Nous càrrecs, les nostres prioritats

Etiquetes

CatSalut, Conseller, ICS, lideratge, sistema sanitari

Fa pocs dies que Josep Maria Argimon ha estat nomenat conseller de salut de la Generalitat de Catalunya. Coneix bé les interioritats del sistema, ja que, durant anys, ha ocupat diferents càrrecs dins del Servei Català de la Salut (CatSalut) i des del 2018 va exercir com a director gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS), càrrec que va compatibilitzar amb el de secretari de Salut Pública després de la dimissió de Joan Guix. Així doncs coneix bé el sistema sanitari, tant les seves fortaleses com les seves debilitats.

Amb ell han arribat més canvis: Gemma Craywinckel com a directora del CatSalut, Yolanda Lejardi com a directora de l’ICS i Carmen Cabezas com a secretària de Salut Pública. Tres dones amb gran experiència professional, competència i compromís que portaran un canvi de gènere dins de Salut, fins ara dirigit majoritàriament per homes, malgrat que el 70% de treballadores en aquest sector són dones. També un gran canvi que aporta Yolanda Lejardi en ser la primera infermera que ocupa la direcció de l’ICS, on tampoc no hi havia hagut mai ningú d’atenció primària.

Volem felicitar-les a totes i també constatar la gran responsabilitat i capacitat de transformació que tenen com a directives. Tal com van descriure els companys del grup d’ètica de la Camfic en el document la responsabilitat de dirigir, “qui dirigeix ha de servir de far, d’orientació per aconseguir que l’atenció es produeixi amb respecte als valors explicitats en el compromís dels professionals i les bones pràctiques”. Aquest hauria de ser un compromís per a les actuals directores i el conseller.

El sistema sanitari post COVID

Etiquetes

post-COVID19, pressupostos, privatització sanitària, Sistema públic de salut, sistema sanitari, tecnificació, tecnologia

Descarregar document en pdf

Entrada traducida al castellano. Descargar en pdf

S’està dibuixant l’escenari sanitari post COVID i, de moment, no sembla encaminat a donar resposta a les necessitats de la majoria de la població ni al reforçament de l’atenció primària (AP) i els sistemes públics de salut.

Provinents del Pla Europeu de Recuperació (Next Generation EU), dotat amb 750.000 milions d’euros, Espanya rebrà aproximadament 60.000 milions en transferències no reemborsables i uns 80.000 milions en préstecs. El pla presentat pel govern espanyol davant la UE referent a la gestió dels fons que rebrà inclou la Renovació i ampliació de les capacitats del Sistema Nacional de Salut, amb una dotació prevista de 1.069 milions d’euros, un 0,77% del total, que es destinaran a inversions. La gran part de les inversions (74%) es dedicaran a l’adquisició d’equips d’alta tecnologia en el Sistema Nacional de Salut. A part de les inversions, es plantegen cinc reformes: 1. Enfortiment de l’atenció primària de salut (APS); 2. Reforma del Sistema de Salut Pública; 3. Consolidació de la cohesió, l’equitat i la universalitat; 4. Reforç de les capacitats professionals i reducció de la temporalitat; i 5. Reforma de la regulació de medicaments i millora del seu accés. Cap d’aquestes reformes tenen assignat un finançament.

Segons l’anàlisi que fa la Federació d’Associacions per la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP) la quantitat de fons destinada a sanitat estaria molt per sota del que hi dedicaran altres països, com Itàlia, que serà del 7,5% del seu pla de recuperació. Aquesta entitat considera que es desaprofita una ocasió única per enfortir el sistema públic de salut i reclama com a mínim un 5% dels 140.000 M d’euros anunciats, que serien 6.000 milions més.

Prioritats per a la nova legislatura. Marea Blanca

Etiquetes

marea blanca, política sanitaria, polítiques de salut, Sanitat catalana, sistema sanitari, sistema sanitari català, sistema sanitari primarista

El sistema sanitari català ha demostrat que té greus problemes per respondre adequadament a les necessitats de salut de la població i per aconseguir un òptim rendiment social dels recursos que hi dediquem. Aquest fet té a veure amb la forta mercantilització a través de la col·laboració (més aviat parasitació) público-privada en les seves diverses formes (Consorcis, fundacions del sistema SISCAT…). Les directrius de les elits econòmiques i polítiques de la Unió Europea per fer front a la crisi sanitària, econòmica i social, s’enfoquen a un major finançament públic per a empreses privades mitjançant els Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) que afavoriran projectes especulatius i inversions que buscaran més la consecució de beneficis privats que no pas l’interès general.

