“No es pot reformar l’atenció primària sense reformar el sistema sanitari en el seu conjunt”

Etiquetes

atenció primària, COVID19, longitudinalitat

Coincidint amb el moment de deixar la seva consulta de Sant Julià de Vilatorta, el Diari de la Sanitat ha fet una entrevista al nostre company Albert Planes. Amb la perspectiva de 33 anys fent de metge del poble, l’Albert parla amb la periodista Èlia Pons del moment actual de l’atenció primària i del sistema sanitari, de com ha afectat la pandèmia de COVID19, l’esgotament dels professionals dels CAPs, la valentia política que cal per capgirar la situació, el valor de longitudinalitat que ha pogut construir amb els seus pacients i com és ser metge rural.

President de la SEMFyC i la CAMFiC i membre del FoCAP des del seu inici, l’Albert segueix sent un referent per nosaltres i per moltes generacions de professionals d’atenció primària. Per ara seguirà amb alguna activitat assistencial i assessorant en el desplegament de la Llei de Regulació de l’Eutanàsia.

Gràcies per tant, gràcies per seguir!

Aquí teniu l’enllaç a l’entrevista.

Qüestions de vida i mort, per Iona Heath

Etiquetes

cures pal·liatives, llibre, mort

En un delicat detall, Iona Heath ens ha comunicat que el seu llibre Matters of life and death. Key writings ha estat traduït al català amb el títol Qüestions de vida i mort, per S.L. Kalandraka Editora. Moltes de nosaltres l’hem llegit en la seva traducció al castellà, Ayudar a morir, i considerem una molt bona notícia la seva publicació en català. Precisament en aquests moments en què la mort està més present i hi ha massa persones que moren en soledat, recomanem la seva lectura.

El llibre recull les profundes reflexions que li ha proporcionat la seva pràctica de metgessa de capçalera en un barri pobre de Londres durant molts anys. Reflexions sobre la vida, la mort (la bona i la mala mort) i el diàleg que les pacients estableixen amb la metgessa -i diríem que també amb la infermera- en el llarg camí que transiten fins al seu final.

Iona ens diu que morir és difícil i que també és difícil ser metgessa: presenciar cada dia l’agonia i prendre consciència una vegada i una altra dels límits de la ciència. Com John Berger, que signa el prefaci i va inspirar en bona part l’escriptura, Iona destaca l’important paper de la metgessa de capçalera amb relació a la mort, a qui se li demana que en sigui testimoni i que ajudi a morir bé.

La negació contemporània de la mort i la supèrbia de la medicina afegeixen dificultats addicionals tant a metgesses com a pacients, que s’aferrissen a allargar la vida i a perpetuar la il·lusió del dret a la salut perfecte i a la joventut eterna. En canvi, Iona ens parla d’una vida plena, de trobar-li sentit i de construir un relat coherent que doni sentit a l’experiència de viure.

Finalment, es fixa en allò que la metgessa necessita per assistir a les persones que s’estan morint: fer servir les paraules, les mans, els ulls i el cor. Les paraules, per minimitzar la soledat de qui es mor, per trobar-lo i establir una connexió. Les mans, perquè en el moment en què les paraules es fan menys accessibles, el contacte físic esdevé més important per comunicar-nos. Els ulls, per veure la dignitat i la humanitat dels nostres pacients. El cor, perquè en el moment de la mort, la relació entre el pacient i el metge s’estableix en una plena intersubjectivitat del Jo-Tu.

Gràcies Iona per ensenyar-nos tant per poder acompanyar les nostres pacients en moments de malaltia i de mort.

