L’invent de la cronicitat

Etiquetes

atenció primària de salut, cronicitat, envelliment, evidència, hospitalitzacions, malaltia crònica, model de gestió, pacient crònic complex, plans de cronicitat, PPAC, prevenció

Fotografia: Elena Serrano

L’invent de la cronicitat. pdf

Les darreres dècades en el nostre entorn ha tingut lloc un canvi demogràfic en el qual s’ha endarrerit l’edat de la mort més que no l’envelliment, amb el conseqüent augment de malalties cròniques. Segons dades del Departament de Salut, aquestes s’han convertit en la principal causa de mortalitat i de despesa en salut. Amb la voluntat de contribuir a la sostenibilitat del sistema sanitari i de millorar l’atenció a les persones amb malalties cròniques el mateix departament ha elaborat el Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat (PPAC). Aquest programa, vigent a Catalunya des de 2012, té com a base dos referents d’origen nord-americà. Un és el de l’organització Kaiser Permanente, que utilitza l’estratificació del risc de consum de recursos sanitaris per proveir serveis diferenciats, amb notable èxit en resultats econòmics i de salut al seu país des de la seva implantació (figura 1). I l’altre, el Chronic Care Model, de Wagner (figura 2), que són estratègies d’actuació per afavorir el contínuum assistencial, fomentar l’autocura, reforçar la coordinació entre nivells assistencials i incorporar els recursos comunitaris i l’ús de noves tecnologies.

Ambdós models se centren en aspectes organitzatius de l’assistència i en les formes de gestió dels diferents dispositiu. En general, a Catalunya, el PPAC s’ha concretat en la classificació dels pacients en Pacient Crònic Complex (PCC) i en Malaltia Crònica Avançada (MACA) i en la realització del Pla d’Intervenció Individualitzat i Compartit (PIIC). Però en cada territori s’han aplicat diferents mesures: en un lloc hi ha un circuit al Centre d’urgències d’Atenció Primària (CUAP), en un altre infermeria gestora de casos, en algun altre Equip de Suport Integral a la Cronicitat (ESIC), en un altre un dispositiu domiciliari especial… A la pràctica hi deu haver llocs on no hagi canviat gaire res, i llocs on hagi canviat del tot.

Anuncis

Mamografia: és hora de repensar el cribratge?

Etiquetes

càncer de mama, cribratge, dones, mamografia, medicalització, mortalitat, prevenció, sobrediagnòstic, sobretractament

Mamografia: és hora de repensar el cribratge?

Article de Blanca de Gispert publicat a Diari de la sanitat el dia 11-05-17

La creença que qualsevol activitat dirigida al diagnòstic precoç o al cribratge és beneficiosa està àmpliament estesa entre la població i també entre bona part dels professionals sanitaris. Que ens facin una anàlisi o una prova quan estem sans, per detectar malalties abans de temps, sembla que no pugui ser dolent i que, com a molt, ens pugui oferir l’avantatge de diagnosticar-la i tractar-la a temps. Tanmateix, l’experiència ens ha demostrat que això no sempre és així i amb els anys s’han hagut d’abandonar o limitar l’ús de moltes pràctiques preventives que s’ha vist que no eren beneficioses o els riscos de les quals superaven els seus eventuals beneficis.

En l’àmbit de la medicina, cada vegada és més habitual escoltar veus que alerten dels riscos de la medicalització dels problemes de salut i del sobrediagnòstic i el sobretractament que aquest fet implica. Vivim en un entorn i una cultura on la mercantilització de la salut és una tendència creixent i on qualsevol activitat relacionada amb la salut es considera objecte de mercat. Un excel·lent article, publicat en aquest mateix diari, es feia ressò d’aquest fenomen i exposava com s’està mercantilitzant de manera desmesurada la salut de les dones. En aquest context, les activitats preventives i els cribratges són un altre terreny adobat que fàcilment és, i ha estat, objecte de medicalització.

