Els indicadors delaten

Etiquetes

altes hospitalàries, avaluació, indicadors, ingressos, urgències

“Si em dius com em mesures, et diré com actuaré”

(dita popular d’autor desconegut)

Fa temps que sabem com la manera de mesurar influeix de forma rellevant en la forma com actuem, ens modifica les pràctiques i també configura noves realitats. En tenim un exemple ben clar i proper en les proves per accedir a la formació com MIR que obliguen els alumnes de les facultats de medicina a memoritzar síndromes clíniques rares més que a aprendre a fer de metges.

No fa massa en Joan Gené alertava sobre el mal ús que es fa dels indicadors en el nostre entorn sanitari. Al febrer es completava a “Més enllà de la clínica” una entrada sobre les DPOs.

El 3 de juny en Juan Simó ens ha regalat una altra de les seves excel·lents entrades en el seu bloc sobre el tema dels indicadors: “Indicadores ignorados, calabobos de la gestión sanitaria”. En aquest cas reflexiona (i aporta dades) sobre fets quotidians que denoten, mostren-indiquen el què passa, i no s’usen ni se’n parla mai. Posa dos exemples:

El pla d’urgències (PLANUC). O com fer un pla per empitjorar

Etiquetes

adequació, atenció primària de salut, CAP, CUAP, eficiència, emergències, hospital, PLANUC, urgències

El PLANUC .O COM FER UN PLA PER EMPITJORAR (PDF)

Recentment el Departament de Salut ha presentat el PLANUC (PLA Nacional d’Urgències de Catalunya). És important abordar un tema mal resolt pel nostre sistema sanitari públic, que genera contínuament tensions i protestes i que vàrem analitzar arrel de l’habitual col·lapse hivernal.

Aplaudim la iniciativa del Departament d’intentar planificar l’atenció a les urgències, així com ho vàrem fer amb la reordenació de l’atenció domiciliària nocturna a Barcelona. Però, com analitzarem, el pla és molt deficitari.

El pla (PLANUC) defineix, encertadament, l’atenció urgent com aquella que “no admet demora en relació amb el potencial risc vital, o la percepció del ciutadà de la necessitat d’atenció immediata”. Per tant, el pla es dirigeix no sols a ordenar les emergències (allò que té un risc vital potencial) sinó també tota demanda d’atenció immediata per part dels ciutadans. No pot ser d’una altra manera. La realitat, a més, és molt tossuda; les mateixes dades (2016) que s’aporten són ben aclaridores:

• El 37,4% de l’atenció urgent va ser atesa per l’atenció primària; el 15% en CUAPs (Centres d’Urgències d’Atenció Primària).
• El 49,4% a hospitals (i un 50% eren de baixa complexitat: nivells 4-5 d’escala andorrana de triatge1)
• El 13,2% pel SEM (Sistema d’Emergències Mèdiques)

El 061 no pot ser l’entrada al sistema sanitari

Etiquetes

061, atenció continuada, emergències, porta d'entrada, urgències

Aquests dies el Departament de Salut està impulsant una campanya destinada a reorientar els ciutadans quan senten la necessitat d’acudir a un servei d’urgències hospitalari: http://web.gencat.cat/ca/actualitat/detall/Creus-que-has-danar-a-urgencies-Truca-al-061

La campanya està, amb tota probabilitat, motivada pel desgavell (habitual cada any) que s’està produint aquests dies en diversos serveis d’urgències hospitalaris de Catalunya.

La finalitat de la campanya sembla bona: procurar que el ciutadà, segons el problema de salut que tingui, consulti en el lloc més adient (en el seu benefici i en el de tota la comunitat): el seu propi centre de salut, els serveis d’atenció continuada de l’atenció primària (en els propis CAPs, en els serveis d’atenció continuada territorials, en CUAPs, en atenció a domicili) o en un servei d’urgències hospitalari.

Però la forma de fer-la i el missatge que es promou no són els més adients per a la finalitat que es busca. La intenció és bona, les eines equivocades. Veiem-ho amb més detall.

