12 minuts per visita a costa de què?

Etiquetes

accessibilitat, exclusió sanitària, urgències

La plataforma PASUCat lluita per l’accés a la sanitat pública de les persones estrangeres afectades per les lleis de l’exclusió sanitària. Tanmateix, arran d’un cas que hem atès a la PASUCat, hem comprovat que tenir targeta sanitària no garanteix poder accedir a l’atenció sanitària de qualitat que tothom mereix.

A inicis de gener, una noia argentina que viu a Badalona va sol·licitar visita amb el seu metge/ssa de capçalera al CAP Nova Lloreda per un problema dermatològic que havia de resoldre el més aviat possible. Donat que la llista d’espera era de vàries setmanes, va optar per demanar visita urgent al mateix CAP. Sorprenentment aquesta visita li va ser denegada.

Segons ens van explicar els administratius del mateix CAP, existeix un límit diari de visites que els metges/ses de família del CAP poden assumir, ja siguin programades com urgents i quan “s’acaben els torns d’urgències” envien a la resta de malalts a les Urgències de l’hospital.

Davant la impossibilitat de ser atesa al seu CAP, la noia va acudir a la Unitat d’Atenció Continuada (ACUT) del CAP Dr. Robert. Però en aquest ACUT, fins a les 20 hores, només visiten les urgències dels pacients de la seva zona assignada. Donat que aquesta noia pertanyia a una altra zona, havia d’esperar fins a les 20 hores per ser atesa.

Davant l’absència de visites disponibles, a tots dos centres van recomanar-li el mateix: el millor que podia fer era anar-se’n a les urgències de l’hospital.

Aquestes barreres d’accessibilitat als centres d’atenció primària de Badalona són incompatibles amb la qualitat assistencial que demanem al nostre sistema sanitari.

Arran dels acords signats per l’ICS i el sindicat Metges de Catalunya, s’ha establert un temps mínim de 12 minuts per cada visita mèdica, limitant el nombre màxim de visites diàries. En contrapartida, això ha provocat que la resta de malalts siguin derivats a les urgències hospitalàries. Per tant hi ha una multitud de pacients, amb malalties comunes sense cap gravetat, que es veuen forçats a saturar els serveis d’urgències dels hospitals.

No es pot sacrificar l’accessibilitat dels pacients per garantir un temps mínim de 12 minuts per visita. Aquest límit de visites ha d’estar acompanyat d’altres mesures -entre elles un augment del pressupost- per garantir que tothom sigui atès. Tancar les portes dels nostres CAPs i derivar pacients als hospitals no és millorar la qualitat de l’Atenció Primària sinó tot al contrari, malmetre-la i desvirtuar-la de la seva funció. No només és més ineficient i costós sinó que té conseqüències nefastes en la salut dels pacients.

Els MIR de Granada en vaga

Etiquetes

Granada, MIR, mobilitzacions, professionals, urgències, vaga

Des del divendres 11 de maig, els residents MIR de Granada estan en situació de vaga indefinida. Sota el lema #SoyMir y @Urgenciasdignas, volen denunciar la situació de desprotecció i precarització en la qual estan realitzant les guàrdies als serveis d’urgències dels 3 hospitals docents de Granada. Les seves reclamacions se centren en la manca de tutorització i supervisió durant les guàrdies i la sobrecàrrega assistencial a què estan sotmesos, en unes condicions que consideren clarament deficients (jornades prolongades, pràcticament sense descansos, persistència de serveis on no es lliura la guàrdia, etc.). En conseqüència la qualitat de l’assistència, la salut dels pacients i la dels propis professionals, així com la formació dels MIR, es veu afectada i minvada. En aquest breu vídeo ens expliquen els motius que els han conduït a la vaga i perquè reclamen unes urgències dignes (aquí podeu accedir al seu manifest).

Per posar solució a aquesta situació no demanen un augment del seu sou sinó canvis estructurals i ampliació dels equips de professionals que atenen als serveis d’urgències ja que consideren que actualment són insuficients.

La grip: no es pot o no es vol?

Etiquetes

epidèmia, grip, planificació, saturació, urgències

Article de Francesca Zapater al diari de la sanitat.