Campanya “Pren-te el pols”: entre la bondat del propòsit, l’evidència i els conflictes ètics

Etiquetes

ACxFA, anticoagulants, ètica, campanya pren-te el pols, conflictes d'interès, eficiència, farmàcies, ictus, NACO, prevenció

Prenem el títol de l’article «Campanya “Pren-te el pols”: entre la bondat del propòsit, l’evidència i els conflictes ètics»  publicat al Diari de la Sanitat.

Aquesta campanya ens situa novament davant d’una intervenció que no està basada en cap evidència i que impacta en el treball del dia a dia dels professionals de l’atenció primària. La iniciativa del Departament de Salut ha cridat l’atenció fora de Catalunya, en concret se n’ha fet referència al blog de Juan Simó amb l’entrada «La madre de todas las campañas: Prent-te el pols – tómate el pulso – tomate el pulso (en argentino)“ i a Acta sanitaria amb l’article de Juan Gérvas «Cribado de la fibrilación auricular mediante la toma del pulso“.

En tots tres escrits es fa esment del patrocini dels fabricats dels NACO (nous anticoagulants orals) i l’absència del fabricant de l’Acenocumarol que és, fins que no es demostri el contrari, el tractament d’elecció per a la prevenció de l’ictus en persones amb ACxFA.

Papil·loma, les dones decidim

Etiquetes

càncer de cervix, eficàcia, justícia, medicalització, prevenció, salut pública, seguretat, vacunes, virus papil·loma

El dia 3/10/16 es va projectar a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya el documental “Papil·loma, les dones decidim”, al mateix temps es va obrir el documental a tothom, i el podeu veure aquí https://www.youtube.com/watch?v=VW3c48T1nHY&feature=youtu.be

i aquí subtitulat al castellà https://www.youtube.com/watch?v=8qKUHpRlA4w&feature=youtu.be

Produït per CAPS, Entrepobles i SICOM¹, els autors demanen que veiem el documental i que els ajudem a fer-ne difusió, donat que fent-ho ajudarem a la ciutadania a decidir si és convenient o no aplicar la vacuna pel virus del papil·loma humà (VPH) a les dones adolescents. Vacuna que té per finalitat protegir contra el citat virus responsable dels casos de càncer de coll d’úter.

Al llarg del documental parlen dones que es queixen de què una vegada més ens estan medicalitzant la vida, fins i tot la sexualitat. També parlen dones i homes expertes en el tema, autoritats sanitàries, professionals de la sanitat i molt especialment noies (i les seves mares) que van presentar dolences greus i similars després de l’administració de la vacuna a Catalunya, a l’Estat Espanyol i a Europa, i que s’han associat amb la finalitat de pressionar a les autoritats sanitàries perquè estudiïn què està passant amb la seguretat d’aquesta vacuna.

Desmuntant el colesterol

Etiquetes

colesterol, hipolipemiants, medicalització, prevenció, risc càrdiovascular

Article de Blanca de Gispert al Diari de la Sanitat: DESMUNTANT EL COLESTEROL

Tenir els nivells de colesterol elevats i prendre medicació per reduir-los és una situació cada vegada més freqüent en el nostre entorn. Fa unes dècades es va descobrir la relació del colesterol amb la creació de plaques de greix a les artèries i amb les malalties cardiovasculars. Des d’aleshores la seva fama ha anat creixent i ara sembla que tothom en parla, tothom se’l mira i tothom tem “tenir el colesterol alt”. A les consultes sovint els pacients que s’han fet una anàlisi de sang expressen consternació quan apareix un asterisc al costat de la paraula “colesterol total”, com si es tractés d’una taca en el seu historial. I quan el seu valor supera el 200, no es fa esperar la inquietant pregunta: “Doctora, el normal no és estar per sota de 200? Però si ho diuen a la tele!”.

