L’1 d’octubre va tenir lloc l’assemblea general de Marea Blanca Catalunya en què vam participar moltes entitats, col·lectius i organitzacions. Durant la ronda de ponències, des del FoCAP vam incidir en la necessitat urgent d’augmentar el pressupost destinat a l’Atenció Primària (AP) fins a arribar al 25%, en línia amb la campanya unitària 25% Atenció Primària JA, en la qual col·laborem juntament amb altres entitats.
En la nostra intervenció vam explicar en quins punts creiem que caldria invertir de forma prioritària aquest augment pressupostari. Aquests se centren en 3 aspectes: 1. personal; 2. ampliació de funcions i 3. inversions en infraestructures, materials i equipaments.
De forma resumida, vam proposar les següents mesures:
Aquest estiu seguim amb la campanya 25% per l’Atenció Primària Ja.
Una representació de les entitats promotores, Amnistia Internacional Catalunya, Metges de Catalunya, Medicus Mundi Mediterrània, Rebel·lió AP, Marea Blanca i FoCAP s’ha reunit amb els grups parlamentaris de PSC, ERC, JuntsxCat, Comuns i CUP per presentar els objectius de la campanya i demanar una compareixença a la comissió de salut del Parlament.
També s’estan presentant i aprovant mocions de suport a diversos ajuntaments.
I seguim amb la recollida de signatures del Manifest, tant d’entitats com de persones particulars.
Si encara no ho has fet, agost és un bon mes per fer-ho, només cal que obris aquest enllaç: formulari signatures
Si ens ajudes a fer difusió entre persones amigues i conegudes, pots penjar aquest missatge a les teves xarxes socials:
Suport a la campanya perquè a la Llei de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya 2023, el 25% del pressupost de sanitat es destini a l’atenció primària i que ho faci amb transparència, detallant quines són les partides que s’hi inclouen i segons quin criteri, tal com s’explica al Manifest. Mostra el teu suport al següent formulari.
El 20 de maig va acabar l’elecció de places MIR de la convocatòria estatal de 2022. El balanç no pot ser més trist per l’especialitat de Medicina de Família i Comunitària: 200 places han quedat sense cobrir, 71 a Catalunya.
Les causes són profundes, complexes i venen de lluny: la manca de prestigi de les professions de servei i cures, l’enlluernament per la tecnologia i la superespecialització, la dificultat d’aprendre i practicar el generalisme, l’absència de la Medicina de Família a les facultats i a l’enfocament de l’examen MIR, la situació subalterna de l’atenció primària dins del sistema sanitari i la precarietat del dia a dia en unes consultes saturades per la mala distribució de la resposta a les necessitats de les persones dins del sistema i dels equips i per la burocràcia… La pandèmia de covid-19 no ha fet sinó accentuar els motius pels quals les noves generacions d’estudiants de Medicina defugen fer l’especialitat de Medicina de Família i Comunitària.
Recollim en aquest post un testimoni de com, durant la pandèmia, els equips es van organitzar més enllà de les poques directrius oficials que hi havia per continuar donant resposta a les necessitats en salut de les comunitats i pacients a qui atenien. Entenem que aquest testimoni és reflex d’allò que van viure i portar a terme moltes professionals i equips i que posa en valor la capacitat de prendre decisions en moments crítics, arrelades als diferents contextos geogràfics, socials i sanitaris, ben coneguts per cadascun dels equips. L’experiència de la resposta a la pandèmia, amb els seus encerts i desencerts, hauria d’inspirar formes de gestió i de presa de decisions més descentralitzades, amb major autonomia dels equips i una major confiança en el saber dels professionals i en el compromís que els vincula a les necessitats de les poblacions que atenen. Saber i compromís que en ocasions comporta «dir NO» a directrius allunyades de la realitat i desenfocades en la valoració de quina és la part del sistema que és més efectiva i eficient en cada situació.
“Diuen que els EAPs hem estat tancats durant la pandèmia. Potser en alguns llocs. Però no en altres. I la generalització ens ofèn. M’agradaria fer visible la tasca del meu EAP.
Per començar cal recordar que al començar la pandèmia a l’APS ja anàvem justos de recursos (un 16% del pressupost quan hauria de ser el 25). Ara estem a menys del 12%. Potser sembla que és fàcil fer tota la feina que hem de fer. Saben el SCS, els mitjans o la ciutadania quina o quanta és? No ho crec. De fet, l’APS és el lloc més complex de tot el sistema.
El 12 de desembre començava un cicle de mobilitzacions en defensa dels drets socials. Als carrers de Barcelona se sentien consignes que reivindicaven una millora dels serveis públics per garantir els drets de les persones i la justícia social. El FoCAP hi va ser present com a part de la Marea Blanca de Catalunya. La necessitat de reforçar l’atenció primària i preservar els seus valors van ser part fonamental dels crits en defensa del dret a la salut que donen títol a aquest post. La manifestació va acabar amb la lectura d’un manifest unitari de les entitats convocants.
Aquesta manifestació coincidia el mateix 12 de desembre amb la mobilització estatal amb el lema “Salvemos la Atención Primaria”, promoguda per la Federació d’Associacions de Defensa de la Sanitat Pública (FADSP), amb adhesió de més de 100 entitats, entre elles la Coordinadora estatal de Mareas Blancas. Milers de persones es van concentrar davant el Ministeri de Sanitat a Madrid, on es va llegir aquest manifest.
