• Nosaltres
    • Qui som
    • Ideari
    • Estatuts
    • Junta directiva
    • Socis i sòcies
    • Pla de comunicació
    • Editores
  • Suport
    • Persones
    • Entitats
    • Donacions
  • Participa/Calendari de reunions
  • Espai denúncia
  • AP en acció
  • Actualitat
  • Documents
    • Propis
    • Recomanats
  • Enllaços

FoCAP

FoCAP

Tag Archives: mortalitat

La longitudinalitat de l’atenció, una qüestió de vida i mort?

01 dilluns abr. 2019

Posted by focap in Documents, Recomanats

≈ 7 comentaris

Etiquetes

atenció especialitzada, atenció primària, longitudinalitat, mortalitat, revisió sistemàtica

Continuity of care with doctors—a matter of life and death? A systematic review of continuity of care and mortality Denis J Pereira Gray, Kate Sidaway-Lee, Eleanor White, Angus Thorne, Philip H Evans

La longitudinalitat de l’atenció mèdica – una qüestió de vida i mort?. Una revisió sistemàtica de longitudinalitat i mortalitat.

Nota: Aquest és un dels articles que vàrem referenciar en el document Els beneficis de la longitudinalitat i la continuïtat assistencials. Atès que en l’article es mesura i avalua la continuïtat de la relació interpersonal del professional mèdic amb el pacient, hem traduït «continuity of care with doctors» per «longitudinalitat» segons la utilització de termes que es fa en el nostre entorn.

RESUM:

La longitudinalitat és un tret inherent de la sanitat, en especial en atenció primària. Està associada amb un increment de la satisfacció del pacient i de l’acceptació de la promoció de la salut, una millora de l’adherència al consell mèdic i una disminució de l’ús de serveis hospitalaris.

Una manera de mesurar les relacions interpersonals que existeixen en el contacte entre pacient i professional és mesurar/avaluar la longitudinalitat assistencial, entenent aquesta com el contacte continuat entre un/a pacient i un/a professional de la medicina. Aquest contacte al llarg del temps dóna l’oportunitat a pacient i professional de millorar la comprensió de les visions respectives de cadascun d’ells. Per tant, podem entendre la longitudinalitat com una mesura que enforteix les relacions entre pacient i professional.

Des de l’any 2010 un elevat nombre de treballs pretenen estudiar si la longitudinalitat, incloent-hi l’atenció especialitzada, està associada amb una reducció de la mortalitat.

Continua llegint →

Comparteix:

  • Fes clic per compartir al Linkedin (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per compartir al Twitter (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per compartir al Facebook (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per imprimir (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per enviar un enllaç per correu electrònic a un amic (S'obre en una nova finestra)
  • Més
  • Fes clic per compartir al Reddit (S'obre en una nova finestra)

T'agrada:

M'agrada S'està carregant...

La importància del fil conductor

25 divendres gen. 2019

Posted by focap in Documents, Propis

≈ 1 comentari

Etiquetes

atenció primària de salut, continuïtat, costos, eficiència, ingressos, longitudinalitat, mortalitat, professional mèdic

Imatge: Pixabay

Esta entrada está traducida a la lengua castellana, que podreis encontrar a continuación. Documento adjunto: Los beneficios de la longitudinalidad y de la continuidad

Document adjunt: Els beneficis de la longitudinalitat i de la continuïtat

 

La longitudinalitat i la continuïtat són característiques de l’atenció sanitària que estan fortament relacionades amb els seus resultats. Apareixen amb freqüència en plans, programes i articles, però no tothom entén el mateix quan empra aquestes paraules. És més, sovint es confonen una i altra.

Va ser Barbara Starfield qui va aprofundir en el seu coneixement i definició i va diferenciar els dos conceptes. Així, l’aspecte substancial i definitori de la longitudinalitat és la relació personal a través del temps, amb independència dels problemes de salut, i és pròpia del generalisme. En canvi, la continuïtat està relacionada amb el seguiment d’un episodi de malaltia específic i la relació personal professional-pacient es dóna entorn d’aquesta patologia i és pròpia de l’atenció feta per especialistes.

La mateixa autora va identificar la longitudinalitat com un dels atributs substancials de l’atenció primària de salut, fortament relacionada amb els altres tres, que són l’accessibilitat, la globalitat i la coordinació. Va proporcionar evidència dels avantatges de la longitudinalitat de professional en: Major identificació dels problemes i necessitats, diagnòstic més precís, menor nombre d’hospitalitzacions, menors costos, major compliment d’algunes activitats preventives i augment del grau de satisfacció. Aquests efectes els va atribuir al coneixement adquirit amb el pas del temps, a la millor identificació dels problemes dels pacients i a la relació de confiança generada.

