AQuAS i conflicte d’interès: l’ombra del dubte

Etiquetes

AQuAS, ètica, conflicte d'interès, essencial, grup d'ètica CAMFIC, indústria farmaceútica

Ens fem ressò d’una entrada del bloc del grup d’ètica de CAMFiC en el que s’explica com l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) que impulsa el projecte Essencial no va acceptar una recomanació en què es proposava que “Els professionals sanitaris amb activitat assistencial no haurien de rebre informació directa sobre fàrmacs per part de les empreses que els comercialitzen ni tampoc presents o ajuts en formació de les mateixes”.

Els objectius de l’Essencial són: “Promoure una pràctica clínica que eviti la realització de pràctiques que no aporten valor a la ciutadania i que, en conseqüència, millori la qualitat de l’atenció sanitària” i “Informar la comunitat professional i la ciutadania sobre procediments que, segons l’evidència científica i el consens d’experts, no aporten beneficis per a la salut”. Les recomanacions fetes pel grup d’ètica de CAMFIC entren de ple en aquests objectius.

Qüestions ètiques entorn l’estratificació de pacients

Etiquetes

ètica, cronicitat, estratificació, etiqueta, pacient crònic

La revista Atención Primaria ha publicat un document, elaborat pel Grup de treball d’Ètica de la CAMFIC i signat per Laia Riera, sobre aspectes ètics en relació a l’etiquetat de pacients crònics.

El etiquetado de pacientes en atención primaria. El caso de la cronicidad

L’atenció a les persones amb patologies cròniques suscita debats a la cerca de les millors maneres de donar resposta a les seves necessitats. És un tema que està interessant a professionals, administracions i entitats socials.

El FoCAP ha tractat en diverses ocasions aspectes relacionats amb la cronicitat, a : L’invent de la cronicitat, Parlem de l’atenció domiciliària, o a Atenció a la cronicitat: fer-ho millor, fer-ho diferent, des d’una visió crítica amb el reduccionisme i la fragmentació  de l’atenció que entenem que conté el Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat (PPAC).

Entitats socials com Marea Blanca ha mostrat la seva preocupació per la pèrdua de continuïtat, de relació assistencial i de longitudinalitat que suposen les noves estructures  organitzatives que s’estan creant.

Ara, l’editorial de Laia Riera ens fa reflexionar sobre aspectes ètics a tenir en compte a l’hora d’abordar la cura de les persones més fràgils per la seva patologia. Així, es pregunta si es compromet el principi de justícia quan es posa una etiqueta a un determinat tipus de pacients i no a d’altres. O si una etiqueta pot recollir tota la complexitat  d’una persona. Enfront del model assistencial basat en l’estratificació i l’etiquetatge proposa desenvolupar i enfortir models basats en l’atenció longitudinal i ancorats a l’entorn comunitari.

Resol el PADRIS els problemes del VISC+ ?

Etiquetes

ètica, bigdata, confidencialitat, consentiment, dades sanitàries, informació, investigació, PADRIS, recerca, salut pública, VISC+

L’anterior govern va elaborar el projecte VISC+ per regular l’ús de les dades sanitàries massives recollides a partir de les històries clíniques per a la seva explotació i comercialització, que va ser àmpliament contestat des de diferents vessants. El Parlament de Catalunya en sessió del 30-06-2016 va aprovar una moció que instava el govern a retirar el projecte i marcava els criteris per a un nou programa de tractament massiu de dades sanitàries.

Recentment, l’actual Departament de Salut ha presentat el Programa Públic d’Analítica de Dades per a la Innovació i la Recerca en Salut a Catalunya (PADRIS) que en la nostra opinió no acaba de resoldre de manera satisfactòria els principals problemes que presentava el VISC+: la garantia de confidencialitat, l’autorització de cessió i ús de dades personals, el destí final de la informació i la reversió en beneficis en salut poblacional per sobre dels beneficis privats .

El Grup d’Ètica de la CAMFIC ha fet una anàlisi del nou programa, en l’entrada al seu blog: PADRIS: El substitut del VISC+, té prou garanties?  i que recollim a continuació:

“El mes de juliol de l’any passat publicàvem unes reflexions arran de la paralització del VISC+ que s’havia de retocar per a fer-lo diferent. La pregunta que ens fèiem és la mateixa que tornem a fer: té prou garanties?

Ara ja s’ha presentat el nou programa  d’entrada amb un canvi de nom. Ara tenim el Programa públic d’analítica de dades per a la recerca i la innovació en salut a Catalunya (PADRIS), que s’ha redactat després d’un procés participatiu fet el mes de juliol, però creiem que manté algunes ombres o elements que no ens fan veure que s’han resolt alguns dels dubtes que generava el programa anterior i, fins i tot, algun aspecte que recollia la moció aprovada al Parlament.

Campanya “Pren-te el pols”: entre la bondat del propòsit, l’evidència i els conflictes ètics

Etiquetes

ACxFA, anticoagulants, ètica, campanya pren-te el pols, conflictes d'interès, eficiència, farmàcies, ictus, NACO, prevenció

Prenem el títol de l’article «Campanya “Pren-te el pols”: entre la bondat del propòsit, l’evidència i els conflictes ètics»  publicat al Diari de la Sanitat.

