Gestió de la demanda assistencial, repte i necessitat per als metges i metgesses de família

Etiquetes

accessibilitat, assistència sanitària, atenció primària de salut, demanda, gestió, llistes d'espera, organització EAPs, política sanitaria, professionals, UBA

Publiquem un escrit signat per Pere Flores Muxí, que ens envia juntament amb el publicat recentment amb motiu de la seva jubilació. En ell fa una anàlisi de les característiques organitzatives de l’Atenció Primària que impedeixen una atenció resolutiva, accessible, equitativa i longitudinal, i ofereix un conjunt de propostes per a una adequada Gestió de la demanda. En aquesta ocasió amplia i aprofundeix en les mesures que ja va expressar en el document L’accessibilitat a l’AP, estem perdent la batalla? que vàrem difondre en aquest blog l’abril del 2019.

Tenim un sistema sanitari de tipus públic i universal, això té aspectes molt positius però produeix problemes i disfuncions i  un dels  més negatius és la sobre-utilització dels serveis sanitaris que s’ha de combatre mitjançant una bona gestió de la demanda assistencial. Aquesta sobre-utilització és un tema molt important i, si no es controla, comporta una pressió assistencial excessiva que impedeix una atenció primària (AP) de qualitat i accessible. Del que potser molts facultatius no se n’adonen, és que aquesta sobre-utilització és sovint i en gran part originada per ells mateixos. La sobre-utilització  provoca que les visites siguin de poca durada i de qualitat millorable, amb un augment de estrès dels metges involucrats. La conseqüència és un risc real per a la salut dels pacients i dels metges. També provoca molt sovint una intolerable llista d’espera, la qual cosa va en contra de la definició i filosofia de l’AP que ha de ser accessible.

L’AP pública amb les persones en situació de sensellarisme. Dues experiències territorials

Etiquetes

accessibilitat, atenció comunitària, atenció primària de salut, drets, longitudinalitat, sensellarisme

Viure al carrer suposa una vulneració constant de drets i comporta un deteriorament de la salut física i mental de les persones i un risc de patir violència física i verbal.  Aquest col·lectiu té una prevalença més gran de problemes de salut, tenen una mortalitat entre 3 i 4 cops superior a la població general i tenen una esperança de vida aproximadament 30 anys menor. Tot i el seu pitjor estat de salut, les persones sense llar utilitzen menys el sistema sanitari, especialment l’Atenció Primària, fent un ús més gran dels serveis d’urgències.

Algunes de les barreres que les persones amb experiència viscuda de sensellarisme troben per accedir i utilitzar els recursos sanitaris i socials estan relacionades amb la violència estructural, és a dir, amb estructures socials que els exclouen impedint que cobreixin les seves necessitats bàsiques. Les persones que viuen aquesta realitat pateixen una deshumanització i marginació que condiciona el seu accés als recursos i la seva acceptació. Aquests factors estructurals interaccionen amb altres factors personals com la baixa autoestima relacionada amb el procés de sensellarisme, l’estigma associat a aquest i els problemes de salut mental. Aquesta situació d’exclusió es veu agreujada per la superposició d’altres factors com el gènere , el procés migratori o l’edat .

La FAVB reclama millorar l’AP a Barcelona

Etiquetes

accessibilitat, atenció telemàtica, ciutadania, fragmentació, participació ciutadana, pressupost

La Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) ha presentat Set mesures immediates per millorar l’Atenció Primària a Barcelona davant del desmantellament i la pèrdua de prestigi del sistema sanitari públic. En la declaració es parla de revertir el fraccionament de serveis, de l’atenció a les residències, la presencialitat, l’atenció comunitària, la relació personal, els espais físics adequats, la participació ciutadana…

Compartim totes les demandes, que incideixen en els actuals punts febles de l’atenció primària (AP), i que estan amenaçant la seva pervivència i, per tant, la salut i la vida de la població. Gràcies, companyes de la comissió de salut de la FAVB per la vostra feina i per estar al costat de les professionals en uns moments tan complicats per nosaltres.

