Amnistia Internacional emet un informe molt crític sobre la gestió de l’AP durant la pandèmia

Etiquetes

COVID19, gestió sanitària

Descarregar pdf Descargar pdf en castellano

En plena crisis de la pandemia, mi hermana y yo decíamos: «Si mamá se pone mala ¿qué hacemos? No vendrá nadie, ni la atenderán». – Dolors. Resident d’un poble de Catalunya. Entrevistada per Amnistia Internacional.

Amnistia Internacional (IA) ha presentat l’informe «La otra Pandemia. Entre lo abandono y el desmantelamiento: El derecho a la salud y la atención primaria en España» en el qual analitza l’impacte que ha tingut la gestió de l’atenció primària (AP) durant la pandèmia de la COVID-19 en el dret a la salut de la població, a les Comunitats de Madrid, Castilla-La Mancha i Catalunya. Per a la investigació han utilitzat l’anàlisi documental, entrevistes amb 49 professionals, 30 persones usuàries o acompanyants, i 4 persones expertes en gestió, economia de la salut i gènere, i ha comptat també amb la col·laboració de diverses entitats socials i professionals, entre les quals, el FoCAP.

AI justifica l’elecció de l’AP com objecte d’estudi per la seva importància en la millora de la salut de la població i perquè, recollint la Declaració d’Astanà, l’AP és la pedra angular d’un sistema de salut sostenible i de cobertura universal, i per tant l’enfortiment de l’AP és l’enfocament més inclusiu, eficaç i efectiu per a millora de la salut de les persones, així com del seu benestar social.

Es tracta d’una exhaustiva anàlisi del comportament de l’AP, centrant-lo en la disponibilitat i la gestió dels recursos de cada comunitat, els grups de població que s’han vist més afectats i l’experiència dels professionals. L’informe destaca com un important problema les barreres d’accés a l’AP que s’han instaurat i que han patit de manera desproporcionada les persones amb malalties cròniques, amb malalties mentals, les persones immigrants i les dones.

La salut de les dones a debat. El monogràfic “Mujer y salud” (AMF) en obert

Etiquetes

feminisme

El maig del 2020, en plena primera onada de la COVID19, va sortir a la llum el Monogràfic “Mujer y Salud” publicat en la revista AMF (Actualización en Medicina de Familia). Eren dies difícils que van enfosquir la publicació i el seu important contingut i van limitar molt la seva distribució.

En un gest de generositat i de reconeixement de les dones, AMF deixarà el monogràfic en obert des d’aquest 8 de març i durant tota la setmana per poder gaudir-lo més àmpliament. Podeu trobar-ho aquí.

El monogràfic posa de manifest que existeixen desigualtats en la salut i malaltia de les dones per raó de la seva biologia i també degut a la socialització i els determinants que se li imposen culturalment per raó del seu sexe. Explica com la medicina i el sistema sanitari estan construïts i estructurats a partir d’un patró de coneixements masculí que considera neutre i universal, contribuint així a noves iniquitats en el reconeixement i atenció a la salut i malalties de les dones.

Qüestions de vida i mort, per Iona Heath

Etiquetes

cures pal·liatives, llibre, mort

En un delicat detall, Iona Heath ens ha comunicat que el seu llibre Matters of life and death. Key writings ha estat traduït al català amb el títol Qüestions de vida i mort, per S.L. Kalandraka Editora. Moltes de nosaltres l’hem llegit en la seva traducció al castellà, Ayudar a morir, i considerem una molt bona notícia la seva publicació en català. Precisament en aquests moments en què la mort està més present i hi ha massa persones que moren en soledat, recomanem la seva lectura.

El llibre recull les profundes reflexions que li ha proporcionat la seva pràctica de metgessa de capçalera en un barri pobre de Londres durant molts anys. Reflexions sobre la vida, la mort (la bona i la mala mort) i el diàleg que les pacients estableixen amb la metgessa -i diríem que també amb la infermera- en el llarg camí que transiten fins al seu final.

Iona ens diu que morir és difícil i que també és difícil ser metgessa: presenciar cada dia l’agonia i prendre consciència una vegada i una altra dels límits de la ciència. Com John Berger, que signa el prefaci i va inspirar en bona part l’escriptura, Iona destaca l’important paper de la metgessa de capçalera amb relació a la mort, a qui se li demana que en sigui testimoni i que ajudi a morir bé.

