La longitudinalitat de l’atenció, una qüestió de vida i mort?

Etiquetes

atenció especialitzada, atenció primària, longitudinalitat, mortalitat, revisió sistemàtica

Continuity of care with doctors—a matter of life and death? A systematic review of continuity of care and mortality Denis J Pereira Gray, Kate Sidaway-Lee, Eleanor White, Angus Thorne, Philip H Evans

La longitudinalitat de l’atenció mèdica – una qüestió de vida i mort?. Una revisió sistemàtica de longitudinalitat i mortalitat.

Nota: Aquest és un dels articles que vàrem referenciar en el document Els beneficis de la longitudinalitat i la continuïtat assistencials. Atès que en l’article es mesura i avalua la continuïtat de la relació interpersonal del professional mèdic amb el pacient, hem traduït «continuity of care with doctors» per «longitudinalitat» segons la utilització de termes que es fa en el nostre entorn.

RESUM:

La longitudinalitat és un tret inherent de la sanitat, en especial en atenció primària. Està associada amb un increment de la satisfacció del pacient i de l’acceptació de la promoció de la salut, una millora de l’adherència al consell mèdic i una disminució de l’ús de serveis hospitalaris.

Una manera de mesurar les relacions interpersonals que existeixen en el contacte entre pacient i professional és mesurar/avaluar la longitudinalitat assistencial, entenent aquesta com el contacte continuat entre un/a pacient i un/a professional de la medicina. Aquest contacte al llarg del temps dóna l’oportunitat a pacient i professional de millorar la comprensió de les visions respectives de cadascun d’ells. Per tant, podem entendre la longitudinalitat com una mesura que enforteix les relacions entre pacient i professional.

Des de l’any 2010 un elevat nombre de treballs pretenen estudiar si la longitudinalitat, incloent-hi l’atenció especialitzada, està associada amb una reducció de la mortalitat.

Punt de saturació: vagues i mobilitzacions a la vista

Etiquetes

atenció primària, ICS, mobilitzacions, professionals, sindicats, treballadores, vaga

Per a les properes setmanes s’han convocat un conjunt de vagues i mobilitzacions des de diferents sindicats i entitats que expressen la voluntat de reivindicar amb força davant l’administració millores substancials per a l’Atenció Primària i també per altres sectors sanitaris i servies públics.

Ens hagués agradat una convocatòria única de tots els sindicats que donés una resposta contundent al greu deteriorament de les condicions de treball i de l’atenció primària dins del sistema sanitari. Però no ha estat així i s’han fet diverses crides que poden causar certa confusió. Entenem que no són excloents, sinó complementàries i desitgem que tinguin un ampli seguiment per part dels treballadors cridats a les diferents formes de protesta i reivindicació.

Amb ànim de clarificar les diverses accions, en fem un resum:

1. Vaga de metges d’atenció primària de l’ICS convocada per Metges de Catalunya pels dies 26-30 de novembre. En l’entrada que vam publicar fa un dies “ Es convoca vaga de metges de l’atenció primària” vàrem manifestar que compartim moltes de les reivindicacions que sustenten la convocatòria de la vaga, en especial les que fan referència a l’augment del finançament, dotació de personal, temps per visita, accessibilitat, ràtios de pacients i recuperació de retribucions i condicions laborals perdudes a partir del 2011. Amb tot, fem algunes precisions sobre les trampes que comporten certes reivindicacions.

Aquesta vaga ha rebut el suport de la Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat (CUS)i de Marea Blanca Catalunya que organitzarà accions en els barris i en els CAP.