Continua llegint →

Comparteix:

  • Fes clic per compartir al Linkedin (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per compartir al Twitter (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per compartir al Facebook (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per imprimir (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per enviar un enllaç per correu electrònic a un amic (S'obre en una nova finestra)
  • Més
  • Fes clic per compartir al Reddit (S'obre en una nova finestra)

T'agrada:

M'agrada S'està carregant...

Austeritat neoliberal i mortalitat

05 divendres oct. 2018

Posted by focap in Actualitat

≈ 2 comentaris

Etiquetes

atenció primària, determinants de salut, mortalitat, retallades

Les darreres dècades els països més desenvolupats han presentat una tendència a disminuir la mortalitat i millorar l’esperança de vida i la salut de les poblacions de manera contínua. Però, els darrers anys aquesta millora contínua ha patit un estancament i fins i tot un retrocés amb un canvi a pitjor d’aquesta tendència en alguns països. Un dels factors més importants que han estat relacionats amb aquests canvis és l’augment de les desigualtats socials associat a la crisi econòmica, que ha produït un deteriorament de les condicions de vida, laborals, d’habitatge, etc., que afecten sobretot a la població més vulnerable.

Recentment al Diari de Sanitat es comentava una controvèrsia generada a la comunitat científica i difosa als mitjans de comunicació arran d’un estudi publicat sobre l’augment de la mortalitat a l’Estat espanyol associat amb les mesures d’austeritat preses pel govern com a resposta a la crisi.
Continua llegint →

Comparteix:

  • Fes clic per compartir al Linkedin (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per compartir al Twitter (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per compartir al Facebook (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per imprimir (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per enviar un enllaç per correu electrònic a un amic (S'obre en una nova finestra)
  • Més
  • Fes clic per compartir al Reddit (S'obre en una nova finestra)

T'agrada:

M'agrada S'està carregant...

Exclusió sanitària i mortalitat

22 diumenge abr. 2018

Posted by focap in Actualitat

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

exclusió sanitària, immigració, mortalitat, Real Decreto ley 16/2012

Us convidem a la presentació de l’estudi sobre l‘Impacte de la reforma en l’accés al Sistema de Salut Públic, que es va implementar al 2012 (RD 16/2012), sobre la mortalitat de la població afectada (immigrants irregulars). 

Es tracta d’un estudi fet per investigadors de la Universitat Pompeu Fabra que posa de manifest el gran efecte que ha tingut el RD en la salut dels més vulnerables de la nostra societat. L’estudi està publicat sota el títol: “The deadly effects of losing health insurance“.

Farà la presentació la Sra. Judit Vall Castello, una de les autores de l’estudi.

L’acte tindrà lloc el dia 25 d’abril a les 17 h. a la seu de CAMFIC, carrer Diputació 316.

 

 

Comparteix:

  • Fes clic per compartir al Linkedin (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per compartir al Twitter (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per compartir al Facebook (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per imprimir (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per enviar un enllaç per correu electrònic a un amic (S'obre en una nova finestra)
  • Més
  • Fes clic per compartir al Reddit (S'obre en una nova finestra)

T'agrada:

M'agrada S'està carregant...

Què és una atenció primària forta?

19 Dimarts set. 2017

Posted by focap in Documents, Recomanats

≈ 2 comentaris

Etiquetes

atenció primària de salut, cobertura sanitària, despesa, eficiència, formació, morbiditat, mortalitat, salut, SIAP, sistemes sanitaris

Pel seu interès reproduïm el text de Juan Gérvas

Cómo mejorar el sistema sanitario (con atención primaria fuerte)

basat les exposicions del Seminario de Innovacíón en Atención Primaria (SIAP) celebrat a Lima (Perú) el mes d’agost passat.

