Desvestint la primària: nova concessió de l’atenció domiciliària a Mutuam

Etiquetes

atenció domiciliària, fragmentació, MUTUAM

Des del FoCAP ja fa uns anys que alertàvem d’una necessària reflexió prèvia a la implantació de noves iniciatives per gestionar l’atenció domiciliària, les altes precoces i l’hospitalització a domicili. Sobretot perquè aquestes iniciatives tornaven a estar fora de l’Atenció Primària.

Ara per ara, la hospitalització a domicili sembla ser un pastís que atrau multiplicitat de candidats amb els quals repartir-la. No fa gaire, l’hospital Vall d’Hebron presentava el seu nou flamant servei i recentment el diari de la Sanitat feia el mateix divulgant el del Parc Sanitari Pere Virgili.

En les pròximes setmanes, un nou dispositiu, en aquest cas organitzat dintre del que s’anomenen equips d’atenció residencial (EAR), es desplegarà como a prova pilot de l’hospitalització domiciliària de MUTUAM. I ho farà a l’àmbit Metropolità Sud de la Regió Sanitària de Barcelona. Crida l’atenció que després de les experiències prèvies de MUTUAM amb l’atenció residencial durant la pandèmia, on van desaparèixer i van ser els professionals de l’AP els qui van assumir la cura de les persones institucionalitzades, ara se’ls ampliïn les seves competències dintre de l’àmbit de l’atenció domiciliària. Crida també l’atenció que aquesta assignació hagi estat a dit i sense concurs previ.

Sense primària no hi ha salut! Què necessitem: el 25%!

Etiquetes

marea blanca, mobilitzacions, política sanitaria, pressupost, pressupostos

El 12 de desembre començava un cicle de mobilitzacions en defensa dels drets socials. Als carrers de Barcelona se sentien consignes que reivindicaven una millora dels serveis públics per garantir els drets de les persones i la justícia social. El FoCAP hi va ser present com a part de la Marea Blanca de Catalunya. La necessitat de reforçar l’atenció primària i preservar els seus valors van ser part fonamental dels crits en defensa del dret a la salut que donen títol a aquest post. La manifestació va acabar amb la lectura d’un manifest unitari de les entitats convocants.

Aquesta manifestació coincidia el mateix 12 de desembre amb la mobilització estatal amb el lema “Salvemos la Atención Primaria”, promoguda per la Federació d’Associacions de Defensa de la Sanitat Pública (FADSP), amb adhesió de més de 100 entitats, entre elles la Coordinadora estatal de Mareas Blancas. Milers de persones es van concentrar davant el Ministeri de Sanitat a Madrid, on es va llegir aquest manifest.

Enuig i tristesa pel 12%

Etiquetes

despesa pública en salut, despesa sanitària, política sanitaria, polítiques de salut, pressupostos

• 

• 

Descarregar document en pdf

No era difícil preveure tal com van les coses al CAPs, però, com tota mala notícia, fa mal quan arriba. Ens referim a una dada recollida en la pelada memòria del CatSalut referent a l’any 2020, amb Alba Vergés de consellera i Adrià Comella com a director del CatSalut. La despesa que s’ha destinat a l’Atenció Primària (AP) ha estat de l’11,98% de la despesa global. En nombres absoluts són 1.569 milions d’euros (M€), pràcticament la mateixa xifra del 2019.

L’AP venia d’una situació plena de carències, de pressupostos i despeses que des del 2013 ronden el 15% i que en aquests últims 8 anys tan sols s’han incrementat de 331 M€. Estem obligades a mirar al nostre costat, les altres parts del sistema, per veure que no totes segueixen la mateixa tendència. L’àmbit especialitzat, en el mateix període, ha incrementat la despesa en 3.580 M€, passant dels 4.531 M€ de l’any 2013 als 8.110 M€ l’any 2020 (xifres obtingudes de les memòries del CatSalut, que proporcionen despesa global i distribució funcional).

És cert que els números estan influïts per la pandèmia, però aquesta s’ha atès als dos àmbits, hospitals i primària. Les xifres denoten com s’ha enfocat l’atenció a la COVID-19, amb criteri hospitalocèntric, com és habitual en el nostre sistema, i amb aquest criteri es va decidir on anaven a parar els més de 2.000 M€ suplementaris per la pandèmia. No era el millor enfocament per controlar l’expansió del virus i els seus efectes, però es va optar per aquest camí, probablement degut a l’automatisme de la gestió que tradicionalment mira al sistema hospitalari i ignora el primari.

No podem més que expressar el nostre enuig i la nostra tristesa per aquest 12%.

