Psicofàrmacs per a tot?

Etiquetes

DSM, indústria farmaceútica, medicalització, psicofàrmacs, salut mental, trastorn mental

 

Reproduïm un interessant article periodístic escrit per Mireia Rom i publicat a crític  sobre el consum de psicofàrmacs a Catalunya

9 raons que expliquen l’augment del consum de psicofàrmacs a Catalunya

Un 22,2% de la població de 15 a 64 anys havia pres hipnosedants (com ansiolítics, somnífers i sedants) algun cop en la vida segons l’última ‘Encuesta Domiciliaria sobre Alcohol y Drogas en España‘, del Ministeri de Sanitat, del 2013. És gairebé el triple que el 2005, quan aquest percentatge se situava en un 8,7%. Aquesta tendència també té impacte en els més joves: un 16,6% dels estudiants de secundària havia consumit psicofàrmacs el 2013, lluny del 6,8% de l’any 1994. I és que Catalunya i l’Estat espanyol són dos dels majors consumidors mundials de psicofàrmacs, amb un consum un 10% superior a la mitjana dels països de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). CRÍTIC analitza quin és el problema de fons d’aquest augment generalitzat del consum i investiga qui en treu partit.

Un diagnòstic, un fàrmac

El nombre de trastorns mentals s’ha duplicat en 60 anys: de 106 trastorns categoritzats el 1952 a 216 l’any 2013. Almenys així ho determina el ‘Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals‘ (conegut com a DSM, per la sigla en anglès), la referència mundial dels professionals de la salut per determinar quines conductes es poden associar a un trastorn mental. En psiquiatria, però, les fronteres són difuses, ja que no existeix una prova diagnòstica. És per això que molts professionals adverteixen del que consideren una sobrediagnosticació de trastorns mentals lleus i moderats. “Posar una etiqueta a coses tan normals com el malestar, la timidesa, la por… justifica l’ús de fàrmacs perquè les persones es consideren com a malaltes”, afirma Anna Vall-llossera, presidenta del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) i metgessa familiar i comunitària al CAP Bon Pastor, de Barcelona.

Mamografia: és hora de repensar el cribratge?

Etiquetes

càncer de mama, cribratge, dones, mamografia, medicalització, mortalitat, prevenció, sobrediagnòstic, sobretractament

Mamografia: és hora de repensar el cribratge?

Article de Blanca de Gispert publicat a Diari de la sanitat el dia 11-05-17

La creença que qualsevol activitat dirigida al diagnòstic precoç o al cribratge és beneficiosa està àmpliament estesa entre la població i també entre bona part dels professionals sanitaris. Que ens facin una anàlisi o una prova quan estem sans, per detectar malalties abans de temps, sembla que no pugui ser dolent i que, com a molt, ens pugui oferir l’avantatge de diagnosticar-la i tractar-la a temps. Tanmateix, l’experiència ens ha demostrat que això no sempre és així i amb els anys s’han hagut d’abandonar o limitar l’ús de moltes pràctiques preventives que s’ha vist que no eren beneficioses o els riscos de les quals superaven els seus eventuals beneficis.

En l’àmbit de la medicina, cada vegada és més habitual escoltar veus que alerten dels riscos de la medicalització dels problemes de salut i del sobrediagnòstic i el sobretractament que aquest fet implica. Vivim en un entorn i una cultura on la mercantilització de la salut és una tendència creixent i on qualsevol activitat relacionada amb la salut es considera objecte de mercat. Un excel·lent article, publicat en aquest mateix diari, es feia ressò d’aquest fenomen i exposava com s’està mercantilitzant de manera desmesurada la salut de les dones. En aquest context, les activitats preventives i els cribratges són un altre terreny adobat que fàcilment és, i ha estat, objecte de medicalització.

