Escoltar versus sentir les veus de les professionals administratives dels Equips d’Atenció Primària

Etiquetes

administratiu, administratives, equip d'atenció primària

Les Àgores del FoCAP

Àgora fa referència a aquest espai públic i col·lectiu de les primeres ciutats a l’antiga Grècia. Era el lloc on transcorria tota l’activitat política, social, administrativa, comercial, etc. Era el lloc de trobada entre les persones i permetia reunions on es parlava com a societat. El FoCAP va iniciar els espais d’Àgores el 18 de novembre de 2021 sobre “L’escolta, la presencialitat i la derivació en persones amb malestar emocional a l’Atenció Primària de Salut”. El passat 29 de març de 2022 vam celebrar una segona Àgora sobre “Els malestars emocionals en joves i adolescents en el moment actual”. I en aquesta que ens ocupa, celebrada el 15 de novembre, van parlar-nos els i les professionals administratius dels equips d’atenció primària (EAP). De les 100 persones inscrites, el 61% eren administratius d’EAP i la resta d’altres col·lectius professionals dels equips, persones dedicades a la gestió i altres perfils. 

Infermeres a les direccions: hi ha molt a fer

Etiquetes

direcció, equip d'atenció primària, infermeria

Fa pocs dies ens assabentàvem de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Navarra que, a demanda del sindicat de metges de la mateixa comunitat autònoma, dictaminava que només un metge pot assumir la direcció d’un centre de salut. Una sentència que sembla enclavada en un passat on els metges tenien un estatus de poder per sobre de tota la resta de professionals dels centres de salut.

Actualment, però, la realitat dels equips d’atenció primària és una altra, les relacions professionals són d’igual a igual i es basen més en la complementació i cooperació que en la jerarquia de classe professional.

Aquesta sentència apareix el 2020, un any en què el projecte internacional Nursing Now, té com a objectius potenciar el rol de les infermeres per millorar la qualitat de les pràctiques de cura i per influir en decisions polítiques i promoure que hi hagi més infermeres en llocs de gestió. La sentència demostra que l’assoliment d’aquests objectius està molt lluny de la realitat de les infermeres d’atenció primària.

La capacitat per a gestionar i dirigir equips d’atenció primària no és exclusiva d’un col·lectiu professional. Tampoc és un tema de professionalització com ha estat la tendència dels últims anys. Les habilitats per gestionar equips tenen a veure amb la presa de decisions, la gestió de les relacions, les habilitats de comunicació, l’escolta, la gestió de conflictes, l’ètica del dia a dia, la humilitat i l’empatia entre d’altres. Habilitats i competències que han d’estar presents en les persones que realitzen funcions de direcció i gestió i han de ser requisit indispensable per accedir a aquests càrrecs.

Quo vadis, administratius de l’Atenció Primària?

Etiquetes

administratiu, administratives, atenció primària, equip d'atenció primària

La composició bàsica dels equips d’atenció primària (EAP) estava (i està) formada per professionals de medicina (de família i pediatria), d’infermeria, d’administració i de treball social, tot i que aquestes últimes s’han anat incorporant progressivament als equips des de la reforma de l’atenció primària (AP).

Les diferents competències de totes les professions que componen i treballen a l’AP fa que el treball en equip sigui un dels mitjans per arribar a l’objectiu de l’organització: donar la millor qualitat possible a les nostres pacients i conciutadanes, cosa difícil d’assolir sense una comunicació interprofessional empàtica, efectiva i flexible entre tots el conjunt de l’equip.

Un dels col·lectius professionals que més canvis ha viscut en els últims anys ha estat el del personal administratiu. Sobretot des de la incorporació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en les activitats del dia a dia. La progressiva informatització dels registres clínics i dels procediments ha afectat el personal sanitari, però on es fa més palès aquest canvi és en l’àmbit administratiu, que després de passar per diferents denominacions, ara es diuen personal de Gestió i Serveis (GiS). Algunes de les seves funcions ara les fan màquines: les cites prèvies ara es poden concertar per internet i altres gestions es poden fer a través de «la meva salut». Ja no busquen ni arxiven històries clíniques en paper, molts tràmits es fan des de dins de les consultes…, però són més necessàries que mai en els centres d’atenció primària (CAP), tant en l’atenció directa presencial o per telèfon, com en molts procediments que han de passar per les seves mans: derivacions, parts d’incapacitat laboral, programacions, etc.

I ara, després de la vaga, què…? (Tot recomença)

Etiquetes

autonomia, direcció, equip d'atenció primària, gestió, lideratge, organització, professionals, vaga

Imatge: Pixabay

En una anterior valoració ja vàrem comentar les limitacions dels acords entre sindicat de metges i administració que es van propiciar per la vaga dels dies 26-30 de novembre.

Caldrà imaginar i posar en pràctica mesures de pressió que permetin avançar més enllà dels acords. Cal, sobretot, aconseguir el 25% del pressupost del Departament de Salut per als equips d’atenció primària, així com ampliar el nombre de places de formació d’infermeria i medicina de família i comunitària (MIR i IR), fins situar-les entorn d’un 50% del total de les places convocades.

