Parlament ciutadà: sessió sobre salut i sanitat

Etiquetes

drets, equitat, estat del benestar, mobilitzacions, política sanitaria, privatització, professionals, Sistema públic de salut

INSCRIPCIONS

Manifest: Pel dret a decidir també la nostra salut i el Sistema Sanitari de Catalunya

 

 

 

9:30	Rebuda, acreditació e inscripció de participants
10:00	Obertura i presentació de la sessió	Itziar González (PMC)
10:10	Escenari actual de la Salut i el Sistema Sanitari	Pep Martí (PDS)
10:30	Determinants de la Salut: Intervencions de moviments, plataformes i entitats sobre la relació de la Salut amb el seu àmbit d’activitat: habitatge, treball, atur, pobresa energètica, alimentació, medi ambient, entre d’altres	Joan Benach, professor de la UPF Presenta i modera Pep Cabayol (Sicom)
11:50	Torn obert de paraules
12:20	Proposta per formalitzar la creació de la Marea Blanca de Catalunya, amb el doble objectiu de ser un espai comú de mobilització, confluència i coordinació	Presenta i modera, Toni Barberà (Dempeus)
13:00	Torn obert de paraules
13:30	Votació i cloenda	Portaveu de SEPC-Clínic

RD 16/2012 d’exclusió sanitària: injust i innecessari

Etiquetes

drets, eficiència, equitat, immigrants, política sanitaria, Real decreto ley, Sistema públic de salut

Aquest mes de gener s’han publicat dos estudis que tornen a qüestionar el RDL 16/2012 i la seva deficitària aplicació, un tema tan poc mediàtic com altament preocupant i que, malauradament, continua enquistat i sense visos de solució.

Per una banda, s’ha publicat a la revista Atención Primaria un estudi que analitza i descriu la població potencialment exclosa de la cobertura sanitària pel RDL de l’àrea de la Catalunya central. Aquest estudi conclou que els pacients potencialment exclosos generen menys despesa sanitària, pateixen menor morbilitat crònica però més patologia infecciosa transmissible i representen un 0.53% del total de la població de la zona estudiada, un percentatge gens menyspreable. Així doncs, els propis autors de l’estudi ja apunten en les seves conclusions que “aquesta mesura legislativa no sembla justificada per raons mèdiques ni econòmiques i a més podria provocar problemes de salut pública i contribuir al risc de fractura social”.

Per altra banda, el conjunt d’institucions espanyoles de Defensores del Pueblo -incloent el Síndic de Greuges de Catalunya– ha elaborat l’estudi “Las urgencias hospitalarias en el Sistema Nacional de Salud: derechos y garantías de los pacientes”. Aquest document es fa ressò, entre d’altres temes, de les mancances, ja denunciades per diverses entitats i col·lectius, en l’aplicació del RDL 16/2012 i destaca dos problemes que dificulten l’accés a l’atenció sanitària urgent a la població immigrant en situació irregular i l’exercici d’un dret que té legalment reconegut. Aquests problemes són: 1) la pràctica freqüent de supeditar l’atenció sanitària urgent a un compromís de pagament i l’emissió de factures –sovint prèviament a la dispensació de l’atenció- i 2) la ruptura de la continuïtat assistencial. L’estudi també adverteix que aquestes retallades de drets no suposaran un estalvi econòmic sinó al contrari, ja que a llarg termini l’atenció urgent és molt més costosa que l’atenció preventiva o curativa que es pot dispensar des de l’atenció primària.

En les seves conclusions els defensors del poble reclamen millorar la formació del personal, evitar l’emissió prematura de compromisos de pagament i factures i buscar eines àgils que permetin verificar la situació administrativa d’aquestes persones. També recorda que no s’ha de confondre l’alta d’urgències amb l’alta mèdica i que l’atenció només finalitza un cop s’ha resolt el problema de salut.

Davant d’aquesta llei innecessària i injusta i de la seva aplicació abusiva i arbitrària, els i les professionals de l’atenció primària hem de treballar per la seva derogació i, mentre això no sigui possible, hem de reclamar al Departament de salut que posi els mitjans necessaris per respectar el dret a l’atenció sanitària urgent. Això inclou mesures concretes com acabar amb la facturació sistemàtica als serveis d’urgències i millorar la formació del seu personal administratiu i sanitari.