Gener del 2018: déjà vu

Imatge obtinguda de: http://cosmoplug.com/deja-vu-recuerdos-nuestra-vida-universo-paralelo/

 

La grip ens porta, un any més, a un evident i llastimós déjà-vu de diversos fets: l’epidèmia, la saturació de centres, la queixa, les causes, les no solucions… I un any més surten a la llum les dificultats del sistema sanitari català – i no català- per donar resposta a un problema de salut anual i previsible i a les demandes de la població.

En efecte, com cada hivern, ens visiten el virus de la grip i altres microbis que afecten una part important de la població. Per a persones joves i sanes no acostumen a suposar cap problema greu. Sí que pot comportar problemes per a persones grans i amb patologia de base. Els més freqüents són en forma de complicacions, sobretot pneumònies o insuficiència respiratòria, o bé en forma de descompensacions de les malalties prèvies, com la insuficiència cardíaca. Però uns i altres, persones de baix risc i persones d’alt risc, acudeixen al sistema sanitari per rebre atenció.

Els serveis sanitaris d’atenció primària i hospitalària, habitualment saturats, ara estan sobresaturats. Per als pacients això es tradueix en hores de demora per ser atesos o dies d’estada a urgències esperant poder ingressar. Per als professionals, suposa una sobrecàrrega de visites que posa en perill tant la seguretat del pacient com la seva salut. A ningú se li escapa que és difícil fer una visita de manera correcta en cinc minuts o quan el nombre de persones a atendre en una jornada és de 40, 50 o més.

Els indicadors delaten

Etiquetes

altes hospitalàries, avaluació, indicadors, ingressos, urgències

“Si em dius com em mesures, et diré com actuaré”

(dita popular d’autor desconegut)

Fa temps que sabem com la manera de mesurar influeix de forma rellevant en la forma com actuem, ens modifica les pràctiques i també configura noves realitats. En tenim un exemple ben clar i proper en les proves per accedir a la formació com MIR que obliguen els alumnes de les facultats de medicina a memoritzar síndromes clíniques rares més que a aprendre a fer de metges.

No fa massa en Joan Gené alertava sobre el mal ús que es fa dels indicadors en el nostre entorn sanitari. Al febrer es completava a “Més enllà de la clínica” una entrada sobre les DPOs.

El 3 de juny en Juan Simó ens ha regalat una altra de les seves excel·lents entrades en el seu bloc sobre el tema dels indicadors: “Indicadores ignorados, calabobos de la gestión sanitaria”. En aquest cas reflexiona (i aporta dades) sobre fets quotidians que denoten, mostren-indiquen el què passa, i no s’usen ni se’n parla mai. Posa dos exemples:

El pla d’urgències (PLANUC). O com fer un pla per empitjorar

Etiquetes

adequació, atenció primària de salut, CAP, CUAP, eficiència, emergències, hospital, PLANUC, urgències

El PLANUC .O COM FER UN PLA PER EMPITJORAR (PDF)

Recentment el Departament de Salut ha presentat el PLANUC (PLA Nacional d’Urgències de Catalunya). És important abordar un tema mal resolt pel nostre sistema sanitari públic, que genera contínuament tensions i protestes i que vàrem analitzar arrel de l’habitual col·lapse hivernal.

Aplaudim la iniciativa del Departament d’intentar planificar l’atenció a les urgències, així com ho vàrem fer amb la reordenació de l’atenció domiciliària nocturna a Barcelona. Però, com analitzarem, el pla és molt deficitari.

El pla (PLANUC) defineix, encertadament, l’atenció urgent com aquella que “no admet demora en relació amb el potencial risc vital, o la percepció del ciutadà de la necessitat d’atenció immediata”. Per tant, el pla es dirigeix no sols a ordenar les emergències (allò que té un risc vital potencial) sinó també tota demanda d’atenció immediata per part dels ciutadans. No pot ser d’una altra manera. La realitat, a més, és molt tossuda; les mateixes dades (2016) que s’aporten són ben aclaridores:

• El 37,4% de l’atenció urgent va ser atesa per l’atenció primària; el 15% en CUAPs (Centres d’Urgències d’Atenció Primària).
• El 49,4% a hospitals (i un 50% eren de baixa complexitat: nivells 4-5 d’escala andorrana de triatge1)
• El 13,2% pel SEM (Sistema d’Emergències Mèdiques)

El 061 no pot ser l’entrada al sistema sanitari

Etiquetes

061, atenció continuada, emergències, porta d'entrada, urgències

Aquests dies el Departament de Salut està impulsant una campanya destinada a reorientar els ciutadans quan senten la necessitat d’acudir a un servei d’urgències hospitalari: http://web.gencat.cat/ca/actualitat/detall/Creus-que-has-danar-a-urgencies-Truca-al-061

La campanya està, amb tota probabilitat, motivada pel desgavell (habitual cada any) que s’està produint aquests dies en diversos serveis d’urgències hospitalaris de Catalunya.

