El càncer de mama amb ulls de dones metgesses

Etiquetes

càncer de mama, dones, llacet rosa, llenguatge, mamografia, mercat, pensament positiu

Recentment, i coincidint amb el mes del càncer de mama, s’ha publicat al diari de la sanitat una sèrie de 4 articles d’opinió que volem ressaltar. Quatre dones i metgesses ajunten les seves veus, de manera coral, per reflexionar sobre conceptes actualment dominants en la cultura del càncer de mama (CM):

Obre la sèrie Mª José Fernández de Sanmamed amb una reflexió en primera persona sobre la decisió de participar o no en el programa de cribratge de CM. L’article «Vaig dir no a fer-me les mamografies i avui tornaria a dir no» es basa en l’evidència disponible, segons la qual participar en els programes de diagnòstic precoç no allarga la supervivència de les dones als deu anys. A més, de cada mil dones a qui es fes mamografies periòdiques durant deu anys, només s’evitaria que en morís una per CM. Però cent patirien una falsa alarma, i el que és més greu, cinc serien objecte de sobrediagnòstic i tractades innecessàriament. Rebrien cirurgia i radioteràpia, i a vegades quimioteràpia (es calcula que de cada mil dones cribrades es realitzen tres tumorectomies i dues mastectomies innecessàries). El procés de malaltia i els efectes dels tractaments deixen cicatrius visibles i invisibles permanents en les dones.

Anuncis

Mamografia: és hora de repensar el cribratge?

Etiquetes

càncer de mama, cribratge, dones, mamografia, medicalització, mortalitat, prevenció, sobrediagnòstic, sobretractament

Mamografia: és hora de repensar el cribratge?

Article de Blanca de Gispert publicat a Diari de la sanitat el dia 11-05-17

La creença que qualsevol activitat dirigida al diagnòstic precoç o al cribratge és beneficiosa està àmpliament estesa entre la població i també entre bona part dels professionals sanitaris. Que ens facin una anàlisi o una prova quan estem sans, per detectar malalties abans de temps, sembla que no pugui ser dolent i que, com a molt, ens pugui oferir l’avantatge de diagnosticar-la i tractar-la a temps. Tanmateix, l’experiència ens ha demostrat que això no sempre és així i amb els anys s’han hagut d’abandonar o limitar l’ús de moltes pràctiques preventives que s’ha vist que no eren beneficioses o els riscos de les quals superaven els seus eventuals beneficis.

En l’àmbit de la medicina, cada vegada és més habitual escoltar veus que alerten dels riscos de la medicalització dels problemes de salut i del sobrediagnòstic i el sobretractament que aquest fet implica. Vivim en un entorn i una cultura on la mercantilització de la salut és una tendència creixent i on qualsevol activitat relacionada amb la salut es considera objecte de mercat. Un excel·lent article, publicat en aquest mateix diari, es feia ressò d’aquest fenomen i exposava com s’està mercantilitzant de manera desmesurada la salut de les dones. En aquest context, les activitats preventives i els cribratges són un altre terreny adobat que fàcilment és, i ha estat, objecte de medicalització.