 

 

Més evidència sobre l’impacte de l’atenció primària

Etiquetes

accessibilitat, atenció primària de salut, cobertura, coordinació, copagament, despesa, equitat, hospitalitzacions evitables, mortalitat, salut

Gestión clínica y sanitaria ha publicat un resum de l’article

Europe’s Strong Primary Care Systems Are Linked To Better Population Health But Also To Higher Health Spending 

amb un comentari de Ana Rico i Juan Gérvas, que pel seu interès reproduïm:

Ha transcurrido más de una década desde la última evaluación empírica comparada del impacto de una AP fuerte en Europa (2), que cubría 18 países y tan sólo resultados en mortalidad. El artículo es por ello el primero en evaluar de modo comparado y conjunto el impacto de una AP fuerte en toda Europa sobre aspectos críticos del sistema como el gasto sanitario y su evolución, las hospitalizaciones evitables, las desigualdades en salud o la satisfacción con la AP. El trabajo es ambicioso y riguroso y se basa en un análisis empírico amplio y sensato que permite demostrar el impacto positivo de varias dimensiones independientes de una AP fuerte sobre la sanidad y la salud. Coincide en ello con trabajos previos que fijaron las bases de la fortaleza de la AP a través de unos pocos criterios claros y consensuados: 1/ cobertura universal con regulación gubernamental, 2/ distribución de los recursos según necesidades de la población, 3/ oferta de servicios muy variados y 4/ bajos o inexistentes copagos (2) (3). En este trabajo se amplían los indicadores de la fortaleza a casi un centenar; aunque para cerca de la mitad sólo se dispone de evaluaciones subjetivas de un número reducido de expertos (1). Ello lleva a que el listado de países con una AP fuerte sea en algunos casos discrepante al obtenido en trabajos previos(1) (2). Otro problema es que la asociación entre AP fuerte y mayor gasto se basa en un coeficiente de regresión de magnitud baja (0,153), en ausencia de correlación entre variables o evidencia gráfica de la bondad del ajuste. El análisis agregado lleva además a maquillar grandes problemas como el desmantelamiento de la AP en Reino Unido (4), con el abandono de la clínica por los médicos generales titulares, dedicados al “negocio”; la contratación de médicos y de enfermeras para cumplir con indicadores de rendimiento (y de pago); y la agrupación de listas de pacientes personales en una lista global del centro de salud (5).

Ana Rico. Científica Titular, Escuela Nacional de Sanidad, Instituto de Salud. Carlos III, Madrid.

Juan Gérvas. Médico general jubilado, Equipo CESCA, Madrid.

L’exclusió sanitària és una realitat

Etiquetes

drets, equitat, exclusió sanitària, immigrants, Real decreto ley

La PASUCAT (Plataforma per l’atenció sanitària universal a Catalunya) ha presentat en roda de premsa l’informe “Dos anys del canvi de model sanitari. Dos anys d’exclusió. Avaluació de l’impacte en l’assistència sanitària a Catalunya” en el que ofereix les dades dels casos d’exclusió produïts arran de l’aplicació del RD 16/2012 i recollits en el seu registre d’incidències.

Tal com diu l’informe, els casos registrats són només l’iceberg visible de la realitat, que és molt més àmplia. Dels 72 casos analitzats en volem destacar:

• Origen de les persones: Amèrica: 21, Àsia: 7, Àfrica: 11, UE (4 estat espanyol): 29, Resta d’Europa: 3, Ns: 1
• Edat: Menor: 22, 18-26anys: 11, > 26 anys: 11
• Tipus incidència:  Facturació: 26, Embarassades: 6, No atenció especialitzada: 6, Denegació d’accés al tractament: 2, Denegació d’atenció: 8, Retirada TSI: 2, Denegació TSI: 22
• Lloc on es produeix la incidència: C.A.P: 44, C.A.P. i I.N.S.S: 2, C.U.A.P: 5, Hospital Públic 20,  Policia Nacional: 1
• Un 39% correspon a persones que tenen dret a l’assistència per pertànyer a grups especials de l’art. 3 RDL 16/2012 (menors i embarassades)
• De les 26 incidències registrades per facturació, 22 s’han produït a urgències.