Ai, la grip! Un any més ens fa escac i mat

Etiquetes

epidèmia, grip, PIUC, saturació, urgències

La saturació de serveis no es produeix només als hospitals, també als CAP, malgrat no surtin cada dia a les notícies. Què passa? Com s’explica? Com es pot millorar?

Què passa?

En síntesi, el mateix que passa CADA ANY. La diferència és que respecte els últims anys s’ha assolit el nivell d’epidèmia durant el període de festes de Nadal i això ha col·lapsat els CAPs perquè hi havia menys personal. Es comença a donar el missatge de que moltes de les persones que van als hospitals haurien d’anar als CAPs i CUAPs. Però, poden aquests assumir tota aquesta demanda?

Posem uns exemples explicats per companyes que treballen a Barcelona:

“Al meu centre dilluns va ser horrorós per qui estava veient espontànies/urgències. Hi havia 2 metges de família i 1 pediatra de vacances. Van veure >170 visites amb 13 domicilis. Nosaltres no tenim límit d’espontànies (només que a partir de les 13h al matí i les 17 h a la tarda, ja no t’apunten més pacients). Jo m’havia bloquejat (fent trampes) l’agenda i la vaig desbloquejar al matí. Vaig visitar 15 espontànies a més de la programada. Dimarts també va estar a tope, però millor. I avui fins al migdia estava tot bastant controlat. Avui només he tingut dues espontànies (a més de la programada). És cert que nosaltres som centre docent i això ajuda molt perquè les coses no es desbordin.”

Resultats 2015: podem estar contents?

Etiquetes

adequació, atenció primària, avaluació, central de resultats, efectivitat, eficiència, indicadors, satisfacció, urgències

De nou s’ha publicat l’informe de la Central de Resultats per a l’Atenció Primària, ara amb les dades corresponents al 2015. Ens trobem amb un document més extens que el de l’any 2014, amb 41 indicadors agrupats en els apartats de:

• Dades generals

• Satisfacció de les persones usuàries

• Adequació

• Efectivitat

• Eficiència

• Projecte Essencial. Afegint valor a la pràctica clínica

• Tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)

• Tema de l’any: factors de risc més comuns.

Les dades s’ofereixen de manera global i desagregada per equips, cosa que permet tenir una informació molt detallada i de gran valor tant per a les tasques de gestió com per a les assistencials i per poder-ne treure línies de millora. Si bé enguany s’han incorporat alguns indicadors nous, que ens permeten tenir una visió més àmplia de la nostra activitat i dels seus resultats, considerem que els informes no reflecteixen l’extensa i complexa activitat que portem a terme a l’atenció primària. Una de les novetats d’aquest any és la inclusió de la satisfacció dels usuaris, amb 6 preguntes, i com a tema de l’any, els factors de risc més comuns. Hi ha aspectes que són fonamentals de l’AP com és l’atenció al malestar emocional i a la salut mental en general que es recullen només de manera indirecta amb la prescripció de benzodiazepines per a l’insomni per a gent gran. Els mateixos autors de l’informe reconeixen les seves limitacions i es proposen ampliar-lo de cara a pròximes edicions. Hi trobem a faltar també algun indicador de la satisfacció o qualitat de vida dels professionals.

No pretenem fer una anàlisi exhaustiva de l’informe ni un resum, però sí que volem comentar alguns punts.

Per una cultura mèdica de la bona mort

Etiquetes

cronicitat, cultura, mort, professionals, urgències

El blog Avances en Gestión Clínica ens regala una importantíssima reflexió de Gustavo Tolchinsky (@gtolchinsky), metge internista, sobre l’actitud dels metges en l’atenció a les persones amb patologies cròniques avançades amb mala qualitat de vida, quan la seva situació es deteriora i acaben a l’hospital.

La tendència generalitzada a urgències és posar en marxa les mesures necessàries per a evitar la mort del pacient. Només a posteriori es fa evident que potser s’ha privat la persona de l’oportunitat de morir “bé”.  L’autor assenyala que “ser capaç de detectar el moment en què el pacient té l’oportunitat biològica de morir sense una agonia prolongada és tant important com conèixer a la perfecció els tractaments que poden ser eficaços per a estabilitzar el pacient que tenim al davant”.

