Etiquetes

, , , , ,

Les darreres setmanes s’ha fet públic l’encàrrec que el CATSalut ha fet a l’Institut Català de la Salut d’assumir l’atenció domiciliària de les nits i els festius a la ciutat de Barcelona. D’aquesta manera l’atenció primària de Barcelona assumirà tota l’atenció domiciliària (excepte emergències). Segons la informació que ha donat l’ICS, durant els dies laborables es farà des dels CAPs, com ara, i les nits i els festius s’organitzarà des dels CUAPs, de manera similar a com s’està fent actualment els dissabtes. En aquest moment el servei l’està donant una empresa privada, SARDomus, en règim de concessió, que contracta professionals que cobren per domicili realitzat[1]. Els professionals d’aquesta empresa no tenen accés a la història clínica del pacient i la seva activitat només queda registrada en uns fulls autocopiadors d’assistència. No s’han fet públiques dades sobre la qualitat de la seva assistència ni sobre la seva capacitat resolutiva, nivell de derivacions o perfil de prescripció.

Des del FoCAP creiem que aquesta és una molt bona notícia per a la ciutadania de la ciutat de Barcelona. Sens dubte millorarà la qualitat de l’atenció que rebran, gràcies a l’accés a la seva història clínica i al registre de l’assistència que rebran, cosa que permetrà donar-hi continuïtat. Així mateix l’ICS serà garant del perfil dels professionals que contracti per a fer aquest servei i de la dignificació de les seves condicions de treball, la qual cosa contribuirà també a la millora de la qualitat. El control de qualitat, la transparència i que els professionals de referència ens assabentem de l’atenció que reben els nostres pacients són una bona notícia per a tothom. Eliminar l’afany de lucre de l’atenció sanitària en el nostre context és positiu. El que fins ara eren guanys per algú, ara podrà revertir en la qualitat de l’atenció i en les condicions de treball dels professionals.

Creiem igualment que aquesta és una bona notícia per l’atenció primària. Recuperar competències essencials del nostre nivell assistencial és bo i equipara els professionals de Barcelona als de molts altres llocs de Catalunya, on els professionals de primària mai han deixat de fer l’atenció domiciliària de la seva població de referència, incloent-hi la nocturna i la de festius.

Però creiem també que l’organització d’aquest servei s’ha de fer bé. No fer-ho bé pot tenir conseqüències fatals per una organització on treballen professionals que fa massa anys que ho fan en condicions d’excepcionalitat i de saturació per les retallades adoptades durant el temps que dura aquesta llarga crisi econòmica i de model.

Fer domicilis a les nits no és una feina agradable. Els professionals de Barcelona mai han fet domicilis de nit i festius, perquè en algun moment del passat algú va prendre la decisió d’externalitzar l’atenció domiciliària nocturna a altres proveïdors. No seria just obligar-los ara, tot i que el contracte dels professionals amb l’ICS estipula la possibilitat d’activar la clàusula d’atenció continuada que tenen tots.

Per això creiem que la participació en aquest servei retribuït, que s’ha de fer fora de l’horari laboral habitual, ha de ser voluntària, que les condicions de treball han de ser correctes en comoditat i mitjans tècnics i que s’ha de calcular la dotació de personal amb generositat i criteris tècnics adequats, no oblidant l’adaptació a diferents demandes segons horaris o estacionalitat, ni la necessitat de diferents perfils professionals: infermeres, metges, administratius, conductors, etc.

Aquest canvi ha de ser una oportunitat perquè el triatge de l’atenció domiciliària (excepte emergències) es pugui fer des de la mateixa atenció primària. I també pot ser una bona ocasió per a  fer pedagogia a la població sobre quines situacions fora dels horaris d’obertura dels CAPs necessiten una atenció immediata i intervencionista com la que ha de donar un servei d’emergències mèdiques, i quines no. L’actual accés pel SEM de totes les demandes d’atenció en horaris nocturns i festius no permet a la població discriminar sobre el tipus de necessitats i associa tot problema a emergència. Defensem que es recuperi una via d’entrada pròpia de l’atenció primària per als problemes que no siguin una emergència, que són la majoria. D’aquesta manera es pot adequar el servei a les necessitats i demandes i es pot guanyar en eficiència, accessibilitat i adequació de l’atenció.  L’accés a la història clínica i el cribratge d’un professional de medicina o infermeria quan calgui, pot permetre també resoldre algun cas per telèfon o adreçar el pacient al millor recurs per atendre el seu problema de salut.

Creiem que la posada en pràctica d’aquest servei ha d’anar acompanyada de formació suficient per a tothom, inclòs el personal de gestió i serveis, en un context lleugerament diferent de la pràctica habitual i que cal preveure una avaluació de la implementació del servei. Finalment, cal assegurar que si juntament amb una millora de la qualitat, es produeix un estalvi econòmic, aquest revertirà en l’atenció primària.

És un repte i responsabilitat de tots, professionals i gestors, que el que és una bona notícia sobre el paper, sigui en la realitat també una bona notícia per a tothom. Ens ho mereixem.

[1] El SEM coordina els serveis, però des de 1994 es realitza per empreses privades. SARDomus té la concessió des del 2010 i assumeix també altres poblacions de l’àrea metropolitana.  Es pot trobar més informació a: Els metges demanen la gestió pública de l’atenció domiciliària urgent.

Foto obtinguda de: http://bienestarsocial.totana.es/atencion_domiciliaria_mayores.asp