Joves, parlant: una antena sobre els malestars socials, sobre els seus malestars.

Etiquetes

adolescència, malestar emocional, patiment emocional, salut mental

Àgora fa referència a aquest espai públic i col·lectiu de les primeres ciutats a l’antiga Grècia. Era el lloc on transcorria tota l’activitat política, social, administrativa, comercial, etc. Era el lloc de trobada entre les persones i permetia reunions on es parlava com a societat.

Aquest espai d’Àgores es va iniciar el 18 de novembre de 2021, sobre “L’escolta, la presencialitat i la derivació en persones amb malestar emocional a l’Atenció Primària de Salut”. El passat 29 de març de 2022 vam celebrar una segona Àgora a La Lleialtat Santsenca, del barri de Sants a Barcelona, ​​organitzat per l’Associació Catalana de Professionals de Salut Mental (ACPSM-AEN Catalunya), la Fundació Congrés Català de la Salut Mental (FCCSM) i el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP). En aquesta ocasió, sobre “Els malestars emocionals en joves i adolescents en el moment actual”.

Quant en el títol que ens va convocar a la jornada, ens referim al moment actual, i considerem el malestar que suposa haver estat travessats per una situació de pandèmia, que encara persisteix, i que ha alterat les nostres vides. La del conjunt de la població, però amb conseqüències diferents segons les circumstàncies i moments vitals de cada persona.

Àgora de debat sobre els malestars emocionals en joves i adolescents en el moment actual

Etiquetes

adolescència, infància, malestar emocional, salut mental

El 18 de novembre de 2021, a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, es va celebrar un acte-debat sobre l’escolta, la presencialitat i la derivació en persones amb malestar emocional a l’Atenció Primària de Salut (APS).

Vàrem confluir professionals de l’APS, de la salut mental, gestors, ciutadania i activistes socials, en un debat obert i profund al voltant del tema dels malestars emocionals en persones adultes. Va ser un diàleg obert en el qual, sense barreres entre les ponents i les assistents, les paraules i les idees van fluir amb facilitat i la connexió es va produir amb rapidesa.

En acabar es van demanar més actes com aquell, més debats oberts, més espais compartits amb diferents visions i des de diferents angles d’observació. És per això que el FoCAP dona continuïtat a aquests espais en què, amb el nom d’Àgores, es pretén que siguin espais de cocreació de discurs, teoria i bones pràctiques.

I és en aquesta continuïtat que us anunciem la propera Àgora.

Comunicat per a la Fundació de la Marató de TV3 per avançar en la salut mental comunitària i superar reduccionismes en salut

Etiquetes

salut mental

COMUNICATMARATO(17062021)Baixa

La pròxima edició de la Marató de TV3, el desembre de 2021 es dedica a la salut mental i han començat les primeres notícies al respecte. Celebrem la decisió de l’elecció d’aquesta temàtica, donada la rellevància de la salut mental en la nostra societat i, especialment en aquest moment, en què estem convivint amb la crisi generada per la “sindèmia” pel COVID-19.

Hem observat que, en l’enfocament periodístic i científic que adopta TV3 hi ha, de forma subjacent, un concepte de salut mental de tipus biomèdic. Aquest model es fonamenta, bàsicament, en la consideració que l’origen dels trastorns mentals està en els desequilibris químics del cervell i, en conseqüència, la recerca i els tractaments que proposa per a la seva solució són de tipus biològic i farmacològic. No obstant això, la teoria dels desequilibris químics no és sostinguda per bona part de la investigació actual. Aquest és un model reduccionista quant a factors causants del malestar en salut mental, que comporta la medicalització del malestar i patiment psíquic i que, a més a més, repercuteix en un alt cost econòmic per al sistema sanitari.

CURADME

Etiquetes

condicionants socials, malestar emocional, malestar psicològic, malestar social, medicalització, salut mental

a mis hermanas locas
a las que siguen torturando

Queréis curarme de enfermedad
Queréis curarme de biología, 
de herencia genética, 
de mi explosivo sistema límbico.
Curadme de vacíos, si es que sabéis que lo nombro;
curadme de sombras, de diluvios,
curadme de abusos sexuales, de enredaderas creciendo,
curadme de descensos, de entrañas,
curadme de mi pobreza y no os sentiréis tan frustrados
Curadme de vuestros medicamentos, de vuestra industria,
curadme de vuestra suficiencia
curadme de vuestras correas, de vuestras coerciones.
Curadme si queréis, de vuestro dominio sobre lo que siento.
Curadme por dentro las autolesiones,
curadme como profesionales las vidas que he ido extraviando,
curadme del estado de shock de un dolor muy profundo.
Curadme del individualismo que promovéis, 
del do it yourself, del “si tú quieres, puedes”.
Curadme de las olas que vienen rompiendo en mí,
curadme de todas las etiquetas que me habéis hecho colocar 
y ocultar al mismo tiempo.
Curadme de trabajos mal pagados y amistades que se alejan,
curadme de la incomprensión de los míos,
Sobre todo, curadme de “la luz de gas”.
Recién comienzo a vivir sin odiar mi sufrimiento
mientras vuestras palabras lo envilecen.
Yo manejo mi abismo, ¡salid de él de una vez!. DEJAD de curarme

Poema de Sara R Gallardo @sarargallardo. 21 de març, dia de la poesia.

