Dia mundial de l’Atenció Primària

Etiquetes

atenció primària

Autora: Gemma Torrell Vallespín

“No es pot reformar l’atenció primària sense reformar el sistema sanitari en el seu conjunt”

Etiquetes

atenció primària, COVID19, longitudinalitat

Coincidint amb el moment de deixar la seva consulta de Sant Julià de Vilatorta, el Diari de la Sanitat ha fet una entrevista al nostre company Albert Planes. Amb la perspectiva de 33 anys fent de metge del poble, l’Albert parla amb la periodista Èlia Pons del moment actual de l’atenció primària i del sistema sanitari, de com ha afectat la pandèmia de COVID19, l’esgotament dels professionals dels CAPs, la valentia política que cal per capgirar la situació, el valor de longitudinalitat que ha pogut construir amb els seus pacients i com és ser metge rural.

President de la SEMFyC i la CAMFiC i membre del FoCAP des del seu inici, l’Albert segueix sent un referent per nosaltres i per moltes generacions de professionals d’atenció primària. Per ara seguirà amb alguna activitat assistencial i assessorant en el desplegament de la Llei de Regulació de l’Eutanàsia.

Gràcies per tant, gràcies per seguir!

Aquí teniu l’enllaç a l’entrevista.

Els CAPs no poden ser dispensaris COVID

Etiquetes

atenció primària, CAP, COVID19

La sisena onada de COVID a Catalunya està portant els CAPs a una situació límit. El Departament va demanar el 23 de desembre que s’hi reservés l’atenció presencial per a casos COVID-19, casos urgents no demorables, vacunació, atenció a la salut sexual i reproductiva i revisions pediàtriques a nounats. Es converteixen els CAPs, doncs, en centres d’urgències quasi exclusius de COVID-19, aplicant un cop més la llei de cures inverses. Quant durarà aquesta mesura? S’ha tingut en compte com afectarà les persones que pateixen altres patologies, agudes i cròniques i problemes de salut que s’atenen a l’atenció primària? I la resta del sistema? Què s’està pensant per a què aquesta situació excepcional sigui tan curta com sigui possible i es reprengui l’activitat habitual?  

La realitat en aquests moments als CAPs és que els taulells i els telèfons bullen amb demandes de visites, baixes, visites per a vacunar-se, dubtes sobre els contactes, les vacunes i els certificats COVID entre d’altres. Multitud de pacients amb símptomes lleus  o amb tests positius fets a casa esperen per a ser visitats. . Els percentatges de positivitat dels tests a persones amb símptomes que fem als CAPs  tan alts com els que tenim ara (al voltant del 30%) indiquen que hi ha molta gent amb infecció que no està sent diagnosticada i que, per tant, fa vida normal. Tot plegat ha generat que les professionals d’atenció primària es plantegin que, mentre les coses segueixen així, cal un canvi en l’abordatge de la pandèmia per a apropar-nos més al que es fa amb la grip. La gran difusió que ha tingut el post de Juan Simó !Hay que parar esto! Dejar de hacer para poder hacer així ho demostra.

Mobilitzacions 30 de juny: MÉS QUE MAI SANITAT PÚBLICA: SÍ O SÍ, ATENCIÓ PRIMÀRIA

Etiquetes

atenció primària, mobilitzacions

Des del FoCAP ens unim a la crida de Marea Blanca per defensar l’atenció primària en una jornada de mobilitzacions el 30 de juny davant dels CAPs i altres punts de concentració. L’atenció primària està en una situació crítica. És hora que professionals i ciutadania ens unim per defensar els seus valors.

El patiment de les professionals per no tenir les condicions adequades per poder donar l’atenció que sabem i podem donar i el patiment de la ciutadania per no rebre l’atenció que necessita són les dues cares de la mateixa moneda: les mancances de l’atenció primària. Manca de professionals, manca de lideratge, manca de pressupost, manca de poder, manca d’infraestructures, manca de consideració i prestigi dins del sistema sanitari…

Juntes podem canviar-ho!

Aquí podeu consultar els diferents punts i horari de les concentracions. Graveu vídeos (format horitzontal) de les mobilitzacions i publiqueu-los a les xarxes amb còpia a @MareaBlancaCAT! A continuació el manifest de la convocatòria:

Entrevista a Nani Vall-llossera “El coronavirus demostra que Catalunya i Espanya no tenien la millor sanitat del món”

Etiquetes

atenció primària, COVID19

Compartim l’entrevista feta a la Nani Vall-llossera, membre del FoCAP, al diari digital Crític.

