I Concurs Literari de relats breus “Els diaris de l’Atenció Primària”

Etiquetes

atenció primària de salut, microdiaris, relatsFocap

Aquest any volem continuar explicant l’Atenció Primària d’una manera diferent.

Els Diaris de trinxera, una de les vies del FoCAP per mostrar l’activitat assistencial de les professionals de l’atenció primària, han narrat en diversos formats i extensions els relats quotidians que sorgeixen a les consultes.

Amb el concurs literari “Els diaris de l’Atenció Primària”, el certamen de microrelats que inaugurem aquest any 2022, volem fer visible de manera precisa i breu aquestes mateixes històries del dia a dia de les treballadores de l’atenció primària.

A continuació trobareu les bases de participació pel concurs.

1. ORGANITZACIÓ. El concurs està organitzat pel Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP).

2. TEMÀTICA. Haurà d’estar relacionada amb una realitat viscuda a l’atenció primària, fent èmfasi en algun dels pilars establerts durant el debat ciutadà a propòsit de la recuperació de l’atenció primària de juliol de 2020: accessibilitat, longitudinalitat, permeabilitat, integralitat i coordinació.

3. ÈTICA. Es preservarà l’anonimat de les històries i quedaran excloses totes aquelles en les es produeixi una falta de respecte contra les persones.

4. ORIGINALS. Els treballs presentats hauran de ser inèdits i originals, que no hagin sigut premiats anteriorment així com tampoc siguin presentats de manera simultània en altres concursos. Podran ser escrits en català o castellà. Cada concursant podrà presentar un màxim de 3 relats.

5. PARTICIPANTS. Totes les persones treballadores del sistema públic d’atenció primària de la salut, incloses també les que actualment es trobin en situació de jubilació.

6. EXTENSIÓ. Els relats tindran una extensió màxima de 100 paraules, sense incloure el títol.

7. PRESENTACIÓ. Els textos s’enviaran per correu electrònic a la direcció microrelats.focap@gmail.com. L’assumpte del mateix serà “concurs de microrrelats”. La presentació serà de forma anònima mitjançant el sistema de plica electrònica. El correu haurà de constar de dos documents adjunts en format PDF, amb les següents característiques:

1. El microrrelat signat amb el pseudònim. El nom del document serà: TÍTOL i PSEUDÒNIM.

2. Dades personals. El nom del document serà: DADES i PSEUDÒNIM. Haurà d’incloure les següents dades: nom i cognoms, pseudònim, correu electrònic i telèfon de contacte.

8. TERMINIS. El termini d’admissió dels relats començarà el dia 20/02/2022 i finalitzarà el dia 10/04/2022.

9. JURAT. El formaran professionals de l’atenció primària, de l’equip editorial dels Diaris de Trinxera, d’un mitjà periodístic, i una escriptora de l’escola d’escriptura Laboratori de Lletres. Tindrà plenes facultats per a la interpretació de les bases i la seva decisió serà inapel·lable.

10. CRITERIS. La valoració es basarà en funció de l’originalitat, la qualitat literària, l’adequació al tema i el respecte a la dignitat de les persones i la confidencialitat. Es posarà en valor l’orientació positiva del relat respecte l’atenció primària malgrat l’experiència descrita sigui negativa.   

11. PREMIS. Seran reconeguts un primer premi, un segon premi i tres mencions als millors relats. Al primer premi li serà atorgat un curs trimestral al Laboratori de Lletres. Al segon premi li serà atorgat un taller “píndola” de 3 hores al Laboratori de Lletres. Les tres mencions rebran el reconeixement per part del jurat. La decisió del jurat es farà pública el 23/04/2022, a través del bloc i les xarxes socials del FoCAP així com per correu electrònic a les persones guanyadors. Es realitzarà, amb motiu d’un Àgora FoCAP, el reconeixement públic dels relats premiats així com una lectura dels mateixos. La dispositiva serà inapel·lable i els membres del jurat seran revelats amb la mateixa.

12. DRETS. El FoCAP es reserva els drets de publicació i difusió de tots els relats presentats, tant en el seu bloc com per una eventual publicació en paper dels mateixos. Les autores podran fer ús dels seus drets de la propietat intel·lectual dels seus relats fent menció a la presentació en el concurs.