Per millorar la salut de la ciutadania i combatre la mercantilització del sistema, Marea Blanca de Catalunya defensa un SERVEI NACIONAL DE SALUT amb cobertura universal, de provisió pública, equitatiu i primarista, tal com s’exposa en el Manifest pel dret a decidir també la nostra salut i el sistema sanitari a Catalunya. La pandèmia de COVID-19 exigeix així mateix disposar de recursos extraordinaris a curt termini. Per caminar cap aquest objectiu, de cara a la propera legislatura a Catalunya marquem les següents prioritats, competència del govern de la Generalitat:

1. Actuar sobre la pobresa garantint rendes de suficiència (RGC, RMI, RBU) amb gestió àgil i efectiva. Considerar la pobresa i l’empobriment de les persones com a determinant social de malaltia. Prou desnonaments, habitatge i energia per a tothom.

2. Desplegament de la Llei d’Universalització de la Sanitat Catalana, pendent del
Reglament que encara no s’ha implementat, per garantir l’accés universal a la sanitat.

3. Potenciar els serveis de salut pública de base territorial, amb dotació de personal i pressupostària que promoguin polítiques contra les desigualtats socials en salut. Desenvolupament de l’Agència Catalana de Salut Pública.

Entrevista a Joan Benach: “Cal crear un Servei Nacional de Salut públic, ben finançat i democràtic. No podem seguir fent mesures parcials i reactives”

Etiquetes

post-COVID19, Sistema públic de salut, sistema sanitari, sistema sanitari català

Ens fem ressò de l’entrevista a Joan Benach publicada al Diari de la Sanitat en la qual es recull la seva opinió sobre els temes de l’actual moment més destacats dels sistemes sanitaris i de la salut de les poblacions: els impactes psicosocials i de salut de la pandèmia de COVID-19 en grups i indrets diferents; la precarització dels sistemes sanitaris públics, en especial de l’atenció primària i els serveis socials, a causa de les polítiques neoliberals; l’ànsia de creixement permanent del capitalisme amb el que comporta de consum de recursos i de destrucció de la naturalesa.

Benach considera que el model sanitari hegemònic no és el més efectiu, ni el més eficient, ni el més equitatiu, ni el més humà. És un model biomèdic i reduccionista que fragmenta el cos i oblida la integralitat psico-bio-social humana. I defensa que «No podem seguir fent mesures parcials i reactives. Cal crear un Servei Nacional de Salut públic, ben finançat, de qualitat i democràtic al servei del poble. I ens cal també, no ho oblidem, que aquest nou model estigui en sintonia amb la crisi de civilització que vivim (de salut, cures, econòmica, ecològica i política)».

La lectura de l’entrevista ens convida a tenir una mirada àmplia més enllà de la pandèmia que ens absorveix el dia a dia, i a pensar de manera sistèmica, perquè en realitat la pandèmia i les seves conseqüències són un fidel reflex del model econòmic, social, polític i sanitari dels nostres temps.

Estudi gemel·lar comparatiu: accés als serveis de salut en el Servei Nacional de Salut del Regne Unit i al Sistema d’Assegurança Privada dels Estats Units

Etiquetes

assistència sanitària, sistema nacional de salut, Sistema públic de salut, sistema sanitari

Artículo en castellano: Estudio gemelar comparativo: acceso a los servicios de salud en el servicio nacional de salud del reino unido y al sistema de seguro privado de Estados Unidos

Traducció de l’article “Comparative twin study: Access to healthcare services in the NHS and the American private insurance system”, publicat en el British Medical Journal el 17 de febrer de 2020
Disponible en: https://blogs.bmj.com/bmj/2020/02/17/comparative-twin-study-access-to-healthcare-services-in-the-nhs-and-the-american-private-insurance-system/

https://www.lavanguardia.com/vida/20200613/481762305547/factura-coronavirus-michael-flor-swedish-issaquah-seattle.html

