? Potser pensa dedicar l’augment de pressupost per a l’AP (compromès en la mateixa compareixença parlamentària) a fer concerts amb entitats privades? Serà que algú té interès a utilitzar, des de la gestió privada, els fons europeus per a promoure l’atenció domiciliària?
Ah, i si es vol fer alguna cosa per disminuir les llistes d’espera amb especialistes focals, l’ocupació de llits hospitalaris o les consultes als serveis d’urgències, temes importantíssims per als set milions de catalans, garanteixin i promoguin la longitudinalitat a l’atenció primària.
Treballem a l’atenció primària, a la consulta, als domicilis i, de vegades, al carrer. No volem dir als nostres pacients que, quan necessitin ser atesos a casa seva, hi anirà un altre metge i una altra infermera. Treballem amb la treballadora social del CAP i, quan cal, ens coordinem amb els serveis socials. És veritat que no tothom ho fa de la mateixa manera, que hi ha professionals als qui no els agrada sortir del centre, que hi ha direccions de l’atenció primària catalana que promouen pràctiques contràries a l’evidència, en contra dels interessos dels pacients. Però això no se soluciona aplicant fórmules, potser vàlides en altres entorns, que no han demostrat ser millors que les conegudes i practicades des de fa molt de temps.
Els responsables polítics tenen el deure de basar les seves polítiques en la millor evidència científica disponible i fer-la aplicar en els sistemes i entitats públiques, o privades amb qui concerten serveis. Tenen recursos i maneres de fer-ho. I sí, falten més metges, més infermeres, administratius i treballadores socials, i més diners, però tal com diu, ben posats, allà on són més útils, als equips d’atenció primària.
Per la salut de les dones, homes, grans, joves o infants, per respecte a la ciència i als professionals que cada dia treballen per donar una atenció de qualitat amb longitudinalitat, davant les paraules del Conseller de Salut contra els pilars fonamentals de l’atenció primària, demanem la seva dimissió.
15 de novembre. Àgora sobre la importància de l’administratiu a l’atenció primària
24 dilluns oct. 2022
La figura de l’administratiu dels equips d’atenció primària (EAP) està en boca de tothom. Probablement és la figura dels EAP les funcions del qual han canviat més en els últims anys, com reflexionàvem en un post ja fa un temps. I segueixen fent-ho, amb noves atribucions i maneres de treballar per a aprofitar les seves potencialitats. Veiem, però, que no s’ha generat un espai per a posar en comú necessitats, opinions, reticències, condicions prèvies i dificultats ni a nivell general ni dins dels equips. Això pot dificultar qualsevol canvi i implica un risc per a l’atenció primària, que té en el personal administratiu un actiu bàsic per a una bona atenció a la població.
Des del FoCAP volem generar aquest espai i volem començar parlant de la situació actual. Ho farem en forma d’àgora de debat el 15 de novembre amb el títol: Visibles, accessibles i sense cita prèvia. La importància de l’administratiu a l’atenció primària. L’acte està obert tant a professionals d’AP com a ciutadania en general, però convidem especialment a administratius i administratives, perquè ells en són els protagonistes. I per això comptarem amb presentacions d’administratius que treballen actualment a l’atenció primària i que ens parlaran de qui són, de les causes del malestar que sovint es palpa i de la seva relació amb la població i la resta de l’equip.
L’àgora es farà el 15 de novembre a les 18:45 a l’Ateneu Enciclopèdic del Raval (C. Reina Amàlia 38, Barcelona). Cal inscripció prèvia per a facilitar l’organització.
I Concurs Literari de relats breus “Els diaris de l’Atenció Primària”
20 diumenge febr. 2022
Posted in Concurs literari, FoCAP
Etiquetes
Aquest any volem continuar explicant l’Atenció Primària d’una manera diferent.
Els Diaris de trinxera, una de les vies del FoCAP per mostrar l’activitat assistencial de les professionals de l’atenció primària, han narrat en diversos formats i extensions els relats quotidians que sorgeixen a les consultes.