Nous càrrecs, les nostres prioritats

Etiquetes

CatSalut, Conseller, ICS, lideratge, sistema sanitari

Fa pocs dies que Josep Maria Argimon ha estat nomenat conseller de salut de la Generalitat de Catalunya. Coneix bé les interioritats del sistema, ja que, durant anys, ha ocupat diferents càrrecs dins del Servei Català de la Salut (CatSalut) i des del 2018 va exercir com a director gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS), càrrec que va compatibilitzar amb el de secretari de Salut Pública després de la dimissió de Joan Guix. Així doncs coneix bé el sistema sanitari, tant les seves fortaleses com les seves debilitats.

Amb ell han arribat més canvis: Gemma Craywinckel com a directora del CatSalut, Yolanda Lejardi com a directora de l’ICS i Carmen Cabezas com a secretària de Salut Pública. Tres dones amb gran experiència professional, competència i compromís que portaran un canvi de gènere dins de Salut, fins ara dirigit majoritàriament per homes, malgrat que el 70% de treballadores en aquest sector són dones. També un gran canvi que aporta Yolanda Lejardi en ser la primera infermera que ocupa la direcció de l’ICS, on tampoc no hi havia hagut mai ningú d’atenció primària.

Volem felicitar-les a totes i també constatar la gran responsabilitat i capacitat de transformació que tenen com a directives. Tal com van descriure els companys del grup d’ètica de la Camfic en el document la responsabilitat de dirigir, “qui dirigeix ha de servir de far, d’orientació per aconseguir que l’atenció es produeixi amb respecte als valors explicitats en el compromís dels professionals i les bones pràctiques”. Aquest hauria de ser un compromís per a les actuals directores i el conseller.

El sistema sanitari post COVID

Etiquetes

post-COVID19, pressupostos, privatització sanitària, Sistema públic de salut, sistema sanitari, tecnificació, tecnologia

Descarregar document en pdf

Entrada traducida al castellano. Descargar en pdf

S’està dibuixant l’escenari sanitari post COVID i, de moment, no sembla encaminat a donar resposta a les necessitats de la majoria de la població ni al reforçament de l’atenció primària (AP) i els sistemes públics de salut.

Provinents del Pla Europeu de Recuperació (Next Generation EU), dotat amb 750.000 milions d’euros, Espanya rebrà aproximadament 60.000 milions en transferències no reemborsables i uns 80.000 milions en préstecs. El pla presentat pel govern espanyol davant la UE referent a la gestió dels fons que rebrà inclou la Renovació i ampliació de les capacitats del Sistema Nacional de Salut, amb una dotació prevista de 1.069 milions d’euros, un 0,77% del total, que es destinaran a inversions. La gran part de les inversions (74%) es dedicaran a l’adquisició d’equips d’alta tecnologia en el Sistema Nacional de Salut. A part de les inversions, es plantegen cinc reformes: 1. Enfortiment de l’atenció primària de salut (APS); 2. Reforma del Sistema de Salut Pública; 3. Consolidació de la cohesió, l’equitat i la universalitat; 4. Reforç de les capacitats professionals i reducció de la temporalitat; i 5. Reforma de la regulació de medicaments i millora del seu accés. Cap d’aquestes reformes tenen assignat un finançament.

Segons l’anàlisi que fa la Federació d’Associacions per la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP) la quantitat de fons destinada a sanitat estaria molt per sota del que hi dedicaran altres països, com Itàlia, que serà del 7,5% del seu pla de recuperació. Aquesta entitat considera que es desaprofita una ocasió única per enfortir el sistema públic de salut i reclama com a mínim un 5% dels 140.000 M d’euros anunciats, que serien 6.000 milions més.

Mobilitzacions 29 i 30 de maig. S.O.S. internacional per la salut

Etiquetes

model de gestió, model sanitari, serveis públics

El FoCAP s’uneix a la crida a la mobilització de la Plataforma en Defensa dels Serveis Públics pels propers dies 29 i 30 de maig . Concentracions descentralitzades a Catalunya i una concentració a plaça Sant Jaume el dia 29 a les 10h.

Defensem un model de serveis 100% públics i lliure de mercantilisme!

Per la suspensió de les patents de les vacunes de la COVID-19

El 7 d’abril, dia mundial de la salut, es reclama la suspensió de les patents de les vacunes per la COVID-19. És una jornada europea de mobilització impulsada des de la Xarxa Europea contra la Privatització i la Mercantilització de la Salut i la Protecció social.

Davant el desigual accés a les vacunes en tot el món, i les conseqüències en salut i injustícia que suposa, enguany la crida se centra en la iniciativa ciutadana Right2cure promoguda per una àmplia coalició de col·lectius socials, sindicats, associacions de defensa de la sanitat pública, entitats de la societat civil i experts en salut pública.