Les set mesures són:

Augment del pressupost

S’ha d’augmentar el pressupost destinat a sanitat, sobretot a l’Atenció Primària, amb un mínim del 25% del total que s’ha de dedicar a les activitats que li són pròpies, a l’atenció propera de la comunitat. Aquest pressupost l’ha d’acompanyar un pla d’enfortiment i consolidació de l’AP amb criteris integradors per tal de poder revertir al màxim el fraccionament de serveis.

El SEM es menja l’Atenció Primària

Etiquetes

accessibilitat, longitudinalitat, porta d'entrada, seguretat, SEM

Fa uns dies, una amiga em va explicar que havien trucat al 061 a les 21 h perquè la mare no es trobava bé. Semblava una infecció d’orina. Van demanar si algú la podia anar a veure. Els van dir que passaven l’avís. A les 2 de la matinada continuava amb molt de dolor i ningú va contactar amb elles. Van reclamar al 061 i els van dir que la demanda estava tancada. A les 8 van anar al CAP i sorpresa!! Quan la infermera va demanar autorització de Fosfomicina, va veure que ja estava posada a la recepta electrònica. L’havia gestionat algú del SEM. Ningú havia contactat amb elles, però el medicament ja s’havia prescrit.

Increïble. El butlletí Info notícies, de la Unitat de coordinació i estratègia del medicament, en el seu número de novembre, ens dona la següent notícia:

En diverses ocasions hem qüestionat el paper del 061/SEM com a porta d’entrada al sistema i hem criticat el fet que se li atorguin més i més funcions que envaeixen el camp de l’Atenció Primària de Salut (APS). Hem defensat amb arguments i documentació científica el valor de la longitudinalitat de l’atenció per a la salut de la població i per a la sostenibilitat del sistema. La relació longitudinal, a més de ser terapèutica, és un garant de la qualitat de l’atenció i de la seguretat del pacient, gràcies al coneixement profund de la persona al llarg del temps.

Davant d’aquesta nova iniciativa hem d’insistir:

• Crear noves vies d’accés a l’atenció sanitària afecta la capacitat resolutiva del sistema, crea duplicitats, afecta l’equitat i confon la població. La porta d’entrada al sistema ha de ser l’APS.
• L’oferta d’atenció sanitària telefònica centralitzada no resol una demanda, sinó que crea una demanda.
• Aquestes visites “extra” fetes en dispositius fora dels equips no serveixen per alliberar els equips de feina (com es demostra en el cas que s’explica a l’inici d’aquest post).
• Programar visites des del 061 a les agendes dels centres d’APS genera duplicitats, errors per desconeixement de funcionament del centre, dificultat en la gestió de la demanda per no atendre-la directament el personal administratiu sanitari del CAP.
• Els problemes de salut d’una persona no es poden desvincular de la seva història vital, del seu entorn físic, del seu context sociolaboral i familiar, ni de la comunitat on viu.
• Els problemes de salut que s’han triat per fer la prescripció des del 061 perquè són considerats “banals” sovint no ho són (ni les cistitis, ni les lumbàlgies agudes ni les vaginitis) i requereixen un abordatge sensible i amb confiança.
• L’atenció a distància comporta problemes de seguretat potencialment greus pel pacient (i més si qui l’atén no coneix el pacient). Malgrat la tendència actual a la telemedicina, aquests no s’estan avaluant.
• L’accés a la història clínica des d’aquests dispositius afecta la confidencialitat. Cada vegada més professionals aliens a la persona que consulta accedeixen a tota la seva informació íntima. Caldria fer una reflexió sobre quins valors estan en joc i quina informació es vol compartir, sempre comptant amb la persona titular de la informació.
• Posar la immediatesa per davant de l’accessibilitat amb longitudinalitat i integralitat, i posar el nombre de visites ateses davant dels resultats en salut poblacional demostren una visió limitada i curtterminista de l’atenció sanitària d’aquest país.
• Dispositius basats en la immediatesa i no en la resta de valors de l’atenció sanitària (com les walk-in centers del Regne Unit) han estat avaluats i s’ha vist que el seu cost és molt elevat front al valor que aporten al sistema de salut.
• Tenim un problema greu de manca d’avaluació de les “iniciatives” organitzatives i assistencials al nostre entorn, per exemple de les actuacions dels scouts contractats per Ferrovial. Si no s’avalua ni s’escolten les veus que diuen que un dispositiu no aporta valor, es perpetuen pràctiques que dificulten el correcte funcionament del sistema.
• Tots els recursos que es dediquen a dispositius que no són APS es detreuen d’aquesta i l’empobreixen
• Si el problema és que l’APS no arriba a donar resposta a les necessitats de salut de la població, la resposta ha de ser reforçar-la.
• Si el problema és la manca d’accessibilitat telefònica als centres d’APS, la solució exigeix optimitzar les centraletes i potenciar, formar i dignificar el paper del personal administratiu sanitari.

