Desvestint la primària: nova concessió de l’atenció domiciliària a Mutuam

Etiquetes

atenció domiciliària, fragmentació, MUTUAM

Des del FoCAP ja fa uns anys que alertàvem d’una necessària reflexió prèvia a la implantació de noves iniciatives per gestionar l’atenció domiciliària, les altes precoces i l’hospitalització a domicili. Sobretot perquè aquestes iniciatives tornaven a estar fora de l’Atenció Primària.

Ara per ara, la hospitalització a domicili sembla ser un pastís que atrau multiplicitat de candidats amb els quals repartir-la. No fa gaire, l’hospital Vall d’Hebron presentava el seu nou flamant servei i recentment el diari de la Sanitat feia el mateix divulgant el del Parc Sanitari Pere Virgili.

En les pròximes setmanes, un nou dispositiu, en aquest cas organitzat dintre del que s’anomenen equips d’atenció residencial (EAR), es desplegarà como a prova pilot de l’hospitalització domiciliària de MUTUAM. I ho farà a l’àmbit Metropolità Sud de la Regió Sanitària de Barcelona. Crida l’atenció que després de les experiències prèvies de MUTUAM amb l’atenció residencial durant la pandèmia, on van desaparèixer i van ser els professionals de l’AP els qui van assumir la cura de les persones institucionalitzades, ara se’ls ampliïn les seves competències dintre de l’àmbit de l’atenció domiciliària. Crida també l’atenció que aquesta assignació hagi estat a dit i sense concurs previ.

Premi al públic, el comunitari, els domicilis, els riures i els plors

Etiquetes

atenció comunitària, atenció domiciliària, atenció primària de salut, metges residents, sistema sanitario público

Publiquem les paraules d’Adrian Carrasco a l’entrega de premis de final de residència del Col·legi de Metges de Madrid. L’atenció primària de Madrid porta el lideratge del desballestament de l’atenció primària a tot l’Estat, amb gran patiment de la població, especialment de la més vulnerable, i de les professionals que hi treballen. 

Les paraules senzilles i sinceres d’aquest jove metge de família i comunitats ens retornen el sentit i l’essència de l’atenció primària. 

Aprofitem aquesta ocasió per enviar una forta abraçada d’ànims i coratge als companys i companyes de Madrid i per recordar que la dinàmica a Catalunya, si bé de forma més subtil i matisada, ens porta pel mateix camí de marginalitat i precarietat dins del sistema sanitari. 

Com deia en un tuit el mateix Adrián Carrasco: “Hoy toca seguir trabajando por una atención primaria digna con orientación Comunitaria y defendiendo la sanidad pública.”

Buenas tardes a todas:

Me hace muchísima ilusión este premio porque creo que no se me premia tanto a mí como a una visión de la salud que es participativa y equitativa.

La atención primaria surgió como una respuesta a las desigualdades que no permiten que todas las personas tengan acceso a la salud. Nuestra medicina es Familiar y Comunitaria y somos especialistas en las familias y la comunidades, en cómo las redes de cuidados pueden asegurar la salud de nuestras pacientes y sus barrios.

Converses al voltant de l’atenció domiciliària urgent

Etiquetes

atenció domiciliària, competències, consulta, equip d'atenció primària, longitudinalitat, metge de capçalera, organització, urgència

L’atenció domiciliària, pròpia de l’Atenció Primària, ha estat tema de debat en diverses ocasions en aquest blog. Us convidem a seguir una conversa en què hi han participat diferents metges i metgesses de família, de diferents edats, diferents entorns de treball (rural, semirural, urbà) i amb diferents experiències en l’atenció domiciliària urgent i no urgent i en l’organització de l’EAP per abordar-la. A propòsit del següent cas, se segueixen interessants reflexions al voltant d’aquest tema.

El cas

Avisen al 061 per marejos i malestar general a les 9.30 h del matí. (Desconec el motiu de per què no es passa el domi al seu CAP). El 061 arriba i es troba una dona de 43 anys, el seu marit, i el seu fill de 9 anys. La dona té un càncer de mama (diagnosticat el 2014) metastàtic (retroperitoneal, ossi, pulmonar, hepàtic), i és portadora d’un catèter doble jota per insuficiència renal obstructiva. Va rebre la seva última dosi de quimioteràpia 3 dies abans i la van enviar a domicili amb perspectiva de valorar un altre tractament. La dona està hipotensa i comença a agitar-se, ulls en blanc (s’està morint). Els companys del 061 intenten remuntar les tensions amb sèrum fisiològic (no remunta). La metgessa del 061 (és metgessa de família) parla en un racó amb el marit i li diu: s’està morint. El marit li pregunta que com pot ser que s’estigui morint si va fer quimio fa 3 dies i li van dir que mirarien de fer un altre tractament. El nen crida, mare no te’n vagis. La metgessa del 061 li planteja al marit iniciar sedació. Truca al CAP de referència i parla amb el metge referent per deixar lligat el domicili en un marge prudent d’hores i aquest li respon que fins a les 13 h no pot sortir a fer domis, que té consulta i que passarà a partir d’aquella hora si pot (la metgessa del 061 li diu que s’està morint, que la situació requereix suport en un temps curt). La metgessa del 061 marxa a les 10.30 h i deixa la dona confortable. La dona mor a les 11 h. El metge referent passa a les 12 h per l’avís d’èxitus. 

El CAP en qüestió és destacat en les reunions del territori pels seus bons resultats en consecució dels objectius de contracte CatSalut, EQA (Estàndard de Qualitat Assistencial) i IQPF (Indicadors de Qualitat en Prescripció Farmacèutica).

Llegeix el cas i el fil de conversa a: Converses al voltant de l’atenció domiciliària urgent

Els bolets de la tardor

Etiquetes

atenció domiciliària, atenció especialitzada, atenció primària de salut, cronicitat, efectivitat, pacients complexos

Després de la calma de l’estiu arriba la tardor i surten com bolets diferents “innovacions” per solucionar els problemes que viu l’atenció primària (AP). Arreu neixen noves unitats de cronicitat i d’atenció domiciliària (AD): professionals d’infermeria i medicina que faran tota l’AD de la resta de l’equip. Sense sorgir d’una necessitat de l’equip o de la població. Ara està de moda la cronicitat, per a la qual posen en marxa nous serveis (unitats d’AD, unitats de crònics, hospitalització a domicili) amb la dedicació de múltiples professionals sense un contingent propi (gestores de casos, geriatres, infermeres i metgesses especialitzades ).

Fa pocs dies des del FoCAP dèiem en L’invent de la cronicitat.pdf que el pla de cronicitat de Catalunya “no ha aportat major coherència, ni major equitat, ni més agilitat. Al contrari, sovint ha fragmentat l’atenció (unitats i referents per a cada malaltia), ha difuminat les responsabilitats entre les diferents figures que intervenen (metgessa i infermera de capçalera, gestores de casos, equips de suport) i ha traspassat protagonisme i recursos als hospitals”, per exemple els nous equips de suport integral a la complexitat (ESIC).

Recentment ha aparegut una nova revisió sistemàtica “Effectiveness of Intensive Primary Care Interventions: A Systematic Review”, que compara diferents models de proveir atenció a persones grans fràgils, i arriba a aquesta mateixa conclusió. No hi ha un sistema d’atenció a les persones fràgils que sigui superior a la resta, ni en disminuir el nombre d’hospitalitzacions o urgències, ni en augmentar la supervivència en millors condicions. Els plans que s’han portat a terme basats en la incorporació d’equips especialitzats no han ofert millors resultats que l’atenció primària habitual.

Parlem d’atenció domiciliària

Etiquetes

atenció domiciliària, cronicitat, equip d'atenció primària, infermera de capçalera, metgessa de capçalera, professionals

Quan un pacient ens obre la porta de casa seva, ens deixa entrar al seu espai, ens està donant permís per entrar a la seva part personal i familiar més íntima.