Com serà finalment el Sistema Nacional de Salut (NHS) del Regne Unit sota el lideratge del Partit Conservador està per determinar. Però el potencial impacte de l’interès del sistema privat de salut americà forma part d’aquesta discussió[1]. Continua existint un debat sobre el gran interès que té la indústria americana de la salut en el mercat del Regne Unit. Durant la seva recent visita a primers d’any, el president dels Estats Units (US), Donald Trump, va tornar a plantejar el tema d’obrir el NHS al mercat estatunidenc d’assegurances de salut privats[2]. Això reobre i reaviva els debats en curs sobre els beneficis dels sistemes sanitaris de cobertura universal com el NHS, en comparació amb els beneficis del model americà, en gran part basat en sistemes d’assegurances privades.

Això és preocupant perquè mentre que els americans asseguren que tenen la millor atenció sanitària del món, la revisió dels resultats en salut mostra que els i les americanes tenen pitjor salut quan la hi compara amb altres països desenvolupats, a pesar que la despesa de US en salut és significativament major[3,4]. A més, hi ha evidència creixent que el sistema de salut de US pot provocar la fallida fins i tot de persones amb una bona assegurança mèdica[5].

No obstant això, hi ha pocs articles en la literatura mèdica que reflecteixin experiències comparatives dels qui utilitzen tots dos sistemes. I això és el que nosaltres presentem. La nostra experiència és per descomptat molt idiosincrática, però som bessones idèntiques i ambdues hem estat tractades de càncer de mama en els últims cinc anys. Nora, professora en la universitat de Londres, va rebre atenció en el NHS; Nancy, empleada del govern en US (amb un pla d’assegurança mèdica considerada excel·lent en US), va ser tractada en US. Ambdues vam ser tractades en hospitals universitaris de prestigi. Aquesta és la nostra experiència:

Història mèdica

Nora es va mudar de US al Regne Unit en 2008 quan tenia 55 anys i es var registrar en el NHS, sent conscient que si ho necessitava podia fer-se una assegurança privada. Però no va ser necessari. Se li va adjudicar un metge de família en la seva àrea geogràfica, al qual en la revisió inicial Nora va explicar el seu historial mèdic que incloïa una important història familiar de càncer de mama. Va ser referida per a consell genètic a l’hospital de la zona on se li realitzava mamografia anual des del 2009. En el 2012 la mamografia de rutina va identificar un nòdul mamari i va ser anomenada per a realitzar biòpsia. El diagnòstic de càncer va conduir a realitzar dues tumorectomies (dos dies d’ingrés hospitalari per a la tumorectomia), però va haver-hi dificultat per a identificar els marges de la lesió i després de la consulta amb el seu cirurgià i l’equip quirúrgic, Nora va triar fer-se una doble mastectomia. Això se li va realitzar en 2014, durant sis dies d’hospitalització. Ella continua rebent seguiment, tractament anticancerós, revisions anuals, i revisió bianual de densitat òssia. Situació actual: en remissió.

Nancy viu a US i treballa a Washington DC, però manté un apartament a la seva ciutat natal, Nova York. Això es deu, en part, al fet que abans de la llei de 2010 de Cura de Salut Accesible¹ (coneguda com Obamacare), haver tingut un episodi previ de càncer de mama quan tenia 40 anys significava que tenia una “afecció preexistent”[6]. Per això era exclosa de la cobertura mèdica en la majoria d’estats americans. Atès que Nova York era un dels estats que no l’excloïa de la cobertura mèdica, mantenia aquesta com la seva primera residència malgrat treballar a centenars de quilòmetres de distància. En altres paraules, l’accés a l’assegurança de salut ha estat un factor que va determinar les seves opcions professionals i de treball des de 1994.

Quan en 2007 va començar a treballar en el Govern Federal, es va inscriure en un dels plans d’assegurances privades preseleccionades en els quals l’ocupador paga el 60% de la prima i els empleats són responsables del pagament del 40% corresponent. Els pagaments de l’empleat són descomptats automàticament a través de xecs de pagament quinzenals. Els plans varien, però molts inclouen “pagaments de butxaca deduïbles” de centenars a milers de dòlars anuals, que ha de pagar l’empleat abans que l’assegurança es faci càrrec. El pla de Nancy li va permetre mantenir els seus proveïdors sanitaris de Nova York, incloent al seu oncòleg.

