El sensellarisme a l’atenció primària

Etiquetes

atenció comunitària, atenció primària de salut, drets humans, salut comunitària, sensellarisme

Fa pocs dies el FOCAP mostrava la seva preocupació per les persones sense sostre i es feia ressò d’algunes experiències d’atenció dirigides a elles, i ara ens arriba aquesta invitació que us volem compartir:

El divendres 9 de juny, a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Gràcia, es farà la jornada El sensellarisme a Gràcia. Com afecta la salut viure al carrer, organitzada pel projecte ‘Ningú dormint al carrer a Gràcia’[1] de la Taula de Salut Comunitària Benestar i Barri Vila-Grassot (Taula BiB).

Durant tot el matí s’abordarà la realitat del sensellarisme a Barcelona i específicament al districte de Gràcia. Es parlarà dels motius que porten una persona a començar a viure al carrer i es presentaran experiències d’intervenció ja existents.

A la primera taula, professionals de l’àmbit de la salut parlaran sobre l’atenció sanitària a persones sense llar, experiències existents a Barcelona i la realitat al districte. El CAP Larrard presentarà el protocol d’atenció sanitària a persones sense llar en l’atenció primària que tot just es comença a aplicar. L’hospital de Sant Pau exposarà les dificultats que es troben quan atenen una persona que viu al carrer i cal donar-li l’alta hospitalària.

L’hospital de Sant Pau exposarà les dificultats que es troben quan atenen una persona que viu al carrer i cal donar-li l’alta hospitalària. Aquesta primera taula es completarà amb les visions de metges i metgesses de família que parlaran sobre com afecta viure al carrer a la salut de les persones sense llar i sobre com es vol incidir políticament en aquesta qüestió per comptar amb més recursos i protocols d’actuació.

Gestió de la demanda assistencial, repte i necessitat per als metges i metgesses de família

Etiquetes

accessibilitat, assistència sanitària, atenció primària de salut, demanda, gestió, llistes d'espera, organització EAPs, política sanitaria, professionals, UBA

Publiquem un escrit signat per Pere Flores Muxí, que ens envia juntament amb el publicat recentment amb motiu de la seva jubilació. En ell fa una anàlisi de les característiques organitzatives de l’Atenció Primària que impedeixen una atenció resolutiva, accessible, equitativa i longitudinal, i ofereix un conjunt de propostes per a una adequada Gestió de la demanda. En aquesta ocasió amplia i aprofundeix en les mesures que ja va expressar en el document L’accessibilitat a l’AP, estem perdent la batalla? que vàrem difondre en aquest blog l’abril del 2019.

Tenim un sistema sanitari de tipus públic i universal, això té aspectes molt positius però produeix problemes i disfuncions i  un dels  més negatius és la sobre-utilització dels serveis sanitaris que s’ha de combatre mitjançant una bona gestió de la demanda assistencial. Aquesta sobre-utilització és un tema molt important i, si no es controla, comporta una pressió assistencial excessiva que impedeix una atenció primària (AP) de qualitat i accessible. Del que potser molts facultatius no se n’adonen, és que aquesta sobre-utilització és sovint i en gran part originada per ells mateixos. La sobre-utilització  provoca que les visites siguin de poca durada i de qualitat millorable, amb un augment de estrès dels metges involucrats. La conseqüència és un risc real per a la salut dels pacients i dels metges. També provoca molt sovint una intolerable llista d’espera, la qual cosa va en contra de la definició i filosofia de l’AP que ha de ser accessible.

Reflexions a les portes de la jubilació

Etiquetes

atenció primària de salut, gestió sanitària, organització EAPs, política sanitaria, professionals

En Pere Flores Muxí, metge de família a Mataró, amb motiu de la seva jubilació, fa un repàs de la història de l’Atenció Primària a Catalunya, dels problemes que es van presentar fa un parell de dècades fins l’actualitat i llença unes propostes que capgirin la situació actual a mig termini. Propostes basades en l’anàlisi de la situació, el seny, l’experiència i la saviesa que donen molts anys d’estudi i de pràctica compromesa.

El mes de juny d’enguany em jubilo, finalment, al complir 68 anys d’edat, ho faré després d’haver treballat més de 32 anys com a metge de família a la sanitat pública de Mataró, fonamentalment, a l’ABS Cirera-Molins. Amb aquest motiu, em permeto la llibertat d’escriure i fer divulgació d’unes petites, sinceres i subjectives reflexions sobre el passat, present i futur (sempre incert) de l’Atenció Primària (AP) al nostre país.

