Etiquetes

, , , , , ,

imagesEl mes de juny publicàvem una entrada al nostre blog sobre la notícia que l’atenció domiciliària nocturna de la ciutat de Barcelona passarà a ser assumida per l’ICS abans de finals d’any. La nostra valoració inicial al respecte va ser positiva perquè creiem que suposarà una millora en la qualitat de l’atenció que es presta a la ciutadania i, per tant, en la seva salut. Tot i això, també reclamàvem que aquest canvi tingués lloc en les condicions òptimes, perquè tant professionals com equips d’atenció primària poguessin assumir adequadament aquesta nova tasca, incloent la petició que els professionals s’hi poguessin oferir de forma voluntària.

Ara sabem que, per gestionar aquest servei, l’ICS contractarà una plantilla fixa de professionals i que, per completar part de les hores de guàrdia que es necessitaran, també ha demanat voluntaris/es entre els metges/ses i infermeres dels EAP. Malauradament, a pocs dies de començar el nou servei d’atenció domiciliària, encara no s’han aconseguit prou persones voluntàries que estiguin disposades a treballar-hi. Per solucionar aquest dèficit, l’ICS ha decidit obligar al personal eventual que es contracti a partir d’ara, a realitzar un mínim d’hores de guàrdia d’atenció domiciliària.

Tot i que sabem que aquesta exigència és lícita, ja que els contractes dels treballadors/es de l’ICS tenen una clàusula sobre l’atenció continuada, ens preocupa i ens genera alguns dubtes la manera com s’està duent a terme. Per una banda, perquè ha passat de ser una proposta voluntària a ser obligatòria però només per a uns quants professionals. Per l’altra, perquè ha acabat afectant al col·lectiu de treballadors/es ja de per sí més precaritzat i vulnerable (contractes de molt curta durada, pitjors condicions horàries i laborals, menors possibilitats de conciliació, etc. que la resta de companys/es). A això s’hi suma la pressió d’haver d’acceptar qualsevol condició laboral addicional per poder assegurar mínimament la continuïtat dels seus contractes.

En aquest sentit, un augment en el nombre de professionals voluntaris/es que donaran cobertura a aquest servei podria reconduir la situació. Per aconseguir això, caldria un esforç per millorar la difusió de l’oferta a nivell dels equips i intentar fer-la el més atractiva possible. Segons la disponibilitat de personal voluntari, també es podria valorar una possible ampliació de la plantilla fixa del servei. En qualsevol cas, si la solució al problema acaba passant per obligar als treballadors/es de l’ICS a fer un mínim d’hores d’atenció domiciliària nocturna, ens hauríem de plantejar si la repartició d’aquestes hores no hauria de ser més justa i equitativa.

De vegades els/les treballadors/es tenim l’oportunitat de fer que les organitzacions de les quals formem part siguin més justes i més agradables pel conjunt de professionals. No tot depèn dels gestors, nosaltres també decidim. El repartiment dels torns de matí i tarda, el repartiment de les guàrdies de domicilis entre el major nombre de professionals perquè “toqui” fer-ne el menor nombre possible, estan en les nostres mans. Caldria que hi penséssim, com a col·lectiu i també individualment.

Fotografia: Pixabay

Anuncis