Però cal ser pràctics i espavilats i saber aprofitar aquelles coses positives que els acords de la vaga ens han deixat. Al nostre entendre, cal no entossudir-se en els números (minuts, visites, etc.) i, en canvi, aprofitar altres aspectes que poden suposar importants millores del clima laboral.

Seria bo que tots els EAPs exigissin l’aplicació d’aquestes mesures de forma immediata:

L’atenció a la cronicitat, competència de l’APS

Etiquetes

atenció primària de salut, complexitat, cronicitat, equip d'atenció primària

 L’Atenció a la cronicitat, competència de l’Atenció Primària de Salut

En els últims mesos estem observant com l’atenció a les persones amb patologia crònica complexa s’està portant a terme des de nous dispositius i des de formes organitzatives diferents dins dels equips d’atenció primària (EAP).

A la figura existent des de fa uns anys de la gestora de casos, s’hi han sumat els Equips de Suport Integral a la Complexitat (ESIC), l’hospitalització a domicili a càrrec de centres sociosanitaris i els professionals que dins dels Equips d’Atenció Primària (EAP) realitzen exclusivament atenció domiciliària. El comú denominador d’aquestes noves formules assistencials és que l’atenció a la complexitat, a la malaltia avançada i l’atenció a domicili deixen de ser una funció de les metgesses i infermeres familiars i comunitàries i s’introdueixen noves figures professionals en relació directa amb les persones amb patologies cròniques complexes.

La justificació que ens arriba de part dels gestors per fer aquests canvis és que aquest perfil de pacients tenen unes necessitats a les quals els professionals dels EAP no sempre poden donar resposta. Estem totalment d’acord que cal garantir l’atenció de qualitat en totes les persones que atenem, especialment quan detectem necessitats d’alta complexitat, i que, cal implementar millores allà on calgui. Però els canvis han d’estar fonamentats tant des del punt de vista clínic com econòmic, i han de tenir en compte els efectes col·laterals que comporta tot canvi en el sistema sanitari.

Converses al voltant de l’atenció domiciliària urgent

Etiquetes

atenció domiciliària, competències, consulta, equip d'atenció primària, longitudinalitat, metge de capçalera, organització, urgència

L’atenció domiciliària, pròpia de l’Atenció Primària, ha estat tema de debat en diverses ocasions en aquest blog. Us convidem a seguir una conversa en què hi han participat diferents metges i metgesses de família, de diferents edats, diferents entorns de treball (rural, semirural, urbà) i amb diferents experiències en l’atenció domiciliària urgent i no urgent i en l’organització de l’EAP per abordar-la. A propòsit del següent cas, se segueixen interessants reflexions al voltant d’aquest tema.

El cas

Avisen al 061 per marejos i malestar general a les 9.30 h del matí. (Desconec el motiu de per què no es passa el domi al seu CAP). El 061 arriba i es troba una dona de 43 anys, el seu marit, i el seu fill de 9 anys. La dona té un càncer de mama (diagnosticat el 2014) metastàtic (retroperitoneal, ossi, pulmonar, hepàtic), i és portadora d’un catèter doble jota per insuficiència renal obstructiva. Va rebre la seva última dosi de quimioteràpia 3 dies abans i la van enviar a domicili amb perspectiva de valorar un altre tractament. La dona està hipotensa i comença a agitar-se, ulls en blanc (s’està morint). Els companys del 061 intenten remuntar les tensions amb sèrum fisiològic (no remunta). La metgessa del 061 (és metgessa de família) parla en un racó amb el marit i li diu: s’està morint. El marit li pregunta que com pot ser que s’estigui morint si va fer quimio fa 3 dies i li van dir que mirarien de fer un altre tractament. El nen crida, mare no te’n vagis. La metgessa del 061 li planteja al marit iniciar sedació. Truca al CAP de referència i parla amb el metge referent per deixar lligat el domicili en un marge prudent d’hores i aquest li respon que fins a les 13 h no pot sortir a fer domis, que té consulta i que passarà a partir d’aquella hora si pot (la metgessa del 061 li diu que s’està morint, que la situació requereix suport en un temps curt). La metgessa del 061 marxa a les 10.30 h i deixa la dona confortable. La dona mor a les 11 h. El metge referent passa a les 12 h per l’avís d’èxitus. 

El CAP en qüestió és destacat en les reunions del territori pels seus bons resultats en consecució dels objectius de contracte CatSalut, EQA (Estàndard de Qualitat Assistencial) i IQPF (Indicadors de Qualitat en Prescripció Farmacèutica).

Llegeix el cas i el fil de conversa a: Converses al voltant de l’atenció domiciliària urgent

Psicòlegs a l’Atenció Primària?

Etiquetes

atenció primària de salut, equip d'atenció primària, patiment emocional, psicòlegs, salut mental

Foto: Elena Serrano

El Grup de Treball de Salut Mental de la SoMaMFyC (Sociedad Madrileña de Medicina Familiar y Comunitaria) ha publicat Algunas dudas sobre la introducción de psicólogos en atención primaria, document molt interessant sobre la introducció de psicòlegs als equips d’atenció primària (EAP) per fer teràpia grupal a persones amb trastorns d’ansietat, depressió i somatitzacions lleus i moderats que es durà a terme a la Comunitat de Madrid. Aquesta és la línia que se segueix també a Catalunya per donar resposta a l’alt volum de demanda per malestar emocional a les consultes d’atenció primària.

