Posicionament davant de l’externalització del rastreig de contactes dels casos de COVID-19

Etiquetes

COVID19, externalització, política sanitaria, salut pública

Prou menyspreu cap a l’atenció primària de salut

La notícia de l’externalització del rastreig de contactes de casos de la COVID-19 a mans de Ferroser Servicios Auxiliares, empresa de la división de servicios de Ferrovial, mostra un cop més el menysteniment del Departament de Salut cap a l’atenció primària de salut (APS).

Des de l’inici de la crisi sanitària, s’ha deixat de banda l’atenció primària de salut: s’han tancat centres i consultoris (se n’haurien tancat més si no hi hagués hagut resistència per part dels equips i ens locals), s’ha orientat a la població a trucar al 061 en cas de presentar símptomes enlloc d’indicar-los que truquessin als centres d’APS i s’han pres decisions centralitzades sense comptar amb l’opinió del territori que és qui coneix les necessitats de la població i l’organització dels serveis.

L’APS ha respost a aquesta desconsideració aprofundint en el coneixement de la presentació i el maneig de la malaltia per a què els pacients poguessin ser atesos al domicili quan era possible, adaptant la seva organització a les necessitats generades, assumint la gestió de permisos per vulnerabilitat que no li pertocaven, obrint els centres els caps de setmana per a donar atenció telefònica, presencial i a domicili i fent-se càrrec de l’atenció sanitària a les residències, hospitals de campanya i hotels.

Fa pocs dies la consellera Alba Vergés va anunciar que es destinarien 4,5 milions per a contractar 430 professionals d’atenció primària aquest estiu per a reforçar els equips de les zones de costa i aquells que assumiran l’atenció a les residències. Considerem que aquesta quantitat és insuficient (veure el posicionament de l’AiFICC al respecte) i que cal no només reforçar el personal mèdic i d’infermeria sinó també l’administratiu i de treball social, claus per a donar resposta a les necessitats de la població.

Llegim amb estupor la notícia que la Generalitat farà una inversió de 17,7 milions d’euros per externalitzar el servei de rastreig a una empresa privada filial de Ferrovial que col·laborarà amb el SEM per aquesta tasca, que és una atribució clara de salut pública i que es du a terme amb la col·laboració de l’APS. No entenem per què, enlloc de reforçar les estructures que ja existeixen en el territori, se’n generen de noves.
D’altra banda, veiem amb preocupació l’estratègia que el CatSalut va iniciar fa uns anys de promoure l’accés telefònic de la població al sistema sanitari a través del 061 i enlloc de fer-ho amb els CAPs. Aquesta estratègia està influint en els fluxos de les persones dins del sistema sanitari, soscava la funció de porta d’entrada al sistema de l’atenció primària i es perd un recurs comunitari de proximitat que ofereix atenció longitudinal.

Per tant, reclamem:

• Que s’aturi l’externalització d’aquest servei públic i que el pressupost assignat per al seguiment dels contactes de casos de COVID-19 es destini a reforçar els equips d’APS i SP.
• Que es potenciï l’atenció telefònica als centres d’APS, garantint les condicions tècniques i el personal administratiu suficient per a donar una resposta eficaç des del territori a les necessitats de la població.
• Que es planifiquin els serveis de salut amb visió poblacional, de servei públic i amb perspectiva de continuïtat, seguint criteris de qualitat i cost-efectivitat.
• Que es reobrin tots els centres d’APS i consultoris que segueixen tancats.

A Barcelona, 8 de juny de 2020

Entitats signants:

Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC)
Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP)
Rebel·lió Atenció Primària
Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB)
Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Girona (COIGI)
Asociación de Enfermería Comunitaria (AEC)
Associació Catalana d’infermeria Pediàtrica (ACIP)

No a l’extinció de l’EASP. #NoalCierredelaEASP

Etiquetes

política sanitaria, polítiques de salut, salut pública

Per a signar la campanya de suport: aquí
Per a conèixer més: No a la extinción de la EASP

El FoCAP, com a entitat en defensa de la millora de l’Atenció Primària al nostre país, ens oposem a l’extinció de l’Escola Andalusa de Salut Pública (EASP).