En una carta oberta als governs i institucions de la Unió Europea es planteja que les vacunes i tractaments per la COVID-19 siguin considerats un be públic global, assequible per a tothom i de manera gratuïta. Pots fer la teva adhesió a: https://eci.ec.europa.eu/015/public/#/screen/home

Marea Blanca de Catalunya, que forma part de la Xarxa Europea contra la privatització i la mercantilització de la salut, convoca dues concentracions, amb el lema CAP LUCRE AMB LA PANDÈMIA

A Barcelona les 11.30 davant de la seu de la Delegació de la Comissió Europea a Barcelona, Pg de Gràcia 90 i

Al davant de l’Hospital de Mollet a les 12 per iniciativa de la Plataforma del Baix Vallés http://www.mareablanca.

Amnistia Internacional emet un informe molt crític sobre la gestió de l’AP durant la pandèmia

Etiquetes

COVID19, gestió sanitària

Descarregar pdf Descargar pdf en castellano

En plena crisis de la pandemia, mi hermana y yo decíamos: «Si mamá se pone mala ¿qué hacemos? No vendrá nadie, ni la atenderán». – Dolors. Resident d’un poble de Catalunya. Entrevistada per Amnistia Internacional.

Amnistia Internacional (IA) ha presentat l’informe «La otra Pandemia. Entre lo abandono y el desmantelamiento: El derecho a la salud y la atención primaria en España» en el qual analitza l’impacte que ha tingut la gestió de l’atenció primària (AP) durant la pandèmia de la COVID-19 en el dret a la salut de la població, a les Comunitats de Madrid, Castilla-La Mancha i Catalunya. Per a la investigació han utilitzat l’anàlisi documental, entrevistes amb 49 professionals, 30 persones usuàries o acompanyants, i 4 persones expertes en gestió, economia de la salut i gènere, i ha comptat també amb la col·laboració de diverses entitats socials i professionals, entre les quals, el FoCAP.

AI justifica l’elecció de l’AP com objecte d’estudi per la seva importància en la millora de la salut de la població i perquè, recollint la Declaració d’Astanà, l’AP és la pedra angular d’un sistema de salut sostenible i de cobertura universal, i per tant l’enfortiment de l’AP és l’enfocament més inclusiu, eficaç i efectiu per a millora de la salut de les persones, així com del seu benestar social.

Es tracta d’una exhaustiva anàlisi del comportament de l’AP, centrant-lo en la disponibilitat i la gestió dels recursos de cada comunitat, els grups de població que s’han vist més afectats i l’experiència dels professionals. L’informe destaca com un important problema les barreres d’accés a l’AP que s’han instaurat i que han patit de manera desproporcionada les persones amb malalties cròniques, amb malalties mentals, les persones immigrants i les dones.

Prioritats per a la nova legislatura. Marea Blanca

Etiquetes

marea blanca, política sanitaria, polítiques de salut, Sanitat catalana, sistema sanitari, sistema sanitari català, sistema sanitari primarista

El sistema sanitari català ha demostrat que té greus problemes per respondre adequadament a les necessitats de salut de la població i per aconseguir un òptim rendiment social dels recursos que hi dediquem. Aquest fet té a veure amb la forta mercantilització a través de la col·laboració (més aviat parasitació) público-privada en les seves diverses formes (Consorcis, fundacions del sistema SISCAT…). Les directrius de les elits econòmiques i polítiques de la Unió Europea per fer front a la crisi sanitària, econòmica i social, s’enfoquen a un major finançament públic per a empreses privades mitjançant els Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) que afavoriran projectes especulatius i inversions que buscaran més la consecució de beneficis privats que no pas l’interès general.

Per millorar la salut de la ciutadania i combatre la mercantilització del sistema, Marea Blanca de Catalunya defensa un SERVEI NACIONAL DE SALUT amb cobertura universal, de provisió pública, equitatiu i primarista, tal com s’exposa en el Manifest pel dret a decidir també la nostra salut i el sistema sanitari a Catalunya. La pandèmia de COVID-19 exigeix així mateix disposar de recursos extraordinaris a curt termini. Per caminar cap aquest objectiu, de cara a la propera legislatura a Catalunya marquem les següents prioritats, competència del govern de la Generalitat:

1. Actuar sobre la pobresa garantint rendes de suficiència (RGC, RMI, RBU) amb gestió àgil i efectiva. Considerar la pobresa i l’empobriment de les persones com a determinant social de malaltia. Prou desnonaments, habitatge i energia per a tothom.

2. Desplegament de la Llei d’Universalització de la Sanitat Catalana, pendent del
Reglament que encara no s’ha implementat, per garantir l’accés universal a la sanitat.

