Baixes laborals: així mai més. N’estem fartes!

Etiquetes

atenció primària de salut, determinants de salut, ICAM, mutues laborals, treballadors

Entrada traducida al castellano: Bajas laborales: así nunca más. ¡Estamos hartas!

L’atenció primària ha fet front a la pandèmia per COVID19 essent ignorada tant en la planificació de la resposta com en la seva gestió inicial, malgrat ser el nivell que ha donat tota l’atenció al 80% dels afectats i qui ha derivat a l’hospital la majoria dels casos que han precisat ingrés.

En aquest context, una de les majors fonts de sobrecàrrega, insatisfacció i patiment per les metgesses de família ha estat (i està essent) la gestió burocràtica de les baixes laborals. Tota la flexibilitat de què han estat capaços els hospitals i l’atenció primària per transformar la manera de proveir l’atenció s’ha traduït en la màxima miopia i rigidesa en el sistema de baixes laborals, sobrecarregant les metgesses de família de manera injusta i despietada.

Quin paper hi estan jugant l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM; Inspecció Mèdica dels Serveis Públics de Salut en altres territoris) i les mútues laborals (Mútues d’Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social, MATEPSS) en aquesta crisi? Cap. Només la inhibició i l’entorpiment.

Fonaments que ens sostenen (2): Julian Tudor Hart

Etiquetes

atenció primària, atenció primària de salut, lideratge

Entrada traducida al castellano. Cimientos que nos sostienen (2): Julian Tudor Hart

«Fonaments que ens sostenen» és una sèrie d’articles del nostre blog, de periodicitat mensual, amb la qual volem visibilitzar aquelles persones que han fet gran l’atenció primària (AP) i han estat referents per moltes de nosaltres. Algunes d’elles són molt conegudes, acadèmiques notables, amb molt ressò internacional, altres són més mediàtiques; i també hi ha referents quotidianes, de proximitat, que reivindiquen el treball de l’atenció primària. Són persones d’àmbits diversos com correspon a la diversitat de professionals i situacions que trobem en el nostre treball del dia a dia i a l’amplitud de la mirada i riquesa de coneixements propis de l’atenció primària de salut. L’objectiu és conèixer una mica millor d’on venim per entendre on ens trobem i per saber com construir l’AP del futur. I ajudar a crear nous horitzons, il·lusions, empentes, que són tant necessàries en els temps que vivim. Aquesta llista de persones referents per l’AP ha estat fruit d’aportacions de múltiples professionals. Però en tot cas, sempre serà una llista personal, incompleta i limitada. Us animem a enriquir les entrades d’aquesta sèrie amb els vostres comentaris i nous suggeriments de persones referents.

Julian Tudor Hart

Julian Tudor Hart[1] va néixer a Londres el 1927, i es graduà en medicina a Cambridge el 1952. Després de treballar un temps a  Londres, va col·laborar en recerca epidemiològica al Medical Research Council (MRC) durant dos anys. D’ideologia marxista, fou molt actiu en política; membre compromès de la Socialist Health Association (SHA)  des de la seva època estudiantil; milità en el partit comunista i posteriorment en el partit laborista. La seva ideologia determinà el rumb de la seva carrera que va ser paral·lela a la creació (1948) i el desenvolupament del  National Health Service (NHS) que va suposar una gran contribució al progrés social i va transformar l’exercici de la medicina en el seu temps. Tudor Hart en va ser un apassionat defensor[2].

Fonaments que ens sostenen (1): Barbara Starfield

Etiquetes

atenció primària, atenció primària de salut, lideratge

Entrada traducida al castellano. Cimientos que nos sostienen (1): Barbara Starfield

Amb «Fonaments que ens sostenen» iniciem una sèrie d’articles en el nostre blog, de periodicitat mensual, amb la qual volem visibilitzar aquelles persones que han fet gran l’atenció primària (AP) i han estat referents per moltes de nosaltres. Algunes d’elles són molt conegudes, acadèmiques notables, amb molt ressò internacional, altres són més mediàtiques; i també hi ha referents quotidianes, de proximitat, que reivindiquen el treball de l’atenció primària. Són persones d’àmbits diversos com correspon a la diversitat de professionals i situacions que trobem en el nostre treball del dia a dia i a l’amplitud de la mirada i riquesa de coneixements propis de l’atenció primària de salut.

L’objectiu és conèixer una mica millor d’on venim per entendre on ens trobem i per saber com construir l’AP del futur. I ajudar a crear nous horitzons, il·lusions, empentes, que són tant necessàries en els temps que vivim.