Amb el concurs literari “Els diaris de l’Atenció Primària”, el certamen de microrelats que inaugurem aquest any 2022, volem fer visible de manera precisa i breu aquestes mateixes històries del dia a dia de les treballadores de l’atenció primària.
A continuació trobareu les bases de participació pel concurs.
- ORGANITZACIÓ. El concurs està organitzat pel Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP).
2. TEMÀTICA. Haurà d’estar relacionada amb una realitat viscuda a l’atenció primària, fent èmfasi en algun dels pilars establerts durant el debat ciutadà a propòsit de la recuperació de l’atenció primària de juliol de 2020: accessibilitat, longitudinalitat, permeabilitat, integralitat i coordinació.
3. ÈTICA. Es preservarà l’anonimat de les històries i quedaran excloses totes aquelles en les es produeixi una falta de respecte contra les persones.
4. ORIGINALS. Els treballs presentats hauran de ser inèdits i originals, que no hagin sigut premiats anteriorment així com tampoc siguin presentats de manera simultània en altres concursos. Podran ser escrits en català o castellà. Cada concursant podrà presentar un màxim de 3 relats.
5. PARTICIPANTS. Totes les persones treballadores del sistema públic d’atenció primària de la salut, incloses també les que actualment es trobin en situació de jubilació.
6. EXTENSIÓ. Els relats tindran una extensió màxima de 100 paraules, sense incloure el títol.
7. PRESENTACIÓ. Els textos s’enviaran per correu electrònic a la direcció microrelats.focap@gmail.com. L’assumpte del mateix serà “concurs de microrrelats”. La presentació serà de forma anònima mitjançant el sistema de plica electrònica. El correu haurà de constar de dos documents adjunts en format PDF, amb les següents característiques:
- El microrrelat signat amb el pseudònim. El nom del document serà: TÍTOL i PSEUDÒNIM.
2. Dades personals. El nom del document serà: DADES i PSEUDÒNIM. Haurà d’incloure les següents dades: nom i cognoms, pseudònim, correu electrònic i telèfon de contacte.
8. TERMINIS. El termini d’admissió dels relats començarà el dia 20/02/2022 i finalitzarà el dia 10/04/2022.
9. JURAT. El formaran professionals de l’atenció primària, de l’equip editorial dels Diaris de Trinxera, d’un mitjà periodístic, i una escriptora de l’escola d’escriptura Laboratori de Lletres. Tindrà plenes facultats per a la interpretació de les bases i la seva decisió serà inapel·lable.
10. CRITERIS. La valoració es basarà en funció de l’originalitat, la qualitat literària, l’adequació al tema i el respecte a la dignitat de les persones i la confidencialitat. Es posarà en valor l’orientació positiva del relat respecte l’atenció primària malgrat l’experiència descrita sigui negativa.
11. PREMIS. Seran reconeguts un primer premi, un segon premi i tres mencions als millors relats. Al primer premi li serà atorgat un curs trimestral al Laboratori de Lletres. Al segon premi li serà atorgat un taller “píndola” de 3 hores al Laboratori de Lletres. Les tres mencions rebran el reconeixement per part del jurat. La decisió del jurat es farà pública el 23/04/2022, a través del bloc i les xarxes socials del FoCAP així com per correu electrònic a les persones guanyadors. Es realitzarà, amb motiu d’un Àgora FoCAP, el reconeixement públic dels relats premiats així com una lectura dels mateixos. La dispositiva serà inapel·lable i els membres del jurat seran revelats amb la mateixa.
12. DRETS. El FoCAP es reserva els drets de publicació i difusió de tots els relats presentats, tant en el seu bloc com per una eventual publicació en paper dels mateixos. Les autores podran fer ús dels seus drets de la propietat intel·lectual dels seus relats fent menció a la presentació en el concurs.