#JoDenuncio

Etiquetes

accessibilitat, COVID19, post-COVID19

Com una de les entitats impulsores de la campanya #JoDenuncio, compartim aquesta entrada al blog de Rebel·lió Atenció Primària.

Avui diferents moviments en defensa de l’Atenció Primària així com entitats veïnals, professionals i ciutadania hem llençat la campanya #JoDenuncio.
Després de set mesos de crisis sanitària mundial, creiem que és indispensable que la població conegui quines són les causes que dificulten en aquests moments l’accés de la població a les seves professionals d’Atenció Primària de referència.
La pèrdua de longitudinalitat i la limitació d’accessibilitat als Equips d’Atenció Primària no són provocades per les persones que treballem als CAPs sinó per les decisions polítiques que s’han anat prenent fins ara i som conscients que si no es reverteixen, les conseqüències en termes de salut en la nostra població seran devastadores.
Conscients que el moment és crític, sol·licitem accions concretes que reverteixin la situació actual. Mentrestant, seguirem denunciant públicament totes i cadascuna de les decisions polítiques que posin en risc la salut de les persones que atenem.

#JoDenuncio #SOS_AP #atutambetafecta

En la postpandèmia: l’organització dels CAPs, una oportunitat de millora.

Etiquetes

accessibilitat, longitudinalitat, organització EAPs, post-COVID19

El Pep acudeix al CAP, com fa cada mes, perquè l’administren un medicament pel seu problema de salut mental. Viu amb la seva mare i una germana i sempre va ell sol tot agafant el bus, ja que viu una mica lluny del CAP.

En arribar, es troba amb una persona a la porta que li demana el motiu de la visita. Explica que és per posar-se un injectable que es posa cada mes. Li diuen que l’apuntaran a l’agenda de la infermera i que aquesta li telefonarà. Torna a agafar el bus i cap a casa. Quan arriba a casa la mare li diu: “acaba de trucar la Rosa del centre de salut, diu que pots anar a que et posi l’injectable”. El Pep torna a baixar les escales, torna a agafar el bus, torna a dir el mateix a la persona de la porta (ara és una altra diferent de la que hi havia a primera hora del matí) que no es creu que el Pep ha d’anar a la infermera, es pensa que l’està enganyant. El Pep truca a la mare perquè no sap què fer, la mare truca al CAP per parlar amb la infermera, aconsegueix comunicar-se amb ella i, finalment, aquesta surt a la porta a explicar que el Pep ha d’entrar a la consulta.

Si aquesta és la nova normalitat dels centres de salut, hem begut oli. Una cosa tan simple com donar hora de visita a una persona, que fins ara era ben senzill, sembla una cadena d’obstacles.