A l’inici de la crisi sanitària de la Covid-19, el Departament de Salut i molts mitjans de comunicació van posar el focus en la situació que s’estava vivint als hospitals de Catalunya, en la saturació a les UCI i la manca de respiradors. Aquesta mirada “pretesament ‘hospitalocèntrica’” va deixar en un segon pla les condicions en què l’atenció primària es veia obligada a atendre una bona part de les persones infectades. Així ho valora Nani Vall-llossera (Barcelona, 1977), metgessa de família, treballadora al CAP del Bon Pastor des de fa 13 anys i membre del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), col·lectiu que va presidir del 2015 al 2019. Amb ella parlem del paper que ha tingut l’atenció primària en la gestió de l’epidèmia, de les retallades en la sanitat, de les privatitzacions i de les desigualtats que s’han posat de manifest durant aquesta crisi, i que fan que les xifres de contagis “tinguin un fort gradient social”. 

Com has viscut l’epidèmia com a metge de primària?

Ara sabem que durant els mesos previs a la crisi vam detectar un excés de casos de grip que realment eren Covid-19, però en aquell moment teníem una definició epidemiològica que no ens permetia fer bé el diagnòstic. En tot cas, quan es van detectar els primers casos, la resposta inicial que va donar el sistema sanitari va ser només i pretesament hospitalària, amb la falsa idea que tots els pacients amb coronavirus s’estaven visitant a l’hospital. Però, mentrestant, els casos no etiquetats com a Covid-19 els estàvem visitant a l’atenció primària. Ens va deixar molt perplexos que només es visibilitzés l’hospital com a lloc on acudir, i el telèfon d’emergències com l’únic lloc al qual recórrer si se’n tenien símptomes. Això va fer que, d’entrada, els hospitals i el 061 es col·lapsessin, perquè no va ser fins a finals de març que es va començar a dir a la gent que truqués als CAP. I una altra cosa que hem fet durant tots aquests mesos ha estat l’acompanyament al final de la vida i l’atenció a les residències, però ho hem fet sense recursos. El meu CAP ha destinat l’horari d’una jornada i mitja d’un metge i d’un infermer a atendre la situació a les residències, i això ha estat tret del personal de l’equip. És important que ho fem, però no pot ser sempre a cost zero. Els hospitals van mobilitzar un munt de gent, des de jubilats fins als estudiants que tot just havien acabat les carreres, i, en canvi, què passa amb la primària? Ha estat la gran oblidada. En aquesta crisi hem fet molt, tot el que hem pogut, però podríem haver fet més si el marc fos un altre.

Una enquesta impulsada per la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família, per Marea Blanca, pel Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) i per la plataforma Rebel·lió Atenció Primària detectava que en l’atenció primària hi havia hagut un major percentatge de treballadors que havien desenvolupat símptomes del coronavirus que als hospitals. En canvi, percentualment, el personal dels CAP era el que havia tingut menys oportunitats d’accedir a les proves diagnòstiques. De fet, alguns professionals de la primària heu denunciat que, a l’inici de la crisi, no teníeu equips de protecció.

És clar, és que es feia la lectura que nosaltres no estàvem visitant casos de coronavirus quan sí que ho estàvem fent, i moltíssim. La complicació del que ha passat era altíssima, i els protocols anaven canviant cada dia perquè la situació epidemiològica també era canviant, però en la primària anàvem tard. Al principi, a les consultes visitàvem amb les condicions i les neteges de sempre, com si ens trobéssim en una situació de normalitat. I, fins i tot quan es va assumir que nosaltres també estàvem visitant casos de la Covid-19, els materials de protecció van trigar molt a arribar. Això va fer que les primeres setmanes caiguessin malalts molts professionals de la primària. I què passava? Ho notificaven al seu CAP i els posaven en una llista d’espera per fer-los la PCR diagnòstica. En alguns casos trigaven més d’una setmana a fer-la. En canvi, als hospitals, persona que es posava malalta, persona a la qual li feien la PCR l’endemà, i a la tarda ja en sabia el resultat. Això ho hem viscut com un greuge, perquè no hem estat igualment atesos.

