L’accessibilitat a l’AP, estem perdent la batalla?

Etiquetes

accessibilitat, demanda, gestió, gestors, longitudinalitat, professionals

Publiquem aquest escrit que ens ha enviat un metge de família de l’ICS del Maresme.

Des fa 26 anys treballo a una àrea bàsica de salut (ABS) urbana al BCN Nord-Maresme; al començament, la majoria dels metges de família teníem un “cupo” de 2200 a 2300 pacients, visitàvem de 30 a 35 pacients per dia i teníem, amb alguna excepció, llistes d’espera inferiors a 5 dies. En l’actualitat, els 10 metges de capçalera de l’ABS tenim 1770 pacients assignats (mitjana per facultatiu), un nombre de visites similar a la de fa 26 anys i unes llistes d’espera que s’han enfilat a 2 o 3 setmanes en la majoria dels professionals.

La situació a moltes altres ABS de Catalunya no és diferent i actualment s’esdevé sovint que, quan un pacient demana hora per al seu metge de capçalera, se li diu que haurà d’esperar més de 15 dies per a la visita o, si no pot esperar, serà atès “d’urgències” per un altre professional, el qual se n’ocuparà del motiu (un de sol) que genera aquesta “urgència”.

Com hem arribat a aquesta greu situació que destrueix un dels pilars de l’atenció primària (AP) com és l’accessibilitat del pacient al seu metge ?. Què cal fer per canviar-ho?

12 minuts per visita a costa de què?

Etiquetes

accessibilitat, exclusió sanitària, urgències

La plataforma PASUCat lluita per l’accés a la sanitat pública de les persones estrangeres afectades per les lleis de l’exclusió sanitària. Tanmateix, arran d’un cas que hem atès a la PASUCat, hem comprovat que tenir targeta sanitària no garanteix poder accedir a l’atenció sanitària de qualitat que tothom mereix.

A inicis de gener, una noia argentina que viu a Badalona va sol·licitar visita amb el seu metge/ssa de capçalera al CAP Nova Lloreda per un problema dermatològic que havia de resoldre el més aviat possible. Donat que la llista d’espera era de vàries setmanes, va optar per demanar visita urgent al mateix CAP. Sorprenentment aquesta visita li va ser denegada.

Segons ens van explicar els administratius del mateix CAP, existeix un límit diari de visites que els metges/ses de família del CAP poden assumir, ja siguin programades com urgents i quan “s’acaben els torns d’urgències” envien a la resta de malalts a les Urgències de l’hospital.

Davant la impossibilitat de ser atesa al seu CAP, la noia va acudir a la Unitat d’Atenció Continuada (ACUT) del CAP Dr. Robert. Però en aquest ACUT, fins a les 20 hores, només visiten les urgències dels pacients de la seva zona assignada. Donat que aquesta noia pertanyia a una altra zona, havia d’esperar fins a les 20 hores per ser atesa.

Davant l’absència de visites disponibles, a tots dos centres van recomanar-li el mateix: el millor que podia fer era anar-se’n a les urgències de l’hospital.

Aquestes barreres d’accessibilitat als centres d’atenció primària de Badalona són incompatibles amb la qualitat assistencial que demanem al nostre sistema sanitari.

Arran dels acords signats per l’ICS i el sindicat Metges de Catalunya, s’ha establert un temps mínim de 12 minuts per cada visita mèdica, limitant el nombre màxim de visites diàries. En contrapartida, això ha provocat que la resta de malalts siguin derivats a les urgències hospitalàries. Per tant hi ha una multitud de pacients, amb malalties comunes sense cap gravetat, que es veuen forçats a saturar els serveis d’urgències dels hospitals.

No es pot sacrificar l’accessibilitat dels pacients per garantir un temps mínim de 12 minuts per visita. Aquest límit de visites ha d’estar acompanyat d’altres mesures -entre elles un augment del pressupost- per garantir que tothom sigui atès. Tancar les portes dels nostres CAPs i derivar pacients als hospitals no és millorar la qualitat de l’Atenció Primària sinó tot al contrari, malmetre-la i desvirtuar-la de la seva funció. No només és més ineficient i costós sinó que té conseqüències nefastes en la salut dels pacients.

Conciliació familiar i APS: Disminuir horaris de tarda…?

