Els excessos de la medicina: un alt cost personal i social i causa de la saturació dels serveis

Etiquetes

estat del benestar, medicalització, prevenció quaternària, Sistema públic de salut, sostenibilitat

Article de Cesca Zapater publicat al Diari de la Sanitat el 25 de gener de 2017.

ELS EXCESSOS DE LA MEDICINA: UN ALT COST PERSONAL I SOCIAL I CAUSA DE LA SATURACIÓ DELS SERVEIS

En anteriors articles s’han abordat alguns aspectes com l’atenció continuada a pacients amb malalties avançades o l’atenció a persones amb problemes de salut lleus. Ara posarem l’accent en els excessos de la medicina com a causa de saturació.

El concepte de medicina excessiva es va difondre arran d’un editorial de Ray Moynihan al British Medical Journal precisament amb el títol Too much medicine, l’any 2002. L’autor plantejava que la medicina havia abastat camps de la vida que no eren competència de les ciències mèdiques, allargant els seus tentacles a fenòmens que no suposaven cap problema de salut per a les persones i que això comportava greus conseqüències. Al mateix temps, denunciava els interessos econòmics (i també ideològics) que hi havia al darrere d’aquest gran desplegament mèdic i cridava a fer un pacte social que resitués el paper de la medicina i moderés les expectatives dels ciutadans. Han passat 15 anys i cada vegada se senten més veus crítiques amb els excessos mèdics; se’n parla als blogs, als congressos i en nombroses publicacions. A casa nostra, la plataforma NO gracias posa en evidència els interessos i les accions de la indústria farmacèutica per influir en les polítiques sanitàries i en l’ús dels fàrmacs per part dels professionals. La pàgina web Diana Salud divulga les iniciatives d’aquí i de fora per analitzar l’adequació en salut. Als Estats Units és on més s’han posat de manifest els excessos mèdics, de tal manera que es calcula que el seu sistema sanitari causa 250.000 morts anuals per errors, efectes adversos i intervencions innecessàries, convertint l’activitat mèdica en la tercera causa de mort en aquell país. A Espanya no hi ha dades oficials, però l’any 2014 el Defensor del paciente va rebre 14.400 denúncies. Malgrat tot, estem veient pocs canvis i els que veiem conviuen amb noves formes de medicalització.

Quan la serp obre la boca… el ratolí s’ha de fer fort

Etiquetes

atenció primària de salut, despesa, política sanitaria, Sistema públic de salut, sostenibilitat

Un any més, Juan Simó ens ofereix les dades de l’evolució de la despesa en atenció primària vs. atenció especialitzada al conjunt de l’Estat espanyol. Aquest any la gràfica mostra l’evolució des de l’any 1984 fins al 2014.

Ja des de fa dos anys, l’autor ens ve alertant d’aquesta “serp” que dibuixa la gràfica, on les diferències entre ambdues despeses són més diferenciades any rere any, fins al punt que entre el 2013 i el 2014 ,en plena època de retallades, la despesa a l’atenció especialitzada ha augmentat discretament, i a l’atenció primària continuat decreixent.

Potser la gràfica més flagrant és la de la despesa en personal, que malauradament dibuixa la mateixa forma de serp que no deixa d’obrir la boca encara més que l’anterior, ja que des del 2012 ha anat augmentant la despesa en l’Atenció Especialitzada, a l’hora que en l’Atenció Primària no ha deixat de disminuir.

Totes aquestes dades configuren un panorama en què l’autor es pregunta si aquesta serp ens acabarà engolint, com al ratolí del vídeo que hi ha al final del post. Recordem que aquest ja és el segon post en pocs mesos on es dibuixa l’ombra de la desaparició de l’Atenció Primària “engolida” per l’ Especialitzada… Probablement no cal arribar a imaginar aquest extrem, però sí ser conscients d’aquestes dades i no cansar-nos de reivindicar una Atenció Primària potent, dotada dels recursos humans i econòmics que necessita, tot recordant que està sobradament demostrat que un sistema sanitari centrat en l’Atenció Primària és molt més eficient. Així que, si el que es pretén amb aquesta reducció de la despesa és estalviar, no seria aquest el camí.