Des del Fòrum Català d’Atenció Primària i la plataforma Rebel·lió Primària també heu denunciat que durant les primeres setmanes de l’epidèmia van tancar el 52% dels CAP i consultoris a Catalunya.

Això és un exemple d’aquesta resposta ‘hospitalocèntrica’ que es va donar a l’inici. Es volia tancar l’atenció primària i concentrar els professionals als hospitals, als hospitals de campanya, o en CAP més grans. Això va desencadenar una reacció entre els professionals que reclamàvem que ens havíem de quedar als barris, prop de la gent, que l’atenció a la Covid-19 havia de ser descentralitzada i que calia mantenir una porta oberta per a tot allò que no fos el coronavirus. Com es va demostrar després, la primària és important perquè pot resoldre la gran majoria dels problemes de la gent, però també per assegurar que l’hospital pugui funcionar bé. Fa aquest paper de “filtre” perquè a l’hospital puguin arribar els pacients que més es poden beneficiar d’una tecnologia i d’uns procediments que són necessaris només en alguns casos, perquè, si els apliques a gent que no els necessita, el potencial de fer mal és molt alt. I això s’ha fet evident arran d’aquesta pandèmia.

Però s’ha explicat que la majoria dels infectats, al voltant del 85%, eren casos asimptomàtics o de simptomatologia lleu i moderada, i que, per tant, no requerien un ingrés hospitalari. Aquesta estratègia ‘hospitalocèntrica’ s’ha modificat al llarg de la crisi?

Entrevista a Meritxell Sánchez-Amat: ‘És difícil d’entendre que 430 sanitaris d’atenció primària costin 4,5 milions i 108 rastrejadors, 18’

Etiquetes

atenció primària, post-COVID19

Compartim l’entrevista feta a la presidenta del FoCAP, Meritxell Sáncehz-Amat, al diari digital Vilaweb.

Meritxell Sánchez-Amat és metgessa i presideix el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), que aquesta setmana, amb diverses entitats del sector, ha publicat un manifest ‘contra l’externalització del rastreig de contactes de covid-19’. La Generalitat havia decidit d’adjudicar a dit aquest servei, que fins ara feien Atenció Primària i Salut Pública, a una filial de Ferrovial. El contracte, milionari i emparat per l’estat d’alarma, ha sacsejat el govern i revoltat els sanitaris fins al punt que el Departament de Salut ha dit que rectificarà. Les set entitats parlen de menyspreu i desconsideració de les institucions, però la queixa és més profunda. Sánchez-Amat assenyala un problema estructural de l’encaix de l’atenció primària a l’engranatge sanitari, del valor que li atribuïm com a societat i del prestigi que li confereix el sistema.

—Fins ara, el seguiment dels contactes l’ha gestionat l’atenció primària i el servei d’emergències hospitalàries.
—Sí. Nosaltres demanem el nom de les persones amb qui el pacient ha estat en contacte els dies abans de tenir símptomes. Els qui hi conviuen, que també solen ser pacients nostres, els assumim nosaltres, i els contactes del lloc de feina o similars van a l’Agència de Salut Pública. Els contactes per definició no presenten cap símptoma. Si en tenen algun, els diem que ens truquin per dir-nos-ho. I aleshores els fem la PCR.

—Què significaria per als CAP i els hospitals que aquest rastreig passés a ser extern?
—Dilluns, la consellera ens va convocar per explicar-nos el pla de control de l’epidèmia per als mesos vinents. Ens van dir que només s’externalitzava el servei de les persones que fan les trucades de seguiment. Això no és el rastreig. El rastreig és una funció de Salut Pública, compartida amb Atenció Primària. Nosaltres fem la detecció de contactes, i llavors Salut Pública detecta si hi ha llocs amb molts casos junts. Un mapa per a veure on hi ha brots. No ens van dir pas que subcontractessin aquesta funció, sinó purament el seguiment.

—I què canviaria, si s’acabés subcontractant?
—Els operadors tindrien una llista de persones a qui trucar però sense l’historial clínic, perquè no són sanitaris i hi ha confidencialitat. No poden preguntar als pacients amb qui han estat, ni fer l’estudi de contactes, ni les baixes. I ja hi ha persones contractades per Salut Pública per fer aquesta mateixa tasca. Puc entendre que, si hi ha un brot, hi hagi molta feina de trucades. Però la feina dura és fer l’estudi dels contactes i veure com es distribueixen en el mapa. I això és feina de Salut Pública, i no la deixarà de fer. Doncs, en lloc de destinar diners a reforçar l’atenció primària, que està molt malament, i a Salut Pública, que està pitjor, els donen a una empresa externa per divuit milions, diuen que condicionats a l’evolució de la pandèmia.