Les persones amb colesterol alt (hipercolesterolèmia) són més propenses a presentar malalties cardiovasculars (infart de miocardi, ictus, etc.). Això vol dir que la hipercolesterolèmia és un factor de risc cardiovascular, com pot ser-ho el tabac o l’obesitat, i no una malaltia en si mateixa. Però la capacitat del colesterol de produir aquest dany cardiovascular és relativa i no depèn únicament dels nivells de colesterol sinó, principalment, de si s’ha patit una malaltia cardiovascular o de la presència d’altres factors de risc cardiovascular (tabac, obesitat, hipertensió, diabetis…). Així sabem que en les persones que han patit un infart de miocardi o un ictus pot ser recomanable mantenir uns nivells de colesterol més baixos (normalment inferiors a la famosa xifra de 200) però en les persones sanes això no és necessari, perquè la hipercolesterolèmia té un impacte molt baix en el seu risc cardiovascular. Això explicaria que en dues persones amb la mateixa xifra de colesterol els professionals sanitaris no aconsellem el mateix i que, en alguns casos amb nivells elevats de colesterol, no indiquem cap tractament.

El PSA? Si només és una anàlisi…

Etiquetes

atenció primària de salut, càncer de pròstata, medicalització, prevenció, prevenció quaternària

Seguint amb la línia de col·laboració del FoCAP amb el Diari de Sanitat, amb l’objectiu de fer visible l’opinió i la visió de l’atenció primària respecte a temes clínics i organitzatius, vam demanar al company Josep Casajuana un article divulgatiu sobre el PSA en el cribratge del càncer de pròstata de pacients asimptomàtics. El reproduïm a continuació:

El PSA? Si només és una anàlisi…

“Bon dia, doctor, venia per això de mirar-me la pròstata”. Aquesta pot ser la frase estàndard d’un pacient home de més de 50 anys que acudeix a la consulta sovint induït per algun familiar o amic. Li preguntem sobre els possibles símptomes i ens trobem amb un home que no té cap simptomatologia i que acudeix bàsicament per la prevenció del càncer de pròstata. L’expectativa, sovint resignada, del pacient en aquest moment és que li practiquem sense dilació un tacte rectal i li demanem una anàlisi anomenada PSA.

Mirada ètica de la prevenció

Etiquetes

activitats preventives, atenció primària de salut, ètica, prevenció, prevenció quaternària

T’has fet algun cop preguntes com:

Val més prevenir que curar? Estem segurs de no fer més mal que be?

Hi ha risc de medicalitzar la població quan fem activitats preventives?

Sempre li demanem el consentiment al pacient per a fer una activitat de prevenció? (autonomia)

Mesurem si farem una despesa massa elevada o no necessària quan demanem una prova de cribratge? (justícia)

Poques vegades ens plantegem conflictes ètics entorn de les activitats preventives. Hi ha un suposat consens en que la prevenció és bona i desitjable. Però no sempre és així. El Grup d’Ètica de la CAMFIC ha elaborat el document Ètica de la prevenció: qüestionant vells escenaris on es planteja preguntes i possibles respostes que ens conviden a una pràctica més reflexiva, més sana i més respectuosa.

El dia 29 d’abril, a la seu de la CAMFIC, tindrà lloc la III Jornada del grup d’ètica de la CAMFiC que enguany es fa conjuntament amb SESPAS amb el lema: Prevenció, ètica del fer i del deixar de fer.

 

No t’ho perdis.

 

 

 

Embolicant la troca, equivocant el rumb

Etiquetes

càrrega terapèutica, pacients crònics, polimedicació, prevenció

El CatSalut posa en marxa un nou pla pilot, aquest cop pel monitoratge del compliment dels tractaments dels pacients crònics complexos polimedicats des de les farmàcies de la comunitat.