La negació contemporània de la mort i la supèrbia de la medicina afegeixen dificultats addicionals tant a metgesses com a pacients, que s’aferrissen a allargar la vida i a perpetuar la il·lusió del dret a la salut perfecte i a la joventut eterna. En canvi, Iona ens parla d’una vida plena, de trobar-li sentit i de construir un relat coherent que doni sentit a l’experiència de viure.

Finalment, es fixa en allò que la metgessa necessita per assistir a les persones que s’estan morint: fer servir les paraules, les mans, els ulls i el cor. Les paraules, per minimitzar la soledat de qui es mor, per trobar-lo i establir una connexió. Les mans, perquè en el moment en què les paraules es fan menys accessibles, el contacte físic esdevé més important per comunicar-nos. Els ulls, per veure la dignitat i la humanitat dels nostres pacients. El cor, perquè en el moment de la mort, la relació entre el pacient i el metge s’estableix en una plena intersubjectivitat del Jo-Tu.

Gràcies Iona per ensenyar-nos tant per poder acompanyar les nostres pacients en moments de malaltia i de mort.

Els valors del sistema sanitari públic

Etiquetes

crisi, propostes, Sistema públic de salut, sistema sanitari, valors

La junta directiva del FoCAP s’ha adherit a un document elaborat i signat per un grup de professionals sanitaris de diferents àmbits.

EL SISTEMA SANITARI ESTÀ EN UNA CRISI PROFUNDA: ALGUNES PROPOSTES DE MILLORA DEL SISTEMA PÚBLIC DE SALUT

 

Imatge: Pixabay

El Sistema sanitari està en una crisi profunda. La crisi econòmica va portar l’aplicació de fortes retallades als pressupostos públics, entre ells els de Sanitat. Això va comportar un agreujament de la precarietat del Sistema. A Catalunya tenim uns recursos per sanitat tradicionalment insuficients , es destina a la Salut, al 2016, un 5,2% del PIB , mentre que a la UE-15 és un 7,5% i un 11,6% menys per càpita sobre la mitjana de l’estat, a mes amb la crisi es va perdre qualitat, equitat (sobre tot en accessibilitat, resolució), condicions laborals i qualitat percebuda. Els lleus increments pressupostaris produïts a partir del 2015, no han resolt les mancances originades per les retallades i han reforçat el model existent tecnològic-intervencionista poc centrat en les necessitats poblacionals i de les persones.

Aquests fets s’han donat junt als canvis demogràfics i de la morbiditat (envelliment, augment de l’esperança de vida, augment de la cronicitat i complexitat de les patologies) i junt a un model sanitari propi del segle passat centrat en l’hospital, molt medicalitzat, dedicat sobre-tot a la malaltia ja instaurada i amb domini cultural de l’alta tecnologia, en lloc d’una atenció personalitzada, continuada, preventiva i promotora de salut, com pot donar la salut pública, focalitzada en la salut poblacional i els determinats socials de la Salut i l’Atenció Primària i Comunitària.

Si trenquem la relació totes hi perdem

Etiquetes

longitudinalitat, organització, relació

Imatge extreta de l’article citat.

La longitudinalitat (l’atenció per una mateixa professional al llarg del temps) és clau en la relació amb els pacients i en els resultats de salut, tal i com es demostra en aquest article de Jesús Palacio: Las ventajas de una relación estable: longitudinalidad, calidad, eficiencia y seguridad del paciente. Però, malgrat l’evidència, la trenquem contínuament amb diverses formes organitzatives dels equips.

Quins factors estan influint per a què moltes professionals metgesses i infermeres estiguin delegant l’atenció urgent i domiciliària dels seus pacients en altres professionals? Fet impensable fa un temps.

Per què aquests professionals no consideren que és responsabilitat personal i un gran valor de l’Atenció Primària tractar els seus pacients de per vida? On queda la longitudinalitat? On queda la relació de confiança?

La longitudinalitat de l’atenció, una qüestió de vida i mort?