De manera exhaustiva descriu què s’entén per  una atenció primària forta i quins factors la faciliten i enforteixen. Posa paraules a allò que a vegades ens costa explicar i fa propostes concretes que polítics i gestors haurien de tenir en compte

El ejemplo positivo de Canterbury, Nueva Zelanda (con atención primaria fuerte)

No hay sistema sanitario perfecto y, por supuesto, no se puede generar en un laboratorio tal sistema. Entre otras cosas porque los sistemas sanitarios son producto de la historia, la cultura y la economía de cada país. No obstante, se puede aprender de cómo otros lo han hecho para lograr un buen o mal resultado en salud. Sirva de ejemplo positivo lo hecho en Canterbury, Nueva Zelanda, una provincia conocida por su capital, Christchurch, que tuvo un terremoto terrible en 2011 https://es.wikipedia.org/wiki/Regi%C3%B3n_de_Canterbury https://es.wikipedia.org/wiki/Christchurch

El sistema de salud de Canterbury se ha sometido a un importante programa de transformación durante la última década. Como resultado de los cambios, el sistema de salud da apoyo a más personas para vivir en sus hogares y comunidades y ha moderado la demanda de atención hospitalaria (ingresos y urgencias), particularmente entre las personas mayores.

 

El cambio se logró mediante el desarrollo de una serie de nuevos modelos de atención que implican una mejor integración de la atención, el aumento de la inversión en servicios comunitarios y el fortalecimiento de la atención primaria. Los médicos generales dan respuesta a las urgencias, en domicilios y en la comunidad, con apoyo ágil de enfermeras, asesoramiento por especialistas focales, pruebas diagnósticas rápidas y camas comunitarias para observación.

La experiencia en Canterbury ofrece lecciones útiles en términos de cómo rediseñar la atención sanitaria. Lo clave incluye el desarrollo de una visión clara y unificadora de “un sistema, un presupuesto”; la inversión sostenida en la dotación de habilidades de personal para apoyarlos a innovar y darles permiso para hacerlo; y desarrollar nuevos modelos de trabajo integrado y nuevas formas de contratación para apoyarlo.

La transformación ha llevado más de una década y ha requerido inversiones, lo que se opone a los escasos plazos y limitados fondos adjuntos a los planes actuales de transformación de los servicios en otros sistemas de salud del mundo.
https://www.kingsfund.org.uk/publications/developing-accountable-care-systems

En busca de mejoras, el ejemplo negativo de Estados Unidos (con atención primaria débil)

Los resultados sanitarios de Estados Unidos son penosos, catastróficos, referidos a la salud en general y a la morbilidad y mortalidad evitable por el sistema sanitario (MIPSE, mortalidad innecesariamente prematura y sanitariamente evitable). Su gasto en salud es el mayor del mundo, pero su impacto es menor o negativo. Es cuestión que asombra por contraste con otros países anglosajones, Nueva Zelanda incluida, y se debe, entre otros, a cuatro factores:

  • Acceso deficiente. Estados Unidos carece de un sistema público de cobertura universal, con pocos o débiles co-pagos en el lugar de prestación del servicio y eso conlleva graves problemas de acceso.
  • Débil atención primaria. Predomina la atención fragmentada de especialistas focales y se carece de una organización que lleve recursos materiales y humanos a donde se precisa prestando una gran variedad de servicios “a pie de casa”.
  • Ineficiencia. El sistema carece de una organización que optimice pagos y asegure derechos. Para pacientes y médicos la burocracia se convierte en una pesadilla que consume recursos ingentes e introduce una gran incertidumbre.
  • Desigualdad. Estados Unidos es un país desigual en todos los campos, incluyendo los servicios sociales y educativos. La pobreza se acompaña de mala salud y no hay una organización social que redistribuya según necesidad.
    http://www.nejm.org/doi/full/10.1056/NEJMp1708704 https://www.bloomberg.com/graphics/2017-health-care-spending/

Para resolver sus problemas, Estados Unidos debería establecer un sistema nacional público de cobertura universal, con pocos o nulos co-pagos en el punto de prestación del servicio, mejorar la atención primaria para llevarla a ricos y pobres en todos los rincones del país, racionalizar la carga burocrática y revertir en mucho la desigualdad social.

