Fa pocs dies el FOCAP mostrava la seva preocupació per les persones sense sostre i es feia ressò d’algunes experiències d’atenció dirigides a elles, i ara ens arriba aquesta invitació que us volem compartir:
El divendres 9 de juny, a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Gràcia, es farà la jornada El sensellarisme a Gràcia. Com afecta la salut viure al carrer, organitzada pel projecte ‘Ningú dormint al carrer a Gràcia’[1] de la Taula de Salut Comunitària Benestar i Barri Vila-Grassot (Taula BiB).
Durant tot el matí s’abordarà la realitat del sensellarisme a Barcelona i específicament al districte de Gràcia. Es parlarà dels motius que porten una persona a començar a viure al carrer i es presentaran experiències d’intervenció ja existents.
A la primera taula, professionals de l’àmbit de la salut parlaran sobre l’atenció sanitària a persones sense llar, experiències existents a Barcelona i la realitat al districte. El CAP Larrard presentarà el protocol d’atenció sanitària a persones sense llar en l’atenció primària que tot just es comença a aplicar. L’hospital de Sant Pau exposarà les dificultats que es troben quan atenen una persona que viu al carrer i cal donar-li l’alta hospitalària.
L’hospital de Sant Pau exposarà les dificultats que es troben quan atenen una persona que viu al carrer i cal donar-li l’alta hospitalària. Aquesta primera taula es completarà amb les visions de metges i metgesses de família que parlaran sobre com afecta viure al carrer a la salut de les persones sense llar i sobre com es vol incidir políticament en aquesta qüestió per comptar amb més recursos i protocols d’actuació.
Publiquem un escrit signat per Pere Flores Muxí, que ens envia juntament amb el publicat recentment amb motiu de la seva jubilació. En ell fa una anàlisi de les característiques organitzatives de l’Atenció Primària que impedeixen una atenció resolutiva, accessible, equitativa i longitudinal, i ofereix un conjunt de propostes per a una adequada Gestió de la demanda. En aquesta ocasió amplia i aprofundeix en les mesures que ja va expressar en el document L’accessibilitat a l’AP, estem perdent la batalla? que vàrem difondre en aquest blog l’abril del 2019.
Tenim un sistema sanitari de tipus públic i universal, això té aspectes molt positius però produeix problemes i disfuncions i un dels més negatius és la sobre-utilització dels serveis sanitaris que s’ha de combatre mitjançant una bona gestió de la demanda assistencial. Aquesta sobre-utilització és un tema molt important i, si no es controla, comporta una pressió assistencial excessiva que impedeix una atenció primària (AP) de qualitat i accessible. Del que potser molts facultatius no se n’adonen, és que aquesta sobre-utilització és sovint i en gran part originada per ells mateixos. La sobre-utilització provoca que les visites siguin de poca durada i de qualitat millorable, amb un augment de estrès dels metges involucrats. La conseqüència és un risc real per a la salut dels pacients i dels metges. També provoca molt sovint una intolerable llista d’espera, la qual cosa va en contra de la definició i filosofia de l’AP que ha de ser accessible.
En Pere Flores Muxí, metge de família a Mataró, amb motiu de la seva jubilació, fa un repàs de la història de l’Atenció Primària a Catalunya, dels problemes que es van presentar fa un parell de dècades fins l’actualitat i llença unes propostes que capgirin la situació actual a mig termini. Propostes basades en l’anàlisi de la situació, el seny, l’experiència i la saviesa que donen molts anys d’estudi i de pràctica compromesa.
El mes de juny d’enguany em jubilo, finalment, al complir 68 anys d’edat, ho faré després d’haver treballat més de 32 anys com a metge de família a la sanitat pública de Mataró, fonamentalment, a l’ABS Cirera-Molins. Amb aquest motiu, em permeto la llibertat d’escriure i fer divulgació d’unes petites, sinceres i subjectives reflexions sobre el passat, present i futur (sempre incert) de l’Atenció Primària (AP) al nostre país.
Viure al carrer suposa una vulneració constant de drets i comporta un deteriorament de la salut física i mental de les persones i un risc de patir violència física i verbal. Aquest col·lectiu té una prevalença més gran de problemes de salut, tenen una mortalitat entre 3 i 4 cops superior a la població general i tenen una esperança de vida aproximadament 30 anys menor. Tot i el seu pitjor estat de salut, les persones sense llar utilitzen menys el sistema sanitari, especialment l’Atenció Primària, fent un ús més gran dels serveis d’urgències.