L’AP pública amb les persones en situació de sensellarisme. Dues experiències territorials

Etiquetes

accessibilitat, atenció comunitària, atenció primària de salut, drets, longitudinalitat, sensellarisme

Viure al carrer suposa una vulneració constant de drets i comporta un deteriorament de la salut física i mental de les persones i un risc de patir violència física i verbal.  Aquest col·lectiu té una prevalença més gran de problemes de salut, tenen una mortalitat entre 3 i 4 cops superior a la població general i tenen una esperança de vida aproximadament 30 anys menor. Tot i el seu pitjor estat de salut, les persones sense llar utilitzen menys el sistema sanitari, especialment l’Atenció Primària, fent un ús més gran dels serveis d’urgències.

Algunes de les barreres que les persones amb experiència viscuda de sensellarisme troben per accedir i utilitzar els recursos sanitaris i socials estan relacionades amb la violència estructural, és a dir, amb estructures socials que els exclouen impedint que cobreixin les seves necessitats bàsiques. Les persones que viuen aquesta realitat pateixen una deshumanització i marginació que condiciona el seu accés als recursos i la seva acceptació. Aquests factors estructurals interaccionen amb altres factors personals com la baixa autoestima relacionada amb el procés de sensellarisme, l’estigma associat a aquest i els problemes de salut mental. Aquesta situació d’exclusió es veu agreujada per la superposició d’altres factors com el gènere , el procés migratori o l’edat .

En record del Pep Martí

Lamentem profundament la mort del Pep Martí, ahir 17 d’abril. En primer lloc, volem fer arribar el nostre sentit condol a la seva família i amistats íntimes.

En Pep va ser soci fundador del FoCAP. Ell, traumatòleg de formació i de pràctica clínica, era un ferm defensor de l’atenció primària i així ho va manifestar quan es va presentar en la comissió gestora del FoCAP, el 2009, al carrer Portaferrissa. El podem veure en la foto, juntament amb altres socis fundadors, en l’acte de constitució que es va celebrar en el CCCB el 3 de juny del 2010.

Treballador incansable, va completar la seva trajectòria professional amb la direcció assistencial de l’Hospital de la Vall d’Hebrón, en el que va treballar durant 45 anys, i va participar també en altres organismes com el Consorci Sanitari de Barcelona, o com a Delegat de Serveis de Sanitat i Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona. Entrar en el món de la gestió li va permetre conèixer el sistema des de dins, però no es va deixar seduir pels despatxos. En una entrevista al Diari de la Sanitat, del que n’era mecenes, deia: El món de la gestió és molt més cruel que el de l’assistència mèdica, que és molt més agraït. Pots solucionar el problema d’una persona, en canvi en la gestió no veus mai els resultats nets del que t’has plantejat fer.

Curs sobre valors i qualitat del sistema públic de salut per la participació sobre la seva governança

Etiquetes

determinants de salut, formació, governança, model sanitari, participació ciutadana, Sistema públic de salut

El 15 i 22 d’abril tindrà lloc aquest curs organitzat pel CAPS (Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris) al qual el Focap dona el seu suport.

Es tracta d’un curs per oferir recursos i mitjans per millorar la qualitat del sistema públic de salut dirigit a la ciutadania i professionals que participin en els Consells del Sistema Sanitari. Per incidir políticament i socialment a transformar i millorar l’actual model de sistema sanitari és necessari entendre la seva complexitat i revisar sobre quins valors volem que es sustenti per prestar una atenció equitativa i de màxima qualitat.    

Nota: S’ha sol·licitat el reconeixement de crèdits docents per a les professionals que hi participin.

Retallades en mediadores culturals als CAPs

Etiquetes

assistència sanitària, atenció primària de salut, drets, retallades

Publiquem la carta que ens han dirigit uns companys i companyes denunciant la reducció d’hores del contracte de les mediadores culturals dels seus centres.

Les barreres culturals i lingüístiques a l’atenció primària suposen una limitació important de l’accessibilitat a serveis sanitaris bàsics i essencials per a l’atenció a la salut. No es tracta tant d’un tema de pressupost, perquè el cost de les hores de treball que es redueixen és baix. Es tracta d’un tema de sensibilitat i voluntat de garantir l’atenció a col·lectius amb necessitats relacionades amb la seva situació de fragilitat i exclusió. No volem que pateixin una exclusió més en els nostres centres.

En alguns barris de Barcelona hi viuen entre un 35 i un 60% de ciutadans nouvinguts que no dominen el nostre idioma. Barris amb alts nivells de fragilitat, malaltia i pobresa. Des de fa anys alguns Centres d’Atenció Primàra que atenen aquesta població disposen de mediadores culturals que ajuden els professionals sanitaris, mitjançant la traducció i la interpretació, a donar una atenció digna i correcta a aquests milers de persones. Ara fa 3 mesos l´Institut Català de la Salut (ICS) va reduir, en contra de l’opinió de professionals i usuaris, les hores contractades de les mediadores culturals dels CAPs  Raval Sud, Raval Nord i Besòs de Barcelona.