¿Qué facilita y fortalece una atención primaria fuerte?
  • Políticas claras, decididas y sustentables, con voluntad de persistencia y mantenidas a lo largo del tiempo de forma que se busque la eficiencia (lograr aquello que más necesita y valora la población a un precio sostenible).
  • Planes políticos concisos y precisos que cuenten con metas y plazos evaluables y que se establezcan teniendo en cuenta y respetando a profesionales y poblaciones/comunidades (incluyendo minorías). Es necesario que dichos planes hayan sido formulados con antelación a la “ventana de oportunidad de acción política” pues su elaboración y debate contribuye al clima de renovación, y facilita su rápida adopción.
  • Presupuestos suficientes para la atención, mantenidos en el tiempo. Son presupuestos específicos para atención primaria orientados a la mejora del resultado en salud (cambios en morbilidad y mortalidad, en el sufrimiento innecesario y sanitariamente evitable, en la carga de enfermedad) en pacientes, familias y comunidades.
  • Descentralización prudente que asigne recursos según capacidad de gestión a los municipios/regiones, reservando presupuestos y decisiones que aprovechen el poder de monopsonio (monopolio o casi monopolio de único comprador).
  • Formulación y financiación de la salud en todas las políticas, para disminuir el impacto de los determinantes sociales que provocan y mantienen la mala salud.
  • Una sociedad democrática y solidaria en que la equidad y la solidaridad sean valores centrales, en sanidad, educación, justicia, sistema fiscal y en otros campos para aminorar el cumplimiento de la Ley de Cuidados Inversos. Ello exige flexibilidad e inventiva que permita dar respuestas locales y generales a los problemas en situaciones de restricción de recursos.
  • Asociaciones de médicos generales/de familia fuertes, que fomenten el profesionalismo y la investigación, capaces de dar apoyo a/y generar cambios organizativos y políticos.
  • Investigación que facilite la acción y la innovación, y con acciones que se sostengan con investigación que las evalúe constantemente de forma que se puedan modificar para cumplir los objetivos previstos. Investigación cuantitativa y cualitativa potenciada por las estructuras organizativas pero también desde “la base” (para dar respuesta a la curiosidad y al afán de mejora profesional, con/sin financiación específica).
  • Atención por profesionales conocidos que ofrezcan trato digno y respetuoso, polivalencia y resolutividad cercana y en las casas/domicilios de los pacientes. Es decir, con integralidad y longitudinalidad individual, familiar y comunitaria que busque transferir conocimientos y habilidades a la población para incrementar su propia capacidad de respuesta a los problemas de salud.
  • Asignación territorial de la población a la atención primaria para facilitar el trabajo intersectorial y la valoración del impacto en salud del trabajo realizado, con equipos de atención primaria funcionales en el sentido de tener una lista de población definida y de transferir constantemente entre sus miembros conocimiento, capacidades, responsabilidad, autonomía y reconocimiento.
  • Accesibilidad flexible que tienda a facilitar la atención siempre por el mismo profesional y que evite barreras culturales, geográficas, horarias, y monetarias, con énfasis en favorecer el acceso a poblaciones/individuos vulnerables y excluidos.
  • Una reforma pro-contenido que provea recursos financieros y materiales suficientes, incluyendo pago adecuado a los profesionales, estabilidad en el puesto de trabajo, consultorios/postas/centros de salud/locales dignos, tiempos razonables para trabajo clínico y en la comunidad y tecnología dispersa apropiada a las necesidades locales.
  • Una reforma pro-coordinación que transforme a los especialistas focales en asesores, su atención en episódica, dé el monopolio del primer contacto [I] y de la derivación/referencia/encaminamiento al médico general/de familia y conlleve que éste sea el “prescriptor final”(quien apruebe la introducción y cambio de procesos diagnósticos y tratamientos, salvo emergencias).
  • Formación pre-graduada de los profesionales centrada en la atención primaria y en los generalistas, no en los hospitales y en los especialistas focales. Formación que vaya más allá de la medicina e incluya conocimientos de antropología, economía, ética, feminismo, política y sociología (“El médico que sólo medicina sabe, ni medicina sabe”).
  • Reformas educativas que acorten los periodos de pre y post-grado y mantengan la formación continuada aprovechando las tecnologías actuales para capacitar y mantener actualizados conocimientos y habilidades de todos los profesionales.
  • Respecto a la formación continuada, es clave la labor de una “unidad de inteligencia” (persona o grupo) capaz de difundir y promover la adaptación local de las novedades/publicaciones/tecnologías de gran impacto probable en salud/coste.
  • Exigencia de la especialización en atención primaria en medicina, enfermería y otras profesiones que se incorporen a trabajar en atención primaria, con convocatorias abiertas y públicas para cubrir los puestos.
  • Exigencia de especialización en gestión para los cargos directivos, con convocatorias abiertas y públicas para cubrir los puestos.
  • Exigencia de que los profesionales sanitarios en proceso de especialización sean debidamente considerados “personal laboral en formación” y reconocidos con un sueldo digno y con condiciones de trabajo orientadas a su formación (y no a ser mano de obra barata).
  • Incentivos apropiados a los objetivos del resultado en salud (cambios en morbilidad y mortalidad) incluyendo los necesarios para fomentar la accesibilidad y longitudinalidad incluso en regiones aisladas/remotas y la respuesta sanitaria según culturas, creencias, opciones sexuales, etnias e idiomas locales/de inmigrantes.
  • Existencia de un sistema de compensación de daños que evite las reclamaciones judiciales (para reparar las consecuencias de los errores sanitarios) y al tiempo genere una cultura de seguridad del paciente y del error que lleve a disminuir su frecuencia e impacto.
    http://medicinafamiliarchile.blogspot.com.es/2017/09/resumen1-del-seminario-sobre-atencion.html
¿Qué es una atención primaria fuerte?