Aquest text és una adaptació quasi literal d’aquesta entrada al blog de Rebel·lió Atenció Primària

El preàmbul:

La Escuela Andaluza de Salud Pública té 35 anys de vida, i en aquestes quatre dècades ha estat una institució de referència de la formació en Salut Pública a Espanya.

Com a empresa pública dedicada a la Salut Pública té entre les seves funcions generar coneixement, ser espai de trobada i intercanvi d’informació, formar a professionals i investigar i cooperar amb altres organismes internacionals que vetllen per la millora dels serveis de salut i la pràctica clínica.
El Partit Popular d’ Andalusia va presentar el desembre del 2019 una proposició de llei en la qual inclou la seva dissolució i extinció.

Què és la salut pública?

La salut pública ajuda a dissenyar estratègies que permeten la sostenibilitat i l’equitat en els sistemes de salut.

Deien Jose R. Repullo i Andreu Segura el 2006 que “les aportacions de la salut pública -epidemiologia, economia de la salut i recerca en serveis sanitaris- són fonamentals per a configurar un enfocament poblacional i aportar una base científica i tècnica a les decisions polítiques”. Potser és això el que fa que determinats grups polítics les considerin “perilloses” i dissenyin estratègies per a eliminar-les (encara que emboliquin el discurs en absurdes figures retòriques per a evitar enfrontar-se directament a la barbaritat de les seves proposicions)

Per un abordatge social i sanitari del suïcidi

Etiquetes

Alberto Ortiz, condicionants socials, PAH, prevenció, salut pública, suïcidi

Ahir es va presentar el document

CONSIDERACIONS PER A UN ABORDATGE SOCIAL I SANITARI DEL SUÏCIDI a propòsit del Codi Risc de Suïcidi.

L’acte va ser conduït per Mª Luz Talavera, vicepresidenta de FoCAP. Elena Serrano, metgessa de família i coautora del document,  va explicar les motivacions que van dur a la seva elaboració i un breu resum del contingut.

Lucía Delgado, portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), va parlar del paper de suport emocional i de transformació que suposen organitzacions com la seva, que acaben tenint un resultat terapèutic. Va acompanyar la seva intervenció d’un vídeo que recull les vivències de diferents persones afectades per la pèrdua d’habitatge.

Finalment, Alberto Ortiz, psiquiatre, va fer un recorregut pel significat del suïcidi en diferents moments de la història i va fer èmfasi en el caràcter col·lectiu i polític del patiment. Sobre el Codi Risc de Suïcidi va opinar que  és un producte de la narrativa individualista del neoliberalisme i de l’autoritarisme científic.

Com podem orientar l’APS a la comunitat

Etiquetes

atenció comunitària, atenció primària de salut, consulta, equip d'atenció primària, professionals, salut, salut pública, salutogènesi

La salut depèn d’un ampli ventall de determinants, la majoria dels quals estan fora del sistema sanitari (Marmot et al. 2008). Els determinants socials de la salut són les circumstàncies en què les persones neixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen. Aquestes circumstàncies són el resultat de la distribució dels diners, el poder i els recursos en l’àmbit mundial, nacional i local, que depèn finalment de les polítiques adoptades.

Es pot definir la salut comunitària com la salut individual i de grups en una comunitat definida, determinada per la interacció de factors personals, familiars i de l’ambient socioeconòmic, cultural i físic. La intervenció en salut comunitària és una estratègia que té com a finalitat la millora de la salut d’una comunitat. La salut comunitària contempla la concepció social de la salut, que té en compte l’àmbit social en què es produeixen els fenòmens de salut-malaltia i aplica un abordatge integral, tenint en compte els nivells macro i microsocial i la participació de les comunitats, les institucions i sectors sanitaris i no sanitaris en la presa de decisions. Els serveis sanitaris tenen un paper important en la intervenció comunitària, sobretot els de salut pública i l’atenció primària perquè és més propera als individus i les comunitats i coneix millor la situació i el context

Resol el PADRIS els problemes del VISC+ ?