Després d’aquesta horrible pandèmia amb el sofriment que ha causat a tanta gent, ara moltes vegades es continua sense respondre a les necessitats de pacients (en aquest cas administrar un simple injectable), ni a les seves vulnerabilitats (algú amb problemes de salut mental sempre és vulnerable), en pro de noves tendències en les relacions amb les pacients: més visites telefòniques, videotrucades i visites virtuals.

Per què aquesta nova normalitat? En principi, s’ha instaurat aquesta nova organització de visites durant el temps que duri la situació de crisi. Una organització que centra la discriminació del motiu de visita a la porta del CAP o per telèfon, realitzat generalment per una persona d’admissions. Després d’aquest primer triatge, si la professional sanitària, metgessa o infermera o treballadora social ho consideren necessari, es demana a la pacient que vingui al centre de salut de manera presencial o es resol la visita telefònicament. L’objectiu és mantenir les sales d’espera com més buides millor i potenciar la visita no presencial per evitar les possibles exposicions en llocs públics a la Covid19.

Però, quines limitacions poden tenir aquestes noves maneres de fer? Tot no es pot solucionar per telèfon. La trucada pot resoldre molts temes burocràtics però hi ha d’altres que necessiten una exploració i una visita presencial. A vegades només veient la cara de la pacient és suficient. I a més a més, si és la seva metgessa o la seva infermera, que coneixen la seva història, els seus antecedents, adquireix més valor.

L’accessibilitat a l’AP, estem perdent la batalla?

Etiquetes

accessibilitat, demanda, gestió, gestors, longitudinalitat, professionals

Publiquem aquest escrit que ens ha enviat un metge de família de l’ICS del Maresme.

Des fa 26 anys treballo a una àrea bàsica de salut (ABS) urbana al BCN Nord-Maresme; al començament, la majoria dels metges de família teníem un “cupo” de 2200 a 2300 pacients, visitàvem de 30 a 35 pacients per dia i teníem, amb alguna excepció, llistes d’espera inferiors a 5 dies. En l’actualitat, els 10 metges de capçalera de l’ABS tenim 1770 pacients assignats (mitjana per facultatiu), un nombre de visites similar a la de fa 26 anys i unes llistes d’espera que s’han enfilat a 2 o 3 setmanes en la majoria dels professionals.

La situació a moltes altres ABS de Catalunya no és diferent i actualment s’esdevé sovint que, quan un pacient demana hora per al seu metge de capçalera, se li diu que haurà d’esperar més de 15 dies per a la visita o, si no pot esperar, serà atès “d’urgències” per un altre professional, el qual se n’ocuparà del motiu (un de sol) que genera aquesta “urgència”.

Com hem arribat a aquesta greu situació que destrueix un dels pilars de l’atenció primària (AP) com és l’accessibilitat del pacient al seu metge ?. Què cal fer per canviar-ho?

12 minuts per visita a costa de què?

Etiquetes

accessibilitat, exclusió sanitària, urgències

La plataforma PASUCat lluita per l’accés a la sanitat pública de les persones estrangeres afectades per les lleis de l’exclusió sanitària. Tanmateix, arran d’un cas que hem atès a la PASUCat, hem comprovat que tenir targeta sanitària no garanteix poder accedir a l’atenció sanitària de qualitat que tothom mereix.

A inicis de gener, una noia argentina que viu a Badalona va sol·licitar visita amb el seu metge/ssa de capçalera al CAP Nova Lloreda per un problema dermatològic que havia de resoldre el més aviat possible. Donat que la llista d’espera era de vàries setmanes, va optar per demanar visita urgent al mateix CAP. Sorprenentment aquesta visita li va ser denegada.

Segons ens van explicar els administratius del mateix CAP, existeix un límit diari de visites que els metges/ses de família del CAP poden assumir, ja siguin programades com urgents i quan “s’acaben els torns d’urgències” envien a la resta de malalts a les Urgències de l’hospital.

Davant la impossibilitat de ser atesa al seu CAP, la noia va acudir a la Unitat d’Atenció Continuada (ACUT) del CAP Dr. Robert. Però en aquest ACUT, fins a les 20 hores, només visiten les urgències dels pacients de la seva zona assignada. Donat que aquesta noia pertanyia a una altra zona, havia d’esperar fins a les 20 hores per ser atesa.

