L’AP pública amb les persones en situació de sensellarisme. Dues experiències territorials

Etiquetes

accessibilitat, atenció comunitària, atenció primària de salut, drets, longitudinalitat, sensellarisme

Viure al carrer suposa una vulneració constant de drets i comporta un deteriorament de la salut física i mental de les persones i un risc de patir violència física i verbal.  Aquest col·lectiu té una prevalença més gran de problemes de salut, tenen una mortalitat entre 3 i 4 cops superior a la població general i tenen una esperança de vida aproximadament 30 anys menor. Tot i el seu pitjor estat de salut, les persones sense llar utilitzen menys el sistema sanitari, especialment l’Atenció Primària, fent un ús més gran dels serveis d’urgències.

Algunes de les barreres que les persones amb experiència viscuda de sensellarisme troben per accedir i utilitzar els recursos sanitaris i socials estan relacionades amb la violència estructural, és a dir, amb estructures socials que els exclouen impedint que cobreixin les seves necessitats bàsiques. Les persones que viuen aquesta realitat pateixen una deshumanització i marginació que condiciona el seu accés als recursos i la seva acceptació. Aquests factors estructurals interaccionen amb altres factors personals com la baixa autoestima relacionada amb el procés de sensellarisme, l’estigma associat a aquest i els problemes de salut mental. Aquesta situació d’exclusió es veu agreujada per la superposició d’altres factors com el gènere , el procés migratori o l’edat .

“No es pot reformar l’atenció primària sense reformar el sistema sanitari en el seu conjunt”

Etiquetes

atenció primària, COVID19, longitudinalitat

Coincidint amb el moment de deixar la seva consulta de Sant Julià de Vilatorta, el Diari de la Sanitat ha fet una entrevista al nostre company Albert Planes. Amb la perspectiva de 33 anys fent de metge del poble, l’Albert parla amb la periodista Èlia Pons del moment actual de l’atenció primària i del sistema sanitari, de com ha afectat la pandèmia de COVID19, l’esgotament dels professionals dels CAPs, la valentia política que cal per capgirar la situació, el valor de longitudinalitat que ha pogut construir amb els seus pacients i com és ser metge rural.

President de la SEMFyC i la CAMFiC i membre del FoCAP des del seu inici, l’Albert segueix sent un referent per nosaltres i per moltes generacions de professionals d’atenció primària. Per ara seguirà amb alguna activitat assistencial i assessorant en el desplegament de la Llei de Regulació de l’Eutanàsia.

Gràcies per tant, gràcies per seguir!

Aquí teniu l’enllaç a l’entrevista.

Com ensenyar a ser generalistes?

Etiquetes

complexitat, docència, longitudinalitat

La revista Canadian Family Physician va publicar el passat mes d’octubre l’article “La pràctica del generalisme en medicina de família. Sis conceptes per ensenyar-lo“,

L’article comença definint el generalisme com “una filosofia assistencial… que es distingeix pel compromís amb l’amplitud de la pràctica dins de cada disciplina i la col·laboració amb l’equip sanitari més ampli per a respondre a les necessitats dels pacients i de la comunitat”. Els metges i metgesses generalistes tenen una pràctica d’un ampli abast: diagnostiquen i gestionen problemes clínics diversos, indiferenciats i sovint complexos, i proporcionen una àmplia gamma de serveis. La pràctica generalista s’associa amb la millora dels resultats dels pacients i l’ús eficient del sistema sanitari. Existeix consens generalitzat perquè els estudiants estiguin exposats i es graduïn amb competències generalistes que es traslladin a qualsevol especialitat que triïn. Malgrat això, el concepte de generalisme sovint no és evident; mentre que els estudiants experimenten la pràctica generalista en la medicina de família o en altres contextos generalistes, rares vegades es fa esment explícit als constructes teòrics que constitueixen el generalisme.

Recomanat: influència de l’organització i les característiques dels equips d’atenció primària en la longitudinalitat

Etiquetes

equips d'atenció primària, longitudinalitat

En aquest blog ens hem atipat de parlar de la longitudinalitat a l’atenció primària i dels seus beneficis. Avui compartim una entrada del blog del SISAP (Sistemes d’Informació dels Serveis d’Atenció Primària) de l’ICS que fa referència a un article que han publicat al BMC Family Practice, «Influence of organization and demographic characteristics of primary care practices on continuity of care: analysis of a retrospective cohort from 287 primary care practices covering about 6 million people in Catalonia». És una anàlisi d’abans de la pandèmia, de finals del 2019 en el que troben que tot i que en general la longitudinalitat dels EAP és bona, els EAP que s’organitzen amb agendes d’urgència o que afavoreixen l’atenció immediata tenen menor longitudinalitat.