La finalitat de la campanya sembla bona: procurar que el ciutadà, segons el problema de salut que tingui, consulti en el lloc més adient (en el seu benefici i en el de tota la comunitat): el seu propi centre de salut, els serveis d’atenció continuada de l’atenció primària (en els propis CAPs, en els serveis d’atenció continuada territorials, en CUAPs, en atenció a domicili) o en un servei d’urgències hospitalari.

Però la forma de fer-la i el missatge que es promou no són els més adients per a la finalitat que es busca. La intenció és bona, les eines equivocades. Veiem-ho amb més detall.

Ai, la grip! Un any més ens fa escac i mat

Etiquetes

epidèmia, grip, PIUC, saturació, urgències

La saturació de serveis no es produeix només als hospitals, també als CAP, malgrat no surtin cada dia a les notícies. Què passa? Com s’explica? Com es pot millorar?

Què passa?

En síntesi, el mateix que passa CADA ANY. La diferència és que respecte els últims anys s’ha assolit el nivell d’epidèmia durant el període de festes de Nadal i això ha col·lapsat els CAPs perquè hi havia menys personal. Es comença a donar el missatge de que moltes de les persones que van als hospitals haurien d’anar als CAPs i CUAPs. Però, poden aquests assumir tota aquesta demanda?

Posem uns exemples explicats per companyes que treballen a Barcelona:

“Al meu centre dilluns va ser horrorós per qui estava veient espontànies/urgències. Hi havia 2 metges de família i 1 pediatra de vacances. Van veure >170 visites amb 13 domicilis. Nosaltres no tenim límit d’espontànies (només que a partir de les 13h al matí i les 17 h a la tarda, ja no t’apunten més pacients). Jo m’havia bloquejat (fent trampes) l’agenda i la vaig desbloquejar al matí. Vaig visitar 15 espontànies a més de la programada. Dimarts també va estar a tope, però millor. I avui fins al migdia estava tot bastant controlat. Avui només he tingut dues espontànies (a més de la programada). És cert que nosaltres som centre docent i això ajuda molt perquè les coses no es desbordin.”

Resultats 2015: podem estar contents?

Etiquetes

adequació, atenció primària, avaluació, central de resultats, efectivitat, eficiència, indicadors, satisfacció, urgències

De nou s’ha publicat l’informe de la Central de Resultats per a l’Atenció Primària, ara amb les dades corresponents al 2015. Ens trobem amb un document més extens que el de l’any 2014, amb 41 indicadors agrupats en els apartats de:

• Dades generals

• Satisfacció de les persones usuàries

• Adequació

• Efectivitat

• Eficiència

• Projecte Essencial. Afegint valor a la pràctica clínica

• Tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)

• Tema de l’any: factors de risc més comuns.

Les dades s’ofereixen de manera global i desagregada per equips, cosa que permet tenir una informació molt detallada i de gran valor tant per a les tasques de gestió com per a les assistencials i per poder-ne treure línies de millora. Si bé enguany s’han incorporat alguns indicadors nous, que ens permeten tenir una visió més àmplia de la nostra activitat i dels seus resultats, considerem que els informes no reflecteixen l’extensa i complexa activitat que portem a terme a l’atenció primària. Una de les novetats d’aquest any és la inclusió de la satisfacció dels usuaris, amb 6 preguntes, i com a tema de l’any, els factors de risc més comuns. Hi ha aspectes que són fonamentals de l’AP com és l’atenció al malestar emocional i a la salut mental en general que es recullen només de manera indirecta amb la prescripció de benzodiazepines per a l’insomni per a gent gran. Els mateixos autors de l’informe reconeixen les seves limitacions i es proposen ampliar-lo de cara a pròximes edicions. Hi trobem a faltar també algun indicador de la satisfacció o qualitat de vida dels professionals.