Algunes de les barreres que les persones amb experiència viscuda de sensellarisme troben per accedir i utilitzar els recursos sanitaris i socials estan relacionades amb la violència estructural, és a dir, amb estructures socials que els exclouen impedint que cobreixin les seves necessitats bàsiques. Les persones que viuen aquesta realitat pateixen una deshumanització i marginació que condiciona el seu accés als recursos i la seva acceptació. Aquests factors estructurals interaccionen amb altres factors personals com la baixa autoestima relacionada amb el procés de sensellarisme, l’estigma associat a aquest i els problemes de salut mental. Aquesta situació d’exclusió es veu agreujada per la superposició d’altres factors com el gènere , el procés migratori o l’edat .
El dia 7 de març les professionals d’atenció primària de la gerència de Barcelona ciutat vam rebre el nou Pla 2023 d’adaptació dels serveis de radiodiagnòstic de primària a Barcelona ciutat.
Segons s’argumenta al pla, la situació actual dels Serveis de Diagnòstic per la Imatge (SDPI) de la ciutat de Barcelona els obliga a prendre una sèrie de mesures per pal·liar la manca de radiòlegs als seus serveis.
Aquestes mesures impactaran directament sobre els equips d’atenció primària i, sobretot, sobre la població que atenem als Centres d’Atenció Primària (CAP).
Publiquem la carta que ens han dirigit uns companys i companyes denunciant la reducció d’hores del contracte de les mediadores culturals dels seus centres.
Les barreres culturals i lingüístiques a l’atenció primària suposen una limitació important de l’accessibilitat a serveis sanitaris bàsics i essencials per a l’atenció a la salut. No es tracta tant d’un tema de pressupost, perquè el cost de les hores de treball que es redueixen és baix. Es tracta d’un tema de sensibilitat i voluntat de garantir l’atenció a col·lectius amb necessitats relacionades amb la seva situació de fragilitat i exclusió. No volem que pateixin una exclusió més en els nostres centres.
En alguns barris de Barcelona hi viuen entre un 35 i un 60% de ciutadans nouvinguts que no dominen el nostre idioma. Barris amb alts nivells de fragilitat, malaltia i pobresa. Des de fa anys alguns Centres d’Atenció Primàra que atenen aquesta població disposen de mediadores culturals que ajuden els professionals sanitaris, mitjançant la traducció i la interpretació, a donar una atenció digna i correcta a aquests milers de persones. Ara fa 3 mesos l´Institut Català de la Salut (ICS) va reduir, en contra de l’opinió de professionals i usuaris, les hores contractades de les mediadores culturals dels CAPs Raval Sud, Raval Nord i Besòs de Barcelona.
Davant aquesta decisió alguns metges i infermeres dels equips afectats vam reunir-nos amb la Gerència Territorial de l’ICS de Barcelona per demanar que la mesura fos revertida i evitar així més dany a la població. Els arguments per justificar la mesura van ser únicament econòmics i, en cap cas, de millora de l’atenció. Se’ns va demanar un temps per poder revalorar la mesura però han passat els mesos i la situació segueix igual.
És per això que com a professionals de l’atenció primària i com a defensors d’uns serveis públics de salut dignes, de qualitat i equitatius hem decidit fer visible el problema i demanem novament revalorar quin tipus d´accessibilitat i cura volem als nostres CAPs.
Des del naixement del FoCAP el 2009 hem viscut sis consellers i conselleres de Salut. Ja hem sentit moltes declaracions discutibles i amb les que no hem estat d’acord. Però les que va fer ahir al Parlament el conseller Balcells són de les que baten el rècord. Bé, potser al mateix nivell d’algunes afirmacions de l’exconseller Ruiz, que ja és dir.
Contra tota evidència científica, Balcells va dir que la longitudinalitat (mal pronunciat, per cert) ha quedat antiga! La longitudinalitat és un dels elements de l’atenció primària que major impacte té en diferents variables relacionades amb la salut i l’ús del sistema sanitari. Està demostrat que:
• facilita l’atenció preventiva, • evita la medicalització i el sobrediagnòstic, • redueix els efectes adversos de les intervencions sanitàries, • disminueix les derivacions a especialistes de segon nivell i les consultes als serveis d’urgències • disminueix els ingressos hospitalaris, • redueix la mortalitat • augmenta la qualitat de vida, en especial en persones grans.
La clau es troba en la confiança i el vincle que s’estableix entre dues persones (professional i pacient) que es relacionen al llarg del temps i al coneixement profund dels problemes de salut i de les necessitats de les persones que aquesta relació proporciona.
En relació als múltiples beneficis de la longitudinalitat, les autores de Longitudinalidad en Atención Primaria: un factor protector de la salud (juny del 2022) diuen: Imaginemos qué pasaría con cualquier medicamento, tecnología o intervención sanitaria que consiguiera una tasa de reducción de la mortalidad de hasta un 30%, como ha demostrado conseguir la longitudinalidad. Las multinacionales se apresurarían a patentarlo y posicionarlo en el mercado. Sería portada en todos los medios.
