Etiquetes

, , , , ,

En l’article ATENCIÓ PRIMÀRIA: PRECARIETAT LABORAL, ATENCIÓ PRECÀRIA elaborat pel FoCAP tractem un tema que afecta tot el sistema sanitari, els professionals i els pacients. La precarietat és un fenomen complex que inclou: la temporalitat del contracte, la no capacitat de decidir sobre les condicions de treball, la indefensió del treballador, els baixos salaris, la pèrdua de drets laborals i la incapacitat dels treballadors per exercir drets legals.

Les xifres de la precarietat a l’Atenció Primària (AP) són molt elevades segons dades de diferents entitats. En el Pla d’ordenació de recursos humans de l’Institut Català de la Salut es recull que l’any 2015 un 36% de la plantilla és interina o eventual; això és aproximadament 6.500 persones. El Col·legi de Metges de Barcelona ha publicat dades segons les quals l’especialitat pitjor tractada és la medicina familiar i comunitària.

La inestabilitat en el treball té conseqüències en la salut física i mental dels professionals i també en la qualitat de l’atenció que reben els pacients. L’impacte negatiu és especialment significatiu a l’AP, on la continuïtat i la longitudinalitat són imprescindibles per construir una relació de confiança pacient-professional que és el fonament del vincle terapèutic.

La capacitat de resoldre la precarietat en el sector públic està en mans de les administracions i empreses públiques, que han de posar en marxa els mecanismes d’oferta pública d’ocupació. Però a les nostres mans està fer denúncia pública i davant els pacients de la situació i també ser solidàries amb les companyes que pateixen les pitjors condicions laborals.

La precarietat a l’AP pot fer referència també als mitjans de treball o a la consideració que el primer nivell assistencial rep de l’administració o de la resta del sistema, però en aquest treball només tractem el vessant laboral, en diferents aspectes: 1. La precarietat laboral, un fenomen complex. 2. La precarietat al sistema sanitari i a l’atenció primària. 3. Conseqüències per als pacients i per al sistema sanitari. 4. Conseqüències per als professionals i 5. Què podem fer?