Tan encertat és el post del Dr. Tolchinsky com el comentari del company Demetrio R Padilla on qüestiona per què aquests pacients acaben a l’hospital. Tenim un problema cultural que nega i oculta la mort com a horitzó de totes les vides, fins i tot en situacions en què la mort és el més natural. En aquest sentit, l’atenció primària té un paper fonamental, per la possibilitat que té de parlar del final de la vida i de treballar de forma longitudinal amb els pacients i les famílies. Però això no és possible sense la implicació i la dedicació dels professionals, sense els recursos i la formació necessaris per a poder donar a les persones una atenció pal·liativa que els permeti una bona mort.

Seguir comptant llits forma part del segle passat

Etiquetes

atenció continuada, atenció primària de salut, coordinació, despesa, hospitals, urgències

 

 

L’article España, a la cola de Europa en camas de hospital por habitante publicat a El País fa referència a un un informe publicat recentment pel Ministerio de Sanidad on es comparen diferents sistemes sanitaris dels països de la UE.
Com assenyala l’economista consultat, els llits d’hospital per habitant no són un bon indicador de la qualitat d’un sistema sanitari ni de la salut de la població. El mateix passa amb altres indicadors tradicionalment utilitzats i que sovint apareixen en les reivindicacions legítimes de la ciutadania que vol defensar un sistema nacional de salut universal i de qualitat i que també són esgrimides pels polítics i gestors, quan les xifres els són favorables. La despesa sanitària com a percentatge del PIB pot estar ben o mal utilitzada en benefici de la salut de la població; la salut percebuda es pot veure influenciada per factors aliens a la salut.

L’important, en el segle XXI no serà el nombre de llits (ni el d’intervencions, ni molt menys el d’hospitals…) sinó el nombre de solucions donades a les necessitats dels ciutadans. Com a ciutadà m’és igual tenir menys llits d’hospital, si m’asseguren un dispositiu assistencial capaç d’operar-me d’apendicitis si ho necessito i d’atendre correctament, en el meu domicili (per què no..?) el postoperatori.

Que un malalt passi unes quantes jornades “ingressat” a urgències no és tolerable i cal donar-hi solució, però cal fugir del simplisme a l’hora d’explicar el col·lapse de les urgències hospitalàries. Potser hi té a veure:

• el tancament de punts d’atenció continuada en l’atenció primària,
• l’incentiu per donar altes hospitalàries precoces,
• l’absència de metge d’atenció primària de referència durant el període estival per la nul·la contractació de substituts durant les vacances,
• el cas omís a les recomanacions dels metges de capçalera respecte a les necessitats d’atenció dels pacients en altres nivells assistencials,
• la manca de coordinació i comunicació reals i efectives entre l’atenció primària i els hospitals i la resta de dispositius i recursos sanitaris,
• el trencament de la universalitat de l’atenció que deixa les urgències com a única porta per l’atenció sanitària de molts ciutadans
•  i altres factors que s’han de tenir en compte a l’hora de buscar respostes.

El que sí és un desastre sanitari, per la salut dels ciutadans i pel mateix sistema, és haver abandonat l’idea d’una atenció basada en l’atenció primària per una atenció basada en les urgències.

 

El 061 no dóna l’abast

Etiquetes

atenció continuada, retallades, urgències

Segons informa El Pais el 061 deixa d’atendre desenes de trucades cada dia.

Als CAP tampoc es poden atendre trucades per manca de personal administratiu, s’han endarrerit les consultes per manca de metges i infermeres, moltes visites a domicili es fan fora d’horari, els professionals estem saturats, què més ha de passar?

La racionalització dels serveis d’atenció continuada

Etiquetes

atenció continuada, urgències

FoCAP fa una anàlisi de l’actual situació de tancament de centres d’atenció primària a les nits, advertint dels perills en termes de salut i eficiència que pot ocasionar. També fa noves propostes per a aquest context de crisi, com aturar els tancaments de centres i fer un nou Pla d’Atenció Continuada i Urgent a Catalunya amb la participació d’entitats d’AP, especialitzada i ciutadans. Llegeix i anima’t a opinar sobre la situació actual i les propostes!