“Atención primaria fuerte” es aquella

1/ en que los médicos generales/de familia, enfermeras y otros profesionales de primaria cuentan con el aprecio social y profesional,
2/ tienen una formación de altura que les permite ser polivalentes y resolutivos,
3/ son activos en investigación,
4/ reciben una remuneración adecuada,
5/ tienen auto-estima,
6/ ofrecen accesibilidad con flexibilidad, incluyendo servicios necesarios a domicilio,
7/ trabajan en un sistema sanitario que les facilita medios y tiempo,
8/ los protege de la “competencia salvaje de los especialistas focales” con regulaciones pro-coordinación, como el filtro o “gatekeeping”, que favorecen la cooperación y evitan la competición,
9/ impone copagos bajos o nulos en el punto de atención al paciente/población para incrementar la equidad,
10/ facilita ofrecer más y mejor longitudinalidad y coordinación de cuidados con menor rotación del personal,
11/ promueve servicios apropiados a pacientes y poblaciones,
12/ acepta la paradoja de la atención primaria: resultados deficientes en cada enfermedad por separado pero excelente en las personas y en la comunidad en conjunto y
13/ pacientes y comunidad reconocen a los profesionales de primaria como su primera fuente de atención y promueven su propia salud [ii], [iii], [iv], [v], [vi], [vii], [viii].

Una atención primaria fuerte lleva servicios necesarios a ricos y a pobres pues permite ofrecer cuidados según equidad. Además, protege a los ricos de los excesos de una medicina centrada en los especialistas focales. http://equipocesca.org/seminario-de-innovacion-en-atencion-primaria-siap-no-34-con-su-sesion-satelite-no-6-lima-peru-15-y-16-agosto-2017/

En síntesis

No hay sistema sanitario perfecto pero los mejores cuentan con una atención primaria fuerte.

NOTA

Este texto se basa en el resumen del debate virtual (dos meses) y presencial (15 horas) del Seminario de Innovación en Atención Primaria, SIAP, nº 34 (con su sesión Satélite, nº 6). Lima (Perú) 15 y 16 agosto 2017 “Atención primaria fuerte para pobres y para ricos. Qué es y cómo se consigue en países desarrollados y en desarrollo“  http://equipocesca.org/seminario-de-innovacion-en-atencion-primaria-siap-no-34-con-su-sesion-satelite-no-6-lima-peru-15-y-16-agosto-2017/

Algunos comentarios sobre dicho Seminario:

  • de América Arias https://saludpublicaygestion.com/2017/08/20/de-congresos-seminarios-y-otras-cosas-del-querer/amp/
  • de Sergio Minué http://gerentedemediado.blogspot.com.es/2017/08/35-seminarios-de-innovacion-en-atencion.html
  • de Zoila Romero http://medicinafamiliarchile.blogspot.com.es/2017/08/aprendizajes-seminario-de-innovacion-de.html?spref=tw
  • de Gabriela di Croce http://medicinafamiliarchile.blogspot.com.es/2017/09/seminarios-de-innovacion-en-aps-lima.html?spref=tw
  • de José Luis Contreras https://medicinafamiliarchile.blogspot.cl/2017/09/mis-aprendizajes-en-siaplima2017.html

NOTAS

[i] El monopolio del primer contacto convierte al médico general/de familia en “filtro” o “gatekeeper” para la atención de los especialista focales, tanto para evitar su atención innecesaria como para seleccionar el adecuado a las necesidades del paciente. En general se acompaña del pago por capitación en un porcentaje variable de los honorarios médicos.