La participació en el concurs suposa l’acceptació d’aquestes bases i l’incompliment de les mateixes o alguna de les seves parts donaran lloc a l’exclusió del certamen.

Animeu-vos a narrar en 100 paraules les múltiples vides viscudes a diari!

Salut i relats!

18/11/2021. Acte-debat sobre l’escolta, la presencialitat i la derivació en persones amb malestar emocional a l’APS. Parlem-ne.

Etiquetes

atenció primària de salut, malestar emocional, patiment emocional

La inscripció és gratuïta i la podeu fer en aquest formulari.

El patiment emocional és freqüent en les persones que acudeixen a les consultes d’atenció primària de salut (APS), tot i que és habitual que la complexitat i la incertesa vital i clínica facin que allò bio-psico-social quedi entrellaçat en una troca difícil de separar. A les nostres consultes, a causa de l’experiència de la pandèmia COVID que vivim des del passat març del 2020 i les implicacions en els diferents àmbits de les vides de les persones, es percep un increment aquests patiments i de la demanda d’ajuda psicològica. Aquest fet coincideix amb la implantació, per part del CatSalut, del “Programa de benestar emocional i Salut Comunitària a l’APS i comunitària”, i de l’arribada, que ja s’està produint, de psicòlegs i altres perfils professionals (anomenats referents de benestar emocional) a les àrees bàsiques de salut amb adscripció als equips d’atenció primària (EAP) per dur a terme una tasca de suport en l’àmbit comunitari.

El Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), l’any passat, va donar a conèixer un document en el qual es reflexionava sobre els diferents models de treball conjunt d’APS i Salut Mental (SM) plantejant una reflexió més enllà del debat basat en la dicotomia professionals de psicologia sí/no en els EAP. És un document a través del qual es presenta un marc teòric per aquesta relació revisant l’evidència disponible dels diferents models d’atenció (model col·laboratiu vs. model substitutiu o model formatiu, el valor de la presencialitat, l’escolta, la longitudinalitat i el vincle en l’atenció a les persones) i que considerem continua vigent encara que la concreció de la seva aplicació correspongui a la valoració de cada lloc i al moment que vivim actualment.

El FoCAP, l’Associació Espanyola de Neuropsiquiatria (AEN Catalunya) i la Fundació Congrés Català de Salut Mental (FCCSM) proposem un acte-debat, tenint com a punt de partida aquest document, per reflexionar sobre l’escolta, la presencialitat i la derivació en persones amb malestar emocional. L’acte tindrà lloc el pròxim dia 18 de novembre 2021 a l’Ateneu Enciclopèdic del Raval de 18.45h. a 21h. Comptarem amb la participació de professionals d’APS, de SM i ciutadania (representada per la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona), a qui s’ha proposat un primer diàleg a partir de les següents preguntes:

Premi al públic, el comunitari, els domicilis, els riures i els plors

Etiquetes

atenció comunitària, atenció domiciliària, atenció primària de salut, metges residents, sistema sanitario público

Publiquem les paraules d’Adrian Carrasco a l’entrega de premis de final de residència del Col·legi de Metges de Madrid. L’atenció primària de Madrid porta el lideratge del desballestament de l’atenció primària a tot l’Estat, amb gran patiment de la població, especialment de la més vulnerable, i de les professionals que hi treballen. 

Les paraules senzilles i sinceres d’aquest jove metge de família i comunitats ens retornen el sentit i l’essència de l’atenció primària. 

Aprofitem aquesta ocasió per enviar una forta abraçada d’ànims i coratge als companys i companyes de Madrid i per recordar que la dinàmica a Catalunya, si bé de forma més subtil i matisada, ens porta pel mateix camí de marginalitat i precarietat dins del sistema sanitari. 

Com deia en un tuit el mateix Adrián Carrasco: “Hoy toca seguir trabajando por una atención primaria digna con orientación Comunitaria y defendiendo la sanidad pública.”

Buenas tardes a todas:

Me hace muchísima ilusión este premio porque creo que no se me premia tanto a mí como a una visión de la salud que es participativa y equitativa.

La atención primaria surgió como una respuesta a las desigualdades que no permiten que todas las personas tengan acceso a la salud. Nuestra medicina es Familiar y Comunitaria y somos especialistas en las familias y la comunidades, en cómo las redes de cuidados pueden asegurar la salud de nuestras pacientes y sus barrios.