La participació en el concurs suposa l’acceptació d’aquestes bases i l’incompliment de les mateixes o alguna de les seves parts donaran lloc a l’exclusió del certamen.
Animeu-vos a narrar en 100 paraules les múltiples vides viscudes a diari!
Salut i relats!
18/11/2021. Acte-debat sobre l’escolta, la presencialitat i la derivació en persones amb malestar emocional a l’APS. Parlem-ne.
29 divendres oct. 2021
La inscripció és gratuïta i la podeu fer en aquest formulari.
El patiment emocional és freqüent en les persones que acudeixen a les consultes d’atenció primària de salut (APS), tot i que és habitual que la complexitat i la incertesa vital i clínica facin que allò bio-psico-social quedi entrellaçat en una troca difícil de separar. A les nostres consultes, a causa de l’experiència de la pandèmia COVID que vivim des del passat març del 2020 i les implicacions en els diferents àmbits de les vides de les persones, es percep un increment aquests patiments i de la demanda d’ajuda psicològica. Aquest fet coincideix amb la implantació, per part del CatSalut, del “Programa de benestar emocional i Salut Comunitària a l’APS i comunitària”, i de l’arribada, que ja s’està produint, de psicòlegs i altres perfils professionals (anomenats referents de benestar emocional) a les àrees bàsiques de salut amb adscripció als equips d’atenció primària (EAP) per dur a terme una tasca de suport en l’àmbit comunitari.
El Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), l’any passat, va donar a conèixer un document en el qual es reflexionava sobre els diferents models de treball conjunt d’APS i Salut Mental (SM) plantejant una reflexió més enllà del debat basat en la dicotomia professionals de psicologia sí/no en els EAP. És un document a través del qual es presenta un marc teòric per aquesta relació revisant l’evidència disponible dels diferents models d’atenció (model col·laboratiu vs. model substitutiu o model formatiu, el valor de la presencialitat, l’escolta, la longitudinalitat i el vincle en l’atenció a les persones) i que considerem continua vigent encara que la concreció de la seva aplicació correspongui a la valoració de cada lloc i al moment que vivim actualment.
El FoCAP, l’Associació Espanyola de Neuropsiquiatria (AEN Catalunya) i la Fundació Congrés Català de Salut Mental (FCCSM) proposem un acte-debat, tenint com a punt de partida aquest document, per reflexionar sobre l’escolta, la presencialitat i la derivació en persones amb malestar emocional. L’acte tindrà lloc el pròxim dia 18 de novembre 2021 a l’Ateneu Enciclopèdic del Raval de 18.45h. a 21h. Comptarem amb la participació de professionals d’APS, de SM i ciutadania (representada per la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona), a qui s’ha proposat un primer diàleg a partir de les següents preguntes:
Continua llegintPremi al públic, el comunitari, els domicilis, els riures i els plors
28 Dimarts set. 2021
Posted in Actualitat
Etiquetes
atenció comunitària, atenció domiciliària, atenció primària de salut, metges residents, sistema sanitario público
Publiquem les paraules d’Adrian Carrasco a l’entrega de premis de final de residència del Col·legi de Metges de Madrid. L’atenció primària de Madrid porta el lideratge del desballestament de l’atenció primària a tot l’Estat, amb gran patiment de la població, especialment de la més vulnerable, i de les professionals que hi treballen.
Les paraules senzilles i sinceres d’aquest jove metge de família i comunitats ens retornen el sentit i l’essència de l’atenció primària.
Aprofitem aquesta ocasió per enviar una forta abraçada d’ànims i coratge als companys i companyes de Madrid i per recordar que la dinàmica a Catalunya, si bé de forma més subtil i matisada, ens porta pel mateix camí de marginalitat i precarietat dins del sistema sanitari.
Com deia en un tuit el mateix Adrián Carrasco: “Hoy toca seguir trabajando por una atención primaria digna con orientación Comunitaria y defendiendo la sanidad pública.”
