Què hauria passat si…?

Etiquetes

educació mèdica, Informe Flexner, sistema sanitari, transició

Article de Mª José Fernández de Sanmamed a El diari de la sanitat:

Què hauria passat si…? Per una transició necessària dels sistemes sanitaris

Alguns teòrics de la història de la medicina situen l’any 1914 com clau per a la medicina al·lopàtica moderna. En aquesta data es va ordenar, uniformar i regular l’educació mèdica als EEUU i Canadà que fins aleshores estava bastant desorganitzada i era molt heterogènia amb enfocaments diferents segons cada universitat.

La Fundació Rockefeller va participar en la creació d’institucions educatives per a professionals de la salut i va impulsar un procés de selecció entre diferents propostes. Se’n varen presentar i competir tres de molt diferents: un model de caràcter ambientalista presentat per la Universitat de Harvard, un enfocat als determinants sociopolítics que defensava la Universitat de Columbia, i una proposta biomèdica presentada per la Universitat Johns Hopkins i basada en l’informe Flexner elaborat als EUA el 1910. La Fundació Rockefeller va intervenir a favor d’aquesta última i des de llavors aquest enfocament, que va actuar com ordenador de la formació mèdica, presideix els sabers, les pràctiques i la recerca en els sistemes sanitaris de tot el món.

No sabem si el magnat dels negocis era molt partidari de la medicina al·lopàtica, que com anècdota va morir acompanyat del seu metge homeòpata, però sí que va ser un visionari del gran camp de negoci que s’obria amb aquesta elecció. Va posar el coneixement biomèdic al servei del sistema econòmic i social dominant de manera coherent amb els seus interessos comercials.

Avenç insuficient per acabar amb l’exclusió sanitària

Etiquetes

exclusió sanitària, Reial decret llei, universalitat

La PASUCAT (Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya) ha presentat el seu informe 6 anys d’exclusió sanitària: l’impacte del RDL 16/2012 a Catalunya en què denuncia 375 casos d’exclusió sanitària detectats des de 2013, la punta de l’iceberg d’un nombre desconegut de casos d’exclusió a tota Catalunya.

Segons l’informe, el fet de no poder empadronar-se ha estat una causa importantíssima d’exclusió, malgrat això, dels 375 casos de vulneració registrats, 175 sí que tenien el padró vigent. Avui en dia, les barreres a l’accés al padró continuen causant exclusió sanitària.

Entre les diferents formes d’exclusió han detectat:
– facturació il·legal d’urgències i denegació d’atenció. 108 casos registrats!
– 20 embarassades, 91 menors, 12 refugiades han vist vulnerat el seu accés a la salut
– traves burocràtiques per a obtenir el padró o la targeta sanitària quan es té el dret

Com a resposta a l’àmplia demanda social de derogació del RDL 16/2012 i de retorn a un sistema sanitari universal el Congrés de Diputats, el setembre del 2018, ha aprovat el Reial Decret-Llei 7/2018, que representa un gran avenç ja que inclou el dret a la protecció de la salut i atenció sanitària a les persones estrangeres que trobant-se a l’Estat espanyol no hi tenen la residència legal. Malgrat que es pretén garantir el dret universal a la salut, hi ha algunes qüestions que no queden ben regulades el que suposa que es manté l’exclusió en nombroses circumstàncies.

L’imprescindible Pla de Xoc per l’atenció primària: “ara i avui toca cuidar els professionals”

Etiquetes

atenció primària de salut, departament de Salut, ENAPISC, evidència, professionals

Recomanem llegir amb atenció la recent publicació d’un document de posicionament de la CAMFiC sobre ”L’APS en el 2018”.

Considerem que és un encert la proposta d’un urgent pla de xoc per a revitalitzar l’APS (i amb ella tot el sistema sanitari català). Encara que les podríem matisar en alguns punts, ens semblen molt oportunes i imprescindibles les mesures proposades:

L’atenció a la cronicitat, competència de l’APS

Etiquetes

atenció primària de salut, complexitat, cronicitat, equip d'atenció primària

 L’Atenció a la cronicitat, competència de l’Atenció Primària de Salut

En els últims mesos estem observant com l’atenció a les persones amb patologia crònica complexa s’està portant a terme des de nous dispositius i des de formes organitzatives diferents dins dels equips d’atenció primària (EAP).

A la figura existent des de fa uns anys de la gestora de casos, s’hi han sumat els Equips de Suport Integral a la Complexitat (ESIC), l’hospitalització a domicili a càrrec de centres sociosanitaris i els professionals que dins dels Equips d’Atenció Primària (EAP) realitzen exclusivament atenció domiciliària. El comú denominador d’aquestes noves formules assistencials és que l’atenció a la complexitat, a la malaltia avançada i l’atenció a domicili deixen de ser una funció de les metgesses i infermeres familiars i comunitàries i s’introdueixen noves figures professionals en relació directa amb les persones amb patologies cròniques complexes.

