Etiquetes

, , , ,

indexLa saturació de serveis no es produeix només als hospitals, també als CAP, malgrat no surtin cada dia a les notícies. Què passa? Com s’explica? Com es pot millorar?

Què passa?

En síntesi, el mateix que passa CADA ANY. La diferència és que respecte els últims anys s’ha assolit el nivell d’epidèmia durant el període de festes de Nadal i això ha col·lapsat els CAPs perquè hi havia menys personal. Es comença a donar el missatge de que moltes de les persones que van als hospitals haurien d’anar als CAPs i CUAPs. Però, poden aquests assumir tota aquesta demanda?

Posem uns exemples explicats per companyes que treballen a Barcelona:

“Al meu centre dilluns va ser horrorós per qui estava veient espontànies/urgències. Hi havia 2 metges de família i 1 pediatra de vacances. Van veure >170 visites amb 13 domicilis. Nosaltres no tenim límit d’espontànies (només que a partir de les 13h al matí i les 17 h a la tarda, ja no t’apunten més pacients). Jo m’havia bloquejat (fent trampes) l’agenda i la vaig desbloquejar al matí. Vaig visitar 15 espontànies a més de la programada. Dimarts també va estar a tope, però millor. I avui fins al migdia estava tot bastant controlat. Avui només he tingut dues espontànies (a més de la programada). És cert que nosaltres som centre docent i això ajuda molt perquè les coses no es desbordin.”

“Al nostre CAP també és força horrorós. Encara hi ha gent de vacances tot i que hem pactat agafar només una setmana per Nadal. També hi ha qui s’ha guardat dies per preparar les opos. Les “urgències” i espontànies es visiten per l’equip de guàrdia que intentem que els dilluns sigui un adjunt + un resident (torn matí i tarda), el dia 9 van visitar al voltant de 150-160 urgències en total, la resta de dies al voltant de 100 al dia. Els domicilis els fa en torn rotatori un sol metge, i fa dues setmanes que estem en 10-13 domicilis al dia. Contràriament a aquest caos (a la sala d’espera d’urgències la gent s’amuntega i no hi ha prou cadires), les consultes dels metges que no estan de guàrdia estan “blindades” i no s’ha fet cap canvi aquests dies. Aquesta demora augmenta la demanda urgent. Tot i aquest blindatge, actualment fem 25-28 presencials, 10-12 telefòniques, 5-6 virtuals, que suma al voltant de 40 al dia. Avui, ja una mica millor.”

Altres no ho passen tan malament:

“Nosaltres no ens hem desbordat a nivell d’urgències, dilluns estava previst que hi hauria més demanda i les que estàvem a la tarda vam fer només urgències/visites del dia, i així bé, tot i que això ha generat més demora en les nostres agendes. Els dies de Nadal vam fer només espontànies, i va anar bé a nivell de càrrega de feina, tot i que amb una accessibilitat més limitada pels pacients, no podien agafar hora per internet.”

Per què passa?

Les causes de la situació són multifactorials:

  • El Departament actua cada any com si la situació fos una sorpresa. D’un any per l’altre no es fa res per canviar-la.
  • El PIUC només aporta recursos als hospitals (14 milions d’€) no a l’AP. Això és contradictori amb el missatge de que la grip ha de ser atesa a l’AP
  • L’imprudent desmantellament de l’atenció continuada d’AP per l’anterior govern
  • Donar protagonisme als hospitals a l’hora d’explicar coses de la grip i de dir que estan colapsats amb ella: promou un efecte crida (cal anar-hi)
  • Absurdament en alguns hospitals, si ensumen alguna grip, fan serologies, aïllen i prescriuen Tamiflu (tot un manual per “evitar” que la gent hi vagi!)
  • La població consulta cada vegada més per situacions que no requereixen visita mèdica. La grip i els refredats, tret d’excepcions en són un exemple.
  • No s’aprofiten els mitjans de comunicació per donar missatges educatius i de bon ús dels serveis. Sembla que l’efecte de les informacions sobre l’epidèmia de grip i la saturació dels hospitals (causen por i alarma) encara genera més demanda.
  • Hi ha persones que consulten 2 i 3 vegades perquè no milloren símptomes banals.
  • L’exigència de IT des del primer dia és un factor clau de la demanda, que carrega de manera inútil l’atenció primària. Generem en la població (que en molts casos no consultaria) la creença que el que els passa necessita una visita.
  • Els CAPs en aquest període estaven/estan amb menys personal del que requereix per diversos motius:
    • Les retallades de personal dels últims anys: substitucions 0  http://cat.elpais.com/cat/
    • Falta de previsió d’un contingent de personal mínim en un moment en què se sap que pot arribar la grip
    • Límit estricte per gaudir les vacances/dies de lleure el 15 de gener.
    • Oposicions el 15 de gener. Posar unes oposicions aquest dia és garantir que un nombre no menyspreable de professionals es guardaran vacances per fer-les les setmanes abans de l’examen. A qui se li va acudir?