[ii] Starfield B, Shi L, Macinko J. Contribution of Primary Care to Health Systems and Health. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2690145/

[iii] Boerma WGW. Profiles of general practice in Europe. An international study of variation in the task of general practitioners. [doctoral thesis]. Utrecht: NIVEL; 2003. http://www.nivel.nl/sites/default/files/bestanden/profiles-of-general-practice-in-europe.pdf

[iv] Gérvas J, Pérez Fernández M. Atención Primaria fuerte: fundamento clínico, epidemiológico y social en los países desarrollados y en desarrollo. Rev Bras Epidemiol 2006; 9(3): 384-400. http://equipocesca.org/el-fundamento-cientifico-de-la-funcion-de-filtro-del-medico-general/

[v] M. Isabel Pasarína,b,c,d, Silvina Berrab,e,f, Angelina Gonzáleza, Andreu Segurag, Cristian Tebée, Anna García-Altésa,b, Inma Vallverdúh and Barbara Starfield. Evaluation of primary care: The “Primary Care Assessment Tools – Facility version” for the Spanish health system.  http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0213-91112013000100003

[vi] Shi L. The Impact of Primary Care: A Focused Review. https://www.hindawi.com/journals/scientifica/2012/432892/

[vii] Gérvas J. #FortalecerAPS en Chile y en todo lugar. http://www.actasanitaria.com/%E2%80%8Efortaleceraps%E2%80%AC-en-chile-y-en-todo-lugar/ 

[viii] Gérvas J. Atención Primaria fuerte para pobres en Yaupi (Perú) y para ricos en Leblon (Brasil). http://www.actasanitaria.com/atencion-primaria-fuerte-para-pobres-en-yaupi-condorcanqui-peru-y-para-ricos-en-leblon-rio-de-janeiro-brasil/

 

 

Continua llegint →

Comparteix:

  • Fes clic per compartir al Linkedin (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per compartir al Twitter (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per compartir al Facebook (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per imprimir (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per enviar un enllaç per correu electrònic a un amic (S'obre en una nova finestra)
  • Més
  • Fes clic per compartir al Reddit (S'obre en una nova finestra)

T'agrada:

M'agrada S'està carregant...

Mamografia: és hora de repensar el cribratge?

06 Dimarts juny 2017

Posted by focap in Documents, Recomanats

≈ 2 comentaris

Etiquetes

càncer de mama, cribratge, dones, mamografia, medicalització, mortalitat, prevenció, sobrediagnòstic, sobretractament

Mamografia: és hora de repensar el cribratge?

Article de Blanca de Gispert publicat a Diari de la sanitat el dia 11-05-17

La creença que qualsevol activitat dirigida al diagnòstic precoç o al cribratge és beneficiosa està àmpliament estesa entre la població i també entre bona part dels professionals sanitaris. Que ens facin una anàlisi o una prova quan estem sans, per detectar malalties abans de temps, sembla que no pugui ser dolent i que, com a molt, ens pugui oferir l’avantatge de diagnosticar-la i tractar-la a temps. Tanmateix, l’experiència ens ha demostrat que això no sempre és així i amb els anys s’han hagut d’abandonar o limitar l’ús de moltes pràctiques preventives que s’ha vist que no eren beneficioses o els riscos de les quals superaven els seus eventuals beneficis.

En l’àmbit de la medicina, cada vegada és més habitual escoltar veus que alerten dels riscos de la medicalització dels problemes de salut i del sobrediagnòstic i el sobretractament que aquest fet implica. Vivim en un entorn i una cultura on la mercantilització de la salut és una tendència creixent i on qualsevol activitat relacionada amb la salut es considera objecte de mercat. Un excel·lent article, publicat en aquest mateix diari, es feia ressò d’aquest fenomen i exposava com s’està mercantilitzant de manera desmesurada la salut de les dones. En aquest context, les activitats preventives i els cribratges són un altre terreny adobat que fàcilment és, i ha estat, objecte de medicalització.

Continua llegint →

Comparteix:

  • Fes clic per compartir al Linkedin (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per compartir al Twitter (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per compartir al Facebook (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per imprimir (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per enviar un enllaç per correu electrònic a un amic (S'obre en una nova finestra)
  • Més
  • Fes clic per compartir al Reddit (S'obre en una nova finestra)

T'agrada:

M'agrada S'està carregant...