Buenas tardes a todas:
Me hace muchísima ilusión este premio porque creo que no se me premia tanto a mí como a una visión de la salud que es participativa y equitativa.
La atención primaria surgió como una respuesta a las desigualdades que no permiten que todas las personas tengan acceso a la salud. Nuestra medicina es Familiar y Comunitaria y somos especialistas en las familias y la comunidades, en cómo las redes de cuidados pueden asegurar la salud de nuestras pacientes y sus barrios.
Continua llegintNous perfils professionals per l’atenció primària, ara?
20 Dimarts jul. 2021
Posted in Actualitat
Era 1 de juliol. Als CAPs alertàvem, sense que ningú se’n fes ressò ni prengués mesures per intentar per una vegada avançar-se a esdeveniments previsibles, que la pandèmia tornava a rebrotar i a descontrolar-se i que als CAPs la situació tornava a estrangular-nos després de quinze mesos treballant al límit. El 30 de juny havien acabat contracte moltes de les gestores COVID que han estat l’únic reforç real que hem tingut els CAPs per afrontar la pandèmia, un reforç que ha funcionat perquè s’han integrat als equips, perquè estaven prop d’on passaven els contagis i perquè si en algun moment la COVID19 ha donat un respir, les gestores COVID han col·laborat amb altres tasques que els equips d’atenció primària hem assumit en els últims mesos.
Era 1 de juliol i les professionals d’atenció primària, TCAIs, administratives, metgesses, infermeres i treballadores socials començàvem els torns per fer unes vacances absolutament necessàries per recuperar les forces i la il·lusió que quinze mesos de pluja sobre el mullat de la precarietat dels equips d’atenció primària pre-pandèmia, han deixat absolutament malmeses. No cal que expliquem què hem viscut i què estem vivint als CAPs des de l’1 de juliol perquè la realitat ha demostrat que no interessa, ni als mitjans de comunicació, ni al Departament de Salut ni al CatSalut més enllà d’unes paraules que ja no ens creiem ni ens consolen.
Continua llegintLongitudinalitat, atenció primària i salut: l’evidència és tossuda
23 divendres abr. 2021
Posted in Documents, Recomanats
No hi ha cap mes que les revistes científiques no publiquin algun article confirmant els beneficis de la longitudinalitat pròpia de l’atenció primària sobre la salut de les persones. Tot i que aquests beneficis són molt més rellevants que els obtinguts i publicats en estudis que ocupen espais en mitjans de comunicació generalista, els beneficis “només” d’una relació terapèutica per tot i durant tota la vida, no apareixen mai a la premsa. Tampoc determinen decisions polítiques i de gestió encaminades a preservar i potenciar la longitudinalitat que només una atenció primària forta i amb poder real dins del sistema sanitari pot oferir.
A continuació algunes de les referències bibliogràfiques dels darrers mesos que demostren l’impacte positiu de l’atenció primària en disminuir mortalitat, millorar l’ús del sistema sanitari i disminuir inequitats en salut.