L’incompliment dels tractaments és un fenomen de causes complexes, que inclouen la càrrega terapèutica, això és la capacitat que cada pacient té d’assumir un determinat nombre de fàrmacs. Per sobre d’aquest nombre, el pacient reordenarà segons els seus criteris els medicaments que prioritza. És tasca dels metges de capçalera adequar els plans de tractament a la càrrega terapèutica que el pacient pot assumir, donant prioritat als medicaments que en cada persona en concret puguin donar millors resultats en salut i en qualitat de vida. I és tasca de les infermeres i dels metges d’atenció primària fer seguiment del compliment del tractament. Fer això requereix un coneixement complet de la història clínica del pacient i una relació terapèutica que exclogui la vessant comercial.

Llegir més:   Enredant la troca

Cribratge de càncer de colon: dubtes sobre la seva efectivitat i oportunitat

Etiquetes

prevenció, Sistema públic de salut

El Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut ha aprovat incloure el cribratge de càncer de colon en la cartera bàsica de serveis mitjançant la determinació de sang oculta en femta i colonoscòpia en cas de prova positiva, a totes les persones de 50 a 69 anys. Es manté el cribratge de càncer de mama i de cèrvix.

Aquest acord es pren en uns moments en que la comunitat científica es qüestiona els cribratges de càncer i en que el sistema nacional de salut  està reduint la cobertura poblacional i disminuint de manera perillosa els pressupostos sanitaris. Serà efectiu, oportú, beneficiós, equitatiu, just?  Es concertarà el programa amb la privada?  Es prioritzaran les colonoscòpies del programa de cribratge a les de les persones amb malaltia clínica, com està passant en alguna comunitat? Recollim les opinions de la Federació d’Associacions per la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP) i de Médico Crítico al respecte, amb preguntes i algunes respostes.

Vacuna antigripal: efectes col.laterals?

Etiquetes

confidencialitat, prevenció, vacuna antigripal

” Benvolguda companya/benvolgut company,    Com ja saps, aquest mes d’octubre ha començat la campanya de vacunació contra la grip. Per incentivar la vacunació entre el personal sanitari hem decidit sortejar una sortida turística d’un dia al Berguedà amb dinar inclòs (gentilesa de l’empresa “Visita el Berguedà” -www.viatgesisortides.com ) entre aquells professionals de la Catalunya Central que constin a l’e-CAP vacunats de la grip abans del 14 de desembre. El guanyador del sorteig es donarà a conèixer el dia 20 de desembre a través de la intranet de la GTCC. Per participar, recordeu: vacuneu-vos, registreu la vacuna a l’e-CAP. Molta sort! “

Aquest és el cos del missatge que han rebut al correu corporatiu els professionals sanitaris de la Catalunya Central. Volíem compartir els interrogants i dubtes que ens sorgeixen sobre la seva forma i contingut:

1/ En primer lloc, portar a terme l’incentiu de la vacunació mitjançant el sorteig d’un viatge en temps en què a nivell científic és discutible l’aplicació de la mateixa. Oferir als nostres pacients les opcions terapèutiques adequades mai hauria de dependre d’un incentiu monetari o similar.

2/ El correu dóna a entendre que algú consultarà les històries clíniques dels professionals sanitaris per a saber si s’han vacunat o no. Aquest fet i la publicació de la resolució del sorteig impliquen un atemptat a la confidencialitat de les dades sanitàries. Posa de manifest, com altres actuacions, les deficiències de la nostra administració sanitària en la protecció d’aquest dret.

3/ Seria convenient donar a conèixer aquest tipus d’iniciatives, amb la declaració de conflictes de interès, si els hi hagués, de forma que els nostres pacients coneguessin tots els factors que influeixen en la recomanació de l’aplicació de la vacunació. Ja que si hi ha incentiu i pressió des de les direccions dels equips d’AP per l’administració de la mateixa, potser es posi al descobert que no és només ciència i evidència el que mou la nostra pràctica.

Aquesta és la opinió del grup d’ètica de la CAMFIC: El fi no justifica els mitjans

I tu… què opines?