La PASUCAT ha sol.licitat  reunir-se amb el Conseller de Salut per tal d’exposar els problemes d’exclusió sanitària que està ocasionant el mateix RD 16/2012 i la instrucció catalana 10/2012 i trobar possibles solucions. Representants de Salut neguen l’existència de l’exclusió tret de casos insignificants.

Arran de les dades fetes públiques, segons les que  més de la meitat dels casos es produeixen en centres d’atenció primària i que una majoria de casos no respecta les excepcions del propi RD, ens hem de preguntar si l’actitud dels professionals no influeix en aquest fet i agreuja encara més la discriminació que comporta el RD

2on aniversari del RDL: l’exclusió sanitària continúa essent una realitat a Catalunya

Etiquetes

drets, equitat, immigrants, mobilitzacions, política sanitaria, professionals, Real decreto ley, Sistema públic de salut

Aquest mes de setembre hem de celebrar, malauradament, el segon aniversari de l’aplicació del RDL 16/2012. Hem de recordar que aquest nou marc legislatiu ha suposat un canvi copernicà del model sanitari espanyol i un trencament amb la universalitat del mateix. Aquesta vulneració del dret a la salut ha estat àmpliament criticada durant aquests dos anys no només per diversos sectors i organitzacions de la societat civil i de l’àmbit professional sinó també per molts organismes europeus i internacionals. L’exclusió sanitària va ser el tema d’una taula rodona en el congrés de la SEMFYC 2014: Impacto de la exclusión sanitaria de los pacientes inmigrantes en situación irregular. Alternativas para seguir prestando una atención adecuada a todos nuestros pacientes

Aquesta mesura urgent i dràstica segons el govern espanyol responia, tal com consta en el redactat del RDL, a una necessitat de millorar l’eficiència i la sostenibilitat del sistema. Dos anys després encara estem esperant que el ministeri d’Ana Mato ens expliqui i ens ofereixi dades sobre quin ha estat l’impacte, en termes econòmics però també de salut, d’aquesta llei. De fet, el ministeri de sanitat ni tan sols ha estat capaç en tot aquest temps de donar xifres “oficials” sobre quantes persones han quedat sense cobertura sanitària a causa del RDL. Se suposa que més de 800.000 persones immigrades en situació irregular han quedat sense targeta sanitària. Segons la llei, aquest col·lectiu té dret a l’atenció sanitària únicament en cas d’urgència i per als menors d’edat i les dones embarassades. És evident que aquesta mesura és injusta, totalment insuficient i, sobretot, molt més costosa pel sistema en termes econòmics i de salut a mig i llarg termini. De fet, existeixen molt pocs sistemes sanitaris europeus que siguin tan restrictius pel que fa a l’atenció a aquest col·lectiu.

Aquesta situació resulta molt preocupant però el que moltes persones desconeixen i resulta més greu és que arreu del territori s’han detectat, des de l’aplicació del RDL, situacions d’exclusió sanitària per incompliment dels supòsits que marca la pròpia llei. La denegació d’atenció o la imposició de traves, ja siguin verbals o burocràtiques, són una realitat tant en el cas dels menors i les embarassades com de les visites a urgències. Una d’aquestes traves és la facturació sistemàtica de les visites i les proves, que està implantada de manera tàcita a pràcticament totes les Comunitats Autònomes i que exerceix un clar efecte dissuasori. Recentment la iniciativa Yo Sí Sanidad Universal i la Somamfyc han presentat un informe, amb les dades obtingudes del registre REDES, que així ho demostra.

Catalunya, malgrat les “ben intencionades” declaracions del conseller Boi Ruiz i l’aplicació de la instrucció 10/2012, no és una excepció. Diverses organitzacions i iniciatives continuem alertant sobre les situacions d’exclusió sanitària que estem detectant arreu. Tant el Catsalut com les administracions responsables consideren que aquestes són situacions “excepcionals”. Per aquest motiu des de la Plataforma per una atenció sanitària universal a Catalunya (Pasucat) hem sol·licitat una reunió amb el Conseller de Salut, el Sr. Boi Ruiz, i dilluns dia 20 hem convocat una roda de premsa on presentarem l’informe “2 anys després del RDL 16/2012 seguim lluitant per una atenció sanitària universal”, que analitza la situació actual i els casos que hem detectat i continuem detectant a Catalunya en aquests 2 anys.