En la mateixa entrada analitzen com ha disminuït la longitudinalitat amb la pandèmia i advoquen per recuperar-la. És un repte per a professionals, equips i directius. Esperem que des de l’ICS es promoguin canvis organitzatius conseqüents.

Aquí trobareu l’entrada:

Influència de l’organització i les característiques dels equips d’atenció primària en la longitudinalitat

Longitudinalitat, atenció primària i salut: l’evidència és tossuda

Etiquetes

atenció primària de salut, longitudinalitat, valors primaristes

Descarregar en pdf

Entrada traduïda al castellà. Descarregar en pdf

No hi ha cap mes que les revistes científiques no publiquin algun article confirmant els beneficis de la longitudinalitat pròpia de l’atenció primària sobre la salut de les persones. Tot i que aquests beneficis són molt més rellevants que els obtinguts i publicats en estudis que ocupen espais en mitjans de comunicació generalista, els beneficis “només” d’una relació terapèutica per tot i durant tota la vida, no apareixen mai a la premsa. Tampoc determinen decisions polítiques i de gestió encaminades a preservar i potenciar la longitudinalitat que només una atenció primària forta i amb poder real dins del sistema sanitari pot oferir.

A continuació algunes de les referències bibliogràfiques dels darrers mesos que demostren l’impacte positiu de l’atenció primària en disminuir mortalitat, millorar l’ús del sistema sanitari i disminuir inequitats en salut.

Represa amb més longitudinalitat

Etiquetes

COVID19, longitudinalitat, post-COVID19, valors primaristes

La COVID-19 està posant contra les cordes l’atenció primària de salut (APS) i qüestionant el seu futur. De fet, però, la pandèmia en sí només hi té una part de culpa. La resta cal atribuir-la al dèficit estructural en equipaments i personal que s’arrossega des de fa anys, i a les mesures organitzatives dels equips que es prenen des del mes de març i que no s’han revertit. Tancament de CAP i consultoris, dràstica reducció de les vistes presencials, agendes úniques per tasques, pèrdua de professionals referents, i altres, són mesures que encara estan presents en molts centres. Professionals i ciutadania reclamem des de fa temps la tornada a la «normalitat», si més no, deixar enrere l’excepcionalitat que es va imposar els primers mesos de la pandèmia.

La realitat no és la mateixa en tot el territori, en alguns llocs les visites presencials s’han recuperat de manera raonable, però en d’altres encara és una assignatura pendent. Es diu que no tornarem a tenir el que teníem, que alguns canvis es quedaran per sempre. Probablement serà així després de la sacsejada pandèmica. Però, com ha de ser la «nova normalitat»? Sobre quines bases s’ha d’edificar? L’actual moment no deixa de ser una oportunitat per repensar i reconstruir l’APS, partint d’allò que ens diu l’evidència. No necessitem invents improvisats, només es tracta de portar a la pràctica el millor coneixement. Actualment hi ha formes d’organització diverses i això no és negatiu, mostra les particularitats de cada lloc, si bé no sempre responen als criteris que defineixen l’APS i a vegades es va cap a una atenció distant, despersonalitzada i dispensaritzada.

La situació és molt fràgil, el sistema trontolla, les necessitats de la població són molt altes i les professionals estan molt cansades. En aquest estat crític es precisen bones orientacions per sortir-ne amb èxit, és a dir, que l’APS representi el paper que li pertoca en el sistema i la societat. És un repte que emplaça els i les professionals, però de manera primordial les administracions públiques implicades.

Recentment, la Direcció assistencial d’atenció primària i a la comunitat de l’Institut Català de la Salut està presentant als equips d’atenció primària (EAP) un esborrany de document titulat Recuperem i enfortim l’Atenció Primària, recomanacions per a la represa. Aquest document aposta de manera decidida per «recuperar la presencialitat, la longitudinalitat i l’accessibilitat, per garantir i ampliar el contacte directe amb els nostres pacients, necessari per al diagnòstic i seguiment de problemes de salut, en un entorn de centres segurs i oberts». En l’apartat de propostes de millora es fa referència a aspectes assistencials, organitzatius, espais i tecnologia, professionals i ciutadania. El document marca objectius ben definits per a la recuperació de l’APS basats en l’accessibilitat, la longitudinalitat, la capacitat de resposta, la presencialitat, i la distribució de tasques dins de l’equip.

El SEM es menja l’Atenció Primària

Etiquetes

accessibilitat, longitudinalitat, porta d'entrada, seguretat, SEM

Fa uns dies, una amiga em va explicar que havien trucat al 061 a les 21 h perquè la mare no es trobava bé. Semblava una infecció d’orina. Van demanar si algú la podia anar a veure. Els van dir que passaven l’avís. A les 2 de la matinada continuava amb molt de dolor i ningú va contactar amb elles. Van reclamar al 061 i els van dir que la demanda estava tancada. A les 8 van anar al CAP i sorpresa!! Quan la infermera va demanar autorització de Fosfomicina, va veure que ja estava posada a la recepta electrònica. L’havia gestionat algú del SEM. Ningú havia contactat amb elles, però el medicament ja s’havia prescrit.

