Quo vadis, administratius de l'Atenció Primària?

Etiquetes

administratiu, administratives, atenció primària, equip d'atenció primària

La composició bàsica dels equips d’atenció primària (EAP) estava (i està) formada per professionals de medicina (de família i pediatria), d’infermeria, d’administració i de treball social, tot i que aquestes últimes s’han anat incorporant progressivament als equips des de la reforma de l’atenció primària (AP).

Les diferents competències de totes les professions que componen i treballen a l’AP fa que el treball en equip sigui un dels mitjans per arribar a l’objectiu de l’organització: donar la millor qualitat possible a les nostres pacients i conciutadanes, cosa difícil d’assolir sense una comunicació interprofessional empàtica, efectiva i flexible entre tots el conjunt de l’equip.

Un dels col·lectius professionals que més canvis ha viscut en els últims anys ha estat el del personal administratiu. Sobretot des de la incorporació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en les activitats del dia a dia. La progressiva informatització dels registres clínics i dels procediments ha afectat el personal sanitari, però on es fa més palès aquest canvi és en l’àmbit administratiu, que després de passar per diferents denominacions, ara es diuen personal de Gestió i Serveis (GiS). Algunes de les seves funcions ara les fan màquines: les cites prèvies ara es poden concertar per internet i altres gestions es poden fer a través de «la meva salut». Ja no busquen ni arxiven històries clíniques en paper, molts tràmits es fan des de dins de les consultes…, però són més necessàries que mai en els centres d’atenció primària (CAP), tant en l’atenció directa presencial o per telèfon, com en molts procediments que han de passar per les seves mans: derivacions, parts d’incapacitat laboral, programacions, etc.

Estrategias comunes. La primaria y los profesionales

Etiquetes

entidades primaristas, entitats primaristes, estratègia, jornada, profesionales, professionals

El 16 de març el FOCAP va organitzar la Jornada Estatal de Entidades Primaristas al Centre Civic Cotxeres de Sants. A més del FOCAP hi van participar entitats de tot l’estat: FoAAP, La Cabecera, Rebel·lió Atenció Primària, Colectivo Silesia, Basta Ya Málaga, Navegantes de 3 Cabezas, 1 cada 8h, Lehen Arreta Arnasberritzen i el grup de primària de Marea Blanca de Catalunya. Ens vam aplegar una trentena de participants amb l’objectiu de reflexionar juntes sobre com treballar des de les nostres entitats per revertir l’agonia de l’atenció primària. Podeu accedir al ProgramaJornada Estatal de Colectivos Primaristas.

A continuació us resumim, en castellà, les aportacions a la primera taula “La primaria y sus profesionales” amb una ponència d’Esperança Martin, metgessa de família i membre de Rebel·lió Atenció Primària. En les properes entrades del blog us anirem presentant el resum de les següents taules. Podeu accedir al text complert de les ponències i el debat de la jornada (en castellà): Jornada entidades primaristas_documento completo

Mesa 1. La primaria y sus profesionales

El deterioro progresivo de la atención primaria se ve reflejado en el malestar de sus profesionales que, a pesar de todo consiguen resultados inmejorables en los distintos barómetros de salud.

La motivación es esencial y el motor que debe llevar al cambio. En condiciones ideales de trabajo las profesionales de AP están altamente motivadas y eligen enriquecer su trabajo mediante múltiples roles (docencia, investigación, atención comunitaria, gestión, etc). Sin embargo, la falta de tiempo y recursos que repercute en la calidad asistencial a nuestros pacientes y en nosotras mismas, la sensación de progresiva pérdida de control sobre el propio trabajo, la precariedad laboral y la sensación de que no hay en el horizonte un cambio de tendencia socavan la motivación de las profesionales de AP. La mejora de los servicios de atención primaria y el atractivo de ésta para las nuevas profesionales dependerá de la realidad presupuestaria de la AP y del modelo de gestión.