Continua llegintDia mundial de l’atenció primària: poesia per cuidar-nos i curar-nos
12 dilluns abr. 2021
Posted in Actualitat, AP en acció
Volem que arribi el dia que no calgui un dia mundial de l’atenció primària perquè haurem aconseguit que de veritat sigui la directora d’orquestra del sistema sanitari i que els seus valors, encaminats a posar cada persona al centre de l’atenció, hauran impregnat tots els nivells assistencials. Mentre arriba aquest dia, enguany, amb una situació molt malmesa per la crisi sanitària de la COVID19, Cesca Zapater ens regala aquesta poesia que cuida i cura les professionals d’atenció primària:
Cureu-me, cuideu-me Diuen que les sanitàries estem malaltes, que tenim ansietat i depressió. Voleu curar-me? No vull regals ni medicaments. La primària pateix des de fa molt temps. Cureu-me dels CAPs estrets i obsolets. Cureu-me de les visites de cinc minuts i les agendes interminables. Cureu-me de feines mal pagades, de contractes precaris, i de discriminació per ser dona. Cureu-me de les males direccions. De la seva ignorància i la seva supèrbia, de la seva incompetència. Doneu-me direccions que m’escoltin, que m’entenguin i m’acompanyin. Que comparteixin la passió per la professió. Que sàpiguen que pateixo amb els pacients, que m’enfonso en la seva obscuritat, que m’enlairo en les seves grandeses. Cureu-me de guies i protocols absurds. Cureu-me de les ordres sense sentit, de les notícies i els programes de TV3. Cureu-me dels savis d’hospital que em menystenen i m’ignoren. Cureu-me de l’ecap que no funciona. Cureu-me de treure’m competències per donar-me cada vegada més feina, que m’ofega i m’aliena. Deixeu-me oblidar la pantalla de tant en tant. Apropeu-me els malalts, deixeu-me’ls mirar, escoltar i tocar. Cureu-me d’estar tancada al despatx. Al domicili vull anar per saber com viuen, com emmalalteixen i com estimen. Els vull acompanyar en la vida i en la mort. Vull ser metge/infermera de persones, amb plenitud i amb totes les conseqüències. Voleu curar-me? Deixeu-me fer la meva feina. Ajudeu-me a fer la meva feina.
Inspirat en el poema «Curadme» de Sara R Gallardo, https://poderpopular.info/2020/12/26/sara-r-gallardo-poema-curadme/
La mateixa Cesca Zapater, presidenta del FoCAP entre el 2009 i el 2015, publicava fa pocs dies al Diari de la Sanitat el post “El patiment dels sanitaris, una reparació necessària” on reclamava reparació pel patiment innecessari causat per la mala gestió durant la pandèmia i reconeixement per l’esforç fet per alleujar el patiment de les persones: “Reparar vol dir reconèixer el valor de la feina i de l’entrega i posar les mesures necessàries per poder fer-la bé. Prestigiar socialment l’AP i el seu paper durant, abans i després de la pandèmia. També, esmenar els errors per no repetir-los, retornar a professionals i població els serveis tancats i un aspecte essencial sense el qual no es pot tenir cura plenament, que és retornar la relació personal, la presencialitat i la confiança. Elements que el telèfon i la tecnologia mai podran suplir.”
Foto: Veïns i veïnes del CAP Bon Pastor agraint la feina de les professionals cada dimecres a les 12:00 des de juliol de 2020.
Diàleg entorn el col·lapse (o no) de l’Atenció Primària per la pandèmia
22 divendres gen. 2021
Posted in Actualitat, COVID19
Etiquetes
Diàleg entorn el col·lapse (o no) de l’APS per la pandèmia PDF
Diálogo entorno al colapso (o no) de la APS por la pandemia PDF
Les darreres setmanes han estat d’un cert descans i també de reflexió. A la junta del FoCAP s’ha produït un debat, via correu electrònic, sobre si l’atenció primària de salut (APS) ha col·lapsat o no durant els mesos d’epidèmia. La pregunta és polisèmica i les respostes no són fàcils ni unívoques. Ens ha semblat d’interès compartir en el blog el contingut del debat, que com veureu és ric i ple de matisos, de valoracions subjectives, punts de vista diferents i alhora complementaris, que en tot cas poden contribuir a un millor coneixement i comprensió d’aquesta complexa i diversa realitat que és l’APS.
– És una pregunta recurrent: «Ha col·lapsat l’APS?», i fins ara hem contestat que no. Però, haver deixat de fer coses necessàries és equivalent a col·lapsar? O que es diagnostiqui menys, o que no hi hagi accés a visita amb el metge i la infermera, o que no es contesti a una consulta a «la meva salut». O que es tardi una setmana a tornar una consulta telefònica… o que hi hagi baixes laborals per esgotament del personal…? Si no, què entenem per col·lapsar?