Aquesta llista de persones referents per l’AP ha estat fruit d’aportacions de múltiples professionals. Però en tot cas, sempre serà una llista personal, incompleta i limitada. Us animem a enriquir les entrades d’aquesta sèrie amb els vostres comentaris i nous suggeriments de persones referents.

Barbara Starfield

(Foto: Mª José Fernández de Sanmamed i Luis Rajmil, 13/12/2008)

Barbara Starfield va néixer a Nova York (Estats Units) el 1932. Va morir sobtadament el 2011, als 78 anys. Pediatra de formació i màster en salut pública, la seva vida professional, clínica, investigadora i docent, es desenvolupa a Baltimore (Estats Units), lligada a la Johns Hopkins University des del 1959. Especialment dedicada a la defensa de l’equitat en salut, la universalitat de l’atenció i la justícia social, va defensar que els sistemes sanitaris s’han d’organitzar al voltant d’una AP forta perquè s’han d’orientar a les persones i no a les malalties. Una atenció primària de salut de qualitat millora la salut de les poblacions amb menor cost i major equitat, i contribueix a reduir les desigualtats.¹

Els sistemes sanitaris s’han d’orientar a les persones i no a les malalties, motiu pel qual han de basar-se en l’AP. Els sistemes sanitaris basats en l’AP milloren els resultats en salut amb més equitat i menor cost.

D’escanyar… a no tenir límits

Etiquetes

Alba Vergés, atenció primària de salut, Direcció estratègica, futur

Després de llegir l’article de la Consellera Alba Vergés al Diari de la Sanitat «Sense límits al futur de la primària», hom té la sensació d’estar al davant d’una situació de dissonància cognitiva. Per un costat, veiem com s’escanya l’atenció primària tant com es pot, i per l’altra, la consellera ens diu que no hi ha límits per al seu futur.

En primer lloc toca celebrar l’anunci d’Alba Vergés de crear, per primera vegada en tota la història del sistema sanitari català, la Direcció estratègica d’atenció primària en el si del Departament de Salut. Direcció estratègica sona bé, sona important, però no oblidem que des de fa uns anys ja tenim una Estratègia Nacional d’Atenció Primària de la qual no n’hem obtingut encara cap fruit. Serà la nova direcció una estructura més sense capacitat operativa i que actuarà de cara la galeria? Desitgem de tot cor que no sigui així.

Dia rere dia la realitat desmenteix moltes de les afirmacions de la consellera. Per exemple, en l’últim any i mig no s’han recuperat les condicions laborals perdudes durant la crisi ni el nombre de professionals. Ni s’han recuperat del tot els endarreriments de pagues extres i per objectius pendents, ni els sous, ni la precarietat laboral. No només això, sinó que, a títol d’exemple, segons la memòria del 2018 de l’Institut Català de la Salut (empresa del tot pública i responsable de l’atenció primària del 75% de la població catalana), el diferencial de treballadors entre els anys 2010 i 2018 a la primària és de 1381 treballadors menys, en tant que per als hospitals el diferencial és de 2336 treballadors més.

Conferència Iona Heath: La centralitat de l’atenció primària avui i demà

Etiquetes

atenció primària de salut, conferència, Iona Heath

Us oferim els vídeos de la conferència que va fer Iona Heath el dia 4 de juny amb motiu de la celebració del desè aniversari del FoCAP, amb el títol de:

La centralitat de l’AP avui i demà.

Les que no la vàreu escoltar, ho podeu fer ara i les que sí ho vàreu fer, podeu tenir el goig de sentir de sentir de nou les seves paraules. No us ho perdeu!

 

Aquí la presentació de Meritxell Sànchez-Amat, el mateix dia que estrenava presidència del FoCAP: https://youtu.be/XF81cJF_F08

Aquí en versió original: https://youtu.be/mxkt_jwTOr0

Aquí amb la traducció al català: https://youtu.be/VFlKrw4UdZM

Aquí el debat: https://youtu.be/x9UBoNyYSks

Atenció a la població infantil a l’Atenció Primària: factors associats als resultats de salut

Etiquetes

atenció primària de salut, metgessa de família, MOCHA, mortalitat infantil, pediatre, salut infantil, vacunacions

Imatge: Pixabay

Esta entrada está traducida al castellano, la podeis encontrar al final.

El post que us presentem en aquesta ocasió aborda un tema d’actualitat i que desperta molt interès tot i que se’n va parlant repetidament i que fins i tot ha generat controvèrsia. Des del FOCAP volem aportar evidència actualitzada i abordar-lo amb rigor, professionalitat i ètica. Esperem que us resulti interessant i sobretot que contribueixi, des del respecte sempre, a fomentar un debat ric en matisos i complex però que no per això hem de defugir. Bona lectura!

