Si trenquem la relació totes hi perdem

Etiquetes

longitudinalitat, organització, relació

Imatge extreta de l’article citat.

La longitudinalitat (l’atenció per una mateixa professional al llarg del temps) és clau en la relació amb els pacients i en els resultats de salut, tal i com es demostra en aquest article de Jesús Palacio: Las ventajas de una relación estable: longitudinalidad, calidad, eficiencia y seguridad del paciente. Però, malgrat l’evidència, la trenquem contínuament amb diverses formes organitzatives dels equips.

Quins factors estan influint per a què moltes professionals metgesses i infermeres estiguin delegant l’atenció urgent i domiciliària dels seus pacients en altres professionals? Fet impensable fa un temps.

Per què aquests professionals no consideren que és responsabilitat personal i un gran valor de l’Atenció Primària tractar els seus pacients de per vida? On queda la longitudinalitat? On queda la relació de confiança?

La longitudinalitat de l’atenció, una qüestió de vida i mort?

Etiquetes

atenció especialitzada, atenció primària, longitudinalitat, mortalitat, revisió sistemàtica

Continuity of care with doctors—a matter of life and death? A systematic review of continuity of care and mortality Denis J Pereira Gray, Kate Sidaway-Lee, Eleanor White, Angus Thorne, Philip H Evans

La longitudinalitat de l’atenció mèdica – una qüestió de vida i mort?. Una revisió sistemàtica de longitudinalitat i mortalitat.

Nota: Aquest és un dels articles que vàrem referenciar en el document Els beneficis de la longitudinalitat i la continuïtat assistencials. Atès que en l’article es mesura i avalua la continuïtat de la relació interpersonal del professional mèdic amb el pacient, hem traduït «continuity of care with doctors» per «longitudinalitat» segons la utilització de termes que es fa en el nostre entorn.

RESUM:

La longitudinalitat és un tret inherent de la sanitat, en especial en atenció primària. Està associada amb un increment de la satisfacció del pacient i de l’acceptació de la promoció de la salut, una millora de l’adherència al consell mèdic i una disminució de l’ús de serveis hospitalaris.

Una manera de mesurar les relacions interpersonals que existeixen en el contacte entre pacient i professional és mesurar/avaluar la longitudinalitat assistencial, entenent aquesta com el contacte continuat entre un/a pacient i un/a professional de la medicina. Aquest contacte al llarg del temps dóna l’oportunitat a pacient i professional de millorar la comprensió de les visions respectives de cadascun d’ells. Per tant, podem entendre la longitudinalitat com una mesura que enforteix les relacions entre pacient i professional.

Des de l’any 2010 un elevat nombre de treballs pretenen estudiar si la longitudinalitat, incloent-hi l’atenció especialitzada, està associada amb una reducció de la mortalitat.

La longitudinalitat: bona, bonica i barata

Etiquetes

atenció primària de salut, costos, hospitalitzacions, longitudinalitat

Foto: Pixabay

Esta entrada está traducida a la lengua castellana, que podreis encontrar a continuación.

No fa gaire en el document Els beneficis de la longitudinalitat i la continuïtat recollíem uns destacats articles publicats els últims anys. Un dels mencionats era Higher Primary Care Physician Continuity is Associated With Lower Costs and Hospitalizations, de Bazemore A, Petterson S, Peterson LE, Bruno R, Chung Y, Phillips RL Jr., del qual la publicació de l’ICS el 7SETmanal n’ha fet un resum més ampli, que reproduïm a continuació.

Aquest estudi fet als Estats Units va avaluar a través de puntuacions en 4 mesures establertes la longitudinalitat en l’atenció de 1,5 milions de pacients per 6.500 metges d’atenció primària. Les 4 mesures de longitudinalitat avaluades es van associar amb menys despesa total i menys taxes d’hospitalització. La longitudinalitat és una característica definitòria de l’atenció primària que es confirma com a atribut indispensable per als seus beneficis.

La continuïtat d’atenció, longitudinalitat en el nostre medi, és una característica definitòria de l’atenció primària que, com van demostrar Barbara Starfield i altres, és essencial en l’efecte positiu que l’atenció primària té en l’equitat, sostenibilitat i qualitat d’atenció. Es podria descriure com el contracte implícit entre professional i pacient, en què el professional assumeix la responsabilitat permanent del pacient. La longitudinalitat integra la naturalesa personal de l’atenció mèdica, en contrast amb la naturalesa deshumanitzadora de l’atenció fragmentada.

Partint de la idea que el coneixement, la confiança i el respecte que es desenvolupen entre el pacient i el professional al llarg del temps permet una millor interacció i comunicació, la longitudinalitat a nivell del pacient s’associa amb una gran quantitat de beneficis.