Comencem a donar vida a l’atenció primària

Etiquetes

donem vida a l'atenció primària, fulletons, material, mobilitzacions, punts de llibre

El divendres passat es va donar el tret de sortida de la campanya DONEM VIDA A L’ATENCIÓ PRIMÀRIA, DONEM VIDA A LES PERSONES, amb l’auditori de Calàbria 66 pràcticament ple. Activistes en defensa de la sanitat pública, membres d’entitats ciutadanes i treballadors de la sanitat varem coincidir en la rellevància de l’Atenció Primària per a la salut de la població i la necessitat d’unir forces per evitar que segueixi el seu desballestament.

Hi va haver coincidència en el diagnòstic de gravetat de la situació i en les demandes que a partir d’ara estaran presents en totes les activitats en defensa d’una SANITAT PÚBLICA, UNIVERSAL, PRIMARISTA I DE QUALITAT.

A cada CAP, barri o poble hem d’aixecar la veu i dir prou al desmantellament de l’atenció primària i a les condicions de treball indignes dels seus professionals. Ho podem fer de moltes maneres, tal com es va proposar a l’acte: concentracions i taules informatives a les portes dels CAPs, xerrades als barris, presentació de mocions a ajuntaments i districtes, recollida de signatures, … i tot allò que sorgeixi a cada lloc. I sempre que sigui possible, establir contacte entre entitats veïnals i altres amb treballadors dels CAP per conèixer les realitats i acordar accions conjuntes. Juntes tenim més força.

 

 

 

 

 

 

 

Fer facilitar la tasca informativa i reivindicativa hem elaborat aquest fulletó i uns punts de llibre que podeu demanar-nos a les entitats organitzadores i també els podeu imprimir pel vostre compte. Els trobareu en aquest enllaç:

https://www.dropbox.com/sh/f51dvorkp48ey4m/AAAaR8tXjJiWe0w9yDY9bC1Oa?dl=0

 

Afrontar l’assetjament laboral és possible

Etiquetes

assetjament laboral, professionals

Donem a conèixer l’escrit que ens ha arribat arran de la publicació de Com sobreviure a les direccions anti-líders. Hem cregut convenient protegir la identitat de l’autoria, per això va sense signatura. Des d’aquí manifestem el nostre agraïment per compartir la seva experiència i per fer-ho en el nostre blog.

L’assetjament laboral pot procedir dels superiors o dels companys de feina, tal com es defineix al Protocol per a la prevenció, la detecció, l’actuació i la resolució de situacions d’assetjament psicològic laboral i altres discriminacions a la feina de la Generalitat.                                                            Imatge: Pixabay

 

“És molt dur patir assetjament laboral, però encara ho és més quan les persones que se suposa que t’haurien de donar suport i/o protegir davant d’una situació així, veus que miren cap a un altre costat i encara sembla que la culpa de tot el que està passant és teva. Puc parlar per pròpia experiència, ja que m’hi he trobat, i us asseguro que és molt desagradable i denigrant.

Qüestions ètiques entorn l’estratificació de pacients

Etiquetes

ètica, cronicitat, estratificació, etiqueta, pacient crònic

La revista Atención Primaria ha publicat un document, elaborat pel Grup de treball d’Ètica de la CAMFIC i signat per Laia Riera, sobre aspectes ètics en relació a l’etiquetat de pacients crònics.

El etiquetado de pacientes en atención primaria. El caso de la cronicidad

L’atenció a les persones amb patologies cròniques suscita debats a la cerca de les millors maneres de donar resposta a les seves necessitats. És un tema que està interessant a professionals, administracions i entitats socials.

El FoCAP ha tractat en diverses ocasions aspectes relacionats amb la cronicitat, a : L’invent de la cronicitat, Parlem de l’atenció domiciliària, o a Atenció a la cronicitat: fer-ho millor, fer-ho diferent, des d’una visió crítica amb el reduccionisme i la fragmentació  de l’atenció que entenem que conté el Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat (PPAC).

