Consideraciones para el abordaje social y sanitario del suicidio

Etiquetes

condicionants socials, CRS, prevenció, salut mental, suicidio

Hem traduït al castellà el document presentat el 31 de maig a Barcelona a petició de companys de fora de Catalunya.

Aquí està: Consideraciones para el abordaje social y sanitario del suicidio a propósito del Código Riesgo de Sucidio

Esperem que sigui d’interès per a amplis sectors de professionals. Malgrat que hi ha moltes referències al programa de prevenció implantat a Catalunya, el seu contingut és aplicable a les polítiques de totes les comunitats autònomes. I, malauradament, els fets ens segueixen emplaçant a portar a terme mesures de prevenció de la mort voluntària que és l’iceberg d’un gran patiment social.

Perquè ha tornat a passar. Fa uns dies la premsa informava de la mort per suïcidi d’una persona quan l’anaven a desnonar. Els temps més terribles potser han passat però no s’ha acabat el problema. Si fa uns anys la causa de desnonaments era l’impagament de l’hipoteca, ara és l’impagament de lloguers inassumibles. L’especulació amb l’habitatge de lloguer està portant a la pèrdua de la casa a moltes famílies, que es veuen privades d’un dret bàsic.

Parlem de la prevenció del suïcidi

Etiquetes

condicionants socials, prevenció, salut mental, suïcidi

Presentació del document  “CONSIDERACIONS PER A UN ABORDATGE SOCIAL I SANITARI DEL SUÏCIDI a propòsit del Codi Risc de Suïcidi”

Dia: Dijous, 31 de maig a les 18:30 h. Lloc: Seu de CAMFiC, carrer Diputació, 316. Barcelona.

Intervindran:

• Mª Luz Talavera. Vicepresidenta del FoCAP
• Elena Serrano. Metgessa de Família i membre del grup de treball del FoCAP
• Lucía Delgado. Portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH)
• Alberto Ortiz. Psiquiatre

Es tracta d’un document elaborat pel Grup de Reflexió i Acció del FoCAP que pretén reflexionar sobre l’atenció actual de les persones en risc de suïcidi i la principal iniciativa duta a terme a Catalunya en aquest terreny, el denominat Codi Risc de Suïcidi. Els autors donen continuïtat al document presentat fa dos anys ATENCIÓ A LES PERSONES AMB MALESTAR EMOCIONAL RELACIONAT AMB CONDICIONANTS SOCIALS A L’ATENCIÓ PRIMÀRIA DE SALUT  en el qual reclamen comprensions que tinguin en compte els factors socials i vivencials, i polítiques assistencials ancorades en la realitat comunitària i en el treball des de la subjectivitat de les persones per reduir els patiments i procurar un millor benestar material, físic i mental.

Psicòlegs a l’Atenció Primària?

Etiquetes

atenció primària de salut, equip d'atenció primària, patiment emocional, psicòlegs, salut mental

Foto: Elena Serrano

El Grup de Treball de Salut Mental de la SoMaMFyC (Sociedad Madrileña de Medicina Familiar y Comunitaria) ha publicat Algunas dudas sobre la introducción de psicólogos en atención primaria, document molt interessant sobre la introducció de psicòlegs als equips d’atenció primària (EAP) per fer teràpia grupal a persones amb trastorns d’ansietat, depressió i somatitzacions lleus i moderats que es durà a terme a la Comunitat de Madrid. Aquesta és la línia que se segueix també a Catalunya per donar resposta a l’alt volum de demanda per malestar emocional a les consultes d’atenció primària.

Des del FoCAP hem parlat d’aquest tema en entrades anteriors com la que reproduïa la intervenció de la presidenta Nani Vall-llossera a la III Jornada d’Atenció Primària i Psicologia (Patiment emocional: Meu? Seu? Nostre?) i amb el document  Atenció a les persones amb malestar emocional relacionat amb condicionants socials a l’Atenció Primària de Salut del Grup de Reflexió i Acció del FoCAP en què es feia una anàlisi de les conseqüències de la crisi en les persones ateses als EAP i es feien propostes no farmacològiques per atendre-les.

Psicofàrmacs per a tot?

Etiquetes

DSM, indústria farmaceútica, medicalització, psicofàrmacs, salut mental, trastorn mental

 

Reproduïm un interessant article periodístic escrit per Mireia Rom i publicat a crític  sobre el consum de psicofàrmacs a Catalunya

9 raons que expliquen l’augment del consum de psicofàrmacs a Catalunya

Un 22,2% de la població de 15 a 64 anys havia pres hipnosedants (com ansiolítics, somnífers i sedants) algun cop en la vida segons l’última ‘Encuesta Domiciliaria sobre Alcohol y Drogas en España‘, del Ministeri de Sanitat, del 2013. És gairebé el triple que el 2005, quan aquest percentatge se situava en un 8,7%. Aquesta tendència també té impacte en els més joves: un 16,6% dels estudiants de secundària havia consumit psicofàrmacs el 2013, lluny del 6,8% de l’any 1994. I és que Catalunya i l’Estat espanyol són dos dels majors consumidors mundials de psicofàrmacs, amb un consum un 10% superior a la mitjana dels països de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). CRÍTIC analitza quin és el problema de fons d’aquest augment generalitzat del consum i investiga qui en treu partit.

