Mamografia: és hora de repensar el cribratge?

Etiquetes

càncer de mama, cribratge, dones, mamografia, medicalització, mortalitat, prevenció, sobrediagnòstic, sobretractament

Mamografia: és hora de repensar el cribratge?

Article de Blanca de Gispert publicat a Diari de la sanitat el dia 11-05-17

La creença que qualsevol activitat dirigida al diagnòstic precoç o al cribratge és beneficiosa està àmpliament estesa entre la població i també entre bona part dels professionals sanitaris. Que ens facin una anàlisi o una prova quan estem sans, per detectar malalties abans de temps, sembla que no pugui ser dolent i que, com a molt, ens pugui oferir l’avantatge de diagnosticar-la i tractar-la a temps. Tanmateix, l’experiència ens ha demostrat que això no sempre és així i amb els anys s’han hagut d’abandonar o limitar l’ús de moltes pràctiques preventives que s’ha vist que no eren beneficioses o els riscos de les quals superaven els seus eventuals beneficis.

En l’àmbit de la medicina, cada vegada és més habitual escoltar veus que alerten dels riscos de la medicalització dels problemes de salut i del sobrediagnòstic i el sobretractament que aquest fet implica. Vivim en un entorn i una cultura on la mercantilització de la salut és una tendència creixent i on qualsevol activitat relacionada amb la salut es considera objecte de mercat. Un excel·lent article, publicat en aquest mateix diari, es feia ressò d’aquest fenomen i exposava com s’està mercantilitzant de manera desmesurada la salut de les dones. En aquest context, les activitats preventives i els cribratges són un altre terreny adobat que fàcilment és, i ha estat, objecte de medicalització.

Més evidència sobre l’impacte de l’atenció primària

Etiquetes

accessibilitat, atenció primària de salut, cobertura, coordinació, copagament, despesa, equitat, hospitalitzacions evitables, mortalitat, salut

Gestión clínica y sanitaria ha publicat un resum de l’article

Europe’s Strong Primary Care Systems Are Linked To Better Population Health But Also To Higher Health Spending 

amb un comentari de Ana Rico i Juan Gérvas, que pel seu interès reproduïm:

Ha transcurrido más de una década desde la última evaluación empírica comparada del impacto de una AP fuerte en Europa (2), que cubría 18 países y tan sólo resultados en mortalidad. El artículo es por ello el primero en evaluar de modo comparado y conjunto el impacto de una AP fuerte en toda Europa sobre aspectos críticos del sistema como el gasto sanitario y su evolución, las hospitalizaciones evitables, las desigualdades en salud o la satisfacción con la AP. El trabajo es ambicioso y riguroso y se basa en un análisis empírico amplio y sensato que permite demostrar el impacto positivo de varias dimensiones independientes de una AP fuerte sobre la sanidad y la salud. Coincide en ello con trabajos previos que fijaron las bases de la fortaleza de la AP a través de unos pocos criterios claros y consensuados: 1/ cobertura universal con regulación gubernamental, 2/ distribución de los recursos según necesidades de la población, 3/ oferta de servicios muy variados y 4/ bajos o inexistentes copagos (2) (3). En este trabajo se amplían los indicadores de la fortaleza a casi un centenar; aunque para cerca de la mitad sólo se dispone de evaluaciones subjetivas de un número reducido de expertos (1). Ello lleva a que el listado de países con una AP fuerte sea en algunos casos discrepante al obtenido en trabajos previos(1) (2). Otro problema es que la asociación entre AP fuerte y mayor gasto se basa en un coeficiente de regresión de magnitud baja (0,153), en ausencia de correlación entre variables o evidencia gráfica de la bondad del ajuste. El análisis agregado lleva además a maquillar grandes problemas como el desmantelamiento de la AP en Reino Unido (4), con el abandono de la clínica por los médicos generales titulares, dedicados al “negocio”; la contratación de médicos y de enfermeras para cumplir con indicadores de rendimiento (y de pago); y la agrupación de listas de pacientes personales en una lista global del centro de salud (5).

Ana Rico. Científica Titular, Escuela Nacional de Sanidad, Instituto de Salud. Carlos III, Madrid.

Juan Gérvas. Médico general jubilado, Equipo CESCA, Madrid.

Medicaments que maten i crim organitzat

Etiquetes

conflicte d'interès, indústria farmaceútica, medicaments, mortalitat, prescripció, professionals

Medicamentos que matan y crimen organizado
Aquest és el títol colpidor del llibre de Peter Gøtzsche, presentat a Barcelona i Madrid aquests dies.
Al llarg del llibre l’autor parlar del poder de la indústria farmacèutica al món (tercer sector econòmic darrere armament i narcotràfic) i com aquest poder és exercit a través de pràctiques reiterades d’ocultament d’informació, frau sistemàtic, violació de lleis, obstrucció a la justícia, manipulació i distorsió dels resultats de la investigació, compra de professionals sanitaris, suborn a polítics i funcionaris i corrupció de l’administració de l’Estat i dels sistemes de salut. Tot això podria tenir un interès relatiu pel públic general si no fos perquè aquestes pràctiques maten, empitjoren la salut de les persones i la seva qualitat de vida i atempten contra la sostenibilitat dels sistemes públics de salut i la butxaca dels ciutadans.
De la presentació del llibre i dels seus continguts se n’han fet ressó mitjans generalistes com La Vanguardia, El Mundo i Vilaweb amb un escrit de J.R.Laporte  i blogs mèdics reconeguts com el de NoGracias, Rafa Bravo, Sergio Minué o Médicos Sin Marca.
Podria semblar que les pràctiques que el llibre denuncia no esdevenen a casa nostra, però Espanya és el segon consumidor de fàrmacs del món i el país europeu que destina més pecentatge del PIB a despesa farmacèutica. A més el nostre sistema no decideix el finançament públic dels fàrmacs en base a criteris d’eficàcia, seguretat, preu i comoditat.
Rafa Bravo en el seu post destaca dels pròlegs de l’edició original anglesa que ens cal més Fúria Basada en l’Evidència com la de Peter Gøtzsche si no volem que el dia que la gent entengui l’abast de la relació dels metges amb la indústria farmacèutica, la professió caigui en el descrèdit i el menyspreu de l’opinió pública, com ja ha passat amb polítics, banquers i periodistes.

Caldrà que ens posem mans a l’obra si no volem que hi hagi més víctimes d’aquest escàndol. Des de la nostra feina del dia a dia, a les consultes, a l’hora de decidir si fem una prescripció o no, a l’hora d’explicar el benefici i els riscos d’un fàrmac, a l’hora de respondre els pacients que demanen fàrmacs que no els seran útils… fent la nostra feina el millor possible.