Més evidència sobre l’impacte de l’atenció primària

26 dilluns gen. 2015

Posted by focap in Documents, Recomanats, Uncategorized

≈ Deixa un comentari

Etiquetes

accessibilitat, atenció primària de salut, cobertura, coordinació, copagament, despesa, equitat, hospitalitzacions evitables, mortalitat, salut

Gestión clínica y sanitaria ha publicat un resum de l’article

Europe’s Strong Primary Care Systems Are Linked To Better Population Health But Also To Higher Health Spending imatge

amb un comentari de Ana Rico i Juan Gérvas, que pel seu interès reproduïm:

Ha transcurrido más de una década desde la última evaluación empírica comparada del impacto de una AP fuerte en Europa (2), que cubría 18 países y tan sólo resultados en mortalidad. El artículo es por ello el primero en evaluar de modo comparado y conjunto el impacto de una AP fuerte en toda Europa sobre aspectos críticos del sistema como el gasto sanitario y su evolución, las hospitalizaciones evitables, las desigualdades en salud o la satisfacción con la AP. El trabajo es ambicioso y riguroso y se basa en un análisis empírico amplio y sensato que permite demostrar el impacto positivo de varias dimensiones independientes de una AP fuerte sobre la sanidad y la salud. Coincide en ello con trabajos previos que fijaron las bases de la fortaleza de la AP a través de unos pocos criterios claros y consensuados: 1/ cobertura universal con regulación gubernamental, 2/ distribución de los recursos según necesidades de la población, 3/ oferta de servicios muy variados y 4/ bajos o inexistentes copagos (2) (3). En este trabajo se amplían los indicadores de la fortaleza a casi un centenar; aunque para cerca de la mitad sólo se dispone de evaluaciones subjetivas de un número reducido de expertos (1). Ello lleva a que el listado de países con una AP fuerte sea en algunos casos discrepante al obtenido en trabajos previos(1) (2). Otro problema es que la asociación entre AP fuerte y mayor gasto se basa en un coeficiente de regresión de magnitud baja (0,153), en ausencia de correlación entre variables o evidencia gráfica de la bondad del ajuste. El análisis agregado lleva además a maquillar grandes problemas como el desmantelamiento de la AP en Reino Unido (4), con el abandono de la clínica por los médicos generales titulares, dedicados al “negocio”; la contratación de médicos y de enfermeras para cumplir con indicadores de rendimiento (y de pago); y la agrupación de listas de pacientes personales en una lista global del centro de salud (5).

Ana Rico. Científica Titular, Escuela Nacional de Sanidad, Instituto de Salud. Carlos III, Madrid.

Juan Gérvas. Médico general jubilado, Equipo CESCA, Madrid.

Comparteix:

  • Fes clic per compartir al Linkedin (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per compartir al Twitter (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per compartir al Facebook (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per imprimir (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per enviar un enllaç per correu electrònic a un amic (S'obre en una nova finestra)
  • Més
  • Fes clic per compartir al Reddit (S'obre en una nova finestra)

T'agrada:

M'agrada S'està carregant...

Medicaments que maten i crim organitzat

22 dilluns set. 2014

Posted by focap in Documents, Recomanats

≈ 1 comentari

Etiquetes

conflicte d'interès, indústria farmaceútica, medicaments, mortalitat, prescripció, professionals

imagesMedicamentos que matan y crimen organizado
Aquest és el títol colpidor del llibre de Peter Gøtzsche, presentat a Barcelona i Madrid aquests dies.
Al llarg del llibre l’autor parlar del poder de la indústria farmacèutica al món (tercer sector econòmic darrere armament i narcotràfic) i com aquest poder és exercit a través de pràctiques reiterades d’ocultament d’informació, frau sistemàtic, violació de lleis, obstrucció a la justícia, manipulació i distorsió dels resultats de la investigació, compra de professionals sanitaris, suborn a polítics i funcionaris i corrupció de l’administració de l’Estat i dels sistemes de salut. Tot això podria tenir un interès relatiu pel públic general si no fos perquè aquestes pràctiques maten, empitjoren la salut de les persones i la seva qualitat de vida i atempten contra la sostenibilitat dels sistemes públics de salut i la butxaca dels ciutadans.
De la presentació del llibre i dels seus continguts se n’han fet ressó mitjans generalistes com La Vanguardia, El Mundo i Vilaweb amb un escrit de J.R.Laporte  i blogs mèdics reconeguts com el de NoGracias, Rafa Bravo, Sergio Minué o Médicos Sin Marca.
Podria semblar que les pràctiques que el llibre denuncia no esdevenen a casa nostra, però Espanya és el segon consumidor de fàrmacs del món i el país europeu que destina més pecentatge del PIB a despesa farmacèutica. A més el nostre sistema no decideix el finançament públic dels fàrmacs en base a criteris d’eficàcia, seguretat, preu i comoditat.
Rafa Bravo en el seu post destaca dels pròlegs de l’edició original anglesa que ens cal més Fúria Basada en l’Evidència com la de Peter Gøtzsche si no volem que el dia que la gent entengui l’abast de la relació dels metges amb la indústria farmacèutica, la professió caigui en el descrèdit i el menyspreu de l’opinió pública, com ja ha passat amb polítics, banquers i periodistes.