El model primarista suma forces

Etiquetes

atención primaria de salud, marea blanca, sistema primarista

El passat 29 de gener, organitzada per la Coordinadora Estatal de Mareas Blancas, va tenir lloc  la Jornada El Modelo Primarista del Sistema Nacional de Salud, en el marc del Congrés dels Diputats.  A l’acte hi van assistir membres de nombroses entitats professionals, de moviments en defensa de la sanitat pública, i diputats, diputades i altres membres de partits polítics com el PP, PSOE, Ciudadanos i Unidos Podemos.

En representació de Marea Blanca Catalunya van intervenir en Toni Barbarà i la nostra companya Cesca Zapater, qui va presentar la ponència que reproduïm a continuació.

 

POR UN SISTEMA SANITARIO PRIMARISTA

Les agradezco que compartan con nosotros esta mañana de debate, en un marco excelente para hablar de temas de gran interés general como el que nos ocupa hoy. En 10 minutos voy a intentar transmitirles la idea de que nuestro sistema sanitario público necesita una transformación de carácter primarista.

A menudo oímos declaraciones institucionales acerca de la importancia de la atención primaria de salud (AP). Incluso se elaboró en 2006 una Estrategia para Atención Primaria del siglo XXI, promovida por el Ministerio de Sanidad.

Doce años después, y en pleno siglo XXI, la atención primaria es mucho peor que la del siglo XX y es más, en la última década ha vivido sus peores tiempos desde la reforma de los años 80. Ha alcanzado una situación de absoluta precariedad y agotamiento de sus profesionales que está repercutiendo en una deficiente atención a la población.

Què hauria passat si…?

Etiquetes

educació mèdica, Informe Flexner, sistema sanitari, transició

Article de Mª José Fernández de Sanmamed a El diari de la sanitat:

Què hauria passat si…? Per una transició necessària dels sistemes sanitaris

Alguns teòrics de la història de la medicina situen l’any 1914 com clau per a la medicina al·lopàtica moderna. En aquesta data es va ordenar, uniformar i regular l’educació mèdica als EEUU i Canadà que fins aleshores estava bastant desorganitzada i era molt heterogènia amb enfocaments diferents segons cada universitat.

La Fundació Rockefeller va participar en la creació d’institucions educatives per a professionals de la salut i va impulsar un procés de selecció entre diferents propostes. Se’n varen presentar i competir tres de molt diferents: un model de caràcter ambientalista presentat per la Universitat de Harvard, un enfocat als determinants sociopolítics que defensava la Universitat de Columbia, i una proposta biomèdica presentada per la Universitat Johns Hopkins i basada en l’informe Flexner elaborat als EUA el 1910. La Fundació Rockefeller va intervenir a favor d’aquesta última i des de llavors aquest enfocament, que va actuar com ordenador de la formació mèdica, presideix els sabers, les pràctiques i la recerca en els sistemes sanitaris de tot el món.

No sabem si el magnat dels negocis era molt partidari de la medicina al·lopàtica, que com anècdota va morir acompanyat del seu metge homeòpata, però sí que va ser un visionari del gran camp de negoci que s’obria amb aquesta elecció. Va posar el coneixement biomèdic al servei del sistema econòmic i social dominant de manera coherent amb els seus interessos comercials.

Avenç insuficient per acabar amb l’exclusió sanitària

Etiquetes

exclusió sanitària, Reial decret llei, universalitat

La PASUCAT (Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya) ha presentat el seu informe 6 anys d’exclusió sanitària: l’impacte del RDL 16/2012 a Catalunya en què denuncia 375 casos d’exclusió sanitària detectats des de 2013, la punta de l’iceberg d’un nombre desconegut de casos d’exclusió a tota Catalunya.

Segons l’informe, el fet de no poder empadronar-se ha estat una causa importantíssima d’exclusió, malgrat això, dels 375 casos de vulneració registrats, 175 sí que tenien el padró vigent. Avui en dia, les barreres a l’accés al padró continuen causant exclusió sanitària.

Entre les diferents formes d’exclusió han detectat:
– facturació il·legal d’urgències i denegació d’atenció. 108 casos registrats!
– 20 embarassades, 91 menors, 12 refugiades han vist vulnerat el seu accés a la salut
– traves burocràtiques per a obtenir el padró o la targeta sanitària quan es té el dret

Com a resposta a l’àmplia demanda social de derogació del RDL 16/2012 i de retorn a un sistema sanitari universal el Congrés de Diputats, el setembre del 2018, ha aprovat el Reial Decret-Llei 7/2018, que representa un gran avenç ja que inclou el dret a la protecció de la salut i atenció sanitària a les persones estrangeres que trobant-se a l’Estat espanyol no hi tenen la residència legal. Malgrat que es pretén garantir el dret universal a la salut, hi ha algunes qüestions que no queden ben regulades el que suposa que es manté l’exclusió en nombroses circumstàncies.

L’imprescindible Pla de Xoc per l’atenció primària: “ara i avui toca cuidar els professionals”

Etiquetes

atenció primària de salut, departament de Salut, ENAPISC, evidència, professionals

Recomanem llegir amb atenció la recent publicació d’un document de posicionament de la CAMFiC sobre ”L’APS en el 2018”.