En 2005, després de 20 anys de remissió, la mamografia anual de Nancy va detectar una lesió en un pit. Al llarg de quatre mesos Nancy es va sotmetre a diverses ressonàncies magnètiques, dues biòpsies, i una tumorectomia ambulatòria, seguida d’un cicle de radioteràpia d’un mes de durada. Per a minimitzar la seva baixa laboral, amb el permís del seu oncòleg de Nova York, va traslladar el seu tractament amb radioteràpia a un hospital de Washington, prop de la seva oficina. Això va requerir ser identificada i establir relació amb un segon equip mèdic, coordinar la transferència del seu historial clínic, i familiaritzar-se amb una nova institució mèdica. Finalment, Nancy va tenir una baixa mèdica de només dues setmanes, en part pel fet que va programar les cites per a les sessions de radioteràpia a l’alba, de manera que podia així complir amb la seva jornada completa de treball. Continua tenint revisions periòdiques. Estat actual: en remissió.

Els valors del sistema sanitari públic

Etiquetes

crisi, propostes, Sistema públic de salut, sistema sanitari, valors

La junta directiva del FoCAP s’ha adherit a un document elaborat i signat per un grup de professionals sanitaris de diferents àmbits.

EL SISTEMA SANITARI ESTÀ EN UNA CRISI PROFUNDA: ALGUNES PROPOSTES DE MILLORA DEL SISTEMA PÚBLIC DE SALUT

 

Imatge: Pixabay

El Sistema sanitari està en una crisi profunda. La crisi econòmica va portar l’aplicació de fortes retallades als pressupostos públics, entre ells els de Sanitat. Això va comportar un agreujament de la precarietat del Sistema. A Catalunya tenim uns recursos per sanitat tradicionalment insuficients , es destina a la Salut, al 2016, un 5,2% del PIB , mentre que a la UE-15 és un 7,5% i un 11,6% menys per càpita sobre la mitjana de l’estat, a mes amb la crisi es va perdre qualitat, equitat (sobre tot en accessibilitat, resolució), condicions laborals i qualitat percebuda. Els lleus increments pressupostaris produïts a partir del 2015, no han resolt les mancances originades per les retallades i han reforçat el model existent tecnològic-intervencionista poc centrat en les necessitats poblacionals i de les persones.

Aquests fets s’han donat junt als canvis demogràfics i de la morbiditat (envelliment, augment de l’esperança de vida, augment de la cronicitat i complexitat de les patologies) i junt a un model sanitari propi del segle passat centrat en l’hospital, molt medicalitzat, dedicat sobre-tot a la malaltia ja instaurada i amb domini cultural de l’alta tecnologia, en lloc d’una atenció personalitzada, continuada, preventiva i promotora de salut, com pot donar la salut pública, focalitzada en la salut poblacional i els determinats socials de la Salut i l’Atenció Primària i Comunitària.

Què hauria passat si…?

Etiquetes

educació mèdica, Informe Flexner, sistema sanitari, transició

Article de Mª José Fernández de Sanmamed a El diari de la sanitat:

Què hauria passat si…? Per una transició necessària dels sistemes sanitaris

Alguns teòrics de la història de la medicina situen l’any 1914 com clau per a la medicina al·lopàtica moderna. En aquesta data es va ordenar, uniformar i regular l’educació mèdica als EEUU i Canadà que fins aleshores estava bastant desorganitzada i era molt heterogènia amb enfocaments diferents segons cada universitat.

La Fundació Rockefeller va participar en la creació d’institucions educatives per a professionals de la salut i va impulsar un procés de selecció entre diferents propostes. Se’n varen presentar i competir tres de molt diferents: un model de caràcter ambientalista presentat per la Universitat de Harvard, un enfocat als determinants sociopolítics que defensava la Universitat de Columbia, i una proposta biomèdica presentada per la Universitat Johns Hopkins i basada en l’informe Flexner elaborat als EUA el 1910. La Fundació Rockefeller va intervenir a favor d’aquesta última i des de llavors aquest enfocament, que va actuar com ordenador de la formació mèdica, presideix els sabers, les pràctiques i la recerca en els sistemes sanitaris de tot el món.