L’atenció domiciliària (AD) és un servei que garanteix l’atenció continuada a totes aquelles persones que no poden accedir al centre de salut, en un moment de la seva vida. L’objectiu és proporcionar unes cures de qualitat allà on es troba el pacient. I és en el domicili d’aquestes persones que no poden o tenen dificultats per traslladar-se al centre de salut, on se soluciona la major part dels problemes que els afecten. Aquests poden ser per malaltia crònica o problemes de salut aguts, també per dificultats socials que afectin al pacient i/o la seva família. L’AD forma part de l’activitat de l’equip d’atenció primària (EAP) i és un dels seus programes prioritaris. El centre de l’atenció no és només el pacient, sinó també els familiars i els cuidadors formals i informals, remunerats o no, perquè són la base i el pilar per poder mantenir les persones a casa seva, sobretot quan apareixen complicacions i problemes.

La Cabecera: “SÍ SE PUEDE”

Etiquetes

atenció domiciliària, congrés, formació, La Cabecera, participació, professionals, residents

El juny del 2015 ens fèiem ressò del naixement de La Cabecera: “residentes y profesionales sanitarios que desarrollan su actividad en Atención Primaria empeñados en: Promover y sostener las virtudes de la Medicina Familiar y Comunitaria y la Atención Primaria  entre estudiantes,  residentes,  profesionales sanitarios y la población general…”.

No ens equivocàvem en alegrar-nos d’aquest fet per l’aire fresc que suposava. Fa poc, acaben d’organitzar el I Congreso La Cabecera (Granada 24-25 de març).

Un congrés on han demostrat que “sí se puede”: que sí es poden moltes coses que a vegades donem per fet que són impossibles. Alguns exemples:

• Organitzar un congrés sense patrocini de la indústria farmacèutica
• Animar els residents a participar activament
• Fer un programa fresc, atractiu, que combina el més clínic amb allò més reflexiu o de valors-organització de l’atenció primària
• Emocionar tots els assistents pels continguts i per la manera de fer…

Cap a una atenció primària irrellevant i prescindible?

Etiquetes

atenció a final de vida, atenció domiciliària, atenció primària de salut, cronicitat, cures pal·liatives, MACA, PADES, PCC

El PADES (Programa d’Atenció Domiciliària i Equip de Suport) va néixer com a recurs sociosanitari d’àmbit domiciliari per donar suport als Equips d’Atenció Primària en casos excepcionals d’atenció al final de la vida, especialment de malalts oncològics, en què els professionals necessitaven recursos tècnics o professionals dels quals no disposaven. En aquell moment, una altra estratègia podria haver estat dotar l’atenció primària dels recursos necessaris per atendre tots els casos; això és, personal, temps, formació tècnica, material adient a l’abast, suport institucional, espais de coordinació amb professionals d’altres nivells assistencials i respecte i consideració per la feina de l’atenció primària per part de tots els actors del sistema. Des de llavors hem vist, per exemple, com els serveis hospitalaris, un cop arribat el moment de deixar de fer tractaments amb objectiu curatiu, derivaven els pacients directament al PADES, ignorant el coneixement del pacient i de les seves circumstàncies i menyspreant la feina dels professionals d’atenció primària amb aquell pacient.

El que inicialment era un recurs per a casos excepcionals, va acabar comportant que molts professionals d’atenció primària (tant metgesses com infermeres) abandonessin l’atenció al final de la vida dels seus pacients. Així, molts pacients van veure com els professionals de referència, els que els havien atès tota la vida, els que millor coneixien la seva manera d’emmalaltir i el seu relat vital, els deixaven d’atendre precisament en el seu moment de màxima vulnerabilitat.

Coneixes “AP més enllà de la clínica”?