3. Potenciar els serveis de salut pública de base territorial, amb dotació de personal i pressupostària que promoguin polítiques contra les desigualtats socials en salut. Desenvolupament de l’Agència Catalana de Salut Pública.

El SEM es menja l’Atenció Primària

Etiquetes

accessibilitat, longitudinalitat, porta d'entrada, seguretat, SEM

Fa uns dies, una amiga em va explicar que havien trucat al 061 a les 21 h perquè la mare no es trobava bé. Semblava una infecció d’orina. Van demanar si algú la podia anar a veure. Els van dir que passaven l’avís. A les 2 de la matinada continuava amb molt de dolor i ningú va contactar amb elles. Van reclamar al 061 i els van dir que la demanda estava tancada. A les 8 van anar al CAP i sorpresa!! Quan la infermera va demanar autorització de Fosfomicina, va veure que ja estava posada a la recepta electrònica. L’havia gestionat algú del SEM. Ningú havia contactat amb elles, però el medicament ja s’havia prescrit.

Increïble. El butlletí Info notícies, de la Unitat de coordinació i estratègia del medicament, en el seu número de novembre, ens dona la següent notícia:

En diverses ocasions hem qüestionat el paper del 061/SEM com a porta d’entrada al sistema i hem criticat el fet que se li atorguin més i més funcions que envaeixen el camp de l’Atenció Primària de Salut (APS). Hem defensat amb arguments i documentació científica el valor de la longitudinalitat de l’atenció per a la salut de la població i per a la sostenibilitat del sistema. La relació longitudinal, a més de ser terapèutica, és un garant de la qualitat de l’atenció i de la seguretat del pacient, gràcies al coneixement profund de la persona al llarg del temps.

Davant d’aquesta nova iniciativa hem d’insistir:

• Crear noves vies d’accés a l’atenció sanitària afecta la capacitat resolutiva del sistema, crea duplicitats, afecta l’equitat i confon la població. La porta d’entrada al sistema ha de ser l’APS.
• L’oferta d’atenció sanitària telefònica centralitzada no resol una demanda, sinó que crea una demanda.
• Aquestes visites “extra” fetes en dispositius fora dels equips no serveixen per alliberar els equips de feina (com es demostra en el cas que s’explica a l’inici d’aquest post).
• Programar visites des del 061 a les agendes dels centres d’APS genera duplicitats, errors per desconeixement de funcionament del centre, dificultat en la gestió de la demanda per no atendre-la directament el personal administratiu sanitari del CAP.
• Els problemes de salut d’una persona no es poden desvincular de la seva història vital, del seu entorn físic, del seu context sociolaboral i familiar, ni de la comunitat on viu.
• Els problemes de salut que s’han triat per fer la prescripció des del 061 perquè són considerats “banals” sovint no ho són (ni les cistitis, ni les lumbàlgies agudes ni les vaginitis) i requereixen un abordatge sensible i amb confiança.
• L’atenció a distància comporta problemes de seguretat potencialment greus pel pacient (i més si qui l’atén no coneix el pacient). Malgrat la tendència actual a la telemedicina, aquests no s’estan avaluant.
• L’accés a la història clínica des d’aquests dispositius afecta la confidencialitat. Cada vegada més professionals aliens a la persona que consulta accedeixen a tota la seva informació íntima. Caldria fer una reflexió sobre quins valors estan en joc i quina informació es vol compartir, sempre comptant amb la persona titular de la informació.
• Posar la immediatesa per davant de l’accessibilitat amb longitudinalitat i integralitat, i posar el nombre de visites ateses davant dels resultats en salut poblacional demostren una visió limitada i curtterminista de l’atenció sanitària d’aquest país.
• Dispositius basats en la immediatesa i no en la resta de valors de l’atenció sanitària (com les walk-in centers del Regne Unit) han estat avaluats i s’ha vist que el seu cost és molt elevat front al valor que aporten al sistema de salut.
• Tenim un problema greu de manca d’avaluació de les “iniciatives” organitzatives i assistencials al nostre entorn, per exemple de les actuacions dels scouts contractats per Ferrovial. Si no s’avalua ni s’escolten les veus que diuen que un dispositiu no aporta valor, es perpetuen pràctiques que dificulten el correcte funcionament del sistema.
• Tots els recursos que es dediquen a dispositius que no són APS es detreuen d’aquesta i l’empobreixen
• Si el problema és que l’APS no arriba a donar resposta a les necessitats de salut de la població, la resposta ha de ser reforçar-la.
• Si el problema és la manca d’accessibilitat telefònica als centres d’APS, la solució exigeix optimitzar les centraletes i potenciar, formar i dignificar el paper del personal administratiu sanitari.