No sabem si el magnat dels negocis era molt partidari de la medicina al·lopàtica, que com anècdota va morir acompanyat del seu metge homeòpata, però sí que va ser un visionari del gran camp de negoci que s’obria amb aquesta elecció. Va posar el coneixement biomèdic al servei del sistema econòmic i social dominant de manera coherent amb els seus interessos comercials.

Tornem-hi !

Etiquetes

atenció primària de salut, eleccions, Parlament de Catalunya, programa electoral, sistema sanitari

Aviat tindran lloc les eleccions per a un nou Parlament de Catalunya i el nomenament d’un nou govern. Els diferents partits polítics i candidatures presentaran els seus programes, que han de donar resposta a les necessitats en tots els àmbits competencials, entre ells el de la sanitat.

Considerem vàlides les 8 Propostes als partits polítics per a l’atenció primària de salut que vam formular per a les eleccions del 2015. No se n’ha acomplert cap. Les tornem a fer públiques per tal que les diferents opcions polítiques les coneguin i valorin fer-les seves.

És evident que la qüestió nacional serà el factor fonamental que orientarà el vot, però els nous governants hauran de fer front a molts altres problemes que necessiten atenció urgent.

El sistema sanitari català està vivint una profunda crisi que té molts factors causals: manca de recursos econòmics, infradotació i esgotament dels professionals, excessiu pes relatiu de l’atenció hospitalària, amenaçes per la supervivència de l’atenció primària, model de governabilitat obsolet, medicalització, sobrediagnòstic, ús inadequat dels recursos, trencament de la universalització del dret a l’assistència sanitària… El resultat és un sistema amb profundes iniquitats i amb retards inacceptables en el diagnòstic i el tractament de les persones malaltes.

Un front comú per l’atenció primària

Etiquetes

atenció primària de salut, entitats, pressupost, professionals, sistema sanitari

Aquest matí s’ha presentat en roda de premsa el document

Millorar el sistema sanitari. ENFORTIR L’ATENCIÓ PRIMÀRIA

signat per l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC), el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT), la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), la Federació d’associacions de veïns i veïnes de Barcelona (FAVB), el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), Rebel·lió Atenció Primària i la Societat Catalana de Medicina de Família i Comunitària (CAMFIC).

Entitats professionals i socials ens unim per reclamar al Departament de Salut mesures urgents de millora de l’Atenció Primària. Hem acordat demanar una reunió amb el Conseller per tal de concretar compromisos i fer-ne el seguiment.

Treballarem per sumar a la iniciativa moviments socials, sindicats, col·legis professionals, ajuntaments i altres i poder confluir en propostes i en accions que posin de manifest el profund malestar i els greus problemes que pateix l’Atenció Primària i serveixin de revulsiu per començar a revertir la situació.

Dodecàleg per a la personalització del pacient en el sistema sanitari

Etiquetes

atenció primària de salut, pacient, persona, professionals, sistema sanitari

Els professionals sanitaris clínics prestem serveis personals, familiars i comunitaris. És a dir, no atenem malalties sinó a persones, famílies i comunitats amb malalties/problemes de salut. Les malalties i els problemes de salut els sofreixen les persones, famílies i comunitats i evitar, tractar, pal·liar i acompanyar davant aquest sofriment és el treball diari dels professionals sanitaris clínics.

Per tot això, el pacient en la consulta és un ser sofrent que pateix i espera que el professional li ofereixi alternatives que li ajudin, i que les decisions es basin en el millor coneixement i experiència del professional com si fos el propi pacient en la seva situació peculiar. És a dir, la consulta és una entrevista entre persones, i el pacient una persona que busca alternatives que tinguin en compte la seva cultura, expectatives i valors. Lamentablement, en molts casos el pacient rep el tracte fred de seguiment estricte de protocols i guies, del compliment de normes i instruccions com si fos “una malaltia”, no “una persona”.