Etiquetes

, , , , , , , , ,

cartelfarmaPrenem el títol de l’article «Campanya “Pren-te el pols”: entre la bondat del propòsit, l’evidència i els conflictes ètics»  publicat al Diari de la Sanitat.

Aquesta campanya ens situa novament davant d’una intervenció que no està basada en cap evidència i que impacta en el treball del dia a dia dels professionals de l’atenció primària. La iniciativa del Departament de Salut ha cridat l’atenció fora de Catalunya, en concret se n’ha fet referència al blog de Juan Simó amb l’entrada «La madre de todas las campañas: Prent-te el pols – tómate el pulso – tomate el pulso (en argentino) i a Acta sanitaria amb l’article de Juan Gérvas «Cribado de la fibrilación auricular mediante la toma del pulso.

En tots tres escrits es fa esment del patrocini dels fabricats dels NACO (nous anticoagulants orals) i l’absència del fabricant de l’Acenocumarol que és, fins que no es demostri el contrari, el tractament d’elecció per a la prevenció de l’ictus en persones amb ACxFA.

La campanya proposa un cribratge a totes les persones majors de 60 anys que vagin a la farmàcia i se sotmetin a una presa de pols sense tenir en compte els seus antecedents, ni si es coneix prèviament el diagnòstic d’arítmia. Tampoc s’ha explicat la campanya de manera adequada en els CAPs, i s’ha fet quan la campanya ja era en marxa, que es veuran afectats per una demanda addicional de les persones que seran derivades per les farmàcies amb la corresponent dosi d’angoixa.

I tot es produeix en el marc de sensibilitat social que crea la Marató de TV3, aquest any dedicada a l’ictus. L’ictus és un problema de salut real, per al qual s’han de fer tots els esforços per prevenir-lo, però també per tractar-lo i per donar suport a les persones que en pateixen greus discapacitats i que en moltes ocasions queden abandonades als recursos familiars que, com sabem, tenen grans desigualtats en funció del nivell econòmic de les famílies. Tanmateix no tot s’hi val. No es poden esmerçar recursos en un programa que no es basa en cap evidència, en una etapa de retallades i de desbordament de l’atenció primària.

Servirà per augmentar l’eficiència de la despesa sanitària?. Aquesta, en els últims vint anys s’ha triplicat sense que hagi tingut un impacte de calibre similar sobre els índex de salut i sobre l’expectativa de vida. La corba despesa sanitària versus benefici clínic fa temps que dibuixa l’asímptota dels rendiments decreixents. És precís repensar com millorar el rèdit dels diners que invertim en sanitat, tal com reclama Antoni Sitges en “Señora ministra de Sanidad: afloje el bolsillo. El cost tractament/any per a l’Acenocumarol és 18,25€, el de la Warfarina de 32,8€, el del Dabigatran 1.198,2€ i el de Rivaroxaban de 1.105,9€. La despesa farmacèutica a Catalunya ha tornat a créixer l’últim any després d’un període d’estancament, gràcies als nous medicaments. Un dels fàrmacs amb major creixement de despesa és l’Apixaban, que de 2.531.898€ l’any 2015 ha passat a 4.830.880€ (increment del 90,8%) en el que portem del 2016, o el Rivaroxaban que ha vist un increment en el mateix període del 47,3%, amb una despesa de 5.510.217€.

La relació benefici-risc dels NACO i els conflictes d’interès que hi pot haver al darrera de la seva promoció es qüestió de debat públic arran de la publicació del Boletín de Información Farmacoterapéutica de Navarra. Alguns autors demanen una moratòria clínica de la seva aplicació.

També cal un debat públic sobre la rendibilitat sanitària i social de la despesa del sistema de salut i valorar si la que es fa -i es pot fer en el futur- en NACO no seria més útil si s’apliqués a la millora de situació econòmica, al suport a les persones amb discapacitat a causa de l’ictus o a la millora de l’atenció primària que sabem que té un important impacte en salut.

Què pensarà la població quan sàpiga que els patrocinadors de la campanya tenen interessos directes en diagnosticar i tractar ACxFA i que la Generalitat dóna suport a aquests interessos i tot això sense tenir en compte el benefici per a les persones?.

Què pensarà la població quan tingui coneixement que darrera una suposada bondat del programa pot haver interessos econòmics i conflictes ètics?