Entitats socials com Marea Blanca ha mostrat la seva preocupació per la pèrdua de continuïtat, de relació assistencial i de longitudinalitat que suposen les noves estructures  organitzatives que s’estan creant.

Ara, l’editorial de Laia Riera ens fa reflexionar sobre aspectes ètics a tenir en compte a l’hora d’abordar la cura de les persones més fràgils per la seva patologia. Així, es pregunta si es compromet el principi de justícia quan es posa una etiqueta a un determinat tipus de pacients i no a d’altres. O si una etiqueta pot recollir tota la complexitat  d’una persona. Enfront del model assistencial basat en l’estratificació i l’etiquetatge proposa desenvolupar i enfortir models basats en l’atenció longitudinal i ancorats a l’entorn comunitari.

L’invent de la cronicitat

Etiquetes

atenció primària de salut, cronicitat, envelliment, evidència, hospitalitzacions, malaltia crònica, model de gestió, pacient crònic complex, plans de cronicitat, PPAC, prevenció

Fotografia: Elena Serrano

L’invent de la cronicitat. pdf

Les darreres dècades en el nostre entorn ha tingut lloc un canvi demogràfic en el qual s’ha endarrerit l’edat de la mort més que no l’envelliment, amb el conseqüent augment de malalties cròniques. Segons dades del Departament de Salut, aquestes s’han convertit en la principal causa de mortalitat i de despesa en salut. Amb la voluntat de contribuir a la sostenibilitat del sistema sanitari i de millorar l’atenció a les persones amb malalties cròniques el mateix departament ha elaborat el Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat (PPAC). Aquest programa, vigent a Catalunya des de 2012, té com a base dos referents d’origen nord-americà. Un és el de l’organització Kaiser Permanente, que utilitza l’estratificació del risc de consum de recursos sanitaris per proveir serveis diferenciats, amb notable èxit en resultats econòmics i de salut al seu país des de la seva implantació (figura 1). I l’altre, el Chronic Care Model, de Wagner (figura 2), que són estratègies d’actuació per afavorir el contínuum assistencial, fomentar l’autocura, reforçar la coordinació entre nivells assistencials i incorporar els recursos comunitaris i l’ús de noves tecnologies.

Ambdós models se centren en aspectes organitzatius de l’assistència i en les formes de gestió dels diferents dispositiu. En general, a Catalunya, el PPAC s’ha concretat en la classificació dels pacients en Pacient Crònic Complex (PCC) i en Malaltia Crònica Avançada (MACA) i en la realització del Pla d’Intervenció Individualitzat i Compartit (PIIC). Però en cada territori s’han aplicat diferents mesures: en un lloc hi ha un circuit al Centre d’urgències d’Atenció Primària (CUAP), en un altre infermeria gestora de casos, en algun altre Equip de Suport Integral a la Cronicitat (ESIC), en un altre un dispositiu domiciliari especial… A la pràctica hi deu haver llocs on no hagi canviat gaire res, i llocs on hagi canviat del tot.

La Cabecera: “SÍ SE PUEDE”

Etiquetes

atenció domiciliària, congrés, formació, La Cabecera, participació, professionals, residents

El juny del 2015 ens fèiem ressò del naixement de La Cabecera: “residentes y profesionales sanitarios que desarrollan su actividad en Atención Primaria empeñados en: Promover y sostener las virtudes de la Medicina Familiar y Comunitaria y la Atención Primaria  entre estudiantes,  residentes,  profesionales sanitarios y la población general…”.

No ens equivocàvem en alegrar-nos d’aquest fet per l’aire fresc que suposava. Fa poc, acaben d’organitzar el I Congreso La Cabecera (Granada 24-25 de març).