La justificació que ens arriba de part dels gestors per fer aquests canvis és que aquest perfil de pacients tenen unes necessitats a les quals els professionals dels EAP no sempre poden donar resposta. Estem totalment d’acord que cal garantir l’atenció de qualitat en totes les persones que atenem, especialment quan detectem necessitats d’alta complexitat, i que, cal implementar millores allà on calgui. Però els canvis han d’estar fonamentats tant des del punt de vista clínic com econòmic, i han de tenir en compte els efectes col·laterals que comporta tot canvi en el sistema sanitari.

Psicòlegs a l’Atenció Primària?

Etiquetes

atenció primària de salut, equip d'atenció primària, patiment emocional, psicòlegs, salut mental

Foto: Elena Serrano

El Grup de Treball de Salut Mental de la SoMaMFyC (Sociedad Madrileña de Medicina Familiar y Comunitaria) ha publicat Algunas dudas sobre la introducción de psicólogos en atención primaria, document molt interessant sobre la introducció de psicòlegs als equips d’atenció primària (EAP) per fer teràpia grupal a persones amb trastorns d’ansietat, depressió i somatitzacions lleus i moderats que es durà a terme a la Comunitat de Madrid. Aquesta és la línia que se segueix també a Catalunya per donar resposta a l’alt volum de demanda per malestar emocional a les consultes d’atenció primària.

Des del FoCAP hem parlat d’aquest tema en entrades anteriors com la que reproduïa la intervenció de la presidenta Nani Vall-llossera a la III Jornada d’Atenció Primària i Psicologia (Patiment emocional: Meu? Seu? Nostre?) i amb el document  Atenció a les persones amb malestar emocional relacionat amb condicionants socials a l’Atenció Primària de Salut del Grup de Reflexió i Acció del FoCAP en què es feia una anàlisi de les conseqüències de la crisi en les persones ateses als EAP i es feien propostes no farmacològiques per atendre-les.

Evolució de la infermeria des de la Reforma de l’Atenció Primària

Etiquetes

equip d'atenció primària, infermera d'atenció primària, infermeria familiar i comunitària, professionals

Evolución-Historia de la Enfermería des de la reforma de la Atención Primaria hasta ahora. Enfermería familiar y comunitaria.

Aquesta és la ponència que va fer Rosa María Gómez Honorato en l’acte de presentació del document Infermeria d’atenció primària i comunitària elaborat per un grup de treball promogut pel FoCAP, que va tenir lloc el passat 13 de desembre.

Rosa María Gómez, que treballa en un centre de salut de Vallecas i és membre de l’Asociación Madrileña de Enfermería, fa un recorregut pel paper de la infermeria d’atenció primària en els últims 30 anys i els canvis legislatius en què s’ha sustentat. Amb el decret de reforma de l’Atenció Primària va adquirir un paper rellevant i es va iniciar el reconeixement de les seves capacitats i el desenvolupament del col.lectiu com una professió independent en el camp de les ciències de la salut.

Els anys 90 es van elaborar les Carteres de Serveis per les diferents comunitats autònomes i el 2006 la Cartera de Servicios Comunes del Servicio Nacional de Salud va reconèixer el dret dels pacients a rebre “cures d’infermeria”.

Més endavant es va produir el gran salt qualitatiu amb l’assignació de població a cada infermera, de manera que aquesta deixa de ser “la infermera del metge” per convertir-se en la”infermera del pacient”. I ja en aquest segle la infermera esdevé una figura clau en els plans i estratègies de l’atenció als pacients crònics.

Gracias, Rosa, por tu exposición, por tu trabajo y por acompañarnos este día.

 

La grip: no es pot o no es vol?

Etiquetes

epidèmia, grip, planificació, saturació, urgències

Article de Francesca Zapater al diari de la sanitat.

Gener del 2018: déjà vu

Imatge obtinguda de: http://cosmoplug.com/deja-vu-recuerdos-nuestra-vida-universo-paralelo/

 

La grip ens porta, un any més, a un evident i llastimós déjà-vu de diversos fets: l’epidèmia, la saturació de centres, la queixa, les causes, les no solucions… I un any més surten a la llum les dificultats del sistema sanitari català – i no català- per donar resposta a un problema de salut anual i previsible i a les demandes de la població.

En efecte, com cada hivern, ens visiten el virus de la grip i altres microbis que afecten una part important de la població. Per a persones joves i sanes no acostumen a suposar cap problema greu. Sí que pot comportar problemes per a persones grans i amb patologia de base. Els més freqüents són en forma de complicacions, sobretot pneumònies o insuficiència respiratòria, o bé en forma de descompensacions de les malalties prèvies, com la insuficiència cardíaca. Però uns i altres, persones de baix risc i persones d’alt risc, acudeixen al sistema sanitari per rebre atenció.

