Atenció a la població infantil a l’Atenció Primària: factors associats als resultats de salut

Etiquetes

atenció primària de salut, metgessa de família, MOCHA, mortalitat infantil, pediatre, salut infantil, vacunacions

Imatge: Pixabay

Esta entrada está traducida al castellano, la podeis encontrar al final.

El post que us presentem en aquesta ocasió aborda un tema d’actualitat i que desperta molt interès tot i que se’n va parlant repetidament i que fins i tot ha generat controvèrsia. Des del FOCAP volem aportar evidència actualitzada i abordar-lo amb rigor, professionalitat i ètica. Esperem que us resulti interessant i sobretot que contribueixi, des del respecte sempre, a fomentar un debat ric en matisos i complex però que no per això hem de defugir. Bona lectura!

Quins són els factors associats a una millor atenció als infants a l’Atenció Primària (AP)? Quines conseqüències pot tenir la manca de pediatres a l’AP i la incorporació de metgesses de família (MF), així com els canvis produïts a l’AP els darrers anys (crisi econòmica i post-crisi)?

Per tal d’intentar respondre aquestes preguntes s’ha realitzat una revisió de la literatura prenent com a base els resultats del recent projecte europeu Model of Child Health Appraised (MOCHA), que ha dut a terme una anàlisi de l‘atenció a la població infantil en el nivell primari, i ha comparat els països segons el tipus de sistema sanitari i el seu finançament i organització, i també ha analitzat els resultats segons el professional responsable de l’atenció infantil. En relació amb aquest últim aspecte, s’han classificat els països a partir d’una actualització d’estudis previs respecte de qui és el professional responsable de l’atenció infantil (pediatre, MF, i mixte o combinat quan hi ha un percentatge variable de MF i de pediatres). A més, s’ha afegit altres professionals sanitaris quan són responsables d’aspectes específics de la salut infantil com ara infermer/es en mesures preventives i vacunacions com és el cas d’alguns països nòrdics (a les anomenades well-baby clinics).

Psicòlegs a l’AP? Parlem-ne

Etiquetes

atenció primària de salut, psicòlegs, psicologia clínica, salut mental

Des del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), com a entitat de professionals, hem volgut contribuir al coneixement de les repercussions de la crisi i les polítiques d’austeritat en la salut mental de la població i a la millora de la seva atenció. Per aquesta raó, fa cinc anys es va constituir un grup de treball, anomenat Grup de Reflexió i Acció (GraFoCAP), fruit del qual va sorgir la publicació de dos documents: “Atenció a les persones amb malestar emocional relacionat amb condicionants socials a l’Atenció Primària de Salut” i “Consideracions per un abordatge social i sanitari del suïcidi a propòsit del Codi Risc de Suïcidi” .

El passat 22 de febrer de 2018 el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va presentar el nou model d’atenció a la salut mental i a les addiccions i anunciava la incorporació de psicòlegs clínics a tots els centres d’Atenció Primària catalans. En cas de realitzar-se aquest projecte, tindrà efectes en les persones ateses i en el conjunt del sistema, en especial en la pràctica de l’atenció al malestar emocional i a la salut mental que es duu a terme en els EAP i en els propis serveis de salut mental, tal com passa sempre amb tots els canvis en la provisió d’atenció sanitària.

Des del FoCAP ens plantegem continuar amb el treball iniciat el 2014 sobre l’atenció al patiment emocional a l’AP, iniciant un nou grup de treball per reflexionar sobre aquesta proposta d’incorporació de professionals de psicologia en els equips d’Atenció Primària. Quines oportunitats i quins riscos comporta? Quines poden ser les millors aportacions de la psicologia clínica en l’àmbit de l’atenció primària?…

Per això volem fer una convocatòria oberta a qualsevol professional d’AP que estigui interessada a participar.

Si vols venir a la primera reunió, serà el dia 24 d’abril de 16,30 a 18,30 h. a la CAMFIC, carrer de la Diputació 316, Barcelona.

En aquesta primera reunió establirem els objectius del grup i la metodologia de treball. Per començar adjuntem alguna bibliografia sobre el tema.