Un diagnòstic, un fàrmac

El nombre de trastorns mentals s’ha duplicat en 60 anys: de 106 trastorns categoritzats el 1952 a 216 l’any 2013. Almenys així ho determina el ‘Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals‘ (conegut com a DSM, per la sigla en anglès), la referència mundial dels professionals de la salut per determinar quines conductes es poden associar a un trastorn mental. En psiquiatria, però, les fronteres són difuses, ja que no existeix una prova diagnòstica. És per això que molts professionals adverteixen del que consideren una sobrediagnosticació de trastorns mentals lleus i moderats. “Posar una etiqueta a coses tan normals com el malestar, la timidesa, la por… justifica l’ús de fàrmacs perquè les persones es consideren com a malaltes”, afirma Anna Vall-llossera, presidenta del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) i metgessa familiar i comunitària al CAP Bon Pastor, de Barcelona.

El treball artesà dels professionals de l’atenció primària

Etiquetes

atenció primària de salut, condicionants socials, patiment emocional, salut mental

El treball artesà dels professionals de l’Atenció Primària en el patiment emocional. La complexitat i la grandesa del dia a dia. (El treball artesà dels professionals de l’AP.pdf)

Aquest és el títol de la conferència  que la companya Mª José Fernández de Sanmamed va fer a la III Jornada de Benchmarking en Salut Mental a l’atenció Primària de l’ICS. Recuperem la salut mental celebrada a Barcelona el passat dia 23 de març i organitzada pel Grup Tècnic de Salut Mental.

La conferència es va basar en dos documents del FoCAP:

Atenció a les persones amb malestar emocional relacionat amb condicionants socials a l’Atenció Primària de Salut, que és el fruit del treball d’un grup de reflexió i acció que el FoCAP va posar en marxa fa dos anys.

I Diaris de trinxera on, como diu en la seva presentació, s’hi poden trobar històries tristes, històries tendres, gestos petits que fan veure la importància de les persones al costat de les persones… El nom «diaris de trinxera» vol recollir aquesta idea de ser en primera línia, de rebre tota la complexitat, les dificultats i la duresa del dia a dia. Significa el lloc on es produeix el contacte, on es toca de peus a terra, on es pot veure la realitat

Traducció al castellà i presentació als equips del document “Atenció al malestar emocional…”

Etiquetes

atenció primària de salut, condicionants socials, crisi, equips, malestar emocional, presentació, professionals, salut mental

El dia 31 de maig d’aquest any el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) va presentar el document “Atenció a les persones amb malestar emocional relacionat amb condicionants socials a l’Atenció Primària de salut”. El document va  ser elaborat per un grup de treball multidisciplinari que el FoCAP va constituir per contribuir al coneixement de les repercussions de la crisi i les polítiques d’austeritat en la salut mental de la població. Aquest grup de treball, anomenat Grup de Reflexió i Acció (GRA), s’emmarca en el projecte SEPAC (Suport Emocional a Persones Afectades per la Crisi) impulsat per la Fundació Congrés Català de Salut Mental, que també ha promogut i dirigit grups de reflexió i acció en l’entorn comunitari.

Avui presentem de nou el treball abordat pel GRA perquè s’acaba de traduir el document al castellà (Atención a las personas con malestar emocional relacionado con condicionantes sociales en Atención Primaria de Salud) després de les peticions de professionals d’arreu de l’estat.

I aprofitant aquesta fita volem oferir als professionals i equips d’atenció primària sessions de presentació del document que poden servir per avançar en un abordatge salutogènic i no medicalitzador d’aquests malestars emocionals provocats pels condicionants socials.

Amb aquesta finalitat hem elaborat una presentació (presentacio-malestar-emocional-focap-def) que posem a disposició de les persones i equips que hi puguin estar interessats. Si algun equip desitja que alguna de les autores del document condueixi presencialment la sessió, ho pot  demanar a focap2009@gmail.com.

Psicofàrmacs que maten i denegació organitzada

Etiquetes

antidepressius, antipiscòtics, corrupció, indústria farmaceútica, metges de família, psicofàrmacs, psiquiatria, salut mental, trastorn mental

Recentment s’ha presentat a Barcelona i a Madrid el llibre Psicofármacos que matan y denegación organitzada del professor Peter Gotszche, fundador de The Nordic Cochrane Centre i Catedràtic de Disseny i Anàlisi en Investigació Clínica de la Universitat de Copenhaguen. El llibre, basat en la revisió d’estudis i metanàlisis ofereix una visió molt crítica sobre la suposada efectivitat i els efectes adversos dels psicofàrmacs i destapa les maniobres falsificadores d’empreses farmacèutiques i la corrupció de molts líders professionals del camp de la psiquiatria.