Crisi econòmica i salut. Informe SESPAS

Etiquetes

crisi, eficiència, equitat, estat del benestar, immigrants, política sanitaria, salut, salut mental, Sistema públic de salut

La Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria (SESPAS)  ha publicat el seu informe anual, dedicat aquesta vegada a Crisis económico-financiera y salud en España. Evidencia y perspectivas. Informe SESPAS 2014
L’informe, que està dividit en 5 parts, aporta moltes dades que relacionen clarament la crisi i les polítiques s’austeritat amb pitjors nivells de salut, sobretot en col.lectius més vulnerables.
En la primera part es defineix el context de la crisi espanyola, es revisa l’evidència d’altres crisis i s’analitzen les amenaces a la independència de les polítiques de salut pública
La segona part se centra en l’impacte de la crisi sobre els determinants estructurals de la salut i sobre les desigualtats socials en salut.
La tercera part analitza els canvis en el sistema de salut: marc normatiu, oferta, accés i utilització dels serveis sanitaris.
La quarta part analitza l’evidència sobre l’impacte de la crisi en la salut i els estils de vida, i proposa un sistema d’indicadors per a la vigilància d’aquests impactes
Finalment, la cinquena part aborda els casos específics de poblacions vulnerables: infància, persones grans i  població immigrant.

En destaquem algunes conclusions:

. Hi ha evidència de la relació de la crisi amb la salut de la població i amb les  desigualtats en salut, en especial la referida a la salut mental, la mortalitat i la salut reproductiva.

. S’ identifiquen grups de població que son més vulnerables als efectes de la crisi: les persones sense feina, els immigrants (en especial els que estan en situació irregular) persones grans i persones amb ingressos baixos.

. Les respostes polítiques sobre com gestionar les crisis són l’aspecte determinant per mitigar o magnificar els impactes negatius en la salut i en les desigualtats en salut.

. Les retallades en polítiques socials i en el sistema sanitari, no han tingut en compte l’evidència existent i en molts casos les decisions preses  van en sentit oposat  a l’evidència disponible.

 

Benvinguda la declaració de la CAMFiC sobre les IT, però…

Etiquetes

atenció primària de salut, confidencialitat, conflicte d'interès, drets, equitat, mútues, privatització, Sistema públic de salut

 

Fa unes setmanes la CAMFiC es va posicionar en contra d’algunes de les mesures que es contemplen en l’avantprojecte la Llei de Mútues de la Seguretat Social.

 

Des del FoCAP ja fa un any que vam començar a alertar sobre els perills i el retrocés en els drets dels treballadors i en les competències dels metges de família que suposen les mesures que el govern vol implementar, llavors a través del Projecte de Reial Decret de Gestió i Control de la IT, i més recentment quan es va publicar l’avantprojecte de Llei de Mútues de la Seguretat Social.

El FoCAP saluda aquesta declaració de la CAMFiC, tot i que creiem que cal anar més enllà a l’hora de denunciar la presumpció de frau per part del treballador i d’incompetència per part dels metges de família que aquesta Llei assumeix. En un context en què el número de baixes i la seva durada no ha parat de baixar en els darrers 10 anys, una llei que reforça el paper de les Mútues no està justificada. A més, encara que la pressió de diferents col·lectius professionals n’ha suavitzat les conseqüències, l’obertura d’una nova finestra a la història clínica dels pacients, suposa una amenaça per la confidencialitat que els professionals no permetrem.

Com vam dir en el seu moment, proposem:

• Que es desplacin les competències de les mútues sobre el control de les IT a les competències i els pressupostos a l ́Atenció Primària i als serveis d’inspecció de la seguretat social que haurien d’exercir de manera més eficaç la seva funció de control amb un pressupost adequat per a poder fer-ho.

• Implantar l’opció d’IT autodeclarada (els primers dies d’absència a la feina), valorant l’experiència d’altres sistemes, com el model britànic.