– El que està passant a molts equips és una manera de col·lapsar, els valors de l’APS han desaparegut, els professionals estan alienats i la població desatesa. La responsabilitat fonamental, per mi, és d’una planificació que al llarg dels anys ha malmès tant l’estructura (física i de personal) i el paper de l’APS en el sistema que ha afectat la professionalitat dels treballadors. Amb aquest panorama no es poden esperar lideratges potents i amb criteris clars. Sí, els professionals tenim part de la responsabilitat, però exigir que els professionals (amb el suport d’una part de la població, que acostuma a ser la que menys altaveu té) mantinguem l’APS és excessiu o, si més no, s’ha demostrat inútil.
– Si hem deixat de fer el que ens tocava per forces de causa major (no donàvem l’abast) hem col·lapsat. Hem deixat de ser nosaltres per ser una altra cosa, mig succedani mig gestió COVID a «lo precario». Igual que els hospitals a la primera onada. Encara que treballéssim més que mai i intentéssim fer-ho el millor possible cadascuna de nosaltres, el sistema va col·lapsar. I s’ha de dir.
– Més que col·lapsar, l’APS ha embogit… (en una accepció poc respectuosa pels qui pateixen problemes de salut mental). A mi em preocupa relativament el que hem deixat de diagnosticar si mantinguéssim l’accessibilitat i la longitudinalitat. Igual força coses de les que hem deixat de diagnosticar no calien… Però, probablement, caldria analitzar bé les dades i potser no és tan greu… Els cardiòlegs diuen que ha disminuït el diagnòstic d’infarts. Com s’interpreta? El mateix amb els ictus: n’hi ha hagut menys? Tenim ara més seqüeles de les previstes per ictus? Respecte al càncer: en alguns casos patirem retards que poden empitjorar el pronòstic, cert. Però segurament també hem deixat de diagnosticar melanomes que no calia diagnosticar, neos de pròstata que evolucionaran bé, neos de mama, de pulmó o de pàncrees que seguiran el mateix curs que haguessin tingut. Tenim pitjors resultats en control de lípids i glicades (de difícil interpretació perquè en molts casos són per manca de petició d’analítica, no perquè tinguem clar que el control és pitjor). D’altra banda, hem medicalitzat menys problemes quotidians, petits problemes mentals, hem demanat menys PSA iatrogènics, hem fet moltes menys analítiques d’utilitat dubtosa.
Si tot el que hem deixat de fer fos negatiu seria que som “massa” importants per a la salut de la població. I el cert és que ho som poquet… Ho és molt més la pobresa, evidentment. Per tot plegat, admetent que en alguns casos empitjorarà el pronòstic d’algunes persones pels retards, segueixo pensant que el pitjor és com s’abandona la gent sense metgessa/infermera de referència. Però acceptaré, quan es publiquin (o jo les vegi, igual ja s’han publicat), les dades de l’empitjorament de la salut de la població pels retards. No és seriós dir que el “simple” retard és sempre dolent. Segurament trigarem temps a saber-ho i, probablement serà difícil saber-ho amb certesa.
En tot cas, per cert, si algun savi surt a dir que “la primària ha deixat de….” serà bon moment per dir-li: “veu com la primària és molt important que estigui ben forta…» Sense oblidar el que ha deixat de fer la secundària (però això són figues d’un altre paner…).
Clar que hem col·lapsat (i els hospitals també). La diferència està en on posem el nucli del col·lapse:
- En coses físiques que hem deixat d’abordar (suposadament infarts, ictus, control de diabetis….
- O en què “definitivament” hem deixat d’atendre cada metge i infermera de família els seus pacients (longitudinalitat) i hem malmès l’accessibilitat.
Jo el posaria en el segon, perquè el primer em temo (però no ho sé del cert) que no és molt important i potser era quasi inevitable (com ho era que els hospitals retardessin cirurgies) i, en canvi, el segon em sembla de mal arreglar i amb pitjors efectes a mig-llarg termini i no calia malmetre’l.
Continua llegint
FoCAP 