On veu el Sr. Conseller l’antiguitat de la longitudinalitat? Tenint en compte el poc contacte que ha tingut en l’àmbit professional amb l’atenció primària de salut, hem de pensar que qui li ha transmès aquesta idea no ha estat precisament cap persona experta ni cap entitat pròpia de l’atenció primària. A qui pregunta? A qui escolta?
Amb el mateix èmfasi Balcells parla d’«innovar», que per a ell significa posar «equips d’atenció domiciliària i residencial». Innovar per millorar, diu. Com diu la filòsofa Begoña Roman, tenim un problema amb la “innovatitis”. El nou no sempre és millor. Una idea, per ser nova i original, no té per què ser bona. En què es basa el conseller, en quins coneixements i quines experiències? S’atrevirà a dir a les persones que necessiten atenció domiciliària que per «innovar» ja no els visitarà la seva metgessa i la seva infermera de capçalera, i que això farà que hagi d’anar més a serveis d’urgències, hagi de fer més consultes a especialistes de segon nivell, patirà més sobrediagnòstics, més ingressos, i finalment, viurà menys?
O potser l’interès en aquesta «innovació» té alguna cosa a veure amb alguns projectes d’entitats privades amb ànim de lucre per fer el que en diuen «atenció integrada social i sanitària»? Potser pensa dedicar l’augment de pressupost per a l’AP (compromès en la mateixa compareixença parlamentària) a fer concerts amb entitats privades? Serà que algú té interès a utilitzar, des de la gestió privada, els fons europeus per a promoure l’atenció domiciliària?
Ah, i si es vol fer alguna cosa per disminuir les llistes d’espera amb especialistes focals, l’ocupació de llits hospitalaris o les consultes als serveis d’urgències, temes importantíssims per als set milions de catalans, garanteixin i promoguin la longitudinalitat a l’atenció primària.
Treballem a l’atenció primària, a la consulta, als domicilis i, de vegades, al carrer. No volem dir als nostres pacients que, quan necessitin ser atesos a casa seva, hi anirà un altre metge i una altra infermera. Treballem amb la treballadora social del CAP i, quan cal, ens coordinem amb els serveis socials. És veritat que no tothom ho fa de la mateixa manera, que hi ha professionals als qui no els agrada sortir del centre, que hi ha direccions de l’atenció primària catalana que promouen pràctiques contràries a l’evidència, en contra dels interessos dels pacients. Però això no se soluciona aplicant fórmules, potser vàlides en altres entorns, que no han demostrat ser millors que les conegudes i practicades des de fa molt de temps.
Els responsables polítics tenen el deure de basar les seves polítiques en la millor evidència científica disponible i fer-la aplicar en els sistemes i entitats públiques, o privades amb qui concerten serveis. Tenen recursos i maneres de fer-ho. I sí, falten més metges, més infermeres, administratius i treballadores socials, i més diners, però tal com diu, ben posats, allà on són més útils, als equips d’atenció primària.
Per la salut de les dones, homes, grans, joves o infants, per respecte a la ciència i als professionals que cada dia treballen per donar una atenció de qualitat amb longitudinalitat, davant les paraules del Conseller de Salut contra els pilars fonamentals de l’atenció primària, demanem la seva dimissió.
Aquestes declaracions ignoren l'evidència q dona suport a la longitudinalitat. Les alimenta la ignorància o la mala fe. Són irresponsables i si es du a terme el pla empitjorarà la salut dels catalans. El mateix metge durant 15 anys redueix la mortalitat el 25%, la resta és aire pic.twitter.com/IdccdmUnj5
La figura de l’administratiu dels equips d’atenció primària (EAP) està en boca de tothom. Probablement és la figura dels EAP les funcions del qual han canviat més en els últims anys, com reflexionàvem en un post ja fa un temps. I segueixen fent-ho, amb noves atribucions i maneres de treballar per a aprofitar les seves potencialitats. Veiem, però, que no s’ha generat un espai per a posar en comú necessitats, opinions, reticències, condicions prèvies i dificultats ni a nivell general ni dins dels equips. Això pot dificultar qualsevol canvi i implica un risc per a l’atenció primària, que té en el personal administratiu un actiu bàsic per a una bona atenció a la població.
Des del FoCAP volem generar aquest espai i volem començar parlant de la situació actual. Ho farem en forma d’àgora de debat el 15 de novembre amb el títol: Visibles, accessibles i sense cita prèvia. La importància de l’administratiu a l’atenció primària. L’acte està obert tant a professionals d’AP com a ciutadania en general, però convidem especialment a administratius i administratives, perquè ells en són els protagonistes. I per això comptarem amb presentacions d’administratius que treballen actualment a l’atenció primària i que ens parlaran de qui són, de les causes del malestar que sovint es palpa i de la seva relació amb la població i la resta de l’equip.