Etiquetes

atenció especialitzada, atenció primària, longitudinalitat, mortalitat, revisió sistemàtica

Continuity of care with doctors—a matter of life and death? A systematic review of continuity of care and mortality Denis J Pereira Gray, Kate Sidaway-Lee, Eleanor White, Angus Thorne, Philip H Evans

La longitudinalitat de l’atenció mèdica – una qüestió de vida i mort?. Una revisió sistemàtica de longitudinalitat i mortalitat.

Nota: Aquest és un dels articles que vàrem referenciar en el document Els beneficis de la longitudinalitat i la continuïtat assistencials. Atès que en l’article es mesura i avalua la continuïtat de la relació interpersonal del professional mèdic amb el pacient, hem traduït «continuity of care with doctors» per «longitudinalitat» segons la utilització de termes que es fa en el nostre entorn.

RESUM:

La longitudinalitat és un tret inherent de la sanitat, en especial en atenció primària. Està associada amb un increment de la satisfacció del pacient i de l’acceptació de la promoció de la salut, una millora de l’adherència al consell mèdic i una disminució de l’ús de serveis hospitalaris.

Una manera de mesurar les relacions interpersonals que existeixen en el contacte entre pacient i professional és mesurar/avaluar la longitudinalitat assistencial, entenent aquesta com el contacte continuat entre un/a pacient i un/a professional de la medicina. Aquest contacte al llarg del temps dóna l’oportunitat a pacient i professional de millorar la comprensió de les visions respectives de cadascun d’ells. Per tant, podem entendre la longitudinalitat com una mesura que enforteix les relacions entre pacient i professional.

Des de l’any 2010 un elevat nombre de treballs pretenen estudiar si la longitudinalitat, incloent-hi l’atenció especialitzada, està associada amb una reducció de la mortalitat.

La longitudinalitat: bona, bonica i barata

Etiquetes

atenció primària de salut, costos, hospitalitzacions, longitudinalitat

Foto: Pixabay

Esta entrada está traducida a la lengua castellana, que podreis encontrar a continuación.

No fa gaire en el document Els beneficis de la longitudinalitat i la continuïtat recollíem uns destacats articles publicats els últims anys. Un dels mencionats era Higher Primary Care Physician Continuity is Associated With Lower Costs and Hospitalizations, de Bazemore A, Petterson S, Peterson LE, Bruno R, Chung Y, Phillips RL Jr., del qual la publicació de l’ICS el 7SETmanal n’ha fet un resum més ampli, que reproduïm a continuació.

Aquest estudi fet als Estats Units va avaluar a través de puntuacions en 4 mesures establertes la longitudinalitat en l’atenció de 1,5 milions de pacients per 6.500 metges d’atenció primària. Les 4 mesures de longitudinalitat avaluades es van associar amb menys despesa total i menys taxes d’hospitalització. La longitudinalitat és una característica definitòria de l’atenció primària que es confirma com a atribut indispensable per als seus beneficis.

La continuïtat d’atenció, longitudinalitat en el nostre medi, és una característica definitòria de l’atenció primària que, com van demostrar Barbara Starfield i altres, és essencial en l’efecte positiu que l’atenció primària té en l’equitat, sostenibilitat i qualitat d’atenció. Es podria descriure com el contracte implícit entre professional i pacient, en què el professional assumeix la responsabilitat permanent del pacient. La longitudinalitat integra la naturalesa personal de l’atenció mèdica, en contrast amb la naturalesa deshumanitzadora de l’atenció fragmentada.

Partint de la idea que el coneixement, la confiança i el respecte que es desenvolupen entre el pacient i el professional al llarg del temps permet una millor interacció i comunicació, la longitudinalitat a nivell del pacient s’associa amb una gran quantitat de beneficis.

El model primarista suma forces

Etiquetes

atención primaria de salud, marea blanca, sistema primarista

El passat 29 de gener, organitzada per la Coordinadora Estatal de Mareas Blancas, va tenir lloc  la Jornada El Modelo Primarista del Sistema Nacional de Salud, en el marc del Congrés dels Diputats.  A l’acte hi van assistir membres de nombroses entitats professionals, de moviments en defensa de la sanitat pública, i diputats, diputades i altres membres de partits polítics com el PP, PSOE, Ciudadanos i Unidos Podemos.

En representació de Marea Blanca Catalunya van intervenir en Toni Barbarà i la nostra companya Cesca Zapater, qui va presentar la ponència que reproduïm a continuació.