Si aquest dia no et va be però estàs interessat/da envia un mail a: focap2009@gmail.com i et farem arribar els resultats de la reunió.

La longitudinalitat: bona, bonica i barata

Etiquetes

atenció primària de salut, costos, hospitalitzacions, longitudinalitat

Foto: Pixabay

Esta entrada está traducida a la lengua castellana, que podreis encontrar a continuación.

No fa gaire en el document Els beneficis de la longitudinalitat i la continuïtat recollíem uns destacats articles publicats els últims anys. Un dels mencionats era Higher Primary Care Physician Continuity is Associated With Lower Costs and Hospitalizations, de Bazemore A, Petterson S, Peterson LE, Bruno R, Chung Y, Phillips RL Jr., del qual la publicació de l’ICS el 7SETmanal n’ha fet un resum més ampli, que reproduïm a continuació.

Aquest estudi fet als Estats Units va avaluar a través de puntuacions en 4 mesures establertes la longitudinalitat en l’atenció de 1,5 milions de pacients per 6.500 metges d’atenció primària. Les 4 mesures de longitudinalitat avaluades es van associar amb menys despesa total i menys taxes d’hospitalització. La longitudinalitat és una característica definitòria de l’atenció primària que es confirma com a atribut indispensable per als seus beneficis.

La continuïtat d’atenció, longitudinalitat en el nostre medi, és una característica definitòria de l’atenció primària que, com van demostrar Barbara Starfield i altres, és essencial en l’efecte positiu que l’atenció primària té en l’equitat, sostenibilitat i qualitat d’atenció. Es podria descriure com el contracte implícit entre professional i pacient, en què el professional assumeix la responsabilitat permanent del pacient. La longitudinalitat integra la naturalesa personal de l’atenció mèdica, en contrast amb la naturalesa deshumanitzadora de l’atenció fragmentada.

Partint de la idea que el coneixement, la confiança i el respecte que es desenvolupen entre el pacient i el professional al llarg del temps permet una millor interacció i comunicació, la longitudinalitat a nivell del pacient s’associa amb una gran quantitat de beneficis.

La importància del fil conductor

Etiquetes

atenció primària de salut, continuïtat, costos, eficiència, ingressos, longitudinalitat, mortalitat, professional mèdic

Imatge: Pixabay

Esta entrada está traducida a la lengua castellana, que podreis encontrar a continuación. Documento adjunto: Los beneficios de la longitudinalidad y de la continuidad

Document adjunt: Els beneficis de la longitudinalitat i de la continuïtat

 

La longitudinalitat i la continuïtat són característiques de l’atenció sanitària que estan fortament relacionades amb els seus resultats. Apareixen amb freqüència en plans, programes i articles, però no tothom entén el mateix quan empra aquestes paraules. És més, sovint es confonen una i altra.

Va ser Barbara Starfield qui va aprofundir en el seu coneixement i definició i va diferenciar els dos conceptes. Així, l’aspecte substancial i definitori de la longitudinalitat és la relació personal a través del temps, amb independència dels problemes de salut, i és pròpia del generalisme. En canvi, la continuïtat està relacionada amb el seguiment d’un episodi de malaltia específic i la relació personal professional-pacient es dóna entorn d’aquesta patologia i és pròpia de l’atenció feta per especialistes.

La mateixa autora va identificar la longitudinalitat com un dels atributs substancials de l’atenció primària de salut, fortament relacionada amb els altres tres, que són l’accessibilitat, la globalitat i la coordinació. Va proporcionar evidència dels avantatges de la longitudinalitat de professional en: Major identificació dels problemes i necessitats, diagnòstic més precís, menor nombre d’hospitalitzacions, menors costos, major compliment d’algunes activitats preventives i augment del grau de satisfacció. Aquests efectes els va atribuir al coneixement adquirit amb el pas del temps, a la millor identificació dels problemes dels pacients i a la relació de confiança generada.

2018, un any per a l’esperança a l’atenció primària

Etiquetes

2018, atenció primària de salut, FoCAP

Al FoCAP acabem el 2018 cansades però esperançades. Els darrers mesos hem vist el despertar de l’atenció primària i la possibilitat que amb la lluita perseverant de totes les professionals que hi treballen, tot recomenci.