No era difícil preveure tal com van les coses al CAPs, però, com tota mala notícia, fa mal quan arriba. Ens referim a una dada recollida en la pelada memòria del CatSalut referent a l’any 2020, amb Alba Vergés de consellera i Adrià Comella com a director del CatSalut. La despesa que s’ha destinat a l’Atenció Primària (AP) ha estat de l’11,98% de la despesa global. En nombres absoluts són 1.569 milions d’euros (M€), pràcticament la mateixa xifra del 2019.
L’AP venia d’una situació plena de carències, de pressupostos i despeses que des del 2013 ronden el 15% i que en aquests últims 8 anys tan sols s’han incrementat de 331 M€. Estem obligades a mirar al nostre costat, les altres parts del sistema, per veure que no totes segueixen la mateixa tendència. L’àmbit especialitzat, en el mateix període, ha incrementat la despesa en 3.580 M€, passant dels 4.531 M€ de l’any 2013 als 8.110 M€ l’any 2020 (xifres obtingudes de les memòries del CatSalut, que proporcionen despesa global i distribució funcional).
És cert que els números estan influïts per la pandèmia, però aquesta s’ha atès als dos àmbits, hospitals i primària. Les xifres denoten com s’ha enfocat l’atenció a la COVID-19, amb criteri hospitalocèntric, com és habitual en el nostre sistema, i amb aquest criteri es va decidir on anaven a parar els més de 2.000 M€ suplementaris per la pandèmia. No era el millor enfocament per controlar l’expansió del virus i els seus efectes, però es va optar per aquest camí, probablement degut a l’automatisme de la gestió que tradicionalment mira al sistema hospitalari i ignora el primari.
No podem més que expressar el nostre enuig i la nostra tristesa per aquest 12%.
S’està dibuixant l’escenari sanitari post COVID i, de moment, no sembla encaminat a donar resposta a les necessitats de la majoria de la població ni al reforçament de l’atenció primària (AP) i els sistemes públics de salut.
Provinents del Pla Europeu de Recuperació (Next Generation EU), dotat amb 750.000 milions d’euros, Espanya rebrà aproximadament 60.000 milions en transferències no reemborsables i uns 80.000 milions en préstecs. El pla presentat pel govern espanyol davant la UE referent a la gestió dels fons que rebrà inclou la Renovació i ampliació de les capacitats del Sistema Nacional de Salut, amb una dotació prevista de 1.069 milions d’euros, un 0,77% del total, que es destinaran a inversions. La gran part de les inversions (74%) es dedicaran a l’adquisició d’equips d’alta tecnologia en el Sistema Nacional de Salut. A part de les inversions, es plantegen cinc reformes: 1. Enfortiment de l’atenció primària de salut (APS); 2. Reforma del Sistema de Salut Pública; 3. Consolidació de la cohesió, l’equitat i la universalitat; 4. Reforç de les capacitats professionals i reducció de la temporalitat; i 5. Reforma de la regulació de medicaments i millora del seu accés. Cap d’aquestes reformes tenen assignat un finançament.
Segons l’anàlisi que fa la Federació d’Associacions per la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP) la quantitat de fons destinada a sanitat estaria molt per sota del que hi dedicaran altres països, com Itàlia, que serà del 7,5% del seu pla de recuperació. Aquesta entitat considera que es desaprofita una ocasió única per enfortir el sistema públic de salut i reclama com a mínim un 5% dels 140.000 M d’euros anunciats, que serien 6.000 milions més.
Finalitzem les reunions amb els partits polítics amb representació al Parlament relatives als pressupostos de la Generalitat
Després de dos anys de pressupostos congelats, s’estan duent a terme negociacions perquè la Generalitat tingui pressupostos per al 2020. És per això que des d’entitats de defensa de l’atenció primària ens estem reunint amb els partits polítics per a fer present la necessitat d’augmentar la dotació per al nivell d’atenció que millora la salut de la població i la sostenibilitat del sistema.
El 06 de febrer Rebel·lió Atenció Primària, Marea Blanca de Catalunya, La Capçalera i Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) ens vam reunir amb Lluís Ginó, de JxCAT, i amb Gemma Espigares, de ERC.
Seguim amb les reunions amb els partits polítics amb representació al Parlament relatives als pressupostos de la Generalitat
Després de dos anys de pressupostos congelats, s’estan duent a terme negociacions perquè la Generalitat tingui pressupostos per al 2020. És per això que des d’entitats de defensa de l’atenció primària ens estem reunint amb els partits polítics per a fer present la necessitat d’augmentar la dotació per al nivell d’atenció que millora la salut de la població i la sostenibilitat del sistema.
El 17 de gener Rebel·lió Atenció Primària, Marea Blanca de Catalunya, La Capçalera i Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) ens vam reunir amb Vidal Aragonès, diputat de la CUP.
Després de dos anys de pressupostos congelats, s’estan duent a terme negociacions perquè la Generalitat tingui pressupostos per al 2020. És per això que des d’entitats de defensa de l’atenció primària ens hem posat en contacte amb els partits polítics amb representació al Parlament per a fer present la necessitat d’augmentar la dotació per al nivell d’atenció que millora la salut de la població i la sostenibilitat del sistema.
El 14 de gener Rebel·lió Atenció Primària, Coordinadora SAP Muntanya, Marea Blanca de Catalunya, La Capçalera i Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) vam tenir dues reunions, primer amb Assumpta Escarp, del PSC, i després amb Jorge Soler, de Ciutadans.
A continuació podeu llegir el resum de les reunions.