Etiquetes

ètica, bigdata, confidencialitat, consentiment, dades sanitàries, informació, investigació, PADRIS, recerca, salut pública, VISC+

L’anterior govern va elaborar el projecte VISC+ per regular l’ús de les dades sanitàries massives recollides a partir de les històries clíniques per a la seva explotació i comercialització, que va ser àmpliament contestat des de diferents vessants. El Parlament de Catalunya en sessió del 30-06-2016 va aprovar una moció que instava el govern a retirar el projecte i marcava els criteris per a un nou programa de tractament massiu de dades sanitàries.

Recentment, l’actual Departament de Salut ha presentat el Programa Públic d’Analítica de Dades per a la Innovació i la Recerca en Salut a Catalunya (PADRIS) que en la nostra opinió no acaba de resoldre de manera satisfactòria els principals problemes que presentava el VISC+: la garantia de confidencialitat, l’autorització de cessió i ús de dades personals, el destí final de la informació i la reversió en beneficis en salut poblacional per sobre dels beneficis privats .

El Grup d’Ètica de la CAMFIC ha fet una anàlisi del nou programa, en l’entrada al seu blog: PADRIS: El substitut del VISC+, té prou garanties?  i que recollim a continuació:

“El mes de juliol de l’any passat publicàvem unes reflexions arran de la paralització del VISC+ que s’havia de retocar per a fer-lo diferent. La pregunta que ens fèiem és la mateixa que tornem a fer: té prou garanties?

Ara ja s’ha presentat el nou programa  d’entrada amb un canvi de nom. Ara tenim el Programa públic d’analítica de dades per a la recerca i la innovació en salut a Catalunya (PADRIS), que s’ha redactat després d’un procés participatiu fet el mes de juliol, però creiem que manté algunes ombres o elements que no ens fan veure que s’han resolt alguns dels dubtes que generava el programa anterior i, fins i tot, algun aspecte que recollia la moció aprovada al Parlament.

Papil·loma, les dones decidim

Etiquetes

càncer de cervix, eficàcia, justícia, medicalització, prevenció, salut pública, seguretat, vacunes, virus papil·loma

El dia 3/10/16 es va projectar a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya el documental “Papil·loma, les dones decidim”, al mateix temps es va obrir el documental a tothom, i el podeu veure aquí https://www.youtube.com/watch?v=VW3c48T1nHY&feature=youtu.be

i aquí subtitulat al castellà https://www.youtube.com/watch?v=8qKUHpRlA4w&feature=youtu.be

Produït per CAPS, Entrepobles i SICOM¹, els autors demanen que veiem el documental i que els ajudem a fer-ne difusió, donat que fent-ho ajudarem a la ciutadania a decidir si és convenient o no aplicar la vacuna pel virus del papil·loma humà (VPH) a les dones adolescents. Vacuna que té per finalitat protegir contra el citat virus responsable dels casos de càncer de coll d’úter.

Al llarg del documental parlen dones que es queixen de què una vegada més ens estan medicalitzant la vida, fins i tot la sexualitat. També parlen dones i homes expertes en el tema, autoritats sanitàries, professionals de la sanitat i molt especialment noies (i les seves mares) que van presentar dolences greus i similars després de l’administració de la vacuna a Catalunya, a l’Estat Espanyol i a Europa, i que s’han associat amb la finalitat de pressionar a les autoritats sanitàries perquè estudiïn què està passant amb la seguretat d’aquesta vacuna.

L’austeritat provoca un greu problema de salut pública

Etiquetes

austeritat, crisi, determinants de salut, drets, medicalització, patiment emocional, professionals, salut pública, Sistema públic de salut

Entrevista a Mª José Fernández de Sanmamed, sòcia del FoCAP,  a El País. Llegeix-la completa

“….. María José admite que durante la crisis se ha optado por medicar más de lo necesario dolencias cuya curación estaba lejos de los fármacos. “Los profesionales de la salud no hemos sido suficientemente claros al decir que la crisis, la austeridad y las contrarreformas han provocado un severo problema de salud pública”. Apunta que cada caso de depresión o tristeza relacionado con el contexto socioeconómico que llegaba a las consultas lo han ido solucionando sobre la marcha. “No estamos juntando la práctica con la teoría. Si hubiésemos estado teorizando y ahora juntando la práctica, estaríamos avanzando mucho en cómo intervenir. No hemos sabido salir de la inercia del discurso que llevábamos anteriormente”, apostilla.