Un congrés on han demostrat que “sí se puede”: que sí es poden moltes coses que a vegades donem per fet que són impossibles. Alguns exemples:

• Organitzar un congrés sense patrocini de la indústria farmacèutica
• Animar els residents a participar activament
• Fer un programa fresc, atractiu, que combina el més clínic amb allò més reflexiu o de valors-organització de l’atenció primària
• Emocionar tots els assistents pels continguts i per la manera de fer…

L’atenció primària que volem des de Jo Sí Sanitat Universal

Etiquetes

atenció primària de salut, Jo Sí Sanitat Universal, sanitat pública

En un món enlluernat pel triomf, la fama, la superespecialització, la tecnologia, etc., és difícil entendre la grandesa d‘allò que és quotidià, la grandesa del dia a dia. Això és el que fa l’atenció primària (AP), i és precisament per això que, com diu la presidenta del FOCAP Nani Vall-llossera ens costa tant explicar què és l’atenció primària.

Ens costa perquè ni els polítics, ni les classes socials més afavorides, ni els periodistes entenen què és. En general ells no la utilitzen, van directament a l’atenció especialitzada. Tot i que l’evidència diu que ser atesos per professionals especialistes no es relaciona amb millors resultats en salut i normalment els resultats són pitjors que si l’atenció de referència la proporcionen professionals primaristes.

Que l’augment d’un metge de família per cada deu mil habitants s’associï a un descens d’un 6 per cent de la mortalitat no és noticia. Una bona notícia és una intervenció a cor obert o una intervenció en un nounat dintre del ventre de la seva mare. Notícies espectaculars i excepcionals que amaguen el comú de la majoria de la gent, els milers de vides senzilles i tendres que arriben cada dia a les consultes i que són acompanyades pels professionals d’atenció primària.

No ens costa explicar l’atenció primària a les persones que atenem, elles saben on som i què fem, elles saben que poden comptar amb nosaltres, però elles són gent que moltes vegades no tenen influència en el discurs social predominant.

En aquest context d’invisibilitat de la primària notícies com la que avui ens arriba de la ma de la Campanya Jo Si Sanitat Universal (“Jo Sí Sanitat Universal és una campanya sota la qual, persones usuàries i treballadores de la sanitat pública, reivindiquem una sanitat pública, universal, de qualitat i a càrrec dels impostos”) és una notícia excepcional. Aquest moviment social, sota el lema “L’atenció primària que volem”, ha elaborat un document sobre l’atenció primària i les seves característiques que reflecteix una elevada comprensió de l’AP. La campanya també ens adreça a un díptic divulgatiu, que ens dóna moltes esperances en la lluita per fer entendre l’AP a la societat.

Presentació Diaris de trinxera, el nostre dia a dia

Presentació del llibre:

DIARIS DE TRINXERA, EL NOSTRE DIA A DIA

UNA REALITAT INVISIBLE

Dia 7 de novembre a les 18 h. a la CAMFIC, C. Diputació 316, Barcelona

Amb la participació de:

Nani Vall-llossera, presidenta de FoCAP

Roser Marquet i Miquel Reguant, editors

Jaume Barberà, periodista, que versarà sobre:

«Amb els de la trinxera»

Tindrem disponible una edició digital i també en paper.

Inscripcions aquí

Envia’ns fotos per a l’edició de Diaris de Trinxera

Etiquetes

Diaris de trinxera, fotografia

Estem preparant una edició digital i en paper dels «diaris de trinxera» més llegits i ens agradaria posar-hi imatges que reflectissin el contingut i l’esperit dels escrits.

Per això demanem als socis I sòcies de FoCAP que ens feu arribar fotografies per acompanyar els textos. De totes les rebudes en seleccionarem unes 15 per incloure en l’edició.

Les fotografies han de ser en blanc i negre, estar relacionades amb les nostres consultes, els domicilis on visitem, els barris, pobles o ciutats on treballem, les persones que atenem o amb nosaltres mateixos. No cal que identifiquin persones, però si és el cas, cal que autoritzin la fotografia i el seu ús en la nostra publicació. També demanarem que les autors i autores de les imatges seleccionades facin una cessió de drets.

En les podeu enviar a focap2009@gmail.com abans del dia 20 de juliol

Adjuntem un model de  Cessió drets d’imatge, que ens haureu de fer arribar complimentat i signat.