Nous perfils professionals per l’atenció primària, ara?

Etiquetes

atenció primària de salut, equips d'atenció primària, professionals

Era 1 de juliol. Als CAPs alertàvem, sense que ningú se’n fes ressò ni prengués mesures per intentar per una vegada avançar-se a esdeveniments previsibles, que la pandèmia tornava a rebrotar i a descontrolar-se i que als CAPs la situació tornava a estrangular-nos després de quinze mesos treballant al límit. El 30 de juny havien acabat contracte moltes de les gestores COVID que han estat l’únic reforç real que hem tingut els CAPs per afrontar la pandèmia, un reforç que ha funcionat perquè s’han integrat als equips, perquè estaven prop d’on passaven els contagis i perquè si en algun moment la COVID19 ha donat un respir, les gestores COVID han col·laborat amb altres tasques que els equips d’atenció primària hem assumit en els últims mesos. 

Era 1 de juliol i les professionals d’atenció primària, TCAIs, administratives, metgesses, infermeres i treballadores socials començàvem els torns per fer unes vacances absolutament necessàries per recuperar les forces i la il·lusió que quinze mesos de pluja sobre el mullat de la precarietat dels equips d’atenció primària pre-pandèmia, han deixat absolutament malmeses. No cal que expliquem què hem viscut i què estem vivint als CAPs des de l’1 de juliol perquè la realitat ha demostrat que no interessa, ni als mitjans de comunicació, ni al Departament de Salut ni al CatSalut més enllà d’unes paraules que ja no ens creiem ni ens consolen.

Longitudinalitat, atenció primària i salut: l’evidència és tossuda

Etiquetes

atenció primària de salut, longitudinalitat, valors primaristes

Descarregar en pdf

Entrada traduïda al castellà. Descarregar en pdf

No hi ha cap mes que les revistes científiques no publiquin algun article confirmant els beneficis de la longitudinalitat pròpia de l’atenció primària sobre la salut de les persones. Tot i que aquests beneficis són molt més rellevants que els obtinguts i publicats en estudis que ocupen espais en mitjans de comunicació generalista, els beneficis “només” d’una relació terapèutica per tot i durant tota la vida, no apareixen mai a la premsa. Tampoc determinen decisions polítiques i de gestió encaminades a preservar i potenciar la longitudinalitat que només una atenció primària forta i amb poder real dins del sistema sanitari pot oferir.

A continuació algunes de les referències bibliogràfiques dels darrers mesos que demostren l’impacte positiu de l’atenció primària en disminuir mortalitat, millorar l’ús del sistema sanitari i disminuir inequitats en salut.

Dia mundial de l’atenció primària: poesia per cuidar-nos i curar-nos

Etiquetes

atenció primària de salut, dia mundial de l'atenció primària

• 

Volem que arribi el dia que no calgui un dia mundial de l’atenció primària perquè haurem aconseguit que de veritat sigui la directora d’orquestra del sistema sanitari i que els seus valors, encaminats a posar cada persona al centre de l’atenció, hauran impregnat tots els nivells assistencials. Mentre arriba aquest dia, enguany, amb una situació molt malmesa per la crisi sanitària de la COVID19, Cesca Zapater ens regala aquesta poesia que cuida i cura les professionals d’atenció primària:

Cureu-me, cuideu-me 

Diuen que les sanitàries estem malaltes,
que tenim ansietat i depressió.
Voleu curar-me?

No vull regals ni medicaments.
La primària pateix des de fa molt temps. 

Cureu-me dels CAPs estrets i obsolets. 
Cureu-me de les visites de cinc minuts 
i les agendes interminables. 

Cureu-me de feines mal pagades, 
de contractes precaris, 
i de discriminació per ser dona. 

Cureu-me de les males direccions. 
De la seva ignorància i la seva supèrbia, 
de la seva incompetència. 

Doneu-me direccions que m’escoltin, 
que m’entenguin i m’acompanyin. 
Que comparteixin la passió per la professió. 

Que sàpiguen que pateixo amb els pacients, 
que m’enfonso en la seva obscuritat, 
que m’enlairo en les seves grandeses. 

