Etiquetes

, , , ,

stock-photo-fishes-in-group-leadership-concept-131437046Fa pocs dies, des d’aquest mateix fòrum, es parlava de la importància de tenir equips ben preparats per tal de tenir una Atenció Primària potent. Una de les dificultats per aconseguir-ho, a vegades, és la mateixa direcció de l’equip. Dirigir un equip de treball no és gens fàcil i menys amb l’organització tan rígida que tenen les organitzacions sanitàries. A més, la variabilitat de les persones que conformen l’equip i la gran complexitat individual compliquen més la tasca. A vegades les direccions semblen més preocupades per la consecució de determinats objectius empresarials que per promoure unes bones relacions interpersonals i comunicatives que facin créixer professionalment els membres dels equips i facilitin una millor atenció a la ciutadania. La capacitat i les habilitats per relacionar-se i treballar amb d’altres no és l’única qualitat d’una bona direcció, però n’és una i és important.

Avui volem fer una reflexió sobre algunes de les característiques que hauria de tenir un bon lideratge i la importància d’aquest en el clima laboral de l’equip i en el desenvolupament de les seves tasques. Ens ocupem d’aquest tema perquè pensem que les nostres organitzacions sanitàries tenen problemes de lideratge i d’estil de direcció. El suport directiu és un dels factors relacionats amb la qualitat de vida professional, juntament amb la càrrega de treball i la motivació intrínseca.

Entenem el bon líder com una persona amb ganes de treballar i generosa. Generosa perquè ha d’estar al servei del seu equip (que no vol dir servilisme ni complaença) i de la població de referència, i amb ganes de treballar perquè ha d’assumir tasques de gestió, organitzatives, ha de conèixer el treball dels membres del seu equip, ha de resoldre problemes quotidians i, idealment, ha de mantenir certa activitat assistencial.

Una bona direcció fomenta la participació en la presa de decisions, promou l’escolta activa, genera confiança, motiva i dóna llibertat als professionals per tal de promoure idees innovadores que aportin un valor afegit a l’atenció actual. El compliment d’aquestes premisses facilita la convivència i el treball en equip. Al mateix temps potencia la il·lusió i l’orgull de pertinença. L’equip guanya quan qui lidera reconeix la vàlua de cadascú dels professionals.

Evidentment, líders amb categoria personal, humana i professional contribueixen a millorar la qualitat de vida dels membres de l’equip.

Per descomptat, qui més es beneficia d’aquests aspectes del treball en equip és la ciutadania. Les persones que acudeixen al CAP i troben coordinació, alegria, empatia i servei se senten més segurs, ja que hi ha més comunicació entre els membres de l’equip, més continuïtat de cures i això es nota!

Dedicar temps, esforç, emoció i passió a cuidar un equip de persones és invertir en gestió clínica, en qualitat assistencial, en seguretat dels pacients, en responsabilitat professional, i en ètica assistencial. Els bons líders no tenen por d’analitzar conjuntament amb els membres de l’equip els processos i posar en marxa accions de millora. No tenen por als canvis ni a la innovació.

Molts dels nostres equips necessiten un millor clima laboral. Les bones relacions interpersonals entre les direccions i professionals no acabarà amb els problemes i conflictes dels equips de treball, però segur que els minimitzarà i farà créixer l’equip. La confiança mútua, la comunicació d’igual a igual, la presa de decisions consensuada (avui tu guanyes, però jo no perdo i al final guanyem tots), l’estimació entre companys, compartir situacions i preocupacions, contribueix a superar les dificultats de qualsevol equip.

Necessitem líders compromesos i humans que acompanyin als membres dels equips per tal de tenir una Atenció primària potent. La ciutadania ho espera, s’ho mereix i els professionals ho necessiten.

Annex:

Recuperem un resum de les qualitats directives que es definien en Provant de viure en la nostra cadira. Manual de directologia aplicada, de la Comissió de Millora de la Qualitat de la CAMFIC, publicat a Barcelona l’any 2002.

Referents a la capacitat d’aprenentatge. Per fer un bon lideratge o gestió sanitària cal tenir coneixements tècnics, habilitats pràctiques i formació específica. I al mateix temps no perdre el contacte amb la realitat, estant a prop del servei i dels pacients. Es necessiten les qualitats de: Competència, enfocament, habilitat i clarividència.

Referents a la relació amb els altres. Una bona direcció ha d’entendre els seus clients interns, saber posar-se al seu lloc i saber transmetre que els ha entès i que tenen el seu suport. La direcció pot oferir seguretat i confiança als professionals en la seva tasca i actuar com a contenidora de les seves ansietats. Necessita les qualitats de: Empatia, contenció i comunicació.

Referents a la mobilitat (capacitat d’actuar). Qui lidera ha de donar exemple per facilitar la implicació dels altres. És difícil obtenir bons resultats sense aquestes condicions. La permanència excessiva en un lloc directiu, allunyat de la realitat, pot ser perillosa, pot portar a la rigidesa, a l’anquilosament, i a una disminució d’iniciativa. El «sempre s’ha fet així» o la mandra per fer coses diferents, són enemics del progrés. Qualitats necessàries: Ganes de treballar i il·lusió.

Referents a la imaginació. La imaginació és la capacitat de les persones per representar coses noves en la nostra ment. És la base de la creativitat, la renovació i l’evolució. Les persones directives han de preguntar-se quantes coses que fem no serveixen per a res i atrevir-se a deixar-les de fer. Al mateix temps han de saber donar resposta ràpida a les necessitats del servei. Qualitats necessàries: Capacitat de resposta, esperit d’innovació i valentia.

Referents al treball amb els altres. Les persones directives han de tenir confiança en els seus professionals. D’altra manera podran manar, però mai no podran liderar. El personal és el capital principal de les empreses de serveis, és qui millor coneix les necessitats dels clients i qui millor pot aportar propostes de millora. Una bona direcció ha de valorar el treball del seu personal, respondre les seves demandes i saber actuar davant les professionals incompetents i irresponsables. Qualitats necessàries: Confiança, accessibilitat, participació i reconeixement.

Referents al desenvolupament. El desenvolupament permet passar d’un estat o etapa a un altre de millor. És un procés sempre inacabat, però es necessiten uns mínims per exercir correctament el lideratge, transmetre fiabilitat i credibilitat. Les persones que dirigeixen han de saber estar a les verdes i a les madures, han de prendre les decisions adequades encara que siguin impopulars. Han de treballar amb mètode i solidesa, tenir una estratègia per aconseguir els objectius i capacitat d’autocrítica. Qualitats necessàries: Maduresa persona, reflexivitat, estabilitat emocional, consistència i coherència.

Advertisements