No pretenem fer una anàlisi exhaustiva de l’informe ni un resum, però sí que volem comentar alguns punts.

Per una cultura mèdica de la bona mort

Etiquetes

cronicitat, cultura, mort, professionals, urgències

El blog Avances en Gestión Clínica ens regala una importantíssima reflexió de Gustavo Tolchinsky (@gtolchinsky), metge internista, sobre l’actitud dels metges en l’atenció a les persones amb patologies cròniques avançades amb mala qualitat de vida, quan la seva situació es deteriora i acaben a l’hospital.

La tendència generalitzada a urgències és posar en marxa les mesures necessàries per a evitar la mort del pacient. Només a posteriori es fa evident que potser s’ha privat la persona de l’oportunitat de morir “bé”.  L’autor assenyala que “ser capaç de detectar el moment en què el pacient té l’oportunitat biològica de morir sense una agonia prolongada és tant important com conèixer a la perfecció els tractaments que poden ser eficaços per a estabilitzar el pacient que tenim al davant”.

Tan encertat és el post del Dr. Tolchinsky com el comentari del company Demetrio R Padilla on qüestiona per què aquests pacients acaben a l’hospital. Tenim un problema cultural que nega i oculta la mort com a horitzó de totes les vides, fins i tot en situacions en què la mort és el més natural. En aquest sentit, l’atenció primària té un paper fonamental, per la possibilitat que té de parlar del final de la vida i de treballar de forma longitudinal amb els pacients i les famílies. Però això no és possible sense la implicació i la dedicació dels professionals, sense els recursos i la formació necessaris per a poder donar a les persones una atenció pal·liativa que els permeti una bona mort.

Seguir comptant llits forma part del segle passat

Etiquetes

atenció continuada, atenció primària de salut, coordinació, despesa, hospitals, urgències

 

 

L’article España, a la cola de Europa en camas de hospital por habitante publicat a El País fa referència a un un informe publicat recentment pel Ministerio de Sanidad on es comparen diferents sistemes sanitaris dels països de la UE.
Com assenyala l’economista consultat, els llits d’hospital per habitant no són un bon indicador de la qualitat d’un sistema sanitari ni de la salut de la població. El mateix passa amb altres indicadors tradicionalment utilitzats i que sovint apareixen en les reivindicacions legítimes de la ciutadania que vol defensar un sistema nacional de salut universal i de qualitat i que també són esgrimides pels polítics i gestors, quan les xifres els són favorables. La despesa sanitària com a percentatge del PIB pot estar ben o mal utilitzada en benefici de la salut de la població; la salut percebuda es pot veure influenciada per factors aliens a la salut.

L’important, en el segle XXI no serà el nombre de llits (ni el d’intervencions, ni molt menys el d’hospitals…) sinó el nombre de solucions donades a les necessitats dels ciutadans. Com a ciutadà m’és igual tenir menys llits d’hospital, si m’asseguren un dispositiu assistencial capaç d’operar-me d’apendicitis si ho necessito i d’atendre correctament, en el meu domicili (per què no..?) el postoperatori.

Que un malalt passi unes quantes jornades “ingressat” a urgències no és tolerable i cal donar-hi solució, però cal fugir del simplisme a l’hora d’explicar el col·lapse de les urgències hospitalàries. Potser hi té a veure:

• el tancament de punts d’atenció continuada en l’atenció primària,
• l’incentiu per donar altes hospitalàries precoces,
• l’absència de metge d’atenció primària de referència durant el període estival per la nul·la contractació de substituts durant les vacances,
• el cas omís a les recomanacions dels metges de capçalera respecte a les necessitats d’atenció dels pacients en altres nivells assistencials,
• la manca de coordinació i comunicació reals i efectives entre l’atenció primària i els hospitals i la resta de dispositius i recursos sanitaris,
• el trencament de la universalitat de l’atenció que deixa les urgències com a única porta per l’atenció sanitària de molts ciutadans
•  i altres factors que s’han de tenir en compte a l’hora de buscar respostes.

El que sí és un desastre sanitari, per la salut dels ciutadans i pel mateix sistema, és haver abandonat l’idea d’una atenció basada en l’atenció primària per una atenció basada en les urgències.