Descarregar pdf

Entrada traducida al castellano. Descargar pdf

La situació actual que estem vivim amb la pandèmia, les mesures preses per controlar-la i la crisi social conseqüent estan creant molts malestars psíquics i emocionals. Per tot allò se’ns anuncia una altra epidèmia: l‘epidèmia de patologia mental. Aquest anunci ens preocupa i ens fa molta por.

Nou document FoCAP: Al voltant del model d’atenció a la salut mental a l’atenció primària de salut.

Etiquetes

atenció primària de salut, document FoCAP, salut mental

Fa temps que el grup de treball en salut mental del FoCAP treballa en el document que avui publiquem. Es tracta d’un conjunt d’anàlisis i reflexions que arranca del Procés Assistencial en Salut Mental i Addiccions a la xarxa d’atenció primària elaborat pel Departament de Salut però que va més enllà i s’endinsa en els diferents models organitzatius per acabar amb propostes per a un model col·laboratiu entre l’Atenció Primària i els equips de Salut Mental. 

Esperem que sigui del vostre interès i que serveixi per desconnectar ni que sigui una mica de la COVID-19, perquè la resta de problemes segueix present. Amb aquesta entrada donem la benvinguda al mes d’agost i ens acomiadem fins el setembre quan tornarem amb les forces recuperades. 

Al voltant del model d’atenció a la salut mental a l’atenció primària de salut. Reflexions i propostes.

Hace tiempo que el grupo de trabajo en salud mental del FoCAP trabaja en el documento que hoy publicamos. Se trata de un conjunto de análisis y reflexiones que parte del Proceso Asistencial en Salud Mental y Adicciones en la red de atención primaria elaborado por el Departament de Salut pero que va más lejos y entra en los diferentes modelos organizativos para finalizar con propuestas para un modelo colaborativo entre la Atención Primaria y los equipos de Salud Mental. 

Esperamos que sea de vuestro interés y sirva para desconectar ni que sea un poquito de la COVID-19, porque el resto de problemas sigue presente. Con esta entrada damos la bienvenida al mes de agosto y nos despedimos hasta setiembre cuando volveremos con las fuerzas recuperadas. 

Acerca del modelo de atención a la salud mental en la atención primaria de salud. Refflexiones y propuestas. 

Psicòlegs a l’AP? En parlarem el dia 24 d’abril

Etiquetes

equips d'atenció primària, psicologia clínica, salut mental

Recordatori de la reunió per constituir un grup de reflexió sobre la proposta d’incorporació de professionals de psicologia als Equips d’Atenció Primària, tal com ja vàrem anunciar en la entrada

Psicòlegs a l’AP? Parlem-ne.

Quines oportunitats i quins riscos comporta? Quines poden ser les millors aportacions de la psicologia clínica en l’àmbit de l’atenció primària?

Serà el dia 24 d’abril de 16,30 a 18,30 a la seu de la CAMFIC, carrer Diputació, 316, Barcelona.

En aquesta primera reunió establirem els objectius del grup i la metodologia de treball. Si aquest dia no et va bé però estàs interessat/da envia un mail a: focap2009@gmail.com i et farem arribar els resultats de la reunió.

Psicòlegs a l’AP? Parlem-ne

Etiquetes

atenció primària de salut, psicòlegs, psicologia clínica, salut mental

Des del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), com a entitat de professionals, hem volgut contribuir al coneixement de les repercussions de la crisi i les polítiques d’austeritat en la salut mental de la població i a la millora de la seva atenció. Per aquesta raó, fa cinc anys es va constituir un grup de treball, anomenat Grup de Reflexió i Acció (GraFoCAP), fruit del qual va sorgir la publicació de dos documents: “Atenció a les persones amb malestar emocional relacionat amb condicionants socials a l’Atenció Primària de Salut” i “Consideracions per un abordatge social i sanitari del suïcidi a propòsit del Codi Risc de Suïcidi” .

El passat 22 de febrer de 2018 el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va presentar el nou model d’atenció a la salut mental i a les addiccions i anunciava la incorporació de psicòlegs clínics a tots els centres d’Atenció Primària catalans. En cas de realitzar-se aquest projecte, tindrà efectes en les persones ateses i en el conjunt del sistema, en especial en la pràctica de l’atenció al malestar emocional i a la salut mental que es duu a terme en els EAP i en els propis serveis de salut mental, tal com passa sempre amb tots els canvis en la provisió d’atenció sanitària.