Caldrà que ens posem mans a l’obra si no volem que hi hagi més víctimes d’aquest escàndol. Des de la nostra feina del dia a dia, a les consultes, a l’hora de decidir si fem una prescripció o no, a l’hora d’explicar el benefici i els riscos d’un fàrmac, a l’hora de respondre els pacients que demanen fàrmacs que no els seran útils… fent la nostra feina el millor possible.

 

Comparteix:

  • Fes clic per compartir al Linkedin (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per compartir al Twitter (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per compartir al Facebook (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per imprimir (S'obre en una nova finestra)
  • Feu clic per enviar un enllaç per correu electrònic a un amic (S'obre en una nova finestra)
  • Més
  • Fes clic per compartir al Reddit (S'obre en una nova finestra)

T'agrada:

M'agrada S'està carregant...

Clica a subscriure't al bloc, i rebràs tot el què es publiqui per correu electrònic.

Uneix altres 6.969 subscriptors

Reflexió sobre l’AP

Últimes entrades

  • És l’hora de la ciutadania: mobilitza’t per la sanitat pública
  • Demanda d’una borsa específica per a Infermeres Especialistes d’Atenció Primària
  • Vaga per a una sanitat millor
  • Oposicions d’infermeria ICS 2018: denúncia d’una situació injusta.
  • Sobre els sous dels i les professionals sanitaris: carta al diari El Nacional.cat

RSS diaris de trinxera

  • La mida sí que importa 24 gener 2023
  • La càrrega 17 gener 2023
  • Els temps estan canviant… 10 gener 2023
  • Només dol 3 gener 2023
  • Relat d’una nit d’estiu en temps COVID 27 Desembre 2022

RSS més enllà de la clínica

  • Sobre la consulta no presencial i les seves diferents formes – 1 25 Març 2017
  • LA RESOLUCIÓ DE L’ATENCIÓ PRIMÀRIA – (i 4) 19 febrer 2017
  • LA RESOLUCIÓ DE L’ATENCIÓ PRIMÀRIA – 3 11 febrer 2017
  • LA RESOLUCIÓ DE L’ATENCIÓ PRIMÀRIA – 2 19 gener 2017
  • LA RESOLUCIÓ DE L’ATENCIÓ PRIMÀRIA – 1 4 gener 2017

Blogroll

  • Antiga web del FoCAP
  • Contacte: focap2009@gmail.com
  • Està la sanitat pública espanyola fent aigües?

Cerca

Últims comentaris

  • Demanda d’una borsa específica per a Infermeres Especialistes d’Atenció Primària | FoCAP en Oposicions d’infermeria ICS 2018: denúncia d’una situació injusta.
  • FoCAP en Oposicions d’infermeria ICS 2018: denúncia d’una situació injusta.
  • JAVIER IZQUIERDO TROBOS en Oposicions d’infermeria ICS 2018: denúncia d’una situació injusta.
  • JAVIER IZQUIERDO TROBOS en Oposicions d’infermeria ICS 2018: denúncia d’una situació injusta.

webs amigues

  • No gracias
  • Dempeus Dempeus

Administrador

  • Registra
  • Entra
  • Sindicació de les entrades
  • Sindicació dels comentaris
  • WordPress.com

Segueix-nos

RSS Feed RSS - Entrades

RSS Feed RSS - Comentaris

Categories

Núvol de paraules

atenció primària de salut Boi Ruiz crisi drets eficiència gestió ICS immigrants medicalització mobilitzacions política sanitaria pressupostos privatització professionals Real decreto ley retallades salut salut mental Sistema públic de salut ètica

Bloc a WordPress.com.

  • Segueix S'està seguint
    • FoCAP
    • Join 554 other followers
    • Already have a WordPress.com account? Log in now.
    • FoCAP
    • Personalitza
    • Segueix S'està seguint
    • Registre
    • Entra
    • Report this content
    • Visualitza el lloc al Lector
    • Manage subscriptions
    • Collapse this bar
 

S'estan carregant els comentaris...
 

    A %d bloguers els agrada això: