Barbara Starfield una gran dona que va dignificar l’Atenció Primària

Etiquetes

accessibilitat, atenció primària de salut, B. Starfield, coordinació, globalitat, longitudinalitat, sistemes sanitaris

Les malalties no són entitats biològiques que existeixen a part dels individus. L’orientació dels sistemes sanitaris basada en una visió global de la persona no només és biològicament més correcta sinó que és més efectiva, més eficient, més segura, i més equitativa.

És moment que els metges d’atenció primària prenguin el lideratge d’aquest canvi de paradigma i portin l’atenció sanitària cap a on cal que vagi: atendre i cuidar els pacients i les poblacions en lloc d’atendre i tenir cura de malalties.

Barbara Starfield, 1932-2011

El passat 10 de juny va fer sis anys que Barbara Starfield va morir. Sis anys també que hem deixat de tenir-la personalment amb nosaltres, en les visites que periòdicament feia a Barcelona i en les quals ens transmetia els seus coneixements i idees amb generositat.

Sis anys que ens va “abandonar” i que hem deixat de gaudir de la seva saviesa, però també de la seva persona. Barbara Starfield (BS) era generosa i gens competitiva, tendra, humil, oberta a les opinions dels altres i molt accessible, atributs que sovint caracteritzen les grans dones.

Atenció primària fins al final de la vida

Etiquetes

atenció primària de salut, competència, confiança, cures pal·liatives, final de vida, longitudinalitat, malalt terminal, Parlament de Catalunya

En el post publicat el mes de desembre La longitudinalitat ha de ser una prioritat parlàvem de la importància de l’atenció al llarg de totes les etapes vitals per part dels professionals de l’atenció primària, incloent l’atenció al final de la vida. La relació amb el mateix professional durant temps genera confiança, vincle terapèutic, satisfacció i un millor reconeixement dels problemes de salut, dels recursos i de les necessitats de les persones.

L’acompanyament en el procés de mort és una de les competències i responsabilitats de l’atenció primària i component essencial de la seva pràctica assistencial. Aquesta concepció s’emmarca en un determinat model d’atenció primària: el que es basa en el valor que té la proximitat, l’accessibilitat, el coneixement acumulat per una relació al llarg del temps i en diverses circumstàncies vitals i de malaltia, la complicitat establerta amb el pacient i la seva família i el coneixement de l’entorn. La confiança construïda entre professional i pacient és la base del vincle terapèutic establert que condiciona el resultat de l’atenció. Un model en el qual el factor personal és tan o més important que el farmacològic o tecnològic.

La longitudinalitat ha de ser una prioritat

Etiquetes

atenció primària de salut, confiança, continuïtat, equips d'atenció primària, longitudinalitat, organització, professionals, relació assistencial, UBA

«Atendre durant tota la vida a les persones de la nostra comunitat, les nostres famílies, els nens, avis, etc. en les diferents etapes vitals i en els diferents problemes de salut. La longitudinalitat en l’atenció és característica fonamental de l’atenció primària i un dels aspectes més beneficiosos per la salut. Aquest benefici és encara més significatiu en les persones en situació més fràgil i vulnerable: els pacients crònics, els més complexos, els més grans, els més desafavorits socialment i econòmica. Volem ser atesos pel mateix metge, la mateixa infermera i la mateixa administrativa. Atenció longitudinal també vol dir provisió d’atenció domiciliaria pels professionals habituals de les persones. Volem que el seguiment de visites a domicili les facin els metges/es, infermers/res de referència.»

Així defineix la logitudinalitat el document L’atenció Primària i Comunitària des de la Marea Blanca de Catalunya. El que en castellà en diuen “de la cuna a la tumba“.

La longitudinalitat és un valor per als pacients i millora la seva salut com bé han demostrat els estudis de Macinko J, Starfield B i Shi L. Aquests autors afirmen que l’atenció focalitzada en la persona es basa en el coneixement acumulat al llarg del temps, punt de partida per a un millor reconeixement de les seves necessitats i problemes de salut. La relació continuada amb les persones i l’atenció als seus diversos problemes comporta major compromís i responsabilització en els sanitaris, un major vincle assistencial mutu i una major confiança, factor clau en la satisfacció i en la implicació i participació de les persones en les decisions que els afecten. El concepte es refereix sempre a la relació longitudinal del pacient amb el seu professional, no amb l’equip. També més recentment s’ha informat de millors resultats clínics relacionats amb una llarga relació amb el metge, entre altres Eleanor S White a,b, *, Denis Pereira Gray a,b , Peter Langley a and Philip H Evans a,b en un estudi retrospectiu observacional dut a terme al Regne Unit.

Sessió oberta amb Sergio Minué

Etiquetes

accessibilitat, atenció primària de salut, atributs, debat, longitudinalitat, porta d'entrada

El proper dijous dia 19 de gener tindrem el goig de poder comptar amb la participació de Sergio Minué en una sessió oberta del FoCAP.

Sergio Minué és metge especialista en Medicina Familiar i Comunitària, professor a l’Escola Andalusa de Salut Pública de Granada i autor del blog El Gerente De Mediado. En els seus escrits i conferències és un ferm defensor de l’Atenció Primària de Salut, ens dóna una anàlisi profunda dels problemes i tensions que està vivint en els últims anys i no deixa de ser crític amb els professionals quan creu que tenim una actitud passiva davant el desmantellament del sistema.

Amb ell farem una sessió de debat sobre temes crucials que envolten la nostra atenció primària:

Els atributs clàssics de l’AP, mantenen la seva validesa i actualitat?

Com hem d’entendre avui l’accessibilitat tenint en compte la incorporació de les tecnologies de la informació i la demanda de serveis immediats que fa la ciutadania? Hem de facilitar una accessibilitat de 24 hores al dia?

Quin valor té, en termes de resultats clínics, la longitudinalitat en un sistema dominat per l’especialització, els programes de crònics i l’estratificació dels pacients? Hem de seguir sent la porta d’entrada al sistema?

Hem de seguir defensant una AP amb les seves característiques clàssiques? Què ens diu l’evidència recent?

Aquestes i altres coses les parlarem el dia 19 de 6 a 8 de la tarda a la CAMFIC (Carrer Diputació 316)

Hi sou especialment convidats tots els socis i sòcies. No cal inscripció.

A l’estiu la longitudinalitat fa vacances

Etiquetes

atenció primària de salut, drets, longitudinalitat, política sanitaria, pressupostos, professionals, propostes, vacances

Ja  som a finals de setembre i la majoria de professionals d’atenció primària hem acabat les vacances i els CAPs van recuperant el seu ritme habitual. És hora de fer balanç de com ha anat l’estiu en l’atenció primària dels nostres pobles i ciutats.

Com reflectia dies enrere el diari Catalunya Plural, a grans trets el panorama a l’atenció primària ha estat el següent: tancament de 13 CAPs i 98 consultoris locals, col·lapse dels centres situats en les zones d’estiueig i tancament generalitzat d’agendes amb unes poques metgesses i infermeres per a tot i per a tothom que acudeix als CAPs.

Tenint en compte que segons l’enquesta de condicions de vida de 2015, un 40’6% de les llars manifesta no poder sortir de vacances fora de casa ni una setmana a l’any i que més del 40% de la població fa les vacances en mesos diferents a l’agost, el funcionament dels CAPs en règim d’excepcionalitat amb agendes tancades i nivells de personal mínims, no està justificada i perjudica la qualitat de l’atenció de les persones. A més, la majoria de consultes s’atenen com a «urgències», amb la qual cosa es transmet un missatge contradictori amb el que es dóna  durant l’any “ordinari”, en què es convida a la gent a utilitzar bé les urgències i programar les visites, esperant si és possible a la cita amb  la metgessa o infermera de capçalera, que “és qui millor el pot atendre”.

Humanitzar és curar. A propòsit de la pel·lícula “Médecin de campagne”

Etiquetes

cinema, confiança, curar, humanitat, longitudinalitat, metge de poble

Pel seu interès reproduïm l’entrada publicada per Santi Torres en el bloc De solanes i obagues.

El cinema francès pot agrada més o menys però té la virtut de fer de tant en tant alguna pel·lícula dedicada a dignificar i reconèixer la feina de mestres, metges, treballadors socials… Qui no recorda el film de Bertrand Tavernier Hoy empieza todo (1999) amb la imponent figura del professor Daniel Lefebvre (Philippe Torrenton) un mestre dedicat en cos i ànima a educar en una guarderia d’una zona deprimida social i culturalment al nord de França? Saber reconèixer el paper d’aquestes persones dignifica el cinema i la societat que el produeix

Doncs fa uns mesos, un altre cineasta Thomas Lilti es va decidir a retratar el treball d’un metge de poble el veterà doctor Jean-Pierre Werner (Françoise Cluzet) ell mateix afectat per un tumor cerebral i la seva jove i recent arribada ajudant la doctora Nathalie Delezia (Marianne Denicourt). Ja adverteixo des de bon principi que no faré cap comentari tècnic sobre la pel·lícula, entre altres coses perquè no en sé. Si però que veure-la i tornar-la a veure fa poc, va despertar en mi alguna reflexió que us voldria compartir.

El model sanitari és polític

Etiquetes

atenció primària de salut, continuïtat, longitudinalitat, malaltia, política sanitaria, professionals, retallades, salut, sistema sanitari

“El model sanitari és polític, per tant, un model sanitari que aposta per la primària és una decisió política”.

Això diu Nani Vall-llosera en una llarga entrevista publicada a eldiario.es,  que pel seu interès reproduïm totalment.

Caralp Mariné. 3-01-2016

De 2010 a 2013 el presupuesto para la atención primaria ha caído un 20% en Catalunya. El Institut Català de la Salut (ICS), que controla gran parte de esta atención, ha perdido más de 2.000 profesionales en los últimos años. El acceso universal, la reducción del tiempo de espera, la calidad asistencial o el fin de la precariedad laboral son reivindicaciones que han crecido en los últimos años entre trabajadores y usuarios del sistema sanitario. A todo esto, el sistema sanitario catalán está enmarcado dentro de un modelo sanitario mixto donde la línea entre lo público y lo privado no siempre está clara. Ana Vall-llossera, nueva presidenta del Foro d’Atenció Primària de Catalunya (FoCAP), denuncia el desmantelamiento de la atención primaria y reivindica un aumento de los recursos.

Decías en tu discurso cuando fuiste nombrada presidenta de la FoCAP que la atención sanitaria es política por definición. ¿A qué te referías?

 Fundamentalmente por el contenido de lo que hacemos, que es atender a las personas en la comunidad y atenderlas por todas las cosas que afectan a su salud y por lo tanto saber en qué contexto se producen las enfermedades. En qué contexto laboral enferman, en qué contexto familiar enferman, en qué condiciones de vida en casa enferman, todo esto tiene un contenido político.

Por ello y también porque el modelo sanitario es político, por tanto, un modelo sanitario que apuesta por la primaria es una decisión política. Seguramente los médicos de familia y toda la atención primaria somos más conscientes de cómo la organización del sistema afecta a lo qué podemos hacer y hacemos cada día.

Resum i vídeos jornada atenció pacients crònics

Etiquetes

atenció primària de salut, complexitat, cronicitat, globalitat, longitudinalitat, professionals, programes

 El seguiment dels pacients crònics en la seva complexitat clínica, familiar i social com a tasca bàsica de l’atenció primària

El seguimiento de los pacientes crónicos en su complejidad clínica, familiar y social como tarea básica de la atención primaria

Monitoring chronic patients in their clinical, familiar and social complexity as the basic task of primary care

Aquest document recull les reflexions compartides en el debat virtual i en la jornada presencial del dia 28 de maig de 2014 al CC Cotxeres (Barcelona), organitzat per FoCAP.

Amb motiu de l’enregistrament amb vídeo de la Jornada, hem inaugurat un canal propi a la plataforma YouTube. Al CANAL FoCAP, hi podreu trobar les intervencions dels ponents que hi van participar i les reflexions i aportacions del públic en el debat posterior. També alguns documents de jornades i accions anteriors.

Serveis d’Atenció Primària al domicili dels malalts

Etiquetes

atenció a domicili, atenció primària de salut, continuïtat, innovació, longitudinalitat

El passat 28 de setembre es va realitzar una nova edició dels Seminarios de Innovación en Atención Primaria amb el suggerent títol “Innovación en la prestación de servicios a domicilio en Atención Primaria, distribución de funciones y tecnología”. Entenent que l’accessibilitat al domicili és condició necessària per a la longitudinalitat de la nostra atenció, es va debatre sobre diferents models i experiències en atenció domiciliària, sobre incentius, recursos necessaris, noves tecnologies i coordinació entre primària i hospital. Fruit d’aquest debat virtual previ i de la sessió presencial, us presentem les conclusions d’aquest seminari:  siap 2013 Madrid 2 final resumen[1]

En un moment on algunes gerències territorials estan organitzant l’atenció domiciliària al marge de l’equip habitual d’atenció primària, fins i tot plantejant-ne la privatització, la reflexió sobre la necessitat de la nostra presència proactiva en el domicili dels nostres pacients per garantir la longitudinalitat que està en l’essència de les nostres especialitats com a metges i infermeres de família és cabdal. El domicili és territori del pacient i de la seva família, si la té, i, quan necessita atenció social o sanitària, del metge, la infermera i el treballador social d’atenció primària, pel bé del pacient i per la pervivència de les nostres especialitats. Si deixem de fer l’atenció domiciliària dels nostres pacients, quin sentit té la medicina de família?