DesEnfermando, començant pel colesterol

Etiquetes

atenció primària de salut, ètica, medicalització, prevenció quaternària, sostenibilitat

DesEnfermando (@Des_Enfermando) és una iniciativa del company Fernando Fabiani (@FernandoFabiani), metge de família de Sevilla, que busca contrarestar la publicitat enganyosa sobre salut que surt a la tele i tendeix a medicalitzar innecessàriament la vida de persones sanes. La idea és respondre amb la mateixa moneda, o sigui, respondre a un anunci amb un altre anuncia i alhora oferir informació fiable.

Aquí el primer contra-anunci, potser el de l’anunci que més saliva i energia ens ha fet gastar a la consulta, el que ha gravat la xifra 200 en l’imaginari col·lectiu sobre el colesterol:

Pas a pas cap enrere

Etiquetes

atenció continuada, atenció domiciliària, atenció primària de salut, autonomia de gestió, Catalunya, gestió, ICS, pressupostos, professionals, sostenibilitat

En l’article publicat a Salut 2000, La atención primaria en Catalunya: una paulatina regresión, signat per les companyes del FoCAP Ana Vall-llossera i Francesca Zapater es fa un recorregut pels canvis quantitatius i qualitatius dels últims anys que estan deteriorant l’atenció primària.

Unes 1000 infermeres, uns 1000 administratius i uns 1000 metges menys per a l’atenció primària de Catalunya en els últims 4 anys. Un 20% menys de pressupost (enfront del 8% de l’atenció especialitzada). Uns 60 punts d’atenció continuada tancats o reduïts. Algunes infermeres ja no tenen població assignada, fan agendes per tasques. L’atenció domiciliària ja no la fan el metge i la infermera habituals del pacient. Alguns equips han mutat a Unitats de Gestió d’Atenció Pirmària (UGAs) gràcies a que els criteris gerencialistes s’han imposat als professionalistes. Cada cop fem més ecografies i atenem menys malalts terminals. Els objectius no s’orienten als ciutadans; al revés, els ciutadans s’adapten als objectius.

Tot això està passant mica a mica, no a tot arreu. Però pas a pas l’atenció primària a Catalunya va cap enrere en recursos, en funcions i en trencament de conceptes que li són inherents com la integralitat, la continuïtat i la longitudinalitat. On arribarem? De seguir la mateixa tendència tornarem a fer assistència ambulatòria, ben diferent d’Atenció Primària. Però si els professionals despertem de la passivitat amb què estem acceptant la regressió i la població reclama allò que ha perdut. es possible tornar a oferir una bona atenció als ciutadans i un sistema de salut més sostenible, efectiu i just basat  en una millor atenció primària

Aire fresc, els residents es mouen!!!

Etiquetes

atenció primària de salut, professionals, sostenibilitat

Un grup de metges residents de Medicina de Família ha posat en marxa el projecte La Cabecera que aspira a ser un espai de trobada més enllà de col.legis professionals i societats científiques. Volen reflexionar, debatre i informar sobre diferents aspectes de l’Atenció Primària que s’estan oblidant en el discurs institucional: la universalitat, el caràcter públic de la prestació de serveis o l’atenció comunitària.

Es presenten en el video La suerte de la primaria on canten:

Pronto cambiará la salud de nuestra gente

si tú no tienes presente que la primaria debe perdurar.

Pronto llegará el día de su muerte

pero si cantamos fuerte

seguro que su suerte cambiará

Genial iniciativa per dues raons. En primer lloc perquè els futurs metges de família tenen idees i ganes de lluitar. La segona: ho fan amb alegria, en contrast amb l’actitud trista, abatuda i decebuda que campa per molts dels nostres centres, instal·lats en la queixa i el victimisme. I com sabem, el victimisme emmalalteix.

Si cantem, opinem, proposem, lluitem, imaginem, la nostra sort (i la dels ciutadans) canviarà.

L’atenció primària, alternativa a la crisi dels sistemes sanitaris

Etiquetes

atenció primària de salut, crisi, drets, eficiència, política sanitaria, privatització, Sistema públic de salut, sostenibilitat

La Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública (FADSP) ha fet públic el document La atención primaria, alternativa a la crisis de los sistemas sanitarios en que analitza l’actual situació de l’Atenció Primària de Salut (APS)  i fa propostes per recuperar la força que ha perdut en els últims anys.
Segons la FADSP, gran part dels bons resultats en nivells de salut, cobertura, accessibilitat i equitat que ha proporcionat el nostre sistema sanitari és atribuïble a l’APS, que ho ha fet a un cost sostenible. El document fa un recorregut pels èxits i fracassos de la reforma que es va endegar fa 30 anys i que considera incompleta. Entre els problemes actuals cita: l’excés de pacients per metge/infermera, el deficient finançament, el dèficit de recursos humans, l’insuficient accés a recursos diagnòstics, l’abandonament del treball comunitari o la fascinació per la tecnologia. Considera que algunes fòrmules que s’estan proposant com aternatives a l’actual model de provisió pública (EBAs, gestió per hospitals o metges gestors de pressupostos) són falses alternatives que propiciarien la gestió privada sense suposar millores assistencials.

Finalment, fa una sèrie de propostes, entre les que destaquem:

• Recuperar el caràcter universal de l’Atenció Pirmària i l’equitat en l’accés als serveis
• Acabar amb la discriminació i marginació de l’AP: pla contra la precarietat econòmica, pla de recursos humans i pla d’equipaments dels centres
• Racionalitzar la gestió i garantir la coordinació dels processos assistencials amb base a l’AP
• Fer canvis en la formació pre i post grau i formació continuada
• Impulsar la investigació independent dels hospitals i sobre activitats comunitàries
• Millorar la qualitat, la capacitat resolutiva i reduir la càrrega burocràtica.

Despesa sanitària pública en temps de crisi

Etiquetes

atenció primària de salut, crisi, despesa, política sanitaria, pressupostos, privatització, Sistema públic de salut, sostenibilitat

Javier Padilla analitza en el seu article publicat a eldiario.es El gasto Sanitario público en tiempos de crisis l’evolució de la despesa sanitària pública 2009-2012 segons dades publicades pel Ministeri de Sanitat.

El mateix autor fa un resum de l’anàlisi a Medico Crítico

• La despesa sanitària pública ha disminuït un 9% entre 2009 i 2012
• La major part de la disminució de la despesa s’ha concentrat en la partida de farmàcia i en la de personal (menys contractacions i sous més baixos)
• L’estabilitat -i lleuger creixement- de la partida de concerts i mútues privades dels funcionaris públics fa suposar un blindatge contractual per a aquests tipus de despeses,  de manera que les retallades s’acaben fent en les entitats purament públiques
• La despesa hospitalària pràcticament no s’ha modificat, representant un 60% (el percentatge més alt des de l’inici de la crisi) del total enfront del 16% dedicat a Atenció Primària i Salut Pública conjuntament.
• El dèficit de finançament de l’Atenció Primària i els serveis de Salut Pública amenaça amb abocar-los a la insostenibilitat, i a convertir-los en mers intermediaris entre el pacient i l’hospital, amb l’empitjorament de la salut de la població que això comportaria

Vídeo: Taller “La nostra salut està en venda” del FoCAP al @FSCat2014

Etiquetes

crisi, drets, indústria farmaceútica, medicalització, mobilitzacions, política sanitaria, privatització, Sistema públic de salut, sostenibilitat

A continuació us presentem el vídeo del taller que amb aquest títol va fer el FoCAP (Meritxell Sanchez-Amat i Nani Vall-llossera, metgesses de família) durant la darrera edició del Fòrum Social Català que va tenir lloc els dies 11-13 d’abril a Barcelnoa.

Per veure el vídeo del taller, cliqueu sobre l’enllaç: La nostras salut està en venda

(*Si voleu que fem el taller a la vostra entitat o associació, escriviu-nos a focap2009@gmail.com)

 

 

 

 

 

El FoCAP al Fòrum Social Català: Un altre món possible ja s’està contruint

Etiquetes

conflicte d'interès, drets, estat del benestar, indústria farmaceútica, medicalització, política sanitaria, privatització, salut, Sistema públic de salut, sostenibilitat, transparència

Els dies 11, 12 i 13 d’abril el FoCAP participarà al Fòrum Social Català (FSCat) que aplegarà a la seu de Plaça Universitat de la Universitat de Barcelona més de 110 entitats socials, moviments i plataformes sota el lema “Un altre món possible ja s’està construint”.

El Fòrum Social Mundial va néixer a Porto Alegre (Brasil) el gener de 2001 amb la voluntat de ser un contrapoder al Fòrum Econòmic de Davos que es reunia aquells mateixos dies i planificava una globalització a l’esquena de la vida de les persones i, sovint, a costa de la seva vida. Han passat molts anys, moltes lluites i moltes convocatòries dels moviments socials a escala global i local. El Fòrum Social Català és la traducció a casa nostra d’aquest moment de trobada per compartir idees i projectes i pensar el món que volem construir.

El FoCAP participarà en aquesta edició amb un taller titulat “La nostra salut està en venda” on parlarem de la mercantilització de la salut i la doble dinàmica, de canvi cultural i de colonització de la salut per interessos econòmics, que l’està fent possible. El taller tindrà lloc dissabte 12 d’abril a les 16h a l’aula 2.3. Tanmateix la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (la PASUCat), de la qual el FoCAP forma part, farà un taller titulat “L’exclusió sanitària: comença el desballestament del dret a la salut al nostre país” (dissabte 12 d’abril a les 10h; aula 2.2).

El FoCAP vol estar present en el Fòrum Social Català perquè pensem que el sistema sanitari i una medicina centrada en les persones en un escenari de globalització, l’hem de construir entre tots i totes, amb una ciutadania informada i apoderada per a poder decidir re-apropiar-se de la seva salut. Creiem que els moviments socials, en aquest sentit, poden exercir de contrapoder davant l’imperi del mercat i dels diners.

Crida del Fòrum Social Català 2014
Programa definitiu del Fòrum Social Català
Cartell del FSCat 2014 amb totes les entitats participants

La trampa de la desgravació fiscal per tenir assegurança privada

Etiquetes

Boi Ruiz, medicalització, política sanitaria, pressupostos, Sistema públic de salut, sostenibilitat

Torna a estar a l’agenda del govern la desgravació fiscal per les pòlisses d’assegurança privada, mal anomenades “mútues”. L’argument és la descàrrega econòmica del sistema sanitari públic. Es vol fer creure que el ciutadà que es paga una assegurança sanitària privada, descarrega de feina (i despesa) el sistema sanitari públic. El raonament és fal·laç. A la sanitat privada es fa més medicalització (es duen a terme algunes activitats que ja no es plantegen a la pública per inefectives o innecessàries) i no s’accepta o s’envia al sistema públic els pacients amb més càrrega de malaltia (selecció adversa). O simplement no es financen procediments no rendibles econòmicament, que recauen sobre el sistema públic. L’assegurança privada s’orienta als pacients “rendibles” (els joves, persones poc malaltes, problemes quirúrgics lleus, parts…).  També transfereix a la pública la prescripció de fàrmacs i fins i tot, alguna prova complementària que d’altra banda en molts casos no s’hagués fet. El pacient ve amb “l’excusa” de que, ja que ell paga i estalvia (com li ha fet creure el discurs dominant), almenys que li “passem” el que podem assumir.

En realitat, les assegurances privades no fan disminuir la despesa pública (cap estudi seriós ho ha demostrat). Si desgravem fiscalment les assegurances, a la pràctica estem subvencionant el sector privat, tal com explica Toni Tuà

El debat l’hem de plantejar en termes econòmics, socials i de salut. La major participació privada en sanitat empitjora els resultats en salut i augmenta la despesa sanitària global, reduint el pressupost públic (menys ingressos per les desgravacions); això suposa dedicar menys diners a l’atenció d’aquells qui més ho necessiten. En definitiva, veurem augmentades les desigualtats socials i una vegada més s’aplicarà la llei de cures inverses. Ens ho explica Javier Padilla. I Milagros Perez Oliva ho remata: “hay que sospechar de las que proponen ayudas para los pobres a costa de eliminar prestaciones universales, porque suelen llevar trampa”

Els professionals hauríem de defensar criteris de repercussió en la salut i en l’equitat social. En aquest sentit, crida l’atenció el posicionament favorable a la mesura de desgravació del president del Col.legi de Metges de Barcelona, Dr. Jaume Padrós, tal com explica Roger Bernat en el seu escrit a El Periódico. Mal començament per una etapa on els valors del professionalisme haurien d’anar per davant dels valors econòmics.