Gotszche es pregunta què és tenir una malaltia mental, i expressa la seva preocupació pels mètodes diagnòstics actuals basats en qüestionaris i escales més que en les històries personals, així com per la dificultat de diferenciar entre un pacient mentalment sa i un altre que no ho està. En la seva opinió el sistema DSM, i cada vegada més en les seves successives versions, crea trastorns i epidèmies falsos i indueix a un ús massiu de psicofàrmacs.

En base a una rigorosa crítica a com s’han fet i interpretat els estudis, la majoria finançats per la indústria, posa en qüestió l’efectivitat dels antidepressius ISRS dels quals diu que no redueixen la taxa de suïcidis, sinó que l’augmenten, i els atribueix la responsabilitat de conductes violentes, fins i tot homicides, de les persones que els prenen, en especial de nens i adolescents. Aquesta afirmació està fonamentada en una forta evidència.

Què es diu del malestar emocional de causa social?

Etiquetes

atenció primària de salut, condicionants socials, crisi, malestar emocional, salut mental

El dia 31 de maig es va presentar el document Atenció-a-les-persones amb malestar emocional relacionat amb condicionants socials a l’atenció primària de salut. En l’acte van intervenir: Nani Vall-llossera, presidenta del FoCAP, Lluís Isern, coordinador del projecte SEPAC (Suport emocional a persones afectades per la crisi) i membre de la Fundació Congrés Català de Salut Mental,  Elena Serrano, metgessa de família i coautora del document, i Josep Moya,  psiquiatra i coordinador de l’Observatori de Salut Mental Comunitària de Catalunya. Tots ells van remarcar la importància dels condicionants socials en la salut, la demanda que rebem a l’APS de persones amb malestar emocional i la importància de que s’abordi de manera saludable i no iatrogènica.

Durant l’acte es va projectar el vídeo realitzat per Montse Salgado, Gemma Torrell i Alba Martín “Malestar emocional, condicionants socials i Atenció Primària de Salut”    en el qual persones del carrer i professionals responen a les preguntes:

• Què opines sobre la freqüència de pacients amb malestars relacionats amb condicionants socials i econòmics?
• Coneixeu algú que tingui problemes econòmics que li hagin provocat o empitjorat un problema de salut?
• Sap si ho han parlat amb algú, a nivell de la família o amics?
• Quines opcions d’abordatge et planteges quan es presenten a la consulta?
• Com vius aquest tipus de demandes?

El document ha despertat interès en professionals i mitjans de comunicació. Ha tingut més de 600 entrades des del nostre blog i ha estat recollit per:

Diari de la sanitat

Ara

RAC 1, programa No ho sé. Podcast de les 21h de l’1 de juny a partir del minut 43.

 

Atenció Primària, crisi i malestar emocional

Etiquetes

atenció primària de salut, condicionants socials, crisi, medicalització, patiment emocional, salut mental

Atencio-a-les-persones amb malestar emocional relacionat amb condicionants socials a l’atenció primària de salut

 

Document elaborat pel Grup de reflexió i acció (GRA) del FoCAP format per:

Marta Castelló, Mª José Fernández de Sanmamed, Judit Garcia, Mª Victòria Mazo, Juan Manuel Mendive, Mª Mercè Rico, Aurora Rovira, Elena Serrano i Francesca Zapater

 

La crisi econòmica que es va iniciar el 2008 i les polítiques d’austeritat aplicades han produït un important patiment social. La sortida de la crisi a escala macroeconòmica s’està produint amb nivells insuportables de desigualtat, i els problemes d’accés a un treball digne o a l’habitatge no tenen perspectiva de resoldre’s a curt termini. Estem ja en fase de cronificació de la pobresa d’un sector important de la població. El malestar psicològic relacionat amb la crisi i les pèrdues provocades per aquesta han evolucionat a un malestar relacionat amb la pobresa i la manca de perspectives de millora.

A les consultes d’atenció primària de salut (AP), el patiment causat per les dificultats socials té vàries maneres de presentar-se; ja sigui en forma de símptomes psicològics o en forma de símptomes orgànics. Les demandes que tenen l’origen en el patiment social sovint
inquieten els professionals, que ens trobem amb poques eines per a la seva comprensió, categorització i intervenció. La nostra reacció davant el patiment psicològic de vegades és de negació o rebuig, per la impotència que ens provoquen. La resposta que hi donem sovint és medicalitzada, centrada en posar etiquetes diagnòstiques de malaltia a processos que no ho són i en l’ús de fàrmacs per tractar-ne les manifestacions clíniques.

L’atenció primària davant el malestar emocional

Etiquetes

atenció primària de salut, condicionants socials, crisi, malestar emocional, professionals, salut mental

SI ENCARA NO HO HAS FET, ET POTS INSCRIURE AQUÍ