Cureu-me de guies i protocols absurds. 
Cureu-me de les ordres sense sentit, 
de les notícies i els programes de TV3.  

Cureu-me dels savis d’hospital
que em menystenen i m’ignoren.
Cureu-me de l’ecap que no funciona.

Cureu-me de treure’m competències
per donar-me cada vegada més feina,
que m’ofega i m’aliena.

Deixeu-me oblidar la pantalla de tant en tant.
Apropeu-me els malalts,
deixeu-me’ls mirar, escoltar i tocar.

Cureu-me d’estar tancada al despatx.
Al domicili vull anar per saber com viuen,
com emmalalteixen i com estimen.

Els vull acompanyar en la vida i en la mort.
Vull ser metge/infermera de persones,
amb plenitud i amb totes les conseqüències.

Voleu curar-me?
Deixeu-me fer la meva feina.
Ajudeu-me a fer la meva feina.

Inspirat en el poema «Curadme» de Sara R Gallardo, https://poderpopular.info/2020/12/26/sara-r-gallardo-poema-curadme/

La mateixa Cesca Zapater, presidenta del FoCAP entre el 2009 i el 2015, publicava fa pocs dies al Diari de la Sanitat el post “El patiment dels sanitaris, una reparació necessària” on reclamava reparació pel patiment innecessari causat per la mala gestió durant la pandèmia i reconeixement per l’esforç fet per alleujar el patiment de les persones: “Reparar vol dir reconèixer el valor de la feina i de l’entrega i posar les mesures necessàries per poder fer-la bé. Prestigiar socialment l’AP i el seu paper durant, abans i després de la pandèmia. També, esmenar els errors per no repetir-los, retornar a professionals i població els serveis tancats i un aspecte essencial sense el qual no es pot tenir cura plenament, que és retornar la relació personal, la presencialitat i la confiança. Elements que el telèfon i la tecnologia mai podran suplir.”

Foto: Veïns i veïnes del CAP Bon Pastor agraint la feina de les professionals cada dimecres a les 12:00 des de juliol de 2020.

Diàleg entorn el col·lapse (o no) de l’Atenció Primària per la pandèmia

Etiquetes

atenció primària de salut, COVID19, reflexió

Diàleg entorn el col·lapse (o no) de l’APS per la pandèmia PDF

Diálogo entorno al colapso (o no) de la APS por la pandemia PDF

Les darreres setmanes han estat d’un cert descans i també de reflexió. A la junta del FoCAP s’ha produït un debat, via correu electrònic, sobre si l’atenció primària de salut (APS) ha col·lapsat o no durant els mesos d’epidèmia. La pregunta és polisèmica i les respostes no són fàcils ni unívoques. Ens ha semblat d’interès compartir en el blog el contingut del debat, que com veureu és ric i ple de matisos, de valoracions subjectives, punts de vista diferents i alhora complementaris, que en tot cas poden contribuir a un millor coneixement i comprensió d’aquesta complexa i diversa realitat que és l’APS.

– És una pregunta recurrent: «Ha col·lapsat l’APS?», i fins ara hem contestat que no. Però, haver deixat de fer coses necessàries és equivalent  a col·lapsar? O que es diagnostiqui menys, o que no hi hagi accés a visita amb el metge i la infermera, o que no es contesti a una consulta a «la meva salut». O que es tardi una setmana a tornar una consulta telefònica… o que hi hagi baixes laborals per esgotament del personal…? Si no, què entenem per col·lapsar?

– El que està passant a molts equips és una manera de col·lapsar, els valors de l’APS han desaparegut, els professionals estan alienats i la població desatesa. La responsabilitat fonamental, per mi, és d’una planificació que al llarg dels anys ha malmès tant l’estructura (física i de personal) i el paper de l’APS en el sistema que ha afectat la professionalitat dels treballadors. Amb aquest panorama no es poden esperar lideratges potents i amb criteris clars. Sí, els professionals tenim part de la responsabilitat, però exigir que els professionals (amb el suport d’una part de la població, que acostuma a ser la que menys altaveu té) mantinguem l’APS és excessiu o, si més no, s’ha demostrat inútil. 