Quins són els factors associats a una millor atenció als infants a l’Atenció Primària (AP)? Quines conseqüències pot tenir la manca de pediatres a l’AP i la incorporació de metgesses de família (MF), així com els canvis produïts a l’AP els darrers anys (crisi econòmica i post-crisi)?

Per tal d’intentar respondre aquestes preguntes s’ha realitzat una revisió de la literatura prenent com a base els resultats del recent projecte europeu Model of Child Health Appraised (MOCHA), que ha dut a terme una anàlisi de l‘atenció a la població infantil en el nivell primari, i ha comparat els països segons el tipus de sistema sanitari i el seu finançament i organització, i també ha analitzat els resultats segons el professional responsable de l’atenció infantil. En relació amb aquest últim aspecte, s’han classificat els països a partir d’una actualització d’estudis previs respecte de qui és el professional responsable de l’atenció infantil (pediatre, MF, i mixte o combinat quan hi ha un percentatge variable de MF i de pediatres). A més, s’ha afegit altres professionals sanitaris quan són responsables d’aspectes específics de la salut infantil com ara infermer/es en mesures preventives i vacunacions com és el cas d’alguns països nòrdics (a les anomenades well-baby clinics).

Psicòlegs a l’AP? Parlem-ne

Etiquetes

atenció primària de salut, psicòlegs, psicologia clínica, salut mental

Des del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), com a entitat de professionals, hem volgut contribuir al coneixement de les repercussions de la crisi i les polítiques d’austeritat en la salut mental de la població i a la millora de la seva atenció. Per aquesta raó, fa cinc anys es va constituir un grup de treball, anomenat Grup de Reflexió i Acció (GraFoCAP), fruit del qual va sorgir la publicació de dos documents: “Atenció a les persones amb malestar emocional relacionat amb condicionants socials a l’Atenció Primària de Salut” i “Consideracions per un abordatge social i sanitari del suïcidi a propòsit del Codi Risc de Suïcidi” .

El passat 22 de febrer de 2018 el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va presentar el nou model d’atenció a la salut mental i a les addiccions i anunciava la incorporació de psicòlegs clínics a tots els centres d’Atenció Primària catalans. En cas de realitzar-se aquest projecte, tindrà efectes en les persones ateses i en el conjunt del sistema, en especial en la pràctica de l’atenció al malestar emocional i a la salut mental que es duu a terme en els EAP i en els propis serveis de salut mental, tal com passa sempre amb tots els canvis en la provisió d’atenció sanitària.

Des del FoCAP ens plantegem continuar amb el treball iniciat el 2014 sobre l’atenció al patiment emocional a l’AP, iniciant un nou grup de treball per reflexionar sobre aquesta proposta d’incorporació de professionals de psicologia en els equips d’Atenció Primària. Quines oportunitats i quins riscos comporta? Quines poden ser les millors aportacions de la psicologia clínica en l’àmbit de l’atenció primària?…

Per això volem fer una convocatòria oberta a qualsevol professional d’AP que estigui interessada a participar.

Si vols venir a la primera reunió, serà el dia 24 d’abril de 16,30 a 18,30 h. a la CAMFIC, carrer de la Diputació 316, Barcelona.

En aquesta primera reunió establirem els objectius del grup i la metodologia de treball. Per començar adjuntem alguna bibliografia sobre el tema.

Si aquest dia no et va be però estàs interessat/da envia un mail a: focap2009@gmail.com i et farem arribar els resultats de la reunió.

La longitudinalitat: bona, bonica i barata

Etiquetes

atenció primària de salut, costos, hospitalitzacions, longitudinalitat

Foto: Pixabay

Esta entrada está traducida a la lengua castellana, que podreis encontrar a continuación.

No fa gaire en el document Els beneficis de la longitudinalitat i la continuïtat recollíem uns destacats articles publicats els últims anys. Un dels mencionats era Higher Primary Care Physician Continuity is Associated With Lower Costs and Hospitalizations, de Bazemore A, Petterson S, Peterson LE, Bruno R, Chung Y, Phillips RL Jr., del qual la publicació de l’ICS el 7SETmanal n’ha fet un resum més ampli, que reproduïm a continuació.