Aquesta esperança és possible perquè l’hem construït. El FoCAP hi ha posat el seu granet de sorra.

2018 ha estat un any de molta denúncia. La consulta és un mirador privilegiat de les injustícies socials i les disfuncions del sistema sanitari. Les metgesses i infermeres de família no podem renunciar a la nostra missió de testimoni i altaveu de la repercussió que tenen sobre la salut i el patiment que generen. Així hem denunciat la fragmentació de l’atenció concretada en els dispositius de cronicitat que està duent a la irrellevància dels Equips d’Atenció Primària que acabarà repercutint en la qualitat i l’equitat de l’atenció; un any més hem tornat a dir que la grip no pot sorprendre i col·lapsar els centres sanitaris perquè no és cap sorpresa; que les condicions laborals de la indústria càrnia al territori estan perjudicant la salut d’uns treballadors desprotegits dels abusos; que el sistema sanitari exerceix violència de diferents tipus envers les dones; que el dret a la prestació per risc en l’embaràs està volgudament ocultat; que l’austeritat neoliberal emmalalteix i mata i que l’exclusió sanitària continua; que s’ha de buscar la conciliació laboral dels professionals preservant l’accessibilitat i la longitudinalitat de l’atenció a la ciutadania; que la registritis està envaint les nostres consultes i que hi ha direccions d’Equips d’Atenció Primària anti-líders i departaments de recursos in-humans.

La lluita s’estén

Etiquetes

atenció primària de salut, concentració, mobiltzacions

Per al dimecres 19 de desembre s’han convocat una CONCENTRACIÓ ESTATAL PER L’ATENCIÓ PRIMÀRIA. La vaga de Catalunya ha estimulat la lluita que s’estén per tot el territori: Assemblees, concentracions, declaracions, dimissions… Alguns exemples:

Burgos,   Màlaga,   Euskadi,   Còrdova,   Galícia, Ciudad Real,  Madrid, les infermeres de Madrid. 

Cal seguir amb mobilitzacions perquè amb els acords de la vaga no en tenim prou, cal reformes profundes al sistema sanitari i seguirem fins aconseguir-les.

El despertar de l’Atenció Primària. Ara tot recomença

Etiquetes

atenció primària de salut, infermeres, metges, mobilització, professionals, sindicat, treballadores socials, vaga

Fem la nostra valoració de la vaga de l’Atenció Primària que es va fer la setmana passada a Catalunya i analitzem els acords que es van dur a terme entre el sindicat Metges de Catalunya i representants del Departament de Salut i de l’ICS.

Podeu descarregar el PDF a:                El despertar de l’APS

 

Por el interés que ha suscitado la huelga entre nuestros compañeros del resto del estado, ofrecemos la traducción del documento a la lengua castellana. Lo encontrareis en PDF en:             El despertar de la APS. Versión en castellano

Divendres (no dijous, malgrat moltes informacions interessades) es va acabar la vaga dels equips d’atenció primària (EAP), de què ens fèiem ressò en una recent entrada.

Un cop acabada, serà bo fer-ne un primer balanç (el pas del temps i els fets que es produeixin acabaran de donar-nos les claus de la seva importància).

El malestar ve de lluny i ja feia temps que es posava de manifest. La vaga era necessària i previsible. Les mancances i el menyspreu vers l’atenció primària de salut (APS) han estat tan greus que tot allò que s’aconsegueixi a partir d’aquesta setmana semblarà poc.

Dodecàleg conjunt per millorar l’atenció primària

Etiquetes

atenció primària de salut, dodecàleg, mobilització, professionals, vaga

 

 

Per difondre i si es vol imprimir per distribuir als CAPs, concentracions, etc.., aquí està en forma de tríptic: Dodecàleg AP triptic AP