—Dieu que el contracte d’ara amb Ferrovial és un menyspreu a l’atenció primària. Per què creieu que Salut va preferir d’adjudicar la tasca de seguiment a una empresa i no pas al servei públic?
—Els ho vam demanar i ens van dir que era la manera de poder fer i desfer els contractes que s’aniran signant a mesura que vegem com evoluciona la pandèmia. Ara la malaltia va baixant, i calen poques persones per a cercar els contactes. Si creix, en caldran més. Si torna a baixar, es rescindiran contractes. I ens han dit que l’única manera de fer-ho és aquesta. Però, si hi ha diners, paga la pena reforçar les estructures que ja existeixen i estan danyades, perquè d’aquesta manera no cobreixes la papereta per a uns mesos i prou, sinó que és una inversió a llarg termini.

—Durant el pic de l’epidèmia es van tancar diversos centres d’atenció primària per enviar reforços als hospitals. Va ser una bona decisió?
—No. Va ser la decisió fatal. Una molt mala decisió que, per sort, en molts llocs es va aturar gràcies a la mobilització dels professionals i d’alguns ajuntaments. Això traspua el gran desconeixement de la tasca que fa primària. Tens una emergència sanitària i necessites professionals, i en comptes de parlar amb els equips i les gerències d’atenció primària i demanar-los com pensen que es pot organitzar, diuen, ‘apa, us tanquem i us enviem a altres llocs’.

PCR, titelles i atenció primària

Etiquetes

atenció primària, COVID19, PCR, pressupost

Primer va ser la marginació i invisibilització de l’atenció primària en les fases inicials de la pandèmia; després la voluntat de tancar-la i destinar els seus professionals a dispositius hospitalaris i alternatius, només minimitzada (a hores d’ara encara hi ha CAPs tancats a Catalunya) per la mobilització professional; en tot moment la burocràcia injusta i despietada de les baixes laborals que s’ha fet recaure pràcticament en la seva totalitat en l’atenció primària; i ara, com sempre des del començament d’aquesta crisi, els problemes amb les PCR diagnòstiques als CAPs..

Perquè, sí, finalment, la setmana passada EN ALGUNS CAPs (NO EN TOTS) HEM COMENÇAT a fer PCRs. PERÒ ENCARA NO TENIM ELS RESULTATS. Una setmana després que els polítics les anunciessin a les seves rodes de premsa d’autobombo i estratègia, ens va tocar fer el paper galdós d’explicar que no, que no podíem fer PCR als CAPs encara que els polítics ho haguessin anunciat, que no ens les havíem guardat per nosaltres i les nostres famílies… I passada una setmana de la presa de mostres, ens toca dir que no tenim els resultats.

Però com hem començat a fer-les? De formes molt diverses arreu del territori, i d’una forma que magnifica el problema enlloc d’ajudar en el maneig clínic i epidemiològic de la COVID-19, llevat d’alguns casos puntuals.

Sortir de l’excepcionalitat cap a una nova normalitat

Etiquetes

atenció primària, organització EAPs, post-COVID19

Esta entrada está traducida al castellano. Salir de la excepcionalidad hacia una nueva normalidad

Document en català disponible en pdf

La situació d’excepcionalitat generada per la pandèmia de la COVID19 ha fet que l’atenció primària readaptés la seva activitat tant als centres de salut com als domicilis de les pacients. El treball ha estat encaminat a la identificació dels possibles casos de COVID19 via telefònica o presencial, la indicació de l’aïllament, el seguiment dels casos sospitosos, la vigilància dels pacients que es podien i de fet es complicaven per derivar a un servei hospitalari, continuar amb les cures, els controls d’anticoagulants, el seguiment de pacients amb patologia crònica descompensada, atenció a la patologia aguda, i a més una infinitat de burocràcia generada per aquesta situació (baixes, partes de confirmació, informes, etc.).
Tot això ha estat determinant en la contenció de la pandèmia. I a més en un escenari nou d’EPIs, protecció de pacients, zones netes i zones brutes dels CAPs que ha costat implantar en un principi per manca de material i d’habilitats perquè majoritàriament, no s’havia necessitat mai a AP.
Ara s’obre un nou escenari que el FoCAP vol compartir amb professionals sanitàries, ciutadania, gestors i polítics. Escenari que necessita recursos econòmics i humans i també imaginació, per tal de continuar sent la porta d’entrada al sistema sanitari i donar força per poder continuar assumint noves responsabilitats com ara el seguiment de les residències.
Un nou horitzó s’obre davant la pandèmia de la COVID19. Continuem amb les mateixes activitats, tornem a fer el mateix? Amb aquest post volem iniciar un debat sobre cap a on ha d’anar l’AP en l’època post-COVID19. Si continuem com fins ara o si és un bon moment per replantejar una estratègia que marqui un nou camí.