• Eliminar els comunicats de confirmació, realitzant una estimació de la durada a l ́inici del procés (segons les dades de les durades mitjanes per aquell diagnòstic), sense obligar al seguiment setmanal.

En defensa de l’atenció pública en salut mental

Etiquetes

eficiència, equitat, gestió, salut mental, serveis sanitaris, Sistema públic de salut, solidaritat

Un grup de professionals de la Salut Mental de Madrid han elaborat el document En defensa de la atención pública en salud mental. Declaración de Atocha on analitza les conseqüències de les polítiques de disminució recursos públics, que afecten de manera més greu als serveis de salut mental.

Donem suport al manifest a través de la petició de change.

 

Es proposen treballar en la defensa, entre altres, de

Ha de reafirmarse el carácter público de todos los bienes y servicios sanitarios, tanto en su titularidad como en su gestión.

La atención a la salud mental ha de regirse por los principios de universalidad, equidad, eficiencia, solidaridad y normalización.

En la atención a la salud mental ha de revitalizarse (redefiniendo lo necesario tras analizar la experiencia acumulada) la comprensión multidimensional, la respuesta multiprofesional, la orientación asistencial comunitaria, la continuidad de cuidados, la atención y apoyo en el ámbito domiciliario, y el trabajo psicosocial de prevención.

Sostener los Centros de Salud Mental como eje vertebrador y de orientación funcional de la asistencia y por ello ha de modificarse la deriva hacia una posición nodal, jerárquica en la red asistencial de las Unidades de Hospitalización en salud mental de los Hospitales
Generales

Deben derogarse ya la Ley 15/1997 sobre habilitación de nuevas formas de gestión del Sistema Nacional de Salud, y el Real Decreto-ley (ya convalidado como Ley) 16/2012 de medidas urgentes para garantizar la sostenibilidad del Sistema Nacional de Salud y mejorar la calidad y seguridad de sus prestaciones.

Inequitats a la consulta

Etiquetes

atenció primària de salut, ètica, consulta, equitat, professionals

La justícia o l’equitat són valors que es garanteixen o es vulneren en tots els àmbits socials inclòs el sistema sanitari. Últimament hem parlat molt d’aquests conceptes arran de l’exclusió de centenars de milers persones de l’atenció sanitària, o del copagament, o del desigual accés a l’atenció segons el poder econòmic de les persones. A les consultes d’atenció primària també hi ha situacions en les que es posen de manifest inequitats per causes diverses. A Médico Crítico ens fan una reflexió sobre les condicions més freqüentes que s’associen a un tracte desigual del pacient com són:

– característiques sociodemogràfiques no modificables: gènere, raça, orientació sexual

– nivell socioeconòmic

– aspectes clínics del pacient

Segons com orientem la nostra pràtica podem aprofundir en aquestes inequitats o podem identificar-les i reduir-les.

Accedeix a l’article:

EL PACIENTE A TRAVÉS DEL ESPEJO: sobre la (falta de) equidad en la consulta.

La batalla de les idees

Etiquetes

equitat, justícia social, mercantilització, política sanitaria, privatització, retallades, salut, Sistema públic de salut

En aquest article la Milagros Pérez Oliva ens parla de com la deconstrucció de l’estat del benestar (canvis en legislació laboral, pensions o sanitat pública) s’està fent amb un cert èxit gràcies a la por de la gent, que ha disminuït la capacitat de resposta, i a que ha trobat un camp ideològic abonat.  El desballestament de la sanitat pública es presenta com una mesura inevitable i fins i tot justa, quan en realitat suposa la pèrdua de l’equitat, el principal valor del sistema públic.

Darrera els arguments econòmics sempre hi ha valors en joc. No ens deixem enganyar, la reducció de pressupost i personal de l’atenció primària (al voltant del 20%) i de la sanitat pública en general (al voltant del 15%) té al darrera la ideologia de la mercantilització de la salut: gestió privada de serveis públics, augment de concertacions i entendre la salut com a bé de consum, i per tant de negoci.

Creiem necessari participar d’aquest debat -batalla- de les idees a les consultes, a les entitats professionals i en organitzacions i entorns socials perquè allò que està en joc no és la sostenibilitat econòmica del sistema, sinó la justícia social.