Etiquetes

, , , , , , ,

Aquests darrers dies, professionals de l’EAP de Can Vidalet (Esplugues de Llobregat) han fet arribar a la Conselleria i a la Gerència de l’ICS un manifest (“La necessària rebel·lió dels metges”) expressant diverses situacions inadmissibles que ja fa temps pateix l’atenció primària de salut (APS) catalana. Més enllà del llistat de queixes que s’hi expliciten, el manifest és una clara expressió del malestar de l’APS (“la atención primaria se ha convertido en el sumidero de las carencias del sistema”).

El manifest va associat a una recollida de signatures recollida de signatures que a hores d’ara ja ha superat el seu objectiu original (i en aquest moment supera les 1.700).

La iniciativa ha tingut ressò en premsa i la convocatòria de reunions amb càrrecs de l’ICS. Almenys una d’elles ha aparegut en premsa digital. Sabem que altres EAPs s’estan plantejant adherir-se a la iniciativa i que un d’ells ja ho ha fet.

La necessària rebel·lió no sols dels metges, sinó de tots els professionals dels equips d’atenció primària s’està covant des de fa anys: Els nostres polítics i gestors s’han atipat de fer declaracions buides sobre la importància de l’APS que s’han contradit sistemàticament (des de fa anys) amb una progressiva disminució del pressupost destinat a l’atenció primària, amb una brutal disminució de professionals (molt superior a la que ha patit la resta del sistema sanitari). Aquesta situació s’ha vist agreujada per l’anomenada “crisi” durant la qual, en lloc d’apostar pel més eficient i equitatiu (l’APS) s’ha aprofundit en el menyspreu als professionals dels EAPs (reforç d’altres actors sanitaris, tancament de centres d’atenció continuada, oïdes sordes a les seves peticions, aprofundiment en la manca d’autonomia amb uns directius més preocupats de ser fidels que de promoure la qualitat del treball professional…).

Els professionals dels EAPs fa temps que treballen al límit de les seves possibilitats i que s’angoixen i es desanimen veient que no poden prestar l’atenció que els ciutadans es mereixen.

Abans de les darreres eleccions el FoCAP ja va fer arribar a tots els partits polítics unes propostes amb 8 prioritats urgents que la presidenta va reiterar per carta a l’actual Conseller:

  1. Augment progressiu del pressupost destinat a l’APS.
  2. Recuperació de personal i de les seves condicions laborals.
  3. Pla de reordenació de l’atenció continuada.
  4. Major autonomia de l’APS i dels EAPs en particular.
  5. Convertir el metge i la infermera de família en actors i coordinadors de tota l’atenció.
  6. Disminuir la medicalització i potenciar atenció comunitària i coordinació amb serveis socials.
  7. Potenciar el lideratge de l’APS dins el SNS.
  8. Revisar el sistema d’incentius.

Malgrat la cordialitat de la reunió mantinguda amb l’Honorable Conseller Antoni Comín, pocs gestos s’han produït. I el malestar es torna, perillosament, crònic… (en aquests moments ja deu ser un veritable “PCC”!). Però ningú ha volgut escoltar.

Des del FoCAP donem ple suport a les iniciatives dels EAPs que es rebel·len perseguint una mínima dignitat professional que afavoreixi l’atenció primària que els nostres polítics diuen desitjar (però van deixar de promoure) i els ciutadans necessiten.

El FoCAP anima a tots els professionals d’atenció primària a adherir-se a aquesta iniciativa i a fer arribar Manifest – Adhesió a la Conselleria. El FoCAP ofereix el seu bloc per a publicar-hi els malestars que d’una vegada per totes cal abordar i que com molt bé es diu: “No coneixem cap poció màgica per sortir de la crisi de l’atenció primària; però sabem que no hi haurà sortida si no compten amb nosaltres”.

Foto: pixabay