Aquesta campanya ens situa novament davant d’una intervenció que no està basada en cap evidència i que impacta en el treball del dia a dia dels professionals de l’atenció primària. La iniciativa del Departament de Salut ha cridat l’atenció fora de Catalunya, en concret se n’ha fet referència al blog de Juan Simó amb l’entrada «La madre de todas las campañas: Prent-te el pols – tómate el pulso – tomate el pulso (en argentino)“ i a Acta sanitaria amb l’article de Juan Gérvas «Cribado de la fibrilación auricular mediante la toma del pulso“.

En tots tres escrits es fa esment del patrocini dels fabricats dels NACO (nous anticoagulants orals) i l’absència del fabricant de l’Acenocumarol que és, fins que no es demostri el contrari, el tractament d’elecció per a la prevenció de l’ictus en persones amb ACxFA.

DesEnfermando, començant pel colesterol

Etiquetes

atenció primària de salut, ètica, medicalització, prevenció quaternària, sostenibilitat

DesEnfermando (@Des_Enfermando) és una iniciativa del company Fernando Fabiani (@FernandoFabiani), metge de família de Sevilla, que busca contrarestar la publicitat enganyosa sobre salut que surt a la tele i tendeix a medicalitzar innecessàriament la vida de persones sanes. La idea és respondre amb la mateixa moneda, o sigui, respondre a un anunci amb un altre anuncia i alhora oferir informació fiable.

Aquí el primer contra-anunci, potser el de l’anunci que més saliva i energia ens ha fet gastar a la consulta, el que ha gravat la xifra 200 en l’imaginari col·lectiu sobre el colesterol:

D’aquí 2 dies, les DPO a debat

Etiquetes

atenció primària de salut, avaluació, ètica, conflicte d'interès, direcció per objectius, indicadors, jornada, professionals, propostes

ENCARA ET POTS INSCRIURE

 12 novembre 2015 16-20h

Centre Cívic Cotxeres de Sants

Plaça Bonet i Muixí nº7

Per a més informació clica aquí

En el debat virtual s’han anat llençant idees, que juntament amb les aportades pels ponents prometen un debat seriós i enriquidor. Aquí algunes frases:

“Fins ara la meva experiència respecte les DPO’s es que s’escullen en algun lloc de la direcció de l’ICS i se’n demana la signatura després de l’estiu de cada any sense cap interacció amb els i les professionals”

“Penso que el problema ha estat per una banda  el model de pràctica clínica que està imposant el disseny de la Història Clínica Electrònica (HCE) amb continuats  registres i test que fan complexa i carregosa la pràctica diària i el mandat  obsessiu  en complimentar dades de dubtosa utilitat , tant pel professional com pel pacient” .

“ Em semblen discutibles el nombre d´indicadors de l ´EQA (54) i el disseny d´ alguns d´ells així com alguns de l´ EQF però penso que  ha estat molt pitjor l´ acceptació acrítica de la seva  evolució , cada vegada més complexa , sense reflexionar sobre el sentit i l´ objectiu de molts d´ells més enllà d´assolir  una puntuació- individual i grupal-  que moltes vegades es presenta de manera barroerament competitiva entre  professionals o equips  del mateix àmbit”.

“Les DPOs no varen ser uns instrument de millora salarial pels professionals com algú ha dit, al contrari, va ser un instrument de control salarial a la baixa, molts varem discrepar i demanavem un increment linial a tothom”

“Fins ara els objectius s’han centrat sobre tot en la vesant més “econòmica” i de gestió  (fàrmacs, IT, acords de gestió, ets) però no hi ha indicadors basats en els determinants socials de la salut ni, per tant, que intentin apaivagar l’impacte d’aquests determinants en la salut dels ciutadans que atenem i, mira per on, es la base de la nostra feina”.

Unes altres DPO, són possibles? #DPOaDebatFoCAP

Etiquetes

atenció primària de salut, ètica, conflicte d'interès, professionals, propostes, Sistema públic de salut

da Focap 12 novembre 2015 16-20h

Centre Cívic Cotxeres de Sants

Per a més informació clica aquí

Les DPOs a debat

Ponència d’Aurora Rovira (Metgessa de Família)

 

Les DPOs: una reflexió des de la consulta.

El complement de productivitat variable (“les DPOs”) és una modalitat de sistema de retribució variable vinculada al compliment d’objectius prèviament fixats, que” pretén que cada professional orienti la seva activitat als objectius estratègics de l’organització”. Tot i que no s’expliciten, els objectius de l’organització semblen ser la qualitat de l’atenció (EQA, EQPF, selfaudit, accessibilitat) i l’estalvi (EQPF, compliment del pressupost, objectius sobre IT, tires reactives, bolquers, etc).

Es varen crear com “un instrument de gestió, incentivació i motivació”. Però també s’estan utilitzant com a eina d’avaluació de professionals, per la carrera professional o l’ acreditació docent. D’altra banda , actualment, els indicadors de les DPOs són la única manera que tenim de rebre feedback sobre (alguns aspectes de) la nostra pràctica professional, fet imprescindible per la millora continua de la qualitat.