Aquest estudi fet als Estats Units va avaluar a través de puntuacions en 4 mesures establertes la longitudinalitat en l’atenció de 1,5 milions de pacients per 6.500 metges d’atenció primària. Les 4 mesures de longitudinalitat avaluades es van associar amb menys despesa total i menys taxes d’hospitalització. La longitudinalitat és una característica definitòria de l’atenció primària que es confirma com a atribut indispensable per als seus beneficis.

La continuïtat d’atenció, longitudinalitat en el nostre medi, és una característica definitòria de l’atenció primària que, com van demostrar Barbara Starfield i altres, és essencial en l’efecte positiu que l’atenció primària té en l’equitat, sostenibilitat i qualitat d’atenció. Es podria descriure com el contracte implícit entre professional i pacient, en què el professional assumeix la responsabilitat permanent del pacient. La longitudinalitat integra la naturalesa personal de l’atenció mèdica, en contrast amb la naturalesa deshumanitzadora de l’atenció fragmentada.

Partint de la idea que el coneixement, la confiança i el respecte que es desenvolupen entre el pacient i el professional al llarg del temps permet una millor interacció i comunicació, la longitudinalitat a nivell del pacient s’associa amb una gran quantitat de beneficis.

La importància del fil conductor

Etiquetes

atenció primària de salut, continuïtat, costos, eficiència, ingressos, longitudinalitat, mortalitat, professional mèdic

Imatge: Pixabay

Esta entrada está traducida a la lengua castellana, que podreis encontrar a continuación. Documento adjunto: Los beneficios de la longitudinalidad y de la continuidad

Document adjunt: Els beneficis de la longitudinalitat i de la continuïtat

 

La longitudinalitat i la continuïtat són característiques de l’atenció sanitària que estan fortament relacionades amb els seus resultats. Apareixen amb freqüència en plans, programes i articles, però no tothom entén el mateix quan empra aquestes paraules. És més, sovint es confonen una i altra.

Va ser Barbara Starfield qui va aprofundir en el seu coneixement i definició i va diferenciar els dos conceptes. Així, l’aspecte substancial i definitori de la longitudinalitat és la relació personal a través del temps, amb independència dels problemes de salut, i és pròpia del generalisme. En canvi, la continuïtat està relacionada amb el seguiment d’un episodi de malaltia específic i la relació personal professional-pacient es dóna entorn d’aquesta patologia i és pròpia de l’atenció feta per especialistes.

La mateixa autora va identificar la longitudinalitat com un dels atributs substancials de l’atenció primària de salut, fortament relacionada amb els altres tres, que són l’accessibilitat, la globalitat i la coordinació. Va proporcionar evidència dels avantatges de la longitudinalitat de professional en: Major identificació dels problemes i necessitats, diagnòstic més precís, menor nombre d’hospitalitzacions, menors costos, major compliment d’algunes activitats preventives i augment del grau de satisfacció. Aquests efectes els va atribuir al coneixement adquirit amb el pas del temps, a la millor identificació dels problemes dels pacients i a la relació de confiança generada.

2018, un any per a l’esperança a l’atenció primària

Etiquetes

2018, atenció primària de salut, FoCAP

Al FoCAP acabem el 2018 cansades però esperançades. Els darrers mesos hem vist el despertar de l’atenció primària i la possibilitat que amb la lluita perseverant de totes les professionals que hi treballen, tot recomenci.

Aquesta esperança és possible perquè l’hem construït. El FoCAP hi ha posat el seu granet de sorra.

2018 ha estat un any de molta denúncia. La consulta és un mirador privilegiat de les injustícies socials i les disfuncions del sistema sanitari. Les metgesses i infermeres de família no podem renunciar a la nostra missió de testimoni i altaveu de la repercussió que tenen sobre la salut i el patiment que generen. Així hem denunciat la fragmentació de l’atenció concretada en els dispositius de cronicitat que està duent a la irrellevància dels Equips d’Atenció Primària que acabarà repercutint en la qualitat i l’equitat de l’atenció; un any més hem tornat a dir que la grip no pot sorprendre i col·lapsar els centres sanitaris perquè no és cap sorpresa; que les condicions laborals de la indústria càrnia al territori estan perjudicant la salut d’uns treballadors desprotegits dels abusos; que el sistema sanitari exerceix violència de diferents tipus envers les dones; que el dret a la prestació per risc en l’embaràs està volgudament ocultat; que l’austeritat neoliberal emmalalteix i mata i que l’exclusió sanitària continua; que s’ha de buscar la conciliació laboral dels professionals preservant l’accessibilitat i la longitudinalitat de l’atenció a la ciutadania; que la registritis està envaint les nostres consultes i que hi ha direccions d’Equips d’Atenció Primària anti-líders i departaments de recursos in-humans.