Considerem que és un encert la proposta d’un urgent pla de xoc per a revitalitzar l’APS (i amb ella tot el sistema sanitari català). Encara que les podríem matisar en alguns punts, ens semblen molt oportunes i imprescindibles les mesures proposades:

L’atenció a la cronicitat, competència de l’APS

Etiquetes

atenció primària de salut, complexitat, cronicitat, equip d'atenció primària

 L’Atenció a la cronicitat, competència de l’Atenció Primària de Salut

En els últims mesos estem observant com l’atenció a les persones amb patologia crònica complexa s’està portant a terme des de nous dispositius i des de formes organitzatives diferents dins dels equips d’atenció primària (EAP).

A la figura existent des de fa uns anys de la gestora de casos, s’hi han sumat els Equips de Suport Integral a la Complexitat (ESIC), l’hospitalització a domicili a càrrec de centres sociosanitaris i els professionals que dins dels Equips d’Atenció Primària (EAP) realitzen exclusivament atenció domiciliària. El comú denominador d’aquestes noves formules assistencials és que l’atenció a la complexitat, a la malaltia avançada i l’atenció a domicili deixen de ser una funció de les metgesses i infermeres familiars i comunitàries i s’introdueixen noves figures professionals en relació directa amb les persones amb patologies cròniques complexes.

La justificació que ens arriba de part dels gestors per fer aquests canvis és que aquest perfil de pacients tenen unes necessitats a les quals els professionals dels EAP no sempre poden donar resposta. Estem totalment d’acord que cal garantir l’atenció de qualitat en totes les persones que atenem, especialment quan detectem necessitats d’alta complexitat, i que, cal implementar millores allà on calgui. Però els canvis han d’estar fonamentats tant des del punt de vista clínic com econòmic, i han de tenir en compte els efectes col·laterals que comporta tot canvi en el sistema sanitari.

Psicòlegs a l’Atenció Primària?

Etiquetes

atenció primària de salut, equip d'atenció primària, patiment emocional, psicòlegs, salut mental

Foto: Elena Serrano

El Grup de Treball de Salut Mental de la SoMaMFyC (Sociedad Madrileña de Medicina Familiar y Comunitaria) ha publicat Algunas dudas sobre la introducción de psicólogos en atención primaria, document molt interessant sobre la introducció de psicòlegs als equips d’atenció primària (EAP) per fer teràpia grupal a persones amb trastorns d’ansietat, depressió i somatitzacions lleus i moderats que es durà a terme a la Comunitat de Madrid. Aquesta és la línia que se segueix també a Catalunya per donar resposta a l’alt volum de demanda per malestar emocional a les consultes d’atenció primària.

Des del FoCAP hem parlat d’aquest tema en entrades anteriors com la que reproduïa la intervenció de la presidenta Nani Vall-llossera a la III Jornada d’Atenció Primària i Psicologia (Patiment emocional: Meu? Seu? Nostre?) i amb el document  Atenció a les persones amb malestar emocional relacionat amb condicionants socials a l’Atenció Primària de Salut del Grup de Reflexió i Acció del FoCAP en què es feia una anàlisi de les conseqüències de la crisi en les persones ateses als EAP i es feien propostes no farmacològiques per atendre-les.

Evolució de la infermeria des de la Reforma de l’Atenció Primària

Etiquetes

equip d'atenció primària, infermera d'atenció primària, infermeria familiar i comunitària, professionals

Evolución-Historia de la Enfermería des de la reforma de la Atención Primaria hasta ahora. Enfermería familiar y comunitaria.

Aquesta és la ponència que va fer Rosa María Gómez Honorato en l’acte de presentació del document Infermeria d’atenció primària i comunitària elaborat per un grup de treball promogut pel FoCAP, que va tenir lloc el passat 13 de desembre.

Rosa María Gómez, que treballa en un centre de salut de Vallecas i és membre de l’Asociación Madrileña de Enfermería, fa un recorregut pel paper de la infermeria d’atenció primària en els últims 30 anys i els canvis legislatius en què s’ha sustentat. Amb el decret de reforma de l’Atenció Primària va adquirir un paper rellevant i es va iniciar el reconeixement de les seves capacitats i el desenvolupament del col.lectiu com una professió independent en el camp de les ciències de la salut.

Els anys 90 es van elaborar les Carteres de Serveis per les diferents comunitats autònomes i el 2006 la Cartera de Servicios Comunes del Servicio Nacional de Salud va reconèixer el dret dels pacients a rebre “cures d’infermeria”.

Més endavant es va produir el gran salt qualitatiu amb l’assignació de població a cada infermera, de manera que aquesta deixa de ser “la infermera del metge” per convertir-se en la”infermera del pacient”. I ja en aquest segle la infermera esdevé una figura clau en els plans i estratègies de l’atenció als pacients crònics.

Gracias, Rosa, por tu exposición, por tu trabajo y por acompañarnos este día.