2. El sindicat CGT i Rebel·lió Atenció Primària convoquen vaga per a totes les treballadores de l’atenció primària també pels dies 26-30 de novembre. Coincideix amb la vaga convocada per Metges de Catalunya però no és sols pels metges sinó que l’amplien a la totalitat de treballadores i treballadors que prestin servei en dispositius d’Atenció Primaria de l’ICS. En els més de 30 punts reivindicatius recullen millores laborals i salarials i d’altres que es dirigeixen a Enfortir l’Atenció Primària. Entre aquestes mesures hi ha les peticions de: gerències i direccions d’atenció primària independents dels hospitals, acabar amb la fragmentació de l’AP, concurs d’oposició d’infermeria separat per a atenció primària i atenció hospitalària, gestió de les llistes d’espera de les proves complementàries i de les primeres visites a l’atenció especialitzada per part dels EAP, habilitar vies d’ingrés dels pacients als hospitals des dels EAP …

Marea Blanca Catalunya ha donat suport a aquesta convocatòria.

3. El 16 de novembre Metges de Catalunya ha anunciat una altra vaga de facultatius de la sanitat concertada per als mateixos dies 26-30 de novembre, amb reivindicacions bàsicament laborals i retributives. La vaga del sector concertat s’adreça als més de 10.000 facultatius de 53 hospitals d’aguts, 86 equips d’atenció primària, 50 centres sociosanitaris i 25 de salut mental gestionats per les patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci Associació Patronal Sanitària i Social (CAPSS) i Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES).

La coincidència de les dues convocatòries pot portar a confusió i diluir la importància que els mitjans i l’administració concedeixin a l’Atenció Primària que deixarà de ser l’eix, aquesta vegada de la mobilització, i tindrà menys visibilitat.

4. La Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) convoca vaga total a la sanitat i l’educació pública i una vaga parcial de dues hores a l’administració pel dia 29 de novembre. Exposen diverses demandes, entre les que hi ha: «Enfortir l’Atenció Primària per tal d’afavorir la promoció de la Salut i incidir en els processos assistencials de l’Atenció Especialitzada, revertir els processos de privatització i mercantilització de la Sanitat Pública, una sanitat Pública 100% i un únic conveni de Marc Laboral».

5. La Intersindical-CSC convoca vaga de l’Atenció Primària de l’ICS, el 29 de novembre d’afectació a tot el personal i totes les categories. Aquesta convocatòria de vaga respon al progressiu deteriorament que pateix l’Atenció Primària i els professionals que hi treballem des de l’any 2010, que ha arribat a una situació insostenible i que afecta la qualitat assistencial i la seguretat dels pacients.

6. CCOO crida a una concentració a la Plaça Sant Jaume, pel dia 23 de novembre a les 10,30. En el seu comunicat afirmen: «Per descomptat que a CCOO compartim les reivindicacions dels metges i metgesses de primària de l’ICS, però considerem que cal anar més enllà. També falten als centres de primària que no són ICS, i facultatius especialistes als hospitals, i evidentment tota la resta de professions sanitàries i no sanitàries que engloben els nostre sistema sanitari».

7. CCOO i UGT criden a la vaga els 250.000 treballadors de la funció pública de la Generalitat el 12 de  desembre. Segons informa el Diari del Treball, el motiu principal de la convocatòria de vaga és l’exigència del retorn abans d’acabar l’any de com a mínim el 10% de la paga de 2013, un calendari de retorn els propers dos anys de les pagues de 2013 i 2014 i de tots els drets sostrets aquests darrers anys.

8. Diverses entitats organitzen el 10 de desembre la Jornada estatal contra les llistes d’espera i la mercantilització de la salut, coincidint amb el Dia Internacional pels Drets Humans. «Les llistes d’espera tenen solució, però no interessa al neoliberalisme. Són una coartada imprescindible per justificar que el que és públic no funciona i així derivar a la privada»

Estem davant d’una oportunitat única des de fa molts anys de manifestar el nostre rebuig a les polítiques de destrucció de l’Atenció Primària i, amb ella, del Sistema Nacional de Salut. Durant temps hem aguantat, hem posat el millor de nosaltres perquè els pacients no en sortissin perjudicats, però hem arribat al punt de saturació i hem de dir prou. Ni des del Departament de Salut ni des de l’ICS es posen en marxa solucions viables i efectives. No han fet cas dels advertiments ni de les propostes, ans al contrari, se segueix prioritzant l’atenció especialitzada i menyspreant l’atenció primària.