Etiquetes

accessibilitat, agendes, atenció domiciliària, atenció primària de salut, demanda, direcció, direcció per objectius, equips d'atenció primària, gestió, professionals, resolució

El mes d’abril del 2015 va néixer el blog promogut pel FoCAP «AP més enllà de la clínica». Perquè més enllà de la clínica, a l’atenció primària hi ha tot un món de factors que influeixen en la seva qualitat, els seus editors han volgut generar debat, aportar idees, eines i arguments sobre aquests altres aspectes que també formen part de l’atenció sanitària que donem als ciutadans. Durant aquest any i mig de recorregut s’ha parlat de com ens organitzem, com orientem l’atenció, com acostumem els pacients…, amb l’objectiu de millorar el servei que donem en benefici de la salut de les persones.

En el primer post, Situació de l’atenció primària a Catalunya: la visió dels professionals dels equips d’atenció primària es comença proposant un qüestionari sobre molts dels aspectes que intervenen en la nostra tasca de cada dia. Les respostes obtingudes han servit per escriure sobre molts dels temes plantejats.

Així, el mes de juny, a Situació de l’AP a Catalunya: la nostra visió es donen els primers resultats: nombre de persones que han respost, activitat (professió i tasca assistencial o gestora), tipus d’equip (urbà, rural), situació contractual, i edat. I també les respostes a la pregunta “Quin és actualment el primer problema més important de l’AP” o «Qui té la responsabilitat sobre la situació actual de l’AP?

Atenció domiciliària nocturna a Barcelona: quina és la millor manera?

Etiquetes

atenció continuada, atenció domiciliària, Barcelona, ICS, precarietat de treball, professionals, torns

El mes de juny publicàvem una entrada al nostre blog sobre la notícia que l’atenció domiciliària nocturna de la ciutat de Barcelona passarà a ser assumida per l’ICS abans de finals d’any. La nostra valoració inicial al respecte va ser positiva perquè creiem que suposarà una millora en la qualitat de l’atenció que es presta a la ciutadania i, per tant, en la seva salut. Tot i això, també reclamàvem que aquest canvi tingués lloc en les condicions òptimes, perquè tant professionals com equips d’atenció primària poguessin assumir adequadament aquesta nova tasca, incloent la petició que els professionals s’hi poguessin oferir de forma voluntària.

Ara sabem que, per gestionar aquest servei, l’ICS contractarà una plantilla fixa de professionals i que, per completar part de les hores de guàrdia que es necessitaran, també ha demanat voluntaris/es entre els metges/ses i infermeres dels EAP. Malauradament, a pocs dies de començar el nou servei d’atenció domiciliària, encara no s’han aconseguit prou persones voluntàries que estiguin disposades a treballar-hi. Per solucionar aquest dèficit, l’ICS ha decidit obligar al personal eventual que es contracti a partir d’ara, a realitzar un mínim d’hores de guàrdia d’atenció domiciliària.

Atenció primària a domicili a les nits a Barcelona

Etiquetes

atenció domiciliària, atenció primària de salut, continuïtat, eficiència, privatització, professionals

Les darreres setmanes s’ha fet públic l’encàrrec que el CATSalut ha fet a l’Institut Català de la Salut d’assumir l’atenció domiciliària de les nits i els festius a la ciutat de Barcelona. D’aquesta manera l’atenció primària de Barcelona assumirà tota l’atenció domiciliària (excepte emergències). Segons la informació que ha donat l’ICS, durant els dies laborables es farà des dels CAPs, com ara, i les nits i els festius s’organitzarà des dels CUAPs, de manera similar a com s’està fent actualment els dissabtes. En aquest moment el servei l’està donant una empresa privada, SARDomus, en règim de concessió, que contracta professionals que cobren per domicili realitzat^[1]. Els professionals d’aquesta empresa no tenen accés a la història clínica del pacient i la seva activitat només queda registrada en uns fulls autocopiadors d’assistència. No s’han fet públiques dades sobre la qualitat de la seva assistència ni sobre la seva capacitat resolutiva, nivell de derivacions o perfil de prescripció.