Els serveis sanitaris d’atenció primària i hospitalària, habitualment saturats, ara estan sobresaturats. Per als pacients això es tradueix en hores de demora per ser atesos o dies d’estada a urgències esperant poder ingressar. Per als professionals, suposa una sobrecàrrega de visites que posa en perill tant la seguretat del pacient com la seva salut. A ningú se li escapa que és difícil fer una visita de manera correcta en cinc minuts o quan el nombre de persones a atendre en una jornada és de 40, 50 o més.

Reconstruïm l’Atenció Primària amb Marea Blanca

Etiquetes

atenció primària de salut, atenció secundària, atenció terciària, ciutadania, hospitals, marea blanca, moviments socials, participació, professionals, Sistema públic de salut

El proper dissabte 27 de gener tindrà lloc una jornada de treball de Marea Blanca per tractar de manera exclusiva de l’Atenció Primària de Salut.

Es treballarà en base al document Marea blanca per la defensa d’un Sistema Sanitari primarista elaborat per un grup de treball en el qual han participat membres de FoCAP.

La confluència de moviments socials i professionals és clau per aturar la degradació de l’Atenció Primària i per poder avançar cap a un Sistema Sanitari Públic equitatiu i sostenible. Felicitem Marea Blanca per la iniciativa.

Hi esteu totes convidades. Podeu apuntar-vos enviant un correu a; mareablancacatalunya@gmail.com

Aquí teniu els punts que es treballaran:

Qüestions ètiques entorn l’estratificació de pacients

Etiquetes

ètica, cronicitat, estratificació, etiqueta, pacient crònic

La revista Atención Primaria ha publicat un document, elaborat pel Grup de treball d’Ètica de la CAMFIC i signat per Laia Riera, sobre aspectes ètics en relació a l’etiquetat de pacients crònics.

El etiquetado de pacientes en atención primaria. El caso de la cronicidad

L’atenció a les persones amb patologies cròniques suscita debats a la cerca de les millors maneres de donar resposta a les seves necessitats. És un tema que està interessant a professionals, administracions i entitats socials.

El FoCAP ha tractat en diverses ocasions aspectes relacionats amb la cronicitat, a : L’invent de la cronicitat, Parlem de l’atenció domiciliària, o a Atenció a la cronicitat: fer-ho millor, fer-ho diferent, des d’una visió crítica amb el reduccionisme i la fragmentació  de l’atenció que entenem que conté el Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat (PPAC).

Entitats socials com Marea Blanca ha mostrat la seva preocupació per la pèrdua de continuïtat, de relació assistencial i de longitudinalitat que suposen les noves estructures  organitzatives que s’estan creant.

Ara, l’editorial de Laia Riera ens fa reflexionar sobre aspectes ètics a tenir en compte a l’hora d’abordar la cura de les persones més fràgils per la seva patologia. Així, es pregunta si es compromet el principi de justícia quan es posa una etiqueta a un determinat tipus de pacients i no a d’altres. O si una etiqueta pot recollir tota la complexitat  d’una persona. Enfront del model assistencial basat en l’estratificació i l’etiquetatge proposa desenvolupar i enfortir models basats en l’atenció longitudinal i ancorats a l’entorn comunitari.

Noves organitzacions perquè l’Atenció Primària no acabi de morir

Etiquetes

atención primaria, crisis, organización, profesionales, sistema sanitario público

No us perdeu l’editorial d’ AMF:

Nuevas formas organizativas para defender una Atención Primaria que va camino de «no ser»

per: Nani Vall-llossera, presidenta de FoCAP i Pablo Simón, president de FoAAP.

Aquí el teniu:

La llamada «crisis» desatada en 2008 ha sido más bien un proceso de reajuste político, social y económico, dirigido por los poderes financieros del capitalismo neoliberal, con el objeto de recortar los derechos conquistados en las décadas posteriores a la Segunda Guerra Mundial. Este proceso ha tenido como puntas de lanza la destrucción del empleo y los derechos laborales y, de forma simultánea, el debilitamiento de los tres pilares de los sistemas públicos de bienestar: protección social (paro, pensiones, dependencia), educación pública y, claro está, sanidad pública.

Dado que la columna vertebral de un sistema sanitario público fuerte es una Atención Primaria (AP) fuerte, no es de extrañar que los procesos de desfinanciación se hayan cebado de forma muy especial en ella. En España esta quiebra ha sido relativamente sencilla por la disonancia que existe entre las grandilocuentes declaraciones de la clase política sobre la «prioridad» de la AP (que en realidad ni conocen ni utilizan) y la realidad de unos presupuestos claramente «hospitalocéntricos». Si a ello se añade la propaganda incentivada en los medios de comunicación sobre los milagros de la atención hospitalaria (AH), con su tecnología espacial, sus éxitos quirúrgicos y sus tratamientos casi de ciencia-ficción, resulta sencillo entender lo fácil que ha sido desguazar la AP sin que la ciudadanía, anestesiada, se haya echado a las calles. Este es el «paretiano» resultado: la AP atiende hoy a más del 80% de los pacientes con mucho menos del 20% del presupuesto, mientras que la AH atiende a menos del 20% de los pacientes con casi el 80% del presupuesto sanitario público.