1. Increment del pressupost per a l’Atenció Primària (entesa com a Equips d’Atenció Primària) fins al 25% de la despesa en el Sistema Sanitari. Que aquest increment sigui del 20% ja en els pressupostos de l’any 2019.
2. Recuperar la dotació de personal (metgesses, infermeres, personal administratiu i treballadores socials) que els EAP tenien l’any 2010, dotant-los amb personal suficient, i cobrint absències per baixes, vacances, jubilacions i altres. Plantejar un increment suplementari d’infermeres de primària per fer front a l’envelliment poblacional i a les necessitats d’atenció domiciliaria.
3. Condicions de treball dignes per a tot el personal dels EAP. Contractes mínims d’un any i accés de totes les professionals a la carrera professional, independentment del tipus de contractació.
4. Increment del 5% addicional del sou i recuperar el 5% del sou sostret des del 2010, així com les pagues extres de 2013-14 i els 9 dies de lliure disposició també perduts.
5. Tancament de tots els CAP a les 20 hores, facilitant la conciliació familiar dels treballadors i treballadores.
6. Accessibilitat efectiva de la població als seus propis referents en 48 hores, excepte en situacions d’absència d’aquests.
7. Temps de visita suficient per proporcionar als nostres pacients una atenció de qualitat, humana i que generi confiança.
8. Recuperar l’atenció integral i longitudinal a les persones, incorporant de nou als EAP les funcions sostretes per la creació de nous dispositius d’atenció (ESIC,…). Supressió d’aquests dispositius, tant si són del marc hospitalari com primari, i incorporació d’aquests recursos als EAP.
9. Potenciar el reconeixement social de la tasca de l’Atenció Primària i dotar-la de la capacitat d’incidir sobre tot el procés assistencial i les llistes d’espera dels serveis especialitzats, i amb bona coordinació amb els serveis socials i sanitaris.
10. Dissolució de les UGAPS i establiment d’unes direccions independents dels hospitals, democràtiques i triades a proposta dels EAP, i que mantinguin activitat assistencial dins del mateix EAP.
11. Reconèixer i potenciar l’atenció comunitària i totes les tasques adreçades a disminuir la medicalització.
12. Potenciar la participació efectiva de la ciutadania dins dels EAP promovent consells participatius en cada CAP

L’imprescindible Pla de Xoc per l’atenció primària: “ara i avui toca cuidar els professionals”

Etiquetes

atenció primària de salut, departament de Salut, ENAPISC, evidència, professionals

Recomanem llegir amb atenció la recent publicació d’un document de posicionament de la CAMFiC sobre ”L’APS en el 2018”.

Considerem que és un encert la proposta d’un urgent pla de xoc per a revitalitzar l’APS (i amb ella tot el sistema sanitari català). Encara que les podríem matisar en alguns punts, ens semblen molt oportunes i imprescindibles les mesures proposades:

L’atenció a la cronicitat, competència de l’APS

Etiquetes

atenció primària de salut, complexitat, cronicitat, equip d'atenció primària

 L’Atenció a la cronicitat, competència de l’Atenció Primària de Salut

En els últims mesos estem observant com l’atenció a les persones amb patologia crònica complexa s’està portant a terme des de nous dispositius i des de formes organitzatives diferents dins dels equips d’atenció primària (EAP).

A la figura existent des de fa uns anys de la gestora de casos, s’hi han sumat els Equips de Suport Integral a la Complexitat (ESIC), l’hospitalització a domicili a càrrec de centres sociosanitaris i els professionals que dins dels Equips d’Atenció Primària (EAP) realitzen exclusivament atenció domiciliària. El comú denominador d’aquestes noves formules assistencials és que l’atenció a la complexitat, a la malaltia avançada i l’atenció a domicili deixen de ser una funció de les metgesses i infermeres familiars i comunitàries i s’introdueixen noves figures professionals en relació directa amb les persones amb patologies cròniques complexes.

La justificació que ens arriba de part dels gestors per fer aquests canvis és que aquest perfil de pacients tenen unes necessitats a les quals els professionals dels EAP no sempre poden donar resposta. Estem totalment d’acord que cal garantir l’atenció de qualitat en totes les persones que atenem, especialment quan detectem necessitats d’alta complexitat, i que, cal implementar millores allà on calgui. Però els canvis han d’estar fonamentats tant des del punt de vista clínic com econòmic, i han de tenir en compte els efectes col·laterals que comporta tot canvi en el sistema sanitari.