L’àgora es farà el 15 de novembre a les 18:45 a l’Ateneu Enciclopèdic del Raval (C. Reina Amàlia 38, Barcelona). Cal inscripció prèvia per a facilitar l’organització.
Aquest any volem continuar explicant l’Atenció Primària d’una manera diferent.
Els Diaris de trinxera, una de les vies del FoCAP per mostrar l’activitat assistencial de les professionals de l’atenció primària, han narrat en diversos formats i extensions els relats quotidians que sorgeixen a les consultes.
Amb el concurs literari “Els diaris de l’Atenció Primària”, el certamen de microrelats que inaugurem aquest any 2022, volem fer visible de manera precisa i breu aquestes mateixes històries del dia a dia de les treballadores de l’atenció primària.
A continuació trobareu les bases de participació pel concurs.
ORGANITZACIÓ. El concurs està organitzat pel Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP).
2. TEMÀTICA. Haurà d’estar relacionada amb una realitat viscuda a l’atenció primària, fent èmfasi en algun dels pilars establerts durant el debat ciutadà a propòsit de la recuperació de l’atenció primària de juliol de 2020: accessibilitat, longitudinalitat, permeabilitat, integralitat i coordinació.
3. ÈTICA. Es preservarà l’anonimat de les històries i quedaran excloses totes aquelles en les es produeixi una falta de respecte contra les persones.
4. ORIGINALS. Els treballs presentats hauran de ser inèdits i originals, que no hagin sigut premiats anteriorment així com tampoc siguin presentats de manera simultània en altres concursos. Podran ser escrits en català o castellà. Cada concursant podrà presentar un màxim de 3 relats.
5. PARTICIPANTS. Totes les persones treballadores del sistema públic d’atenció primària de la salut, incloses també les que actualment es trobin en situació de jubilació.
6. EXTENSIÓ. Els relats tindran una extensió màxima de 100 paraules, sense incloure el títol.
7. PRESENTACIÓ. Els textos s’enviaran per correu electrònic a la direcció microrelats.focap@gmail.com. L’assumpte del mateix serà “concurs de microrrelats”. La presentació serà de forma anònima mitjançant el sistema de plica electrònica. El correu haurà de constar de dos documents adjunts en format PDF, amb les següents característiques:
El microrrelat signat amb el pseudònim. El nom del document serà: TÍTOL i PSEUDÒNIM.
2. Dades personals. El nom del document serà: DADES i PSEUDÒNIM. Haurà d’incloure les següents dades: nom i cognoms, pseudònim, correu electrònic i telèfon de contacte.
8. TERMINIS. El termini d’admissió dels relats començarà el dia 20/02/2022 i finalitzarà el dia 10/04/2022.
9. JURAT. El formaran professionals de l’atenció primària, de l’equip editorial dels Diaris de Trinxera, d’un mitjà periodístic, i una escriptora de l’escola d’escriptura Laboratori de Lletres. Tindrà plenes facultats per a la interpretació de les bases i la seva decisió serà inapel·lable.
10. CRITERIS. La valoració es basarà en funció de l’originalitat, la qualitat literària, l’adequació al tema i el respecte a la dignitat de les persones i la confidencialitat. Es posarà en valor l’orientació positiva del relat respecte l’atenció primària malgrat l’experiència descrita sigui negativa.
11. PREMIS. Seran reconeguts un primer premi, un segon premi i tres mencions als millors relats. Al primer premi li serà atorgat un curs trimestral al Laboratori de Lletres. Al segon premi li serà atorgat un taller “píndola” de 3 hores al Laboratori de Lletres. Les tres mencions rebran el reconeixement per part del jurat. La decisió del jurat es farà pública el 23/04/2022, a través del bloc i les xarxes socials del FoCAP així com per correu electrònic a les persones guanyadors. Es realitzarà, amb motiu d’un Àgora FoCAP, el reconeixement públic dels relats premiats així com una lectura dels mateixos. La dispositiva serà inapel·lable i els membres del jurat seran revelats amb la mateixa.
12. DRETS. El FoCAP es reserva els drets de publicació i difusió de tots els relats presentats, tant en el seu bloc com per una eventual publicació en paper dels mateixos. Les autores podran fer ús dels seus drets de la propietat intel·lectual dels seus relats fent menció a la presentació en el concurs.
La participació en el concurs suposa l’acceptació d’aquestes bases i l’incompliment de les mateixes o alguna de les seves parts donaran lloc a l’exclusió del certamen.
Animeu-vos a narrar en 100 paraules les múltiples vides viscudes a diari!
FoCAP 