Davant l’absència de visites disponibles, a tots dos centres van recomanar-li el mateix: el millor que podia fer era anar-se’n a les urgències de l’hospital.

Aquestes barreres d’accessibilitat als centres d’atenció primària de Badalona són incompatibles amb la qualitat assistencial que demanem al nostre sistema sanitari.

Arran dels acords signats per l’ICS i el sindicat Metges de Catalunya, s’ha establert un temps mínim de 12 minuts per cada visita mèdica, limitant el nombre màxim de visites diàries. En contrapartida, això ha provocat que la resta de malalts siguin derivats a les urgències hospitalàries. Per tant hi ha una multitud de pacients, amb malalties comunes sense cap gravetat, que es veuen forçats a saturar els serveis d’urgències dels hospitals.

No es pot sacrificar l’accessibilitat dels pacients per garantir un temps mínim de 12 minuts per visita. Aquest límit de visites ha d’estar acompanyat d’altres mesures -entre elles un augment del pressupost- per garantir que tothom sigui atès. Tancar les portes dels nostres CAPs i derivar pacients als hospitals no és millorar la qualitat de l’Atenció Primària sinó tot al contrari, malmetre-la i desvirtuar-la de la seva funció. No només és més ineficient i costós sinó que té conseqüències nefastes en la salut dels pacients.

Conciliació familiar i APS: Disminuir horaris de tarda…?

Etiquetes

accessibilitat, CAPs, conciliació, equips d'atenció primària, horaris, longitudinalitat, professionals

En els darrers dies ha circulat la notícia de que el Departament de Salut volia implantar una prova pilot de reducció d’horaris d’obertura habitual de centres d’atenció primària: Tots els professionals treballarien fins les 17 hores i restaria el període de 17 a 20 hores sols per atendre urgències. Aquest canvi sembla promogut pel Sindicat de Metges amb la intenció de millorar la conciliació familiar dels professionals i la salubritat dels seus horaris.

Aparentment, però, és un anunci precipitat i poc meditat: un canvi d’aquesta importància requereix d’altres mesures acompanyants i, sobretot, de debat professional i social. No comptar amb els ciutadans per abordar aquest tema és agosarat i imprudent, com ja han manifestat des de Marea Blanca.

Procurar uns horaris més racionals pels professionals dels equips d’atenció primària és lloable i un bon fi. El dubte sorgeix respecte a si aquesta és la millor manera de fer-ho. En una primera anàlisi, la mesura tindria dues greus limitacions o problemes:

Barbara Starfield una gran dona que va dignificar l’Atenció Primària

Etiquetes

accessibilitat, atenció primària de salut, B. Starfield, coordinació, globalitat, longitudinalitat, sistemes sanitaris

Les malalties no són entitats biològiques que existeixen a part dels individus. L’orientació dels sistemes sanitaris basada en una visió global de la persona no només és biològicament més correcta sinó que és més efectiva, més eficient, més segura, i més equitativa.

És moment que els metges d’atenció primària prenguin el lideratge d’aquest canvi de paradigma i portin l’atenció sanitària cap a on cal que vagi: atendre i cuidar els pacients i les poblacions en lloc d’atendre i tenir cura de malalties.

Barbara Starfield, 1932-2011

El passat 10 de juny va fer sis anys que Barbara Starfield va morir. Sis anys també que hem deixat de tenir-la personalment amb nosaltres, en les visites que periòdicament feia a Barcelona i en les quals ens transmetia els seus coneixements i idees amb generositat.

Sis anys que ens va “abandonar” i que hem deixat de gaudir de la seva saviesa, però també de la seva persona. Barbara Starfield (BS) era generosa i gens competitiva, tendra, humil, oberta a les opinions dels altres i molt accessible, atributs que sovint caracteritzen les grans dones.