– Si hem deixat de fer el que ens tocava per forces de causa major (no donàvem l’abast) hem col·lapsat. Hem deixat de ser nosaltres per ser una altra cosa, mig succedani mig gestió COVID a «lo precario». Igual que els hospitals a la primera onada. Encara que treballéssim més que mai i intentéssim fer-ho el millor possible cadascuna de nosaltres, el sistema va col·lapsar. I s’ha de dir.

– Més que col·lapsar, l’APS ha embogit… (en una accepció poc respectuosa pels qui pateixen problemes de salut mental). A mi em preocupa relativament el que hem deixat de diagnosticar si mantinguéssim l’accessibilitat i la longitudinalitat. Igual força coses de les que hem deixat de diagnosticar no calien… Però, probablement, caldria analitzar bé les dades i potser no és tan greu… Els cardiòlegs diuen que ha disminuït el diagnòstic d’infarts. Com s’interpreta? El mateix amb els ictus: n’hi ha hagut menys? Tenim ara més seqüeles de les previstes per ictus? Respecte al càncer: en alguns casos patirem retards que poden empitjorar el pronòstic, cert. Però segurament també hem deixat de diagnosticar melanomes que no calia diagnosticar, neos de pròstata que evolucionaran bé, neos de mama, de pulmó o de pàncrees que seguiran el mateix curs que haguessin tingut. Tenim pitjors resultats en control de lípids i glicades (de difícil interpretació perquè en molts casos són per manca de petició d’analítica, no perquè tinguem clar que el control és pitjor). D’altra banda, hem medicalitzat menys problemes quotidians, petits problemes mentals, hem demanat menys PSA iatrogènics, hem fet moltes menys analítiques d’utilitat dubtosa.

Si tot el que hem deixat de fer fos negatiu seria que som “massa” importants per a la salut de la població. I el cert és que ho som poquet… Ho és molt més la pobresa, evidentment. Per tot plegat, admetent que en alguns casos empitjorarà el pronòstic d’algunes persones pels retards, segueixo pensant que el pitjor és com s’abandona la gent sense metgessa/infermera de referència. Però acceptaré, quan es publiquin (o jo les vegi, igual ja s’han publicat), les dades de l’empitjorament de la salut de la població pels retards. No és seriós dir que el “simple” retard és sempre dolent. Segurament trigarem temps a saber-ho i, probablement serà difícil saber-ho amb certesa.

En tot cas, per cert, si algun savi surt a dir que “la primària ha deixat de….” serà bon moment per dir-li: “veu com la primària és molt important que estigui ben forta…» Sense oblidar el que ha deixat de fer la secundària (però això són figues d’un altre paner…).

Clar que hem col·lapsat (i els hospitals també). La diferència està en on posem el nucli del col·lapse:

• En coses físiques que hem deixat d’abordar (suposadament infarts, ictus, control de diabetis….
• O en què “definitivament” hem deixat d’atendre cada metge i infermera de família els seus pacients (longitudinalitat) i hem malmès l’accessibilitat.

Jo el posaria en el segon, perquè el primer em temo (però no ho sé del cert) que no és molt important i potser era quasi inevitable (com ho era que els hospitals retardessin cirurgies) i, en canvi, el segon em sembla de mal arreglar i amb pitjors efectes a mig-llarg termini i no calia malmetre’l.

Nou document FoCAP: Al voltant del model d’atenció a la salut mental a l’atenció primària de salut.

Etiquetes

atenció primària de salut, document FoCAP, salut mental

Fa temps que el grup de treball en salut mental del FoCAP treballa en el document que avui publiquem. Es tracta d’un conjunt d’anàlisis i reflexions que arranca del Procés Assistencial en Salut Mental i Addiccions a la xarxa d’atenció primària elaborat pel Departament de Salut però que va més enllà i s’endinsa en els diferents models organitzatius per acabar amb propostes per a un model col·laboratiu entre l’Atenció Primària i els equips de Salut Mental. 

Esperem que sigui del vostre interès i que serveixi per desconnectar ni que sigui una mica de la COVID-19, perquè la resta de problemes segueix present. Amb aquesta entrada donem la benvinguda al mes d’agost i ens acomiadem fins el setembre quan tornarem amb les forces recuperades. 

Al voltant del model d’atenció a la salut mental a l’atenció primària de salut. Reflexions i propostes.