Increïble. El butlletí Info notícies, de la Unitat de coordinació i estratègia del medicament, en el seu número de novembre, ens dona la següent notícia:

En diverses ocasions hem qüestionat el paper del 061/SEM com a porta d’entrada al sistema i hem criticat el fet que se li atorguin més i més funcions que envaeixen el camp de l’Atenció Primària de Salut (APS). Hem defensat amb arguments i documentació científica el valor de la longitudinalitat de l’atenció per a la salut de la població i per a la sostenibilitat del sistema. La relació longitudinal, a més de ser terapèutica, és un garant de la qualitat de l’atenció i de la seguretat del pacient, gràcies al coneixement profund de la persona al llarg del temps.

Davant d’aquesta nova iniciativa hem d’insistir:

• Crear noves vies d’accés a l’atenció sanitària afecta la capacitat resolutiva del sistema, crea duplicitats, afecta l’equitat i confon la població. La porta d’entrada al sistema ha de ser l’APS.
• L’oferta d’atenció sanitària telefònica centralitzada no resol una demanda, sinó que crea una demanda.
• Aquestes visites “extra” fetes en dispositius fora dels equips no serveixen per alliberar els equips de feina (com es demostra en el cas que s’explica a l’inici d’aquest post).
• Programar visites des del 061 a les agendes dels centres d’APS genera duplicitats, errors per desconeixement de funcionament del centre, dificultat en la gestió de la demanda per no atendre-la directament el personal administratiu sanitari del CAP.
• Els problemes de salut d’una persona no es poden desvincular de la seva història vital, del seu entorn físic, del seu context sociolaboral i familiar, ni de la comunitat on viu.
• Els problemes de salut que s’han triat per fer la prescripció des del 061 perquè són considerats “banals” sovint no ho són (ni les cistitis, ni les lumbàlgies agudes ni les vaginitis) i requereixen un abordatge sensible i amb confiança.
• L’atenció a distància comporta problemes de seguretat potencialment greus pel pacient (i més si qui l’atén no coneix el pacient). Malgrat la tendència actual a la telemedicina, aquests no s’estan avaluant.
• L’accés a la història clínica des d’aquests dispositius afecta la confidencialitat. Cada vegada més professionals aliens a la persona que consulta accedeixen a tota la seva informació íntima. Caldria fer una reflexió sobre quins valors estan en joc i quina informació es vol compartir, sempre comptant amb la persona titular de la informació.
• Posar la immediatesa per davant de l’accessibilitat amb longitudinalitat i integralitat, i posar el nombre de visites ateses davant dels resultats en salut poblacional demostren una visió limitada i curtterminista de l’atenció sanitària d’aquest país.
• Dispositius basats en la immediatesa i no en la resta de valors de l’atenció sanitària (com les walk-in centers del Regne Unit) han estat avaluats i s’ha vist que el seu cost és molt elevat front al valor que aporten al sistema de salut.
• Tenim un problema greu de manca d’avaluació de les “iniciatives” organitzatives i assistencials al nostre entorn, per exemple de les actuacions dels scouts contractats per Ferrovial. Si no s’avalua ni s’escolten les veus que diuen que un dispositiu no aporta valor, es perpetuen pràctiques que dificulten el correcte funcionament del sistema.
• Tots els recursos que es dediquen a dispositius que no són APS es detreuen d’aquesta i l’empobreixen
• Si el problema és que l’APS no arriba a donar resposta a les necessitats de salut de la població, la resposta ha de ser reforçar-la.
• Si el problema és la manca d’accessibilitat telefònica als centres d’APS, la solució exigeix optimitzar les centraletes i potenciar, formar i dignificar el paper del personal administratiu sanitari.

En la postpandèmia: l’organització dels CAPs, una oportunitat de millora.

Etiquetes

accessibilitat, longitudinalitat, organització EAPs, post-COVID19

El Pep acudeix al CAP, com fa cada mes, perquè l’administren un medicament pel seu problema de salut mental. Viu amb la seva mare i una germana i sempre va ell sol tot agafant el bus, ja que viu una mica lluny del CAP.

En arribar, es troba amb una persona a la porta que li demana el motiu de la visita. Explica que és per posar-se un injectable que es posa cada mes. Li diuen que l’apuntaran a l’agenda de la infermera i que aquesta li telefonarà. Torna a agafar el bus i cap a casa. Quan arriba a casa la mare li diu: “acaba de trucar la Rosa del centre de salut, diu que pots anar a que et posi l’injectable”. El Pep torna a baixar les escales, torna a agafar el bus, torna a dir el mateix a la persona de la porta (ara és una altra diferent de la que hi havia a primera hora del matí) que no es creu que el Pep ha d’anar a la infermera, es pensa que l’està enganyant. El Pep truca a la mare perquè no sap què fer, la mare truca al CAP per parlar amb la infermera, aconsegueix comunicar-se amb ella i, finalment, aquesta surt a la porta a explicar que el Pep ha d’entrar a la consulta.