El nostre objectu és reflexionar sobre la influéncia de les DPOs a la pràctica clínica diària des del punt de vista de la medicina de famìlia, tot i que moltes de les reflexions poden ser compartides pels professionals d’infermeria.

Les DPO, milloren la qualitat de l’atenció sanitària? #DPOaDebatFoCAP

Etiquetes

atenció primària de salut, ètica, conflicte d'interès, professionals, propostes, seminaris, Sistema públic de salut

Jornada Focap 12 novembre 2015 16-20h

Centre Cívic Cotxeres de Sants

Per a més informació clica aquí

Les DPOs a debat

Ponència de José Martín Martín (professor d’economia)

“La teoría económica concibe la retribución como la compensación al esfuerzo. Trabajar produce desutilidad. Las personas trabajan por el salario que reciben. Junto a esta concepción del trabajo como sacrificio y salario como compensación hay una filosofía utilitarista que asume que salarios más altos suponen más y mejores resultados si podemos medir bien el esfuerzo del trabajador. Al contrario, la medicina como profesión se basa primariamente en supuestos éticos de inspiración kantiana, en los que el deber con los pacientes y los motivadores intrínsecos tienen preeminencia sobre las motivaciones extrínsecas como el salario, o el pago por rendimiento. Estos dos problemas, la dificultad de medir el desempeño médico y la erosión que sobre la motivación intrínseca puedan ejercer sistemas retributivos con fuertes incentivos al rendimiento, constituyen los dos polos sobre los que gira el debate sobre cómo diseñar sistemas de retribución para la profesión médica.

En la práctica, aunque el dilema persiste no siempre de forma explícita, los sistemas retributivos de los Servicios de Salud de las CCAA son más el fruto histórico contingente y no planificado de múltiples agentes negociando entre sí que el producto de una reflexión de naturaleza teórica.” (Més)

Les DPO, incentiven i reconeixen el millor treball? #DPOaDebatFoCAP

Etiquetes

atenció primària de salut, ètica, conflicte d'interès, professionals, propostes, Sistema públic de salut

Jornada Focap 12 novembre 2015 16-20h

Centre Cívic Cotxeres de Sants

Per a més informació clica aquí

Les DPOs a debat

Ponència de Núria Fabrellas (infermera)

La Direcció per Objectius (DPO) va ser conceptualitzada por Peter Drucke i aplicada per Harold Smiddy, vicepresident de General Electric Company.

Les aportacions de la psico-sociologia laboral formulades per Parker Follet (1921), Herzberg (1968) y Maslow (1954), assenyalen que els incentius econòmics com a eina motivadora tenen un paper molt minso en el cas de les professions sanitàries. En canvi, el reconeixement, la transferència de responsabilitat són catalitzadors d’actituds positives.

En el sector productiu de bens materials es fàcil mesurar els beneficis mitjançant la producció i les vendes, els costos i els ingressos. En canvi, en el sector sanitari, mesurar els beneficis generats és molt complex, ja que tot sistema de mesura és parcial. A més a més, hi ha molts aspectes de la nostra feina que no són mesurables, com pot ser el tracte a les persones, la relació assistencial, la qualitat de l’exploració física, l’atenció a malalts terminals i a la família. El fet que els beneficis, es mesurin amb anys de vida guanyats en absència d’incapacitats o anys perduts segons problema de salut fa que a nivell operatiu els objectius hagin de ser desagregats (ingressos evitables, vacunacions, …)

Són les DPO el nostre objectiu? #DPOaDebatFoCAP

Etiquetes

atenció primària de salut, ètica, conflicte d'interès, professionals, propostes, Sistema públic de salut

Jornada Focap 12 novembre 2015 16-20h

Centre Cívic Cotxeres de Sants

Per a més informació clica aquí

Les DPOs a debat

Ponència de Marcel Cano Soler (filòsof)

Què són els “objectius”? Tothom estaria d’acord si diguéssim que “objectius” són les metes a les que es vol arribar, allò que es vol aconseguir, el fi o la finalitat de les nostres accions. Podem dir que, essencialment, tota acció humana està orientada a objectius. Si això és així, tota direcció està sempre dirigida a objectius.

Per què doncs, quan parlem de l’atenció mèdica, hem d’especificar un tipus de direcció que faci constar expressament els objectius? És que abans no existien objectius per a aquesta pràctica professional?

Òbviament, la resposta a aquesta darrera pregunta és sí. Les professions de la salut sempre han tingut un objectiu, o millor dos. El primer i principal, aquell pel qual un tendeix generalment a abocar la seva vida a una professió tan complexa i exigent, és el que s’anomena vocació. El segon, també important, és trobar una manera de generar els ingressos suficients per a, com a mínim, “viure dignament”. És possible que, com passa amb els mestres i professors, algunes persones hi vagin a parar per caramboles de la vida. No obstant, crec que es pot descartar que ningú comenci a estudiar medicina o infermeria amb l’objectiu de fer-se ric econòmicament.