Hace tiempo que el grupo de trabajo en salud mental del FoCAP trabaja en el documento que hoy publicamos. Se trata de un conjunto de análisis y reflexiones que parte del Proceso Asistencial en Salud Mental y Adicciones en la red de atención primaria elaborado por el Departament de Salut pero que va más lejos y entra en los diferentes modelos organizativos para finalizar con propuestas para un modelo colaborativo entre la Atención Primaria y los equipos de Salud Mental. 

Esperamos que sea de vuestro interés y sirva para desconectar ni que sea un poquito de la COVID-19, porque el resto de problemas sigue presente. Con esta entrada damos la bienvenida al mes de agosto y nos despedimos hasta setiembre cuando volveremos con las fuerzas recuperadas. 

Acerca del modelo de atención a la salud mental en la atención primaria de salud. Refflexiones y propuestas. 

Baixes laborals: així mai més. N’estem fartes!

Etiquetes

atenció primària de salut, determinants de salut, ICAM, mutues laborals, treballadors

Entrada traducida al castellano: Bajas laborales: así nunca más. ¡Estamos hartas!

L’atenció primària ha fet front a la pandèmia per COVID19 essent ignorada tant en la planificació de la resposta com en la seva gestió inicial, malgrat ser el nivell que ha donat tota l’atenció al 80% dels afectats i qui ha derivat a l’hospital la majoria dels casos que han precisat ingrés.

En aquest context, una de les majors fonts de sobrecàrrega, insatisfacció i patiment per les metgesses de família ha estat (i està essent) la gestió burocràtica de les baixes laborals. Tota la flexibilitat de què han estat capaços els hospitals i l’atenció primària per transformar la manera de proveir l’atenció s’ha traduït en la màxima miopia i rigidesa en el sistema de baixes laborals, sobrecarregant les metgesses de família de manera injusta i despietada.

Quin paper hi estan jugant l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM; Inspecció Mèdica dels Serveis Públics de Salut en altres territoris) i les mútues laborals (Mútues d’Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social, MATEPSS) en aquesta crisi? Cap. Només la inhibició i l’entorpiment.

Fonaments que ens sostenen (2): Julian Tudor Hart

Etiquetes

atenció primària, atenció primària de salut, lideratge, Tudor Hart

Entrada traducida al castellano. Cimientos que nos sostienen (2): Julian Tudor Hart

«Fonaments que ens sostenen» és una sèrie d’articles del nostre blog, de periodicitat mensual, amb la qual volem visibilitzar aquelles persones que han fet gran l’atenció primària (AP) i han estat referents per moltes de nosaltres. Algunes d’elles són molt conegudes, acadèmiques notables, amb molt ressò internacional, altres són més mediàtiques; i també hi ha referents quotidianes, de proximitat, que reivindiquen el treball de l’atenció primària. Són persones d’àmbits diversos com correspon a la diversitat de professionals i situacions que trobem en el nostre treball del dia a dia i a l’amplitud de la mirada i riquesa de coneixements propis de l’atenció primària de salut. L’objectiu és conèixer una mica millor d’on venim per entendre on ens trobem i per saber com construir l’AP del futur. I ajudar a crear nous horitzons, il·lusions, empentes, que són tant necessàries en els temps que vivim. Aquesta llista de persones referents per l’AP ha estat fruit d’aportacions de múltiples professionals. Però en tot cas, sempre serà una llista personal, incompleta i limitada. Us animem a enriquir les entrades d’aquesta sèrie amb els vostres comentaris i nous suggeriments de persones referents.

Julian Tudor Hart

Julian Tudor Hart[1] va néixer a Londres el 1927, i es graduà en medicina a Cambridge el 1952. Després de treballar un temps a  Londres, va col·laborar en recerca epidemiològica al Medical Research Council (MRC) durant dos anys. D’ideologia marxista, fou molt actiu en política; membre compromès de la Socialist Health Association (SHA)  des de la seva època estudiantil; milità en el partit comunista i posteriorment en el partit laborista. La seva ideologia determinà el rumb de la seva carrera que va ser paral·lela a la creació (1948) i el desenvolupament del  National Health Service (NHS) que va suposar una gran contribució al progrés social i va transformar l’exercici de la medicina en el seu temps. Tudor Hart en va ser un apassionat defensor[2].