Més anàlisi a: No es la gripe, es que ya no te quiero: 9 apuntes breves.

Es pot millorar?

No podem evitar la grip, però SÍ que es pot evitar o suavitzar el seu impacte en el sistema i es pot millorar la resposta a nivell dels CAPs:

  • Una mica d’imaginació/iniciativa per afrontar una situació previsible:
    • Agendes especials per aquests dies
    • Oferir ampliar horari als professionals, pagant o oferint poder gaudir d’algun dia en un període menys exigent
    • Deixar de fer coses que es poden fer en altres períodes: seguiments de crònics, analítiques, electros, espirometries, MAPAs…
    • Que cada professional es gestioni la seva agenda i la responsabilitat de la mateixa i de la demora
    • Que la infermeria es responsabilitzi de les urgències (que, en general, semblen només del metge i la infermeria sovint té un paper marginal)
  • Canvis en les informacions i recomanacions: incidir de manera clara i reiterativa el caràcter autolimitat i benigne de la grip en comptes de parlar contínuament de les complicacions
  • Dotar de recursos suficients DE VERITAT els CAP i els dispositius d’atenció continuada.
  • Fer canvis legislatius en la justificació d’absències laborals i escolars, regulant la declaració responsable per malaltia per un període curt de dies, evitant exigir la certificació mèdica d’incapacitat temporal.

Médico crítico proposa 7 medidas anticolapso sanitario que no tienen nada que ver con las urgencias de los hospitales.

Algunes reflexions finals:

Tenim un sistema sanitari capaç de ser capdavanter en trasplantaments, un sol hospital en pot fer 10 en un dia. Un trasplantament requereix una infraestructura, una operativa, una organització i uns professionals d’alta complexitat i cost elevat. La mala resposta a una epidèmia com la grip (anual, previsible, fonamentalment benigne) només es pot explicar per la desídia d’uns, la incompetència d’altres i l’enlluernament generalitzat per l’alta tecnologia.

El llenguatge que utilitzem té les seves conseqüències. Als CAP anomenem urgències a tot tipus de demanda no programada o que no cap a les agendes, i tenim una consulta específica per aquestes «urgències». La paraula epidèmia, que és un concepte epidemiològic, quan s’usa fora d’aquest context esdevé sinònim de desastre. El sistema per demanar assistència o per consultar algun problema de salut es diu «061 CatSalut respon. Urgències mèdiques». Són els ingredients perfectes per generar alarma i demanda de serveis. Que diferent seria parlar de que «el millor remei és el suc de matalàs», o fer la recomanació de «covar la grip», o explicar que si en quatre dies no passa la febre es consulti amb el metge de capçalera. O parlar d’autoconeixement, d’autocura, de confiança i de responsabilitat.

La ciutadania està vivint l’epidèmia com una situació d’emergència, les complicacions habituals (pneumònies, bronquitis..) com una catàstrofe i la mort com un esdeveniment eternament post-posable. Recuperem la campanya Gripe y calma que es va portar a terme amb motiu de l’epidèmia de grip A de l’hivern 2009-10 i intentem entre tots posar les coses al seu lloc.

Tenim al món emergències sanitàries i humanitàries (guerres, desplaçats, refugiats, morts al Mediterrani, morts violentes i altres) que ens haurien de preocupar molt més.

Advertisements