Des del FoCAP ens plantegem continuar amb el treball iniciat el 2014 sobre l’atenció al patiment emocional a l’AP, iniciant un nou grup de treball per reflexionar sobre aquesta proposta d’incorporació de professionals de psicologia en els equips d’Atenció Primària. Quines oportunitats i quins riscos comporta? Quines poden ser les millors aportacions de la psicologia clínica en l’àmbit de l’atenció primària?…

Per això volem fer una convocatòria oberta a qualsevol professional d’AP que estigui interessada a participar.

Si vols venir a la primera reunió, serà el dia 24 d’abril de 16,30 a 18,30 h. a la CAMFIC, carrer de la Diputació 316, Barcelona.

En aquesta primera reunió establirem els objectius del grup i la metodologia de treball. Per començar adjuntem alguna bibliografia sobre el tema.

Si aquest dia no et va be però estàs interessat/da envia un mail a: focap2009@gmail.com i et farem arribar els resultats de la reunió.

Consideraciones para el abordaje social y sanitario del suicidio

Etiquetes

condicionants socials, CRS, prevenció, salut mental, suicidio

Hem traduït al castellà el document presentat el 31 de maig a Barcelona a petició de companys de fora de Catalunya.

Aquí està: Consideraciones para el abordaje social y sanitario del suicidio a propósito del Código Riesgo de Sucidio

Esperem que sigui d’interès per a amplis sectors de professionals. Malgrat que hi ha moltes referències al programa de prevenció implantat a Catalunya, el seu contingut és aplicable a les polítiques de totes les comunitats autònomes. I, malauradament, els fets ens segueixen emplaçant a portar a terme mesures de prevenció de la mort voluntària que és l’iceberg d’un gran patiment social.

Perquè ha tornat a passar. Fa uns dies la premsa informava de la mort per suïcidi d’una persona quan l’anaven a desnonar. Els temps més terribles potser han passat però no s’ha acabat el problema. Si fa uns anys la causa de desnonaments era l’impagament de l’hipoteca, ara és l’impagament de lloguers inassumibles. L’especulació amb l’habitatge de lloguer està portant a la pèrdua de la casa a moltes famílies, que es veuen privades d’un dret bàsic.

Parlem de la prevenció del suïcidi

Etiquetes

condicionants socials, prevenció, salut mental, suïcidi

Presentació del document  “CONSIDERACIONS PER A UN ABORDATGE SOCIAL I SANITARI DEL SUÏCIDI a propòsit del Codi Risc de Suïcidi”

Dia: Dijous, 31 de maig a les 18:30 h. Lloc: Seu de CAMFiC, carrer Diputació, 316. Barcelona.

Intervindran:

• Mª Luz Talavera. Vicepresidenta del FoCAP
• Elena Serrano. Metgessa de Família i membre del grup de treball del FoCAP
• Lucía Delgado. Portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH)
• Alberto Ortiz. Psiquiatre

Es tracta d’un document elaborat pel Grup de Reflexió i Acció del FoCAP que pretén reflexionar sobre l’atenció actual de les persones en risc de suïcidi i la principal iniciativa duta a terme a Catalunya en aquest terreny, el denominat Codi Risc de Suïcidi. Els autors donen continuïtat al document presentat fa dos anys ATENCIÓ A LES PERSONES AMB MALESTAR EMOCIONAL RELACIONAT AMB CONDICIONANTS SOCIALS A L’ATENCIÓ PRIMÀRIA DE SALUT  en el qual reclamen comprensions que tinguin en compte els factors socials i vivencials, i polítiques assistencials ancorades en la realitat comunitària i en el treball des de la subjectivitat de les persones per reduir els patiments i procurar un millor benestar material, físic i mental.

Psicòlegs a l’Atenció Primària?

Etiquetes

atenció primària de salut, equip d'atenció primària, patiment emocional, psicòlegs, salut mental

Foto: Elena Serrano

El Grup de Treball de Salut Mental de la SoMaMFyC (Sociedad Madrileña de Medicina Familiar y Comunitaria) ha publicat Algunas dudas sobre la introducción de psicólogos en atención primaria, document molt interessant sobre la introducció de psicòlegs als equips d’atenció primària (EAP) per fer teràpia grupal a persones amb trastorns d’ansietat, depressió i somatitzacions lleus i moderats que es durà a terme a la Comunitat de Madrid. Aquesta és la línia que se segueix també a Catalunya per donar resposta a l’alt volum de demanda per malestar emocional a les consultes d’atenció primària.

Des del FoCAP hem parlat d’aquest tema en entrades anteriors com la que reproduïa la intervenció de la presidenta Nani Vall-llossera a la III Jornada d’Atenció Primària i Psicologia (Patiment emocional: Meu? Seu? Nostre?) i amb el document  Atenció a les persones amb malestar emocional relacionat amb condicionants socials a l’Atenció Primària de Salut del Grup de Reflexió i Acció del FoCAP en què es feia una anàlisi de les conseqüències de la crisi en les persones ateses als EAP i es feien propostes no farmacològiques per atendre-les.