Si aquesta és la nova normalitat dels centres de salut, hem begut oli. Una cosa tan simple com donar hora de visita a una persona, que fins ara era ben senzill, sembla una cadena d’obstacles.

Després d’aquesta horrible pandèmia amb el sofriment que ha causat a tanta gent, ara moltes vegades es continua sense respondre a les necessitats de pacients (en aquest cas administrar un simple injectable), ni a les seves vulnerabilitats (algú amb problemes de salut mental sempre és vulnerable), en pro de noves tendències en les relacions amb les pacients: més visites telefòniques, videotrucades i visites virtuals.

Per què aquesta nova normalitat? En principi, s’ha instaurat aquesta nova organització de visites durant el temps que duri la situació de crisi. Una organització que centra la discriminació del motiu de visita a la porta del CAP o per telèfon, realitzat generalment per una persona d’admissions. Després d’aquest primer triatge, si la professional sanitària, metgessa o infermera o treballadora social ho consideren necessari, es demana a la pacient que vingui al centre de salut de manera presencial o es resol la visita telefònicament. L’objectiu és mantenir les sales d’espera com més buides millor i potenciar la visita no presencial per evitar les possibles exposicions en llocs públics a la Covid19.

Però, quines limitacions poden tenir aquestes noves maneres de fer? Tot no es pot solucionar per telèfon. La trucada pot resoldre molts temes burocràtics però hi ha d’altres que necessiten una exploració i una visita presencial. A vegades només veient la cara de la pacient és suficient. I a més a més, si és la seva metgessa o la seva infermera, que coneixen la seva història, els seus antecedents, adquireix més valor.

L’atenció primària treballa per aturar la pandèmia: no tanquem els CAPs

Etiquetes

atenció primària, coronavirus, longitudinalitat, pandèmia

Entrada traducida al castellano: La atención primaria trabaja para parar la pandemia: no cerremos los CAPs

El tancament dels CAPs és una possibilitat que s’està plantejant com a estratègia per afrontar l’epidèmia de coronavirus concentrant les metgesses i infermeres de capçalera en dispositius de nova configuració. Per alertar de les conseqüències nefastes que això tindria i evitar el tancament de l’únic servei públic d’atenció sanitària que queda per la població als seus barris i pobles, diverses entitats que defensem l’atenció primària ens hem unit per fer un manifest i una petició de change.org que podeu signar aquí.

L’atenció primària treballa per aturar la pandèmia: no tanquem els CAPs

La present epidèmia pel virus SARS-Co-2 està produint molt patiment, malaltia, hospitalitzacions i morts. L’epidèmia amenaça col·lapsar el nostre sistema sanitari, situació que podria arribar el 25 de març segons els experts.

Des de l’inici de l’epidèmia a Catalunya, la resposta s’ha centrat en els serveis hospitalaris d’urgències i l’atenció telefònica a través del telèfon d’emergències. S’ha capgirat el normal funcionament d’un sistema sanitari dissenyat amb l’atenció primària de salut com a porta d’entrada per garantir-ne el seu bon funcionament.

Després de dues setmanes, aquesta estratègia s’ha demostrat insuficient amb els telèfons d’emergències i les urgències hospitalàries col·lapsades. Ara, la complementarietat de l’atenció sanitària i de l’atenció de cures ha de desplegar tot el seu potencial. Les cures familiars i professionals sostenen la vida de les persones més vulnerables. Més que mai la longitudinalitat i l’accessibilitat són valors en una situació de crisis com l’actual, que faran més eficaç i efectiu el sistema.

Si trenquem la relació totes hi perdem

Etiquetes

longitudinalitat, organització, relació

Imatge extreta de l’article citat.

La longitudinalitat (l’atenció per una mateixa professional al llarg del temps) és clau en la relació amb els pacients i en els resultats de salut, tal i com es demostra en aquest article de Jesús Palacio: Las ventajas de una relación estable: longitudinalidad, calidad, eficiencia y seguridad del paciente. Però, malgrat l’evidència, la trenquem contínuament amb diverses formes organitzatives dels equips.

Quins factors estan influint per a què moltes professionals metgesses i infermeres estiguin delegant l’atenció urgent i domiciliària dels seus pacients en altres professionals? Fet impensable fa un temps.

Per què aquests professionals no consideren que és responsabilitat personal i un gran valor de l’Atenció Primària tractar els seus pacients de per vida? On queda la longitudinalitat? On queda la relació de confiança?