El malestar de l’atenció primària

Etiquetes

atenció primària de salut, crisi, eficiència, gestió, medicalització, mobilitzacions, professionals, retallades

Aquests darrers dies, professionals de l’EAP de Can Vidalet (Esplugues de Llobregat) han fet arribar a la Conselleria i a la Gerència de l’ICS un manifest (“La necessària rebel·lió dels metges”) expressant diverses situacions inadmissibles que ja fa temps pateix l’atenció primària de salut (APS) catalana. Més enllà del llistat de queixes que s’hi expliciten, el manifest és una clara expressió del malestar de l’APS (“la atención primaria se ha convertido en el sumidero de las carencias del sistema”).

El manifest va associat a una recollida de signatures recollida de signatures que a hores d’ara ja ha superat el seu objectiu original (i en aquest moment supera les 1.700).

Les Marees Blanques uneixen forces

Etiquetes

marea blanca, marqueting, medicalització, mercantilització, privatització, sobrediagnòstic, sobretractament

El passat 14 de gener va tenir lloc a Barcelona la 3ª Coordinadora Estatal de Mareas Blancas, que va comptar amb l’assistència de representants de: Marea Blanca de Aragón, Marea Blanca de Segovia, Marea Blanca de la Rioja, Foro Vasco de Salud, Mesa Defensa de la Sanidad Pública de Granada, Audita Sanidad, Asociación de Usuarios de la Sanidad de la Región de Murcia, Coordinadora Antiprivatizacion da Sanidade, Mesa Defensa de la Sanidad Pública de Madrid, y Marea Blanca de Catalunya.

Es poden veure els vídeos de totes les participacions a SICOM i llegir les conclusions de la jornada.

El FoCAP també hi vam ser presents i vam centrar la nostra intervenció sobre els efectes de la mercantilització de la salut i la necessitat que les marees incorporin en els seus programes la lluita contra aquest fenomen juntament amb la lluita contra la privatització dels sistemes públics de salut.

INTERVENCIÓ DE FoCAP:

La mercantilització de la salut, fenomen de caràcter global, que en les darreres dècades assota amb força Europa, té com a conseqüència una doble dinàmica: la concepció de la salut com un bé de consum més i la privatització dels serveis públics de salut.

Els excessos de la medicina: un alt cost personal i social i causa de la saturació dels serveis

Etiquetes

estat del benestar, medicalització, prevenció quaternària, Sistema públic de salut, sostenibilitat

Article de Cesca Zapater publicat al Diari de la Sanitat el 25 de gener de 2017.

ELS EXCESSOS DE LA MEDICINA: UN ALT COST PERSONAL I SOCIAL I CAUSA DE LA SATURACIÓ DELS SERVEIS

En anteriors articles s’han abordat alguns aspectes com l’atenció continuada a pacients amb malalties avançades o l’atenció a persones amb problemes de salut lleus. Ara posarem l’accent en els excessos de la medicina com a causa de saturació.

El concepte de medicina excessiva es va difondre arran d’un editorial de Ray Moynihan al British Medical Journal precisament amb el títol Too much medicine, l’any 2002. L’autor plantejava que la medicina havia abastat camps de la vida que no eren competència de les ciències mèdiques, allargant els seus tentacles a fenòmens que no suposaven cap problema de salut per a les persones i que això comportava greus conseqüències. Al mateix temps, denunciava els interessos econòmics (i també ideològics) que hi havia al darrere d’aquest gran desplegament mèdic i cridava a fer un pacte social que resitués el paper de la medicina i moderés les expectatives dels ciutadans. Han passat 15 anys i cada vegada se senten més veus crítiques amb els excessos mèdics; se’n parla als blogs, als congressos i en nombroses publicacions. A casa nostra, la plataforma NO gracias posa en evidència els interessos i les accions de la indústria farmacèutica per influir en les polítiques sanitàries i en l’ús dels fàrmacs per part dels professionals. La pàgina web Diana Salud divulga les iniciatives d’aquí i de fora per analitzar l’adequació en salut. Als Estats Units és on més s’han posat de manifest els excessos mèdics, de tal manera que es calcula que el seu sistema sanitari causa 250.000 morts anuals per errors, efectes adversos i intervencions innecessàries, convertint l’activitat mèdica en la tercera causa de mort en aquell país. A Espanya no hi ha dades oficials, però l’any 2014 el Defensor del paciente va rebre 14.400 denúncies. Malgrat tot, estem veient pocs canvis i els que veiem conviuen amb noves formes de medicalització.