Davant aquesta decisió alguns metges i infermeres dels equips afectats vam reunir-nos amb la Gerència Territorial de l’ICS de Barcelona per demanar que la mesura fos revertida i evitar així més dany a la població. Els arguments per justificar la mesura van ser únicament econòmics i, en cap cas, de millora de l’atenció. Se’ns va demanar un temps per poder revalorar la mesura però han passat els mesos i la situació segueix igual.

És per això que com a professionals de l’atenció primària i com a defensors d’uns serveis públics de salut dignes, de qualitat i equitatius hem decidit fer visible el problema i demanem novament revalorar quin tipus d´accessibilitat i cura volem als nostres CAPs.

Antonia Raya Infermera CAP Raval Nord

Thaïs Clusa Metgessa CAP Raval Sud

Manel Anoro metge CAP Besòs

El 061 i la fragmentació de l’atenció

Etiquetes

061, fragilitat, fragmentació, SEM

Fa 2 anys el SEM (Servei d’Emergències Mèdiques) anunciava la creació d’una taula d’atenció al pacient fràgil amb l’objectiu de donar atenció mèdica per via telefònica i de forma immediata per part de professionals de medicina i infermeria especialitzats en geriatria a través del 061. Actualment el servei encara és actiu i es continua anunciant com un gran “valor afegit a l’atenció sociosanitària de Catalunya”.

Més o menys en les mateixes dates ja vam denunciar en un post els perills i les contradiccions de la creació de nous serveis i iniciatives gestionats pel SEM i el 061 que, com en aquest cas, suposen una ingerència i una duplicitat de les funcions pròpies de l’Atenció Primària (AP) i posen en risc els seus valors essencials. Amb això, no només es manté una AP infrafinançada i infradotada sinó que el Catsalut desvia recursos a serveis que la debiliten i que, fins i tot, poden augmentar els costos pel sistema a llarg termini.       

Sobre els sous dels i les professionals sanitaris: carta al diari El Nacional.cat

Etiquetes

ICS, retribucions, sous

El dia 7 de desembre de 2022 dues companyes membres del Focap vam enviar una carta al diari El Nacional.cat en resposta a una publicació feta a finals de novembre en aquest mitjà en la qual un articulista feia referència a alguns aspectes retributius de les professionals que treballem a l’Institut Català de la Salut que vam considerar poc acurats i tendenciosos.

Com que no vam obtenir cap resposta, vam tornar a dirigir-nos al diari el dia 19 de desembre de 2023 (en aquest cas vam dirigir la carta novament al diari i al seu director).

A hores d’ara no hem tingut cap resposta per part d’aquest mitjà de comunicació.

És per això que publiquem avui el contingut de la nostra carta amb l’objectiu d’aclarir els aspectes poc rigorosos als quals feia referència l’article. 

A l’atenció de la direcció del Nacional.cat: 

Benvolgut director:

El dia 30 de novembre de 2022 vau publicar al vostre diari un article a la secció d’Opinió signat pel seu col·laborador Bernat Dédeu que portava per títol: La sanitat catalana és precària?

Com a metgesses de família i comunitària i treballadores del sistema públic de salut a l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut des de fa anys, ens ha sorprès la manca de rigor en les dades publicades en aquest article.

Les dificultats de ser generalista

És un fet que un nombre significatiu de metges/metgesses abandonen la pràctica de l’atenció primària per anar a treballar a altres dispositius. Alguns ni tan sols s’hi incorporen a l’acabar la residència. El fenomen s’observa en alguns països.

Per entendre què porta a abandonar el generalisme, es va dur a terme un estudi a Canadà, publicat al British Journal of General Practice el mes d’abril del 2022, titulat: Resident and early-career family physicians’ focused practice choices in Canada: a qualitative study. El seu objectiu és analitzar els factors que contribueixen a l’elecció dels residents i joves metges/ses de família d’una pràctica professional focalitzada.

Es van identificar tres temes clau: autopreservació dins de l’estructura actual del sistema sanitari; suport dels companys; i experiències formatives a la facultat de medicina i/o residència. Els temes menors inclouen: l’alineació de la pràctica amb les habilitats, els valors personals o la capacitat per obtenir satisfacció professional; experiències personals viscudes; i tenir moltes oportunitats atractives per a la pràctica focalitzada.

La pràctica generalista no està «de moda», ni sempre és valorada, ni s’ensenya a les facultats, perquè els seus valors són contraculturals en una societat i una sanitat neoliberals. Us convidem a llegir l’article pel seu interès i pel molt probable paral·lelisme amb el que està passant a casa nostra.