 

POR UN SISTEMA SANITARIO PRIMARISTA

Les agradezco que compartan con nosotros esta mañana de debate, en un marco excelente para hablar de temas de gran interés general como el que nos ocupa hoy. En 10 minutos voy a intentar transmitirles la idea de que nuestro sistema sanitario público necesita una transformación de carácter primarista.

A menudo oímos declaraciones institucionales acerca de la importancia de la atención primaria de salud (AP). Incluso se elaboró en 2006 una Estrategia para Atención Primaria del siglo XXI, promovida por el Ministerio de Sanidad.

Doce años después, y en pleno siglo XXI, la atención primaria es mucho peor que la del siglo XX y es más, en la última década ha vivido sus peores tiempos desde la reforma de los años 80. Ha alcanzado una situación de absoluta precariedad y agotamiento de sus profesionales que está repercutiendo en una deficiente atención a la población.

Què hauria passat si…?

Etiquetes

educació mèdica, Informe Flexner, sistema sanitari, transició

Article de Mª José Fernández de Sanmamed a El diari de la sanitat:

Què hauria passat si…? Per una transició necessària dels sistemes sanitaris

Alguns teòrics de la història de la medicina situen l’any 1914 com clau per a la medicina al·lopàtica moderna. En aquesta data es va ordenar, uniformar i regular l’educació mèdica als EEUU i Canadà que fins aleshores estava bastant desorganitzada i era molt heterogènia amb enfocaments diferents segons cada universitat.

La Fundació Rockefeller va participar en la creació d’institucions educatives per a professionals de la salut i va impulsar un procés de selecció entre diferents propostes. Se’n varen presentar i competir tres de molt diferents: un model de caràcter ambientalista presentat per la Universitat de Harvard, un enfocat als determinants sociopolítics que defensava la Universitat de Columbia, i una proposta biomèdica presentada per la Universitat Johns Hopkins i basada en l’informe Flexner elaborat als EUA el 1910. La Fundació Rockefeller va intervenir a favor d’aquesta última i des de llavors aquest enfocament, que va actuar com ordenador de la formació mèdica, presideix els sabers, les pràctiques i la recerca en els sistemes sanitaris de tot el món.

No sabem si el magnat dels negocis era molt partidari de la medicina al·lopàtica, que com anècdota va morir acompanyat del seu metge homeòpata, però sí que va ser un visionari del gran camp de negoci que s’obria amb aquesta elecció. Va posar el coneixement biomèdic al servei del sistema econòmic i social dominant de manera coherent amb els seus interessos comercials.

Avenç insuficient per acabar amb l’exclusió sanitària

Etiquetes

exclusió sanitària, Reial decret llei, universalitat

La PASUCAT (Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya) ha presentat el seu informe 6 anys d’exclusió sanitària: l’impacte del RDL 16/2012 a Catalunya en què denuncia 375 casos d’exclusió sanitària detectats des de 2013, la punta de l’iceberg d’un nombre desconegut de casos d’exclusió a tota Catalunya.

Segons l’informe, el fet de no poder empadronar-se ha estat una causa importantíssima d’exclusió, malgrat això, dels 375 casos de vulneració registrats, 175 sí que tenien el padró vigent. Avui en dia, les barreres a l’accés al padró continuen causant exclusió sanitària.

Entre les diferents formes d’exclusió han detectat:
– facturació il·legal d’urgències i denegació d’atenció. 108 casos registrats!
– 20 embarassades, 91 menors, 12 refugiades han vist vulnerat el seu accés a la salut
– traves burocràtiques per a obtenir el padró o la targeta sanitària quan es té el dret

Com a resposta a l’àmplia demanda social de derogació del RDL 16/2012 i de retorn a un sistema sanitari universal el Congrés de Diputats, el setembre del 2018, ha aprovat el Reial Decret-Llei 7/2018, que representa un gran avenç ja que inclou el dret a la protecció de la salut i atenció sanitària a les persones estrangeres que trobant-se a l’Estat espanyol no hi tenen la residència legal. Malgrat que es pretén garantir el dret universal a la salut, hi ha algunes qüestions que no queden ben regulades el que suposa que es manté l’exclusió en nombroses circumstàncies.