Fonaments que ens sostenen (3): Florence Nightingale

Etiquetes

Florence Nightingale, infermeres, infermeria, lideratge

Entrada traducida al castellano. Cimientos que nos sostienen (3): Florence Nightingale

Continuem amb la sèrie «Fonaments que ens sostenen», una sèrie d’articles del nostre blog amb la qual volem visibilitzar aquelles persones que han fet gran l’atenció primària (AP) i han estat referents per moltes de nosaltres. Algunes d’elles són molt conegudes, acadèmiques notables, amb molt ressò internacional, altres són més mediàtiques; i també hi ha referents quotidianes, de proximitat, que reivindiquen el treball de l’atenció primària. Són persones d’àmbits diversos com correspon a la diversitat de professionals i situacions que trobem en el nostre treball del dia a dia i a l’amplitud de la mirada i riquesa de coneixements propis de l’atenció primària de salut. L’objectiu és conèixer una mica millor d’on venim per entendre on ens trobem i per saber com construir l’AP del futur. I ajudar a crear nous horitzons, il·lusions, empentes, que són tant necessàries en els temps que vivim. Aquesta llista de persones referents per l’AP ha estat fruit d’aportacions de múltiples professionals. Però en tot cas, sempre serà una llista personal, incompleta i limitada. Us animem a enriquir les entrades d’aquesta sèrie amb els vostres comentaris i nous suggeriments de persones referents.

En temps de coronavirus més Florence Nightingale

Des del 1974 se celebra el Dia Internacional de les Infermeres el 12 de maig en commemoració al naixement de la Florence Nightingale el 1820. Enguany se celebra el bicentenari del seu naixement, la qual cosa ha portat al fet que l’OMS declari el 2020 any internacional de les infermeres i les llevadores.
Enmig d’un temps difícil, complex, es fa imprescindible fer una parada per rendir homenatge a aquesta figura que tant ha aportat a la infermeria actual.

Florence Nightingale va destacar en el seu temps per conjuntar la compassió i la humanitat amb l’observació, l’estadística i l’evidència. Tot plegat va contribuir a la professionalització de les cures i a crear la figura de la infermera actual. Florence va representar l’extraordinari valor que tenen les infermeres en la salut de la població. I això en una època on la dona tenia poca autonomia en el món professional i social, relegada al seu paper dins de la família.

Florence Nightingale va viure envoltada de privilegis i en una família amb valors liberals i a favor de les causes humanitàries, envoltada de l’elit intel·lectual i política de l’època. Això va condicionar la seva vida. En una visita a l’hospital de Kaiserwerth, Alemanya, va decidir treballar d’infermera, professió infravalorada i impròpia de la seva condició social.
Florence va ser deixeble del principal promotor de la Llei Britànica de Salut Pública (1848), l’Edwin Chadwick. Encara que no tenien el concepte dels bacteris i els virus van comprendre el concepte de contagis i la importància de la salut pública. Això li va proporcionar una mirada àmplia per disminuir les infeccions.

El seu pensament teològic i científic (va estudiar matemàtiques) la van portar a considerar l’estadística i l’epidemiologia (feia gràfiques sobre les causes de les morts) com la clau de la vida, tema important en el context de l’època victoriana en què vivia (urbanització i industrialització caòtica). L’estadística va ser l’eina que va utilitzar per prendre decisions i a partir d’aquí actuar, per combatre la misèria dels hospitals de campanya, disminuir les infeccions dels soldats ferits, etc. També va lluitar pels drets de les dones de participar en la vida pública i ser líder en l’organització i gestió sanitària. Tot això li va causar crítiques i recriminacions

Fonaments que ens sostenen (2): Julian Tudor Hart

Etiquetes

atenció primària, atenció primària de salut, lideratge, Tudor Hart

Entrada traducida al castellano. Cimientos que nos sostienen (2): Julian Tudor Hart