Etiquetes

accessibilitat, CAPs, conciliació, equips d'atenció primària, horaris, longitudinalitat, professionals

En els darrers dies ha circulat la notícia de que el Departament de Salut volia implantar una prova pilot de reducció d’horaris d’obertura habitual de centres d’atenció primària: Tots els professionals treballarien fins les 17 hores i restaria el període de 17 a 20 hores sols per atendre urgències. Aquest canvi sembla promogut pel Sindicat de Metges amb la intenció de millorar la conciliació familiar dels professionals i la salubritat dels seus horaris.

Aparentment, però, és un anunci precipitat i poc meditat: un canvi d’aquesta importància requereix d’altres mesures acompanyants i, sobretot, de debat professional i social. No comptar amb els ciutadans per abordar aquest tema és agosarat i imprudent, com ja han manifestat des de Marea Blanca.

Procurar uns horaris més racionals pels professionals dels equips d’atenció primària és lloable i un bon fi. El dubte sorgeix respecte a si aquesta és la millor manera de fer-ho. En una primera anàlisi, la mesura tindria dues greus limitacions o problemes:

Barbara Starfield una gran dona que va dignificar l’Atenció Primària

Etiquetes

accessibilitat, atenció primària de salut, B. Starfield, coordinació, globalitat, longitudinalitat, sistemes sanitaris

Les malalties no són entitats biològiques que existeixen a part dels individus. L’orientació dels sistemes sanitaris basada en una visió global de la persona no només és biològicament més correcta sinó que és més efectiva, més eficient, més segura, i més equitativa.

És moment que els metges d’atenció primària prenguin el lideratge d’aquest canvi de paradigma i portin l’atenció sanitària cap a on cal que vagi: atendre i cuidar els pacients i les poblacions en lloc d’atendre i tenir cura de malalties.

Barbara Starfield, 1932-2011

El passat 10 de juny va fer sis anys que Barbara Starfield va morir. Sis anys també que hem deixat de tenir-la personalment amb nosaltres, en les visites que periòdicament feia a Barcelona i en les quals ens transmetia els seus coneixements i idees amb generositat.

Sis anys que ens va “abandonar” i que hem deixat de gaudir de la seva saviesa, però també de la seva persona. Barbara Starfield (BS) era generosa i gens competitiva, tendra, humil, oberta a les opinions dels altres i molt accessible, atributs que sovint caracteritzen les grans dones.

Coneixes “AP més enllà de la clínica”?

Etiquetes

accessibilitat, agendes, atenció domiciliària, atenció primària de salut, demanda, direcció, direcció per objectius, equips d'atenció primària, gestió, professionals, resolució

El mes d’abril del 2015 va néixer el blog promogut pel FoCAP «AP més enllà de la clínica». Perquè més enllà de la clínica, a l’atenció primària hi ha tot un món de factors que influeixen en la seva qualitat, els seus editors han volgut generar debat, aportar idees, eines i arguments sobre aquests altres aspectes que també formen part de l’atenció sanitària que donem als ciutadans. Durant aquest any i mig de recorregut s’ha parlat de com ens organitzem, com orientem l’atenció, com acostumem els pacients…, amb l’objectiu de millorar el servei que donem en benefici de la salut de les persones.

En el primer post, Situació de l’atenció primària a Catalunya: la visió dels professionals dels equips d’atenció primària es comença proposant un qüestionari sobre molts dels aspectes que intervenen en la nostra tasca de cada dia. Les respostes obtingudes han servit per escriure sobre molts dels temes plantejats.

Així, el mes de juny, a Situació de l’AP a Catalunya: la nostra visió es donen els primers resultats: nombre de persones que han respost, activitat (professió i tasca assistencial o gestora), tipus d’equip (urbà, rural), situació contractual, i edat. I també les respostes a la pregunta “Quin és actualment el primer problema més important de l’AP” o «Qui té la responsabilitat sobre la situació actual de l’AP?

Reflexions sobre l’e-Consulta

Etiquetes

accessibilitat, e-consulta, entrevista, escletxa digital, informació, internet, jornada laboral, visites

El company Lluís Capacete ens fa arribar un escrit sobre l’e-consulta, en el qual reflexiona sobre alguns aspectes conflictius que veu en la seva aplicació. Com totes les eines que es posen al nostre abast cal veure quina és la seva utilització més adequada per enquadrar-la en el marc de la relació assistencial. L’e-consulta pot ser útil i segura quan es coneix el pacient i quan es plantegen motius ben definits. Tanmateix, cada professional haurà de discriminar quan i com l’utilitza, quan és suficient l’e-consulta o quan es necessita una visita presencial. La implantació de l’e-consulta és una realitat  en un entorn en el qual cada vegada  s’utilitzen més eines digitals.