“Si los determinantes de la salud más importantes son sociales, las soluciones han de ser sociales”, repite. Y parece que por fin empiezan a llevarlo a la práctica. “Estamos poniendo en marcha grupos de reflexión y acción para ver cómo actuar de forma diferente con la gente que tienen síntomas y sufrimiento emocional por estrés, paro, crisis de vivienda… Dar una respuesta que no sea un fármaco. La prescripción social, que es recetar que visiten entidades como la PAH si tienen problemas de vivienda, o acudir a grupos de ayuda o de parados son algunas alternativas”

Massa medicina a la nostra vida

Etiquetes

activitats preventives, ètica, medicalització, salut pública

Aquest és el títol d’una bona iniciativa de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) contra la medicalització de la vida i la mercantilització de la salut, que planteja 12 exigències en favor de la salut i la seguretat de les persones.

Amb aquesta iniciativa l’OCU s’adhereix i demana recolzament a la campanya internacional de Selling sickness. Revertir la dinàmica medicalitzadora, reapropiar-nos de la salut, no serà possible sense la implicació activa de professionals i ciutadans a nivell global.

Hi ha molt en joc: la credibilitat de la ciència mèdica, el prestigi professional i la salut dels ciutadans i de la societat.

Llamada a la acción contra el comercio de enfermedades

Usted está enfermo: padece una vida normal

Una presa de pèl

Etiquetes

Boi Ruiz, participació, salut pública, Sistema públic de salut

El Departament de Salut ha suspès la Jornada de Participació Ciutadana en Salut que s’havia de celebrar el dia 7 a la Pedrera. Era una mostra més de la política ficció que sovint fa el Departament de Salut. El seu discurs poc té a veure amb la realitat, en aquests cas ignorant i menyspreant els múltiples moviments socials i professionals que estan participant en temes de salut i política sanitària. Des del seu anunci es van aixecar veus crítiques -molt crítiques- com la de Clara Valverde. Diversos col.lectius havien convocat una concentració per protestar pel contingut de l’acte. Marta Ribas, diputada per ICV va formular unes preguntes al Parlament sobre política de participació i la idoneïtat dels ponents previstos. Cal fer una pregunta més: Quants dels polítics, gestors i professors d’universitat que opinen i dirigeixen la sanitat pública la utilitzen quan estan malalts? Quants coneixen el seu metge i la seva infermera de capçalera i fan cua als CAPs?

La potència i el ressò que han tingut les crítiques han aconseguit la suspensió de la jornada. Un petit pas que ens demostra que Sí que es pot! i ens ha d’animar a seguir en la crítica i en la protesta basada en la participació social.

El FoCAP participem amb les nostres opinions que expressem públicament i ens hem ofert a exposar als responsables sanitaris. Si pensen fer una altra jornada amb la sanitat real, la de les trinxeres, poden comptar amb nosaltres.

 

Jo decideixo

Etiquetes

drets, mobilitzacions, retallades, salut, salut pública

El projecte de llei del Ministre Gallardón, que ja ha aprovat el govern i ha de passar a tràmit parlamentari, fa un retrocés en la història tornant a prohibir la pràctica de l’avortament llevat de situacions excepcionals. Practicar l’avortament fora de la llei serà delicte per a la dona i delicte amb pena de tres anys de presó per al metge.

Organitzacions professionals han alertat dels perills per a la seguretat de les dones i s’han oposat obertament a l’aprovació definitiva de la llei pel congrés de diputats.

Amb motiu d’aquest greu atemptat contra la llibertat i la salut de les dones, el dissabte 1 de febrer milers se ciutadans van sortir al carrer a Madrid en l’anomenada Marea Violeta per expressar el seu rebuig.

El FoCAP ens sumem a la petició de change promoguda per la plataforma YO DECIDO.

Si som molts els que signem i molts els que ens mobilitzem, podrem aturar aquesta llei.

Associació madrilenya de salut mental

Manifest signat per professionals i al que s’ha adherit la CAMFIC