«Fonaments que ens sostenen» és una sèrie d’articles del nostre blog, de periodicitat mensual, amb la qual volem visibilitzar aquelles persones que han fet gran l’atenció primària (AP) i han estat referents per moltes de nosaltres. Algunes d’elles són molt conegudes, acadèmiques notables, amb molt ressò internacional, altres són més mediàtiques; i també hi ha referents quotidianes, de proximitat, que reivindiquen el treball de l’atenció primària. Són persones d’àmbits diversos com correspon a la diversitat de professionals i situacions que trobem en el nostre treball del dia a dia i a l’amplitud de la mirada i riquesa de coneixements propis de l’atenció primària de salut. L’objectiu és conèixer una mica millor d’on venim per entendre on ens trobem i per saber com construir l’AP del futur. I ajudar a crear nous horitzons, il·lusions, empentes, que són tant necessàries en els temps que vivim. Aquesta llista de persones referents per l’AP ha estat fruit d’aportacions de múltiples professionals. Però en tot cas, sempre serà una llista personal, incompleta i limitada. Us animem a enriquir les entrades d’aquesta sèrie amb els vostres comentaris i nous suggeriments de persones referents.

Julian Tudor Hart

Julian Tudor Hart[1] va néixer a Londres el 1927, i es graduà en medicina a Cambridge el 1952. Després de treballar un temps a  Londres, va col·laborar en recerca epidemiològica al Medical Research Council (MRC) durant dos anys. D’ideologia marxista, fou molt actiu en política; membre compromès de la Socialist Health Association (SHA)  des de la seva època estudiantil; milità en el partit comunista i posteriorment en el partit laborista. La seva ideologia determinà el rumb de la seva carrera que va ser paral·lela a la creació (1948) i el desenvolupament del  National Health Service (NHS) que va suposar una gran contribució al progrés social i va transformar l’exercici de la medicina en el seu temps. Tudor Hart en va ser un apassionat defensor[2].

Fonaments que ens sostenen (1): Barbara Starfield

Etiquetes

atenció primària, atenció primària de salut, Barbara Starfield, lideratge

Entrada traducida al castellano. Cimientos que nos sostienen (1): Barbara Starfield

Amb «Fonaments que ens sostenen» iniciem una sèrie d’articles en el nostre blog, de periodicitat mensual, amb la qual volem visibilitzar aquelles persones que han fet gran l’atenció primària (AP) i han estat referents per moltes de nosaltres. Algunes d’elles són molt conegudes, acadèmiques notables, amb molt ressò internacional, altres són més mediàtiques; i també hi ha referents quotidianes, de proximitat, que reivindiquen el treball de l’atenció primària. Són persones d’àmbits diversos com correspon a la diversitat de professionals i situacions que trobem en el nostre treball del dia a dia i a l’amplitud de la mirada i riquesa de coneixements propis de l’atenció primària de salut.

L’objectiu és conèixer una mica millor d’on venim per entendre on ens trobem i per saber com construir l’AP del futur. I ajudar a crear nous horitzons, il·lusions, empentes, que són tant necessàries en els temps que vivim.

Aquesta llista de persones referents per l’AP ha estat fruit d’aportacions de múltiples professionals. Però en tot cas, sempre serà una llista personal, incompleta i limitada. Us animem a enriquir les entrades d’aquesta sèrie amb els vostres comentaris i nous suggeriments de persones referents.

Barbara Starfield

(Foto: Mª José Fernández de Sanmamed i Luis Rajmil, 13/12/2008)

Barbara Starfield va néixer a Nova York (Estats Units) el 1932. Va morir sobtadament el 2011, als 78 anys. Pediatra de formació i màster en salut pública, la seva vida professional, clínica, investigadora i docent, es desenvolupa a Baltimore (Estats Units), lligada a la Johns Hopkins University des del 1959. Especialment dedicada a la defensa de l’equitat en salut, la universalitat de l’atenció i la justícia social, va defensar que els sistemes sanitaris s’han d’organitzar al voltant d’una AP forta perquè s’han d’orientar a les persones i no a les malalties. Una atenció primària de salut de qualitat millora la salut de les poblacions amb menor cost i major equitat, i contribueix a reduir les desigualtats.¹

Els sistemes sanitaris s’han d’orientar a les persones i no a les malalties, motiu pel qual han de basar-se en l’AP. Els sistemes sanitaris basats en l’AP milloren els resultats en salut amb més equitat i menor cost.