Benvinguda la reflexió sobre el tema, que ens ha de servir per incorporar la nova eina en la nostra pràctica clínica  tenint en compte els riscos que comporta.

Per què estic en contra de l’e-Consulta?
Des de fa un temps estan intentant introduir la e-consulta (es faran a través de correus electrònics) com eina de treball a la tasca quotidiana de l’assistència primària (AP), alguns professionals estem en contra i pensem que els nostres arguments tenen prou importància perquè tothom hi pensi una mica i ajudi a un debat profitós.

Sessió oberta amb Sergio Minué

Etiquetes

accessibilitat, atenció primària de salut, atributs, debat, longitudinalitat, porta d'entrada

El proper dijous dia 19 de gener tindrem el goig de poder comptar amb la participació de Sergio Minué en una sessió oberta del FoCAP.

Sergio Minué és metge especialista en Medicina Familiar i Comunitària, professor a l’Escola Andalusa de Salut Pública de Granada i autor del blog El Gerente De Mediado. En els seus escrits i conferències és un ferm defensor de l’Atenció Primària de Salut, ens dóna una anàlisi profunda dels problemes i tensions que està vivint en els últims anys i no deixa de ser crític amb els professionals quan creu que tenim una actitud passiva davant el desmantellament del sistema.

Amb ell farem una sessió de debat sobre temes crucials que envolten la nostra atenció primària:

Els atributs clàssics de l’AP, mantenen la seva validesa i actualitat?

Com hem d’entendre avui l’accessibilitat tenint en compte la incorporació de les tecnologies de la informació i la demanda de serveis immediats que fa la ciutadania? Hem de facilitar una accessibilitat de 24 hores al dia?

Quin valor té, en termes de resultats clínics, la longitudinalitat en un sistema dominat per l’especialització, els programes de crònics i l’estratificació dels pacients? Hem de seguir sent la porta d’entrada al sistema?

Hem de seguir defensant una AP amb les seves característiques clàssiques? Què ens diu l’evidència recent?

Aquestes i altres coses les parlarem el dia 19 de 6 a 8 de la tarda a la CAMFIC (Carrer Diputació 316)

Hi sou especialment convidats tots els socis i sòcies. No cal inscripció.

Per millorar les llistes d’espera cal més Atenció Primària

Etiquetes

accessibilitat, atenció especialitzada, atenció primària de salut, derivacions, llistes d'espera, professionals, resolució

En compareixença davant la premsa, el passat dia 4, el conseller Comín va anunciar un Pla integral per a la millora de les llistes d’espera sanitàries. Es planteja la possibilitat de la reducció de les llistes d’espera mitjançant l’augment de l’activitat de proves diagnòstiques, consultes externes i intervencions quirúrgiques, si s’aprova un nou pressupost per al 2016. En cas de pròrroga del pressupost del 2015 només es podrien mantenir les esperes actuals.

Un dels eixos del pla integral es refereix a l’atenció primària, en concret:

L’apoderament de la primària millorant el seu accés a les primeres visites de consultes externes, dotant-la de capacitat de programació directa i augmentant la seva capacitat de resolució (està previst que gestionin part del pressupost destinat a les primeres visites de consultes externes, que correspon a 34 milions d’euros).

Ens sembla una bona notícia que el Departament de Salut es plantegi una intervenció per a la reducció de les demores de proves i visites i que doti de més recursos a l’atenció primària. Caldrà veure en detall quines mesures es proposen per analitzar-les i valorar-les. De moment, però, l’anunci ens suscita dubtes i consideracions que volem exposar i que esperem siguin d’interès tant per als responsables polítics i gestors com per als professionals.

Necessitem millorar

Etiquetes

accessibilitat, comunitats autònomes, despesa sanitària, professionals, retallades, satisfacció, Sistema públic de salut, sistemes sanitaris

Aquests dies la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP) ha emès l’ informe 2015 sobre la Situació Sanitària a les CCAA: Los Servicios Sanitarios de las CCAA. Informe 2015

Aquests informes es venen realitzant des de l’any 2004 i l’objectiu inicial era avaluar les diferències entre els sistemes sanitaris de les diferents autonomies. Actualment, a més d’objectivar les diferències entre les CCAA, volen analitzar la intensitat de les retallades en la Sanitat Pública i si també en aquest tema hi ha diferències. Els autors posen de manifest les dificultats per accedir a les dades de la Sanitat tot i l’aprovació i vigència de la Llei de Transparència. Les fonts de dades utilitzades procedeixen del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, algunes no especificades, i les referents a opinió, del Barometro sanitario 2014.