Juntes tenim molta força, demostrem-ho participant en les diverses convocatòries, però sobretot en la vaga dels dies 26-30 perquè és la que tindrà més impacte per forçar alguns canvis. No ens agrada fer vaga per no perjudicar els pacients i no carregar encara més les nostres agendes, però ara ens cal una mirada llarga i valenta que marqui un punt d’inflexió en les decisions de polítics i gestors per revitalitzar l’atenció primària pel bé de tothom.

La setmana que ve tindrem l’ocasió de donar-nos visibilitat, de parlar amb els pacients, amb les entitats veïnals, d’explicar-los el deteriorament de l’atenció primària i com els afecta, i de demanar el seu suport. Allà on es pugui fem accions a les portes dels CAPs, tenim a disposició de tothom el material divulgatiu de la campanya Donem vida a l’atenció primària que trobareu en aquest enllaç: https://www.dropbox.com/sh/f51dvorkp48ey4m/AAAaR8tXjJiWe0w9yDY9bC1Oa?dl=0

Ens poden arribar rumors sobre què ens pot passar si fem vaga, no sempre benintencionats. Si volem informació sobre els drets i els deures que tenim durant la vaga ens podem dirigir als sindicats convocants per tal que ens donin informació verídica.

No ho dubtis, lluita!

L’ Atenció Primària en lluita, sobren motius

Etiquetes

atenció primària, ciutadania, lluita, mobilitzacions, moviments, professionals, vaga

Quelcom s’està movent a l’Atenció Primària (AP) els últims mesos tant a l’estat Espanyol com a Catalunya. A molts focus s’està encenent una espurna de lluita en forma de moviments a vegades locals i petits i d’altres vegades més amplis.

La majoria són protagonitzats exclusivament pels professionals mèdics com és el cas de la vaga convocada per Metges de Catalunya, la vaga de metges de Màlaga i Huelva, i dels metges interins de Castella i Lleó que estan en vaga per la seva estabilitat laboral i contra el tancament dels consultoris locals dels pobles de la comunitat. Però també i, sobretot a Catalunya, hi ha lluites en què participen professionals d’AP i la ciutadania.

Per un CAP Nou al Raval Nord. L’EAP Raval Nord, després de les promeses repetides de fer un CAP que millorés les múltiples deficiències de l’actual, han decidit, juntament amb la ciutadania del barri, lluitar per un CAP nou. Tot explicant la violència que significa per als treballadors i treballadores haver de fer la seva feina en aquestes condicions de precarietat de l’estructura i pels usuaris ser atesos en males condicions.

Saba nova a les direccions d’atenció primària de la Metro Nord?

Etiquetes

atenció primària, directius, ICS, lideratge, Sistema públic de salut, UGAP

El juliol de 2017 ja s’anunciava la marxa enrere del model Unitats de Gestió d’Atenció Primària (UGAP), un model  de gestió que es va començar a implantar a la Metropolitana Nord a finals del 2011 en contra de l’opinió de molts professionals. Ara sembla que finalment  té els dies comptats.

Aquestes unitats es deia que “simplificarien les estructures directives, millorarien la coordinació dels dispositius assistencials i optimitzarien els recursos amb l’objectiu d’incrementar la qualitat del servei a la ciutadania” però en tot aquest temps s’ha realitzat tot el contrari: han fet més complexes les estructures directives. On abans de les UGAPS hi havia un director/a i un adjunt/a, ara hi ha un director/a, un/a líder clínic d’infermeria, un/a líder clínic de medicina, un/a tècnic en gestió, un responsable de Gestió i Servei (GiS per a cada CAP, un/a responsable en qualitat, un/a responsable en farmàcia, un/a responsable de formació (tots integrats en l’estructura directiva).