Patiment emocional: Meu? Seu? Nostre?

Etiquetes

atenció primària de salut, condicionants socials, medicalització, patiment emocional, professionals, psicòlegs, salu mental

La presidenta del FoCAP, Nani Vall-llossera va participar a la III Jornada Atenció Primària i Psicologia organitzada pel Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya que es va celebrar a Tarragona, el 14 d’octubre passat, amb la conferència: Patiment-emocional: Seu? Meu? Nostre? que pel seu interés en fem difusió.

Resum:

Els professionals d’atenció primària atenem una creixent demanda assistencial, secundària a un malestar emocional que té a veure amb la realitat econòmica i cultural i social que ens ha tocat viure. Aquest malestar emocional es manifesta de formes diverses: ansietat, trastorns de conducta en nens i adults, tristesa, fòbies, temors o símptomes orgànics. A les consultes som testimonis d’aquest patiment que afecta els pacients concrets, a la societat en general i a nosaltres mateixos com a ciutadans i com a professionals. Hi hem de donar una resposta empàtica i alhora no medicalitzadora ni psicologitzadora, que els apoderi per afrontar la seva vida i per emprendre els canvis que necessitem per fer una societat més humana i humanitzadora.

A partir de casos i dades anirem a les causes, les conseqüències i les propostes per afrontar el seu patiment, el meu patiment, el nostre patiment.

 Text íntegre: Patiment emocional: Seu? Meu? Nostre?

Papil·loma, les dones decidim

Etiquetes

càncer de cervix, eficàcia, justícia, medicalització, prevenció, salut pública, seguretat, vacunes, virus papil·loma

El dia 3/10/16 es va projectar a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya el documental “Papil·loma, les dones decidim”, al mateix temps es va obrir el documental a tothom, i el podeu veure aquí https://www.youtube.com/watch?v=VW3c48T1nHY&feature=youtu.be

i aquí subtitulat al castellà https://www.youtube.com/watch?v=8qKUHpRlA4w&feature=youtu.be

Produït per CAPS, Entrepobles i SICOM¹, els autors demanen que veiem el documental i que els ajudem a fer-ne difusió, donat que fent-ho ajudarem a la ciutadania a decidir si és convenient o no aplicar la vacuna pel virus del papil·loma humà (VPH) a les dones adolescents. Vacuna que té per finalitat protegir contra el citat virus responsable dels casos de càncer de coll d’úter.

Al llarg del documental parlen dones que es queixen de què una vegada més ens estan medicalitzant la vida, fins i tot la sexualitat. També parlen dones i homes expertes en el tema, autoritats sanitàries, professionals de la sanitat i molt especialment noies (i les seves mares) que van presentar dolences greus i similars després de l’administració de la vacuna a Catalunya, a l’Estat Espanyol i a Europa, i que s’han associat amb la finalitat de pressionar a les autoritats sanitàries perquè estudiïn què està passant amb la seguretat d’aquesta vacuna.

Desmuntant el colesterol

Etiquetes

colesterol, hipolipemiants, medicalització, prevenció, risc càrdiovascular

Article de Blanca de Gispert al Diari de la Sanitat: DESMUNTANT EL COLESTEROL

Tenir els nivells de colesterol elevats i prendre medicació per reduir-los és una situació cada vegada més freqüent en el nostre entorn. Fa unes dècades es va descobrir la relació del colesterol amb la creació de plaques de greix a les artèries i amb les malalties cardiovasculars. Des d’aleshores la seva fama ha anat creixent i ara sembla que tothom en parla, tothom se’l mira i tothom tem “tenir el colesterol alt”. A les consultes sovint els pacients que s’han fet una anàlisi de sang expressen consternació quan apareix un asterisc al costat de la paraula “colesterol total”, com si es tractés d’una taca en el seu historial. I quan el seu valor supera el 200, no es fa esperar la inquietant pregunta: “Doctora, el normal no és estar per sota de 200? Però si ho diuen a la tele!”.