Des del FoCAP hem parlat d’aquest tema en entrades anteriors com la que reproduïa la intervenció de la presidenta Nani Vall-llossera a la III Jornada d’Atenció Primària i Psicologia (Patiment emocional: Meu? Seu? Nostre?) i amb el document  Atenció a les persones amb malestar emocional relacionat amb condicionants socials a l’Atenció Primària de Salut del Grup de Reflexió i Acció del FoCAP en què es feia una anàlisi de les conseqüències de la crisi en les persones ateses als EAP i es feien propostes no farmacològiques per atendre-les.

Com sobreviure a les direccions anti-líders?

Etiquetes

anti-líder, direcció, equip d'atenció primària, líder, professionals

Com podem continuar anant a treballar amb il·lusió malgrat els directius que existeixen en l’actualitat en molts equips d’atenció primària? La realitat és que es fa difícil.

Molts companys comenten que “mai s’havia estat tan malament com ara” , “cada dia em costa més anar a treballar” i no es tracta del que representa exercir la professió de metgessa, infermera o administrativa, sinó que troben que les direccions del seus equips cada vegades estan més allunyades dels professionals i només es dediquen a mantenir la relació amb els seus caps sense dedicar cap esforç a les relacions amb els membres de l’equip. Tot el contrari, moltes vegades la majoria del personal dels equips no se sent gens valorat per les direccions.

Ja fa uns anys, al 2002, es va presentar el llibre “Provant de sobreviure en la nostra cadira” que parla de la patologia que afecta més freqüentment a les persones amb funcions directives. Ara, més que mai, hauria de ser un llibre de capçalera de moltes de les persones que dirigeixen els equips.

L’últim crit en cronicitat o la irrellevància dels Equips d’Atenció Primària

Etiquetes

atenció domicilària, cronicittat, equip d'atenció primària, especialistes de segon nivell, sociosanitari

Durant les darreres setmanes hem recollit algunes situacions que diferents socis del FoCAP ens han fet arribar en relació a l’atenció d’alguns dels seus pacients crònics.

1.L’altre dia ve a la consulta una pacient per demanar-me un informe de salut per a la treballadora social. Li pregunto, quina treballadora social? I em diu que és per a la de Pere Virgili, el centre sociosanitari on havia estat ingressat el seu marit. Li comento a la treballadora social del meu centre que decideix anar a domicili per esbrinar què passa. Es troba que el centre sociosanitari (CSS) està fent hospitalització a domicili del meu pacient, li estan fent rehabilitació respiratòria i alguna altra cosa. I no només això, volen intervenir també en la seva dona i per això li demanen un informe de salut. Al·lucinant!!  Dies després arriba la confirmació en forma d’un programa d’hospitalització sociosanitària avalat per l’ICS. És “guai” que els professionals ens hàgim d’assabentar de les coses que passen perquè les descobrim per casualitat als domicilis.Total, és com si nosaltres no existíssim, com si no portéssim tota la vida visitant els pacients a casa tant com cal, aconseguint moltes vegades que els pacients no ingressin ni a l’hospital ni a cap lloc.

Evolució de la infermeria des de la Reforma de l’Atenció Primària

Etiquetes

equip d'atenció primària, infermera d'atenció primària, infermeria familiar i comunitària, professionals

Evolución-Historia de la Enfermería des de la reforma de la Atención Primaria hasta ahora. Enfermería familiar y comunitaria.

Aquesta és la ponència que va fer Rosa María Gómez Honorato en l’acte de presentació del document Infermeria d’atenció primària i comunitària elaborat per un grup de treball promogut pel FoCAP, que va tenir lloc el passat 13 de desembre.

Rosa María Gómez, que treballa en un centre de salut de Vallecas i és membre de l’Asociación Madrileña de Enfermería, fa un recorregut pel paper de la infermeria d’atenció primària en els últims 30 anys i els canvis legislatius en què s’ha sustentat. Amb el decret de reforma de l’Atenció Primària va adquirir un paper rellevant i es va iniciar el reconeixement de les seves capacitats i el desenvolupament del col.lectiu com una professió independent en el camp de les ciències de la salut.

Els anys 90 es van elaborar les Carteres de Serveis per les diferents comunitats autònomes i el 2006 la Cartera de Servicios Comunes del Servicio Nacional de Salud va reconèixer el dret dels pacients a rebre “cures d’infermeria”.

Més endavant es va produir el gran salt qualitatiu amb l’assignació de població a cada infermera, de manera que aquesta deixa de ser “la infermera del metge” per convertir-se en la”infermera del pacient”. I ja en aquest segle la infermera esdevé una figura clau en els plans i estratègies de l’atenció als pacients crònics.

Gracias, Rosa, por tu exposición, por tu trabajo y por acompañarnos este día.