Austeritat neoliberal i mortalitat

Etiquetes

atenció primària, determinants de salut, mortalitat, retallades

Les darreres dècades els països més desenvolupats han presentat una tendència a disminuir la mortalitat i millorar l’esperança de vida i la salut de les poblacions de manera contínua. Però, els darrers anys aquesta millora contínua ha patit un estancament i fins i tot un retrocés amb un canvi a pitjor d’aquesta tendència en alguns països. Un dels factors més importants que han estat relacionats amb aquests canvis és l’augment de les desigualtats socials associat a la crisi econòmica, que ha produït un deteriorament de les condicions de vida, laborals, d’habitatge, etc., que afecten sobretot a la població més vulnerable.

Recentment al Diari de Sanitat es comentava una controvèrsia generada a la comunitat científica i difosa als mitjans de comunicació arran d’un estudi publicat sobre l’augment de la mortalitat a l’Estat espanyol associat amb les mesures d’austeritat preses pel govern com a resposta a la crisi.

La vida és incerta, com la malaltia i la mort

Etiquetes

atenció primària, certesa, ciència, incertesa, malaltia, medicina, mort, vida

Article de Mª José Fernández de Sanmamed publicat al Diari de la Sanitat el 9-12-16

LA VIDA ÉS INCERTA, COM LA MALALTIA I LA MORT

Avui, més que mai, s’aspira a l’exactitud, a tenir-ho tot sota control. Vivim en una societat en la qual es fomenta la fal·làcia de les certeses. Tot i que saber i conèixer com serà la nostra vida és una de les grans aspiracions de les persones, la incertesa és un fet inherent al viure. Conèixer que l’existència és plena d’imprevistos i que no hi ha una única veritat sinó moltes, és un dels fets importants que les persones hem d’assumir per ser capaços de gaudir de la vida.

També a la medicina es fantasieja que la ciència, amb els seus avenços i les seves noves i innovadores tecnologies, aconseguirà en un futur proper eliminar les incerteses de l’emmalaltir, del tractament i del pronòstic de la malaltia, i fins i tot de la mort. Encara que la ciència i la pràctica mèdica tracten, i han de tractar, de reduir la incertesa, aquesta continua i continuarà present en les pràctiques, el sabers i la recerca clínica, perquè la medicina s’adreça a éssers humans i aquests són i serem imprecisos, impredictibles i únics. En el necessari intent per part de la medicina de minimitzar i gestionar la incertesa davant un pacient, Trisha Greenhalgh ens descriu diverses taxonomies conceptuals. La primera considera les certeses en termes de la probabilitat de tenir o no tenir determinada condició (Què diuen els estudis poblacionals sobre això? Quins són els riscs i els beneficis de…? Què proposen les guies de pràctica clínica?).

La xocolata del lloro

Etiquetes

Area bàsica de salut, atenció primària, departament de Salut, desigualtats, pressupost, Toni Comín

Article de Francesca Zapater publicat al Diari de la Sanitat amb el títol: ELS SUPLEMENTS PER A L’ATENCIÓ PRIMÀRIA: LA XOCOLATA DEL LLORO

Salut destinarà 65 milions d’euros a pal·liar desigualtats en salut des de l’atenció primària. Aquesta notícia ens arribava fa uns dies. La primera reacció pot ser: que bé, es vol combatre la desigualtat en salut i es vol reforçar l’atenció primària! Nobles intencions, sens dubte.

Són intencions que en altres ocasions ja ens han manifestat des de l’actual Departament de Salut, en concret el seu responsable, Antoni Comín. L’actual conseller, a diferència del seu predecessor Boi Ruiz, té una nova sensibilitat i es mostra obert a considerar les desigualtats en salut, l’equitat, i l’atenció primària. La nova sensibilitat, però, no es tradueix en mesures efectives ni en polítiques conseqüents. Mesures difícils, efectivament, perquè el sistema sanitari arrossega una càrrega històrica d’ignorància de les desigualtats socials i de menyspreu de l’atenció primària de salut. «Quan deixarem de parlar només de “salut basada en l’evidència” per parlar de “preses de decisió polítiques basades en el coneixement, la ideologia i l’elecció social de prioritats”? preguntaven Joan Benach i Juan Manuel Pericàs en l’article Sis preguntes relacionades amb els Plans de Salut (2016-2020).