Crida l’atenció el descens de Catalunya, que ocupa el lloc número 15, quan el 2009 estava en cinquena posició. Segons el president de la FADSP, el Dr. Marciano Sánchez Bayle, Catalunya va ser la primera comunitat en la que es van iniciar les retallades en sanitat i els seus efectes s’estan visualitzant.  Veure Quadre posició relativa CCAA

A continuació exposarem les dades més rellevants de l’àmbit de l’APS que expliquen la pèrdua de posicions del sistema sanitari català respecte els de les altres CCAA.

• La ràtio de metge i infermera d’AP/ 1000 habitants, Catalunya se situa amb una ràtio de 0,73 metges/1000 habt. ( número 14) i 0,69 infermeres AP/1000 habt. La política de reducció de professionals sanitaris i d’amortització de places per jubilació es posa de manifest en aquest informe. També evidencia la manca d’infermeres en AP, que des del FoCAP anem denunciant repetidament.
• El grau de satisfacció global dels ciutadans que opinen que la Sanitat funciona bé a Catalunya és del 54,9 %, només per sobre de Comunitat Valenciana, Castilla la Mancha i Canarias.
• El percentatge de persones que demanen cita a l’AP i li donen en 24 h. és la més baixa de totes les autonomies, el 4,4%. A La Rioja és el 58,8 %.
• Destaca el percentatge de la despesa sanitaria dedicat a la contractació amb centres estrictament privats, que és el més alt de totes, essent del 25%, seguits de Madrid amb un 10,8%.

Des de la FADSP demanen que s’acabin les PRIVATITZACIONS, les RETALLADES, i que canviïn les polítiques sanitàries perquè la nostra sanitat torni al nivell de qualitat que ha tingut. Nosaltres, com FoCAP ens afegim a aquesta demanda i exigim al polítics transparència i que escoltin la veu i l’opinió de la ciutadania..

 

 

Més evidència sobre l’impacte de l’atenció primària

Etiquetes

accessibilitat, atenció primària de salut, cobertura, coordinació, copagament, despesa, equitat, hospitalitzacions evitables, mortalitat, salut

Gestión clínica y sanitaria ha publicat un resum de l’article

Europe’s Strong Primary Care Systems Are Linked To Better Population Health But Also To Higher Health Spending 

amb un comentari de Ana Rico i Juan Gérvas, que pel seu interès reproduïm:

Ha transcurrido más de una década desde la última evaluación empírica comparada del impacto de una AP fuerte en Europa (2), que cubría 18 países y tan sólo resultados en mortalidad. El artículo es por ello el primero en evaluar de modo comparado y conjunto el impacto de una AP fuerte en toda Europa sobre aspectos críticos del sistema como el gasto sanitario y su evolución, las hospitalizaciones evitables, las desigualdades en salud o la satisfacción con la AP. El trabajo es ambicioso y riguroso y se basa en un análisis empírico amplio y sensato que permite demostrar el impacto positivo de varias dimensiones independientes de una AP fuerte sobre la sanidad y la salud. Coincide en ello con trabajos previos que fijaron las bases de la fortaleza de la AP a través de unos pocos criterios claros y consensuados: 1/ cobertura universal con regulación gubernamental, 2/ distribución de los recursos según necesidades de la población, 3/ oferta de servicios muy variados y 4/ bajos o inexistentes copagos (2) (3). En este trabajo se amplían los indicadores de la fortaleza a casi un centenar; aunque para cerca de la mitad sólo se dispone de evaluaciones subjetivas de un número reducido de expertos (1). Ello lleva a que el listado de países con una AP fuerte sea en algunos casos discrepante al obtenido en trabajos previos(1) (2). Otro problema es que la asociación entre AP fuerte y mayor gasto se basa en un coeficiente de regresión de magnitud baja (0,153), en ausencia de correlación entre variables o evidencia gráfica de la bondad del ajuste. El análisis agregado lleva además a maquillar grandes problemas como el desmantelamiento de la AP en Reino Unido (4), con el abandono de la clínica por los médicos generales titulares, dedicados al “negocio”; la contratación de médicos y de enfermeras para cumplir con indicadores de rendimiento (y de pago); y la agrupación de listas de pacientes personales en una lista global del centro de salud (5).

Ana Rico. Científica Titular, Escuela Nacional de Sanidad, Instituto de Salud. Carlos III, Madrid.

Juan Gérvas. Médico general jubilado, Equipo CESCA, Madrid.