Residències geriàtriques, dany i reparació

Etiquetes

atenció a domicili, atenció primària, COVID19, cures, recursos humans, residències

Entrada traducida al castellano: Residencias geriátricas, daño y reparación

La muerte no llega con la vejez, sino con el olvido.

Gabriel García Márquez

La Cèlia és treballadora d’una residència geriàtrica concertada bastant gran. Ha estat treballant amb simptomatologia de coronavirus fins que no ha pogut més.

– No podia deixar-los a l’estacada. Hi havia poques treballadores i calia anar-hi.

– Però has pensat en la teva situació i en la possibilitat d’haver pogut contagiar els residents?

– Sí. Hi he pensat i molt. També en què podia contagiar la meva família. Hem treballat com en una fàbrica, sense descans, dotze hores seguides. No teníem protecció. Amb bosses d’escombraries ens hem fet davantals. La mascareta ens durava quinze dies perquè ens deien que no n’hi havia. He sortit molts dies plorant.

– Ho hem fet pels avis.

L’actual epidèmia ha posat al descobert la situació i els problemes de la majoria de les residències geriàtriques, tant de Catalunya com de l’Estat Espanyol. Les morts de persones ingressades en centres residencials representen més del 66% de totes les morts per SARS-CoV-2 i ara com ara superen les 14.000. Era esperat que la malaltia afectés les persones més fràgils, les més grans i amb més malaltia preexistent, però les xifres sobrepassen les expectatives i ens ofereixen una realitat de morts relacionades amb mancances d’atenció i, per tant, evitables. El drama personal acaba en una mort en la més estricta soledat, però el drama familiar i social no acaba aquí.

L’atenció primària treballa per aturar la pandèmia: no tanquem els CAPs

Etiquetes

atenció primària, coronavirus, longitudinalitat, pandèmia

Entrada traducida al castellano: La atención primaria trabaja para parar la pandemia: no cerremos los CAPs

El tancament dels CAPs és una possibilitat que s’està plantejant com a estratègia per afrontar l’epidèmia de coronavirus concentrant les metgesses i infermeres de capçalera en dispositius de nova configuració. Per alertar de les conseqüències nefastes que això tindria i evitar el tancament de l’únic servei públic d’atenció sanitària que queda per la població als seus barris i pobles, diverses entitats que defensem l’atenció primària ens hem unit per fer un manifest i una petició de change.org que podeu signar aquí.

L’atenció primària treballa per aturar la pandèmia: no tanquem els CAPs

La present epidèmia pel virus SARS-Co-2 està produint molt patiment, malaltia, hospitalitzacions i morts. L’epidèmia amenaça col·lapsar el nostre sistema sanitari, situació que podria arribar el 25 de març segons els experts.

Des de l’inici de l’epidèmia a Catalunya, la resposta s’ha centrat en els serveis hospitalaris d’urgències i l’atenció telefònica a través del telèfon d’emergències. S’ha capgirat el normal funcionament d’un sistema sanitari dissenyat amb l’atenció primària de salut com a porta d’entrada per garantir-ne el seu bon funcionament.

Després de dues setmanes, aquesta estratègia s’ha demostrat insuficient amb els telèfons d’emergències i les urgències hospitalàries col·lapsades. Ara, la complementarietat de l’atenció sanitària i de l’atenció de cures ha de desplegar tot el seu potencial. Les cures familiars i professionals sostenen la vida de les persones més vulnerables. Més que mai la longitudinalitat i l’accessibilitat són valors en una situació de crisis com l’actual, que faran més eficaç i efectiu el sistema.