Comín diu que es destinaran 65 milions d’euros addicionals en 5 anys per a les Àrees Bàsiques de Salut (ABS) més afectades negativament pels condicionants socials. Mirem què significa.

 Segons dades de les memòries del Servei Català de la Salut, el pressupost inicial per a Salut l’any 2015 va ser de 8.200 milions d’euros i el  pressupost definitiu de 10.035 milions. La part destinada a l’Atenció Primària (AP) ha estat del 13,79%, o sigui, 1.384 milions d’euros. L’any 2010, que va ser l’any amb el pressupost més elevat de tots, va arribar a 9.547 milions d’euros. La part destinada a AP un 18%, o sigui, 1.718 milions d’euros. La diferència, doncs, és de -334 milions d’euros. Pèrdua que, aproximadament, es va produint ant rere any des de 2011 (en total uns 1.670 milions d’euros).  La seva traducció en llocs de treball ha estat la disminució  d’uns 1000 metges, 1000 infermers i 1000 persones d’administració a l’atenció primària, el que representa una mitjana de vuit persones menys per equip (La atención primaria en Catalunya, una paulatina regresión).

Ara es volen destinar 65 milions els propers 5 anys, a raó de 13 milions/any, per 180 ABS que consideren infra-finançades. O sigui que tocaria 72.222 euros per cada ABS i any, més o menys el que val un professional mèdic/any, però una infermera o una administrativa costen molt menys. Realment algú creu que aquesta partida tindrà efectes en la disminució de les desigualtats i en la càrrega de treball dels professionals?

El sistema sanitari, contràriament al que es creu i es ven, té poca influència en el nivell de salut de les persones. Són molt més determinants el treball, l’habitatge, la suficiència energètica, l’educació, el barri, la contaminació ambiental, el nivell socioeconòmic, l’alimentació, el lleure i les xarxes de suport familiar i social. Però una de les coses que fa que el sistema sanitari pugui incidir en la millora de la salut i en la reducció de les desigualtats és que tingui una atenció primària forta i de qualitat. Fa molts anys ja que Barbara Starfield va aportar proves que demostraven que els sistemes de salut que tenien una atenció primària que reunia els atributs d’accessible, longitudinal, integral i coordinadora reduïen la mortalitat, feien una millor prevenció, milloraven l’equitat i disminuïen els costos sanitaris.

Calen, doncs, bones intencions, però també bones polítiques i bones decisions pressupostaries que reverteixin de debò la degradació de l’atenció primària i s’enfoquin a les mesures que tinguin més impacte en la millora de la salut de la població. La resta, és paper mullat, o en aquest cas, la «xocolata del lloro». Només es tracta de tenir clares les prioritats, per poder fer un ús adequat i just dels recursos que tenim. Saben que el 2013 la despesa pública en medicaments per al Trastorn de Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH), dels quals s’ha demostrat poca efectivitat i seguretat, va ser de 14 milions d’euros? Una mica més del que es destinarà a partir d’ara per a les 180 àrees bàsiques de salut més «necessitades». Hi ha marge per decidir en què es gasten els diners i una de les primeres mesures hauria de ser la recuperació progressiva del pressupost per a l’AP i assolir en uns anys dels nivells que teníem en el 2010.

 

 

Resultats 2015: podem estar contents?