Les persones amb colesterol alt (hipercolesterolèmia) són més propenses a presentar malalties cardiovasculars (infart de miocardi, ictus, etc.). Això vol dir que la hipercolesterolèmia és un factor de risc cardiovascular, com pot ser-ho el tabac o l’obesitat, i no una malaltia en si mateixa. Però la capacitat del colesterol de produir aquest dany cardiovascular és relativa i no depèn únicament dels nivells de colesterol sinó, principalment, de si s’ha patit una malaltia cardiovascular o de la presència d’altres factors de risc cardiovascular (tabac, obesitat, hipertensió, diabetis…). Així sabem que en les persones que han patit un infart de miocardi o un ictus pot ser recomanable mantenir uns nivells de colesterol més baixos (normalment inferiors a la famosa xifra de 200) però en les persones sanes això no és necessari, perquè la hipercolesterolèmia té un impacte molt baix en el seu risc cardiovascular. Això explicaria que en dues persones amb la mateixa xifra de colesterol els professionals sanitaris no aconsellem el mateix i que, en alguns casos amb nivells elevats de colesterol, no indiquem cap tractament.

El PSA? Si només és una anàlisi…

Etiquetes

atenció primària de salut, càncer de pròstata, medicalització, prevenció, prevenció quaternària

Seguint amb la línia de col·laboració del FoCAP amb el Diari de Sanitat, amb l’objectiu de fer visible l’opinió i la visió de l’atenció primària respecte a temes clínics i organitzatius, vam demanar al company Josep Casajuana un article divulgatiu sobre el PSA en el cribratge del càncer de pròstata de pacients asimptomàtics. El reproduïm a continuació:

El PSA? Si només és una anàlisi…

“Bon dia, doctor, venia per això de mirar-me la pròstata”. Aquesta pot ser la frase estàndard d’un pacient home de més de 50 anys que acudeix a la consulta sovint induït per algun familiar o amic. Li preguntem sobre els possibles símptomes i ens trobem amb un home que no té cap simptomatologia i que acudeix bàsicament per la prevenció del càncer de pròstata. L’expectativa, sovint resignada, del pacient en aquest moment és que li practiquem sense dilació un tacte rectal i li demanem una anàlisi anomenada PSA.

Atenció Primària, crisi i malestar emocional

Etiquetes

atenció primària de salut, condicionants socials, crisi, medicalització, patiment emocional, salut mental

Atencio-a-les-persones amb malestar emocional relacionat amb condicionants socials a l’atenció primària de salut

 

Document elaborat pel Grup de reflexió i acció (GRA) del FoCAP format per:

Marta Castelló, Mª José Fernández de Sanmamed, Judit Garcia, Mª Victòria Mazo, Juan Manuel Mendive, Mª Mercè Rico, Aurora Rovira, Elena Serrano i Francesca Zapater

 

La crisi econòmica que es va iniciar el 2008 i les polítiques d’austeritat aplicades han produït un important patiment social. La sortida de la crisi a escala macroeconòmica s’està produint amb nivells insuportables de desigualtat, i els problemes d’accés a un treball digne o a l’habitatge no tenen perspectiva de resoldre’s a curt termini. Estem ja en fase de cronificació de la pobresa d’un sector important de la població. El malestar psicològic relacionat amb la crisi i les pèrdues provocades per aquesta han evolucionat a un malestar relacionat amb la pobresa i la manca de perspectives de millora.

A les consultes d’atenció primària de salut (AP), el patiment causat per les dificultats socials té vàries maneres de presentar-se; ja sigui en forma de símptomes psicològics o en forma de símptomes orgànics. Les demandes que tenen l’origen en el patiment social sovint
inquieten els professionals, que ens trobem amb poques eines per a la seva comprensió, categorització i intervenció. La nostra reacció davant el patiment psicològic de vegades és de negació o rebuig, per la impotència que ens provoquen. La resposta que hi donem sovint és medicalitzada, centrada en posar etiquetes diagnòstiques de malaltia a processos que no ho són i en l’ús de fàrmacs per tractar-ne les manifestacions clíniques.