Etiquetes

adequació, atenció primària, avaluació, central de resultats, efectivitat, eficiència, indicadors, satisfacció, urgències

De nou s’ha publicat l’informe de la Central de Resultats per a l’Atenció Primària, ara amb les dades corresponents al 2015. Ens trobem amb un document més extens que el de l’any 2014, amb 41 indicadors agrupats en els apartats de:

• Dades generals

• Satisfacció de les persones usuàries

• Adequació

• Efectivitat

• Eficiència

• Projecte Essencial. Afegint valor a la pràctica clínica

• Tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)

• Tema de l’any: factors de risc més comuns.

Les dades s’ofereixen de manera global i desagregada per equips, cosa que permet tenir una informació molt detallada i de gran valor tant per a les tasques de gestió com per a les assistencials i per poder-ne treure línies de millora. Si bé enguany s’han incorporat alguns indicadors nous, que ens permeten tenir una visió més àmplia de la nostra activitat i dels seus resultats, considerem que els informes no reflecteixen l’extensa i complexa activitat que portem a terme a l’atenció primària. Una de les novetats d’aquest any és la inclusió de la satisfacció dels usuaris, amb 6 preguntes, i com a tema de l’any, els factors de risc més comuns. Hi ha aspectes que són fonamentals de l’AP com és l’atenció al malestar emocional i a la salut mental en general que es recullen només de manera indirecta amb la prescripció de benzodiazepines per a l’insomni per a gent gran. Els mateixos autors de l’informe reconeixen les seves limitacions i es proposen ampliar-lo de cara a pròximes edicions. Hi trobem a faltar també algun indicador de la satisfacció o qualitat de vida dels professionals.

No pretenem fer una anàlisi exhaustiva de l’informe ni un resum, però sí que volem comentar alguns punts.

Salut mental i crisi: parlem-ne juntes

Etiquetes

atenció primària, crisi, professionals, salut mental

RECORDATORI GRUP SALUT MENTAL

L’afectació emocional de les persones afectades per la crisi cada vegada és més present a les nostres consultes. La crisi ha fet milions de víctimes que han perdut la feina, la casa, una vida digna, la seva identitat i els seus drets de ciutadans. Aquestes pèrdues comporten sensacions d’inseguretat personal i deteriorament de les relacions amb els altres, sentiments d’abandó i desesperança que porten a manifestacions diverses de malestar que sovint són motiu de consulta als serveis sanitaris i socials. L’atenció primària és el dispositiu assistencial més accessible per la majoria de persones, però ens trobem que no sabem massa com respondre a les demandes d’ajut. Correm el risc de fer un enfocament centrat en els símptomes i en l’ús de medicaments. Som conscients que allò que fem ara és insuficient, que ens fan falta noves maneres d’escoltar, interpretar, elaborar i “tractar” les demandes que rebem.

Recentment s’ha posat en marxa el “Projecte de suport a persones afectades emocionalment per la crisi: disseny d’una intervenció en xarxa impulsat per la Fundació Congrés Català de Salut Mental i altres entitats, entre elles el FoCAP, que té com a objectius:

• La construcció d’un sistema de suport a la població afectada emocionalment per la crisi
• Ajudar als professionals i equips sociosanitaris a pensar, aprendre i innovar en l’atenció a les persones amb necessitats emocionals, des d’una perspectiva comunitària, interprofessional i intersectorial.

Si bé el projecte s’estructura en grups de reflexió i acció de base comunitària, des de FoCAP, i amb el suport del grup de salut mental de la CAMFIC, hem plantejat la formació d’un grup de professionals de l’atenció primària que treballi específicament el fenomen i el seu abordatge des de les consultes integrat en el projecte d’investigació-intervenció general: GRUP DE REFLEXIÓ I ACCIÓ (GRA salut mental FoCAP)

Convidem a participar en el grup als professionals que treballen a l’atenció primària (infermeres, metges, treballadores socials, administratives) que estiguin interessats a participar en un procés de discussió i elaboració sobre el tema. El grup començarà a treballar el mes de gener i serà coordinat per Mª José Fernandez de Sanmamed.

La primera reunió serà el dia 22 de gener a les 5 de la tarda. Les persones interessades ho han de comunicar al correu focap2009@gmail.com